Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi ...rua.ua.es › dspace › bitstream › 10045...

El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993

http://www.adobe.es/products/acrobat/readstep2.html




E L C A N V I L I

E N L I A D M I N I

D ' E L X E N L I

NGÜÍST Ic DEL cATALA

srRAcró EcLESresr rcA

E D A T M O D E R N A

1 _ 9 9 3

UNIVERSITAT DIALACANT

FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES



ANTONI MAS I MIRALLES

t - nl= t lb b

l - l r \ l l

IL . -U V

CIANVil LilNeüisne

L'AEMflNilsrmnelé

D'ELX EN L'EDAT

ñrtrn n¡nrr¡nn,ñrvl!9L\ v¿rn u ¿r\u-lñ\!

ECILESIASTIGA

l-N rl ^\ lñt l-E lD l\.íl Allvü \Jr!/ rE rj-l]|l\Fü

VOLUM I



T'I{IVERSITAT D I AIJACA¡¡T

DEPARTAI.IENT DE TILOLOGIA CATAIJA}TA

EL CANVI LINGÜÍSTTC DEL CATAIÁ EN

LIADMINTSTRACTó ECLESTÁSTTCA D'ELX

EN LIEDAT I,ÍODERNA

Tesi de Doctorat presentada per Antoni Mas i Mlral les.

Dir igida pet Dr. Francesc Gimeno Menéndez.

Turor de la Tesi: Llufs Alpera Leiva



aLs tresal seu

Als neus pares,a l¡ariángels i

a mon f iLl Xavier queanys ja havia incorporatvocabul.ari eI mot rrtesirr



T A U I J A D E C O N T I N G U T S

' 1INTRODUCCIO I

PRIITERA PART

r rNTRoDUccró rgónrcA r u¡rooor,ócrcA

r-. LA socror,rl¡eüÍsrrce1.1 Aprox inac ió a Ia def in ic ió de soc io l ingüíst ica l -0L.2 La soc io l ingüis t ica i les a l t res d isc ip l ines L7 '1 .3 La soc io l i ngü Ís t i ca h i s tó r i ca 23

2. EL MULTILINGÜISME2.1 - E l canv i l i ngü i s t i c 292.2 Les l lengües en contacte 372.3 Les t ransferéncies l ingüis t iques 4L2 .4 E I canv i de cod i . . . . . . 492.5 Les amalgames 522 .6 La subs t i t uc i ó l i ngü i s t i ca . . . . . . 54

3. LA VARIACIÓ3. L Def in ic ió de la var iac ió l ingüis t ica 623.2 Models anal i t ics de Ia var iac ió 663.3 Les var iab les l ingüis t iques 713.4 Les var iab les soc io l ingüls t iques 76

I I

LES VARIETATS DIAFASIQUES4 . 1 I n t r o d u c c i ó . . . . . . 7 94 .2 E ls es tud is de les var ie ta ts d ia fás iques 854 . 3 E l r e g i s t r e d e l t a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a 9 0

EI, !,T.ARC HISTóRIC

INTRODUCCIó 94

EL MARC HISTÓRIC 98

EL MARC ECLESIÁSTIC . LO7

EL MARC SOCIOLINCÜÍSITC4 . L E l c o n t a c t e a m b e l c a s t e l l á 1 3 54.2 E l con tac te amb e I l la t í - L4L

4 .

l _ .

2 .

4 .



SEGONA PART

III I,A I,LENGUA DE IJIADI{INISTRACIó ECI.¡ESIiSTICA DIEIJX

1. ELS DOCUMENTS ECLESIASTICS L47

2. LA MOSTRA 151.

3. ELS ESCRIVANS ]-58

4. L'ús DE LA LLENGUA EN L'ADMrNrsrRAcró EcLEsrAsrrcAD'ELX L62

5. EL cANVr DE LA LLENGUA sEGoNS EL FAcron orerAsrc

6. cARAcTERÍsrreuns DE LA LLENGUA ADMrNrsrRATrvAncr,nsrAsrrcA6.1- Caracter is t iques morfo lóg iques i s in táct iques . L78

,6 .2 Les f ó rmu les L886.3 La datac ió . ] -926 .4 E l l éx i c 2O2

6 .4 .1 E1 Iéx i c adn in i s t ra t i u 2O3 .6 .4 .2 E I I éx i c ec l es i ás t i c 22L6 .4 .3 E l l éx i c i l es fó rmu les de1 l l a t i 232

IV ESTUDI QUAIJITATIU DE IJA VERIACIó

O. INTRODUCCIó 24L

].. VARIACIó GRAFEMATICA1. l - In t roducció 244I .2 Els grafemes dels fonemes vocáI ics 247

L .2 .L E1s g ra fe rnes y - i copu la t i us 247L .2 .2 E I g ra fema e copu la t i u 248I .2 .3 E Is g ra femes v -u 248

L.3 Els grafemes dels fonernes consonántics 2481- .3.1 E1s grafemes dels fonemes oc lus ius . 248

L .3 .1 .1 E l g ra fema /b l 24a1 .3 . 1 .2 E l g ra fema / t / 249l - . 3 . L .3 E l g ra fema / k / 25O

1-.3.2 Els grafemes dels fonemes lab iodenta ls 252L .3 .2 .L EL g ra fema / f / 252

1"3 .3 E l s g ra femes s ib i l an ts 2521 .3 .3 .1 E l s g ra femes / s / i / z / 252L .3 .3 .2 E l g ra fema s l Í qu ida 254L .3 .3 .3 E l g ra fena / 2 / 255l - . 3 .3 .4 E1 g ra fema l f / 255L .3 .3 .5 E t g ra fema l \ f / 2561 - .3 . 3 . 6 E I g ra f ema /4 / 2571 . 3 . 3 . 7 E l g ra f ena /Z / 257

L .3 .4 E I s g ra femes nasa l s . 258L. 3 .4 . 1- E l grafena /gr / 258L .3 .4 .2 E1 g ra fena /m / 259

1 .3 .5 E I q ra fema la te ra l / f / 259



4 c

l - .3 .6 EI grafema v ibrant / r / 260l - . 3 .7 Vac i l ac i -ons de l es consonan ts oc lus i ves . 26L

L.4 La graf ia de Ia h muda1 - .5 L ' após t ro f

VARIACIó FONOLÓGICA2. l - E l voca l i sme 264

2 . I . 1 Les vac i l . l a c i ons vocá l i ques 2642 .1 , . 2 D i ss i n i l ac i ó vocá I i ca 268

2 .2 E l consonan t i sme 2682 .2 .1 E l i s i ons de consonan t f i na l s 269

2 .2 .L .1 - E l i s i ó de 1a consonan t oc l us i va f i na ldarrere druna consonant 269

2 .2 .L .2 E l i s i ó de I a v i b ran t r en e I g rup - r s 2732 .2 .2 S imp l i f i cac ió g rá f i ca de con jun ts de

consonants 2732 .2 .3 Ass in i l ac ió consonán t i ca . 274

2 .2 .3 . 1 Pa la ta l i t zac ió de l g rup l sk / 27 42 .2 .3 .2 Pé rdua de Ia l a te ra l I davan t de Ia

denta l t 2752 .2 .4 A l - t res casos 27 6

2 .2 .4 .1 Pé rdua de l a / d / i n t e r vocá l i ca 2762 .2 . 4 . 2 Ve la r i t zac ió de I a /w / 2772 .2 .4 .3 T rac tamen t de l g rup t J 2782 .2 .4 .4 Pé rdua de I a - r f i na l 2BO.2 .2 .4 . 5 Poss ib les ap i t xamen ts2 .2 .4 .6 Desapa r i c i ó de I a consonan t

labiodental v 2822 .2 .4 .7 Me tá tes i 2822 .2 .4 .8 E I poss ib l e so cas te l l á / x / . 283

VARIACIÓ MORFOLÓGICA3. L Génere 2833 .2 E l s p l u ra l s 285

3 .2 .1 E l p lu ra l p ropa rox i ton 2853 .2 .2 E l p l u ra l ana lóg i c 285

3 .3 L ta r t i c l e 2863 .3 . l - La fo rma p lena . 2863 .3 .2 La f o rma ass i l . 1áb i ca 2873 .3 .3 La fo rma re fo rgada 2873 .3 .4 L ta r t i c l e neu t re 288

3 .4 P ronoms . 2893 .4 .1 P ronoms fo r t s 289

3 .4 . l - . 1 . P r imera pe rsona 2a93 .4 .L .2 Te rce ra pe rsona 29O

3 .4 .2 P ronoms feb les3 .4 .2 .L . P r ime ra pe rsona . 291 -3 .4 .2 .2 . Te rce ra pe rsona . 292

3.5 EIs demostrat ius 301-3 .5 .1 Les fo rmes no re fo rgades . 301 -3 .5 .2 Les fo rmes re fo rgades 3O23 .5 .3 E l s demos t ra t i us neu t res . 303

3 .6 E I s possess ius 3043 .6 . l - Les fo rmes á tones 3O43 .6 .2 Les fo rmes tón iques 304

3 .7 E I s r e l a t i us 3063 ,7 .1 E l s re la t i us eu i , que i e l qua l 3063 .7 .2 E I re la t i u adve rb ia l 311



3.8 In terrogat ius 3L23 .9 Numera l s 3L23 . l -O E ls i nde f i n i t s . 3 ] ^43. 1l- Els quantitat ius 3L73 .1 ,2 Mor fo log ia ve rba l 318

3 .1 -2 . 1 L ' i n f i n i t i u 3183 .1-2. l- . 1 Canvi de conjugació d' alguns verbs 3 i_83 . t 2 .1 .2 L ' i - nc remen t - ex t re 318

3 .12 .2 Les fo rmes tempora l s 32O3 .L2 .2 .1 , E I pe r f e t s imp le 3203 .L2 .2 .2 L t i r npe r f e t de sub jun t i u . 3ZL3 .12 .2 .3 E I t r ac tamen t de l f u t u r . 323

3 .L2 .3 Les fo rmes ve rba l s 3243 .L2 .3 .1 La pe rv i vénc ia d ra lgunes fo rmes

antigues . 3243 . i - 2 .3 .2 La ve la r i t zac ió d ra l gunes

formes verbals 3273 .L2 .3 .3 La 1a . pe rsona de1 p1u ra1 de l s ve rbs

de l a l a . con jugac ió 3303 . ] -2 .4 E l s ve rbs i ncoa t i us 3303 .72 .5 A l t r es 331

3. 1-3 Els adverb is 3323 .L3 .L Ac i / aqu i 3323 .13 . 2 Quan í quan t 333

3 .74 Les p repos i c ions 333 .3 .L4 .1 La p repos i c i ó ab i en 3333 .L4 .2 La p repos i c i ó ad 334

3 .15 Les con junc ions 3353 . l -5 . l - La conjunció copulat iva 335

4. VARIACTó SINTACTTCA4 .1 E I s ve rbs 336

4 .L . l - E1 ve rb aux i l i - a r se r 3364 .L .2 La pe r i f r as i d ' ob l i gac ió 339

4.2 La preposic ió a davant un complement d i recte 3394.3 La conjunció f ina l per a qué 340

5. VARIACIó LEXICA5 .1 In t roducc ió 34L5 .2 Dob le t s 3445.3 Transferéncia Iéx ica . 3525.4 Par t icu lar i ta ts Iéx iques 357

v EsTuDr 9UANTTTATTU DE r.,A VARIACTO

INTRODUCCIO 365

EL FONEMA PREPALATAL FRICATIU SORD /f/2 . l - I n t roducc ió 3772.2 La var iac ió l ingüis t ica 3872 .3 La va r iac ió d iac rón i ca 3902 .4 La va r iac ió d ia fás i ca OL2 .5 La var i -ac ió d ia tópica 4O7

EL MORFEMA DE L'INCREMENT INCOATIU IX/EIX3.1 In t roducció 4L33.2 La var iac ió l ingüÍs t ica 41"9

1 .

2 .

3 .



3.3 La var iac ió d iacrónica 4233 .4 La va r iac ió d ia fás i ca 4293 .5 La va r iac ió d ia tóp i ca 434

4 . L A4 . 1 ,4 . 2

4 . 3

CLITICITZACTó DELS PRONOMS ATO¡¡SIntroducció 44AE1 c l i t ic pronom determinant 7o/e7 4474 .2 .1 La va r i ac i ó l i ngü í s t i ca 4484 .2 .2 La va r iac ió d iac rón i ca 4564 .2 .3 La va r i ac i ó d i a fás i ca 4584 .2 .4 La va r iac ió d ia tóp i ca 463E l c l i t i c re f l ex iu se les 47O4.3 . l - La va r iac ió l i ngü i s t i ca 4724 .3 .2 La va r i ac i ó d i ac rón i ca 4804 .3 .3 La va r i ac i ó d i a fás i ca 4834 .3 .4 La va r iac ió d ia tóp i ca 489

vr coNcr,usroNs 494

BIBLIOGRAFIA . 537

APENDIX

O CRITERIS DE TRANSCRIPCIó 561

I DOCUMENTACIÓ ECLESIÁSTICA D'ELX 562

II DOCUMENTACIó ECLESIASTICA DE VALENCIA 72:-

III DOCUMENTACIó ECLESIASTICA DE BARCELONA . 743

rV DOCUMENTACTÓ NOTARIAL 777



INTRODUCCIO

Fins no fa mol t e ls estudis f i lo1ógics so l ien anal i tzar

preferentment e ls textos l i terar is druna manera gai rebé

exclusiva, mentre que es bandejava, tret de rares

excepcions, els textos que no havien estat creats amb

intencions l i terár ies. Aquesta v is ió es basava en eI

pre jud ic i , gü€ aI l1arg de l -a h is tór ia l ingüis t ica srha ben

estés, segons eI qual la l lengua st in terpreta com un s is tema

homegeni i invar iab le, i on eI reg is te l i terar i , p€r tant ,

sembla ser eI mi l lor model - - i e l de rnés prest ig i - - per a

estudiar el sistema l ingüist ic. Afortunadament aquesta

equivocada perspectiva srha anat abandonant i srha deixat

pas a a l t res estudj -s que anal i - tzen la l lengua des dra l t res

reg i s t res .

Aix í , Ia soc io l ingüíst ica ha re inc id i t més en e ls t rebal ls

que anal i tzen Ia var iab i l i ta t de la l lengua per mi t já de ls

estudis dels d i ferents reg is t res i ánbi ts d 'ús. Aquesta

var iac ió inherent , a I s is tema l ingüis t ic pa lesa la

mani festac ió dels factors soc ia ls sobre 1a I Iengua. Aquests

parámetres de diferenciació són e1 temps --variació

d iac rón i ca - - , I t espa i - - va r i ac ió d ia tóp i ca - - , l t es t ra t

n ive l l - -var iac ió d iast rát ica-- i 1 támbi t d 'ús - -var iac ió

d ia fás i ca .



A n t o n i M a s i M i r a L t e s

Des draquesta nova.perspect iva l i -ngüíst ica, aquest t rebal l

anal i tza Ia l lengua cata lana en eI reg is t re admin is t rat iu

- - i més concretament eI de 1 'admin is t rac ió ec les iást ica-- ,

de I t esg lés ia pa r roqu ia l d runa c iu ta t s i t uada a l rex t rem sud

dels ter r i tor is cata lanopar lants - -E lx- - i en un per iode de

gai rebé 2OO anys, e ls que queden entre l -565 i I74O.

Com altres moltes investigacions engegades darrerament per

la l ingüis t ica i per la soc io l ingüis t ica h is tór ia , e l

present t rebal l anal i tza una a l t ra var ie tat l ingüís t ica

di ferent de Ia l i terár ia . Aquesta tes i de doctorat anal i tza,

com ja hem assenyalat , e I reg is t re admin is t rat iu

ec les iást ic . Dta l - t ra banda, €1 recent context

soc io l i ngü i s t i c d 'o f i c i a l i t a t i de no rma l i t zac í6 de l ca ta lá

en I radmin i s t rac ió , ha impu lsa t 1a rea l i t zac ió d tes tud i s

endregats a investigar la l lengua administrativa. En

concret, aquest treball pretén aportar alguns coneixements

de Ia l l engua u t i L i t zada pe r 1 'admin i s t rac ió de 1 'Esg lés ia

i a ix i contr ibu i r a anal i tzar 1 'estándard admin is t rat iu que

actualment necessi ta la l lengua.

Per un a l t re costat , aquest t rebal l anaLi tza, com ja hem

di t , la l lengua que ut i l i tzava I 'Esglés ia durant dos segles,

eI per iode que comprén eI Conci l i de Trent e l 1565 f ins Ia

substitució de Ia l lengua catalana en Ia documentació

ec les iást ica, concretament e l L740. Draquesta manera hem

volgut constatar e I for t l l igam exis tent ent re l tEsglés ia

i la soc ietat dra leshores. Cal ten i r en compte que

I tEsglés ia, com a inst i tuc ió , exerc ia un protagonisme

important iss im en Ia soc ietat des de l redat rn i t jana engá,

tot i que la seua inf luéncia ha anat minvant amb el decurs

de1 temps. Amb tot , peró, I rEsglés ia mantenia encara durant



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n I t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d t E t x e n I r e d a t m o d e r n a

aquel la época un gran poder económic, soc ia l i cu l tura l , i ,

per tant , 1a inc idéncia draquesta inst i tuc ió sobre Ltús de

Ia l lengua havia de ser , ob l igatór iament , forga

cons ide rab le .

Aix l , a tesa Ia impor tánc ia de Ia v ida re l ig iosa en aquel ls

segles, considerem que amb l testudi de Ia documentac ió

draquest arx iu ec les iást ic ens aprox imar iem prou a l tanál is i

soc io l i ngü Ís t i ca de La c iu ta t d tE l x , j a que ho fem des d run

registre de cabdal interés per a esbrinar quin seria eI

ressó de I 'Esglés ia sobre la l lengua i sobre la soc ietat

d ta lesho res . D 'a l t ra banda , l t aná1 is i de l reg i s t re

ec les iást ic ha estat un tant descuidat d ins dels estudis

f i lo lóg ics. Per a ixó vo lem contr ibu i r amb aquest t rebal l a

l - 'anáI is i de l cata lá en un per iode pr i rnord ia l per a Ia

l lengua, €D un regis t re de for ta in f luéncia soc ia l i en un

I Ioc amb unes caracter ís t iques h is tór iques i soc ia ls - -zona

per i fér ica cata lana i de contacte amb eI caste l lá- - de cer t

i n te rés f i l o l óg i c .

Aquesta tesj- de

l l icenciatura

doctorat té el seu origen

que sota e l t i to l

en la memória de

de Variació

d 'E I x en I ' eda t

a la Univers i ta t

poder entreveure

Socio l ingüis t ica: e l reg is t re ec les iást ic

moderna va l l eg i r l r au to r e I j u t i o l de L990

d tA lacan t . A pa r t i r d ' aque l l t r eba l l vam

Les ánpl ies poss ib i - l i ta ts que aquel la documentac ió de

1 'admin is t rac ió ec les iást ica ofer ia . A ix i hem pogut

enl lest i r e I present t rebal l que anal i tza, des del punt de

v is ta soc io l ingüis ta, e l context h is tór ic i l restat de la

l lengua en la var iac ió del

reg is t re ec les iást ic .



Anton i l , las i M i ra t tes

Aquest t rebal l s rest ructura en dues par ts d iv id ides en un

tota l de s is capi to ls . La pr imera par t está dedicada a

presentar 1es qüest ions teór iques. A ix i en e l pr imer capi to l

hem desenvolupat tots els fonaments i la metodologia de l-a

sociol ingüist ica que ens ha servit per a emmarcar eI quadre

teóric de la present investigació. Actualment aquesta

metodologia és ut i l i tzada en e ls estudis l ingüís t ics més

avantguardistes i posada en práctica, des de fa unes

décades, p€F d iversos f i ló Iegs nord-amer icans. En e l seqon

capi to l , anal i tzem i estudie in eI context h is tór ic des del

punt de v is ta de la h is tór ia soc ia l de 1a comarca del Baix

V ina lopó i de l t an t i ga gove rnac ió d tOr ioLa , f a h i s tó r i a

ec les iást ica de1 b isbat or io lá i de la h is tór ia l ingüís t ica

sota 1a perspect íva del - contacte del cata lá amb eI caste l lá

i arnb eI l la t i en eIs segles XVI , XVI I i XVI I I . D 'aquesta

manera podern d i r gu€, a l testudi f i lo lóg ic de Ia l lengua

cata lana durant I tedat moderna, aquesta invest igac ió afegeix

també 1 restudi soc io l ingüis t ic ( raons h is tór iques,

po l í t i ques , re l i g ioses , e t c . ) que van poss ib i l i t a r I a

subst i tuc ió del cata l -á peI caste l lá en la documentac ió

admin is t rat iva ec les iást ica d 'E lx . Per un a l t re costat , hem

d'afegi r que aquest estudi par te ix de Ia l lengua escr i ta ,

mentre que eI reg is t re ora l de l tépoca l rhem de suposar a

par t i r de ls resul ta ts del reg is t re escr i t menys formals i

també dels estudis d ia lecta ls i 1es real i tzac ions de la

pa r la ac tuaL .

En Ia segona par t , una vegada anal i tzades les bases

teór iques, passem als capi to ls dtestudi de ls fe ts

l ingüÍst ics . A ix i ten im un tercer capi to l on aprofundim en

I 'estudi de Ia l lengua admin is t rat iva drun arx iu parroquia l .

Dtaquesta manera, aquest estudi , com ja hem assenyalat ,



E t c a n v i I i n g ü f s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n moderna

sr incorpora a ls que anaLi tzen Ia l lengua admin is t rat iva que

darrerament srhan encetat a par t i r de la incorporac ió del

ca ta le a l es tasques admin i s t ra t i ves . Pe r a i xó , d f ' aná l i s i

de la t ipo logia documenta l de l rarx iu estudiat i a la

just i f icac ió de la nost ra t r ia documenta l , tanbé repassem

Ies caracter is t iques de Ia documentac ió en re lac ió a

l t au to r i a no ta r i a l o ec les iás t i ca , d i f e rénc ies que

c r i s ta l . I i t zen en e l nos t re t reba l l en e l s reg i s t res

admin is t rat iu i ec les iást ic , respect ivament . També en

relació a Ia intervenció en cada document de Ia l lengua

ca ta lana o cas te l l ana , i , f i na lmen t , en re lac ió a Ia

t ipo logia de documents a par t i r de 1 'e tapa que assole ixen

la subst i tuc ió l ingüís t ica. A més, des del punt de v is ta

t ingüíst ic hem estudiat e ls t re ts morfo lóg ics i s in táct ics

que identif iquen aquest registre administratiu, concretament

la construcció de les diferents fórmules que configuren

aquest reg is t re i e l Iéx ic especi f ic re fer i t a l camp

adminis t rat iu i ec les iást ic , juntament amb e1 1éxic i les

construcc ions aparegudes t re tes de la in f luéncia que la

l lengua l la t ina exerc i tant en eI reg is t re adin in is t ra t iu ,

com, sobretot , er l I I ec les iást ic .

En eI quart capítoI deI

qual i ta t iva de la l lengua

ec les iás t i ca d tE Ix . Aques t

e1 s is tema l ingüíst ic tant

t rebal l anal i tzem fa var iac ió

u t i l i t zada pe r I t admin i s t rac ió

capí to l estudia Ia var iac ió en

en el nivel grafernátic com en eI

fono lóg i c , e1 mor fo lóg i c , € I s i n tác t i c i e l l éx i c .

