Tirant lo BlancJoanot MartorellSegona edici digital en ePub: maig de 2011 daquesta edici digital: OASI dels textos: els seus respectius autorsEdita: Organisme Autnomper a la Societat de la Informacide la Diputaci de TarragonaAssalt, 12 43003 TarragonaTel. 977 24 40 07 - Fax: 977 22 45 17comunicacio@oasi.catwww.oasi.catRevisi i correcci: Ramon Vernet MoyaDibuix de la coberta: extret del gravat annim de la portada de la primeratraducci al castell de Tirant lo Blanc, impresa a Valladolid per Diego deGumiel l'any 1511.ndexNota sobre aquesta ediciPrimera edici on line (1999)Obra i autorJordi TienaTirant lo Blanc- Dedicatria- Prleg- Part I: Tirant a Anglaterra- Part II: Tirant a Siclia i a l'illa de Rodes- Part III: Tirant a l'Imperi Grec- Part IV: Tirant al Nord d'frica- Part V: Tirant torna a l'Imperi Grec- EplegNota sobre aquesta ediciAquestanovaedicide TirantloBlanc,deJoanotMartorell,parteixdelatranscripciqueferenl'any1999alumnesdecentreseducatiusdelescomarquesdeTarragona.Aquestatranscripciesbas en l'edici del Tirant a cura de Mart de Riquer,publicadal'any1947perl'editorialSelecta.DeRiquerdonelseuconsentimentperaaquestatranscripci i posterior publicaci a Internet -a travsdeTINET-,esdevenintenelseumomentlaprimeraedici on linedelaquesconsideradalaprimeragrannovellamodernadelaliteraturacatalanaiundels llibres ms importants de la literatura universal.Avui,TINETs'avananovamentipresentaunarevisid'aquestaedici onlinedel'obravalenciana,revisadaicorregidapelfillegRamonVernet. Ho fa en un nou format digital, l'ePub, el nouestndardperalapublicacielectrnicaiaptepermltiples dispositius electrnics.Primera edici on line (1999)La idea de fer una edici digital del Tirant lo Blanc (osi es vol de "posar el Tirant a la xarxa") va nixer deformanaturalquantquiaixescriusenvaanaradonantqueelcorpusdobresmestresdelaliteratura universal, i tamb en general de llibres i tottipusdinformaciescritaenqualsevolllengua,vacreixentespectacularment.AixenstrobemambiniciativestantimportantscomelProjecteGutemberg,laBitBlioteca,elProjecteCervantesimoltsaltresquefanqueesvagiapropantelsomnidunaBibliotecaUniversalaccessibleatothomdesde qualsevol lloc i en qualsevol moment. Si el MobyDickoelQuijoteestavenalaxarxa,perqunoelTirant?Benvolguts amics,Undelsgransavantatgesdelesnovestecnologiesesquepermetenalsindividuspotencialitatsquefinsaranoerenpossibles.Enparticular,comamostradelqueelsciutadans(elsmesjovesenaquestcas)podenfer,voldremengegarunprojecteespecialmentdirigitalesescolesicentreseducatius:elProjecteTirant.Ditenpoquesparaulesaquestprojecteconsisteixenrealitzar la ***primera edici digital*** d'una delespecesclausdelanostraliteratura,el"Tirant Lo Blanc" de Joanot Martorell. La ideaseriaqueaaquestaedicicontribussinelsescolarsdelesnostrescomarques,iqueelseu nom quedes lligat per sempre a aquestainiciativaiaaquestaobremestredelnostrepatrimoni cultural.El Tirant, en edici de butxaca, te unes 1.000pgines,demaneraqueambunsquantscentenarsd'escolarsvoluntarisqueintrodussin2o3pginescadaun,aconseguiremenpoctempstenirenformatelectrnicelTirant.Enlaedicidigitalconstariapercadacaptolelnomdelsescolars i dels centres que hi han collaborat.ElquevoldremsaberaraessielvostreCentreestariainteressatenparticiparenelProjecte. Si fos aix us pregarem que en un e-mail de resposta ens indiqussiu:- Adreapostaldelcentre(usenviaremlesfotocopiesdelespginesqueelsvostresalumnes haurien de digitalitzar)-Nomdelprofessorresponsableperaquestprojecte(aquestapersonaassignariaalsdiferentsalumneslespaginesadigitalitzar,tindria cura de la llista de voluntaris i recollirialessevescontribucionsenformatdigitalperremetre-les a la Fundaci (TINET) via e-mail)- Numero estimatiu d'alumnes que creieu quepodrien participar com a voluntaris (en funcid'aquestnumerofaremladistribucidelafeina global)Les qestions prctiques quant a alumnes alsqualsdirigir-selesdeixemenlesvostresmans. No creiem que hi hagi edat lmit (avui,noisinoiesbenjovenetstenendominidelsordinadors). Quant al mtode de digitalitzacipot anar des del simple teclejat a ma del text,finsal'escanejatipassatperunOCR;aixquedariaenmansdelesdisponibilitatsdelsvoluntarisi/odelscentres.Simplementelresponsable en cada centre, en contacte ambnosaltres, hauria de tenir curar d'enviar-nos unformatfinalnic(cosaqueavuiendiajaassegurenlamajoriadelsprocessadorsdetextos)CreiemqueelProjecteTirantespotdesenvoluparfcilmentapocaempentaquehiposemtotsplegats.Lagentjovedelesnostrescomarquesielsnostrescentreseducatiustindrienelprivilegideserelsprimers(ipensemquelaprimeraedicidigital s ***la bona***) en introduir a la xarxaunapartimportantdelnostrepatrimonilingsticiculturalienmarcaruncamquedesprs seguiran altres.Esperemlesvostresrespostespositives(itambelsvostrescomentaris)iussaludemcordialmentP.S.Aqueste-mailhaestatadreatatotsaquellscentreseducatiusquetenenadreadecorreuelectrnicaTINET.Siconeixeualtrescentresambelsqualsenspuguemposar en contacte via e-mail us agrairem queens ho comuniqussiu.Vamrebrelarespostagairebimmediataientusiasta de nou centres (per aquest ordre):-IESPolitcnicVidaliBarraquerdeTarragona.Professor F.Xavier Su i Jordi Cuesta Andrea amb100 alumnes-IESCampClardeTarragona.ProfessorJordiTiena amb 18 alumnes-IESBonavistadeTarragonaProfessorJosepHolgado amb 50 alumnes-IESdelVendrell.ProfessorJoanR.Ivernamb30alumnes.-CollegiSagratCordeTarragona.ProfessorJaume Sabater amb 50 alumnes-CollegiPareManyanetdeReus.ProfessorFrancisco L. Ayuso amb 10 alumnes- CEIP El Serrallo de Tarragona. Professor Josep M.Sabater amb 10 alumnes-IESNarcsOllerdeValls.ProfessorJaumeBartolamb 40 alumnes- IES Mart lHum de Montblanc. Professors Joan L.Llorens i Jordi Valls amb 20 alumnesAix doncs en pocs dies vam tenir uns 300 joves delesnostrescomarquesposantenformatdigitallesparaulesquefeiamsde500enJoanotMartorellhavia immortalitzat en paper.En pocs mesos van anar arribant (sempre per e-mail;toteltreballilacoordinacishaanatfentperlaxarxasensenecessitatdereunionspresencials)elsfitxers que contenien el treball dels diferents alumnesagrupats en els seus centres. El professor i escriptorJordiTiena(tambparticipantambelseucentre)ens va cedir amablement una presentaci de lautor ilasevaobra.LaBetGarau,joveprofessionaldelacomunicaci,vapreparareldissenydelWeb,ajudadaenelsdetallstcnicspelbonamicJoanManuelGmez.PrviamentelprofessorJoanMarthaviaobtingutelpermsdelprofessorMartdeRiquer,laedicidelqualhemutilitzatperladigitalitzaci,deferpblicaaquesta.Untreballvoluntaridemolts,ambgranprofessionalitatifentservirlesnovestecnologies(prcticamentnohihahagut cap reuni presencial fins el moment de deixarenllestit el treball): un exemple prctic del treball en elnou mn de la Societat de la Informaci.L'experinciahaestatextraordinriamentpositivaiesperemquetindrcontinutat,endegantelquehadeserunaBibliotecaDigitalTarraconense,contribucidelanostragentalaBibliotecaUniversal. No cal dir la satisfacci de qui aix escriu idelaFundaciCiutatdeTarragonaalaqualrepresentaenveureelresultatdelProjecte:poquesvegadeslarelaciproducte/costestantelevada.Una de les obres cabdals de la literatura universal, iveritable lluminria de la literatura escrita en la nostrallengua, present a la xarxa mundial grcies a lesforvoluntaridecentenarsdejovesdelesnostrescomarques.UnorgullperTINET.UnajoiaperTarragona i les seves comarques.Manuel SanromFundaci Ciutat de Tarragona. TINETAny 1999Obra i autorEscritaapartirde1460ipublicadaperprimeravegadael1490,TirantloBlancsunanovellacavallerescaquenarralesaventuresd'armesid'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bellideal:alliberarl'ImperiGrec,Constantinoble,delsetgedelsturcs.Qualificadaencertadamentcomanovella total (alhora de cavalleria, cortesana, militar,erticai,encertsentit,psicolgica),lasevaversemblanal'allunyadelesnovellesdecavalleriadel'EdatMitjana;ilasevatramavariadairicaenregistres(desdeltogreufinsal'humor;desdelacrueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent idivertida, que ha resistit el pas del temps. s, no resmenys,unadelesmillorsnovelleseuropeesdelmoment.AutoriaElseuautorsJoanotMartorellfouuncavallerprovinentdelapetitanoblesavalenciana,semblaque nascut a la ciutat de Valncia entre 1405 i 1410.LafamliaMartorelleraoriginriadeGandia,perconstaradicadaaValnciadesde1400.Desd'aquestany,tantelsparescomelsavis,paternsimaterns,deJoanotMartorellestandocumentantscomavensdelaciutat.Possiblementvamorirel1465. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare,cambrerdelreiMartl'Hum.DeJoanotMartorell,queeracunyatdAusiasMarch,coneixemforaelementsbiogrficsqueenselmostrencomuncavallerbregsdevidaagitada,plenad'aferscavallerescosd'armesibonconeixedordelsusosicostumsdelacavalleria;habituataltractecortes(sabemquevaestaralescortsFrana,Portugal,Npolsi Anglaterra)i,segonsesdedueixdelllibre,interessatenelsafersmilitarseuropeusdelasevapoca,iambunavisimolthumanaiatrevida,desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos.Lesbreguesienfrontamentsentrecavallerselvanduramantenirunacorrespondnciaviva,agudaiirnica en defensa del que ell creia que eren els seusdrets.Aquesteslletresdebatalla,enquJoanotMartorell relaciona els greuges de qu se sent ofs ireptaabatallaamort-aultrana-l'agreujador,snunabonamostratantdelseuconeixementd'aquestes prctiques (que es reflecteix a la novella)comdelseucarcterbellics,enemicdejuristesideparaules(comquedabenpatentenundelsepisodis de la narraci en qu el duc de Lancaster fapenjarunsjuristes,ambplaerdelrei),iamicdel'accidirectaperventilarelsseusassumptes.Detots ells, per, noms ens n'interessen dos, pel reflexque tenen al Tirant. Entre 1437 i 1445 va mantenir unsostingutenfrontamentambelseucosJoandeMonpalau.JoanotMartorellelvarequerirreiteradamentabatallaaultranaivarecrrerlescorts anglesa i portuguesa buscant jutge i plaa peralcombat,quenoesvaarribaracelebrar.spossiblement en aquesta estada a Anglaterra que J.MartorellVarecollirbonapartdelsmaterialsqueconstitueixenlaprimerapartdelTirant:elcanemsprimerdelahistoriadeGuillemdeVaroic-inspiratenelrelatanglonormandGuydeWarwik-:lesfastuosesfestesdelcasamentdelreidAnglaterra-poc abans de la seva arribada, el 1432, se n'haviencelebratunesaLondresperrebreEnricIV-;ol'explicaci de la llegenda anglesa sobre l'origen del'Ordre de la Garrotera -que s explicada per primercopenlaliteraturaoccidental.D'altrapart,elmotiude l'enfrontament respon a un costum ben real del s.XV, que tamb ser incls a la novella: el casamentsecret,cerimniaprivadaenquelsamantseslliurenenmatrimoni,ambelcompromsdeformalitzar-lo ms endavant. Segons Joanot Martorellel seu cos havia celebrat bodes sordes amb la sevagermanaDamiataihaviadesprsincompletelcompromsadquirit.Monpalaunegasemprehaveradquiritcapcomproms,nohaverestatambDamiata.Labregaera,doncs,inevitable.