Text Pastorets 2014

27
1. LA NIT DE NADAL 2. EL BOSC TENEBRÓS 3. UNA TROBADA INESPERADA 4. LA NOVA 5. L’ENCARNACIÓ 6. BALL DE DIABLES EL CRIT DE GUERRA 7. CERCANT POSADA 8. L’ENSARRONADA 9. LES CALDERES DE PERE BOTERO 10. L’ANUNCIACIÓ ALS PASTORS 11. L’INFERN PLEGA 12. L’ESTABLIA

description

Text sencer dels Pastorets del Castellot 2014

Transcript of Text Pastorets 2014

  • 1. LA NIT DE NADAL 2. EL BOSC TENEBRS

    3. UNA TROBADA INESPERADA

    4. LA NOVA

    5. LENCARNACI

    6. BALL DE DIABLES EL CRIT DE GUERRA

    7. CERCANT POSADA

    8. LENSARRONADA

    9. LES CALDERES DE PERE BOTERO

    10. LANUNCIACI ALS PASTORS

    11. LINFERN PLEGA

    12. LESTABLIA

  • LA NIT DE NADAL VIA, LLUQUET, ROVELL, ANDREU En alar-se el tel es troben asseguts al voltant de la llar de foc. Rovell dorm i Lluquet prova de despertar-lo. Lluquet: Et dic que et despertis, Rovell! Mira que dormir aix en una

    nit com aquesta! Au, espavilat home, que en cantarem una.

    Rovell Tinc sooon! via Deixal estar ! Estem ben b per cantries! Lluquet Ja ho s mestressa, per una mica de cant no fa cap mal. Cantant La nit de Nadal s nit dalegria. via Segons per a qui s nit d alegria Lluquet No us entristiu mestressa i per allunyar les cabries conteu-

    nos una rondalla daquelles que vs sabeu. via No veus que no estic dhumor? Lluquet B prou que me nadono A Rovell Apa tu, dormilega que la mestressa ens conta

    una rondalla! Rovell (malhumorat) Tinc soooon! Lluquet Ets ms dormilega que el guix ! Rovell Deixam estar. Tinc sooon! via No el destorbis ms, sols sigui per no sentir sempre

    aquesta cantarella: tinc soon! Tinc sooon. Lluquet Au toca-son, despertat que la mestressa ens contar una

    rondalla. via Encara no he dit que la contaria Lluquet Deixeu-me despertar en Rovell. Ep, tu, mrfega!

    Despertat de seguida ! Rovell (amb cantarella) Tinc sooon! Lluquet s que lvia ens vol contar una rondalla. Rovell (amb cantarella) Menganyes Lluquet S home, una daquelles de menjar molt, saps? Rovell (desvetllant-se) Menjar qu ...? Tinc gaaaana! Lluquet Vaja, ara t gana. Sempre ha de gemegar per una cosa o

    altra. Rovell (aixecant-se endormiscat) On sc? Quina hora s? Que ja

    es pot dinar? Lluquet (Tot seguit) Aqu; les onze; no. Rovell (Sorprs) Qu vols dir Lluquet Com que has fet tres preguntes dun cop, jo et faig tres

    respostes dun cop tamb. Dius on ets, i et dic aqu; preguntes quina hora s, i et dic les onze, i desprs dius si pots dinar, i et dic que no.

    Rovell Tinc gaaaana! Lluquet Au seu aqu i escolta que la mestressa ens contar una

    rondalla.

  • Rovell (Somicant) Tinc freeed! Lluquet Aqu, a la vora del foc, et passar. Apa comenceu,

    mestressa. via Us contar la que cal en una nit com aquesta. Per no ser

    una rondalla, sin una histria. Lluquet Quina ser, mestressa? via La dels pastorets o lAdveniment de linfant Jess. Lluquet S, s. No fa que surt el dimoni? via I ben banyut! Rovell Tinc poooor! Lluquet Mireu que ns de rondinaire! via Va que comeno la histria Lluquet S, mestressa, s via Heus aqu una vegada, quan el mn era un desfet de

    dolenteria, el dimoni campava per les seves. Rovell Ai! Ai! Ai! Lluquet Qu tens, ara? Rovell Tinc por. Ha dit dimoni! via No siguis criatura, Rovell. El dimoni no pot res si ets bona

    persona Rovell Tinc por, tinc por Lluquet Per un dimoni tens por? Aqu lespero! Truquen a la porta Rovell (esglaiat) Ai, ai, ai! Tinc por! El dimoni... el dimoni ja s

    aqu. Lluquet Calla baladrer! Avia Qui hi ha? Andreu (Des de dins) Sc jo, lAndreu via Passa, noi, passa Andreu (entrant) Bona nit via Santa nit Lluquet Bona nit Rovell (mig adormit) ...nit Andreu Des del cam he vist la llum de la finestra i mhe dit. La

    LLCIA deu estar sola a la masia amb els rabadans, els anir a buscar, doncs sn capaos de no sortir per anar a missa del gall.

    via Ganes de sortir poques, la veritat , no estic gens dhumor. Andreu Ho entenc, la mort den Roc us va afectar molt. Per daix

    ja fa sis mesos via Teniu ra, Andre. Per en Roc el Nadal era la festa ms

    important de totes. Vaig a buscar el tapaboques (surt i torna tot seguit)

    (els rabadans shan adormit) via Guaita Andreu, els rabadans shan adormit. Apa, vailets,

    que ja toquen a missa! (se senten els campanes a missa del gall) Andreu Sha adormit