A con t i nuac ió , €1 cap í to l c i nqué , s renca r rega de l raná l i s j -

quant i ta t iva de Ia var iac ió a par t i r de I 'estudi de quatre

var iab les, Ies graf ies x i ix de l fonema prepalata l f r icat iu

sord, e ls morfemes e ix i ix de I I increment incoat iu de Ia



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n I r a d m i n i s t n a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n

descuidat , com tants a l t res, conté uns 2800 documents,

datats ent re e l segLe XIV engá, i que, des del punt de v is ta

de l - 'estudi l ingüís t ic , es mantenia to ta lment verge. AI

margle draquest corpus, també incloem en aquest apéndix

a lguns documents ec lés iást ics t ranscr i ts de I 'arx iu de la

catedra l de Valéncia i de l rarx iu de Ia catedra l de

Barcelona a f i de poder rea l i tzar I 'estudi de var iac ió

d iatópica. I , en ú l t im 1 loc, també hem reprodui t 1a

t ranscr ipc ió dta lguns processos jud ic ia ls que es t robaven

a l ra rx iu pa r roqu iaL de San ta Mar ia d tE l x , amb La f i na l i t a t

també de por tar a terme l tanál is i d ia f ás j -ca amb e l - reg is t re

espontani juntament amb eIs a l t res t res regis t res, e I

l i t e ra r i , l r admin i s t ra t i u i l - ' ec les iás t i c .

I ja , p€E úI t im, aprof i tem aquesta in t roducció per a deixar

ben palés e l meu agra iment a una sér ie de persones la

col . laborac ió de 1es quals ha suposat una bona a juda perqué

l rau to r po r te a bon te rme la rea l i t zac ió d raques ta tes i de

doctorat .

En pr imer l1oc, d l doctor Francesc Gimeno, d i rector

dfaquesta tes i , gu i va d ipos i tar en mi una gran conf ianga

en les meues poss ib i l i ta ts dt invest igador . A més em va

int rodui r en eI món de Ia soc io l j -ngüis t ica i e l seu a jut ha

estat impresc indib l -e per a establ i r e ls fonaments teór lcs

d raques t t reba l l .

tu tor d 'aquesta tes i , a qu i - he d 'agra i - r les

des del Depar tament de F i lo log ia Cata1ana.

A L luÍs Alpera,

seues atencions

També agrair

Colomina, Joan

la generos i ta t d tEmi l i Casanova, Jord i

Mart i , Joan Mira l les i Braul i Montoya, to ts



Anton i Mas i M i ra t tes

membres de1 t r ibunal que qual i f icara aquesta tes i de

doc to ra t , pe l s seus conse l l s i a judes du ran t I t e labo rac ió

d raques t t reba l l .

A Joan Castaño Garc la, arx iver de Ia basÍ l ica de Santa Mar ia

dtE1x, perqué mrha fac i l - i ta t e l - mater ia l documenta l i també

ha atés, anb to ta I tamabi l i ta t , to tes les consul tes de

transcr ipc ió paleográf ica d 'a lguns f ragments.

Aix l mate ix , vu l l tarnbé agra i r les atenc ions drAnna Mar ia

Álvarez, professora de Paleograf ia i D ip lonát ica de Ia UNED

dtE Ix , €D Ia t ransc r ipc ió d ta lguns documen ts .

AI doctor Humberto López Morales, gu i , per n i t já de l doctor

Francesc Gimeno, €r proporci-oná e1 programa informátic

VARBRUL 25 per a poder calcular els indexs de probabil i tat

d 'apar ic ió de les d is t in tes var iants .

Al doetor Vicent Montiel Leguey, gu€

dels gráfics que he inclós en aquest

l , per acabar , vu l I també agra i r la

Forcadell , company de treball durant

compartir en moltes estones de

propostes sempre rnolt valuosos per a

rn ta judá en e I d i sseny

trebal -1.

co l . I abo rac ió de Josep

tres anys, amb qui vaig

descans comentaris i

n i .

B



r I A ¡ T R O D U C C I ó T E ó R I e A I

I T T E T O D O ¡ ó E I C A

]-. LA SOCTOLTNGUISTICA

1- .1 - Aprox imac ió a Ia de f in ic ió de soc io l , ingü ls t i ca

A1 l1arg de la h is tór ia de 1a l ingüis t ica, e I l lenguatge

srha estudiat com un model abst racte i to ta lment aI marge

de l t ind iv idu que eI crea i de la soc ietat on es produeix .

Peró tot acte hurná está ínt imament relacionat amb unes

ci rcumstáncies soc ia ls . Cap actuació humana no escapa de Ies

inf l -uéncies que eI grup soc ia l imposa a cadascú dels seus

membres. Dra l t ra banda, e ls membres de qualsevol soc ietat

par len, i par len entre e1ls . La l lengua és, per tant r ün

fonament de la conducta humana en Ia societat. En reali tat

el l lenguatge representa un del-s exemples més fefaents del

v inc le persona-societat .

Hal l iday ut i l - i tzava e ls conceptes de l lengua i soc ietat per

a def in i r l rhome socia l . Aquest l ingüÍs ta va més enLlá quan

formula que l r in termediar i ent re l rhome i Ia soc ietat és eI

I lenguatge i que aquest exerceix la funció més important en

el context soc ia l perqué



Anton i Mas i l , l i ra t tes

"La lengua es e l canal pr inc ipal por e l que se Ie t ransmite [a Ia

personal los modelos de v ida, por e l que aprende a actuar como

miembro de una " soc iedad" t . . . 1 y a adop ta r su " cu l t u ra " , sug

modos de pensar y de actuar , sus creencias y sus valores" (M.A.K.

H a l l i d a y , 1 , 9 8 2 , p . 1 8 ) .

És fác i l , per tant , a f i rmar que qualsevol estudi pragmát ic

del l lenguatge ha dtanal i tzar ob l igatór iarnentr Do so ls eI

s is tema l ingüis t ic , s inó gü€, a més, ha dr inc loure 1es

relacions que aquest sistema rep de Ia interacció amb 1a

societat . Des draquest punt de v is ta és, doncs, impossib le

desl l igar la l lengua de Ia soc ietat . Di r íem més, des

draquest vessant teór ic no es pot rea l i tzar cap estudi

l ingüis t ic presc indint de ls factors soc ia ls perqué són

aquests mate ixos factors e ls que in f lue ixen en eI s is tema

l ingüis t ic per a nodi f icar- lo o per a canviar- lo .

Arnb totes aquestes dades podem proposar ja que els factors

socials són totalment inherents aI sistema l ingüist ic. Ll

per tant, resulta lógica la postura de W. Labov quan es

mostra retj-cent a emprar e1 terme sociol ingüística ttpuesto

que implica que puede haber una teoria o práctica

Tingüis t ica que no sea soc iaTt t (W. Labov, l -983, p . 23) .

Óbviarnent, doncs, €I mateix terme d,e Tingüist ica ja inclou

aquestes caracter ís t iques soc ia ls , i , conseqüentment , no ca l

a feg i r e1 p re f i x sóc io .

Peró, com per un costat ten im tots e ls estudis l ingüis t ics

real i tzats f ins l -es darreres décades - -e1s quals no

consideraven l tanáI i -s i deL context soc ia l - - i , per un a l t re

I loc, ten im aquel ls estudis engegats druns decennis engá,

oñ, juntament amb e ls factors l ingüis t ics , srexaminen també

els factors r rexternsrr de Ia l lengua, és a dÍ - r , e ls soc ia ls ,

1_O



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n I r e d a t m o d e r n a

stha reservat , pef aquest

a ls pr imers estudis i e l

segons (C . S i l va -Corva lán ,

mot iu , e l terme l ingüis t ics per

terme sociol ingüist ics per als

1989 , p . 1 - ) .

En aquest context teór ic , podem passar a def in i r Ia

soc io l ingüis t ica com la par t de Ia l ingüis t ica que estudia

el l lenguatge en el- seu context social. A més a més, hern

dratorgar a aquest concepte de context social- un sentit nolt

amp1i , ja gue com Si lva-Corvalán puntual iEzaz

"Estos factores socia les inc luyen los d i ferentes s is temas de

organización pol i t ica, económica, socia l o geográf ica de una

comunidad, factores indiv iduales que t ienen repercusiones sobre

Ia organización socia l en general , como Ia edad, e l sexo, y e l

n ive l de educación, Ia etn ia del ind iv iduo, aspectos h is tór icos,

la s i tuación inmediata que rodea la in teracción: en una palabra,

Io gue se ha l lamado eI contexto externo en que ocurren los

hechos l i ngü ís t i cos " (C . S i l va -Corva lán , 1989 , p . 1 ) .

Des drun a l t re punt de v is ta, també podem def in i r la

soc io l ingüis t ica com el camp in terd isc ip l inar i de Ia

l ingüíst ica que sorgeix a ls Estats Uni ts i a l Canadá durant

Ia década dels anys se ixanta. A par t i r de L964 es por ten a

terme una sér ie de reunions 'a d iverses univers i ta ts nord-

amer icanes on s 'ap leguen un conjunt de soc io l ingüis tes.

Aquests estudiosos comencen ja a assentar 1es bases

teór iques d 'aquesta nova d isc ip l ina, to t i que 1es

referéncies a l terme de soc io l ingüis t ica ja hav ia v is t la

lIum uns anys abans amb les referéncies i els treball-s

p ioners publ icats per Weinre ich i Haugen, gu€ foren¡ €D

reali tat, els autors que posen els fonaments més immediatats

de Ia recent creada d isc ip l ina.

Aquesta aportava alguns el-ements nous a la l ingüÍstica. Eren

l_1



A n t o n i M a s i M i r a t t e s

unes novetats que feien referéncia a Ia introducció dels

components ext ra l ingüis t ics , o mi l lor d i t , deI context

soc ia l , éD les aná1 is i s l i ngü Ís t i ques d ra lesho res . Des

draquesta nova perspect iva, Ia soc io l ingüis t ica ha estat

capag de crear una metodologia - - in terd isc ip l inár ia- - per

a poder anal i tzar conjuntament , d ins drun rnate ix paradigrna,

e ls e lements l ingüÍs t ics i e Is ext ra l ingüÍst ics o soc ia ls .

Indubtablement, la sociol ingüÍstica naix també amb el suport

dels estudis antropológics sobre Ia l lengua que apareixen

a m i t j an d raques t seg le . A pa r t i r de l re tnog ra f i a de l a

comunicac ió Ia l lengua és anal i tzada com element inseparable

del context cu l tura l i de Ia seua func ió soc ia l . En aquest

cas, srestudien e ls fe ts de la par la com a comportament

cultural druna comuni-tat. Aquesta comunitat de parla és

entesa com la comunitat que

"agrupa a aguellos hablantes que comparten un conocimiento de las

restr icc iones comunicat ivas y de las normas de conducta socia l ,

y aparece configurada por determinados comportamientos

evaluat ivos y por la uni formidad de modelos abstractos de

va r i ac ión (F . G imeno , J .991 , p . L35 ) .

Des d 'aquesta nova v is ió l ingüís t ica, Ia par la és

considerada com e1 nucl i de 1es anáI is is . I aquesta mate ixa

óptica va permetre que IV. Labov considerés aquesta

disc ip l ina d iv id ida en dos vessants d i ferents . En pr imer

l loc h i haur ia Ia soc joTingüis t ica ámp7ia, gue correspon a

Ltetnograf ia de Ia comunicacíó i , marg inalment , a la

soc ioTogia deL lTenguatge, i que inc lour ia 1testudi de

1 'ús, de les func ions i de la s i - tuac ió comuni ta t iva, a més,

de la p lan i f icac ió l ingüís t ica, Ia subst i tucí6, e tc . En

segon l loc, Id soc io l ingüis t ica est r ic ta que centrar ia e l

L2



E t c a n v i I i n g ü Í s t i c d e t c a t a t ¿ e n I t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n t r e d a t m o d e r n a

s e u c a m p d t a n á l i s i e n l r e s t r u c t u r a i e n l t e v o l u c i ó d e I a

l lengua sempre en re lac ió amb e l con tex t soc ia l .

Dins d 'aquest marc referencia l podem int rodui r -h i nous

elements per a assajar una a l t ra def in ic ió draquesta

d i sc ip l i na . A i x i , a pa r t i r d runa soc io l i ngü Ís t i ca que hem

anomenat árnpl ia i , una a l t ra , est r ic ta , podem di ferenciar

ara una macrosociol ingüist ica i una microsocioTingüist ica.

Druna banda, en Ia pr imera podr iem encabi r la soc io log ia del

I lenguatge i par t de l ranomenada soc io l j -ngüis t ica árnpl ia ,

que srocupar ia de I tanál i -s i de 1a l lengua com una pro jecc ió

de l es c iénc ies soc ia l s , com a ra 1a soc io log ia ,

l r an t ropo log ia , e t c . D ta l t ra banda , I a segona , que ab raga r ia

Ia soc io l ingüÍst ica est r ic ta i I re tnograf ia de 1a

cornunicac ió, i que es dedicar ia a 1 'estudi det fe t

l i ngü i s t i c .

SOCIOLINGUISTICA

Macrosocio-l ingüis t ica

Socio log ia delI lenguatge

Microsocio-l ingüis t ica

Etnograf ia de Iacomunicació

Soc j-o1j-ngüÍst ica

es t r i c ta

Per to t a i xó , l t ob jec te de l a soc io l i ngü ís t i ca es po t

considerar com un camp d 'estudi in terd isc ip l inar i , ja que

abragar ia d isc ip l ines com Ia l ingüís t ica, en un pr imer p1a,

i també la soc io log ia i I tant ropologia. Aquest nou model

l ingüístic deixa en tot moment patent la relació que hi ha



A n t o n i M a s i M i r a t L e s

entre la l lengua i la soc ietat i Ia covar iac ió ex is tent

entre e ls fe ts I ingüis t ics i e ls factors soc ia ls o externs.

Sobre eI concepte de factors "externs" , ja en par lava

Ferd inand de Saussure, quan proposava Ia d icotomia: l ingüÍs-

t ica in terna i l ingüis t ica externa. EI mestre de Ginebra

inc lo ia d ins d 'aquesta l ingüis t ica externa quatre apar tats

que e l l - mate ix considerava impor tants : Ia re lac ió ent re

l ingüis t ica i e tno logia, Ies re lac ions entre la l lengua i

la h is tór ia pol í t ica, 1es connexions de la l lengua amb les

ins t i t uc ions de to ta mena : esg lés ia , esco la , e t c . , í ,

f ina lment , to t a l ló que es refere ix a l rextens ió geográf ica

i a l - seu f racc ionament d ia lecta l .

Paradoxalment , peró, to t i reconéixer 1a importáncia

d I aquests f actors rrexternsrr , j a suposa de bestreta que

frdescartamos de e77a [7a TTengua] todo Io que sea extraño

a su organismo, a su sistema, en una palabra, todo 7o que

se designa con el término de Tingüist ica externat' (F. de

Saussu re , L977 , p . 471 .

A pesar dels models abst ractes dtanál is i de la l lengua que

proposaven 1es respect ives escoles, Saussure, peró, vd

deixar a lgunes esc letxes en e1s seus postu lats . Per aquest

forats, entraren diversos l ingüistes heterodoxos que

srencarregaren dtexaminar 1es teor ies de la l ingüÍs t ica

L 4



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l i e n I t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E [ x e n [ ' e d a t m o d e r n a

externa desenvolupada pel mestre de Ginebra. La najor ia dels

I i ngü i s tes d ra lesho res s rhav ien ded ica t , des de p r i nc ip i s

de seg le , a I ' anomenada g ramát i ca h i s tó r i ca i , d raques ta

f ,orma, 1 'ant ic t rebal l e ls va permetre comprovar les

est retes re lac ions que h i hav ia ent re I rest ructura deL

l lenguatge i e Is esdeveniments soc ia ls l .

Pe ró , a més , un a l l au d t i nves t i gadors , eüe no e ren

l i ngü is tes s inó an t ropó I€9s , soc ió legs i ps i có l€gs , es van

sent i r a t rets pels estudis soc io lóg ics en boga en la década

dels anys se ixanta. Aquests estudiosos apor taren una v is ió

nova de la l lengua, p€r a e l l -s era un e lement soc ia l

i rnpor tant que havien de ten i r en un pr imer p la a l rhora de

dur a terme e1s estudis soc io lóg ics. Eren les pr imeres

anáI is is que posaven en contacte e ls factors soc ia ls i e ls

l i ngü i s t i cs .

Hem d ta feg i r t ambé eüe , des d run pun t de v i s ta l i ngü i s t i c ,

les pr imeres propostes teór iques draquesta nova d isc ip l ina

l -es va f ormul-ar Wi l l iam Br ight I 'any 1966. Aquest l ingüis ta

nord-amer icá va in tentar de t robar respostes a la d ivers i ta t

l i ngü ís t i ca m i t j angan t una aná l i s i d run con jun t de

1. a l Pais Valénciá, per exemple, M. Sanchis cuarner , era conscienttambé d 'aquesta convergéncia quan comentava que "La l lengua és un procésdinámic igual que la cul tura. Com tots e ls a l t res t rets cul tura ls , laI lengua sofre ix modi f icac ions en re lac ió amb e1s canvis que exper imentala cul tura en e l seu conjunt , " , E ls val -encians i l -a Lfengua autóctonadurant eJ,s segles XVI, XVI I i XVI I I , Inst i tuc ió Al fons e l Magnánim,V a l é n c i a , 1 9 6 3 , p . 9 .

1_5



Anton i t ' l as i M i ra t tes

di -mensions (cond ic ionan ts , d iac ron ia , extensió

ap l i cab i l i t a t ) , gü€ i n te rvenen en Ia va r iac ió de l a l l engua .

Tot i les poss ib les mancances teór iques que se I i han

ret ret , n ingú no deixa de reconéixer e l -s avangos que sth i

van real i tzar . A lmenys, vd deixar ben palés que aquestes

variacions no són producte de cap motiu forturt --com

sthavia cregut f ins a leshores-- , s inó que responen a fáctors

de ca rác te r soc ia l (H . López , 1989 , p . L9 i s . ) .

Uns anys més tard, €1 L97O, Rona va in tentar una a l t ra

de f i n i c ió de soc io l i ngü Ís t i ca a pa r t i r d runa sé r ie

drax iomes. Pr imerament va d i ferenciar t res conceptes de

l lengua: Lt és Ia l lengua davant de 1a par Ia, L2 és la

l lengua enfront de ls d ia lectes i pato is , i L3 és Ia l lengua

amb e ls d ia lectes i e ls pato is . Draquests t res, reserva la

L3 per a 1a soc io l ingüÍst ica, a Ia qual anomenará

diasistema, i que representará amb un cub, les tres

dimensions del qual corresponen a un e ix d iacrónic , a un e ix

d iatópic i a un e ix d iast rát ic . Quan arr iba a aquest punt ,

d i ferencia dues c lasses de soc io l ingüíst ica, la que anomena

Tingüis t ica, que ser ia aquel la que anal i tzar ia

I fest rat i f icac ió in terna de L3, i Ia que anomena

aTingüis t ica, és a d i r , aquel la que observar ia e ls efectes

de l a soc ie ta t en L , (H . López , L989 , p . 23 i s . ) .



E [ c a n v i l i n g ü í s t i c d e l c a t a l á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n t r e d a t m o d e r n a

l - . 2 La soc io l i ngü ís t i ca i I es a l t res d i sc ip l i nes

Avui mol ts l ingüis tes in tenten c lar i f icar e ls l imi ts de Ia

socio l ingüis t ica confrontant aquesta amb les a l t res

d i sc ip l i nes . En op in ió d ta lguns f i l ó l -egs ca I cons ide ra r com

a germanes totes les discipl ines esmentades més amunt

perqué, segons e l ls , h i ha en to tes mol ts aspectes

coinc idents. A ix í , doncs, 1es d isc ip l ines amb 1es quals Ia

socio l j -ngüÍst ica pot establ i r un cer t parent iu , í , f ins i

to t , un cer grau de confus ió, són: l -a soc ioTogia deL

TTenguatge, I te tnograf ia de 7a comunicac ió i l -a

d ia lectoTogia.

Les d i feréncies de 1a soc io l ingüíst ica amb la soc io log ia de1

l lenguatge poden c i rcumscr iurets a l -s d is t in ts ob ject ius que

persegueixen. Mentre Ia primera ha de tenir sempre com a

punt de mira Ia l lengua; en Ia segona, en canvi , Ia soc ietat

passa a ocupar un primer pla i , per tant, Ia l lengua ocupa

e I l l oc d run e lemen t més d ins de l con jun t soc ia l . Pe r a i xó

1a soc io l ingüis t ica es proposa drr rexaminar 7os fenómenos

Tingüist icos en relación a ciertas variables sociaTes con

e7 f in de 77egar a estrablecer estrati f icaciones

Tingüist icas y de estudiar 7os cambios que a77i se

produciant t , mentre que pel contrar i , la soc io log ia de1

llenguatge només pretén de I 'describir aspectos l ingüist icos

de 7as soc iedades t t (H . López , 1 -989 , p . 25 ) .




D'a l t ra banda , l es d i f e rénc ies en t re Ia soc io l i ngü i s t i ca i

l re tnograf ia de Ia comunicac ió es basen en Ia quant i ta t

d rá rees d 'es tud i que cada d i sc ip l i na ab raga . A i x í ,

I re tnograf ia de 1a comunicac ió es fonamenta en l ranál is i de

la competéncia comunicat iva, concepte que inc lou l testudi

de tota mena de comunicacions, és a dir, la verbal- i també

l-es a l t res act iv i ta ts soc ia ls gue serveixen per a comunicar ,

com po t se r : e l morse , l r ús de l s tambors , e l s senya ls de

t ráns i t , e tc . És obvi que la soc io l ingüis t ica no inc lou

totes aquestes árees, i ún icament in tenta drexaminar to t

a l ló que és comunicac ió verbal , és a d i r , que est iga

re lac ionat amb e ls aspectes l ingüíst ics , e ls fe ts de par la .

I ja , per ú l t i rn , ve iem les d i feréncies entre la

soc io l ingüis t ica i la d ia lecto log ia. comencem assenyalant

en aquest punt les irnportants coincidéncies que hi ha entre

les dues d isc ip l ines. Aquestes co inc idéncies han establ i t

una est reta re lac ió ent re to tes dues; f ins i to t , a lguns

I ingüis tes han considerat que la soc io l ingüÍst ica no és cap

al t ra cosa que un apéndix de la d ia lecto log ia. En real i ta t ,

la soc io l ingüis t ica ha constru i t una metodologia i una base

teó r i ca a pa r t i r de l s p i l a rs de l a d ia lec to log ia .

Hem dradmetre, peró, eü€ Ia d ia lecto log ia va náixer com a

disc ip l ina conscient de 1a var ie tat de la l lengua, fe t amb

qué coinc ide ix p lenament amb l -a soc io l ingüíst ica. Aquesta

1_8



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n mooerna

acceptac ió comú de I 'heterogenei ta t de Ia l lengua és patent

també en e l s ob jec t i us d 'es tud i de l es dues d i sc ip l i nes ,

tant una com l ta l - t ra estan in teressades a anal i - tzar la

l lengua par lada i 1 tús l ingüis t ic que en fan e1s par lants .

En un pr inc ip i , la d ia lecto log ia només acceptava Ia var ie tat

de t ipus d iatópic , peró, més endavant , vd acceptar 1es

al t res var ie tats d iast rát iques - - Ies d i f e rénc ies

t i ngü is t i ques pe r causa de I ' es t ra t i f i cac ió soc ia l . La

dia lecto log ia srha fe t també ressó des de fa anys de 1a

di ferenciac ió d ia lecta l hor i tzonta l , és a d i r , la que fa

referéncia a Ia d imensió geográf ica o espacia l - - Ia

d ia tóp i ca - - , a l cos ta t de l a d i f e renc iac ió d ia tec ta l

ver t ica l , la re lac ionada amb e ls est rats sóc io-cu l tura ls - -

l a d ias t rá t i ca - - , i 1a re lac ionada amb l t es t i l o e l - reg j - s t re

que u t i l i t zen e1s pa r lan ts - - l a d ia fás i ca .

