1

Components del grup: Irene Barroso

Sergio López

María Adrián

Marc Vizcarro

1

Exercici 1

Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un moviment per persona) que no ha de repetir només el contingut del dossier, sinó aportar informació que trobeu als enllaços. I on són els enllaços? Clicant a sobre del pòster que teniu més avall.

1.1-CubismeAlguns precursors: P. Picasso, G. Braque. El seu objectiu era desenvolupar un mètode pictòric essencialment realista, que prescindís de la descripció naturalista dels detalls per cercar l'estructura bàsica dels objectes en l'espai.

J.Gris (s’uneix al moviment l’any 1913.)

Aquest moviment neix a París al 1907.

Rebutgen la còpia exacta de la realitat.

Aplicació simultània d’altres perspectives.

Creació del cal·ligrama (El cal·ligrama és una composició poètica que representa o suggereix plàsticament algun motiu que té a veure amb la temàtica del poema. És un joc tipogràfic

1.1.1-Característiques

Elaboració d'un nou llenguatge = sistema de signes no icònics Prescindeix de la intuïció i de la voluntat expressiva: voluntat analítica, racional Es vol remarcar la oposició entre realitat i representació, el caràcter pla de la pintura Prescindeix del color No distingeix entre la figura i el fons (no hi ha espai ni llum) Descomposició dels objectes amb criteris estructurals Juxtaposició de diversos punts de vista per presentar els objectes no segons les aparences sinó

segons la seva essència = formes bàsiques Apareixen simultàniament imatges que se succeeixin en el temps Combina diversos nivells de realitat: plana / en facetes

1.1.2-Diferents cubismes

1

1.1.2.1- El cubisme analític En els anys 1909-1912 Picasso i Braque desenvoluparen el "cubisme analític", és a dir experimentaren amb la descomposició de la imatge en plans geomètrics de colors neutres estructurats en facetes. Aquesta tècnica els portà cap una progressiva desintegració de l'objecte representat, de manera que gairebé no el podem identificar: les pintures dels anys 1911 i 1912 han donat nom al "cubisme hermètic", una fase en la que el cubisme pràcticament porta a l'abstracció.

Introdueixen elements ‘’realistes’’ no icònics: primer foren lletres escrites sobre la pintura: ex: "Ma Jolie".

1.1.2.2- El cubisme sintèticMés endavant decidiren enganxar directament sobre la tela "trossos de coses reals" com papers d'empaperar, retalls de diaris, trossos de linòleum. Així neix una tècnica nova, que tindria una influència cabdal em les arts de la segona meitat del s. XX, el collage.

En els anys 1912-1914 Picasso i Braque desenvoluparen la fase "sintètica" del cubisme, que consisteix a tractar la imatge com una sèrie de plans geomètrics que redueixen l'objecte a les seves característiques essencials. També introduïren el color i la imitació de textures amb trames que deriven del "puntillisme".

1.1.3-El moviment cubista

L'any 1910 un grup format pels pintors Jean Metzinger, Henri Le Fauconnier, Robert Delaunay, Albert Gleizes y Fernand Léger exposaren, al "Salon d'Automne", una sèrie de pintures que Guillaume Apollinaire considerà com "una imitació plana i insulsa" del que Braque i Picasso estaven fent.

Coneixien l'obra de Picasso i Braque però l'interpretaren d'una manera més aviat superficial: adoptaren la descomposició en plans geomètrics i el tractament de l'espai no perspectiu, però sense profunditzar en totes les implicacions que comportava el nou mètode.

1.2-Futurisme

"Els tres músics" (1921) de Pablo Ruiz Picasso

"Las señoritas de Avinyó"(1907) de Pablo Ruiz Picasso

1

Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda.

Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme, publicat a "Le Figaro" (22 de febrer de 1909) i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti.

Voluntat d’incidència social

Atac frontal al passat. La nova cultura s’orienta al futur.

Reivindicació del progrés, la tecnologia, la lluita, el combat.

Fascinats per la velocitat, l’electricitat, l’automòbil, el avió.