(Alanovella,snDiafebusiEstefania,iTirantiCarmesina els que es casen secretament; tot i que,comamodelscavallerescos,respectenelscompromisosambhonor).L'altreaferqueensinteressaselquevaenfrontarJoanotMartorelliGonalbod'Hjar,comanadordeMuntalb,entre1444i1450,aquestavegadaperunassumpteeconmicrelacionatamblavendad'uncastell.TampocaquestavegadaMartorellvaveureresoltafavorablementlaquerella.Ipossiblement,jaquenohaviapogutvenjar-se'nperlaviaexpeditivadelesarmesvadecidirfer-holiterriamentatravsdelanovella.ProbablementnoscasualqueelnomdeMuntalbelportinelridculKirieleison,ungegantsquemorestpidamentdedolorliesclataelfeldavant de la tomba del seu senyor, mort per Tirant, iel seu germ Toms que, tan gran i fort com s, svenutperTirantiesrendeixcovardamentisdeshonrat amb vituperi i deshonor de la cavalleria.NohihacapmenadedubtequeJoanotMartorell,aprofita la seva prpia experincia en l'elaboraci dela seva obra, com tots els bons novellistes.Alafidelanovella,per,ellectoresveusorprsambuncomiatenqusel'informaqueJoanotMartorell,acausadelasevamort,novapoderacabar la narraci, i que s el cavaller Mart Joan deGalbaquilavafinalitzar.PocselquesabemdeMart Joan de Galba. Per a la seva mort hi havia alasevabibliotecadiversosdocumentsdeMartorell,entre ells dos manuscrits del Tirant, que sabem quevan anar a parar-hi com a penyora d'un prstec queGalba fu a Martorell. La crtica debat encara el graude participaci en l'autoria del llibre. Per uns, Galbahauriaintervingutenlapartfinal,apartirdelsepisodisques'esdevenenalnorddfrica.D'altres,en canvi, rebutgen qualsevol participaci de Galba.La novellaS'obreambunalletradeJoanotMartorelladreadaal rei expectant Ferrando de Portugal, en qu afirmaqueelllibreslatraduccid'unanovellaanglesaqueellvaferalportugusidesprsalvalenci,apeticidel'Infant.Aquestaafirmacisorprenentnopot ser entesa sin com una ficci literria la ra dela qual desconeixem: ning ni aqu ni fora d'aqunodubtaquesunanovellaoriginaldeJoanotMartorell.TirantloBlancnarralesaventuresd'armesid'amordeTirantdesdelmomentquesfetcavalleraAnglaterrafinsalasevamortenterresbizantines,senthereudelacoronaimperial,desprsd'haveralliberat l'Imperi Grec del setge dels turcs.Narradaentercerapersonaperunnarradordiscretquepoquesvegadesintervimainobuscalacomplicitatdellectoramb1apresncia,per,d'alguns narradors interposats en alguns episodis,TirantloBlancsunanovellatancada,discursivailineal,enqulanarraciieldileg,devegadesretric i solemne, de vegades vivssim i enginys, esfonenambencertenelmarcd'unatramadegranvarietattemtica.sjustamentaquestavarietatelseumximatractiu:ambescenesfantstiques,esdevenimentshistrics,estratgiesmilitars,escenescortesanes,episodiserticsidesvergonyits,itocshumorstics.Totplegat,procedentdel'observacidelarealitat,laimaginaci, la histria i la literatura, conforma un mnviuicomplex,habitatperunspersonatgesqueenssemblendecarniossospeltractamentpsicolgicindividualquesovintrebenelsmsimportants.D'altra banda, el seu estil s'ajusta clarament al to delsepisodisnarrats;desdelgreuiserisdelesescenescavalleresquesimilitars,finsalfresc,viuiintencionatdelsepisodismshumorsticsoertics,des de la descripci del detall fins a la generalitat delconjunt i des de l'estil de les lletres de batalla fins ales metfores militars de carcter sexual.Per tot el que ha estat dit fins ara, Tirant lo Blanc sunllibrequeobremoltscaminsnovellsticsise'nsapareix amb una innegable modernitat.Percomoditat,lanovellapotserdivididaencincparts,quecorresponenalsllocsgeogrficsrespectius en qu es desenvolupen, i totes tenen unadoblelniaargumental(armes/amor),unida,per,enuna trama nica que segueix la vida del protagonista.Primera part: Tirant a AnglaterraDesprsd'explicarlahistriadelcomteGuillemdeVaroic, retirat de la vida cavalleresca i recls en unaermita, ens s presentat el nostre cavaller, que topaamb l'ermit de manera accidental: Tirant, juntamentambaltresgentilhomesdeBretanya,s'hadesplaata Anglaterraperassistiralesfestesdelcasamentdel rei amb la finalitat de rebre l'ordre de cavalleria.Enelcam,acausadelcansament,esquedaressagatis'adormdamuntdelcavall.Aquests'aparta del cam i prenent una senda s'endinsa en elboscfinsquearribaaunpratonhihal'ermit,quecasualmentesdelectaenaquellmomentamblalectura del tractat de cavalleria del segle XV Arbre debatalles d'Honor de Bouvet. L'ermit amaga la sevaidentitati,apeticideTirant,l'adoctrinasobrelacavalleriallegintelllibre,queliregalaenacomiadarse'n.Tirant, reunit novament amb els seus companys, va aLondres. I de retorn a Bretanya, passa novament perl'ermitaambelpropsitd'explicar-lilesfestesimagnificncies de la cort, tal com li havia proms enpartir. Ara Tirant s el narrador i descabdella davantdelcomte-ermitlariquesa,lapompailavistositatdelesfestesques'hihancelebrat.Enacabat,l'ermit l'interroga sobre els fets de cavalleria que s'hihan esdevingut i Tirant calla humilment i s'aparta delllocdiscretament.SerDiafebus,elseucos,quiconvertitennarradorensfarsaberelsfetsd'armesdeTirant,proclamatelmillorcavallerdelesfestes.Desprstotss'acomiadendel'ermititornenaBretanya.AquestapartsunaampliacidelanovellainacabadadelmateixJoanotMartorell,GuillemdeVaroic, ara posada al servei de la histria de Tirant, is'inspiraclarament,d'unabandaenelGuydeWarwik anglonormand i de l'altra en el text de RamonLlull,Llibredel'ordredecavalleria.s,doncs,unabarrejadenovellacavallerescaidellibredoctrinalsobrelacavalleria.Desdelpuntdevistaglobaldelllibre, constitueix l'etapa de la formaci cavallerescadelpersonatgequenomsenaquestapartselcavaller singular que combat individualment: terica,amb l'exposici dels principis de la cavalleria llegitsperl'ermit,iprctica,amblanarracidelsnombrososcombatsenquparticipaidelsqualssempresurtvencedor.Id'altrabandaensdnaunamostraigairebnomshofaenaquestapartdetalladamentd'alguns aspectes de les cerimniesiformalismesdelacavalleriadels.XV:tornejos,combats a ultrana, festes, etc.s,detotes,lapartmsdiferent,lamsgreuiseriosa.Totiaix,nosdifciladvertirdeseguidaqueenstrobemdavantd'unllibreforaoriginalidiferentdelsllibresdecavalleriatanenvogadurantl'EdatMitjana. Ambdosexemples,apartelfetqueTirantsuncavallerexcellent,persferitsovintilesvictries,sempresobreunsolcavaller,sncostosesidifcilsn'hihaurprou:l'episodiambKirieleisonMuntalbilabatallaambl'ala.Quantalprimer, val la pena remarcar el procs de degradaciburlescaquMartorellsotmetaquestcavallergegantcomenantpelnom,quesemblaques'hagidemenjarelmni,encanvi,morridculament,plorant amb desconsol, d'un atac d'ira. Pel que fa alsegon, s interessant adonar-se que Joanot Martorelltransposaaquundelsepisodishabitualsdelesnovellesdecavalleria:lalluitadelcavalleramblafera; per si en aquells llibres la fera s un drac, unaserpdetrescaps,o,totalms,unlle,aqu,encanvi, s un gos per molt gran i ferotge que sigui, i la batalla s'acaba a mossegades (i Tirant no selquemossegamenys!),Elcanvihisevident.Daltra part, el sensualisme, caracterstica de la qualparlarmsendavant,comenaaapuntarenlanovella amb l'episodi del fermall de la Bella Agns:Tirantl'hidemanaiellal'hiatorgadient-liqueelprengui ell mateix. Per descordar-l'hi, per fora li hade tocar els pits, cosa que ella consent (o no li hoha dit precisament per aix?) i ell fa de molt bon grat.TiranttornaaBretanyafetcavaller,lloat,experimentat i fams.Segona part: Tirant a Siclia i a l'illa de RodesAssabentat per un missatger que el Sold del Caire,amb l'ajut dels genovesos, ha posat setge a l'illa deRodesiquesinorepajudaesperdrinevitablement,Tirantcompraunagaleraidecideixanar en socors dels assetjats. Al mateix temps, Felip,infantdelreideFrana,jovegrosserimigbeneit,aconsellatperunservidordelasevaconfiana,decideixembarcar-sed'amagatalanaudeTirantiemprendreaquestaaventura.ArribatsaSiclia,s'estanalgunsdiesalacort.Felipilainfantadelregne, Ricomana, s'enamoren i Tirant mira d'afavoriraquestsamorsiconcertarelseumatrimoni.PerRicomanasospitalabeneiteriadelprncepinoesdeixaconvncerambfacilitat,idecideixposar-loaprova.Felipactuacomlispropi,fentbajanades,perTirant,amblasevagrciaihabilitat,esmenapuntualmentlessevesrucadesNoobstantaix,laprincesanoquedaconvenudaiajornaladecisifinsquetornindeRodes.Tirant,FelipielreideSiclia s'embarquen vers l'illa i socorren la ciutat All,Tirant,mitjanantunestratagemaenginysd'unmarinerseu,aconsegueixferfugirelsmoros.Desprs van en peregrinaci a Terra Santa, on Tirantrescata molts captius, i tornen a Siclia. De retorn a lacortsiciliana,lainfantasotmetnovamentaprovaelprncepfrancs,sempreambelsmateixosresultats(Tirant no se separa mai del seu costat i evita que lesfacimassagrosses),iRicomana,cansadaidesitjosadesabercomsrealmentFelip,facridarun filsof de Calbria. Finalment, malgrat els consellsdel filsof, Ricomana decideix esposar se amb Felip,grcies a un equvoc: li para una ltima prova i Felip,accidentalment,sensurtbilaprincesatreuconclusionsequivocades.selconegutepisodidel'agulla.Desprss'embarquenenunestolcristicontraelsinfidelsirecorrenlescostessarranesvictoriosament, i retornen a Siclia.La novelaja ha agafat definitivament la seva fesomiamilitar-caballeresca,realista,faceciosaisensual,iha esdevingut mediterrnia.Argumentalmentgiraal'entorndedoseixos:l'aventuramilitardelsetgedeRodes(deressonncieshistriques)ilesescenescortesanesdelsamorsdeFelipiRicomana,enunacortdeSiclia totalment inventada. I d'altra part, ha aparegutundelsaltreselementscaractersticsdel'obra:l'humorisme.Menciapartmereixl'episodidelfilsofdeCalbria,interpolaciinspiradaenlainterpretacidelssomnisdelbblicJosepienuncontedeLesmiliunanits,atravsdelNovellinoitali del s. XIII.Tercera part: Tirant a l'Imperi GrecTornataSiclia,elreirepunalletradel'Emperadorde Constantinoble en qu l'informa que els turcs hanenvatl'Imperiiassetgenlaciutat,ipregaaTirantque el socorri. El rei posa a la seva disposici naus,armes i homes, i Tirant s'embarca amb la seva gent.En arribar a Constantinoble s rebut amb honors i seliencomanalacapitaniadel'exrcitimperial.ImmediatamentconeixlaprincesaCarmesinais'enamorencomdoscollegials,iTirantlirevelaelseuamorambunenginysjocambunmirall.Enaquest moment entra en escena la Viuda Reposada,dida de la Princesa, que enamorada secretament deTirant far i desfar per intentar separar-los.Ara, aconsegueix que Carmesina s'enutgi amb Tirantpelseuatreviment.TirantsurtdeConstantinobleivenelsturcsduesvegades,demostrantlasevavluacomamilitariestratega.Entretant,elducdeMacednia,envejsdeTirantfatotelpossibleperenutjar-lo:elmenysprea,intentacapitanejarunasedici en l'exrcit i fins arriba a enviar un escuder aConstantinobleacusantTirantdetraci.Durantlacampanyamilitar,Diafebusvaalaciutatiintentaafavorir els amors del seu capit i cos, i envia, mstard, un escuder per informar l'Emperador de la granvictriaquehaobtingutTirant,amblaqualcosaesdesemmascaral'insidisducdeMacednia,quemor en una batalla. Els turcs, venuts, es rendeixen aTirant i un dels seus ambaixadors, Abdal-l Salom,aconsella els senyors cristians (els consells sn tretsdelFamiliarumrerum,XII,2,dePetrarca).Diafebusva a la ciutat, portant els presoners, i, apaivagats elsrecelsdeCarmesina,DiafebusiEstefania,filladelvertader duc de Macednia, es declaren el seu amoriescasensecretament.Vistalasituacidelesseves tropes, amenaades de sedici per l'actuacidelduc,l'EmperadorestraslladapersonalmentalcampacompanyatdeCarmesinaiEstefania,ipresencia la gran batalla contra els turcs, en la qualTirantobtunaesclatantvictria,producte,tantdelseuvalorcomdelasevaastciaiconeixementsmilitars, i s ferit. Mentre les tropes de l'Emperador,ambellalcapdavant,correnperlaterrareconquistantvilesicastells,TirantiDiafebuss'entrevistensecretamentambCarmesinaiEstefania,alacambradelaPrincesa,grciesalacomplicitat d'Estefania. Aquesta trobada s espiadaatentamentperladonzellaPlaerdemavidaquelendem relata, amb el posat entremaliat i innocentde qui explica un somni amb tota intenci, el que havistalesastoradesEstefaniaiCarmesina. Apartird'aquestmoment,Plaerdemavidajugarunpaperdeterminantenelsamorsdelsdosjoves.Finalmentl'EmperadoriCarmesinatornenaConstantinoble.Tirantvenpermarl'estoldelgranCaramanyqueveniaensocorsdelsturcs,idesprsesdirigeixaConstantinoble,duentelspresoners.All,mentrel'Emperador