Per un a l t re costat , 1a d ia lecto log ia s fhav ia ocupat en e ls

seus pr imers anys de I testudi d támbi ts rura ls , buscant

d i feréncies geográf iques i ev i tant , a més, a l t res var ie tats

que presentava la l lengua. En canvi, més tard, Id zona

dtestudi es va centrar en l tánbi t urbá, buscant exactament

a l ló que srhavia ev i ta t f ins l lavors. Des draquests estudj -s

de centres urbans a les coordenades geográf iques srafegien

ara les a l t res coordenades soc ia ls . Aquesta va donar l loc

a l fanomenada d ia l .ectoTogia soc iaT, a la pro longació de la



A n t o n i M a s i M i r a l t e s

geogra f i a l i ngü Ís t i ca , a l s es t ra t s soc ia l s (F . G imeno , L99L ,

ps . I L3 -L22 ) .

Pe ró , ro obs tan t a i xó , I a soc io l i ngü ís t i ca , a més

d t in t rodu i r I a va r iac ió d iac rón i ca , d j -as t rá t i ca i d ia fás i ca ,

ha ressal ta t també eI va lor de1 concepte de Ia re la t iv i ta t

T ingüis t ica. A par t i r draquest concepte es poden anal i tzar

amb mol ta més prec is ió e l - cont inu de d ia lectes, ja que anb

la re la t iv i ta t l ingüis t ica un d ia lecte no es d i ferencia drun

al t re per 1a preséncia o abséncia d 'un t re t d ia lecta l , s j -nó

per I tús més o menys f reqüent d 'aquest t re t d j -a lecta1 en

l run o L 'a l t re d ia lec te . Pe r t an t , podem a feg i r una a l t ra

d i feréncia ent re les dues d isc ip l ines: 1a d ia lectc¡1ogia

assenyala i c lass i f ica les var iac ions l ingüÍst iques, mentre

que Ia soc io l ingüíst ica, a més a més, examina les re lac ions

que stestable ixen entre les var iac ions, i examina també e l

va lor soc ia l de cada var iant .

Hem d 'afegi r ac i també 1 'apor tac ió terminológica que va

real i tzar E. Coser iu sobre e l - tema. Aquest l ingüis ta

decideix anomenar d ia lectoTogia a I testudi de la var ie tat

d ia tópica de Ia 11engua, est iT is t ica de 7a TTengua a

1 'estudi de Ia var ie tat d ia fás ica, i , f ina lment , anomena

sacio l ingüis t ica de 7a TTengua a I testudi de la var ie tat

d ias t rá t i ca .

2 0



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n mooerna

Després, e1s l ingüis tes encetaren un nou camÍ de recerca.

Es va deixar de costat l testudi de Ia l lengua des del punt

de v is ta de1 regis t re l - i terar i , Id considerada més formal ,

i van comenqar a considerar l tanál is i de Ia par la i Ia seua

observac ió d i rec ta , és a d i r , de l reg i s t re o ra l - . D raques ta

forma, la d ia lecto log ia va propugnar to ta una sér ie de nous

trebal ls l ingüis t ics , e1s quals prompte es van def in i r per

dos vessants d i ferents . Dins de to ts aquests a l laus

d 'anál is is d ia lecto lóg iques, t robem uns t rebal ls encaminats

a ressal tar e l component h is tór ic de ls d ia lectes, des del -

1 la t l f ins a les par t icu lar ie tats l ingüis t j -ques de Ia zona,

i uns a l t res t rebal ls des drun component geográf ic a f i de

per f i lar Ies issogloses i les f ronteres d ia lecta ls

(Vüe in re i ch , Labov , i He rzog , ps . 95 - i -95 )

La novetat en aquests estudis d ia lecto lóg ics és que a lquns

investigadors van comengar a assenyalar l-es repercussions

dels factors soc ia ls en la formació i d is t r ibuc ió dels

d ia lectes. Encara que no to ts cre ien que Ia soc ietat podia

inf tu i r en eI s is tema l ingüis t ic . Aquesta d iv is ió va donar

peu perqué Labov dist ingls un grup de l ingüistes que va

ba te ja r com a soc ia l s i un a l t re d rassoc iaTs .

Les escoles l ingüis t iques poster iors rebut jaren, igualment ,

aquests factors soc ia ls . Amb e ls ax iomes de les ve l les

disc ip l ines es reduien e ls l í rn i ts de Ia l ingüís t ica, i



Antoni l ' las i l , l i ra[ [es

s raconsegu ia , a lho ra , que e I marc teó r i c de l es esco les

esdevingués cada vegada més abst racte. EI grau dtabst rac ió

del model - I ingüis t ic an i r ia d i rectament re lac ionat amb e1

grau dt i -ndependéncia que manté e l s is tema del l lenguatge amb

el-s membres de l -a soc ietat . A ix í les successives escoles han

tractat Ia l lengua com un s is tema a iL la t sense ten i r en

compte e ls seus usuar is , n i les caracter ís t iques de les

comuni ta ts que I 'u t i l i tza, mentre que la soc io l ingüis t ica

anal i tzar ia aquest mate ix s is tema inser i t en to ts eIs

fac to rs soc ia l s .

Un bon exemple del tractament abstracte de Ia l lengua són

les teor i -es de N. Chomsky. Aquest l ingüis ta vo l ia bast i r

to ta la teor ia del generat iv isme a par t i r drun suposat

par lant -o ient r r ideal r r , ind iv idu to ta lment f ic t ic i per la

seua mate ixa indole ant isoc ia l , ja que aquest ax ioma ens fa

pressuposar que eIs diferents membres de Ia socj-etat parlen

sense produi r cap var ie tat l ingüÍs t ica, supósi t to ta lment

fa l . 1ag . D ra l t ra banda , aques t pa r lan t -o ien t i dea l s rencab ia

dins druna comuni ta t de par la to ta lment homogénia.

Mentre eI generativisme estava interessat a estudiar la

competéncia l ingüis t ica, és a d i r , e1 coneixement per fecte -

- i u tóp ic- - que eI par lant té de Ia l lengua, Ia

socio l ingüis t ica proposa I 'aná1is i de la competéncia

compe ténc iasoc io l i ngü i s t i ca . Aques ta ma te i xa

2 2



Antoni l i las i Mi raI tes

h is tó r i ca . Ca l i a pe r pa r t d ' a lgunes d i sc ip l i nes

l i ngü i s t i ques - - com l res t ruc tu ra l i sme- - supe ra r I ' an t i ga

dicotonia saussur iana de Ia s incronia i la d iacronia, ja que

no resol - ia de forma sat is factór ia la corre lac ió tempora l

dels d iversos estats l ingüis t ics pergué obl idava to ta

1 'etapa in ternédia ent re les dues etapes h is tór iques.

La teor ia de la soc io l ingüis t ica srha desenvolupat a par t i r

de la base segons Ia qual la l lengua és un s is tema inherent

i ordenadament heterogeni i variable. Aquesta base que

considera l-a coexisténcia de l- | heterogeneitat i de la

va r iab i l i t a t en Ia l l engua d ins d run p la s inc rón i c

representa una nova v is ió de Ia l ingüis t ica h is tór ica, ja

que a ix i podem obteni r una perspect j -va d iacrónica des drun

estudi s incrónic .

EIs estudis de Labov (1-966) , i més tard e ls de lVeinre ich,

Labov i Herzog (1968) , han v ingut a demostrar Ia

possib i l i ta t de real i tzar anál is is d iacróniques des de Ia

s incronia. A par t i r de les d i feréncies generac ionals dels

par lants enquestats es podia ent reveure, druna banda,

l tex is ténc ia de l -a var iab i l i ta t - - i per tant de canvi

l i ngü i s t i c - - , i d ta l t ra banda , f a d i recc ió d raques t canv i

s i srobservara quina var iab i l i ta t es produia en les

generac ions més grans i qu ina en les generac ions més joves.

Aquestes noves teories han donat l l-oc als conceptes de tenps

24



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

aparent i tenps real . La pr imera poss ib i t i ta t , € I temps

aparent , suposa I testudi l ingüís t ic s incrónic peró conjugant

les dades obt ingudes amb e ls d i ferents est rats soc ia ls en

re lac ió a I t eda t , és a d i r , segons e l s g rups generac iona ls .

Draguesta forma, i ten int en compte que e l - s is tema

l i ngü ís t i c ap rés en l rado lescénc ia es man té , s i f a no fd ,

estable a l l larg de la v ida, podem veure les d i ferents

va r iab les de Ia gen t de 60 , 40 i 20 anys a pa r t i r de l s

resul ta ts , i a ix i podem dedui r com es par lava abans, com es

par la a ra i qu ina pa r la s ru t i l i t za rá desp rés . L 'a l t ra

poss ib i l i t a t , e l t emps rea I , és en canv i l ' es tud i d iac rón i c

pe r rn i t j á de I ' aná1 is i de l a pa r la de l s i nd i v idus en

di ferents époques.

Seguint amb aquesta proposta teór ica de Ia soc io l ingüíst ica

h i s tó r i ca , Labov conc lou que 1 'aná I i s i de Ia rea l i t a t

l ingüis t ica actual serve ix per a expl icar qu ina era 1a

real i ta t de1 passat , i v iceversa; és a d i r , Ia s i tuac ió

Iingüist ica del passat també serveix per a entendre

I I actual

Amb to t , pe ró , I a ma jo r i a d 'es tud i s rea l i t za ts amb e1s

postu lats de Ia soc io l ingüíst ica h is tór ica es refere ixen a

copsar Ia par la mi t jangant estudis de var iac ion isme per a

inves t i ga r e l canv i f oné t i c . Des d raques ta poss ib i l i t a t ,

srha emprat e I recurs del - temps aparent per a anal i tzar e I

canvi , peró srhan enfrontat a 1 | inconvenient de ls

2 5




enregis t raments fonográf ics, ja que per aquest mi t já només

s rha pogu t recu la r f i ns a m i t j an seg le X IX (8 . Mon toya ,

l - 989 , pS . 7L -73 ) .

Lra l - t ra poss ib i l i ta t de recular en e l temps Ia proporc iona

l-a l lengua escrj-ta. En aquest camp ensopeguem amb la

d icotomia entre l lengua ora l i la l lengua escr i ta .

Drentrada hem de d i r que to t e I supor t documenta l - u t i l i tzat

per a rea l i . tzar aquest estudi sr insere ix en aquest árnbi t de

la l lengua escr i ta . I per tant , a la d i feréncia temporal o

diacrónica que comentávem en aquesta introducció, hem

dtafegi r ara també Ia d i feréncia de regis t re, ja que entre

1a l l engua pa r lada i f r esc r i t a h i ha d i f e rénc ies

d ia fás iques .

Dins draquesta d icotomi-a, hem dtassenyalar en pr imer l loc,

i com un ax ioma pr imord ia l , que la l lengua és básicament

producció ora l , o per d i r -ho en paraules de J . Mart i (1989-

b, p . 2L) z r r les l lengües són usades básicament en Ia

comunicac ió ora l , i que eI n ive l -1 de I rescr ip tura representa

una producció especia l , de característ iques ben

partJ-cularsrr. A1 mateix temps aquest autor apunta també

lr inconvenient que té estudiar la l lengua en aquest ún ic

n ive l l , ja que I rexpress ió ora l només es pot invest igar en

I I r res tad i s i nc rón i c coe tan i r r .



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n t r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a mooerna

Ja hem esmentat abans

d rana l i t za r l a l l engua

documentac ió escr i ta ,

manera prou f idedigna

proporc iona La l lengua

p . 2L ) :

que I rún i ca poss ib i l i t a t que ten im

dels a l t res segles és recórrer a Ia

Aquests estudis ens aproximem de

a1s regis t res més formals que ens

esc r i - t a . Com apun ta J . Mar t i ( l - 989 ,

"Crec que no és correcte no

s igu i de l ca rác te r que s igu i ,

comporta sempre una tensió

producte a l lunyat poc o mol t

admet re que I ' exp ress ió esc r i t a ,

pe l ma te i x f enomen de 1 'esc r i p tu ra ,

espec ia l , de I a qua l r esu l t a un

de I ' exp ress ió o ra l "

No obstant a ixó, d ins de I 'express ió escr i ta podem t robar

tarnbé un regis t re més o menys a l lunyat a l rora l com també

apunta J . Mart i . U l t ra Ia d i feréncia d ia fás ica ja

assenyalada entre 1a l lengua escr i ta i la par lada, d ins de

la producció escr i ta encara podem dis t ing i r a l t res n ive l ls

més o menys formals. A ix Í a vegades Ia documentac ió escr i ta

es pot anal i tzar en un cont inu de producció l i terár ia , de

documents drun regis t re admin is t rat ivo-ec les iást ic i de

documents de processos jud ic ia ls on es deixa t ras l l -u i r més

la l lengua col . loquia l i espontánj -a, com anal i tzarem en eI

nos t re t reba l l d ' i nves t i gac ió .

A banda de Ia d i f icu l ta t d 'anal i tzar Ia l lengua par lada per

rn i t já de Ia documentac ió escr i ta , l rexpress ió escr i ta encara

p resen ta uns a l t res i nconven ien ts ( J . Mar t i , L989 , ps . 2L '

27




22) :

a) S i ten im en compte la metodologia soc io l ingüÍst ica

que stapl ica actualment en e ls estudis var iac ion is tes

drobservació de l -es f reqüéncies de les d iverses

var iants , ve iern com la l lengua escr i ta , € f , canvi ,

tendeix a redui r de forma considerable I 'apar ic ió de

1es poss ib les f reqüéncies de les var iab l -es, és a d i r ,

a f renar eI nombre de canvis , a causa, és obvi , de l

mate ix carácter conservador que desenvolupa

I tesc r i p tu ra . D raques ta fo rma , podem conc lou re que Ia

l lengua escr i ta ofere ix una cer ta res j -s ténc ia aI

cónput var iac ion j -s ta de qualsevol estudi .

b) Dra l t ra banda, la l lengua escr i ta representa sempre

un problema per a la datació de qualsevol fenomen

l i ngü ís t i c , j a que hem d 'adve r t i r que I ' apa r i c ió d tun

determinat fe t en e ls documents no vo l d i r que sthaja

de situar cronológicament en la data de1 document

f j-ns i tot sabent que és Ia prirnera vegada que apareix

a la 11um--, perqué, pe1 nateix carácter conservador

que hem assenyalat rnés amunt, gualsevol tret

l ingüis t ic observat en I 'escr i tura s ign i f ica que en

l rexp ress ió o ra l j a f e ia temps que es donava .



E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

2. EL MULTIL INGUISME

2 .1 E t canv i l i ngü í s t i c

Amb anter ior i ta t , e ls corrents I ingüis t ics srhavi -en fe t

ressó del canvi en l -es l lengües, peró sempre just i f icaven

aquests canr i is sobre fe ts produi ts en I t in ter ior de l s is tema

l ingüis t ic . La soc io l ingüíst ica, peró, Vá enfocar aquest

problema des drun vessant d i ferent .

Pr imerament foren e ls neogramát ics e ls qu i van p lante jar e I

tema de1 canvi l ingüís t ic a par t i r de dos supósi ts : per

nr i t já de l canvi fonét ic i per I 'anaTogia. E l canvi fonét ic

actuaria amb unes determinades regles exclusivament

fonológiques, p€r una banda, des de les própies l le is

foné t i ques , i d ' a l t ra , des d runa regu la r i t a t l i ngü Ís t i ca - -

que es produeix en to tes les paraules-- i una genera l i ta t

soc ia l - -que apare ix en to ts e l -s membres de Ia soc ietat - - :

i .es reg les fonét igues. Lranalogia, que preveu ja les

re l -ac ions entre l rest ructura fonológica i I I est ructura

morfo lóg ica, s in táct ica i semánt ica, que pot der ivar en un

canvi analógic i també en una creació analógica, només pot

expl icar aquel ls casos t ranalógicsrr , peró no ens serveix com

a resposta per a tots els altres canvis que no han seguj-t

aquest model .



Anton i Mas i l ' l i ra t tes

Una a l t ra d i sc ip l i na , I t es t ruc tu ra l i sme , cons ide ra que l es

que or ig inen e l canvi l ingüis t ic són unes a l t res raons

internes del s is tema . Concretament , € l canvj - es produeix

a par t i r de les re lac ions s in tagmát iques i paradigmát iques

en I res t ruc tu ra d 'una un i ta t l i ngü i s t i ca (C . S i l va -co rva l -án ,

l - 989 , ps . 151 -154 ) . D ra l t r a banda , F . de Saussu re , com j a

s rha esmen ta t , va i n t rodu i r en 1 'óp t i ca es t ruc tu ra l i s ta de ]

canvi l ingüÍs t ic Ia d icotomia entre d iacronia i s incronia,

proposant a ix i la d is t inc ió ent re Ia l ingüÍs t ica evolut iva -

-d iacrónica-- i 1a l ingüíst ica estát ica - -s incrónica-- .

Malgrat aquesta nova i valuosa aportació dels termes

diacronia i s incronia per a fonamentar les fu tures bases

empír iques del canvi l ingüis t ic , I I est ructura l isme d iacrónic

només va preveure l - testudi de l canvi d ins del s is tema

I ingüis t ic i ún icament en func j -ó draquest , sense deixar

cabuda , p€ r t an t , a l - t aná I i s i de l s f ac to rs soc ia l - s .

PeI contrar i , Id soc io l ingüis t ica, gü€ ha in t rodur t e ls

factors soc ia ls d ins de la seua metodologia, ha apor tat a

1a l ingüis t ica una nova v is ió del canvi l ingüis t ic . Aquests

factors soc ia ls que in f lue ixen en e} s is tema l ingüíst ic

apor ten les var iac ions d iacróniques, d ia fás iques,

d iatópiques i d ia fás iques. Des draquesta perspect iva,

Weinre ich, Labov i Herzog van def in i r la l lengua com una

estructura ordenadament heterogénia (Weinreich, Labov i

Herzog, 1-968, p . L35) . Aquesta heterogener tat de1 s is tema

30



E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a

l ingüís t ic assegura i genera 1a var iac ió i , de ret ruc, e I

canvi en Ia l lengua, ja que

"Var iabl i l idad y cambio estánn pues, in t imamente unidos, hasta e l

pun to de se r l as dos ca ras - - s i nc rón i ca y d iac rón i ca - - de l m ismo

hecho de l a l engua . Aho ra b len , no toda Ia va r i ab i l i dad y

heterogeneidad en la est ructura I ingüíst ica envuelve cambio; pero

todo cambio l ingüíst ico impl ica var iabi l idad y heterogeneidad

s inc rón i ca en l a comun idad de hab la " (F . G imeno , 1983 , p . 190 -

r_9 r . ) .

Des draquesta nova perspect iva teór ica, podem considerar

I tanáI is i det canvi l ingüis t ic com un procés permanent i

cont inu aI s i de la l1engua, ten i -nt en compte Ia premissa

segons la qual la l lengua es comporta com un element dinámic

i que está sempre en moviment. El concepte de canvi

l ingüís t ic ha estat sempre e l punt de mira de Ia l ingüis t ica

his tór ica, 1a qual ha formulat les seues propostes a par t i r

del plantejarnent de La dicotomia saussuriana de sincronia'

d iacronia. Peró la soc io l ingüis t ica ha mat isat més aquests

dos conceptes i e ls ha t ras l ladat a ls termes de var iac ió

i canvi l ingüís t ic , és a d i r , Ia var iac ió es re lac iona amb

la s incronia, com el canvi l ingüís t ic amb la d iacronia.

Tot i a ixó, ld soc io l ingüis t ica ha sabut donar una

perspect iva més ámpl ia aI d inamisme l ingüÍst ic , ja que, s i

abans necessi távem Ia d iacronia per a conf j - rmar e l procés

3l_




de1 canvi l ingüís t ic , ara ja no és tan necessar i perqué la

mate ixa var iab i l i ta t ens palesa e l canvi en e} p la

s incrónic . En paraules de F. Gimeno, , , Ia var iab iT idad

sincrónica --temporal (aparente), geográfica, social y

funcional-- puede ser 7a traducción directa del cambio

T ingü is t i co en cu rso t ' ( 1 -983 , p . 191 - ) .

Amb aquesta nova v is ió del factor d iacrónic , podem real i tzar

un es tud i l i ngü ís t i c des de dos vessan ts d i f e ren ts . D runa

banda, podem anal i tzar e I canvi en e l temps rea7, eue és

l res tud j - I i ngü i s t i c d iac rón i c pe r exce l . l énc ia , és a d i r ,

i com ja hen esmentat adés, I 'observac ió de la var iab i l i ta t

de Ia l lengua a t ravés de d i ferents per íodes de temps.

D¡a l t ra banda , podem ana l i t za r e l canv i l i ngü ís t i c en un

temps aparent , és a d i r , per nr i t já de les d i ferents

generac ions dtun determinat moment , draguesta manera podem

veure eI diferent tractament que reben les variants segons

I teda t de l s pa r lan ts ; s i es vo l , i amb a l t res pa rau les ,

ser ia rea l i tzar un estudi d iacrónic des de Ia s incronia.

Aquesta mate ixa per iod ic i ta t esmentada mot iva que I tanáI is i

de gualsevol canvi l ingüis t ic comporta una anál is i de

diverses etapes. A ix í ten im una pr j -mera apor tac ió de

lVe in re i ch , Labov i He rzog (1 -968 , p . L35 ) , segons Ia qua l en

tot procés de canvi l ingüis t ic h i ha c inc pr inc ip is bás ics

en e ls fonaments empir ics:

32



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ¡ a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a

- Restr icc ió : conéixer e ls factors i e ls determinants

que íntervenen en el canvi i són universalment

poss ib l es .

Transic ió : conéixer les raons exc lus ivament

l ingüíst iques per 1es quals h i ha un canvi ent re una

etapa prév ia i una poster ior .

Inserc ió : conéj -xer e l f i I conductor per on es

desplaqa eI comportament l ingüis t ic i soc ia l d ins del

canv i .

- Avaluac ió: conéixer les reacc ions que per par t druna

comuni ta t es produeixen durant e l canvi .

Actual i tzac ió: conéixer e1s factors soc ia ls i

l ingüis t ics que han propic j -a t e l canvi .

A més a més, aquests t res l ingüis tes van proposar Les

di rect r ius on sremmarcar ia eI procés del canvi l ingüis t ic .

En un pr imer moment es produi r ia una genera l i tzac ió de la

var iant encarregada drencetar e I procés. Després h i ha una

a l t ra genera l i t zac ió de Ia va r iab le en I t i n te r i o r de1

s i s tema l i ngü i s t i c . Com a conseqüénc ia d 'aques tes fases s 'h i

produeix una covariació de canvis que normal-ment

repercute ixen en l rest ructura soc ia l . En una a l t ra fase, e l

par lant pren consciénc ia dels canvis que sth i han produi t ,

i per tant tendeix a crear una sér ie d 'estereot ips soc ia ls .

I ja , darrerament , l resmentada var iab le esdevé un e lement

I ingüis t ic categór ic sense s ign i f icat soc ia l , fase que

33



Anton i Mas i M i ra l . tes

completa e l canvi l ingüis t ic .

A1tres vegades, ld d is t r ibuc ió de les etapes durant 1a

subst i tuc ió s testable ix de manera d iacrónica. Draquesta

mane ra L . A rac i l ( t 978 , apud B . Mon toya , L986 , p . L9 -20 )

proposa I testabl iment de c inc etapes corre lat ives.

D 'aques tes c inc e tapes , I a p r imera es re fe re i x a I t es tad i

de monol ingüisme de la l lengua X, 1a segona, tercera i

quarta ens estariem indicant eI procés que comporta tot

canvi l ingüis t ic , i , f ina lment , Ia c inquena que correspon

a 1 'es tad i de mono l i ngü isme de Ia l l engua Y .