Creació poètica: Paraules en llibertat. Destrueixen la tipografia convencional, la sintaxi i la puntuació

Utilitza símbols geogràfics, deixen espais en blanc i usen sinestèsia.

1.2.1-Característiques

El rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions -sobretot mecàniques - presents i futures.

Recolzava i defenia la guerra, la velocitat i la violència. El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició,

demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la col·laboració amb el feixisme.

Hi han dues dates clau: el 22 de febrer de 1909, data d'aparició del primer manifest, i el 1920, que es clou el període de lluita i la publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment.

El punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.

1.3-DadaismeEl moviment dadaista és un moviment antiartístic, antiliterari i antipoètic perquè qüestionen l'existència de l'art, la literatura i la poesia.

Cuadre de Marinetti La calle ante la casa (1911) de Boccioni.

1

Dadaisme va ser un moviment antiart sorgit en Zurich (Suïssa) en 1916.

El màxim representant Tristan tzara.

El nom de dadaisme no té gaire sentit. Se sap que dada és una onomatopeia infantil.

Aquest moviment té una actitud transgressora i de rebuig a l’ordre establert.

És un moviment antiart.

Espontaneitat, s’ultrapassa els límits de la lògica i de la moral

Reivindicació de l’atzar , l’absurd i l’humor.

Produeix una ideologia ètica de rebuig al bel·licisme.

Collage literari: Barrejar textos amb materials i fer un poema visual

Escriptura automàtica: Les idees es plasmen sobre el paper sense rectificació posterior.

1.3.1-Característiques

Defensa el caos contra l’ordre i la imperfecció contra la perfecció

Dona importància a l’atzar, encara que aquest doni com resultat obres incomprensibles i faltes d’un ordre aparent

L’objectiu era escandalitzar a la Burgesia

Les seves formes expressives són el gest, l’escàndol i la provació.

Està en contra del modernisme, és a dir de l’expressionisme del cubisme, futurisme i l’abstraccionisme

És questionen continuament que és l’art

Van utilitzar el fotomuntatge que és una tècnica per a plasmar la realitat utilitzant materil visual tret dels mitjans de comunicació.-

1.3.2-Galeria d’imatges dadaistes

1

Hans Arp i Taeuber-Arp, Vertical-horitzontal amb elements d'objectes

Hans Arp. Estoig d'un Da

Francis Picabia, Retrat de Maria Laurencin

1

1.4-SurrealismeEl surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Bretón.Reben influència de la psicoanálisis de Sigmud Freud. Essència de l’esperit es troba en el subconscient.

Esperit es mostra en llibertat del savi

Escriptura automàtica: Reproduir els filtres del moment

Temes frecuents: Erotisme, amor, absurd i cruel.

El surrealisme sorgeix com una resposta dialèctica a la destrucció implantada pels dadaístes.

En un principi, era un moviment exclusiu per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura. Va sorgir per tant com un moviment poètic, en el qual pintura i escultura es conceben com conseqüències plàstiques de la poesia.

Això va derivar a fer dues maneres diferents d’art surrealista:

Els pintors que seguien defensant l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó; entre els artistes més destacats estan Joan Miró i André Masson.

1.4.1-Característiques

Pur automatisme psíquic, per mitjà del qual s'intenta expressar, verbalment o per escrit, o de qualsevol altra manera, el procés real del pensament.

Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art.

Proposa traslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà d'un exercici mental lliure, sense la participació de la consciència.

El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i cinematografia, així com la fabricació d'objectes.

Temes: van anar buscant en les fonts de la repressió psicològica : somnis, sexualitat,... i social.

L'art dels pobles primitius, l'art infantil, dels malalts mentals va ser revaloritzats des de llavors.

1

1.4.2-Galeria d’imatges del surrealisme

Max Ernst. Historia natural

René Magritte. Això no és una pipa

Max Ernst. Celebes

1

Exercici 2

Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques.

http://www.slide.com/r/DkAaKXj30j83kZrR5mn7fL-Sb5oE3FT-?previous_view=lt_embedded_url

O bé mirar entrada al bloc.

Exercici 3

Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap) i evidentment, copiar el poema.