delibera la resposta a les propostes depau que han fet el Sold i el Gran Turc Tirant intenta,sense gaire xit, anar ms avant en els seus amors.Desprsd'alguntemps,l'Emperadororganitzauneslludesfestesambmotiuderespondrealsambaixadorsdelsinfidels.EnaquestesfestesapareixenelreiArtsilasevagermanaMorgana(episodiquetclaresrefernciesenlaFauladeGuillem de Torroella). I abans no tornin els cavallersal camp de batalla, Diafebus i Estefania es casen dedeb. Tothom est content menys Tirant, que no potaconseguirelsseuspropsitsamorososperlaresistnciacastadelaprincesai,sobretot,perl'acci constant de la Viuda Reposada que malparlad'ell.Handepartir,perabans,instigatperPlaerdemavidaiamblasevacomplicitat,Tirantintentarretreelcastelldel'honestedatdeCarmesina, amb un engany. s una de les escenesmsplaents,atrevidesidivertidesdelanovella.Tirant es mostra esporuguit, indecs i tmid, i, no caldir-ho,tampocaquestavegadavamsenlldelsjocsamatoris.Deresultesd'aquestintent,Tirantacabar estirat tan llarg com s al jard de palau amblacamatrencada,ialacambradeCarmesinatothom, espasa en m, buscar una rata inexistent.L'exrcit torna al camp i Tirant resta a Constantinobleimmbilalllit.ElseuescuderHiplitvacadadiaapalauperdurcartesd'amordeTirantaCarmesina.Und'aquestsdies,Hiplit,queestenamoratdel'emperadriu, s requerit per ella i desprs de moltesvacillacionstrobaardimentperconfessarlielseuamor.L'Emperadrius'encndepassi.Tirantesrecupera lentament i freqenta Carmesina. Finalmentescasensecretament,totiqueCarmesinadeixaben clar fins on arribar aquest matrimoni, mentre noesformalitzi.PerlaViudaReposada,msgelosaquemai,decididaatorbardefinitivamentlessevesrelacions,s'enginyaunterribleenganyifacreureaTirantqueCarmesinamantrelacionssexualsambel seu hortol, negre i musulm.. Tirant, que ha cregutveure-hoambelsseuspropisulls,decebut,trist,engelositiirat,matalhortoliemmalalteix:perdeldesigdeviure.Recuperatmitjanantl'enginyd'unavella jueva, decideix embarcar-se per tornar al campde batalla. Abans que parteixi, per, Carmesina, quenoentnelcaptenimentdeTirant,desprsd'haverintentatinfructuosamentdeveure'l,enviaPlaerdemavida a la nau per saber el motiu d'aquestcanvid'actitudinesperat.AllPlaerdemavidalidescobreixl'enganydelaViudailainnocnciadeCarmesina,iTiranteslamentaamargamentperlaseva poca fe en la Princesa i s'irrita contra la Viuda,per abans que pugui fer res, la mar s'enfelloneix i latempestas'endlagaleradelport,lacondueixaladerivailafasotsobrarenlescostesdelnorddfrica.TirantiPlaerdemavida,cadascunpelseucostat, atenyen la platja i salven la seva vida.Comespotveure,aquestaslapartcentraldelanovella; s la ms llarga i hi apareixen definitivamenttotselsseuselementscaracterstics:escenesblliquesicortesanes,humor,sensualisme,erotisme; en un marc de ficci presentat amb voluntatrealista. Argumentalment gira a l'entorn de dos eixos:elsepisodismilitars,permariperterra,delacampanyacontraelsturcsendefensadeConstantinoble,ielsepisodisamorosos,centratssobretot en la relaci Tirant-Carmesina (per referitstambaDiafebus-EsfefaniaiaHiplitil'Emperadriu),amblaparticipacidedospersonatgesdecisius:Plaerdemavida,afavorint-la,ila Viuda Reposada, destorbant-la i tractant de fer-lafracassar.Quarta part: Tirant al Nord d'fricaTirant s recollit, com a captiu per amb generositat,pelCabdillodelosCabdillos,ungransenyorderegne de Tremissn. Aquest el vesteix, l'alimenta i eltrametauncastelldelseufill,onscarregatdeferros i tancat a la pres. Entretant el rei Escariano,desitjsdecasar-seamblafilladelreideTremissn,atacaelregneiposasetgealrei.ElCabdillo, fugint de la batalla, arriba al castell del seufill.AqutreudelapresTirantilidemanaajuda,convenut que s un cavaller valent i bon coneixedordels fets d'armes. Tirant immediatament es posa a laseva disposici i comena a combatre les tropes delreiEscariano;amblasevaastciaiexperincia,aconsegueix trencar el setge i rescata el rei i la sevafilla, i fortifica la ciutat de Tremissn. Al cap de poc,mentre Tirant i el Cabdillo sn en una altra ciutat delregne,Escariano,grciesalatracid'unjueudeTremissn pren la ciutat, mata el rei i s'end la sevafillaauncastellinexpugnable.Tirant,ensaber-ho,conhorta les tropes del rei mort i es disposa a vncerEscarianoirescatarlaPrincesa;cosaquefarmitjanantunestratagema,grciesalaparticipacid'unalbansque,seguintlessevesinstruccions,enganya el rei Escariano i facilita lentrada al castelldelestropesdeTirant.LaPrincesadeTremissn,alliberada,requereixd'amorsTirant,perellesmantfidelaCarmesinailarebutjaambsuavitaticortesia,iaconsegueixqueesfacicristiana.ElreiEscariano,alseutorn,notarda,desprsd'unbreuadoctrinament, a seguir les petjades de Maragdina iabraatamblafedeTirant.Idesprsd'ellsnmilerselsmusulmansque,seguintelseuexemple,prenenelbaptisme.Entretant,Tiranttnotciaquealguns dels homes que l'acompanyaven en la galerasncaptiusielsredimeix,icombatambelsaltresreismoros.Gairebapuntd'haverconquistattotelnord d'frica, Tirant assetja una ciutat. Els assetjats,veient-seperduts,trametenlasevasenyoraacompanyadad'altresdonzellesaTirantperdemanar-li clemncia. Entre les donzelles, vestida alamoriscaisenseserreconegudavaPlaerdemavida,quedesprsdelnaufragivaserrecollidaperunvellmoroimstardvaentraralserveidelasenyoradelaciutat.Plaerdemavida,sensedescobrir-se,suplicagenerositataTirant,liretreulasevapocapietat,quanells'hinega,i,castigant-lo, li recorda el seu passat i li revela l'estatenquestrobal'ImperiilasevaestimadaCarmesina,apuntdecaureenmansdelsturcs.Tirant, sentint-la i ignorant la seva identitat, es torbadeltotiesdesmaia.Recobrat,Plaerdemavidaesdescobreix i Tirant lacull amb gran alegria i perdonaelsdelaciutat.MentreTirantcontinualasevacampanyavictoriosaperterresafricanes,Plaerdemavida li recorda constantment la situaci del'Imperiil'instaatornar-hiidefensar-lodelsturcs.Finalment,Tirantenviaambaixadorsivituallesal'Emperador i es prepara per anar en el seu socors.Abans,per,esposaPlaerdemavidaambelseucos,elsenyord'Agramunt,aquidnaelregnedeFes.Iconquistadatotalamorisma,s'embarcaversConstantinoble amb els exrcits moros, ara cristians,que ha condut per frica.Aquesta part, ms retrica i eixuta que l'anterior, secentrasobretotenlacampanyamilitardeTirantenterres musulmanes. Per al meu gust, s la part menysatractivadelanovella,enqudesapareixenbonapart dels aspectes que li sn essencials i la fan msentretinguda, realista i divertida, tot i que cont forainformaci sobre lart militar de l'Edat Mitjana. Laltreelementargumental,aquesttotalmentirreal,desproporcionatiinversemblant,slaconversidemilersd'infidelsalareligicristiana.Alafi,lanovellarecuperaelsseusfilsargumentalsfonamentals,elsamorsdeTirant-Carmesinail'alliberamentdeConstantinobleamblareaparicide Plaerdemavida.Cinquena part: Tirant torna a lImperi GrecAbans de salpar, tramet el cavaller Esprcius com aambaixadoralregnedeSiclia.Esprcius,desprsd'informar el rei dels propsits de Tirant, torna al nordd'frica;perquanhiarriba,lestoldeTirantjahapartit;elsegueixinaufragadavantdunaillaprcticament despoblada, en la qual desencanta unadonzella en forma de drac. Aquest s lepisodi msmeravellsifantasisdetotalanovella;absolutament innecessari i encabit a repl dins de latramadelanarraci,itretdelsViatgesdeMandeville.TiralitarribaaConstantinoble.LaViudaReposadaensaber-ho,plenadetemor,esmata.Elcapit,atrencdalba,envesteixpersorpresalesnausdelsturcsilesfapreses.Desprselstallalafugidaperterraisocorrelaciutat.Mentreelsturcsestanenaquesta angoixosa situaci, sense poder retirar-se isensepoderrebreajuda,TiranttrametPlaerdemavida a la ciutat i negocia amb els turcs larendici..IimmediatamentesdirigeixaConstantinoble, formalment per informar l'Emperadordelespropostesdepau,perambl'esperanasecretad'entrevistar-seambCarmesina.Aquellamateixanit,PlaerdemavidaenganyanovamentlaPrincesaifaentrarTirantalasevahabitaci,amonestant-loquesiguivalenticoratjs,ivencilabatalla. Aquesta vegada, malgrat la resistncia i elsprecsdeCarmesina,Tirantentraalcastelliaconsegueix la fi que en amor es pot aconseguir. Jaerahora!L'EmperadoracceptalespropostesdelSoldiTirantrecuperal'ImperiialliberaDiafebusialtrescavallers,captiusdelsturcs.Il'Emperador,agrat, li dna la seva filla per esposa, en pagamentals seus serveis, amb plaer dels dos amants, i el facsar i hereu de l'Imperi. Tirant emprn la conquestafinaldelsnuclismsresistentsifinsitotdeterresvenes,iespreparapertornartriomfalmentaConstantinoble. Per aquest retorn i el matrimoni tanesperat amb la Infanta no seran possibles; estant a laciutatd'Andrinpolis,Tirantemmalalteixgreumentimordesprsdefertestamentid'escriureunalletradecomiatalasevaestimada.Conegudalatristanova,tothomploraieslamentadesconsoladament,sobretotl'Emperadori,sclar,lasevaCarmesina,enunadelesescenesambmsvigordetotalanovella. No s'han acabat, per, els infortunis; mentrees preparen les exquies de Tirant, mor l'Emperador,totalmenttrasbalsatperlamortdeTirantieldesconsol de la seva filla, i Carmesina, traspassadade dolor, fa testament, rep els sagraments i mor ambbeatitud ajaguda en un llit, entre els cossos de Tirantidelseupare.Lanovellaarribaalfinal:Hiplit,hereudeTirant,escasaambl'EmperadriuisproclamatnouEmperador,ifaenterrardignamentels cossos de Tirant i Carmesina.Aquestaltimaparttornaatenirlesdueslniesargumentals acostumades: armes-amor; hi reapareixel sensualisme, la grcia i l'atreviment de la segonapart en les escenes ertiques, i el seu to alterna entreel greu i seris dels afers de la guerra, el fresc i viudelesescenesamoroses,il'adoloritivigorsdelsplanys de la desconsolada Carmesina.Elseumillormrits,sensdubte,elfinal,apartatdelshabitualsesvancasar,vanserfeliosivanregnar amb prosperitat, que, val a dir-ho, devia serunagrantemptaci.Endefinitiva,JoanotMartorellactua com un gran novellista de notable personalitati amb materials de diversa procedncia: literaris uns(encaracaldriaafegiralsressenyats,perexemple,les influncies de Dante o de Boccaccio, o d'Enriquede Villena en la dedicatria del llibre), procedents delahistoriografiaelsaltres,imoltsdeladirectaobservacidelarealitat,ensofereixunllibreversemblant, ric, complex, variat i divertit.Versemblana i ficciCervantess'haviadivertitllegintelTirantirecomanavaalslectorsdelseuDonQuijotedelaManchaquesel'enduguessinacasa.Perque?Doncsperqueraisunllibreserisidivertitalhora.PersobretotperqueraunllibrediferentdelsquelifeienperdreelsenyalseubonAlonsoQuijano.Lanovelladecavalleria,nascudaal'empara de les corts de Bretanya cap al s. XIII, ambels seus personatges, Lancelot, Perceval o Galvany,modelsdel'idealcavalleresc,havianascutsotaelsignedelafantasia:inconcrecitemporaligeogrfica,aventuresimpossibles,espaistipificats,cavallers de qualitats sobrehumanes, gegants, dracs,mags, prodigis, etc., que en les seves continuacionss'havien perpetuat i fet cada vegada ms increbles.ElTirant,encanvi,presentaunacavalleriapossibleinecessriaalasevasocietat;crebleiversemblant,queobeeixtantalcanvidegustosesttics,cadacopmsprximsalarealitat,comales necessitats del mn de la cavalleria al s . XV : unmn que el lector -el lector cortes al qual va dirigit-potconsiderarprximalseuiatravsdelqualpotrefermar la validesa de l'estament a qu pertany i, endefinitiva, la necessitat de la seva existncia i del llocque ocupa en la societat. Qui sin el cavaller n'ha deregirelsdestins? Avuisabemlaresposta;almenys,algunes