Representat gráf icament aquest procés, podr iem teni r X i Y

com a representac ió de les dues l lengües, A i B representen

dos sectors de gent , i P i D les func ions del par lant i de1

dest inatar i ; aquest procés de subst i tuc ió I ingüis t ica

quedaria de la manera següent:

P

DD

¿t

B

BAP

A

B

B

A

B

A

B

A

B

DD

PPA

X x

X X

I X

X x

Y Y

X x

Y Y

Y Y



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n moderna

H. Ce rde rg ren (L987 , apud . H . López , 1989 , ps . 242 -244 ) ha

anal i tzat també des druna a l t ra perspect iva to t e I procés

del canvi . La seua proposta passa per establ i r t res

dimensions fonamenta ls que donen 1Ioc a t res qüest ions

l ingüis t iques. En pr imer I loc ten i rn les d imensions que

se r ien :

a ) Les fon ts d ' i nnovac ió l i ngü ís t i ca . Qua lsevo l

mecanisme de la l lengua (Tapsus l inguae, jocs verbals ,

l l engua in fan t i l , e t c . ) capaq d rence ta r un p rocés de

va r iab i l i t a t . En aques t sen t i t I r au to r d 'aques tes

propostes d int ingeix a lhora dos t ipus dr innovacions:

les ontot ip iques, 1es creades a par t i r de Ia l lengua

que uti-I i tzen els xiquets en el seu aprenentatge, i

1es genot ip iques, creades i d i foses, encara que no

totes, p€F les d is t in tes generac ions druna comuni ta t

de pa r Ia .

b) F i l t re de se lecc ió l ingüís t ica. Totes les press ions

que exerceix eI s is tema l ingüÍst ic per a acceptar les

di ferents var j -ants druna var iab le. Aquest és e l factor

l i ngü Ís t i c .

c ) Fi - l - t re de d i fus ió . És e l component soc ia l ,



Anton i l , las i M i ra t tes

d i fe rénc ia de l f i l t r e an te r i o r . Són e l s f ac to rs

ext ra l ingüÍst ics (edat , sexe, est rats sóc io-económics,

e tc . ) enca r rega ts de l a d i s t r i buc ió de l es va r ian ts i ,

a lhora, d€ la d i - fus ió tempora l i soc j -a l deL canvi .

D ra l t ra banda , e l s resu l ta t s d raques tes d imens ions són l es

f onts d I innovació, l -es var iants , f ins arr j -bar a l canvi ,

formant un cont inu d ins de1 procés soc io l ingüis t ic .

E l procés de canvi l ingüis t j -c , des que dues l lengües entren

en contacte f ins que es real i tza Ia subst i tuc ió de L2 per

L1, és realment complex. E ls canvis es produeixen en

diversos p lans i en d i ferents n ive l ls , tant en e ls factors

l i ngü ís t i cs com en fac to rs soc j -a l s , o t e l que és e I ma te i x ,

tant en e ls canvis est ructura ls de l s is tema } ingüis t ic , com

en e l s canv i s d rusos o d tá rnb i t s . Pe r t an t , €1 canv i

l ingüÍs t ic en una s i tuac ió de mul t i l ingüisme suposa una

per iod i tzac i í on convergeixen una sér ie de factors soc ia ls

i l ingüís t ic a I s i druna comuni ta t de par la tendents aI

desplagament druna de les dues l lengües.

EL concepte de canvi l ingüis t ic srha re lac j -onat genera lment

a Ia idea de procés i de successió, de ta1 manera que

l testudi draquest camp concret ha anat ga i rebé sempre

para l . le1 a una anál - is i d iacrónica dels d i ferents estadis

l ingüÍst ic . Aquesta successió de fases que comprén eI canvi

36



E t c a n v í l i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

l ingüís t ic ha estat anal i tzat mol t sov int de forma autónoma

sense p lante jar -se pr imer la poss ib le in ter re lac ió ent re les

d i fe ren ts fases .

De tots és sabut que d ins d 'aquest procés de canvi es dóna

una d is t r ibuc ió d I esdeveninents soc io l ingüÍst ics que semblen

actuar com una successió en cadena. Podr iem per tant

p lante jar -nos que les d i ferents fases que es desenvolupen

diacrónicament d ins del marc deL canvi l ingüis t ic poden

estar realment connectades.

Aix i , a par t i r de l moment en qué dues l1engües entren en

contacte, podern anar d isposant drun cont inu on e1s pr imers

resu l ta t s se ran l rapa r i - c ió de va r iab les i d t i n te r fe rénc ies .

Més tard, i amb J- ' i rnpuls dels factors ext ra l ingüis t ics podem

també anal - i tzar e ls casos de canvi de codi , gü€ en un a l t re

n ive l - I poden donar l loc a l rapar ic ió de les l lengües

amaTgames, és a d i r , e ls casos de l lengües p idg ins i 1es

I lengües cr io77es. f ja , per úI t in , com a resul ta t més

socia l que no l ingü1st ic , podr iem arr ibar a Ia subst i tuc ió

l i ngü ís t i ca .

2 .2 Les l l enqües en con tac te

Ets grans esdeveniments h is tór ics ( invas ions, conquestes,

co lonia l isme, etc . ) , a més dels grans moviments migrator is ,




i , avu i , e l s e fec tes de l s mass med ia i de Ia

un ive rsa l - i t zac ió de l resco la r i t zac ió , han esdev ingu t e l s

pr inc ipa ls factors deterrn inants del contacte de l lengües.

Actualment , 1a najor j -a de paisos - -o pobles-- de1 món tenen

dues o més l lengües en eI seu reper tor i l ingüÍs t ic . E l

contacte de l lengües és, avui d ia , un fenomen quot id iá i

genera l , i - cada vegada més acceptat per Ia soc ietat .

Aquest fe t contrasta amb Ia idea - -d i fosa en e l romant ic isme

del segle XIX i prou errónia--de creure que hi ha una

l lengua per a cada estat , o , en to t cas, que h i ha una

l l engua pe r a mo l - t s pa rsos - -e l - cas de l rang lés , l r espanyo l

o eI f rancés-- , mentre Q[ü€, per un a l t re costat , no se so l

acceptar 1a poss ib i l i ta t que un únic paÍs cont inga d iverses

l lengües. f és eü€, en real i ta t , les f ronteres pol í t iques

i les l ingüÍs t iques no tenen res - -o tenen ben poc-- a

veure. Et cas contrar i , és a d i r , e ls pa isos amb una única

I lengua són rares excepcions - -e1 cas de Por tugal sembla

ser-ne un.

Per tant , so len ser genera lment e ls esdeveniments h is tór ics

i soc ia l s e1s causan ts de l t apa r i c ió d runa segona l l engua

dins druna comuni ta t de par la que srhavia mant ingut

monol ingüe f ins a leshores. Segons a ixó, e ls membres druna

comunitat aconsegueixen, amb eI transcurs del temps,

alternar dues --o més-- l lengües en el seu repertori

3 8



E t c a n v i t i n g ü í s t í c d e t c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

I i ngü i s t i c .

En concret, éf contacte es pot produir tant entre dues

l lengües - - in ter l ingüis t ic- - com tanbé entre dos regis t res

druna mate ixa I lengua. EIs dos casos repercute ixen en eI

canvi i Ia var iac j -ó l ingüis t ica. Draquesta forma les

comunitats de parla es poden agrupar en homogénies, o quan

sols h i ha contacte de var ie tats druna mate ixa l lengua;

mul t id ia lecta ls , o contacte ent re d ia lectes druna mate ixa

I lengua tarnbé, i mul t i l ingües, o amb contacte entre 1 lengües

d i fe ren ts .

Com que alguns l ingüistes han emprat el terme biTingüisne

per a refer i r -se a ls pobles que ut i l i tzen dues l lengües,

a l t res han reservat e l mot nu l - t iT ingüisne per a ls que en

tenen més de dues. Per un altre costat, podem comentar que

són les soc ietats mul t i l ingües Jes prefer ides pels

l ingüis tes, ja que e ls estudis soc io l ingüíst ics rea l i tzats

en comuni ta ts de par la mul t i l ingüe fac i l i ten mol t més

l - robservació dels efectes del var iac ion isme, to t i que

aquesta varietat tarnbé es produeix en les societats

mono l i ngües (8 . Mon toya , LggO, ps . 35 -36 ) .

Vüe j -n re i ch (L974 , p . 35 ) va p lan te ja r I a p ropos ta teó r i ca

sobre les conseqüéncies de la covar iac ió l ingüis t ica. Per

a aquest l ingüis ta a par t i r de Ia cohabi tac ió de dos



An ton i l i l a s i M i ra t t es

s is temes l ingüÍst ics en una mate ixa comuni ta t es desprenen

t res e fec tes :

a) La in ter feréncia l ingüís t ica, resul ta t que impl ica,

a més , canv i l i ngü ís t i c .

b) Les amalgames,

l i n g ü i s t i q u e s .

apar ic ions de noves uni ta ts

c) La subst i tuc ió l ingüís t ica, una l lengua ocupa eI

l l o c d runa a1 t ra .

Avui , peró, a lguns l ingüis tes han redur t aquestes

conseqüéncies. De Ia covar iac ió de dos s i temes l ingüíst ics

pot resultar una situació divergent, convergent o una altra

que no preveu cap draquestes dues. En e l - cas que la

resul tant s iga convergent , a leshores sern podr ien der ivar

dues so luc ions:

una amalgama, és a dir, una l lengua L, resultant de

+L2 , o

b) una subst i tuc ió l ingüis t ica, on L1 reémplagar ia

tota lment Lz.

a )

L1

40



E t c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ¡ a d m i n í s t n a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t r e d a t m o d e r n a

2 .3 Les t rans fe rénc ies l i ngü i s t i ques

A par t i r draquests postu lats teór ics podem concloure també

que eI contacte ent re les I lengües exerceix un paper

fonamenta l - en La var iac ió l ingüís t ica. Qualsevo1 l lengua

experimenta, per les raons ja esmentades més amunt, tota

mena de var iac ions a l seu s i . Aquest procés de var iac ió

evoluciona amb una rapidesa desigual segons eI comportament

dels factors que h i in tervenen. Tot i a ixó, sembla que e l

contacte l ingüis t ic esdevé un factor que accelera aquest

procés de var iac ion isme druna de les dues l lengües,

normal-ment de Lr.

Per tant , ca ldr ia assenyal -ar en les anál is is var iac ion is tes

gü€ , a més de l s fac to rs d ia tóp i cs , d iac rón i cs , d ias t rá t i cs

i d ia fás i cs , he rn d 'a feg i r l r e fec te de I con tac te amb L1 , j a

que aquest contacte provoca les condicions adients per a

est imular la var iac ió, i per a accelerar-ne eI procés.

Una conseqüéncia de1 contacte l ingüis t ic pot ser , a més de

Ia va r iac ió , I ' apa r i c ió de l es t rans fe rénc ies , e l s e fec tes

de Ia qua l s res tenen a to t s e l s n i ve l l s de l s i s tema

l i ngü is t i c , a i xó és : a I f ono lóg i c , aL mor fo Ióg i c i

s in táct ic , aL 1éxic i a I semánt ic . La t ransferéncia, €n

paraules de F. Gimeno




"des igna t . . . I e l p roceso y resu l t ado que conduce en un s i s tema

l i ngü i s t i co dado a I a p resenc ia de un idad€s y , a veces , de modos

de funcionamientos, per tenecientes a ot ro s is tema, e impl ica eI

rea jus te de l as es t ruc tu ras en l os n i ve les l i ngü i s t i cos más

s i s temá t i cos ( f ono log ía , mor fo log ia y s i n tax i s ) (F . G imeno , 1981 ,

p . 3 4 4 ) .

Al t res l ingüis tes han proposat 1a ut i l i tzac ió de1 terme

transferéncia a f i de poder neutra l iEzar les connotac ions

negat ives que mol ts ve ien en eI terme in ter feréncia. Han

defugi t draquest darrer nom més conegut , ja que impl icava

un sent i t pe jorat iu per a ls b i l ingües i per tant e ls fe ia

membres transgressors de Ia norma gramatical (H. López,

1 -989 , p . 165 ) .

Dra l t ra banda, hem de suposar que en e l desenvolupament

draquest fenomen socio l ingüíst ic no i -n tervenen únicament

factors purament l ingüis t ics , expl icac ió que redui r ia de

fo rma no tab le e l s casos d t i n te r fe rénc ia , s inó que a més , i

sobretot , és un fenomen que deu I tex is ténc ia a ls factors

soc ia l s i ex te rns . És a d i r , a1s fac to rs ex t ra l i ngü i s t i cs ,

com a fege ix C . S i l va -Corba lán ( l - 989 , p . L7O) , i que , a més ,

assenyala de fa manera següent :

"Las ac t i t udes sub je t i vas de l os habLan tes b i l i ngües hac ia l as

dos lenguas. las act i tudes subjet ivas de toda la comunidad hacia

eI uso y la mantención de las d i ferentes lenguas, la re lat iva

4 2



E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t ¿ e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

espec ia l i zac ión de l as l enguas según e I dom in io , e I t óp i co , l os

pa r t i c i pan tes , e t c . , e I número de b i l i ngües en una comun idad

dada, las act i tudes hacia la cuLtura de las comunidades

l i ngü ís t i cas d i f e ren tes , e t c . "

Aquestes raons ext ra l ingüis t iques són les que expl icar ien

perqué una J- lengua rep més t ransferéncies que l ra l t ra

l l engua en con tac te , i , a més , a pa r t i r d rac í , no ca l d i r

que l -a t ransferéncia d 'un i ta ts va de L1 a L2, ja que

normalment la direcció que segueixen aquestes unitats és

un id i recc iona l , f e t gue , d ta l t ra banda , co r robo ra

l rex i s ténc ia d runa l l engua dominan t - -L1 - - i d runa a l t ra

dominada - -L2. D 'a l t ra banda, Ia mate ixa convivéncia

d 'un i ta ts de d i ferents s is temes per a una única forma

subjacent ja és mot iu per a suposar una var iac ió.

L. Payrató ens aprox ima també a una a l t ra def in ic ió

d ' in ter feréncia. Aquesta pot ser més ac lar idora ja que 1a

contraposa a Ia def in ic ió de manl leu i a la de ca lc , encara

que no té en compte e l canvi de codi . En aquest sent i t la

in ter feréncia és def in ida com uns r r t re ts o e lements

forasters ( : que per tanyen a una l lengua A) , que ut i l i tza

un par lant b i l ingüe quan srexpressa en una l l -engua B. No es

donen en e l monol ingües, n i 1a normat iva e ls acceptar ' (L .

Pay ra tó , J .985 , p . 59 ) .

Advert irn ara sobre Ia matisació que introdueix aquesta

+ J




def in ic ió quan assenyala que La in ter feréncia no és

acceptada per la normat iva. A ixó no obstant , a l t res

rr in ter ferénciesrr s i que són acceptades, es t racta a l -eshores

dfuna convergéncia, és a d i r , quan e l resul tant de l contacte

l ingüis t ic , o de 1a var iací6, apor ta un nou e lement que no

transgredeix cap regla gramat ica l2.

Hi ha, avui d ia , d iversos models en la l ingüís t ica per a

c lass i f icar de manera d i ferent e I fenomen de 1es

inter feréncies. A ixó no obstant , assenyalarem aci e l model

proposat per lüeinreich i després augmentat per Payrató,

sense obl idar re feréncies a dta l t res models que ens puguem

ajudar a acLar i r les subdiv is ions, draquesta manera

intentarem per f i lar e I corpus teór ic que ens serv i rá de base

per a desenvolupar després un capí to l - de l -es in ter feréncies

enregistrades en el- nostre corpus documental.

a) La t ransferéncia gráf ica

Cal- d i r en pr imer 1 loc que 1a r r in ter f eréncia própiament

gráf ica resta f ora de 1t árnbi t de la l ingüis t icar t com

assenya la L . Pay ra tó (L985 , p . 86 ) . To t i l a f r eqüen t

ass imi lac ió ent re e l - so i la graf ia , hem de ten i r ben c lar

H. L6pez ( l - 990 , ps . 165 -170 ) dóna l a següen t de f i n i c i ó deconvergéncia: "La convergencia tanbién és producto de7 infLujo de Asobre B, pero se diferencia de 7a interferencia en que nunca produceresuTtados agramat ica l -es" .

= =



E L c a n v i l , í n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t í c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a

que eIs dos conceptes per tanyen a n ive l ls to ta lment

d i ferents . S i bé també és ver i ta t que en mol tes ocasions

aquests dos e lements han drestar to ta lment re lac ionats, [o

hem drentendre que aquesta re lac ió és dóna sempre, )a que

si a vegades Ia in ter feréncia en la graf ia vo} d i r

i n te r fe rénc ia fón i ca , i a l r i n revés , h i ha a l t res casos ,

peró, €D qué no h i ha cap connexió.

Aixó no obstant , hem de fer -nos ressó draquest t ipus

d ' in ter feréncia ja que a causa de les caracter ís t iques del

nost re corpus documenta l , és a d i r , Ia producció escr i ta i

no ora l , esmentarem també e ls casos dt in ter feréncia gráf ica

que pel contacte ent re e1 caste l lá i e I cata lá, o rn i l lor

d i t , a causa de Ia coneixenga dels dos s is temes gráf ics i

fonológics per I rescr ivá, enregis t rarem en e1s documents.

b) La t ransferéncia fón ica

També sabem que 1es transferéncies afecten a tots els

nivel ls estereotipats de la l lengua com ja hem comentat

abans. En aquest sent i t s tha estudiat aquest fenomen en t res

estadis : fón ic , gramat ica l i Iéx ico-semánt ic . Per un a l t re

costat , va ser ! , ie inre ich, p ioner en e ls estudis de contactes

de l lengües, gu i va proposar una pr imera c lass i f icac ió de

1es in ter feréncies. Aquest l ingüis ta assenyalava quatre

t ipus básics dt in ter feréncia en e l - camp fonológic

4 5




( W e i n r e i c h , I 9 7 4 , P S . 5 0 - 5 2 ) :

La subdiferenciació, quan es confonen dos sons de

mentre que e1s seus equiva lents en I ra l t ra l lengua

tenen cap d i ferenciac ió.

b) Ia superd i fe renc iac ió , L t ob l iga a dos sons de L2 a

es tab l i r una d i fe renc iac ió que no era necessár ia .

c) La re in terpretac ió, d i ferenciac ió dre lements de L,

per n i t já de t re ts que s i són per t inents en Lt .

a )

L2

no

d) La subst í tuc ió, sons amb

que després són pronunciats

mate ixa def in ic ió peró

manera d i ferent .

I a

de

D r a l t r a b a n d a , L . P a y r a t ó ( l - 9 8 5 , P . 7 9 ) h a a f e g i t d o s

processos més a aquestes quat re poss ib i l i ta ts :

La importació, passem un element de L1 a L2 ja que

aquesta darrera no ex is t ia .

La pérdua, és perd un element de L, perqué aquest

ex i s te i x en L t .

e )

en

f )

no

c) La t ransferéncia morfo lÓgica



E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e t c a t a [ á e n I t a d m i n i s t r a c i ó e c I e s i á s t i c a d ' E I x e n t r e d a t m o d e r n a

Pel que fa a les in ter feréncies nor fo lóg iques, segui rem eI

model proposat en les in ter feréncies fón iques de

subdj - ferenciac ió, superd i ferenciac ió, re in terpretac ió,

subst i tuc ió , impor tac ió i pérdua.

Al marge d 'aquesta c lass i f icac ió de l -es in ter fénc ies

morfo l -óg iques, U. In le inre ich proposava també la poss ib i l i ta t

de reagrupar aquests fenómens en dos casos:

a ) Quan h i ha t rans fe rénc ia , és a d i r , u t i l i t za r

morfemes de Ia l lengua A en mots de Ia l lengua B (per

exemp le , l r a r t i c l e J .o neu t re o e I mor fema -e ro . )

b) Quan no h i ha t ransferéncia, cas que pot donar l loc

a dos subgrups:

b.1) No h i ha t ransferéncia de morfemes peró s i

que es produeix una apJ- icac ió gramat ica l de ls

casos d runa l l engua a l ra l t ra (pe r exemp le , I a

pérdua dels pronoms adverb ia ls en eI cata lá) .

b .2 ) Canv i en l a f unc ió d run mor fema de Ia

l lengua B per seguir eI model de la l lengua A

(pe r exemp le , l r ús de doncs com a causa l ) .

4 7

d) La t ransferéncia s in táct ica




Tot i que L. Payrató reagrupa les in ter feréncies

morfo lóg iques i s in táct iques en les in ter feréncies

gramat ica ls , nosal t res 1es desdoblem a f i de poder segui r

Ia d iv is ió dels dos e lements que p lante jarem en eI capÍ to1

de les var iac ions l ingüíst iques. Com ja hem esmentat en e ls

a l t res n ive l Is , segui rem el model proposat per Weinre ich i

augmentat per Payrató.

e) La t ransferéncia 1éx ico-semánt ica

En e l t e rce r , i da r re r n i ve l l l i ngü ís t i c , e I ] éx i co -

semánt ic , i a l marge del marc esmentat , or in tentarem

inc l -oure to tes les in ter feréncies, IVeinre ich d i ferencia e l

seu resul ta t en re lac ió a la c lasse de paraula: s imple o

composta. En Ia paraula s imple, 1es in ter feréncies srhan

dtanal i tzar ten int en compte Ia t ransferéncia fonológica,

l rextens ió dre lements de L2 segons L, i e I canvi de paraules

sense que afecte aI seu contingut. En la paraula composta

es p lantegen tanbé t res poss ib i l i ta ts : Ia in ter feréncia

dfuna paraula composta de L1 passa a s imple en Lz, Ia

pa rau la s imp le de L , passa a L r (és e1 cas de1 ca l c l éx i c )

i l th ibr id , és a d i r , una paraula composta formada per una

par t de L1 i una a l t ra de Lr .

4 8



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a i . á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

2 .4 E l canv i de cod i

Ul t ra e l -s casos del contacte l ingüis t ic , l -a var iac ió i les

in ter feréncies, una a l t ra de l es poss ib i l i t a t s

soc io l ingüÍst iques que es produeix durant e1 canvi

l ingüístic és eL canvi de codi. Anomenem canvi o intercanvi

de codi quan un par lant u t i l i tza dues o més l lengües de

forma a l ternada durant e1 d iscurs l ingüís t ic . Aquest

in tercanvi de l lengües respon tant a qüest ions l ingüíst iques

com a soc ia ls . Entre e ls factors soc ia ls que in f lue ixen en

aquest fenomen e ls l ingüis tes han rassal - ta t e lements com

l ren to rn f i s i c , e l s pa r t i c i pan ts , €1 tóp i c de l a

conversact -6, e tc .

D ra l t ra banda , e l s f ac to rs I i ngü Ís t i cs que p rop i c ien e1

canvi de codi es refere ixen a e lements est i l - ís t ics i

metafór ics com els que esmentem a cont inuació (C. S j - lva-

Co rva lán , L989 , ps . 179 -185 ) :

a) La codi f icac ió de c i tes i

b) Les repet ic ions fe tes en

ac la r i r e l rn i ssa tge .

c ) I n te r j ecc ions .

eI d iscurs ind i recte.

d i ferents l lengües per a

aconsegu i r un e fec te en 1 tes t i l .

e ) Func ió re tó r i ca .

d) Est i l personal subject iu . fn tercanvi de codi per a



Anton i Mas i t t i ra [ [es

En a l t res estudis que srhan por tat a terme srha assenyalat

que eI canvi de codi apare ix en t res t ipus de c i - rcumstáncies

I i ngü Ís t i ques (Veg . H . L6pez , L99O, p . L73 ) :

a) Canv i t ipus r re t iquetar r .

b ) C a n v i o r a c i o n a l , d i n s d r u n a o r a c i ó .

c ) Canv i in t raorac iona l , canv i d ins d run d iscurs amb

m é s d r u n a o r a c i ó .