3.1-“Romàntica” de Joan Salvat-Papasseit

1

3.1.1-Comentari del poema:

Romàntica és un poema Joan Salvat-Papasseit publicat a l’any 1925.

És un poema avantguardista que utilitza la tècnica del collage. Utilitza les paraules en llibertat, guions i onomatopeies i en canvi, no apareix cap signe de puntuació.

A més a més, les frases adopten formes de tal manera que representen la ciutat de Barcelona que esta enmig de la lluna i el mar. El cercle simbolitza la lluna, els versos del mig la ciutat i les ones que estan a sota, la mar.

3.2“Ambició”de Joaquim Folguera

Carrer Salmerón, Rolls 50 HP, 9'50 h.Bella curs. Les façanes cilindrenels polsos. Pels balcons s'esfilagarsen les idees.No sé si sóc jo o la meva cabellera.L'auto fendeix les ones de la nit: escumalluminosa als flancs. L'espai i la llum engolit quedaen mi que sóc la tenebra vertiginosa. Però l'horitzóem fuig en el cristall davanter. Reversibilitat de visió.Immobilitat panteixant.

Joaquim Folguera, dins Traduccions i fragments, 1921.

3.2.1-Comentari del poema:

Aquest poema, el qual dintre de l’avantguardisme, el podríem classificar com a futurista, ja que compleix les característiques d’aquest moviment:

Ús del vers lliure: en aquest poema trobem que no hi ha un esquema mètric a seguir, i moltes vegades, quan es llegeix els finals i inicis dels versos no estan relacionades amb les pauses d’entonació que tindria un poem anterior a l’avantguardisme.

Supressió de signes de puntuació: tot i no complir-se del tot, aquesta característica, es troben a faltar les comes que donen el toc de bellesa a qualsevol poema.

Aquestes són algunes de les característiques relacionades amb el futurisme que queden reflectides en el poema, però cal destacar què Joaquim Folguera en un principi és un autor

1

noucentista, i serà un d’aquells escriptors que promourà l’avantguardisme, és per això, que potser no sigui un poema futurista tan pur com els que van venir després.

El fet que fa que considerem un poema futurista és l’aparició de la figura de “l’auto”, en el que l’autor se sent estrany mentre el condueix, i alhora fa esment de la velocitat indirectament: “L’horitzó em fuig en el cristall davanter” (mostra de moviment), “Reversibilitat de visió” (amb els espills pot veure el que acaba de veure fa un moment), “Immobilitat, panteixant”, etc.

3.3-“Com se que es besa” de Joan Salvat Papasseit

3.3.1-Poema original

MARSEILLE PORT D'AMOUR

NOTRE DAME DE LA GAR DE PRIEZ POUR NOUS

RESA UNA NOIA EN MON BATELL:

«oh viens tout près de moi puis pose avec émoi tes lèvres sur ma bouche - dans un baiser farouche je serai toute à toi!»

1

SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ

Com sé que es besa la besaré

marineret qui no vigila -- corsari ve i li pren l'aimia --

si no li duia cap cançó-- corsari ve i li pren l'amor

3.3.2-Poema traduït

EL PORT D’AMOR DE MARSELLA

LA NOSTRA SENYORA DE LA GAR PREGA PER NOSALTRES

RESA UNA NOIA EN MÓN BATELL:

«Oh vine a prop meuPot posar amb emoció Els teus llavis sobre la meva boca - un petó feroç jo seré tota teva! »

SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ

Com sé que es besa la besaré

mariner que no vigila – corsari ve i li pren l’aimia –

si no li duia cap cançó- corsari ve i li pren l’amor

3.3.3-Comentari del poema

Com sé que es besa és un dels poemes del llibre de Joan Salvat- Papasseit: El poema de la rosa als llavis. Aquest poema està en forma de cal·ligrama que pertany a les tècniques literàries de les avantguardes.

El tema de Com sé que es besa tracte d’un mariner que vol conquistar una noia amb l’entorn d’una melodia. En el poema també trobem la idea que si el mariner no ofereix una cançó convincent expressant el seu amor a la dama vindrà un altre mariner i li prendrà l’amor.