  • Lluquet (somniant) Fuig daqu, dimoni presumit, si no vols que tarrenqui la cara!

    via Qu diu aquest ximple? Andreu Somnia dimonis (a Lluquet) Apa, et dic. No veus que ens

    fars fer tard a missa? Lluquet No em fars por, no! Per les banyes que portis, i per

    ganyotes que facis! via I tu Rovell; apa que s tard! Rovell Ai, ai, ai! Tinc sooon! Andreu Deixeu-los estar. Tenen la son tan agafada, que no

    arribareu pas a despertar-los. via Que dormin tan com vulguin. Si tampoc no hem acabat la

    histria Andreu B prou que lacabaran ells en somnis. No els heu sentit? Rovell (somniant)Ai, ai, ai,! Fuig, jo sc bon miny! Andreu (rient) Tenen el cap ple de dimonis. Du nos en guard. Rovell (espeternegant) Fugiu, dimonis, fugiu! Lluquet Si tacostes tarrenco les banyes! Rovell Tinc por, tinc pooor...

    Fi de la primera escena

  • EL BOSC TENEBRS

    Lluquet, Rovell, Satans, Llucifer, Suprbia, Ira, Gula, Enveja. Luxria., Peresa, Avarcia, Miquel Rovell: Ai, quina por que tinc! Vull tornar a casa!! Lluquet: No siguis tan rondinaire, home. B prou que el trobarem el cam Rovell: Ai quin bosc tan tenebrs ... Jo tinc por (mirant amb esglai cap al

    fons) Ai; veus? El llop, el llop ! Lluquet: On veus el llop? Rovell: All al fons. Veus all que es belluga? Lluquet: No veig res que es bellugui, com no siguis tu mateix que ests tremolant com una fulla. Rovell: Vols dir que all no s el llop? Lluquet: No home, no. Tot el que ms s una sargantana. Rovell: No sents quina ferum de sofre ?. Lluquet tornem-se'n perqu em

    temo alguna desgrcia. Lluquet: Ja ho dius tu tornem-se'n. Com el trobo jo el cam de casa? Rovell: (Plorant a grans crits) Ai, ai, la mare! Tan joves i haver de morir de gana, o qui sap si menjats per algun llop... (Surt Satans tapat amb un mantell que no el deixa ser reconegut) Ai, ai, un fantasma!!! Lluquet: No, home; si es un senyor. Calla, que li demanarem si ens vol guiar. Satans: Qui s que aix destorba la quietud del meu bosc? Lluquet: ( a part) Ah, vaja; s l'amo del tros Satans: Qui sou i on aneu? Lluquet: (Rumiant-se la resposta) Ja veur ... Satans: Respon de pressa. Rovell: Tinc por Lluquet: Ui, quin geni. No s'enfadi, per tan poca cosa. Satans: La rbia se m'emporta! Cuita, respon. Qui sou? Lluquet: Som els vailets del Mas Torrat Satans: On s aix? Lluquet: (amb molta naturalitat) Miri, no es pot equivocar. Sap a Collflorit?

    Doncs, giri a m dreta i tiri amunt; desprs agafa el torrent de la Belluga, puja per la costa del mig i ...

    Satans: Sac de rocs escantellats! Miserable! s que et burles de mi? Rovell: No el facis enfadar, Lluquet Satans: Ja prou mofes! Digues. On aneu? Lluquet: Anem... ms ben dit, anvem a Natzaret de Judea per a veure els pastors i llogar-nos de rabadans. Satans: Aix amb quin intent Rovell: No el facis enfadar, eh! Lluquet: Amb l'intent de veure la meravella ms gran que mai s'hagi obrat

    damunt la terra. Satans: Becs de lloca esmicolats! Tamb sabeu aix vosaltres? Ah! (A part) La nostra dissort s segura. I en Llucifer encara no ha tornar! Ah; la rbia se m'emporta.

  • Llucifer Salut rei de lAvern. Satans No em vinguis amb compliments, que la pacincia se macaba.

    Digues: qu hi ha? Qu es diu pel mn? Llucifer No s pas com comenar, Encara tot mon ser tremola Pensar que una dona sola Ens pugui aix humiliar. Satans Tota ma rbia es congria En lodis instant aquest Com s diu ella? Llucifer Maria Satans I don s? Llucifer De Natzaret. Satans Condemnaci! El meu furor en sentir aix sexalta, i tota la rbia em salta per proclamar guerra a mort. Llucifer No esperava menys de tu Puix tot en la terra crida Que s qesti de mort o vida I hem de lluitar com ning! Satans A la fi lhora ha sonat Demprendre la gran batalla I si mon poder no falla Tindr el mn en un grapat. Que comenci doncs la guerra Contra el poder etern. Veniu, fries de linfern, I que sesber-li la terra! (Surten les fries de linfern quan sona un tro) Can dels diables

    A Satans invicte rendim llaor i glria, Rendim, rendim llaor i glria. Que rodegi la victria amb son daurat mantell, Amb son, amb son daurat mantell. Que tot linfern sapresti A prop dell combatre Ning no el pot abatre Ning tan gran com ell.

    Escampis per la terra el nostre crit de guerra i a lhome amb nostra fria atemoritzarem. Que sompli de para l humana criatura,

  • si a nostre pas soposa els mns engrunarem. Amb astcia sens mida i usant de la mentida lenveja i al calumnia nostre lhome farem. I afalagant-lo fora al fi el podrem trcer i corrompent-li l'nima victria assolirem. (tornada)

    Satans Est b, molt complagut he escoltat la can i ja he conegut pel to vostre geni fi i astut. Del cel les ordres fatals corrents hem de capgirar ... (als dimonis) Ara poden avanar els set pecats capitals.