Aquests estudis assenyalen també que els bi l ingües que tenen

més competéncia l ingüis t ica en un id ioma són proc l ius a

real i tzar canvis de codi de l t ipus r ret iquetarr , mentre que

e Is b i l i ngües cons ide ra ts com a equ i l i b ra t s , és a d i r ,

aquel ls que han aprés les dues l lengües des de la in fantesa,

són més responsables dels canvis de codi de const i tuents de

1 'orac ió i de ls in t raorac ionals . Segons a ixó podem dedui r

que e ls canvis b) i c ) requere ixen més competéncia que no

e1s d ra ) .

Les invest igac ions real i tzades sobre I t in tercanvi de codi

ens manifesten que aquest fenomen segueix unes regles

gramat ica ls . En real i ta t , €1 canvi de codi no comple ix

regles druna tercera l lengua - -una amalgama-- s inó eu€, pe l

contrar i , obeeix a aquel les reg les en qué co inc ide ixen les

dues I lengües en contacte.

5 0



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a

En un a l t re es tud i rea l i t za t pe r S . Pop lack (1981 , p . 4L -57 )

es d i f e renc ien dos t i pus d 'a l t e rnanc ies en l -a l l engua . D runa

banda hi ha l-es alternáncies extraoracionals, Ies

int raorac ionaTs, on eI segment que sra l terna i e1s segments

adjacents s ta justen a les normes gramat ica ls de to tes dues

J - Iengües , i 1 t a l t re t i pus d ta l t e rnánc i -a se r ia l r anonena t

emb lemát i c , ca rac te r i t za t pe r 1 'ús de mod ismes ,

in te r j ecc ions , f a lques , e t c . Aques t t i pus co r respon , s i f a

no fa , a l d te t i que ta esmen ta t abans .

Aquest t rebal l de Poplack in tenta ressal tar e I qrau

d 'hab i l i t a t l i ngü i s t i ca de l s b i l i ngües , j a que e1s casos de

canvi de codi o dra l ternáncia no són productes drun

desconeixement de les dues l lengües, s inó més bé drun e l -evat

grau de competéncia l ingüís t ica en ambdues l lengües.

Aix i , p€F exemple, Poplack ja hav ia observat en e ls

b i l ingües equi l ibrats que en eI n ive l l s in táct ic ún icament

real i tzaven canvis de codi en e ls morfemes independents o

I l i u res , i no en e l s mor femes l l i ga ts , i , a més , quan h i

hav ia a lguna juxtaposic ió en les est ructures de les dues

l l engües , és a d i r , €n I t equ iva l -énc ia es t ruc tu ra l .

E1 canvi de codi per tant apare ix ent re e ls b i l ingües que

tenen un bon domin i l ingüís t ic , perqué coneixen bé les

est ructures i saben on co inc ide ixen, i també e ls b i l ingües

51_




amb una escassa competéncia l ingüis t ica, encara que aquests

úI t ims per raons to ta lment contrár ies.

2 . 5 L e s a m a l g a m e s

Df a l t ra banda, les amaTgames o L l .engües mixtes poden ser un

al t re resul ta t de1 contacte l ingüÍs t ic . En aquest cas

concret , podr iem di r que aquest contacte in ter l - ingüis t ic

arr iba a l rext rem l imi t quan es crea una nova l lengua - -un

pidgin o un cr io lT-- per unes raons soc ia ls determinades.

Stentén per l lengua p idg in la

"var iedad I i -ngüist ica creada a par t i r de dos o más lenguas

existentes com el f in de sat is facer inminentes necessidades de

comunicación entre indiv iduos (y grupos de indiv iduos) que no

poseen n inguna va r i edad en común (H . López , 1990 . p . 143 ) . r l

La base soc ia l d taquesta l lengua es fa quan veiem que aquest

nou s is tema l ingüis t ic es crea so ls per a l - tús dtun grup

determinat soc ia l . Dra l t ra banda, podem di r tarnbé que la

ma jo r i a d raques tes f l engües han nascu t a pa r t i r d runa

si tuac ió de co lonia l isme

dt in tercanvi comerc ia l .

í , darrerament, per causes

Alguns l ingüis tes han v is t en aquestes l lengües p idg ins eI



E I c a n v i I i n 9 ü í s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ¡ E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

resu l ta t d runa mesc la cu l tu ra l - i r ac ia l ; a l t res , pe l

contrar i , c reuen que són e ls mecanismes per a poder apropar

par lants o var ie tats l ingüís t iques que es t roben prou

separades, és a d i r Ia func ió de crear l lengües pont . Peró,

en real i ta t , les raons soc io l ingüÍst iques que mot iva

l t apa r i c ió d runa l l engua p idg in no són sempre l es ma te i xes .

En Ia rna jo r i a de l s casos , e1s pa r lan ts de l es l l engües L2 ,

L3 , . . L . desenvo lupen una l l engua p idg in pe r a poder acced i r

a1s par lants de la l lengua Lr . En aquest cas, la l lengua L,

servirá de l lengua de model per aI desenvolupament de la

l lengua amalgamada. Hem d 'afegj - r eu€, genera lment , aquesta

l lengua Lt , que fa e l - paper de superest rat , correspon aI

grup soc ia l dominant po l í t icament i económica, mentre eu€,

les l lengües dels a l t res par lants , Qlu€ fan Ia func ió de

I lengües de substrat , so len ser les nat ives del l loc.

Pe l que fa a I raspec te l i ngü i s t i c , podem d i r que l es

caracter ís t iques de les l lengües p idg ins són, en termes

genera ls , 1es següents:

a) La major ia dels mots que conformen e-

procedi r de la l lengua superest rat .

b) Pel contrar i , la major par t de ls

fono lóg i cs i s i n tác t i cs tenen 1 'o r i gen en

léx ic so len

components

les l lengües

de substrat .

c) CaI ressal tar que Ia morfo log ia, tant la f lex iva



Anton i Mas i t l i ra [ [es

com la der ivat iva, és gai rebé inex is tent .

Una a l t ra de les caracter ís t iques de les l lengües p idg ins

és que aquestes no so len ser l lengües maternes. A ixó no

obstant, quan aquestes l lengües tenen un desenvolupament i

amb e l decurs del temps passen a ser maternes, a leshores

sfanomenen l lengües cr jo77es. Aquesta c lasse de l lengua pot

continuar una evo1ució l ingüística independent quan no está

en contacte amb Ia l lengua model-, peró en canvi pot ocórrer

que s i h i ha contacte, la l lengua cr io l - la pot , en aquest

cas, evoluc ionar cap a Ia l lengua model i a leshores produi r -

se una desc r ioTT i t zac ió . D ra l t ra banda , I t i n te rés que

o fe re i x l t es tud i d raques t t i pus de 1 Iengües rad i ca en

I ' anáL is i de l s anomena ts un i ve rsa l - s l i ngü ís t i cs .

2 .6 La subs t i t uc ió l i ngü i s t i ca

Ca l assenya la r , en p r imer 1 loc , €D re lac ió a l r apa r ta t

anter ior , gü€ Ia creació de l1engües amalgames i la

subst i tuc ió són dues d inámiques l ingüÍst iques exc loents (F.

G imeno , l gg | , p . L52 ) . És a d i r , e l - canv i l i ngü Ís t i c

desemboca a Ia f i de l seu procés en dues so luc ions oposades,

per una via poden arribar a aconseguir una nova l lengua, i

per l ra1t ra, aquest procés pot acabar amb Ia desapar ic ió

druna de les l lengües en contacte, aquests darrer fenomen

5 4



E t c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d n i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n moderna

és e l - que anomenem subst i tuc ió . Dra l t ra banda, també convé

afegi r que la segona soluc ió - -1a subst i tuc ió- - so l ser més

freqüent que no pas la pr imera.

Dj-ns de1 desenvolupament intern del canvi l ingüist ic podern

mesurar l restat en qué es t roba eI procés. $ I . Labov h i

d is t ing ia t res t ipus de regles: var j -ab les, semicategór iques

i categór iques, segons e l major o menor grau de probabi l i ta t

dtapar ic ió de Ia var iab le. La mate ixa evoluc ió que

exper imenta la var iab le, l ,exper imenta tanbé la reg la.

Tenim, per tant , üD cont inu que es d isposa de Ia manera

següent : reg la var iab le

categór ica. En eI moment que srarr ibe a Ia reg la categór ica,

desapare i xe rá Ia va r iac ió , o t d i t d runa a l t ra manera ,

s resgo ta e I p rocés de l canv i l i ngü Ís t i c , i e l canv i

quant i ta t iu de ixa pas a l qual i ta t iu . Mentre, una nova uni ta t

l ingüÍs t ica comengará un a l t re procés de canvi .

EI mate ix d inamisrne l ingüÍst ic fa evoluc ionar eI s is te*u " r ,

t o t s e l s seus n i ve l l s , a i x í l a ma te i xa va r iac ió d runa reg la

avanga cap a Ia reg la semicategór ica i després a la

categór ica. En una var iac ió mul t i1 in9üe, una var iant

per tanyent a L1 pot formar par t de l conjunt d 'equiva lénc ies

druna var iab le de L2. Aquesta var iant de L1 pot evoluc ionar

i desplagar a 1es a l t res var iants de L2, en aquest cas Ia

regla categdrica vindrá dissenyada per una variant de



A n t o n i M a s í M i r a t t e s

l l engua d i f e ren t a Ia va r iab le . En concLus ió , d runa va r iac ió

podem obteni r un canvi l ingüís t ic , i e ls successi -us canvis ,

o l -a cont ínua t ransf eréncia dtuni ta ts de L1 a L2, pot

or ig inar també, a Ia l larga, la subst i tuc ió l ingüís t ica.

Ja sabem que en una var iab le l ingüis t ica, les d is t in tes

var iants ent ren en conf l ic te . Dins del conjunt

dtequiva lénc ies es desenvoJ-upa una I lu i ta in terna f ins que

una var iant assole ix e l rang de regla categór ica, moment en

qué cesa l renf rontament . Peró, aquesta l Iu i ta pren més

vi ru lénc ia quan en 1a var iab l -e es t roben var iants de L1 i

L2. A leshores eI t r iomf druna var iant de L1 s ign i f ica e1

canvi en l rest ructura - -o e l - canvi de norma. En resum, € l

resul ta t drun conjunt de canvis de l rest ructura i de canvis

d rusos , po t condu i r a l a subs t j - t uc ió l i ngü i s t i ca .

Lfús del - conegut terme de subst i tuc ió T ingüis t ica, que

Weinreich anomená Tanguage shift , ha presentat en eIs

darrers estudis f i lo lóg ics una cer ta confus ió. Per a mol ts

l ingüistes aquesta anbigüitat es basa en eI fet que aquest

terme no especi f ica s i e I canvi en Ia l lengua és parc ia l o

to ta l .

Per aquesta causa a lguns han ut i l i tzat e l terme subst i tuc ió

per a refer i r -se a un canvi to ta l de Ia l lengua i e I terme

despTagament per a refer i r -se aI canvi parc ia l . Fet aquest

5 6



E I c a n v i l i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

plante jament , srha emprat e1 terme desplagament per a

assenyal -ar les d iverses etapes in termédies que h i apare ixen

des que srenceta e l contacte f ins que es produeix Ia

subst i tuc ió . EI desplaqament , p€r tant , és e l conjunt de

subst i tuc ions parc ia ls d ins del - l larg procés que pot

desembocar en Ia subs t i t uc ió t i ngü ís t i ca . D ins d raques ta

l i n ia , B . Mon toya , p roposa r re l t e rme desp laqamen t pe r .a

refer i r -nos a una r lengua que ha reculat en arguns o mol ts

de l s seus ámb i t s d rús r r ( 1986 , p . 20 ) .

Lrevoluc ió de1 desplaqament afectará to ts e ls n ive l ls

l ingüíst ics i soc ia ls . Aquesta recurada es pot entendre de

dj -verses maneres, p€r exemple, pot re t rocedi r en I ránbi t

geográf ic (és e l cas que estudia B. Montoya de l -es c iu tats

d rE lda i O r io la ) , po t recu la r sob re e l nombre de pa r lan ts

(desapar i c ió , em ig rac ió , e t c . ) , i t ambé en e l s á rnb i t s d 'ús .

Dra l t ra banda , A . Fe r rando , pe ró , p roposá d ranomenar

contracció a aquest mateix fenomen de desplagament (B.

Mon toya , l - 986 , no ta a peu de l a pág ina 20 ) .

Pel contrar i , a l t res l ingüis tes com Fishman i erac i l no han

formulat teór icarnent cap d i ferenciac ió ent re e ls dos canvis ,

i per tant segueixen rnantenint un so l terme. L. Arac i l

( l - 982 , p . 1 l -5 -120 ) va t radu i r l r exp ress i6 Tanguage sh i f t com

a subst i tuc ió l ingüis t ica. A inés inc lou un nou e lement , €1

factor temps, €n Ia def in ic ió draquest r rprocés h is tór ic de




11arga durada que es desenvoJ-upa durant almenys tres

generac j -onsrr . Tot i que en cap moment no es p lante ja Ia

d i ferenciac ió ter rn ino lógica, junt a l terme subst i tuc ió empra

també altres mots com desplagamentt recessió í repleganent.

D ra l - t ra banda , J . F i shman u t i l i t za e I t e rme subs t i t uc ió en

oposic ió aI de manteniment , que ser ia eI seu antónim. En

opin ió draquest soc ióIeg de Ia l lengua aquests conceptes es

basa r ien en e lemen ts de ca i re ps i co lóg i c , cu l t u ra l i soc ia l :

"El estudio del mantenimiento y desplazamiento de }a lengua se

cen t ra en Ib i l i ngü i sme sense d ig lóss ia j y se ocupa bás i camen te de

Ia re lac ión entre eI grado de cambio (o grado de estabi l idad) de

Ios mode los de l uso l i ngü ís t i co , po r un l ado , y r po r o t ro , de l os

p rocesos ps i co lóg i cos , cu l t u ra les o soc ia les en marcha den t ro de

Ias pob lac iones que u t i l i zan más de un n i ve l l i ngü ís t i co pa ra

f i n e s d e t i p o i n t e r n o o e x t e r n o " ( 1 9 8 8 , p . L 3 5 - 1 3 7 ) .

Weinre ich, p ioner en aquest t ipus drestudis , par lava de

subt i tuc ió de l Iengües sense fer cap d i feréncia ent re un

canvi en l rest ructura l ingüÍst ica i un canvi en e ls ámbi ts

d 'ús . To t i a i xó , e l s canv i s en e l s ámb i t s , i no en

l rest ructura, són e ls pr imord ia ls per a qualsevol

subst i tuc ió l ingüis t ica. Una l lengua comprén un conjunt

dtámbi ts drús, i e I canvi en aquests ámbi ts és també

se lec t i u . Segu in t I a p ropos ta de B . Mon toya (1 -986 , p . L9 ) ,

e I canvi de l lengua en un determinat ámbi t d 'ús produi rá un

58



E I c a n v ¡ - L i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i i s t i c a d ' E l x e n mooerna

desplagament en aquest ámbi t , mentre que

en to t s e l s ámb i t s d 'ús , donará l l - oc

l i ngü Ís t i ca .

e l

a

canvi de l lengua

una substi-tució

Tanmate ix , Ia perspect iva soc io l ingüis t ica qüest iona

1 'ex j - s ténc ia de l - canv i t o ta ] . D i t d runa a l " t ra manera , I a

subst i tuc ió l ingüis t ica será sempre un procés que par t i rá

d tuns es ta ts l i ngü i s t i cs nous , i , pe r t an t , sempre h i hau rá

un procés i no un resultat o producte. Assumint aquesta nova

perspect iva, hem de concloure que Ia var iac ió actuará sempre

sobre eI canvi l ingüis t ic , i que aquest canvi només in f lu i rá

de forma parc ia l sobre e l s is tema l ingüis t ic , o eL que és

eI mate ix , mai no repercut i rá sobre I rest ructura de Ia

l l engua d runa fo rma to ta l .

S i a I l larg del capi to l ens hem refer i t cont inuament a ls

fac to rs soc ia l s - - conques tes , mass med ia , e t c . - - com a

determinants d 'una s i tuac ió de contacte de l lengües,

reprenem aci e l va lor draquests factors per ' concloure

l rapa r ta t de l a subs t i t uc ió l i ngü ís t i ca .

Quan en un canvi hi ha sols una intervencj-ó dels factors

l ingüis t ics , aquest procés és l Iarg i lent . A leshores,

únicament es produeix un canvi parc ia l , canvi gü€, en e l

conjunt de l s is tema l ingüis t ic , no arr iba a afectar ga i re

e l codi de la I lengua.



Anton i Mas i t ' l i ra t les

Peró , és en rea l i t a t des de I ' ex te r i o r de l s i s tema on s tes tá

del iberant Ia ver tadera bata l la de Ia subst i tuc ió . Realment ,

és e l f ac to r soc ia l , doncs , s i no 1 tún i c , s Í e l p ro tagon is ta

pr imord ia l de to t aquest procés de subst i tuc ió druna

I1engua, ja que com hem di t , e ls factors l ingüis t ics només

es responsabi l i tzar ien de canvis parc ia ls en e ls n ive l ls

fono lóg i cs , mor fo lóg i cs , s in tác t i cs i l éx i cs , eu€ , d ra l t ra

banda, són insuf ic ients per a just i f icar un canvi to ta l en

l rest ructura. A to t est i rar , aquests factors l ingüís t ics

podr ien exp l i ca r e l s casos d 'apa r i c ió de l es I l engües

amalgamades o de les p igd ins.

Tot aquest procés de subst i tuc ió és també select iu . Druna

banda, a lguns n ive l ls - -per exemple eI fonológic o e l léx ic-

són més sens ib les a l canv i que d ta l t res . D runa a l_ t ra

banda, e ls factors d ia fás ics també in f lue ixen en e l canvi .

Aquests factors condic ionen la d i recc ió del procés de canvi

de forma jerárquica: per a ixó, aguest procés por d i r ig i r -se

des de l reg i s t re més fo rma l cap a ba i x , o a l t i n revés . I ,

f inalment, hi ha també un procés de canvj- en eIs ambits

drús. Tots aquests factors ens por tar iem a par lar de canvi

to ta l i j a no pa rc ia l .

Per acabar, ens fem ressó del concepte de mortandat

l ingüist ica, terme recentment introduit en eIs estudis

socio l ingüis t ics . És H. López qui descr iu aquest terme com

60



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a

un dels resul ta ts drun procés de contacte ent re l lengües,

I t a l t re se r j -a , com hem comen ta t abans , I t apa r i c ió d Iuna

tercera l lengua amalgamada. En paraules del - por tor r iqueny

H. López : t 'Cuando se p roduce 7a mor tandad T ingü is t i ca . . . e7

contexto comunicatívo bí7ingüe se vuelve monolingüett (t-989,

p. L75) " EI l ingüis ta assenyala d iverses raons i

conseqüéncies dtaquest terme, peró sembla que fa una

especia l inc idéncia per a remarcar I ract i tud del par tant en

tot aquest procés que conf lue ix en la mort druna l lengua.

Idea que ve a donar supor t a l concepte, segons eI qual són

fonamenta lment e ls factors soc ia ls e ls causants dtaquest

desen l l ag l i ngü i s t i c i soc ia l .

Aquestes premises no vo len negar Ia i rnpor tánc ia dels canvis

l ingüíst ics , n i vo len concedi r l rexc lus iv i ta t a ls e lements

socj -a ls en to ta aquesta successió dtesdeveniments, s inó que

vo lem a f j - rmar que Ia i nvas ió d run pa i s , e l s e fec tes d runa

legis lac ió coherc i t iva, e ls moviments rn igrator is , e I contro l

de ls mass media, la un iversal i tzac ió en l rensenyament en una

I lengua determinada, etc . poden ser bases de pr i rnera

magni tud per a determinar la desapar ic ió druna l lenqua, o,

to t p legat , p€r aI procés de subst i tuc ió l ingüÍs t ica i de

mor t d runa l l engua .

6 L



A n t o n i M a s i t t i r a t t e s

3 LA VARIACIO

3 . 1 D e f i n i c i ó d e I a v a r i a c i ó l i n q ü i s t i c a

Hi ha var iac ió des del moment que s 'accepta l -a in f luéncia

deL context soc ia l - sobre 1a I lengua. La var ie tat en Ia

l lengua és a lhora ref lex de Ia d ivers i ta t que horn pot t robar

aI s i de Ia mate ixa soc ietat . La l lengua conté e1 suf ic ient

grau de duct ib i l i ta t per a acceptar les modi f icac ions que

l i imposa e1 context soc ia l .

La l lengua no ha estat mai un sistema homogeni ni irnrnutable

ni ina l terable, conceptes prou d i fosos per les teor ies

gramat ica ls t rad ic ionals i , sobretot r per Ia gramát ica

generat iva. Dra l t ra banda, aquest model de l lengua homogénia

era Ia base de to tes les teor ies del generat iv isme. Avui ,

tanmateix, des de la nova perspectiva que Ia

socio l ingüíst ica dóna de Ia l lengua, caI def in i r e I s is tema

Iingüist ic com un sistema ordenadament heterogeni i dinánic

( l üe in re i ch , Labov i He rzog , L968 , p . 35 ) . Aques ta va r iac ió

de Ia l lengua no pot ser mai considerada com a for tu i ta ,

s inó, més bé, com a s is temát ica, ja que aquesta respon a1s

contextos soc ia ls .

És per a ixó que la var ie tat és inherent a Ia l Iengua.

totes 1es soc ietats h i ha d i ferents factors que mot iven

En

Ia

62



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a

var iab i l i ta t . Aquests e lements soc ia ls que actuen des de

fora del s is tema l ingüíst ic i que provoquen i fomenten Ia

var iab i l i ta t són e l -s següents:

Ia var ie tat d iacrónica, €1 decurs del ternps.

l-a varietat diatópica, Ia diferent procedéncia

geográ f i ca de l s pa r lan ts .

- la var ie tat d iast rát ica, e ls d is t in ts est rats sóc io-

cu l tura ls en qué srest ructuren e ls membres de l -a

soc ie ta t .

la var ie tat d ia fás ica, e I context s i tuac ional i la

func ió d 'ús de I rac te l i ngü Ís t i c .

La va r iac ió esdevé , genera lmen t , l r e i x p r i nc ipa l de to t s e l s

estudis soc io l ingüis t ics . A par t i r draquesta var i -ac ió

obtenim la confirmació de Ia interacció dels quatre factors

esmentats abans en e1 s is tema l ingüis t ic . EIs t rebal ls

l ingüis t ics que apl iquen aquest model teór ic , és a d i r , que

anal i tzen la var iac ió en eI I lenguatge en func ió dels

fac to rs d iac rón i cs , d ia tóp i cs , d ias t rá t i cs i d ia fás i cs ,

reben eI nom de var iac ion is tes (H. Cerdegren, l -983, p . 147-

L65) .

E l model teór ic var iac ion is ta, d issenyat en gran mesura per

tü. Labov, €s basa en I testabl iment de var iab les

tingüist iques que Cerdegren defineix com ttrJn conjunto de

6 3



A n t o n i M a s i M i r a I L e s

equivalencia de realizaciones o expresiones patentes de un

mismo elemento o principio subyacentett (H. Cedergren, 1-993 |

p . 150 ) . En unes a l t res pa rau les , I a va r iab le X po t

real i tzar-se en e1 s is tema l ingüis t ic per un conjunt de

va r ian ts ( x t , x2 , x3 . . . x r r ) segons I rac tua l i t zac ió i I a

repercuss ió dels factors soc ia ls .