1

El mariner es troba en la seva barca, en el port de Marsella, desitjant una noia el seu costat. El mariner es dirigeix directament a la dama proposant-li una relació amorosa. Amb aquesta proposta la dama accepta amb un apassionat petó. Seguidament , el poeta expressa la incertesa de besar i finalment es decideix. Finalment els dos últims versos representa una amenaça. Perquè si el mariner no controla i no li ofereix tot l’amor a la seva dama vindrà un altre mariner i li prendrà.

El cal·ligrama alterna el català i el francès, llengua de gran prestigi artístic en aquells anys.L’esquema mètric d’aquest poema es: A8, B15, C9, d5, E8, F11, g5, H7, I9, j5, k4, L17, M16. No té rima. Podem observar que el dibuix del cal·ligrama representa la imatge que interpreta el poema: una barca en el Port de Marsella, el mariner i la dama.

3.4-“Tot l’enyor de demà” de Joan Salvat PapasseitAra que estic al llitmalalt,estic força content.-Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb florssota el sol,sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantaletamb unes vores fetes de puntes de coixí,i una rialla fresca.I encara aquell vailet que cridarà el diari,i qui puja als tramviesi els baixatot corrent.I el carterque si passa i no em deixa cap lletra m'angoixaperquè no sé el secretde les altres que porta.I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.I les dones del barrimatineresqui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,i retornen

1

que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.I després l'adroguer,que treu la torradora del cafèi comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuenamb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijousi no anirá a l'escola.I els cavalls assenyatsi els carreters dormitssota la vela en punxaque dansa en el seguit de les roderes.I el vi que de tants dies no he begut.I el pa,posat a taula.I l'escudella rossa,fumejant.I vosaltresperquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.Tot això bé m'esperasi m'aixecodemà.Si no em puc aixecarmai més,heus aquí el que m'espera:-Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

3.4.2-Tema principal

La malaltia que pateix l’autor ocupar el tema principal, la seva actitud positiva envers la vidad , no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat.

3.4.3-Comentari del poema

1

Aquest poema pertany al recull de poemes que s’inclou en l’irriador de les gavines, llibre de poesia publicat al 1921.Papasseit ens transmet les seves ganes de viure, encara que ell està patint una agonia de la seva malaltia que sap que el portarà a la mort ( Ell pateix tuberculosi). En aquest poema tant sentimental vol donar importància ales coses quotidianes i simples, en aquells petits detalls que fan que el dia a dia i la vida sigui feliç i amb sentit. La seva enfermetat no li deixa viure una vida normal, i a partir de que pateix aquesta malaltia valora més la vida.Papasseit manifesta la seva filosofia contingudament i emotivament, també ens fa veure tot el que anyora com es reflecteix en el titol (Tot l’enyor de dema),

Salvat Papasseit en aquest poema veiem que ell pensa que la mort no es dolenta i també creu que sempre hi ha vida, que la vida es eterna (creu en una roda de rencarnació, com un cicle que mai acaba).Aquest poema és molt detallista ja que el poeta observa les tanques amb flors, la lluna, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca, el venedor jove que vol vendre els diaris, el tramvia, el carter, l’aeropla, les dones del barri matineres,direcció al mercat, el veïnat sencer, els carreters dormits, la vida del carrer. Els personatges que surten durant el poema cadascun representa alguna cosa, per exemple el vailet ( venedor de diaris) representaria la joventut i la vitalitat. Les dones matineres que van al mercat representen la claror i les flors el color de la vida. La noia jove que porta la llet la bellesa, la sensualitat i la delicadesa, tot es una selecció o conjunt de escenes nitides, plenes de color i felicitat.

Penso que és un poema que expressa molts sentiments, i la valentía i coratge del poeta al no tenir por a la mort.

Utilitza una mètrica molt irregular, així utilitzant versos de dos, tres, quatre, cinc i sis síl·labes. Per tant és un poema d’art menor. La rima és lliure.

1

Exercici 4

Creació d’algun poema avantguardista (cal·ligrama)

1

4