de les respostes que se li han donat. Per als.XV,peraJoanotMartorell,comperatotselscavallers, la pregunta s retrica i no admet ms queunaresposta:lacavalleria.Ielllibres'afanyaadeixar-hobenclar,ambunmodeldecavallerexemplar i hum alhora; i possible i creble. I encarams explcitament, amb un prleg, la intenci del qualno admet discussi.Laversemblanas,doncs,unanecessitattantideolgicacomliterriaenelmomentqueJoanotMartorellescriulasevanarraci.Elseumritshaver-se'nadonatencontradelcorrentestablert,encotillat per la tradici de les novelles de cavalleriai haver-ho fet amb una extraordinria novella. No sellsol,sclar:tambsen'adonen,msomenysalmateixtemps,perexemple,algunsnovellistesfrancesos i el nostre annim del Curial e Guelfa. Percapdellsnoaconsegueixreeixir-hiambtantd'encert.Admiradordelacavalleriaalaqualpertany,lanovellareflecteixambfidelitatelsusosicostumscavallerescosdelasevapoca,sempretractatsambseriositatirespecte.Sn,sensdubte,resultatdel'observacidelarealitatmoltsdelsepisodisnovellats, que si no van passar mai exactament comels llegim, podrien haver passat: la cerimnia en quTirant s fet cavaller; les festes del casament del reid'Anglaterra,ambtotalasevamagnificnciaipompa,queMartorellescomplauadescriureambdetall,amatentadeixarclarque,malgratlasevaaparenameravellosa,totsfetartificialmentinoperartd'encantament;lesjustesitornejosielscombats a ultrana, amb les lletres de batalla que elsenvolten,elmisteriilafastuositatambquespresentenquatrecavallersalacort;elscavallersvenutsque,degradatsamboprobi,abandonenlesarmes i prenen els hbits religiosos; o l'explicaci del'OrdredelaGarroterailescampanyesmilitarspermariperterra,ambbatallescampalsiestratagemes. Observacions de la realitat tamb enels detalls, diguem-ne, ms domstics: les armes elsvestits,etc.Elslectors,perfora,s'hihaviendereconixer. Encara ms, perqu Joanot Martorell novacilla a incloure-hi episodis histrics prou conegutsdelsseuscontemporanis:Tirantparticipaenl'alliberamentdel'illadeRodes,assetjadapelsmorosielsgenovesos,fetques'haviaesdevingutrealmentel1444,idelqualvaserpossiblementinformat per Jaume Vilaragut, que hi va participar dedeb: reflecteix amb precisi els bndols italians queesvanformarentreelspartidarisdeLlusd'AnjouideFerrandeNpolsperlacoronadelregnedeSiclia a la mort d'Alfons el Magnnim, els uns ajudantl'Emperadorielsaltreselsturcs;oincloucomafetcentraldelanovellalacampanyaperalliberarConstantinobledelsturcs,que,certament,l'havienconquistatmoltpocabansiperl'alliberamentdelaqualsospiravenelsseuscontemporanis.D'altrabanda, en la recerca de la versemblana, Martorell faque el seu protagonista, a ms de moure's en el seumateix temps corri per una geografia real, conegudai perfectament ajustada a la cartografia i a la divisipoltico-geogrficadelmoment:Anglaterra,Frana,Siclia, Rodes, Constantinoble i el nord d'frica; i finsitotelsnomsdemoltscavallers,cristiansimoros,sn perfectament ajustats a la realitat possible del s.XV; el Gran Turc, el Sold de Babilnia (El Caire), elGranCaramany(senyorsdeKermlan,emirsdel'Anatlia),elducdeLencastre(Lancaster),elprncep de Galles, el marqus de Sant Jordi, el ducdeCalbria,elcomtedeMontoroetc.Cal,per,entendrequeestemdavantd'unanovellainod'unllibre d'histria. J. Martorell actua com a novellista iambelementsperfectamentrealsihistricsconstrueix una narraci que s, lgicament, ficci. Lamsevident,sclar,l'alliberamentdeConstantinoble.Arab,encaraquelanovellasiguiversemblantirealista, no hi manquen alguns episodis fantasiosos iclarament inversemblants. Sn, per, en el conjunt delanarraci,moltbreusiirrellevants.Elprimer,l'aparicidelmticreiArtsilasevagermanaMorgana,personatgesliteraris.Tanmateix,enelcontextenquapareixennoquedaprouclarsiestractad'unaficci,d'unespectaclemsdelafestamagnficaquecelebral'Emperador,osienssnofertscomapersonatgesreals.Encanvi,laconversi de milers de musulmans al cristianisme snotriamentirreal,i,sobretot,l'aventuradelcavallerEsprcius,quedesencantaunadonzellaconvertidaendracperunmgicmalefici,tuncarcterfantasis i meravells propi dels llibres de cavalleria.Estavenjaenl'originaldeJoanotMartorellosndegutsaMartJoandeGalba,comtendeixenacreure alguns crtics? En tot cas, la seva presencia ala novella no altera de cap manera la impressi deversemblanaqueellectorhicopsadeseguida,iamblaqualelscoetanisdel'escriptoresdevienidentificar.Tirant: personatge de carn i ossosTirant s un cavaller valent, fort, hbil amb les armes,ungranestrategmilitar,ambgrannimiambdotsdecomandamentinnegables,amsdeseruncortes educat i gentil. Per all que sedueix ms ellector s la seva humanitat. La novella de cavalleriahavia acostumat els lectors al model d'heroi virtus iexemplar invencible i fet d'una pea. Tirant, en canvi,se'nspresentamscomplexiricpsicolgicamentiens`captivaise'nsfamoltproperperlariquesaivarietatdelsseuscomportaments,enconsonnciaamblavarietatdesituacionsqueesdonenalanovella.Endefinitiva,perlasevaversemblana:perqutotselsseusfetssnpropisdelcomportamenthumidintredelsseuslmitspossibles .Tirant s un cavaller notable i un bon cap militar queven sempre i amb uns avantpassats illustres en elmndelacavalleria.Tirantestfetdelafustadelsherois de la matria de Bretanya. La seva pertinenaal llinatge de Roca Salada, descendent del pare delmticreiArts,l'entroncaambunanissagaderessonnciesliterriesdesignificaciprouconeguda. Tanmateix, aquesta adscripci s nomsunreferentiunelementd'ornamentaciliterriasensecapaltraconseqncia,ElmateixJoanotMartorellhoindicaaixpelfetdenodonaraquestanotcia sin quan la novella ja est molt avanada icomunasimpleinformaci,alaqualnodedicagaireslnies.PerquTirantconserva,d'aquestsprecedents, el seu carcter de cavaller virtus, valentiadmirable,perviuenunmnbenrealiactuasempre dins del marc del que s possible: els seuscombatsindividualssnsemprecontraunsolcavaller,ellsdesaronatsovintilamajoriadevegades,comsraonable,ensurtferitiJoanotMartorells'afanya,perbocadeDiafebus,adonar-noslarabenlgicadelessevesvictries:elseuxitnoesdeuaunaforasobrehumana,sinalaseva capacitat de resistncia i al seu enginy. D'altrabanda,lesvictriesmilitarsnosnfruitdecapactuacipersonaldecisiva,sinresultatdelsseusconeixementsdel'artdelaguerrai,sobretot,delaseva astcia, i la majoria dels enfrontaments militarsesresolengrciesaunestratagemai,avoltes,mitjanantalgunatraci.Tanmateix,sienlesaventurescavalleresquesTirantescomportadintredels lmits de la capacitat humana, s en les escenesamorosesons'humanitzadefinitivamentise'nsfamsatractiu,perlessevesdebilitatsiperl'ampliregistredesituacionsperqupassa.EnamoratsobtadamentiirresistiblementdeCarmesinalaprimera vegada que la veu, el seu amor s des de l'inici ben terrenal: Tirant s'encn per la seva bellesa isesentatretmoltespecialmentpelspitsdelaPrincesa,duespomescristallinesilessevesrelacions sn, de fet, la histria de la frustraci d'undesig amors sexual insatisfet; davant de la Princesaes mostra tmid i poc agosarat, tan valent com s alcamp de batalla. La seva indecisi fins i tot el portade vegades a situacions que voregen el ridcul, comquan Plaerdemavida, desprs d'haver-lo introdut a lacambradelaInfanta,cansadadelessevesvacillacions, el deixa sol a les fosques, descal i encamisa,clavatalbellmigdel'habitacidurantmsdemitjahora;oasituacionsforacompromeses,comenl'escenaenquelsdosamantssnsorpresos a l'habitaci d'ella per l'Emperadriu i Tirants'amaga sota unes robes, sobre les quals sobre ellseuen la Princesa i la seva mare, o en el magnficepisodi en qu ha de fugir saltant per una terrassa ies trenca una cama. La humanitzaci de Tirant arribaa la mxima expressi en el moment de la seva mort.Perqu Tirant, contra tota la tradici literria, mor demalaltia i desprs d'haver fet testament.D'altrapart,lacrticahacregutveureenelpersonatgeTirantelementsbiogrficsquepodrienhaverestatinspiratsenalgunspersonatgeshistricamentreals:enGeoffroydeThoisy,cavallerborgonyquevaparticiparenl'alliberamentdeRodes;enelcabdillhongarsJoanHundayi,quecomTirantalanovellahaviavenutelsturcsquevolien prendre l'Imperi el 1448; i, sobretot, en la figurade Roger de Flor, el capit dels almogvers.Elsparallelismesentrealgunsepisodisdelavidad'aquest i els ficticis de Tirant sn evidents:El1302RogerdeFlors'embarcaaSicliaversConstantinobleiesposaalserveidel'Emperadorcontraelsturcs.IgualqueTirant.Allvaserrebuthonorablement,perambrecelianimadversiperalgunsnoblessenyorsdel'Imperi.Episodiquerecordal'arribadadeTirantal'antigaBizanci:rebutambhonorperl'Emperador,perhostilitzatconstantmentpelducdeMacednia,quefinsitotintentamatar-loatraci,comvanferefectivamentamb Roger de Flor.ElcabdillalmogvervasernomenatMegaduciCsardel'Imperi(nimsnimenyscomTirantalanovella),iesvacasarambunanebodadel'Emperador(Tirants'esposa,inomslamortliimpedeix casar-s'hi, amb la filla de l'Emperador).Roger de Flor, finalment, va morir assassinat a laciutatd'Andrinpolis.IsenaquestaciutatonmorTirant, tot i que en circumstncies diferents.Tirant, per, s un personatge de ficci, hum i benperfilatpsicolgicamentque,sensdubte,recullelementsbiogrficsdepersonatgesrigorosamenthistrics.TambaqusclaralavoluntatdeJ.Martorelldeferversemblantlanovellaambcomportamentsajustatsalamesurahumanaiambelementsbiogrficsquedevienserprouconegutsdels seus contemporanis.Elsaltrespersonatgesdelanovella,totiqueclaramentindividualitzatsiambcomportamentsplausibles,estanmenysdibuixatsqueTirant.Noobstantaixestanclaramentcaracteritzats.L'Emperadortrobaelcontrapsalasevadignitatimperial en comentaris fora colloquials i familiars; olaViudaReposada,unadidasevera,queestransforma, sobtadament enamorada de Tirant, fins aextremsgrotescos,comenlescenaenquesdespulla i suplica les carcies del cavaller. Entre totsells,per,plensdevidaiambcomportamentsajustatsalessituacions,destacapermritpropiPlaerdemavida,possiblementelpersonatgemssimpticientremaliatdelanarraciscurisobservar que aquesta donzella, imprescindible en elsamorsdeTirantiCarmesina,graciosa,sovintdesvergonyidaisempreintencionadaenelsafersertics,sl'nicaquenoviuaventuressexuals.Sembla com si el seu erotisme es satisfs amb unamenadecontemplacifsicaimentaldelesaventures dels altres.ICarmesina? Ah!,ellasunpersonatgeencisador,malgratque,possiblementseldemenyscomplexitatpsicolgicadetotalanovella,mogudanicament per la idea de preservar la seva virginitat.Unaactitudsimpleiunidireccionalquecontrastavivamentamblacomplexitatdelasevamare.l'Emperadriu,queportesenforamantunaimatgedignitat,honestedatinoblesa,iportesendinseslliuraambunaalegriajuvenilal'adulteriambeljoveHiplit,enunarelacidemarcadesconnotacionsincestuoses.L'actitudunidireccionaldeCarmesina,per,estplenamentjustificadaalanovella.Enprimerlloc,perqusjustamentaquestfetelquemant la tensi dels episodis amorosos. I en segonllocinoperaixmenysimportant,perquCarmesina, de fet, exigeix de Tirant com a princesaimperial que s una posici social que ell noms potguanyarvencentelsturcsi,doncs,alafidelanovella.Tots aquests comportaments, com s obvi, no tenenres de convencional ni arquetpic i sn, en canvi, unclarreflexdelaricaicomplexapsicologiadelsssers humans.Humorisme i sensualitatSn, com ja s'ha dit al llarg d'aquestes pgines, doselements sense els quals el Tirant no seria el que s.Insinuats a la primera part, es converteixen en un tretessencial a partir de l'estada de Tirant a Siclia. I lasevapresnciascabdalperqulalecturasiguiatractiva i divertida.JoanotMartorell,homebregsquesempredintred'untoinnovadoriversemblantnovacillaaferqueTiranttraspassielcapdelseuoponententrant-liladaga