    (Savancen els set dimonis representatius dels set pecats capitals) Suprbia Aqu som, ho Satans ! I em penso que no cal dir que estem disposats a obeir tot all que ens manars. Jo sc el superbis que a lhome poso lescull de la suprbia i lorgull, que li perd nima i cos. Ira Jo sc la IRA, i mon poder sobre lhome no t igual. La ira, larma del punyal, i a matar fa trobar plaer. Gula Jo sc el diable golut; i amb la meva temptaci no es poden comptar, oh, no, els homes que he perdut. Enveja Jo amb lenveja faig tornar lhome vil i menyspreable;

    el ric torno miserable, i el bo faig bo per cremar

    Luxria Jo encenc en la carn mortal els desitjos a trompons i desvetllo passions i sc qui faig ms mal.

  • Peresa Sense ser aparats ni mostrar molta feresa jo vaig filtrant la peresa que torna lhome vicis. Avarcia Jo fent lluir amb malcia sols una moneda dor de lhome faig nixer al cor el turment de lavarcia. Satans Vostres armes poderoses triomfaran, nestic segur, puix fins ara mai ning els pogu posar rescloses. I ja que el Cel ens voldria esclafar, que s son anhel, declarem la guerra Cel, ara i sempre i cada dia ! Rovell Ai, jo estic mig rostit! Lluquet Amb oli bullent, fregit, quina fila que farem.

    (Els set pecats capitals es disposen a sortir. Llucifer agafa Rovell i Lluquet per emportar-sels a linfern.

    Apareix St. Miquel i tots cauen)

    Miquel Atureu-vos insensat! Satans (Cau) Oh rbia. Veurem confs davant els subordinats. Miquel Prou blasfmies i heretgies miserable criatura que amb les teves gosadies tocar amb ta bava voldries a la donzella ms pura. Satans De rbia em batega el cor en veurem aix ajupit ta presncia maclapara ms quan siguis lluny daqu jo complir el meu dest i lhaurs de pagar cara.

  • UNA TROBADA INESPERADA Judit: En aquest bosc ens aturarem a esmorzar. Raquel: Has sentit aquelles veus? Judit: En un bosc ja se sap ... sempre sen senten de veus i sorolls. Raquel: A mi mha agafat com una mena de por ... i mha quedat una

    gana! (De sobte, esverat i amb grans crits) Ai, qu veig! All si que ho s!

    Judit: Qu s el que veus? Raquel: Ai Jep, amagam Judit: Per qu veus? Raquel: s el llop! El llop amb unes orelles que fa basarda. Judit: (mirant cap el mateix lloc per on han vingut) All vols dir...? Si

    que sembla una bestiota .

    (Sagafen pel bra i tots dos, amb fora prudncia es van atansant capa lesquerra, tot observant)

    Raquel: Fugim, fugim. Jo me vaig! Judit: Vejam, vine, no siguis tan gallina home (Mateix joc datansar-se cap a lesquerra) Raquel: Men vaig. Jo no hi vull morir mastegada (Volent fugir) Judit: (Agafant-lo i estirant-lo) Vine, home. (Se sent un bram dase) Raquel: (Esverat) Que sem tira al damunt. Judit: (rient) Que no veus que s un ase ... Raquel: Un ase? Vols dir que aix s un bram dase? Judit: T, mira-tel. (Entra Jeremies estirant la corda dun ase) Judit: (A Jeremies) Du vos guard. Jeremies: D, de ... Du vo, vo, vs ... Judit i Raquel: (Mirant-sel molt sorpresos) Jeremies: E ... e... e... en qu us pu, pu, pu, pu, puc servir? Judit: Volem saber si anem b per anar a Natzareth? Jeremies: Na... Na... Natzareth? Judit: S Jeremies: S... s. Judit: Que potser hi aneu, vs? Jeremies: S... s... s. N... n... no Raquel: (A Anam) Que potser lhas ents tu? Judit: Sembla que ha dit s i no. Jeremies: Me, me, me...Mexplicar. Judit: Aix ja ho veurem. Jeremies: (Molt accentuat) Hi ... hi haig danar, per, ... ha ... haig de

    deturar- me a... a u... u ... u....

  • Raquel: (Que estava distreta, en sentir u.. u... , es creu que s el llop) Ai, ara s que s el llop!

    Judit: No dona, que s el senyor. Jeremies: U... Un hostal Judit: Ah, ja. Us heu de deturar en un hostal, no s aix? Jeremies: A... a... aix Raquel: (Badallant) Feli de vs que us podeu deturar en un hostal. Judit: (A part) Potser ens convidar. (Alt) Feli de vs! Raquel: S, feli de vs que us podeu deturar en un hostal! Judit: Nosaltres encara no hem ... daix .. (Fent signe de menjar)

    Enteneu? Jeremies: Ja... ja... ja... entenc. Judit: (A part) Doncs no ho sembla. (Alt)S, i la gana empaita! Raquel: Aix, la gana empaita. Jeremies: Ja... ja... ja entenc. Judit: (Canviant de tctica i desfent-se en cortesies)

    No, grcies, grcies, No caldria sin. Seria abusar. Jeremies: No... no... no... entenc. Judit: Convidar-nos a tots dos, seria massa... moltes grcies. Jeremies: Si... si... si... no... no... no... us convido pas. Raquel: (A part) No hi ha manera! Vaja. Que tingueu un bon viatge i

    que arribeu content a lloc. Jeremies: Ja... ja ho crec que arribar content. Com que vaig a

    conixer la, la, la, la... Raquel: (Escarnint-lo) La, la, ra-la! Jeremies: La... la... promesa. s u... u... u... u...na bona mossa... ma...

    ma... ma... (Jep li mira la m). No; vu... vull dir que ma... mhan dit, que... que... que era una bona mossa.