La condic ió drequiva lénc ia en eI conjunt de 1es var iants és

ind ispensable perqué h i ha ja una ver i tab le var iabLe

I i ngü is t i ca . D ra lguna manera ca l ap l i ca r 1a d i s t r i buc ió

sintagmática i paradigmática per a la comprovació de

l tequiva l -énc ia. Aquest conjunt d 'equiva lénc ia et podem

def in i r en re lac j -ó a ls factors que h i in f lue ixen, a ix i

t en im:

a) ún icament h i ha in f luéncia dels factors

l i ngü Ís t i cs .

b) Únicament h i ha in f luéncia dels factors de t ipus

soc ia l .

c) In f luéncia dels factors de t ipus l ingüíst ic i de

t ipus soc j -aI .

d) No h i ha in f luéncia n i de ls factors l ingüis t ics n i

de l s soc i -a1s .

En e l pr imer cas, l requiva lénc ia respon a la var iac ió

interna de1 sistema í, conseqüentment, nornés hi intervenen

6 4



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n | . ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E l x e n t r e d a t m o d e r n a

e l - s f ac to rs l i ngü ís t i cs , per a ixó I ranomenem var iac ió

Tingüis t ica. En e l segon cas, 1a var iac ió que es produeix

respon únj -cament a d i feréncies dels factors d ia tópics i

d iast rát ics . EI tercer cas, representa la var iac ió que més

estudia la soc io l j -ngüÍst ica, podr Íem di r que és 1a més

extensa. Mentre que eI quar t cas, correspon a la var iac ió

11 iu re .

La soc io l ingüíst ica heretá de la gramát ica generat iva la

fo rmu lac ió de reg les . W. Labov d i ssenyá , € I L969 , l a reg la

var iab le com a a l ternat iva a }a reg la opc ional que proposava

Ia teor ia generat iva i t ransformacional . Aquesta regla

var iab le vo l ia ser Ia resposta metodológica per a anal i tzar

la var iac ió. Tant l rest ructura l isme com eI generat iv isme

interpretaren les reg les en termes oposats, o era regla

categór ica o era regla opc ional (aquesta ú l t i rna pretenia

ocupar-se dels casos de var iac ió l l iure) . Entre aquests dos

extrerns no deixaren opció a la regJ-a variable, regla que ara

proposa Ia soc io l ingüÍst ica.

A d i feréncia de les a l - t res regles, Ia reg la var iab l -e deixa

pas af condic ionant de l context per a la rea l i tzac ió de la

var iac ió, i , a més, aquesta in t rodueix en Ia seua formulac ió

eIs factors i contextos soc ia ls que poden in f lu i r en la

major o menor apl icabi l i ta t de Ia reg la:




Regla ca tegór ica : Y/ c

2 . Reg1a opc iona l : X (Y ) / C

3 . Reg la va r iab le : X <Y> / c

EI cas de Ia reg la categór j -ca, X sempre s t in terpretará com

a Y en e ls contextos AXC o BXC. La segona regla deixa

I topc i -ó de reescr iure Y en e ls mate ixos contextos AXC o BXC,

la qual cosa ens pot fer caure en l tarb i t rar ie tat , ja que

s fha d te leg i r . f , pe r acabar , I a reg la te rce ra l a podem

interpretar com: X es pot convert ir variablement en Y en els

dos contextos AXC i BXC, peró eI pr imer afavore ix més Ia

convers ió que no pas e l segon context .

3 . 2 M o d e l s a n a l i t i c s d e l a v a r i a c i ó

Després d 'establ i r e ls fonaments teór ics i rnetodológics de

la nova d isc ip l ina soc io l ingüÍst ica, encara resta un

assumpte per a ac lar i r . La soc io l ingüis t ica s thav ia de

provei r drun model c ient í f ic que desenvolupés Ia reg la

var iab le, Ia qual , corn ja sabem, ha dracoblar e1s e lements

l ingüis t ics i e ls soc ia ls . I amb aquest ob ject iu , d iversos

A

B

A

B

A

B

6 6



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

l ingüis tes han esmergat ,

es fo rqos a f i d raconsegu i r

a Ia reg la va r iab le .

anys després , eL 1,97 4 ,

gu i , a pa r t i r d runes

amb d i ferent éx i t , nombrosos

un mode l l i ngü i s t i c que s radeqüe

van ser H. Cedergren i D. Sankof f

nodi f icac ions del model anter ior ,

El- primer l ingüista en proposar un model fou I^¡. Labov el-

L969 . La seua p ropos i c ió es basava en e I cá l cu l de 1a

probabi l i ta t de cada var iant en re lac ió a ls factors

l ingüíst ics i ext ra l - ingüíst ics . En aquest pr imer model

srobtenien uns cá lcu ls probabi l ís t ics de se lecc ió que

just i f icaven Ia major o menor apl icabi l i ta t amb l -es dades

dels factors escaients . Aquest model srha anomenat addi t iu ,

ja que l -a suma drun nombre de quant i ta ts refer ides a

factors, eü€ in tervenen en eL context , ens serveix per a

ca l cu la r I a p robab i l i t a t d ' ap l i cac ió de l a reg la .

L ta l t re mode l es basava , a més , en I t aná l i s i de Ia va r iánc ia

pe r t a l d ' asso l i r 1a f reqüénc ia re la t i va de I ' ap l i cac ió de

la reg la (a par t i - r de les probabi l i ta ts que s I hav ien

ca lcu la t abans ) , i a i x í , ob ten i r a lho ra dades es t imades

sobre l re fecte que cada factor apor ta per a l compl iment de

la reg la. La seua fórmuIa ser ia :

P : P " * a 1 * a 2 * a 3

Uns

e Is

6 7




proposen I ' anomena t mode l nu l t i p l i ca t i u . En p r imer l l oc ,

f ixen e l -s t res cr i ter is pe l -s quals ha de passar qualsevol

model que in tente aconsegui r , amb ef icác ia, les dades de

I ' aná l i s j - l i ngü i s t i ca i soc ia l , aque ts c r i t e r i s són :

"Pr imero, debe a justarse b ien a los datos sobre los que ha s ido

elaborado; segundo, debe ser apl icado a una ampl ia c lase de

reg las , y t e r ce ro , debe se r s i gn i f i ca t i vo l i ngü i s t i camen te " (H .

L 6 p e z , 1 9 8 9 , p . L 9 5 ) .

Aquest model rnu l t ip l ica Ies probabi l i ta ts d 'ap l icac ió de

tots eIs factors, resul ta t que aconsegui r iem també amb e l

l oga r i tme d raques t p roduc te . D runa a l t ra banda , s rha

ut i l i tzat e I model rnu l t ip l icat iu de no apl icac ió (pos i t iu

o negat iu) que resul ta de Ia mul t ip l icac ió de to ts e ls

factors, peró en aquest cas, pr imerament , se I i ha restat

Ia un i ta t :

( r - - p) ( 1 - Po ) x ( 1 - P i ) x ( r - - P i ) x (1 - P¡ . )

Drac í ob ten im un va lo r Po , que és l t i npu t comú a to t s e1s

con tex tos , t ambé ten im i , ) , k r . . . , que rep resen ten e l s

factors. Draquestes operac ions aconsegui rem uns resul - ta ts

que var iaran entre eI 0 i I t l - . La impor tánc ia draquest

model , enf ront de l ranter ior , rad ica en e l fe t que ac i

obtenim un resul-tat que signif ica una probabil i tat

dtapar ic ió de Ia reg la, mentre que en e1 model addi t iu , € f

resul ta t no es podia in terpretar com una probabi l i ta t .

6 8



E l , c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a

Després, i a par t i r també dels models mul t ip l icat ius,

aparegueren en l rescena anal í t ica e1s Togis t ics , model -s més

complexos peró que se servj-en dels mateixos elements per a

p lan te ja r l es seues fo rmu lac ions . A més , ac í e l s resu l ta t s

osc i l . l a ran també en t re 0 i 1 , de ta l manera que s i e l va lo r

és menor de 0 .5 , e I f ac to r no a favo r i rá l ' apa r i c ió de l a

reg ta , s i és rna jo r de 0 .5 s i que l ra favo r i rá , men t re que s i

e1 resul ta t és 0.5 hem drentendre que aquest factor no

afecta la reg la. La seua fórmula srha p lante jat com una

anál is i de regress ió múI t ip le :

1_-P 1- Po 1 - P ^a

1 -Pu

Aquest model - log is t ic és l ranomenat en in formát ica com a

VARBRUL 25 i és eI que uti l i tzarem en aquest treball per a

calcuLar e ls índexs de probabi l i ta t d 'apar ic ió de l -es

d i fe ren ts va r ian ts . Més ta rd , I rany I972 , Rousseau i Sanko f f

d issenyaren un segon model log is t ic eü€, a d i feréncia de1

pr imer, ca lcu lava 1a probabi l i ta t d 'ap l icac ió de forma

logar i tmica, de manera que permet ia , amb dades dtun mate ix

con jun t , compara r l es d i f e ren ts aná l - i s i s rea l i t zades3 .

3. v"g" . , e ls d i ferents models anal i t ics proposats per H. L6pez (1 9 8 9 , p 1 8 7 i s . ) .

P PbP ^p- o

6 9




Peró aquests programes informátics VARBRUL es basen en rr-Za

premisa de que 7os vaTores asociados a 7a regTa variable y

7os factores de7 contexto son probabiTidades abstractas que

están subyacentes a 7os datos de La actuación, y cuya

combinación de manera bien definida, explica 7a al-ternancia

en l os da tos r r (H . Cederg ren , 1 -983 , p . l - 52 ) .

A més del programa VARBRUL 25, que només podia calcular Ia

var iac ió amb un b inorn i (és a d i r , enf rontant una pare l la de

probabi l i ta ts) , darrerament , e ls mate ixos I ingüis tes

Rousseau i Sankof f han creat una a l t ra vers ió , VARBRUL 3,

on s tamp l ia l t aná I i s i de va r iac ió pe r a poder ca l cu la r a ra

t res probabi l i ta ts .

A1 marge de tots aquests model-s, eüe comparteixen eI factor

comú del cá lcu l de la probabi l i ta t , també se nrhan e laborat

d 'a l t res. Char les Bai ley proposá e l L973 Ia seua teor ia de

les ones per a comprovar e l canvi l ingüís t ic en marxa. De

Camp el L971, i D. B icker ton e1 L972, d issenyaren eI model

d inánic a par t i r drunes gramát iques ind iv idual -s i no

comun i tá r i es i , pe r t an t , d ' ap l i cac ió mo l t d i f i c i l . Aques tes

esca les d ' imp l i cac ió han es ta t u t i l i t zades pe r S . Roma ine

i , a casa nos t ra , p€ r J . Co lom ina ( l - 985 ) que Ies ha

ut i l - i tzades per a estudiar Ia var iac ió tant fonét ica com

morfo ldg ica i léx ica del va lenc iá mer id ional .



E I c a n v i I i n g ü í s t í c d e t c a t a t á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I t e d a t m o d e ¡ n a

3 .3 Les va r iab les l i ngü ís t i ques

Hem v is t en 1 'apar tat anter ior que en a lguns casos Ia raó

de Ia var iac ió dra lgunes anál is is responia exc lus ivament a

factors in terns del s is tema l ingüis t ic . La soc io l ingüíst ica

compta amb t rebal ls , p€r exemple eI de Pao1a Bent j -vog1io,

en qué Ia d i ferencia de var iant (preséncia/abséncia de

pronom, d ins de Ia var iab le de subjectes pronominals) és una

qüest ió únicarnent de factors l ingüÍs t ics . Igualnent sresdevé

amb eI t rebal l de Sj - Iva-Corvalán sobre la dupl icac ió de

c l í t i cs , on l es d i f e rénc ies rad iquen també en l - ' i n te r i o r de l

s is tema l ingüis t ica. En to ts dos casos, la var iac ió descar ta

Ia poss ib i l i t a t d ' i n te rvenc ió d ra l t r es factors

ext ra l ingüis t ics , qüest ió aquesta que sembla estar en

contradicc ió amb I 'esper i t teór ic que defén la var iac ió i

} a soc io l i ngü i s t i ca .

Malgrat aquesta d ivergéncia ent re e l t rebal l var iac ion is ta

i Ia var iac ió de factors únicament l ingüis t ics , ca l , no

obstant a ixó, de ixar ben c l -ar que Ia var iac ió és inherent

a la l lengua i que aquesta no es produeix de forma fortulta

n i arb i t rár ia , s inó que respon a una s is temat i tzac ió en

I 'heterogenei ta t de Ia I lengua.

Els dos exemp les e l s c i t a i comen ta H . López (1999 , ps . 108 -

7 L

1 0 9 ) .




Dit to t a ixó, assenyalem també que han pro l i ferat e ls

t reba l l s de va r iac ion i sme - - fono lóg íc , s i n táp t i c i l éx i c - -

que han anali tzat Ia variació tenint en compte només els

factors l ingüis t ics . A ixó no obstant , B. Lavand.era, ja va

apuntar que ia major ia d 'aquests t reba1ls , oD únicament

apare ix ia Ia var iac ió l ingüis t ica, h i cont indr ien a lguna

di feréncia més a banda de Ia l ingüís t ica. Rarament un

t rebal l de var iac ion isme escapa a Ia s ign i f icac ió soc ia l i

a I t es t i l i s t i ca , o d i t d runa a l t ra manera , genera lmen t e l

va r i ac ion i sme so l se r soc io l i ngü Ís t i c .

Fet aquest ac lar iment , hem de t ractar a cont inuació la

d i feréncia que pot haver ent re Ia var iac ió druna uni ta t

fonológica i una a l t ra no fonológica. W. Labov ja comentava

que 1es var iab les fonológiques podien presentar ún icament

d j - feréncia en e l - s ign i f icat soc ia l i en e l s is tema

est i l is t ic , ja gue, e I s ign i f icat re ferencia l - és sempre

idén t i c en to tes l es va r ian ts d runa va r iab le . f ono lóg i ca . En

al t res paraules, com aquestes uni ta ts l ingüís t iques manguen

de s ign i f icat re ferencia l , aquest no és cap t re t

d i f e renc iado r en l res tud i de l a seua va r iac ió .

EI problema, ta l com el p lante java B. Lavandera, sorg ia quan

unes uni ta ts poden presentar d i feréncies de s ign i f icac ió

soc ia l i de s ign i f i cac ió es t i l Í s t i ca , a més de l es

di feréncj -es de t ipus referencia l , ja que en aquest cas, € I

7 2



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

requis i t de l conjunt d 'equiva lénc ia de Ia var iab le no

s 'acomp le i x . A lesho res , I a d i f e rénc ia de re fe ren t

j us t i f i ca r i a 1 'ex i s ténc ia de l a va r iac ió i no l es

d i fe rénc ies soc ia l s i es t i l i s t i ques , t re t s d i f e renc iado rs

que perdr ien eI seu sent i t .

A par t i r draquests ac lar iments, B. Lavandera conclou que per

a rea l i t za r una aná I i s i va r i ac ion i s ta d tuna un i ta t no

fonológica, i que aquesta cont inga les mate ixes garant ies

d ' i gua l ta t que l es aná l i s i s de l s e l -emen ts fono lóg i cs , ca1

que e l - s ign i f icat re ferencia l de les var iants s iga

exactament eI mate ix . L 'ob jecc ió que formulá B. Lavandera

aviat va ten i r resposta per par t de ! r I . Labov i D. Sankof fs .

I^ I . Labov segueix defensant que l tún ic requis i t que srha de

manteni r és Ia ident i ta t Ióg ica de to tes l -es var iants i , a

més, que aquestes mant inguen un para l . le l isme en e ls

s ign i f i ca ts s in tác t i c , semán t i c i p ragná t i c . D 'a l t ra banda ,

D. Sankof f op ina que comprovar I 'homogenei ta t de s ign i f icats

en var iab les de t ipus s in táct ic és forga d i f Íc i I perqué les

est ructures s in táct iques sempre t indran d iversos usos o

contextos, i en cada ús i context d i ferent var j -ará e l

s ign i f icat i e l func ionament .

Des draquests p lante jaments, podem recórrer a

de Ia l ingüis t ica per a aconsegui r una major

' . Aques tes rép l i ques l es comen ta H . López (L989 ,

al t res angles

interpretac ió

p . 9 9 i s ) .

73




metodológica. La var iab i l i ta t sorg i rá sobretot a par t j - r de l -

con tex t d rús en qué es rea l i t za l - a l l engua . Des d raques t nou

vessant teór ic , Ia soc io l ingüíst ica i Ia pragmát ica, dues

disc ip l ines en mol ts casos convergents i de d i f ic i l

l imi tac ió, anal i tzen Ia l lengua de forma compl-Lmentár ia . En

pr imer l l -oc, Iá var iab i l i ta t l ingüÍs t ica pot re l -ac ionar-se

perfectament amb l-a definició de pragnática que dóna S.

Lev inson , és a d i r ,

"La pragmát, ica es e l estudio de aquelJ-as re lac iones entre e l

l engua je y e l con tex to que es tan g rama t i ca l i zadas , o cod i f i cadas

en Ia es t ruc tu ra de una l engua" (Lev i son , 1989 , p . 8 . ) .

Draquesta forma, Id pragmet ica estudiar ia a lguns aspectes

de l rest ructura de Ia l lengua, aquel l -s que entre la l lengua

i e l context d tús són per t inents gramat ica lment . Aquesta

d i sc ip l i na , doncs , ab raga r ia e l s camps d tes tud i de Ia de i x i ,

l -a impl icac ió conversacional , la pressuposic ió i e ls actes

de par la , ja que to ts aquests factors in tervenen en eI

par lant en e l moment del d iscurs l ingüis t ic .

Per a ixó Ia pragmát ica anal i tza e lements com les

rest r icc ions en Ia in teracc ió verbal , i que subjacen en

totes les mot ivac ions conversacional -s ; anál is is

complementár ies que poden, a lhora, expl icar i just i f icar

també la var iac ió.

7 4



E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

Amb aquesta nova aportació teórica, la pragmática completa

el paradigma teór ic proposat per W. Labov, ja que s i Les

var iab les soc j -o l ingüíst iques estan condic ionades peI

d iscurs, aquesta nova d isc ip l ina contr ibueix a I tanál j -s i

d faques t da r re r e lemen t de1 d i scu rs (S . Lev i son , 1 -989 t p .

366 ) . S . Lev inson p roposa una c la ra d i s t i nc ió d ins de l a

complementac ió que manté tant la soc io l ingüis t ica com Ia

pragmát ica, ja que atorga, € [ un estudi sobre e ls

honor i f i cs , a l a p r imera 1 ¡es tud i de 1 rús d faques ts e lemen ts

g ramat i ca l i t za ts , i a l a segona , de1 s ign i f i ca t de l s

honor í f i cs .

Aixó no obstant , aquesta d iv is ió de func ions entre la

sociolíngüist ica i la pragrnática no estan sempre ben igual

d rassenya lades en to t s e l s ámb i t s . En a l t res ámb i t s on e1s

contextos estan codi f icats t ingüis t icament , p€r exemple,

sempre que hi ha un element trasmés intencionadament o que

está associat convencionalment a altres formes

l ingüÍst iques, només una v is ió més ámpl ia de la pragmát ica

podr ia contr ibu i r a anal - i tzar e ls e lements per t inents per

a Ia comprensió de Ia 1 lengua, i per tant per a estudiar 1es

va r iab les .

7 5



A n t o n i M a s i M i r a l . L e s

3 .4 Les va r iab les soc io l i ngü i s t i ques

Com hem expl icat ja unes l in ies més amunt , fa var iac ió

inherent a I propi s is tema l ingüis t ic- - pot ser considerada

com un producte de Ia mate ixa d ivers i ta t soc ia l . És a d i r ,

Ia d ivers i ta t i complex i ta t soc ia l és t ras l ladada a t ravés

dels ind iv idus - -e1s par lants- - a la 1 lengua. També hem

comentat que aquesta diversitat social pot estar fonamentada

en e1s t re ts que comporten e ls seus ind iv idus. Aquests t re ts

e1s podem c lass i f i ca r en t ransmesos ( sexe , eda t , raga , e t c )

i en adqui r i ts (n ive l l cu l tura l , económic, e tc . ) .

a ) L r e d a t

L'edat poss ib i l i ta e1s agrupaments generac ionals dels

membres de Ia societat. Aquests grups generacionals

comparteixen unes identitats. Ningú no dubta de Ia

impor tánc ia draquest e lement , grác ies aI qual serns permet

una v is ió més c lara del canvi l ingüís t ic , ja que podem

observar , s incrónicament , e I d i ferent t ractament que fan les

dis t in tes generac ions a una mate ixa var iab le. Per a ixó,

aquestes d is t in tes generac ions ens poss ib i l i ten anal i tzar

el temps de dues formes: com a temps reaLr güe suposa

estudiar Ia variable en diferents époques, i com a temps

aparent , és a d i r , en una mate ixa época podem conéixer la

7 6



E t c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t ¿ e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d t E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a

v a r i a c i ó g r á c i e s a I t a n á l i s i d e l e s d i s t i n t e s g e n e r a c i o n s .

b) E l - sexe

El- sexe de les persones esdevé també un altre tret

d i f e renc ia l sob re I ' ac tuac ió I i ngü i s t i ca . La ma jo r i a de

t rebal ls que han anal i tzat 1es repercusions del

condicionament del sexe sobre el l lenguatge sembla que

arr iben a co inc id i r en a lguns punts, com per exemple:

a) Hi ha 1a tendéncia segons 1a qual e l sexe femeni

adopta, més que e ls homes, les var iants l ingüis t iques

prest ig iades. La d i ferent conducta entre e l -s sexes ha

propic ia t , la major sensib i l i ta t de l sexe femení vers

un determinat ús l ingüís t ic .

b) Aquesta mateixa causa que acabem de veure

jus t i f i ca r i a , a més , que l a dona so l se r més

conservadora l ingüis t icament que no pas l rhome.

c) La própia d i feréncia sex is ta que ha produi t Ia

soc ietat , fornenta e l major contro l i t t re f inamentr r de

la dona en l raspec te l i ngü ís t i c , i a i x Í s ' u t i l i t za Ia

l lengua com un simbol per a refrendar eI seu estatus

socj "a l . Aquesta carácter Ís t ica no Ia pren en

considerac ió l thome, ja que eI I no necessi ta rubr icar

e I seu 1 Ioc en Ia soc ie ta t .




d) F inalment , un a l t re aspecte a

al canvi l ingüis t ic , on Ia dona

innovador que no pas l rhome (C.

p . 70 ) "

ressa l ta r es re fe re i x

hi juga un paper menys

S i l va -Corva lán I L989 ,

c ) L r e l e m e n t s ó c i o - e c o n ó m i c

Dins de la soc ietat t robem també ind iv idus que s 'agrupen a

pa r t i r d run ma te i x es ta tus soc ia l . L re lemen t cohes ionador

sol ser , normalment , e l n ive l l - económic. Peró més tard

aquest subgrup va assolint uns altres elements que

sol id i f iquen aquests nexes, com per exemple: e ls ingressos

econónics, e I n ive l l cuI tura l , e I modus v ivendi , i , f ins i

t o t , l a s i t uac ió de I ' hab i ta tge .

Tanmate ix , per a aquests grups soc ia ls eI l lenguatge esdevé

un fac to r impor tan t i ss im , j a que e l s d i f e ren ts co l . l ec t i us

solen fer ús de 1a l lengua com un e lement cohesionador , i

d i ferenciador a lhora, davant de ls a l t res grups. Per a ixó,

la d i ferenciac ió l ingüis t ica pren més re l leu en aquest cas,

sobretot quan Irús de Ia l1egua serveix tarnbé per a

d i fe renc ia r f unc ions . A pa r t i r d raques t ax ioma, 1es c lasses

més baixes in tentaran imi tar les c lasse e levades i es

produi ran e1s casos dth ipercorrecc ió.