per l'ull, o que es complau a explicar-nos en tosolemnelescerimniesd'untorneigfastus,stambcapad'observarlarealitatdesd'unaperspectiva faceciosa: en les bajanades del prncepFelip,enl'episodienqul'Emperador,espasaenm, busca una rata que la Princesa s'ha inventat perdisfressar la presncia de Tirant a la seva habitaci,o en fer que el filsof de Calbria, suposadament unhomereposatid'esperitassossegat,matienunabaralla,icontratotalgica,unrufiacostumatabreguesibatusses.Unhumorisme,d'altrabanda,quesovints'empeltadesensualitatenlesescenesamoroses,comenl'episodienquPlaerdemavidafaqueTirantesfiquialllitdeCarmesinaiella,situadaalcapal,posaelseucapentreelsdelsamants i parla perqu la princesa cregui que s ellaqui jeu al seu costat, i Tirant pugui acariciar-la a plaerseu. Aquesta sensualitat, gaireb sempre divertida isempreatrevida,abraaunagammadesituacionstanvariadescomladelicadesamsomenyspudorosailasubtilitatcortesanad'episodiscomaquellenquCarmesinanopermetaTirantquelibesi la m per la part de fora, per li ofereix la palmaamb una explicaci transparentment intencionada, eldileg entre Tirant i Carmesina que en presncia detotsesdiuenelsseussentimentsaprofitantlaidentitat fontica del valenci entre "l'amar" i "la mar",o la declaraci de Tirant a travs d'un mirall; el ridcul,ambl'escenadelbanydelaViudaReposada,il'erotisme, amb el de Carmesina; la picardia constantdePlaerdemavida,manifestadagenialmentenelrelatdelsomnideladonzellaalcastelldeMalve,l'astcia amb que amaga que Estefania no s vergeposant uns gatets a la finestra de la seva habitaci lanit de bodes perqu amb els seus miols amaguin lamanca de crits d'Estefania, o tamb en l'episodi de1a cala i la sabata que es fa brodar Tirant, i amb lesqualshatocatel"llocvedat"deCarmesina;il'atrevida-inotaninnocentalegriaambquEstefania es lliura a Diafebus, per "de la cintura enamunt"oquanCarmesina,ques'hanegatreiteradament a satisfer Tirant, li demana que li besiels pits, amagada sota el llenol, o la de Tirant quan,dient"preneupacincia"subjectalesmansdeRicomana perqu el Prncep Felip pugui acariciar-lalliurement .Aquestselements,d'unerotismenodisfressatquesn tan freqents al Tirant, havien estat ja utilitzats enalgunes novelles de cavalleria, com per exemple LaHistriadel'esforatcavallerPartinobles,dels.XIIen que el comte, esverat perqu de sobte descobreixque no est sol al llit, i amb la intenci, diu, de sabersisdonaoesperitmaligne,palpaminuciosamentl'entremaliadaprincesadeConstantinoble,mentreella, fent se l'adormida, el deixa fer, i acaben perdenttotsdoslavirginitat.PerenelTirantsntanfreqents, tan variats, tan ben narrats, tan prxims allector i tan ben integrats a la novella que en sn unelementconstitutiuabsolutamentimpossibled'oblidar i part fonamental del seu realisme, i, s clar,un dels atractius ms poderosos de la seva lectura,per raons bvies.Fortuna i sentit de la novellaTirant lo Blanc s, sobretot, una novella de cavallers,escritaperuncavallerqueparticipadaquestmniselprenmoltseriosament.Persmoltprobablequeallquevaseduiricontinuaseduintelsseuslectorsnosiguilaspectecavalleresc,sinelfetdeser,enparaulesdeCervantes:"untesorodecontentoyunaminadepasatiempos".Divertitidesvergonyit. I s potser aix, tamb, que explica elseuxit:enlaprimeraedici,el1490,se'nvanpublicar 750 exemplars, i en la segona, el 1497, 300.Un xit, d'altra banda, que sembla que cal situar, moltespecialment, entre el pblic femen. Almenys aix sel que sembla deduir-se dels rastres que hem trobat:aixelTirantsobjectedeconversaentredamesdesvagadesalSomnideJoanJoandeltambvalenci Jaume Gasull. I Joan Llus Vives, el 1524, enelseuDeInstitutionechristianaefeminae,onesblasmen els llibres profans ms llegits a Europa, nodubtaallanarunviolentataccontraelTirantielconsidera poc recomanable a dones: senyal, doncs,queelllegien.Itampocnopodemoblidarquelaprimera traduci-versi a l'itali de la novella, feta el1501perCorregio,esfuapeticid'Isabeld'Este,marquesadeMantua;oqueCaterinadeRssiaesdeclaraenlessevesmemriesunalectoraentusiastadelcavallerTirant.Als.XVIIIvasertradudaalfrancsimodernamenthohasigutalangls i a lholands, entre altres.Estem,doncs,davantd'unaextraordinrianovellade cavallers en qu l'element festiu atrapa el lector. Apartird'unpropsitserisiexemplarlesganesdeviure acaben per imposar-se a la novella de maneraqueacabenperdominar-laiencertamesural'allunyen,sensedesmentir-lo,per,delpropsitiniciald'exalarlacavalleria.Noespotoblidarelcontrastclarentreladedicatriaielprleg,ilaprimera part de la novella, amb la resta. Els primerssn d'un to seris de defensa de la cavalleria que nopotserobviat.Iel"TirantaAnglaterra",amblahistriadelcomtedeVaroicilafastuositatdelesfestes,tradueixenaquellesperit.Tanmateix,aquestto,sensedesaparixermaideltot,perdprotagonismepertraspassar-loalmncortes,entremaliat i atrevit. La vida s'imposa per damunt delrgid marc cavalleresc.Per acabar, cal considerar la hiptesi de si el sentitltimdelanovellanopottrobar-seenelreconeixementdolgutdelcavallerJoanotMartorellqueelmndelacavalleriahaarribatalasevafi.D'aquesta manera el Tirant, aspectes festius a part,seria tant la defensa del mn de la cavalleria, com elreconeixement dels canvis que el duen a la seva mort:onos,potser,significatiuqueelsgransfetsdeTirantsiguinduesgransmentides,mostradelaincapacitatdelacavalleriacristiana,comsnlacristianitzacidelNordd'fricail'alliberamentdeConstantinoble? I la mort del mateix Tirant, a bandaelseurealismeinditenlesnovellesdecavalleria,no pot tenir una interpretaci en aquesta orientaci ?Alcapialafi,elcavaller,Tirant,moriquiaconsegueixtriomfar-iesdevnoresmenysqueEmperador-,Hiplit,nohofajustamentperlesseves virtuts de cavalleria.Jordi Tiena(Aprofitoenaquestespginestreballsmeusanteriors,especialmentlaIntroduccidelamevaversimodernitzadadelTirantloBlanc,publicadaper Editorial Laertes, Barcelona 1989, a qui agraeixoque lhagi cedit per a aquesta edici).Tirant lo BlancDedicatriaAhonor,llaoreglriadeNostreSenyorDuJesucristedelagloriosasacratssimavergeMaria,maresua,senyoranostra,comenalalletradelpresentllibreapellat TirantloBlanc,dirigida per Mossn Joanot Martorell, cavaller, alserenssimo Prncep Don Ferrando de Portugal.Moltexcellent,virtuseglorisPrncep,Reiexpectant:Jatsiapervulgadafamafosinformatdevostresvirtuts,moltmajormentarahehagutnotciad'aquelles, per vostra senyoria voler-me comunicar edisvetlarvostresvirtuosssimsdesigssobrelosfetsdelsanticsvirtuososeenfamamoltgloriososcavallersdelsqualslospoetesehistorialshanenses obres comandat perpetuant llurs recordacions evirtuososactes.Esingularmentlosmoltinsignesactesdecavalleriad'aquelltanfamscavaller,que,comlosolresplandeixentrelosaltresplanetes,aixresplandeix aquest en singularitat de cavalleria entreelsaltrescavallersdelmn,apellatTirantloBlanc,qui per sa virtut conquist molts regnes e provnciesdonant-los a altres cavallers, no volent-ne sin la solahonordecavalleria.Emsavantconquisttotl'imperigrec,cobrant-lodelsturcsquiaquellhaviensubjugat a llur domini dels crestians grecs.EcomladitahistriaeactesdelditTirantsienenllengua anglesa, e a vostra illustre senyoria sia estatgrat voler-me pregar la girs en llengua portuguesa,opinant,perjosserestatalguntempsenl'illad'Anglaterra, degus millor saber aquella llengua quealtri;lesqualspregriessnestadesamimoltacceptables manaments; com ja jo sia per mon ordeobligatmanifestarlosactesvirtuososdelscavallerspassats,majormentcomenlodittractatsiamoltestesament lo ms de tot lo dret e orde d'armes e decavalleria;ejatsia,consideradamainsuficinciaelescurialsefamiliarsocupacionsquiobsten,elesadversitats de la noble fortuna qui no donen reps alamiapensa,d'aquesttreballjustamentexcusar-mepogus, emper, confiant en lo sobiran B, donadorde tots los bns, qui ajuda als bons desigs suplint lodefalliment dels desitjants, e porta los bons propsitsadegudesfins,evostrasenyoriaquipersavirtutcomportarlosdefalliments,aixenestilcomenorde,enlopresenttractatpermiposatsperinadvertncia,epusverdaderamentignorncia,m'atrevir expondre, no solament de llengua anglesaen portuguesa, mas encara de portuguesa en vulgarvalenciana, per o que la naci d'on jo s natural se'npuixaalegraremoltajudarperlostantsetaninsignesactescomhisn;suplicantvostravirtuosssimasenyoriaaccepteucomdeservidorafectat la present obra car si defalliments alguns hisn,certament,senyor,n'senpartcausaladitallenguaanglesa,delaqualenalgunespartidessimpossiblepoderbgirarlosvocables,atenental'afecciedesigquecontnuamenttincdeservirvostraredubtablesenyoria,nohaventesguardalaruditat de l'ordinaci e diferncia de sentncies, a fiquepervostravirtutlacomuniqueuentreelsservidors e altres perqu en pugueu traure lo fruit quees pertany, movent los coratges d'aquells a no dubtarlosaspresfetsdelesarmes,ependrehonorosospartitsendreant-seamantenirlobcomperquimilcia fon trobada.Noresmenysalacavalleriamoraldonarllumerepresentarlosescenaclesdebonscostums,abolintlatexturadelsviciselaferocitatdelsmonstruosos actes. E perqu en la present obra altrinopuixasserincrepatsidefallimentalgtrobathiser,jo,JoanotMartorell,cavaller,solsvullportarlocrrec, e no altri ab mi; com per mi sols sia estadaventiladaaserveidelmoltillustrePrncepesenyorReiexpectantDonFerrandodePortugallapresentobra,ecomenadaadosdeginerdel'anymilquatre-cents e seixanta.PrlegComevidentexperinciamostra,ladebilitatdelanostramemria,sotsmetentfcilmentaoblivinosolamentlosactesperlongituddetempsenvellits,mas encara los actes frescs de nostres dies, s estatdoncsmoltcondecent,tileexpedientdeduirenescritlesgestesehistriesantiguesdelshmensfortsevirtuosos,comsienespillsmoltclars,exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segonsrecita aquell gran orador Tulli.LlegimenlaSantaEscripturaleshistriesesantsactes dels sants pares, del noble Josu e dels Reis,de Job e de Tobies, e del fortssim Judes Macabeu.E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batallesdelsgrecs,troiansedelesamazones;TitusLvius,delsromans:d'Escipi,d'Anibal,dePompeu,d'Octovi, de Marc Antoni e de molts altres. Trobamescriteslesbatallesd'AlexandreeDari;lesaventures de Lanalot e d'altres cavallers; les faulespotiquesdeVirgili,d'Ovidi,deDanted'altrespoetes;lossantsmiracleseactesadmirablesdelsapstols, mrtirs e altres sants; la penitncia de SantJoanBaptista,SantaMagdalenaedeSantPauermit,edeSantAntoni,edeSantOnofre,edeSantaMariaEgipcaca.Emoltesgesteseinnumerableshistriessnestadescompiladespertalqueperoblivinofossendelidesdelespenseshumanes.Mereixedors sn d'honor, glria e de fama e contnuabona memria los hmens virtuosos, e singularmentaquells qui per la repblica no han recusat sotsmetrellurspersonesamort,perqulavidad'aquellsfosperpetual per glria. E llegim que honor sens exercicidemoltsactesvirtuososnopotsseradquirida;efelicitat no pot sser atesa sens mitj de virtuts. Loscavallersanimososvolguerenmorirenlesbatallesansquefugirvergonyosament.LasantadonaJudicab nimo viril gos matar Holofernes par delliurar laciutat de l'opressi d'aquell. E tants llibres sn estatsfets e compilats de gestes e histries antigues, quenoseriasuficientl'entenimenthumcompendreeretenir aquelles.Antigament,l'ordemilitareratengutentantareverncia,quenoeradecoratd'honordemilciasin lo fort, anims, prudent e molt expert en l'exercicidelesarmes.Fortitudcorporaleardimentsevolexercir ab saviesa: com, per la prudncia e indstriadelsbatallants,diversesvegadeslospocshanobtesa