    Judit: Que no la coneixeu? Jeremies: Co.. co... com viu tan lluny. Raquel: Ja, ja. Vaja, que sigui lenhorabona. Com us dieu? Jeremies: Je... Je... Je... Jere... mi... mi... mies. Judit: Grcies a Du. Jeremies: A dee... de... de.... Du.

    (Sen va amb el ruc) Raquel: (Quan ja s fora) Es... es... es... escarransit!

  • LA NOVA

    (Grup de pastor i pastores) Anna Que feli ser qui pugui aconseguir merc tan preuada! Natlia Diuen que Maria s la donzella ms formosa de tota la Galilea. Ester Ja ho crec! I la ms santa! Doncs, com us deia, tots els barons

    fadrins de la nissaga de David, estan cridats al Temple pel gran Sacerdot.

    Isabel I all mateix lescolliran? Ester All mateix. Anna Anem, doncs, no fssim tard. Natlia (Que havia estat impacient) I aquest Jeremies que no ve!

    (Arriben Joanoi i Raquel) Rebeca Aquests tamb hi deuen anar. Anna S; es veu ben b que sn forasters. (Es queden fent rotllo i conversant) Marta Un daquests deu sser en Jeremies. De segur que s aquell

    tan escaient. (Per a Joanoi) Oh, s, s, no en tinc pas cap dubte. (Corrent a agafar-li les mans.) Com thas fet esperar, dolent!

    Joanoi I ara; qu diu aquesta dona? (Vol desfer-se de les mans) Marta No, no tescapars,no. Mhas fet esperar massa; i ara voldries

    tamb anar al Temple per veure si series tu lescollit, eh? Joanoi Per, que sempatolla aquesta dona! Vaja, deixeu-me anar, que

    jo no us conec. Marta No em coneixes; ja ho sabia, per all pactat s pactat. En Jep

    em va dir que ja thavia parlat de mi i que tu estaves conforme en tot i que vindries per a casar-te.

    Joanoi Jo? Aquesta dona desvarieja! Marta Ja tho tornar a dir. Jo tinc deu caps de bestiar gros, una casa i dues vinyes... Aix no et tempta? Joanoi (Mirant-li la cara) Amb aquesta cara de pebrots i tomquets, ni

    per tot lor del mn. Marta (Somiquejant) Ai, que falsos que sn els homes! I aix que

    mhavien dit que com tu, Jeremies, no nhi havia. Joanoi Jere... com? Heu dit Jeremies? Ah, ara ho comprenc. Mireu,

    bona dona. Jo no sc en Jeremies. No trigar a venir en Jeremies. Casualment lhem trobat pel cam, per sha deturat en un hostal. Oi, Raquel?

    Raquel S; s un que no convida i fa embuts. Marta (Deixant de somiquejar) Lheu vist? I com s? Joanoi s un bon mosso. s ms gros que no pas jo. Anava a Dalt

    dun ase i s tartamut. Marta Lase? Joanoi No; en Jeremies.

  • Marta (Amb alegria, com si fos una qualitat) Tartamut i tot!!! Joanoi (A part) Noi, quina fam de casori que hi ha per aqu. Marta Essent aix, ja us en podeu anar al Temple, ja. Joanoi A qu fer, al Temple? Ester (Avanant) Com, no sabeu la nova?

    Avui la Ciutat Santa de Jerusalem bella Joliu festa prepara que crec que a tots plaur: Avui la Donzelleta dar sa m desposa a aquell miny garrit que els bons rabins escullin, segons la llei disposa, deguent ser del purssim llinatge de David.

    ANEM AL TEMPLE

    Anem al temple del Du dAbraham, gentil donzella shi trobar. Si ella em donava el seu amor feli seria, seria jo. Amb cor alegre, minyons correm, minyons correm cap a lhermosa Jerusalem. I dins del temple fent oraci, fent oraci, podrem trobar-hi joia i amor. Joia i amor.

  • LENCARNACI Josep, Maria i Gabriel. Interior dun habitatge amb atrezzo de fusteria. Maria: (Asseguda amb una filosa a la m) Ja el sol va caminant cap a la posta. Josep: s cert Maria. (Deixa de treballar) Maria: Ten vas, esps? Josep: S, adu, com cada tarda. Em falta fusta i haig danar a estellar. Vull ser de tornada abans no sens pongui el sol darrera les muntanyes de Samaria. (Josep agafa una destral i va marxant) Maria: Adu esps. Josep: Adu esposa! Maria: Ja Josep se nha anat, continuar la tasca i fent trescar la filosa esperar sa tornada (Entra un raig de llum potent pel finestral) Oh formosa llum potent que de claror el cel esmalta donant vida i ufanor a la natura galana! Oh que hermosa s la natura! Quan immens qui va crear-la! Gabriel: Que Du te salve, Maria Maria: Qui ets tu, donzell forms? Gabriel: Tota plena ets de grcia. Maria: Oh! Misastger de Jehov bell arcngel gloris. Gabriel: Ell tha escollit per mare del Messies redemptor i naixer de tes entranyes un infant herms que vindr a redimir el mn. Maria: Fassis segons tes paraules si aix lAltssim ho vol. Gabriel: Lloada sia per sempre la voluntat del Senyor.