7 8



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E [ x e n t ' e d a t m o d e r n a

La in f luéncia del -s d i ferents grups soc ia ls no fou

prec isament una descober ta de Ia soc io l ingüíst ica. Ja amb

anter ior i ta t a l t res d isc ip l ines l ingüíst iques se n I adonaren.

Semblava 1ógic aquesta d i ferenciac ió l ingüÍs t ica en re lac ió

a l -s grups sóc io-económics; a més a més, a l l larg de Ia

h is tór ia sov integen eIs exemples de manipulac ió del

l lenguatge per un determinat grup a f i drassol - i r uns t re ts

iden t i f i cado rs .

D 'a l t ra banda , l d ma te i xa d ia l -ec to log ia va a r r i ba r a

observar també güe, a l marge de l re lement geográf ic - -1a

diatopia-- , I re lement sóc j -o-económic inc id ia també en eI

l l engua tge (és a d i r , l r es t ra t i f i cac ió soc ia l o d ias t r i a ) ,

f e t que va o r i g ina r 1 'apa r i c ió de 1a d ia lec to log ia soc ia l

en e ls estudis l ingüÍs t ics .

4. LES VARIETATS DIAFASIOUES

4 .1- In t roducció

Tots e ls membres druna comuni ta t tenen unes habi l i ta ts

l ingüis t iques. Aquestes fac i l i ten a to ts eIs par lants-o ients

poder conéixer unes regles amb les quals dominaran,

7 9




per fectament , I racte comunicat iu . Aquesta capaci ta t

comunicat iva que posseeixen to tes les persones és def in ida

per Gr imshar¿ com l rhabi l i ta t de ser t tcapaz de saber cuando

hablar y cuando guardar siTencio, eué codigo utiTizar,

cuándo , dónde y a qu ien . . . ' r (A . Gr imshaw, i - 971 - , apud I I I .A .K .

Ha l l i day , 1 ,978 , p . 4 I ) . Són , s i f a no fa , l es ma te i xes

paraules que ernprariem també per a definir e1 concepte de

competéncia soc io l ingüis t ica.

Juntament a aquesta habil i tat que tenim les persones per a

dominar les regTes deL parTar, qualsevol membre de Ia

comunitat pot tarnbé generar unes varietats en la l lengua.

Aquestes varietats vindran determinades en cada t ipus de

con tex t o de s i t uac ió d tús . És a d i r , es p rodu i ran tan tes

var ie tats com possib i l i ta ts h i ha de canviar l 'ús o eI

context s i tuac ional . A par t i r d tací , la I lengua esdevé un

potenciaT de signif icat, perqué en eI moment que canvie la

s i t uac ió r oD s remmarca l rac te comun ica t i u d run pa r lan t -

o ient , €s produi rá una var ie tat d ia fás ica.

El nombre de situacions en qué podem fer ús de La l lengua

és inf init . Peró amb aquest nombre de situacions no podem

sj-s temat i tzar cap métode dt invest igac ió, n i l ingüís t ica, n i

soc j -a l . Per a ixó, mol ts l ingüis tes han redui t aquestes

poss ib i l i t a t s en t i pus de s i t uac ions .

80



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ¡ e d a t m o d e r n a

Si acceptem que cada vegada que var ia e l t ipus de s i tuac ió

var ia a lhora Ia l lengua, hem de preguntar-nos ara quines són

les caracter is t iques que d i ferencien uns t ipus de s i tuac ió

d ra f t res . La respos ta que ens dóna Ha l l i day (1 -978 , p . 4L )

a Ia pregunta és que uns t ipus s i tuac ionals es d i ferencien

dta l t res en base a t res factors, e ls quals apare ixen en to ts

e ls actes comunicat ius:

f - ) EI que passa o es conta.

2 ) E I s qu i h i par t i c ipen.

3) Segons l es

1 Iengua .

func ions que h i rea l - i t ze l a

Així , s i aquests t res factors estan def in in t una s j - tuac ió

o context d t ús, estem, dI mate j -x temps, concretant les

caracter is t iques del reg is t re. Per aquesta raó s i canvia

algun draquests t res components, canvia eI t ipus de

si tuac ió, i , p€r tant , hem de suposar també que canvia e1

reg i s t re l i ngü i s t i c .

Dta l t ra banda, aquestes t res caracter is t iques actuen en

conjunt , completament in ter re lac ionades i sense poss ib i l i ta t

d 'actuar independentment . Aquest conjunt de factors que

del imi ten eI concepte de regis t re, segons Hal l iday,

81-



Anton i Mas i l . l i ra [ [es

determinen e1 soc io lecte. De ta l - manera, eüe, s i nosal t res

coneixem eI t ipus de s i tuac ió, és a d i r , e ls t res factors

que def ine ixen e l reg is t re, podem, f ins i to t , predi r Ia

moda l i t a t l i ngü i s t i ca .

Aquests factors que conformen eI registre prenen en l_a

l ingüíst ica actual e ls noms de canp de7 d iscurs, tenor deL

discurs ! node del d iscurs. f la def in ic ió que John pearce

en dóna és Ia següent :

r rCampo se ref iere a l marco inst i tuc ional en que se

produce un t rozo de lenguaje e inc luye no só1o e l terna

de que se t ra ta s ino tarnbién toda la act iv idad de1

hablante o del par t ic ipante en determinado marco i . . . l

r rTenor t . . . I se ref iere a la re lac ión entre

pa r t i c i pan tes t . . . I no só lo a l a va r iac ión de

fo rma l i dad t . . . I s i no t . . . I t anb ién a cuen t i ones como

1a permanencia o cosas por eI est i lo de Ia re lac ión y

e1 grado de carga emot iva que hay en eI Ia .

r rModo se ref iere aI canal de comunicac ión adoptado:

no sóIo a l -a e lecc ión entre médium hablado y médium

esc r i t o , s i no a e l e c c i o n e s m u c h o m á s

deta l ladas. . . r r (Jonh J. Pearce et d I . ,

M .A .K . Ha l l i day , 1 -978 , p . 48 ) .

L97L , apud

8 2



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n [ ' e d a t m o d e r n a

Tots t res e lements estan actuant des de fora de la l lengua.

Són factors externs que intervenen en el l lenguatge, i que

entren en func ionament en eI moment que srengeguen e l -s

mecanismes de la creació, d taquesta manera es determina un

regis t re concret . Peró, aprofundint més, s i coneixem Ia

s i tuac ió d 'ús, podem predi r qu ins e lements I ingüis t ics

var ien, i , a leshores, podem també observar sobre quins

elements inc ide ixen i qu ins e lements conf i rmen aquesta

p red i cc ió .

Si ens atenem a1 quadre que proposa Hal - l iday, ve iem com el

reg is t re actua sobre eI camp semánt ic de Ia l lengua. Aix i ,

un mate ix missatge canvia de s ign i f icat quan h i ha ja un

canvi de s i tuac ió. Per tant , h i ha una in terre lac ió ent re

eI paradigma s i tuac ional i e l semánt ic . D 'aquesta manera,

ten im dos grups: e1 s i tuac ional i e I semánt ic , cada e lement

del pr i -mer es re lac iona amb cada e lement de l segon. Del -

con jun t de re lac ions de l s e lemen ts , se rn desp rén 1a

de f in i c ió de reg i s t re . A i x í , f ' e l emen t camp de l g rup

si tuac ional té una pro jecc ió sobre e l - factor ideaciona-2. de l

grup semánt ic , €1 tenor es pro jecta sobre L ' in terpersonaT

i , f ina lment , e I mode es pro jecta sobre eI textual .

83




cod i s is tema I ingüis t ic

t ipus s i tuac ional

sementica fonologiagramática1éxic

i deac iona l textual

camp cenor mode

R E G I S T R E

T E X T

Una vegada hem def in i t e I reg is t re per e lements s i tuac ionals

i e lements l ingüis t ics - -semánt j -cs-- , ar r ibem ja a Ia

concrec ió i a Ia rea l i tzací í de l texü, quan e l codi in tervé

junt amb eI reg is t re, o en paraules de Hal l iday r rcuando 7os

sistemas semánticos de7 Tenguaje son activados por 7os

determinantes situacionaTes deL texto --el- campo' el tenor

y e7 modo-- ese proceso queda reguTado por Los códigost'

( 1 -978 , p . L47 ) .

8 4

in terpersonal



E ( c a n v i t i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a

4 .2 E ls es tud i s de l es va r ie ta t s d ia fás iques

Ha es ta t W. Labov (L972 , p . 105 i s . ) e l t 966 t i en un

trebal - l drest rat i f icac ió soc ia l de Ia l lengua, g lu i va

in i c ia r l t ap l i cac ió de l s es t i l s con tex tua l s sob re unes

var iab les fonét iques. En aquesta recerca soc i t ingüÍst ica

estable ix una pr imera d i feréncia est i ] ís t ica entre eI

d iscurs acurat i e l d iscurs espontani . Més tard, ar r iba a

dedu i r c i nc es t i l s ( casua l , acu ra t , l ec tu ra , I l i s ta de

párau les i pa re l l s m in ims) , es t i l s que emmarca d ins d run

cont inu dr in formal a formal i que són apl icats a c inc

var iab les fonét iques per a demostrar Ia corre lac ió de

I res t ra t i f i cac ió es t i l i s t i ca d runa soc ie ta t , €h aques t cas

de la c iu tat de Nova York.

Tanmate i -x , a l t res l ingüis tes han estudiat 1 'est i l - no en eI

d i scu rs o ra l , s i nó des de Ia man i fes tac ió tex tua l . A i x í , s i

seguim les teor ies de Ha1l iday, i ten im en compte e ls

conceptes de camp del d iscurs, € f tenor de1 d iscurs i e I

mode del d iscurs, podem descobr i r un anpl i venta l l de

regl is t res, tants com possib les real i tzac ions textuals t inga

la l I engua .

La major ia de textos que srhan estudiat des draquesta ópt ica

est iL is t ica han estat documents notar ia ls . A pr inc ip i de

segle, d iversos l ingüis tes tenen ja present e ls d i ferents

8 5



Antoni l i las i Mi ra[ [es

reg i s t res . A i x i , e l s c r i t e r i s que adop ten en l - ' es tud i

l ingüis t ic canviaran en re lac ió a l reg is t re del - document que

s rana l i t ze . En t re aques ts l i ngü i s tes , assenya lem ac i , A l - f ons

Par, Menéndez Pi -dal - o Navarro Tomás, to ts eI ls autors

d 'aná I i s i s qua l i t a t i us de Ia va r iac ió . Aques t ú l t im

l ingüis ta ressal tava ja eI l -909 e l va lor de ls documents

no ta r i a l s com a fon t d 'es tud i , i j a d i f e renc iava l ' es t i l

de ls escr i ts notar ia l , e ls quals . tno ref le jan exactamente

e7 habTa 7oca7, ni se apartan mucho de7 Tenguaje de l-as

ob ras T i te ra t r i asn (T . Nava r ro , 1909 , p . L1O) .

Ja a casa nos t ra , ha es ta t J . M i ra l l es (1980) qu i ha t rac ta t

extensament e l tema de les var ie tats d ia tópiques. A par t i r

druns l l ibres medievals de la cor t re ia l va exposar en

s intes i una l Iarga l l is ta de regis t res l ingüÍst ics que es

p rodu i r i en a Ies v i l es ma l l o rqu ines . A i x Í r €D e l p r imer

apar tat , anal i tza e ls d i ferents reg is t res que h i haur ia en

la l lengua par lada sobre un n ive l l púb1ic o formal i en un

nive l l pr ivat o in formal . En eI segon apar tat , estudia Les

di ferents var ie tats drús que en Ia l lengua par lada i en un

n ive l l p r i va t o i n fo rma l es rea l i t za r i a . Segons l rau to r , €D

aquest segon apar tat h i ha quatre var ie tats : narrat iu ,

co l . l oqu ia1 , l úd i co - I i t e ra r i i mág ico - re l i g iós . En e I

tercer , i darrer apar tat , invest iga e ls reg is t res que podern

t robar en la l lengua escr i ta . Aquesta documentac ió es

re fe re i x a dos l l i b res d ' i nqu i s i c ions de l seg le X rv i xv de

a6



E I c a n v i l i n g ü í s t i c d e L c a t a t á e n t t a d m i n i s t r a c i ó e c I e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

l - r a rx iu mun ic ipa l de Mon tu i r i (Ma l l o rca ) . A pa r t i r

d raques tes fon ts de f i ne i x e l s qua t re reg i s t res gu€ ,

d isposats en un cont inu de més a menys formal , són:

jur id ico-cancel leresc (propi de ls textos notar ia ls o

jud i c ia l s ) , ep i s to la r - cance l l e resc ( i nc lou d i ve rsos t i pus

de I l e t res o f i c i a l s ) , na r ra t i u (1 'expos i c ió que fan e l - s

tes t imon is en 1es enques tes j ud i c ia l s ) i co l . l oqu ia l (e l que

reprodueix f ide l rnent les dec larac ions dels test i rnonis) .

Al-tres investigacions han tractat tarnbé eIs estudis de

va r iac ió es t i l i s t i ca des d runa aná I i s i quan t i t a t i va . E I

t rebal l de S. Romaine (L982) anal i tza e l marcador re la t iu

en set d i ferents t ipus de textos escocesos - -en prosa i en

ve rs - - , i en un pe r iode mo l t conc re t - -de 1530 a l -550 - - ,

de te rm ina , f i na lmen t , un a l t re con t i nu d tes t i l - s o

l lenguatges func ionals . Aquest cont inu d iafás ic apare ix

reproduit quantitat ivament de menor a major amb els següents

índexs : e1 ve rs , 1 t8 i I a p rosa ep i s to l a r , 2 ' 4 i l a p rosa

ju r i d i ca l oca I , 3 ' 7 i I a p rosa l i t e rá r i a , 4 , i l a p rosa

epis to lar 7 . Aquesta quant i f icac ió perrnet a lhora corroborar

la re lac ió ent re la complex i ta t s in táct ica i la major o

menor fo rma l i t a t s de I t es t i l .

Més tard, e I 1986, B. Montoya en Ia invest igac ió rea l i tzada

en la seua tes i doctora l també d i ferenciava quatre reg is t res

en la l lengua dels l l j -bres de processos jud ic ia ls , font

8 7




documenta l que serveix a 1 'autor per a anal i tzar Ia var iac ió

i desplagament de }a l lengua en a lgunes local i ta ts de les

comarques cata lanopar lants mer id ionals en l redat moderna.

Aquests quatre est i ls estan d i ferenciats , pr imerament , €D

dos grups, e ls que per tanyen a un regis t re més formal (A,

B ) i a un a l t re menys fo rma l (C , D ) . L rau to r de f i ne i x e l s

quatre reg is t res de la manera següent :

" . . . e I ( e s t i I ) D r e c u l l e l s f o r m u l i s m e s j u r i d i c o e s t e r e o t i p a t s i

e l s I l a t i n i smes que ence ten i c l ouen qua l sevo l p rocés ; e I C es

re fe re i x a l s resums de l s f e t s e labo ra t s pe l s j u tges , f i s ca l s i

advocats i e I B comprén les declarac ions efectuades peJ-s

tes t imon is , acusa ts i demandan ts , i I ' es t i l A r pe r f L , r ecu l l

exc lus ivament Ies paraules c i tades I i tera lment per tots eIs

p a r t i c i p a n t s a l s j u d i c i s " ( 8 . M o n t o y a , L 9 8 6 p . 2 6 r .

D r a l t r a b a n d a , F . G i m e n o ( l - 9 8 3 ) h a a n a l i t z a t , a m b I ' a j u d a

tarnbé de1 programa informátic VARBUL 25, els indexs de

p robab i l i t a t d tapa r i c ió d runa va r iab le fono lóg i ca en uns

textos jur Íd ics. EI resul ta t és Ia d i ferenciac ió de quatre

regis t res, que estan re lac ionats amb e l context tempora l -

geográf ic-soc ia l - , ja que cada var ie tat func ional depén en

pr imer l loc de Ia ingenui ta t documenta l (or ig ina l o

t ras l la t ) i després del grau de formal i ta t erudi ta

(cance l l e resc o mun ic ipa l ) , a més d runa l oca l i t zac ió

di ferent per a cada regis t re. A ix i ten im, de menor a major ,

eLs indexs de probabi l i ta t d 'apar ic ió de la var iab le

8 8



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

fonológica de les quatre var ie tats : t ras l la t cancel leresc

o r i o tá ( 0 r 41 ) , t r as l l a t cance l l e resc a l acan t i ( o ,52 ) ,

esc r i p tu res o r i g ina l s mun ic ipa l s de I 'A l t A ragó (0 ,55 ) i ,

f ina lment , e ls documents or ig ina ls cancel leresc caste l lans

(1 ) .

I per acabar aquest repas de t rebal ls sobre Ia var iac ió

d ia fás i ca , Xav ie r Te r rado ( l - 986 ) s ' ha ocupa t de 1 'es tud i

druns a l t res quatre reg is t res anal i tzant la documentac ió

notar ia l de Tero l datada en e l segle XV. Aquest autor ha

determinat e ls següents est i ls : e I reg is t re d i recte que

rrpretén de ref lect i r amb f ide l i ta t les paraules pronunciades

pels in ter locutorsr r , €1 regis t re testamentar j - , propi de ls

testaments i on eI cont ingut de l racte de paraula és e1 que

interessa; e I reg is t re contractual , present en Ia redacció

de contractes i que t t impl ica necessár iament la forma

d ia loqada" , i , en ú l t im l l oc , s i t ua e I reg i s t re cap i tu la r ,

que intervé en Ia redacció de qualsevol norma prescript iva

o capÍ to I

com a resum de tot eI que hem dit, podem concloure que el-

codi de l soc io lecte admin is t rat iu es real i tza d i rectament

en un regis t re. Aquest reg is t re, a lhora, der ivará dtuna

determinada s i tuac ió drús i drun camp semánt ic concret . I ,

f inatment , aquests dos conjunts - -e1 s i tuac ional i e l

I i ngü i s t i c - - o r i g inen i con t ro len I ' ac tua l i t zac ió d run tex t .



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n [ ' e d a t m o d e r n a

adminis t rat . E1s pr imers - -eIs notar is e l s

cape l l ans - - h i apa re i xen com a de fenso rs d runs

determinats in teressos, mentre que e ls segons poden

ser e l ls mate ixos (contro l in tern druna admin is t rac ió,

per exemple) o uns a l t res - -e ls c iu tadans-- e l -s

quaIs, pef contrar i , s rh i presenten com a

resp resen tan ts d tuns i n te ressos pa r t i cu la rs .

M o d e :

a) EL canal de comunicac ió emprat és e1 n i t já

escr i t . Aquest canal o fere ix a aquest t rebal l les

condic ions de perdurabi l i ta t que apor ten eIs

documents.

b) L 'act i tud entre e ls comunicants, és a d i r ,

en t re I t admin i s t rado r i I t ad rn in i s t ra t , so l se r

formal i impersonal . Mentre que les in tenc ions es

concreten en Ia defensa druns drets par t icuLars,

d 'una banda, i Ia defensa de la legal i ta t v igent ,

pe r L ra l t r a .

c) Lrest ructura dels t res t ipus de documentac ió

es presenta gai rebé estereot ipada. Des draquest

punt de v is ta hem de ressaf tar la poca var iac ió

formal. Tots els documents comencen per una

9 L




re feréncia temporal i després s i tuac ional ,

segueix una re lac ió dels membres que in tervenen

en l - rac te - -o que h i ass i s te i xen - - , €s redac ten

els assunptes t ractats i s racaba amb una a l t ra

referéncia a la data i a I } Ioc - -en aquest cas a

la c iu ta t d 'E l - x - - j un t a l a re lac ió de l s membres

que in tervenen com a test i rnonis de l racte i la

s ignatura del - notar i per a c loure e l document .

Hem fet una pet i ta re lac ió de les caracter ís t iques del

context s i tuac ional en qué, segurament , €s veur ia inser i t

to ta Ia documentac ió que forma par t e l corpus dtaquest

t rebal l - . Peró a les concrec ions deI context s i tuac ional

corresponen ara unes a l - t res especi f icac ions de t ipus

l ingüíst ic , concretament unes real i tzac ions que per tanyen

aI s is tema semánt ic de Ia IJ-engua. Aquestes

caracterist iques les comenta també Duarte de Ia següent

mane ra (C . Dua r te , L986 , p . 45 -46 )z

a) Formes l ingüíst iques especí f iques. La I larga

tradic ió del l lenguatge adrn in is t ra t iu ha poss ib i l i ta t

1 'apa r i c ió de vocabu la r i s , de f raseo log ia i de

t rac tamen ts espec Í f i cs , a més de I t ex i s ténc ia de

determinades fórmules foss i l i tzades, mol tes de les

quals es mantenen encara en Ia seua l lengua

or ig iná r ia , e I l l a t i

92



E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d t E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

b) P rec i s ió , ma t i sac ió i j e ra rqu ia de te rmes i de

conceptes. com aquests documents posseeixen unes

importants conseqüéncies de t ipus jur íd ico-

adrninistratiu, hi ha sempre una tendéncia a la

prec is ió (encara que a ixó supose un est i l poc

b r i l l an t ) , una tendénc ia a 1a rna t i sac ió de I ma te i x

terme ( renunciant , per tant , d I terme a l ternat iu o

s inónim) i una tendéncia sempre jerárquica en una

re l -ac ió de ter rnes, de conceptes, de persones, e tc .

c) Formal i ta t , impersonal i ta t i f redor . La re lac ió que

normalment srestable ix ent re e ls dos comunicants en

tot procés admin is t rat iu es t ras l lada després a

1 'es t i l de Ia redacc ió de l documen t .

d) Uni f icac ió de cr i ter is i tendéncj -a a Ia f ixac ió de

termes i fórmules. Recurs de les f rases i fórmules

estereot ipades. Carácter de l - l lenguatge conservador .

e) S impl i f icac ió i c laredat , ordre in tern i

esquemat i tzac ió. Un dels object ius dels l lenguatge de

les admin is t rac ions és que s iga práct ic i com més

e f i cag s i ga , m i l l o r .

9 3



II EL !{jARC SOCIAL

1. INTRODUCCIÓ

En l rac tua l i t a t l a c iu ta t d tE l x és l - a cap i ta l de l Ba ix

Vinalopó. Aquesta comarca es t roba en Ia par t mer id ional

del Pais Valenciá. EI Baix Vinalopó és la comarca més

mer id ional - de l domin i l ingüis t ic cata lá, per tant , avui és

zona fronterera amb la comarca casteLlanoparlant del Baix

Segura. Aquesta comarca, integrada actualment pels municipis

dtEIx, Crev i l lent i Santa Pola, corresponia a les ter res que

const i tu ien e1 marquesat d 'EIx durant I 'edat moderna.

Dta l t ra banda, formava par t de Ia governació dtOr io la des

que aquesta es va crear en l tépoca medieval . La comarca

lirnita pel sud amb el Baix Segura, comarca que durant part

deI per iode que comprén aquest estudi , és a d i r , e ls segle

XVII i XVIII, estava immersa en un procés de substitució

l ingüis t ica. Pel ponent l imi tava amb una a l t ra zona que va

sofr i r un a l t re procés de subst i tuc ió i que avui és I t i l lo t

l ingüÍs t ic caste l lá format per 1es poblac ions d 'Asp i

Mont for t . T, f ina lment , pe1 nord f i ta amb la comarca de

I rA lacan t í .