victria dels molts, la saviesa e astcia delscavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. Eperoforenperlosanticsordenadesjustesetorneigs, nodrint los infants de poca edat en l'exercicimilitar,perquenlesbatallesfossenfortseanimosos,enohaguessenterrordelavistadelsenemics. La dignitat militar deu sser molt decorada,perqu sens aquella los regnes e ciutats no es poriensostenir en pau, segons que diu lo gloris Sant Llucenloseu Evangeli. Mereixedor s, doncs, lo virtusevalentcavallerd'honoreglria,elafamad'aquellnodeupreterirperlongituddemoltsdies.Ecomentrelosaltresinsignescavallersdegloriosarecordaci sia estat aquell valentssim cavaller TirantloBlanc,delqualfaespecialcommemoracilopresentllibre,perod'aquell,edelessuesgrandssimesvirtutsecavalleries,sefasingulareexpressamenciindividual,segonsrecitenlessegents histries.PART ITirant a AnglaterraI. Comena la primera part del llibre de Tirant, laqual tracta de certs virtuosos actes que fu locomte Guillem de Varoic en los seusbenaventurats darrers dies.Entanaltgrauexcelleixlomilitarestament,quedeuria sser molt reverit si los cavallers observavenaquell segons la fi per qu fonc institut e ordenat. EpertantcomladivinaProvidnciahaordenateliplau que los set planets donen influncia en lo mn etenendominisobrelahumananatura,donant-losdiversesinclinacionsdepecareviciosamentviure,empernoelshatoltl'universalCreadorlofrancarbitre,quesiaquellsbenregitlespoden,virtuosament vivint, mitigar e venre, si usar volen dediscreci;epero,ablodivinaladjutori,serdepartitlopresentllibredecavalleriaensetpartsprincipals,perdemostrarl'honoresenyoriaqueloscavallers deuen haver sobre lo poble.Laprimerapartserdelprincipidecavalleria;lasegonaserdel'estamenteoficidecavalleria;loter s de l'examen que deu sser fet al gentilhom ogeners qui vol rebre l'orde de cavalleria; lo quart sdelaformacomdeusserfetcavaller;lacinquenasqusignifiquenlesarmesdelcavaller;lasisenas dels actes e costumes que a cavaller pertanyen; lasetena e darrera s de l'honor que deu sser feta alcavaller.Lesqualssetpartsdecavalleriaserandedudesencertapartdelllibre. Ara,enloprincipi,se tractar de certs virtuosos actes de cavalleria queful'egregieestrenucavaller,paredecavalleria,locomteGuillemdeVaroicenelsseusbenaventuratsdarrers dies.II. Com lo comte Guillem de Varoic proposd'anar al Sant Sepulcre e manifest a laComtessa e als servidors la sua partida.En la frtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra habitava uncavaller valentssim, noble de llinatge e molt ms devirtuts,loqualperlasuagransaviesaealtenginyhaviaservitperllongtempsl'artdecavalleriaabgrandssimahonor,lafamadelqualenlomnmolttrimfava,nomenatlocomteGuillemdeVaroic.Aquest era un cavaller fortssim qui en sa viril joventuthaviaexperimentadamoltlasuanoblepersonaenl'exercicidelesarmes,seguintguerresaixenmarcomenterra,ehaviaportadesmoltesbatallesafi.Aquests'eratrobatensetbatallescampalsonhihavia rei o fill de rei, i de deu mlia combatents enss,e era entrat en cinc llices de camp clos, u per u, e detots havia obtesa victria gloriosa.Etrobant-selovirtusComteenedatavanadadecinquanta-cincanys,mogutperdivinalinspiraci,proposderetraure'sdelesarmesed'anarenperegrinaciedepassaralacasasantadeJerusalem,ontotcristideuanar,silispossible,perferpenitnciaeesmenadesosdefalliments.EaquestvirtusComtehivolguanarhaventdolorecontriccidemoltesmortsqueenlajoventutsuahaviafetes,seguintlesguerresebatallesons'eratrobat.Efetaladeliberaci,enlanitmanifestalaComtessa, muller sua, la sua breu partida, la qual hopresabmoltaimpacincia,perbquefosmoltvirtuosa e discreta, per la molta amor que li portava;lafeminilcondicipromptamentnopoguresistirque no demostrs sser molt agreujada.Almat,loComtesefuvenirdavanttotssosservidors,aixhmenscomdones,edix-lossemblants paraules:-Mos fills e fidelssims servidors, a la majestat divinaplauquejom'heapartirdevosaltres,elamiatornada m's incerta, si a Jesucrist ser plasent, e loviatge s de grandssim perill, per qu ara de presentvull satisfer a casc de vosaltres lo bon servir que fetm'haveu.E fu-se traure una gran caixa de moneda e a cascdesosservidorsdonmoltmsquenodevia,quetots ne restaren molt contents. Aprs fu donaci a laComtessa de tot lo comdat, a totes ses voluntats, sib es tenia un fill de molta poca edat. E havia fet ferun anell d'or ab les armes sues e de la Comtessa, loqualanellerafetabtalartifici,queesdepartiapelmig restant cascuna part anell sancer, e, ab la meitatdelesarmesdecasc,comeraajustat,semostraven totes les armes.Ecomplittotlodesssdit,gir'salavirtuosaComtessaeabcaramoltafablefu-liprincipiabparaules de semblant estil.III. Com lo Comte manifest a la Comtessa samuller la sua partida; e les raons que li fa, e loque ella replica.-Experincia manifesta que tinc de vostra verdaderaamor e condici afable, muller senyora, me fa sentirmajordolorquenosentira,carperlavostramoltavirtut jo us ame de sobirana amor, e grandssima sla pena e dolor que la mia nima sent com pens en lavostra absncia; per la gran esperana que tinc mefaaconhortar,haventnotciadevostresvirtuosesobres, que s cert que ab amor e pacincia pendreulamiapartida,e,Duvolent,lomeuviatge,mitjanantlesvostresjustespregries,prestamentser complit e s'augmentar la vostra alegria. Jo usdeixe senyora de tot quant he, e us prec que tingauperrecomanatslofill,losservidors,vassallselacasa; e veu's ac una part de l'anell que jo he fet fer;prec-voscaramentqueeltingauenllocdelamiapersona e que el guardeu fins a la mia tornada.-Ohtristademi!dixl'adoloridaComtessa.Eser veritat, senyor, la vostra partida que faau sensmi?Almenysfeu-megrciaquejovajaabvsperquuspugaservir,carmsestimelamortqueviure sens vostra senyoria; e si lo contrari feu, lo jornquefinarlosmeusdarrersdiesnosentirmajordolordelaquearasent;eatotmonsenydesitgesentsseul'extremapenaquelomeuadoloritcorsost,compensenl'absnciavostra.Digau-me,senyor,saquestlogoigeconsolaciquejoesperava de vostra senyoria? Aquest s lo conhortd'amor e fe conjugal que jo tenia en vs? Oh mserade mi! On s la mia grandssima esperana, que jotenia,quelorestantdemavidaaturslasenyoriavostra ab mi? E no havia prou durat lo meu adoloritviduatge? Oh trista de mi, que tota la mia esperanaveigperduda!Vingalamort,puixresnoempotvaler, vinguen trons e llamps e gran tempesta, per oque lo meu senyor ature que no es puga partir de mi!-Oh Comtessa e senyora!, de mi jo b conec que lavostraextremaamorvosfapassarloslmitsdelavostragrandiscrecidixloComte;edeveuconsiderar que com Nostre Senyor Du fa la grciaal pecador, que el fa venir a notcia de sos pecats edefalliments,evolferpenitnciad'aquells,quelamullerquiamatantloseucos,deuamarmoltmsl'nima, e no li deu contrastar, ans deu fer grcies aNostreSenyorDucoml'havolgutilluminar;emajormentjo,quistangranpecador,queenlotempsdelesguerreshefetsmoltsmalsedansamoltes gents. E no val ms, puix me s apartat deles grans guerres e batalles, que em d tot al serveideDuefaapenitnciademospecats,quenoviure en los mundanals negocis?-BonacosaseriaaqueixadixlaComtessa,emper veig que aquest clzer de dolor a beure s'ha,etanamargsperami,quisestadatantdetemps,quenoesporiarecitar,orfedepareedemareeviudademaritesenyorviu,earaquepensavaquelamiafortunafospassada,etotslospassats mals haguessen remei, e veig que les miestristes dolors augmenten; per qu por dir que no emresta sin aquest miserable de fill en penyora de sonpare, e la trista de mare s'haur a conhortar ab ell.Pres lo petit fill per los cabells e tir'ls-hi, e ab la m lidon en la cara dient-li:-Monfill,ploraladolorosapartidadetonpare,efars companyia a la trista de ta mare.E lo petit infant no havia sin tres mesos que era nat,e pres-se a plorar. Lo Comte, qui vu plorar la mareelofill,presensimoltgrancongoixa,evolent-laaconhortarnopoguretenirlesllgrimesdelasuanaturalamor,manifestantladolorecompassiqueteniadelamareedelfill,eperbonespaiestiguquenopoguparlar,sinquetotstresploraven.Com les dones e donzelles de la Comtessa veren fertan extrem plor als tres, mogudes de gran compassiseprenguerentotesaplorarefergranslamentacions, per la molta amor que li portaven a laComtessa.Les dones d'honor de la ciutat, sabent que lo Comtedeviapartir,anarentotesalcastellperpendresoncomiat; com foren dins en la cambra, trobaren que loComte estava aconhortant la Comtessa.ComlaComtessavuentrarleshonradesdones,esperqueesfossenassegudes;aprsdixsemblants paraules:-Mitigantlostreballososassaltsqueenlofeminilcoratgedesesperadeseleccionsemoltsgreusenuigs procurant infonen, gran s l'aturmentat esperitmeu, per on les mies injustes afliccions poden sserpervosaltres,donesd'honor,conegudes.Eacompanyant les mies doloroses llgrimes e aspressospirs, venuts per la mia justa querella, presentenl'afliccieobraperl'execuciquetalsentimentlosmanifesta.Avosaltres,doncs,donescasades,endrecelosmeusplors,elesmiesgreuspassionssignifique,peronlosmeusmals,faent-losvostres,abmiusdolgau,comsemblantcascomlomeuseguirvospuga,edolent-vosdelvostre,quiuspotvenir, haureu compassi del meu, qui m's present, eles orelles dels llegints la mia dolor tal senyal facen,perondelsmalsquim'esperenmeplanguen,puixfermetatenloshmensnoestroba.Ohmortcruel!Perquvnsaquinoetvolefuigsalsquietdesitgen?Totesaquellesdonesd'honorsellevarenesuplicaren a la Comtessa que fos de sa merc quedons espai a la sua dolor, e, ab lo Comte ensems,aconhortaven-laenlamillormaneraquepodien,aella pres-se a dir:-No s novella cosa a mi abundar en llgrimes, comaquestsiamoncostum,carendiversostempseanysquelomeusenyoreraenlesguerresdeFrana, a mi no s estat dia freturs de llgrimes; e,segons veig, lo restant de ma vida haur de passarab noves lamentacions, e millor fra per a mi passsma trista vida en dorment, perqu no sents les cruelspenesquiemturmenten,ecomalaceradadetalviure, fora de tota esperana de consolaci dir: losSants gloriosos prengueren martiri per Jesucrist e joelvullpendrepervostrasenyoria,quisoumonsenyor, e d'ac avant tot lo que plasent vos sia, puixfortuna alre no em consent per sser-me vs marit esenyor.Emper,vullquevostrasenyoriaspiatantde mi que absenta de vs estic en infern, e prop devs en parads.AcabantlaComtessalessuesdoloroseslamentacions, parl lo Comte en la segent forma.IV. Raons de consolaci que lo Comte fa a laComtessa e lo que ella replica en lo comiat; ecom lo Comte an en Jerusalem.-Gran s la contentaci que la mia nima t de vs,Comtessa,delsodelesdarreresparaulesquem'haveuaradites,e,sialamajestatdivinaserplasent, la mia tornada ser molt presta en augmentde vostra alegria a salut de la mia nima. E onsevullaque jo sia, la mia nima ser ab vs contnuament.-Quinaconsolacipucjohaverdelavostranimasenslocos?dixlaComtessa.Masbscertaque per amor del fill sereu en record alguna volta demi, car amor de lluny e fum d'estopa tot s u. Voleuque us diga, senyor?: ms s la mia dolor que no sla vostra amor, cas si fos aix com la senyoria vostradiu,crecrestareuperl'amormia.Mas,quvalalmoro la crisma si no coneix la sua error? Qu val ami amor de marit sens res valer?-ComtessasenyoradixloComte,voleuquedonem fi a paraules? Que a mi s forat de partir, el'anar e lo restar est en la vostra m.