  • EL CRIT DE GUERRA

    Pecats capitals, Satans, Llucifer

    BALL DE DIABLES

    Dansem, entregant-nos a frstega orgia s nostra alegria cantar i ballar.

    Desprs de la dansa volem per la terra sembrant ne la guerra servents infernals

    I fent-ne gran arma de nostra venjana ni temps ni esperana donguem als mortals.

    Lo nostre crit de guerra sescampi per la terra i amb aire el ms cruel arribi fins el cel.

    Tots:

    Guerra ! Guerra! Guerra!

  • CERCANT POSADA

    Josep, Maria, Hostalera

    Josep: Potser aqu tindrem ms bona fortuna. Maria: No us afligiu esps meu. Host: Qui demana? Josep: Bona dona, obriu-nos! sc un foraster que amb ma pobreta muller he arribat fa poca estona. Host: s en va, no us puc fer passar. s tot ple, ning hi cabria. Aneu fent la vostra via que ara s hora de dormir. Un estable abandonat al portal hi trobareu I un ja de palla hi tindreu i estareu sota teulat. Josep: Maria ... Maria: Anem, mn esps al portal que ens han dit ara. Anem-hi que de ser mare s'acosta el moment ditxs.

    (Per la dreta i molt a poc a poc entren dos pastors: ISABEL i MARTA. Troben Josep i Maria que surten de lHostal. Ella est molt fatigada.)

    Josep: La pau sigui amb vosaltres, pastors.

    Rebeca: Qu us porta a Betlem en aquestes hores?

    Josep: Hem vingut de Galilea a empadronar-nos.

    Isabel: Ui! El munt de forasters que shan aplegat aquests dies a Betlem.

    Rebeca: Una ciutat tan petita i tant plena de gent!

    Josep: A lhostal ha estat impossible de trobar posada, i aix que la meva esposa, aquesta nit, necessita solitud, sostre i un bon foc.

    Isabel Escolta Nataniel! Perqu jo els oferim la pallissa on tenim el bou?

    Rebeca: Bona pensada, Isabel! Accepteu-la Josep, t sostre, s arrecerada del vent i hi trobareu palla neta i un bon feix de llenya seca.

    Isabel: Mireu, des daqu mateix es veu. Hi ha poc ms de mil passes.

    Maria: I vosaltres, on dormireu?

  • Rebeca: En qualsevol lloc estarem b. Els pastors tenim lesquena feta a dormir a terra. Coneixem tots els rocs dIsrael, des de la punta de Galilea a les parts ms baixes de Judea.

    Josep: Em dol, bones amigues... en un temps tan fred...

    Isabel: No sen parli ms!

    Josep: Grans mercs bones amigues nostres.

    Rebeca: Que Jehov us guardi de mal.

    Maria: Que ell us acompanyi.

    (Les pastores sen van)

    Maria: Un jorn, Du digu per boca del profeta; I tu, Betlem, terra de Jud, no ets pas la ms petita perqu de tu ha de nixer el cabdill que regir el meu poble, Israel.

    Josep: La m de la Providncia ha escollit el moment oport de traslladar-nos de Natzaret en aquesta terra, perqu les estrelles de Betlem guarneixin el bressol del Fill de lAltssim i es compleixi mot per mot les profecies.

    (Josep i Maria marxen lentament)

  • LENSARRONADA

    Enveja, Avarcia, Gets, Joanoi

    Tel de Bosc Enveja: No ha passat ning encara ... (continua mirant). Per, calla!

    Alg arriba! Vigilem. (Entra Avarcia , vestit amb caputxa, tot encorbat, sostenint-se amb un bast).

    Avarcia: (Fingint la veu dun vell) Quina costa tan pesada per a mi, que sc tan vellet.

    (Surt Enveja del seu amagatall) Enveja: Qui ronda per aqu? Qui sou vos? Avarcia: (fingint) Sc un pobre vellet que vaig pel mn captant. Enveja: (amb menyspreu) No sn vells que ara busco, sin dos malets

    pastors. No els haureu pas vist, pujant? Avarcia: (Posant-se dret i traient-se la caputxa per donar-se a conixer.

    Rient amb mofa) Ha, ha, ha! No mhavies conegut, eh? Enveja: Ho confesso. Avarcia: Doncs si he pogut enganyar-te a tu, que ets tan malicis i tan

    astut, estic segur que far caure a aquells vailets en el parany: no et sembla Banyeta?

    Enveja: No ho puc negar. No thauria conegut ni poc ni molt. Avarcia: Per pel que veig no han vingut encara.Eh! Enveja: No, per no poden trigar. S que aquest mat han de venir a fer

    llenya en aquest bosc mateix. Avarcia: Aquest mat mateix, nests segur? Enveja: Ben segur. Gets: (Des de dins, cridant) Joanoi! On ets! Enveja: Calla. Sn els vailets! Amaguem-nos! Avarcia: Res damagar-nos! Tu i jo figurarem que som dos pastors avars

    que acabame denterrar aqu un tresor (assenyala a terra) i ja veurs com els farem caure pel pecat de lambici.

    Gets: Per on rediable sha ficat aquell dimoni de xixot! Enveja: Ja ens ha anomenat dues vegades! Gets: (Adonant-se dels dos personatges) Calla; aquests mho diran ...

    Escolteu ..., (Va per preguntar als dimonis, per veient que estan desquena, ajupits misteriosament, parlant baixet, la tafaneria el pica i es posa a escoltar.) Per, qu dimoni hi fan aqu ajupits aquests dos serenos!

