La versemblança a Tirant lo Blanc

Marta RigauDavid Marcos

Marc GarciaQuim Julià

Índex

1- Què és la versemblança?2- Tirant lo Blanc és versemblant?3- Dimensió humana del personatge4- Fets històrics5- Escenari geogràfic6- Semblances entre personatges reals i

personatges de la novel·la.

1-Què és la versemblança?

La versemblança és la qualitat d'un fet o enunciat de resultat creïble i coherent en el seu marc; s'usa especialment per designar allò que sembla veritat o lògic en el marc de la ficció, encara que el receptor sigui plenament conscient de la no existència d'allò que està percebent.

2-Tirant és versemblant?

Aquesta novel·la estava caracteritzada per la seva credibilitat davant de les altres novel·les de cavalleries. La versemblança és una necessitat tant ideològica com literària en el moment que Joanot Martorell escriu la seva narració. El Tirant presenta una cavalleria possible per l'època; un món que els lectors del segle XV podien considerar proper al seu.

3-Dimensió humana del personatge

-En les novel·les cavalleresques, l'amor és més humà i natural. Per això, quan en Tirant, s'enamora a primera vista de la Carmesina, se sent tímid, angoixat i no sap com declarar-se. L'enamorament que senten els cavallers en tot moment surt d'una atracció física i és molt més versemblant que la passió que es desperten en els cors del protagonistes de les novel·les de cavalleria. De fet, l'enamorament a les novel·les cavalleresques es descriu a través del diàleg que mantenen els personatges, i no de manera poètica, com passa en les altres, i surt d'un joc divertit de seducció i no com un fet tràgic.

-La novel·la de cavalleria havia acostumat els lectors al model d'heroi virtuós i exemplar invencible i fet d'una peça. Tirant, en canvi, se'ns presenta més complex i ric psicològicament i ens captiva i se'ns fa molt proper per la riquesa i varietat dels seus comportaments, en consonància amb la varietat de situacions que es donen a la novel·la. A més, és ferit moltes vegades i alguna molt greument. En definitiva, per la seva versemblança: perquè tots els seus fets són propis del comportament humà i dintre dels seus límits possibles .

4-Fets històrics

L’illa de Rodes va ser atacada diverses vegades entre 1440 i 1444 per part dels mamelucs d’Egipte, i el 1444 la ciutat de Rodes va estar assetjada durant 40 dies. A la novela l’illa també és assetjada i Tirant aconsegueix trencar el setge i alliberar l’illa. L’imperi bizantí va ser atacat pels turcs el 1302, i Roger de Flor, cabdill dels almogàvers i de la Companyia Catalana d’Orient, el va alliberar.

Molts dels noms de cavallers, cristians i moros, són perfectament ajustats a la realitat possible del s. XV; el Gran Turc, el Soldà de Babilònia (El Caire), el Gran Caramany (senyors de Kermlan, emirs de l'Anatòlia), el duc de Lencastre (Lancaster), el príncep de Gal·les, el marquès de Sant Jordi, el duc de Calàbria, el comte de Montoro, etc. Cal, però, entendre que estem davant d'una novel·la i no d'un llibre d'història. Molts dels noms de nobles que surten a la novel·la són adaptacions de noms que en realitat existien o havien existit, és a dir, noms molt semblants, i alguns directament no canvien.

5-Escenari geogràfic

Tirant lo Blanc es mou en una geografia real, coneguda i perfectament ajustada a la cartografia i a la divisió político-geogràfica del moment. Com podem observar en aquest mapa, molts regnes estan situats en el mateix lloc de l'actualitat, alguns evidentment canvien. Per exemple, la ciutat de Constantinoble en l’actualitat és Istambul.

7-Semblances entre personatges reals i personatges de la novel·la

D’una banda, a la primera part de la novel·la, el personatge de Guillem de Varoic té una semblança evident amb el personatge principal de Guy de Warwick, un romanç anglès del s.XIII, en què el personatge en qüestió és un cavaller que abandona les armes, va a fer penitència a Jerusalem, la Ciutat Santa, i torna a casa seva com a monjo.