-Puix ms no puc fer dix la Comtessa, entrar-me'nheenlamiacambra,plorantlamiatristadesaventura.LoComtepresdolorscomiatd'ella,besant-lamoltes voltes, llanant dels seus ulls vives llgrimes,edetoteslesaltresdamesprescomiatabdolorinefable. E com se'n part no se'n volgu portar sinun sol escuder.EpartintdelasuaciutatdeVaroicrecoll'senunanau, e navegant ab prsper vent, per son discurs detempsellarriben Alexandriaabbonsalvament.EeixitenterraabbonacompanyiafulaviadeJerusalem,ejuntenJerusalem,ellconfessbediligentmentsospecatserebabgrandssimadevoci lo precis cos de Jesucrist. Aprs entr pervisitarlosantsepulcredeJesucristeaqufumoltfervent oraci ab moltes llgrimes e ab gran contricidesospecats,d'onmeresquobtenirlasantaperdonana.EhaventvisitatstotslosaltressantuarisquisnenJerusalem,etornatenAlexandria,recoll'senunanauepassenVencia,eessentjuntenVencia,dontotsquantsdinerslierenrestatsal'escuder,perqul'haviabenservit,ecolloc'lenmatrimoniperqunoescursdetornarenAnglaterra;efuposarfamaal'escudercomeramort,eginyabmercadersqueescrivirenenAnglaterracomlocomte Guillem de Varoic era mort tornant-se'n de lacasa santa de Jerusalem.SabentlavirtuosaComtessatalnova,foncmoltatribulada e fu molt desmoderat dol, e fu-li fer lesobsquies que un tan virtus cavaller era mereixedor.Aprs, per discurs de temps, lo Comte se'n torn enla sua prpria terra, tot sol, ab los cabells llargs fins ales espatles e la barba fins a lacintatotablanca,evestitdel'hbitdelglorisSantFrancesc,vivintd'almoines;esecretamentseposenunadevotaermitadeNostraDona,senyoranostra,laqualdistava molt poc de la sua ciutat de Varoic.Aquestaermitaestavaenunaaltamuntanya,moltdelitosad'arbresdegranespessura,abunamoltlcidafontquicorria.AquestvirtusComtes'eraretret en aquesta deserta habitaci, fent solitria vidaperfugiralsmundanalsnegocis,afiquedesosdefallimentspogusfercondignapenitncia.Eperseverantensavirtuosavida,vivintd'almoines,unavoltalasetmanaellanavaalasuaciutatdeVaroicperdemanarcaritat,e,desconegutperlesgents,perlagranbarbaecabellsllongsqueellportava,sollicitavasesalmoineseanavaalavirtuosa Comtessa, muller sua, per demanar-li caritat,la qual, veent-lo ab humilitat tan profunda demanar-lialmoina,lifeiadarmoltmscaritatqueatotslosaltrespobres;eaixpassperalguntempslasuapobra e miserable vida.V. Com lo rei de Canria, ab gran estol, pass enl'illa d'Anglaterra.Segu'saprsquelogranreideCanria,jovefortssim,ablavirilinquietajoventutdenoblesesperancesguarnida,sempreaspirantahonorosavictria, fu gran estol de naus e de galeres e passa la noble illa d'Anglaterra ab gran multitud de gents,perocomalgunesfustesdecorsarishavienrobatun lloc seu. Pres en si molt gran ira e inflamat de gransuprbia perqu alg havia tengut gosar d'enutjar-lo,ab molt gran armada part de la sua terra, e navegantab prsper vent arrib en les frtils e pacfiques ribesd'Anglaterra;eenl'escuranittotloreplegatestold'Anglaterra;eenl'escuranittotloreplegatestolentrdinsloportd'Antonaeabgranastciadesembarcaren,etotalamorismaisquenterra,sens que per los de l'illa no foren sentits. Com forentots en terra, ordenaren llurs batalles e comenaren acrrer per l'illa.Lo pacfic Rei, sabuda la mala nova de llur venguda,ajust la ms gent que pogu per resistir-los e donbatallaalsmoros,onhagumoltgranconflicte:quehimormoltagentd'unaparted'altra,emoltmsdelscristians.Eperocomlosmoroserenmoltsms,llevarenlocamp,el'anglsReifoncromputes'haguaretraureablagentquerestadaliera,erecoll'sdinsunaciutatquiesnomenaSantTomsde Conturberi, all on jau lo seu sant cos.Lo rei d'Anglaterra torn ajustar ms gent e sab quelosmorosanavenconquistantperl'illa,fentmorirmoltscristians,edesonintdonesedonzelleseposant-lestotesencaptivitat.ComlocristianssimRei sab que los moros havien de passar prop d'unaribera d'aigua, ms-se en un pas a l'hora de la mitjanit, emper tan secretament no es fu, que no restquelosmorosn'haguerensentimentedetingueren-sefinsquefonclodiaclar;donaren-losmoltcruelbatalla,enlaqualmorirenmoltscristians,elosquivius restaren fugiren ab l'infortunat Rei, e lo rei mororest en lo camp.Granfoncladesaventurad'aquestReicristi,quenoubatallesperd,unaaprsd'altra,es'haguaretrauredinslaciutatdeLondreseallsefufort.Com los moros ho saberen, posaren-li siti entorn delaciutat,edonaren-hiprestamentunboncombat,que entraren e prengueren fins a la meitat del pont. Ecascundias'hifeiendemoltsbellsfetsd'armes,emper a la fi l'afligit Rei hagu d'eixir per fora deLondres per la gran fam que hi havia, e fu la via delesmuntanyesdeGales,epassperlaciutatdeVaroic.ComlavirtuosaComtessasabqueloReiveniafugintemoltdesaventurat,fuaparellarperaquellanit viandes e tot lo que mester havien. La Comtessa,comadonadegranprudncia,penscomporiarestaurar la sua ciutat que no es perds tan prest; ecom vu lo Rei, dix-li semblants paraules:-Virtussenyor,engranaflicciveigposadalasenyoria vostra e a tots quants en aquesta illa som;emper,senyor,sivostraaltesavolraturarenaquesta vostra ciutat e mia, la trobareu abundosa deviures e de totes coses necessries per a la guerra,carmonsenyoremarit,EnGuillemdeVaroic,quiera comte d'aquesta terra, forn esta ciutat e lo castellaixd'armescomdebombardes,ballestesecolobrines, e espingardes e molta altra artelleria; e ladivinaBondatpersaclemncia,quienshadatsquatreanyssegentsmoltgranabundnciadelsfruitsdelaterra.Perqu,lasenyoriavostrapotacsegurament estar.Resps lo Rei:-Comtessa, a mi par que vs me donau bon consell,pus la ciutat s tan fort e ben proveda de totes cosesnecessries a la guerra, e tota hora que jo me'n vullaanar ho por ben fer.-S,SantaMaria,senyordixlaComtessa:posatcas que los moros fossen molts ms que no sn, perforahandevenirperlopla,queperl'altrapartnopodenperlogranriuquehis,quifiralesmuntanyes de Gales.-Molt s content dix lo Rei de restar ac, e us prec,Comtessa,quevsdoneuordequelamiahostabsosdinerssiabenprovedadelescosesnecessries.De continent la virtuosa Comtessa se part del Rei abdos donzelles, e ab los regidors de la ciutat an perles cases, fent traure forment e civades e tot lo quehavianecessari.ComloReietotslosaltresverentangranabundnciadetotescoses,forenmoltcontents,enespecialdelamoltadilignciadelavirtuosa Comtessa.Com los moros saberen que lo Rei s'era partit de laciutatdeLondres,seguiren-lofinsquesaberenques'era recollit dins la ciutat de Varoic. Los moros, fentaquellavia,combaterenuncastelleprengueren-lo,qui es nomenava Alimburg, qui era a dues lleges onestavaloRei.Ejaquehavienconquistatunagranpart del regne, e lo dia de Sant Joan, lo rei moro, perfer alegria, venc ab tot son poder davant la ciutat deVaroic.L'afligitReicristi,veent-seabl'esperanaperduda,nosabqupogusfer:puj-se'naltenunatorredelcastell,mirantlagranmorismaquicremavenedestruenvilesecastells,faentmorirtants crestians com podien, aix hmens com dones.Losquicamparpodienveniencridantecorrentdevers la ciutat, qui de bona mitja llegua los podienbensentirlosmortalscritsquedaven,perlogranperdimentquefeien,perocomlosconveniademorir o d'sser catius en poder d'infels.E estant en tal manera, lo Rei, mirant la morisma e lograndanquefeien,degrandssimadolorpensavamorir,enopodentmsmirarlasuadesolaci,davall de la torre on estava e entr-se'n dins un petitretret, e aqu comen de llanar dolorosos sospirs,elosseusullsdestillantvivesllgrimes,faentlesmajors lamentacions que un home jams pogus fer.Loscambrersquiestavenforadelretret,estavenescoltantlodolqueloReifeia,ecomhagumoltplorat e lamentat, fu principi a semblants paraules.VI. Lamentaci que fu lo Rei.-SiaDuplasentpotsserquejomsqueviventmiserable sia envergonyit, vinga la mort sobre mi, quis lo darrer remei de tots los mals; car a mi creixeninfinitssospirs,tantsetals,quesivirtutnoemresists,abreujarialosdiesmeus.Ohdemi,desaventuratRei,quetotlomnmosdansapietatmouen, e tan pocs advocats en ma justa causa trobe!OhReisobirdeglria,silapassiepocsabervivamentlesmiesfatiguesadirnoemdonenlloc,supleix tu, Senyor, los defectes de la mia ignorncia,puix tan ample a clar cam te mostra la mira justcia!E no vulles, Senyor, per la tua pietat e misericrdia,queaquestteupoblecresti,encaraquesiagranpecador, no permeta la tua clemncia que sia afligitperlamorisma,masconserva'ledefn-lo,esiaredutalteusantservei,perquetpugaserviredonarllaoreglria.Carentalpuntesticcomlotreballatmariner,quefallint-liaquellportaonesperana de reps presumia, per o recorrec a tu,sacratssima Mare d'aquell Du Jess, que em vullesperlatuapietatemisericrdiasocrrereajudar;edelliura'md'aquestagranimpressienlaqualsposat, a fi que en lo meu regne sia glorificat lo santnom del teu gloris Fill.E estant l'afligit Rei en aquestes lamentacions, poslo cap sobre lo llit, e don-li de parer que ves entrarper la porta del retret una bellssima donzella, vestidadedomsblanc,abunpetitinfantenlosseusbraos; e moltes altres donzelles venien aprs dellacantant totes lo Magnificat. Com fon acabat de dir, lasenyora d'elles s'acost devers lo Rei e pos-li la msobre lo cap e dix-li semblants paraules:-No dubtes, Rei, en res; hages bona confiana que loFill e la Mare t'ajudaran en aquesta gran tribulaci enquposatests.Eloprimerhomequeveursabllongabarba,queetdemanarperamordeDucaritat, besa'l en la boca en senyal de pau, e prega'lgraciosamentquedeixel'hbitqueporta,efes-locapit de tota la gent.L'adoloritReisedespert,enovures;estiguadmiratdelsomniquefethaviaepensmoltenaquell, recordant-li tot lo que vist havia. E ixqu foradelretret,eforenalltotslosmajorscavallers,quidigueren al Rei:-Senyor,totslosmorossesnatendatsdavantlaciutat.LoReifumoltbonesforenlamillormaneraquepogu, e fu molt ben guardar aquella nit la ciutat.LomatsegentloComteermiterapujatenl'altamuntanya per a collir herbes per a sustentaci de savida, e vu la gran morisma que corrien tota la terra;desempar la sua deserta habitaci e recoll's dins laciutat, la qual trob molt adolorida.Lo pobre de vell, que molts dies eren passats que nohaviamenjatsinherbes,vulaciutatmoltatribulada,an-se'nalcastellperdemanaralaComtessa li plagus donar caritat. Com fonc dins locastell,vuloReiquieixiad'oirmissa,eveent-lomolt prop de si, agenoll's davant ell e suplic'l queper reverncia de Du li volgus dar caritat. E lo Rei,recordant-lilosomni,ajud'lallevar,ebes'lenlaboca,epres-loperlamems-lodinsenunacambra. E asseguts, lo Rei fu principi a semblantsparaules.VII. Com lo rei d'Anglaterra preg a l'ermit.-L'esperana gloriosa que tinc de la tua molta virtut,pare reverent, me dna nimo de pregar-te que ensvullesdonarajudaeconsellenlamoltanostranecessitat,comtevejahomedesantavidaeamicde Jesucrist, que vulles considerar e dolre't del grandan e destrucci que aquests malvats infels fan e hanfet en lo nostre regne, que la major part de l'illa handestruda,ehan-mevenudesmoltesediversesbatallesemortalamillorcavalleriaqueenlomeuregne era. E si no has dolor de mi, hages compassidetantdepoblecrestiquisjutjataperpetualcaptiveri,edonesedonzellesquisneserandesonides e posades en captivitat; e contempla queencaraqueaquestaciutatsiabenprovedadevitualles e de les altres coses pertanyents a la guerra,queperanoensporemmoltsostenir,perlamorismaquesmolta:quejatenenconquistadalamajorpartdel'illaenoentendransinenlanostradestrucci, e majorment com no esperam socors deneng, si ja no de la misericrdia de Nostre Senyorper mitj de ta reverncia. Per qu et prec carament,si tens amor a Du ni caritat en tu habita, que hagescompassid'aquestafligitregneedesolacid'aquell, que per ta virtut te vulles despullar aqueixesrobes que portes de penitncia, e vulles-te vestir lesdecaritat,quesnlesarmes;quemitjanantl'adjutoridivinalelasubjeccitua,nosaltresatenyerem gloriosa victria de nostres enemics.AcabantloReiparaulesdetantacompassiacompanyades,l'ermitfuprincipiaparlardesemblant estil.VIII. La resposta que l'ermit fa al Rei.