    Avarcia: (Fugint a Enveja) Veus fill meu? Aqu estaran ben enterrades les cinc mil unces dor, per que no les toquis fins el dia de la meva mort.

    Gets: Carat! Cinc mil unces dor, diu? Du nhi doret duna propina aix!

    Avarcia: Que mai no se tescapi de dir-ho a ning, que tenim tan dor enterrat.

  • Enveja: No tingue por. Ning ho sabr (cridant) que tenim tan dor enterrat en aquest forat!

    Gets: (Aguantant-se) Remanoi! Cinc mil unces dor sn tota una fortuna!

    Avarcia: (A part a Enveja) Em sembla que picar lham (Alt) Anem, anem, que es fa tard i jo, com sc tan vellet, vaig amb molta pena a caminar.

    (Sen van, per en realitat es queden a mirar) Gets: (Sortint del seu amagatall) Manoi, quina ocasi!. Aix noms

    passa un cop a la vida. Per ... no, no. Aquests diners tenen amo. I quantes unces de pernil que podria comprar!. Em sembla que s aqu... Ning no em veu... A la una, a les dues a ... a les tres!

    (Clava la destral i se li queda fortament clavada. No la pot arrencar)

    Enveja: Clava et quedi!!! Gets: (Forcejant) Noi que forta lhe clavada. Vejam si ara no la podr

    arrencar. Avarcia: (Prenent-lo) A linfern! Gets: Auxili Coreu, salveume! Joanoi ... Joanoi: Gets qu fas? On vas ara? Eh Gets ... Avarcia: Ara s la nostra. A linfern tu tamb!

    (Lagafen per les cames i el tiren de cap per avall) Joanoi: Ja mho pensava, ja que era obra vostra! Enveja: Obre Botero que un pastor a linfern devalla. Mira si pots esquilar-lo que ve carregat de llana!!

  • Les calderes den Pere Botero

    (Es veu una renglera inacabable de grans calderes, la primera de les quals ser quasi corpria i construda a posta perqu pugui convertir-se, en el moment que sindica, en una glorieta de flors, del mig de la qual surt Sant Miquel. Sota aquesta caldera els fogainers hi estan atiant un foc. En alar-se el tel, tots els dimonis feinegen i custodien a Gets i Joanoi que contemplen esgarrifats lescena)

    Ira No bull encara, aquest oli malet? Luxria Aviat estar. Ira Ja ho tens ents, eh. Tan bon punt bulli, a la caldera tot seguit! Gets Que no el sents, Joanoi? Joanoi Prou que el sento, per no els anir tan b com es pensen. Ira Qu ests dient, miserable? Per qu ho dius, que no ens sortir

    b? Joanoi Perqu a tot arreu, abans de tirar-los a loli bullent, els

    enfarinen, i vosaltres veig que us en descuideu. Gets No cal que doni pressa. Fixat quin joc dolles tan ben

    installades? Luxria Aix no sn olles! Gets Ah, no? Doncs, que sn? Luxria Ira, digues-li! Ira (Amb veu terrible) Sn les calderes den Pere Botero! Gets Qu diu ara! Les calderes den Pere Botero? Joanoi Tu mateix que tho has buscat per la teva ambici de diners. Gets Sn ells que mhan enganyat Joanoi Aquest cop s que mho veig molt mal parat Gets I, a mi, em sap greu, perqu ja veig que aqu dintre acabar

    arrugat i embutllofat com un bunyol. Ira I encara ser poc per a venjar-me de les vostres mofes! Gets Ara, ara s que estem fregits! Joanoi La veritat s que comeno a creure que va de deb! Luxria (A Ira) Loli ja bull! Ira Molt b. Vejam, que tot estigui a punt.

    (Va a examinar la caldera) Gets Per, quin fum ms malet! Com pica el nas, oi, tu? Joanoi Ms ens picar amb loli bullent. Ira (Anant vers els vailets) A lltim ha arribat el moment que tan

    esperava! Tremoleu, miserables! Que el turment ms terrible us espera, per tota leternitat.

    Luxria Ara veurs! (A Ira) Agafeu-me, vosaltres, aquest (Per Gets) que jo em cuidar del ms perills.

    Ira Cap a la caldera de seguida! Joanoi No estireu tant, que marrugueu la roba! Ira (Donat ordres, sense deixar anar Joanoi.) Apa, vinga! A la una,

    a les dues, a... Gets Obriu la finestra que aquest fum sem fica al nas! Luxria Prou contemplacions. Ira (A Joanoi) I ara tu perdulari. La teva hora s arribada.

  • Luxria Ara ho veurs. Tot est a punt? Doncs a la una... Gets Espereu-vos. Malet fum! Atxem! Joanoi Jess!

    (En el moment que Joanoi diu Jess, els dimonis deixen lliures els dos vailets, obligats a caure a terra)

    Ira Malet! Gets I ara qu els agafa? Joanoi Per un esternut sespanten aix? Ira (De cara a terra) Miserable! Gosar profanar el foc de linfern

    amb aquest nom avorrit! Joanoi Ah, ja ho entenc! s el nom de Jess que els constipa! Gets No, home: el que constipa s el fum que sem fica al nas: Ho

    veus... Atxem! Joanoi Jess!

    (Altre cop el moviment general) Ira Quina rbia! Si pronuncia aquest nom per tercera vegada aqu

    dins, estem perduts! Gets Ai, ai que men va un altre! Ira Poders infernals, ajudeu-me! Que rebenti la caldera en mil

    bocins! A la una, a les dues, a les... Gets Atxem! Joanoi Jess!