D’altra banda, Tirant lo Blanc manté moltes semblances amb Roger de Flor, que va ser monjo templer i capità en cap de la Companyia Catalana d’Orient. Roger de Flor, d’origen italo-germànic, va abandonar l’Ordre del Temple abans de la seva dissolució i va esdevenir mercenari al servei de Frederic II de Sicilia, fill de Pere III d’Aragó “el Gran” en la seva lluita contra la casa d’Anjou. L’any 1303 l’emperador de Bizanci, Andròic II Paleòleg, va demanar ajuda per fer front a l’atac de l’Imperi Turc. Frederic II li va enviar la Companyia Catalana d’Orient, formada per uns 4.000 almogàvers i 39 naus sota el comandament de Roger de Flor. A la nove·lla, Tirant també embarca a Sicília cap a Constantinoble amb la intenció d’alliberar la ciutat de l’atac turc.

Roger de Flor va lluitar amb les tropes bizantines fins a alliberar tot l’Imperi, i l’Emperador el va nomenar Megaduc i Cesar, i es va casar amb la neboda de l’emperador. Tirant, a la novel·la, es casa amb la filla de l’emperador i és nomenat Capità de les tropes bizantines. Tot i que Roger de Flor fou sempre fidel a l’Emperador, Miquel, l’hereu de l’Imperi, el veia com una amenaça pel seu accés al tron, i el va assassinar a Adrianàpolis, la mateixa ciutat on mor Tirant. Aquest, però, mor de malaltia. La resta dels almogàvers va arrasar tot el que van trobar fins arribar a Constantinoble, fet conegut com “la venjança catalana”.

Joanot Martorell també va aprofitar fets de la seva vida, com ara la seva disputa amb Gonçalbo d’Híjar, comanador de Muntalbà, per la compra d’un castell. Com que el judici no li va ser favorable i no es va poder venjar amb les armes (recordem que Martorell era cavaller), es va venjar donant el nom de Muntalbà a dos germans cavallers que desafien Tirant. Un d’ells mor de manera ridícula abans d’enfrontar-se amb Tirant quan veu el cos del seu senyor, mort per Tirant. L’altre és derrotat i prefereix rendir-se i perdre l’honor, l’orgull i el títol de cavaller abans de morir a mans de Tirant.

7-Semblances entre personatges reals i personatges de la novel·la

D’una banda, a la primera part de la novel·la, el personatge de Guillem de Varoic té una semblança evident amb el personatge principal de Guy de Warwick, un romanç anglès del s.XIII, en què el personatge en qüestió és un cavaller que abandona les armes, va a fer penitència a Jerusalem, la Ciutat Santa, i torna a casa seva com a monjo.

D’altra banda, Tirant lo Blanc manté moltes semblances amb Roger de Flor, que va ser monjo templer i capità en cap de la Companyia Catalana d’Orient. Roger de Flor, d’origen italo-germànic, va abandonar l’Ordre del Temple abans de la seva dissolució i va esdevenir mercenari al servei de Frederic II de Sicilia, fill de Pere III d’Aragó “el Gran” en la seva lluita contra la casa d’Anjou. L’any 1303 l’emperador de Bizanci, Andròic II Paleòleg, va demanar ajuda per fer front a l’atac de l’Imperi Turc. Frederic II li va enviar la Companyia Catalana d’Orient, formada per uns 4.000 almogàvers i 39 naus sota el comandament de Roger de Flor. A la nove·lla, Tirant també embarca a Sicília cap a Constantinoble amb la intenció d’alliberar la ciutat de l’atac turc.

Roger de Flor va lluitar amb les tropes bizantines fins a alliberar tot l’Imperi, i l’Emperador el va nomenar Megaduc i Cesar, i es va casar amb la neboda de l’emperador. Tirant, a la novel·la, es casa amb la filla de l’emperador i és nomenat Capità de les tropes bizantines. Tot i que Roger de Flor fou sempre fidel a l’Emperador, Miquel, l’hereu de l’Imperi, el veia com una amenaça pel seu accés al tron, i el va assassinar a Adrianàpolis, la mateixa ciutat on mor Tirant. Aquest, però, mor de malaltia. La resta dels almogàvers va arrasar tot el que van trobar fins arribar a Constantinoble, fet conegut com “la venjança catalana”.

Joanot Martorell també va aprofitar fets de la seva vida, com ara la seva disputa amb Gonçalbo d’Híjar, comanador de Muntalbà, per la compra d’un castell. Com que el judici no li va ser favorable i no es va poder venjar amb les armes (recordem que Martorell era cavaller), es va venjar donant el nom de Muntalbà a dos germans cavallers que desafien Tirant. Un d’ells mor de manera ridícula abans d’enfrontar-se amb Tirant quan veu el cos del seu senyor, mort per Tirant. L’altre és derrotat i prefereix rendir-se i perdre l’honor, l’orgull i el títol de cavaller abans de morir a mans de Tirant.