-Lacelsituddevostrasenyoriaeexcellncia,monsenyor,mefaestarmoltadmiratcomjo,essentpobreedbil,quelasenyoriavostramedemaneconsell e ajuda, considerada la condici e disposicimia. Com l'excellncia vostra no ignora la mia dbileantigapersonasserposadaendecrepitudgran,aix per los molts dies com per l'aspra vida que perllong temps he sostenguda en la muntanya, no vivintsind'herbesedepa,lamiavirtutnopotssertalquebastsacomportarlesarmes,majormentcomnoensiausat.Edemanalasenyoriavostraamiconsell,quiteniuenloregnevostretantsbaronsecavallersvalentssims,aptesemoltdestresenlesarmes,quiuspodenmillordemiaconsellareajudar? B us s dir, mon senyor, que si jo fos estatvirtuscavaller,nisabsalgunacosaenl'artdelacavalleria, e destre en les armes, jo de bona voluntatservirialamajestatvostraeposarialamiadbilpersona a tot perill de mort per posar en llibertat tantpoble cristi, e majorment a la majestat vostra, de laqualsergrandanyqueentangranjoventuthajausser desposset de la vostra real senyoria; per qusuplic a l'excellncia vostra que m'hajau per excusat.L'adoloritRei,moltenutjatdetalresposta,fuprincipi a tal parlar.IX. Rplica que lo Rei fa a l'ermit.-No s d'admetre excusaci de tan justa demanda sipietatemisericrdiaentuhabiten,carnoignoralatuarevernciaquelossantsbenaventuratselosmrtirs,peraugmentaredefendrelasantaFeCatlica,hanbatallatcontralosinfelsehanobtesagloriosa corona de martiri e trimfant glria, confortatlollurvirtusnimoperladivinapotncia.Perqu,parereverent,m'agenollealsteuspeuseabaquestesmiesdolorosesllgrimestetorneasuplicarquesifidelssimcristiest,queperrevernciad'aquellasacratssimapassiquelonostre mestre e senyor Du Jess volgu passar enl'arbredelaveracreu,perrembrenaturahumana,quehagescompassidemi,afligitRei,edetotlopoble cristi, qui tota la mia e llur esperana est enla misericrdia de Du, e en la tua molta virtut; e ano em vulles denegar per la molta bondat tua.Moguerenapietatlesdolorosesllgrimesdel'entrestitReial'ermit,eamollitloseupiadscor,llandelsseusullsvivesllgrimesdegrancompassi. Per b que lo prepsit seu tostemps fondesubvenir-los,empervolguexperimentarlaconstncia del Rei.Aprsunpocespaiquel'ermithagufetllevarloRei, alleujades les sues llgrimes, fu principi a talsparaules.X. La resposta definitiva que l'ermit fu al Rei.-Atu,reiprudentssim,jove,quihasviscutenbenaventuradavida,mritamentsesguardaenl'execuci de les obres virtuoses subtilment mires; eami,vell,seguintlesreglesdecavalleria,abgrandssimperillgloriosafamaatenga.Alsvellsanimosos,bastaquesensferlletgeadecovardsactessostinguenlaprimeraqueenlajoventut,abexcs de perillosos treballs, guanyaren. E posat casveritatlestuespiadosesparaulesadvoquenraonablement,hantengutenmiforalestuesdoloroses llgrimes, ans que mon deliber, no essenta tu publicat justament, m'hagus obligat a l'execucidetalempresa.OhentrestitRei,ientanpocaesperana tens la vida! Estutja aqueixes llgrimes amenysdesitjadafortunaqueaquesta.Puixveigquetespregriessntanhumilsejustes,peramord'aquell per qui m'has conjurat e per amor de tu, quiest mon natural senyor, jo s content d'obeir los teusmanamentseentendreabsummadilignciaenlalliberacidetuedetonregne,eemdispondr,simester ser, d'entrar en batalla, aix vell com me s,perdefendrelacristiandateaugmentarlasantafecatlica,eperbaixarlasuprbiadelamafomticasecta, ab pacte tal que ta excellncia se regesca amonconsell,carablodivinaladjutorijoetdargloriosahonorafer-tehevencedordetotslosteusenemics.Resps lo Rei:-Parereverent,puixmefeutantagrcia,jouspromet,afederei,quenopassarunpuntl'ordinaci vostra.-Ara, senyor dix l'ermit, com sers de fora, en lagran sala, mostra als cavallers e a tot lo poble la tuacaraalegreemoltcontenta,eabgranafabilitatparlars a tots, e al dinar menja b e dna't plaer, emostra molt ms alegria de la que acostumat havies,peroquetotsaquellsquitenenl'esperanaperduda la puguen recobrar; car lo senyor o lo capit,pergranadversitatquelivinga,nodeumostrarlasua cara trista per no esmaiar la sua gent. E fes-medar unes vestidures de moro e veurs lo que jo far;caranantalaCasaSantadeJerusalemfuienAlexandria,eenBarutmefoncmostradalallenguamorisca,perquaturgransdiesabells,eaprengudinsBarutfermagranesdecertsmaterialscompostes,queestansishoresenpoder-seencendre, e com sn enceses bastarien a tot lo mnacremar,quecommsaiguahillencenmss'encenen,quetotal'aiguadelmnnolesbastariaapagar, si ja no les apaguen ab oli e ab resina de pi.-Cosa s de gran admiraci dix lo Rei que ab oli eab resina de pi s'hagen apagar, e no ab altra cosa,carjocreiaquel'aiguaapagavatotslosfocsdelmn.-No,senyordixl'ermit;silasenyoriavostrame-No,senyordixl'ermit;silasenyoriavostramednallicnciaquevajafinsalaportadelcastell,joportarsolunmaterialeabaiguaclaraoabviencendreu una antorxa.-Per la mia fe dix lo Rei, molt haur singular plaerde veure-ho.E l'ermit prestament an a la porta del castell per ocomal'entrarhihaviavistacalviva,pres-neunapocaglevaetornoneraloRei;epresunapocad'aigua e llan-la-hi desss, he encs ab una palletauna candela.Dix lo Rei:-Jo jams haguera pogut creure experincia tal si demosullsnohohagusvist.Aranotincresperimpossiblequeloshmensnospienfer.Enespecial tals sabers cauen en gents qui van molt perlo mn; e prec-te, pare reverent, me faces grcia dedir-me totes les coses necessries per aquest fet deles magranes, del que hi s mester.-Jo,senyordixl'ermit,lesiracomprar,perocom s millor conixer los materials si sn bons, perocomjoleshefetesmoltesvoltesdelesmiesmans. E com seran fetes, jo, senyor, ir tot sol deverslo camp dels moros, e prop la tenda del rei jo posarles magranes; e com vendr quasi l'hora de la mitjanit,lesmagranesseranenceses,etotslosmoroscuitarandeversaquellapartperapagarlofoc;elatuasenyoriaestararmatabtotalatuagent.Comveurs lo gran foc, ab tota la gent fir sobre ells, e facerta la senyoria tua que deu mlia dels teus basten adesconfir cent mlia dels altres; car jo puc dir ab totaveritat a l'excellncia tua que trobant-me en Barut viuun altre cas semblant d'un rei contra altre, e ab l'ajudadeNostreSenyorDueperconsellmeulaciutatfonc lliberada dels enemics, e lo rei qui estava dins laciutat fonc venedor, e l'altre, qui el tenia assetjat, foncvenut.Elasenyoriatuadeufersonpoder,equalsevullacavaller,desabercosesperaofendresos enemics e defendre sos amics.XI. Les grcies que lo rei d'Anglaterra fa al'ermit.Plaguerenal'entrestitReilesavisadesparaulesdel'ermitefu-liinfinidesgrciesdelasuagraciosaproferta, e pres en si molt gran alegria, coneixent quelo consell que li dava era de virtus cavaller. Acceptaquell ab molta benignitat e prestament fu fer tot loque l'ermit havia ordenat.E com hagueren dat fi a llur raonament, lo Rei isquenlagransalaemostrlasuacaraalagent,moltalegre, e lo seu gest, que paria tenir molt gran nimo.Tots los cavallers estaven admirats com veien al Reitenirtantacontentaci,carmoltsdieserenpassatsque no l'havien vist riure, ne la sua cara alegrar-se.L'ermit,quis'erapartitdelRei,pocespaipassque fon tornat de comprar les coses necessries pera les magranes, e dix al Rei:-Senyor,unsolmaterialnosmanca,emperjosquelaComtessanet.ComsonmaritGuillemdeVaroiceraviuneteniamolt,perocomserveixamoltes coses.Dix lo Rei:-AravullquelosdoshianemalaComtessaperhaver-ne.Lo Rei trams a dir a la Comtessa com volia anar aparlarabella.EeixintlaComtessadelasuacambra, vu-se lo Rei davant ab l'ermit.-Comtessa dix lo Rei, per vostra gentilesa e virtutfeu-megrciaqueemdoneuunpocdesofreviu,d'aquell que t a foc que no es pot cremar, d'aquellqueloComte,vostremarit,teniaeenlesantorxes,per gran vent que fes, apagar no es podia.Resps la Comtessa:-Qui ha dit a vostra senyoria que mon marit Guillemde Varoic sabia fer tals antorxes ab tal llum?-Comtessa dix lo Rei, aquest ermit que ac s.ElaComtessaprestamentanalacambradelesarmes e port'n tant que lo Rei ne fonc molt content.Com lo Rei fonc tornat en la gran sala e lo dinar eraja prest, lo Rei pres per la m a l'ermit e pos's enlataula,efuseurel'ermitalcostatseu,fent-liaquellahonorqueelleramereixedor.Estavenadmirats los servidors del Rei de la molta honor quelo Rei feia a l'ermit, e molt ms estava admirada lavirtuosaComtessa,perocomliacostumavadedonarcaritatepreniamoltgranplaereconsolacide parlar ab ell, com li venia a demanar almoina, quede les raons sues restava molt aconsolada. E dolia-limolt, per la molta honor que lo Reilifeia,commscaritatnolihaviafeta,sibd'ellhavialanaturalconeixenaperduda.Edixalessuesdonzelleslessegents paraules:-Oh,comesticmoltenutjadadelamiagranignorncia, com no he feta molt ms honor a n'aquestpobre d'ermit, car jo crec que ell deu sser home desantssima vida, com l'haja tengut tant de temps en lamiaterraenolihesabudaferl'honorqueelleramereixedor! E veig ara que mon senyor lo Rei, qui stanbenigneepiads,lofamenjaralseucostat. Atots los dies de ma vida me dolr la poca honor que lihe feta. Oh Rei virtus, pare de misericrdia, lo quejo he fallit ho esmenau ara!XII. Com lo Rei angls don llicncia a l'ermitque ans a fer les magranes compostes.Llevant-se de taula, lo confortat rei d'Anglaterra donllicncia a l'ermit que ans a fer les magranes, lesquals en pocs dies foren fetes. E acabades aquelles,l'ermit se n'an al Rei e dix-li:-Senyor,sivostrasenyoriamednallicncia,joirperdonarcomplimentalquesestatdeliberat;l'excellnciavostrafaaposarenordetotalagentqui t d'eixir defora.E lo Rei dix que era molt content. E en l'escura nit lovirtusermitmud'slesvestiduresqueteniaaparellades de moro, e per la porta falsa del castellisqu molt secretament, que per neg no fonc vist neconegut; e pos's dins lo camp dels moros.Ecomaelllipareguhora,llanlesmagranesauna part del camp, prop d'una tenda d'un gran capitparentdelreimoro,ecomfoncquasipassadalamitjanit,lofocfonctangranetanespantablequetotsn'estavenadmiratsdelesgransflamesquellanava.Eloreielosaltresmoros,desarmatsaixcom estaven, cuitaren en aquella part on era lo majorfocperapagar-lo,enoelpoguerenjamsapagarpermoltaaiguaquehillanassen,anscommsaigua hi llanaven ms s'encenia.Lo virtus rei d'Anglaterra com vu lo gran foc, armatcom estava, ab aquella poca gent que restada li era,isqu de la ciutat e ab gran nimo fer en los moros,efeientangrandestruccid'ellsqueeracosad'espant, que no prenien neng a merc.Comloreimorovutangranfocetantagentsuamorta,cavalcsobreunginetefug,erecoll'sdinsun castell que havia pres, qui havia nom Alimburg, eallfu-sefortabtotsaquellsquidelcamperencampats.Foncmoltadmiratelletotslosaltresmoros,comeren estats aix romputs, car no podien pensar quinaeraestadalacausadetangrandesbarat,comellsfossencinquantavegadesmsqueloscristians.Comlosmorosforenfugits,loscristiansrobarenlocampdelsmoros,efoncjadediaclar,abgrandssima victria entraren dins la ciutat.Lo rei moro, aprs passats quatre dies, trams sosambaixadorsabunalletradebatallaalreid'Anglaterra, la qual era de la tenor segent.XIII. Lletra de batalla tramesa per lo rei de la GranCanria al rei d'Anglaterra.A tu, rei cristi, qui senyorejaves l'illa d'Anglaterra,dic jo, Abram, rei e senyor de la Gran Canria, quesituvolsqueaquestaguerrafineentretuemiecesse la mortaldat entre lo teu poble e lo meu, si bjo en esta illa d'Anglaterra sia ms poders que tuno est, aix de viles com de castells com de gent eesfor de cavalleria, car si lo gran Du t'ha donadavictriasobrelamiagent,joelosmeusl'havemhaguda de tu e de tots los teus moltes vegades dinslatuaprpriaterra,empersituvolrsquenohihaja m