    (Es produeix una forta explosi. La caldera esclata , obrint-se dintre de la qual surt, radiant de glria i de llum, Sant Miquel. Satans queda venut de cap a terra. En Joanoi i Gets, descoberts, cauen de genolls en adoraci, davant lngel)

    Miquel Altre cop el Cel triomfa

    Satans, del teu engany; i, fins entre les tenebres has de veuret humiliat, proclamant amb ta derrota que cap poder pot lluitar contra la fora invencible del Poder celestial!

    MUTACI

  • L'ANUNCIACI

    (Sobre l'escenari hi ha tres pastors que preparen unes sopes amb una olla. A poc a poc van arribant ms pastors i rabadans i es van disposant per l'escenari: estiren mantes al terra, conversen entre ells, ajuden amb el menjar... Important: tots tenen fred i gana, i tota l'entrada es far en silenci mentre es canta la can) CAN DELS PASTORS

    Quina truita ms saborosa, ms gustosa i excellent no he tastat cosa ms fina de llevant, de llevant fins a ponent. Pot ser feta de mongetes, les croquetes res hi fan, ni les salses ensopides ni amani, ni amanides d'enciam. Quina gana jo tragino, sc b prou per devorar quatre cuixes de vedella si les paga el majoral. Bona truita que un xic pica, cosa fina al paladar el vi blanc de la padrina medeci, medecina li ser, visca visca la hostalera, la cuinera de mans d'or; per cuinar coses tan bones es veu b, es veu b val un tresor. Quina set que jo tragino, sc b prou per traguejar un bocoi de vi del negre si ens el donen sens pagar.

    Rovell Quan triguen les sopes a estar a punt ! Marta (aixecant la tapa de l'olla). Ara comencen a bullir. Llstima que

    ens les haurem de menjar sense sal, perqu me l'he descuidada a casa,

    Jeremies (mirant el paisatge) Ca ...ca... ca... Rovell Ca, vol dir gos. Jeremies Ca... n'hi ha de ne... neu! Raquel Si aix dura, el bestiar no podr sortir en molts dies. Isabel (parlant amb Lluquet) All no en tindrem tant de fred, oi? Lluquet All tot ser glria, Isabel! Quan tinguem fred, tots anirem a casa

    a escalfar-nos davant del foc, i tots els pastors que aqu ens trobem reunits ens farem riure una als altres i que nevi tant com vulgui defora.

    Rebeca (parlant amb Lluquet) Tant de bo que sigui cert, aix que dius! Ara mateix, tinc un fred tant esgarrifs que crec que no moure mai ms!

    Marta (parlant amb Anam) Tranquil. quan provis les sopes calentes que estic preparant segur que t'aixecars a agafar-ne ms.

    (Apareix un dimoni vestit de pobre) Llucifer Pastorets bon germanets! Em voldreu afavorir amb un plat de

    sopes, que fa dos dies que no he tastat res de calent?

  • Anna Seieu aqu i espereu que bullin. Lluquet D'on sou? Llucifer Sc de molt enll, de darrera d'aquestes muntanyes. Lluquet I on aneu? Llucifer Vaig a Betlem a empadronar-me, per com que sc tan pobre no

    he pogut emportar-me ni un boc de pa, pel cam. Sols porto un paquet de sal (allargant-lo al pastor 1). Si voleu la podeu tirar a la sopa.

    Marta Ben b que vindr, perqu no en tenia ni una engruna. Rovell (desprs d'ensumar el paquet) Atxem!! Noi, que pica aix! Llucifer s que s sal de primera mena. Marta (prenent el paquet Rovell i tirat la sal a la sopa) Ai mare, quina

    sal ms menuda. Sembla pols. Llucifer s que s de classe fina. Rovell (asseient-se) Quina son que em ve ... tanta gana que tenia i ara

    tinc ms son que res. (S'adorm) Marta Au nois, allargueu-me els plats. (Tots allarguen els plats. Marta els serveix sopa i tots mengen) Marta (a Rovell) I tu, tanta gana que tenies! Rovell Tinc son Llucifer Bona sopa! Lluquet Vs la trobeu bona? Doncs jo diria que t un gust estrany. Rebeca S que t mal gust ... Jeremies E...e...e...e...ex! (escopint la sopa) Qui...qui... quin mal gu...gust

    que t. Raquel De qu deu venir aix ? Ana Jo no en vull ms. Raquel Jo tampoc. Lluquet (A Isabel) Qu fas que t'adorms noia? Gets I aix que avui no s'ha llevat molt demat. Llucifer (a part) Ja comena a fer efecte. Judit Ja em cridareu, perqu em venen ganes de fer una becaina. Gets Jo tamb em sento tot endormiscat. Lluquet (mirant al dimoni amb desconfiana) I si fos la sal que ens ha

    donat aquest perdulari? (al dimoni ) D'on l'heu treta aquesta sal? Llucifer s de collita prpia... s molt bona. Lluquet S per de tan bona, no he pogut menjar ni una cullerada de

    sopa. Anna Vaja, bona nit, que jo tamb tinc ganes de dormir. Lluquet Jo no m'adormo pas, i aix deu ser perqu no he tastat la sopa.

    Per mi que hi ha art del dimoni. Jeremies Jo..., jo... tampoc. Has vist com la... la.... la he escopida? (Tots estan dormint menys Jeremies i Lluquet) Lluquet Guaita Jeremies. O jo somio, o diria que ve l'albada ... Aix s que

    es una cosa mai vista. Tot just comena la nit i sembla com si volgus trencar el dia.

    Jeremies S que ... que... que s co... co... cosa rara! (canten els ocells) Lluquet Va, cridem els companys perqu vegin aquesta meravella!

  • (els companys es van despertant) Llucifer (a part) Aix s obra del cel! Oh, i es desperten com si els polvos

    de Moltdormir no servissin per a res. Gets Quin benestar! Marta Qu s aix? Lluquet (emocionat) No veieu? Aix s un miracle. Llucifer Condemnaci! Tot el meu treball pel terra! Si no fujo encara em

    tocar el rebre ...! (marxa sense que ning el vegi) (Els pastors contemplen amb joia lngel anunciador de la bona

    nova) Gabriel Glria a Du a les altures en aquesta nit memorable ha nascut el Div infant, i sent ell el rei ms gran el seu bressol s un estable. Glria a linfant de Maria Judit Heu sentit? Rovell Encara tremolo jo Lluquet El cor em bot dalegria Rebeca Els ngels ja hi van. Cuitem pastorets! Anna Qu li dar al Noi de la Mare? Qu li dar que li spiga bo? Natlia Jo li dar pa fresc amb formatge. Raquel Jo una plateta amb mel I mat. Judit Si jo trobs una cosa ben bona! Rovell Doneu-li arrop daquell del millor. Rebeca Jo li dar unes puntetes bufones I una robeta brodada amb fist Lluquet Jo tinc a casa una pell dovelleta I li dur per posar-li al llitet. Marta Jo per Maria portar una olleta de caldo magre, daquell tan ben

    fet. Rovell Jo vaig corrents al bosc a fer llenya per fer un bon foc davant el

    portal. Joanoi Anem, pastors, perqu lhora ja passa; anem-hi corrents, I anem-

    hi cantant. Can ANEM PASTORETS Anem pastorets, anem a Betlem, Jess al pessebre b ladorarem. Anem pastorets, anem a Betlem, Jess al pessebre b ladorarem. Dos per tu, tres per mi, Ronqui ronqui la simbomba. Dos per tu, tres per mi, Que gemegui el viol Ses blanques manetes, petites com sn Sent tan petitetes formaren el mn Ses galtes divines, sos llavis de mel Diuen les dolceses que es troben al cel. Anem pastorets

  • LINFERN PLEGA

    Satans: Us he reunit amb pressa Per tal de fer-vos saber Que s certa nostra derrota I el triomf del Cel s cert. Llucifer Vergonya fa confessar-ho, Contra el Cel res no podem. Satans Cucs de soca recorcada! Com goses dir-ho davant meu? Llucifer Massa que en veiem les proves Satans Proves que no valen res. Llucifer Doncs qu vols fer?, apa, mana Satans Ja ho s jo el que vull fer. Llucifer Jo crec que tot el facis Et sortir malament. Satans Llucifer, sembles un diable

    que thagis passat al Cel. Llucifer Aix mai! Satans Doncs, com repliques Per si fem o no fem? Heu de pensar que ara s lhora De lluitar amb ms deler Perqu lenemic es mostra

    ms decidit, justament. No sou tots daquest criteri?

    Tots S Satans! Satans I voleu combatre amb totes les forces? Tots Amb totes batallarem. Satans Aix magrada sentir-vos. Ara veig que sou dels meus! El que heu de fer s escampar-vos pel mn I fer fora propaganda Contra linfant de Betlem.

    (Tots surten duna volada) Satans I jo em reservo la feina ms arriscada: Vaig al,portal de Betlem I calo foc a lestable Per totes quatre parets Perqu dels que hi ha a dintre No sen parli mai ms. Miquel No intentis tal sacrilegi Perqu sers derrotat. Les flames que atiar vulguis En contra del sagrat portal No faran ms que augmentar-ne Sa fulgncia rutilant. Satans Aix encara ho hem de veure I per aix ho vull provar .

  • Miquel Insensat! La ira et cega I sers ms humiliat. Acota el cap serp odiosa! Que per confusi ms gran Ton orgull ha dabaixar-se Davant Jess infant.

  • LESTABLIA

    Rebeca: Confitures per linfant Digneu-vos a rebre en aquest dia. Marta: Brou daliment per Maria. Isabel: Jo us duc formatge i pa blanc. Andreu: Un xic darrs jo ofereixo. Gets: Amb mon present va mon cor. Natlia: Tamb aquesta pell aqu us deixo I en vostres mans nostre amor. Hostalera: Accepteu aquesta robeta, Ja s que per ell aix s poc. Anna Duc molt poca coseta Tan sols llenya per fer foc Ms si per cas succeia Que linfant tingus fred Fins la pell aqu hem trauria Per dar-la al vostre fillet. Llcia: Com a casa som molt pobres Tan sols puc donar-vos aquesta mel. Maria: Us vulgui compenar el cel Tan gentils i bones obres Josep: De nostra santa alegria Pugueu tots participar I ens poguem tots retrobar A dalt del cel algun dia.

  • LESTABLIA

    Entrada silenciosa dels altres pastors a ladoraci. Can: PUIX LA TERRA Glria a Du en les altures

    I pau a la terra als homes de bona voluntat De nostres penes obscures Un estel desf les bromes amb nova claredat, Amb nova claredat. Puix la terra va ser redimida De Jess per la llei immortal, Ja mai deixi de ser beneda La primera claror de sa vida, Amb els cants, amb els cants, De la Nit de Nadal.