Y 4



E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a

Durant l - tedat moderna, ld c iu tat d tElx comptava amb dues

zones , l a de l s c r i s t i ans , d ins de 1a v i l a murada , i I a de l s

mor i sc r € r r e l rava l de San t Joan . E l L572 h i hav ia 44OO

habi tants repar t i ts ent re uns 700 habi ta tges de cr is t ians

i 274 de mor i scos . Aques ta quan t i t a t va passa r a 950 i 4Oo ,

respec t i vamen t , e l L609 , dny de I t expu ls ió de l s mor i scos

d taques tes te r res . Ja en Ia cen tú r i a següen t , l r any 1738 ,

Elx comptava amb 1-87L ve ins, és a d i r uns 8500 habi tants .

No hem drobl idar , peró, gü€ 1a poblac ió mor isca establ -er ta

en eL rava l i I . l i c i t á du ran t l - reda t n i t j ana rep resen tava una

par t ben considerable del - to ta l - de Ia poblac ió. Aquesta

morer ia era, amb tota probabi l i ta t , una de les més poblades

de mudéjars del regne de Valéncia i la rnés poblada d ins de

la gove rnac ió d 'Or io la .

Duran t l r esmen ta t pe r iode , I a c iu ta t d rE lx ten ia t res

parróquies. La més important era Ia parróquia de Santa

Mar ia, avui bas i l ica i on tenen l loc les representac ions de

1a Festa d 'EIx . Aquesta esglés ia, que data dels temps de la

conquesta, es va bast i r damunt de l tant iga mesqui ta major

de 1 'época dels musulmans. Com a esglés ia major

srencarregava, a més de Ia zona de Ia v i la murada, de to tes

les roda l i es que h i ha a I camp d tE lx i t anbé de l rac tua l

v i la de Santa Po1a, ! [ü€ f ins mi t jan seqle XIX en va ser una

par t ida més.

Després es va crear Ia parróquia de Sant Sal -vador , esglés ia

defora la v i la murada. Semb1a que es va constru i r en temps

de I t in fant don Manuel quan aquest esperava, er róniament ,

d i ferents onades de repoblac ió. EI cronis ta i I . I ic i tá

Cr is tófo l Sanz ja comentava que l te lecc ió de la seua

si tuac ió es va decid i r prec ip i tadament i que r rs i hoy se

9 5



Antoni Mas i l , , l i ra t L es

hubiera de Tevantar este templo, se edif icara enmedio de sus

parroquianos y t iTigreses, y no tan afuera mano como hoy dia

es tá r f (C . Sanz , 1954 , p . L22 ) . Aques ta pa r róqu ia de San t

Salvador formava amb l-a de Santa Maria un mateix cos

anomenat Clerec ia de 7a ViTa d,ELx f ins aI L573 que se

separaren les jur isd icc ions de cada parróquia.

La tercera era l resglés j -a de Sant Joan Bapt is ta que es va

constru i r a l raval e l - l -523, damunt de Ia mesqui ta de la zona

de la morer ia i1 . l ic i tana. Aquesta nova parróquia de Sant

Joan Bapt is ta es dedicar ia a Ia cr is t ian i tzac ió dels nous

moros bate jats , és a d i r , per a atendre a to ts eIs nous

conver t i ts . Sembla que la seua construcc ió va co inc id i r quan

per aquel ls anys h i va haver un bate ig genera l i forgós dels

moros . Desp rés de l rexpu ls ió de l s mor i scos , e I ravaL de San t

Joan, conver t i t ara en univers i ta t , va ser ocupat pe ls

cr is t ians ve l ls que v ingueren a repoblar aquesta zonal .

Des del punt de v is ta l ingüís t ic sembla euer des de la

repob lac ió c r i s t i ana f i ns a m i t j an seg le XV I I I , l r esg lés ia

dtElx va ut i l iEzar Ia l lengua cata l -ana en 1es seues tasques

adminis t rat ives. A ixó no obstant , hem de destacar que a

par t i r deI segle XVI apare ix també 1a l lengua caste l lana en

1a documentac ió ec les iást ica. Srencetava a ix Í un per íode

de cohabi tac ió l ingüÍs t ica en eL qual e l cata lá ani r ia

perdent ter reny a d i feréncia del caste l lá que augmentar ia

la seua preséncia de forma gradual . Aquesta etapa de

contacte l ingüís t ic acabará pels vo l ts de 1-740, dñy en qué

ja no t robarem eap document de l rarx iu parroquia l de Santa

Mar ia escr i t en cata lá, i passarem, pel que fa aIs reg is t res

' . Pe r a l a h i s tó r i a de l es t r es pa r róqu ies vegeu J . Cas taño , J -985 .

9 6



E t c a n v i t i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

pinyá

Andor?á

eh

e l ló de la P lana

--4 \-3

,/ u.l?o'".a-vt(

\'/

x Vinalopó

Mapa 1. La comarca del Baix Vinalopó

nta PoIa

BATX VINA

9 7



A n t o n i M a s i M i r a I t e s

esc r i t s , a un nou pe r íode de mono l i ngü isme cas te l l á . En

al t res paraul -es, aquest és, a grans t re ts , €1 procés de

desplaqament de Ia l lengua cata lana en aquest reg is t re

I i ngü i s t i c conc re t , és a d i r , e I p rocés h i s tó r i c de l

con tac te i de 1a desapar i c ió de l ca ta lá en I radmin i s t rac ió

ec les iást ica. En aquest capi to l pretenem anal - i tzar e l -s

esdeveniments h is tór ics del per iode esmentat , on sremmarca

e I p rocés de subs t i t uc ió l i ngü ís t i ca de I 'Esg lés ia a E Ix .

2. EL MARC HISTÓRIC

La comarca del Baix Vinalopó i les a l t res comarques ve ines

van ser ter res de f rontera durant to t e l segle XI I I i XIV.

Aquesta zona de t rans ic ió ent re les poblac ions mores i les

cr is t ianes se s i tuaven entre eI r iu Segura i e I r iu

Vinalopó, i a més van ser de cont ínua d isputa entre e ls dos

g rans regnes : e l de Cas te l l a i e l d tA ragó .

En un principi, Ramon Berenguer IV va pretendre aconseguir

e l - regne moro de Múrc ia eI L I47 quan va estar t rans i tant

aquestes ter res a f i de par t ic ipar en Ia presa drA1mer ia.

Aix Í va ser , eD eI t ractat de Tudi lén ( l -151-) Múrc ia passava

a possessió dtAragó - -a excepció de Lorca i Vera-- encara

que Caste l la cont inuar ia amb eI seu vasal la tge. A ixó no

obstant , quan es va negociar e1 Tractat de Cago1a es va

renunciar a les possessions de Múrc ia i també d 'Or io la

(Vegeu V .M. Rosse l l ó i Ve rge r , 1986) . A i x Í e I regne moro de

Múrc ia, Vd passar a formar par t de l regne de Caste l la a

par t i r de l repar t iment rea l i tzat en eI Tractat de Caqola e1

LL7g. En aquest Tractat e ls re is Al fons VI I I de Caste l la i

A l fons I I d tAragó del imi taren la f rontera entre e ls dos

9 8



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

regnes amb Ia l in ia natura l B iar-Bussot .

En e I seg le X I I I , e l r e i moro de Múrc ia va o fe r i r e l s

cas te l l s d raques tes comarques a I ' i n fan t A l fons de Cas te l - l - a

segons les capi tu lac ions d 'A lcaraz s ignades e l L241, .

Aques tes possess ions passa ren a mans de I t i n fan t don Manue l

quan e l seu germá A1fons es féu cárrec de Ia corona

cas te l l ana .

Aquest re i va establ i r noves negociac ions amb e l re i Jaume

T, son sogre, a qui demanava a lgunes c iu tats - -ent re

aquestes Xát iva-- com a dot pe l casament amb Ia seua f i l la .

Fru i t draquestes noves converses va ser l racord del - Tractat

d tA lm i r ra . Segons aques t T rac ta t , f i rma t eL L244 , es to rnava

a establ i r la l in ia de demarcació ent re e1s dos regnes en

Ia f rontera natura l de Ia serra de Bérn ia i 1a Carrasqueta.

A1 rnarge draquestes repar t ic ions teór iques sense conquis tar ,

e ls moros, que era la poblac ió major i tár ia , es van sublevar

contra e l -s cr is t ians caste l lans. E l re i A l fons X, que estava

més ocupat en les seus conquistes d t Andal-usi-a, va

menysvalorar les revoltes que es produiren al regne de

Múrc ia. Peró, € f l canvi , aquests esdeveniments preocupaven

aI re i Jaume I , ja que aquestes revol tes dels moros es

podien estendre a les zones mer id ionals de1 seu regne.

Ateses les c i rcumstáncies, e1 re i cata lá-aragonés va decid i r

sufocar les sublevacions mor isques i , a més, repoblar les

zones amb cr is t ians per a ev i tar unes a l t res revol tes.

La rnajor ia draquesta nova poblac ió cr is t iana que va veni r

a El-x era catalanoparlant. Així ho podem deduir també amb

9 9




e1s cognoms de ls nous repob lado rs : So Ie r , M i ra l1es , R ipo I I ,

Tá r rega , o l i ve r , Co r tés , P inyo l , Pe rp inyá , Ma l l a , ' e t c . També

ten j -m , d tuna banda , cons tánc ia d taques t repob lamen t pe I

testimoni de Ia Crónica de Ramon Muntaner:

"E a i x i I a d i t a c i u ta t de Múrc ia f o p resa pe r I o d i t senyo r re i

en Jacme d 'A ragó en l o mes de ma ig de I ' any m i I dos -cen ts

se rxan ta -sJ -s .

"E con Ia d i t a hac p resa . pob lá - l a t o ta

mateix or io la e EIx e Alacant e Guardamar,

a l t r e s l l o c s . . . " ( R . M u n t a n e r , I 9 7 9 , p . 4 2 ' ,

l , per una a l t ra par t , amb les referéncies

e l - xá de l seg le XV I I , C r i s tó f o l Sanz ,

repobladors després de la conquesta:

d e c a t a l a n s , e a i x i

Car tagén ia e en l -os

de 1 !h i s t o r i ado r

quan par la dels

e l m ismo rey En Ja ime , ha l l ándose en E l che en 20 de Jun io

1267 aprovó d icho repar t imiento y establec imiento de t ier ras y

casas, gu€ conforme esto, consta que como señor absoluto de Elche

. ordenó lo gue convenia aI buen gobierno de los buenos pobladores

que quedaron en esta t ier ra, de mucha gente luc ida y l ina jes

pr inc ipales, que los más fueron cata lanes ' como algunos de e l los

se honran d ic iendo haber venido con e l rev En Jaime. "

Amb tot , peró, les repoblac ions no ser ien mol t nombroses

perqué aI l larg del segle Xf f I i pr inc ip is deI XIV es

repete j -x Ia publ icac ió de pr iv i leg is a f i draconsegui r que

Ia zona est iga més repoblada. A ix Í , P€r exemple, e1 L285 Ia

comtessa Beatr iu , v Ídua de I t in fant don Manuel - , o fer ia

ter res a to ts aquel l -s que v ingueren a poblar EIx . Peró, com

la zona era de f rontera i com, a més, Ies d isputes entre

étn ies, p€r una banda, i e ls conf l ic tes entre e ls dos grans

regnes , d ra l t ra , e ren con t i nues , ma i no s th i van donar unes

condic ions favorables aI 1 larg draquests segles per a l seu

1 0 0



E I c a n v i L i n g ü Í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n I r e d a t m o d e r n a

repoblament .

E I L284 , e l senyo r iu d 'E l x passa a mans de l nou i n fan t don

Juan Manue l , f i I I de l - t i n fan t don Manue l . Uns anys més ta rd ,

eL 1 ,296 t Jaume I I va to rna r a l p ro jec te d tapodera r -se de més

terres cap a l - sud. EI re i Jaume I I va aprof i tar l tambient

de revol tes que v iv ia eI regne de Caste l la per a apoderar-se

det regne de Múrc ia. Draquesta manera, aquest re i va

conquer i r , aquesta vegada a ls caste l lans, Ies v i les

d rA lacan t , E l x , Or io la , Múrc ia i Ca r tagena . Pe ró , ma lg ra t

aquestes conquestes, Jaume I I va haver de deixar a lgunes

possessions davant de Ia reacc ió del - re i caste l lá Fernando

IV "

Aragó va mantenj - r aquestes ter res f ins e1 l -304, dhY del

Tractat de Torre l las. Una a l - t ra vegada Caste l la i Aragó es

plantegen de nou eI t ragat de la l - in ia d iv isór ia dels dos

regnes . A causa d raques tes r i va l i t a t s , e l re i Jaume f I i

e I re i Fernando VI de Caste l la acordaren a Torre l las que

Or io la , Guardamar , A lacan t , E l x i e I seu po r t (San ta Po Ia ) ,

Novelda i Car tagena per tany ien ara aI regne de Valéncia.

Draquesta forma, €s va crear Ia qovernació or io la que

comprenia tota aquesta zona annexada i que com a terri tori

fora l sembla que va gaudi r drunes determinades

caracter is t iques respecte de 1a resta del regne de Valéncia.

Amb I 'esmentat t ractat de Torre l las, Jaume I I incorpora

aquestes comargues que abans pertanyj-en a Ia part

septentr ional de l regne de Múrc ia a l regne de Valéncia, í ,

a més , amb I tannex ió d raques tes te r res es con fecc ioná

def in i t ivament eI mapa de1 regne. Dra l t ra banda, amb

aquestes comarques in t roduides a Ia corona, es va crear la

1 0 1



A n t o n i M a s i M i r a t l e s

Procurac ió Genera l d t O r i o l a . Aquesta demarcac ió

admin i s t ra t i va es c reá e l 1305 , i e l 1363 e l re i Pe re IV l a

va t rans fo rmar en l a Governac ió d tOr io la . A i x i e l regne de

Valéncia es quedava const j - tu i t amb dues governacions, la de

Va lénc ia i l a d 'o r i o la , sepa rades pe1 r i u Mon tneg re o de

Xixona, p€r a ixó documenta lment apare ix sota 1a denominació

tanbé de regne de Valéncia uLtra Sexonam. Aquesta governació

comprenia les comarques actuals del - Baix Segura, Baix

V ina lopó , J - rA lacan t í , 1es Va l1s de l V ina lopó , € I V ina lopó

M i t j e i e l s l l o cs d 'E Ida i de Sa l i nes d rE Ida de I 'A I t

V ina lopó .

Arr ibats a aquest punt , ca l p lante jar -se a lgunes qüest ions

pendents de resoldre per l -a b ib l iograf ia h is tór ica. En

pr imer 1 loc, ser ia in teressant comprovar s i amb eI pas

d 'aquestes comarques del regne de Múrc ia a l - de Valéncia, es

va produi r , a tesa ara Ia nova per t inyenga a Ia corona

aragonesa , a lguna a l t ra repob lac ió , i , en cas que n rh i

hagués, anal iEzar també Ia procedéncia draquesta nova

repoblac ió. Apuntem aguestes in ter rogacions perqué des de1

punt de v is ta l ingüis t ic la zona de I 'ant iga governació

or ioLana rnanté encara avui a lgunes par t icu lar i ta ts

d ia lecta ls - - tema que ampl iarem extensament en e l capi to l

VI - - , fe t que fa pensar en una d i ferent repoblac ió respecte

de Ia res ta de1 Pa ís Va lenc iá .

Els esdeveniments h is tór ics del segle XfV i XV passen,

sobretot , pe ls canvis ent re Ia propietat de senyor ia i Ia

propietat de re ia lenc. EI L324 e1 re i Jaume I I féu donació

d tE lx , C rev i l l en t i de1 Por t de l Cap de I 'A1 jub a son f i l l

Ramon Berenguerr la comarca, P€r tant , passa a ser de

senyor ia . EI l -358 torna a poder de l -a corona i e I re i Pere

L O 2



E t c a n v i l , i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

Governació de Ca

Governació del a V a l I d ' A r

Comtat de Ribago

Governació deIó i Cerdanya

A

n a c i ó d ' O r i o l a

Mapa 2 . La gove rnac ió d 'o r i o la .

l_0 3




IV fa donac ió d raques ta comarca a l t i n fan t Mar t i , son f i l l .

A f ina ls de1 segle XIV, e I l -391- , aquesta zor .a passa a

possessió de la baronia de Barcelona. Més tard, quan

conf isquen e ls béns a Barcelona a causa de l -a guerra contra

Joan I I , es conver te ix , una a l t ra vegada, €n possessió de

re ia lenc, ja que eI 1459 Joan I f va regalar aquestes ter res

a I sabe1 la Ca tó I i ca .

Aquesta s i tuac ió de bescanvi cont inu va desaparé ixer eI

1-470. En aquest any e ls Reis CatóI ics van fer donació de Ia

comarca a Gut ier re de Cárdenas, ja que aquest noble caste l lá

havia rea l i tzat amb éx i t les d iverses negociac ions entre les

corones caste l lana i cata lano-aragonesa f ins a aconsegui r

e l - casament ent re e ls re is Ferran i Isabel - . Com a

recompensa, Gutierre de Cárdena va rebre dels monarques la

possesió de d iverses ter res, i ent re aquestes, e I senyor iu

d 'E l x (P . Ru i z , 1 -98 I , p . 47 i s . ) .

Aquest noble, dra l t ra banda, vd crear una de l -es d inast ies

ar is tocrát iques caste l lanes més impor tants del País

Valenciá. Com a exemple d i rem que Bernandino de Cárdenas,

un dels membres de 1a famíI ia , esdevingué, a mi t jan segle

XVf , v i r re i de Va lénc ia .

S i l a repob lac ió d 'aques ta zona du ran t L 'eda t n i t j ana no va

ser una tasca fác i1 per 1es d i ferents raons esmentades més

amunt , durant l - tedat moderna, seguien ex is t in t a l t res

problemes afegi ts per a completar aquesta repoblac ió. La

c j -u ta t d tE l x ten ia una pob lac ió c r i s t i ana d ins Ia v i l a

murada i una poblac ió musulmana aI raval de Sant Joan,

conver t i t en univers i ta t . La poblac ió de moros representava

quantitat ivament una xifra tan important com la dels

L 0 4




A les l l u i t es de l s i l . I i c i t ans con t ra e l s nous senyo rs

d tE I x , e1s Cá rdenas , s ra fege i xen , a p r i nc i p i de1 seg le XV I ,

les revol tes de les Germanj-es, i - Ies segones Gerrnanies, en

Ia segona mei ta t de l XVI I . En to ts aquests conf l - ic tes

sociaLs jugaren un paper impor tant e l - fe t que 1a c iu tat

dtElx era una zona amb un impor tant nombre de pobJ-ac ió

mor j -sca, e1s e lements que estaven obl igats a defensar eI

bándot de l -a noblesa, i que eren un factor destacats d ins

d runa economia ag r i co la com Ia i l . t i c i t ana . A1 f i na l de l a

pr imera Germania, sabem que e l t52O, t te l rnarqués de VéIez

entra v ic tor iós a EIx i - desencadena una repress ió bruta l "

( J . Reg Iá , 1 -989 , vo1 . f I I , p . 1 -20 ) .

Dra l t ra banda, e l segle XVI I apare ixen uns pr imers s imptomes

de recuperac ió económica local , to t i que ten ia en contra,

I t apa r i c ió i ex tens ió pe r l es se r res de Crev i l l en t deL

fenomen del bandoler isme i - , també, Ies grans despeses de les

arques munic ipa ls a f i de pagar l re levat cost económic i

soc ia ls que representaven e ls cont inus p lets contra 1a

c lasse senyor ia l . A ixó no obstant , aquesta l leu recuperac ió

d tE lx a l l 1a rg de l seg le XV I I s res t roncá amb Ia gue rua de

Success ió , on e l s i L . l i c i t ans , a excepc ió de Ia nova nob fesa

i a lgun sector de l c leror s€ s i tuaren en e l bándol

aust rac is ta. En aquest conf l ic te recordem que I ¡arx iduc

havia promés abol - i r e ls drets senyor ia ls , fe t 9u€,

seguramen t , pesá més en I t op in ió i I . l i c i t ana que l es

promeses de manteni r les inst i tuc ions del regne val -enc iá.

A més, aquestes revol tes de ca i re camperol aprof i taren per

a oposar-se a ls abusos f isca ls que apl icava e l - senyor

marqués . En aques t con tex t , a f i na l de l rany 1 -706 , l t exé rc i t

de caste l lans i f rancesos, amb eI comandament del duc de

Berw ick , en t ra ren a Ia c iu ta t d 'E1x pe r a asse t j a r - Ia i

l -06



E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

saque ja r - I a (P . Ru i z , 798 t t p . L72 ) .

Amb e I t r i omf de Fe l i p V i I ' hegemon ia de Cas te I Ia

s ra f avo re i x l - rasso l j -men t de l poder senyo r ia l i e l de l s nous

nobles. Aquests factors, més to ts e ls a l t res que comportava

Ia des fe ta d rA lmansa , com l r abo l i c i ó de l s Fu rs de va lénc ia ,

eI Decret de Nova Planta, i més tard, Id Rej -a l Cédula

d 'A ran juez de L768 , van ten i r unes ca tas t ró f i ques

repercuss ions per a Ia v ida económica, soc ia l - i cu l tura l

de l s i l . l i c i t ans , i en genera l de l - s ca ta lanopar lan ts ,

d ' aque l l a cen tú r i a .

3. EL MARC ECLESIASTTC

Com ja hem comentat més amunt , €1 t ractat de Torre1las de

l -304 va posar f i a Is conf l - ic tes ter r i tor ia l -s ent re les dues

co rones , 1á cas te l l ana i I r a ragonesa-ca ta lana . D raques ta

manera, ld governació dtor io la es va incorporar

def in i t ivament a l regne de Valéncia. Aquesta nova

del imi tac ió pol í t ica ent re e ls regnes de Caste l lá i va lénc ia

no va ana r , pe ró , acompanyada d runa d i v i s ió ec les iás t i ca .

Tot i 1a del imi tac ió ben c lara entre e ls dos regnes, fa

gove rnac ió d tOr io Ia , pe l que fa a l es f ron te res

ecles iást iques, va segui r per tanyent aI b isbat de Car tagena

f ins a m i t j an seg le XV I .

Aquesta irregularitat es va

intervenci1, f ins i to t , de

protestar sembla que va ser eI

ja es t robava en l lu i ta per

intentar resoldre amb Ia

diversos re is . EI pr imer en

re i Jaume I . Aquest re i , que

a ev i tar que eI b isbat de

L O 7



E I c a n v i l i n g ü í s t í c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n t ' e d a t m o d e r n a

in tervencions s t aconsegueix fer un pas ben impor tant e I

L412 , quan e I papa Bene t X I I I e r i ge i x en co l . l eg ia ta

I tesg lés ia a rx i -p res ta l de San t Sa lvador d tOr io la , ac te que

va se r con f i rma t uns anys desp rés pe l re i Mar t í l rHumá.

També e l re i A l fons e l Magnánim va donar supor t a les

p re tens ions de l s va lenc ians de Ia gove rnac ió d to r i o la .

Aquest re i va aprof i tar la ce lebrac ió del Conci l - i de Basi lea

per a ex ig i r a ls pares conci l iars Ia desmembració de1 b i -sbat

d to r i o la . A I f i na t y ' a i n te rvenc ió re ia l aconsequ í e l s seus

fru i ts i e t 1442 aquest Conci l i c reava eI nou b isbat

dt Or io la i nr anomenava eI pr i rner t j - tu lar , Pere Ruis de

Core1 la .

Peró aquest pr imer éx i t es ve ié de seguida est roncat quan

eI papa Eugeni IV va suspendre totes les butles aprovades

en I resmen ta t Conc i l i i , pe r t an t , f a gove rnac ió d tOr io la

va tornar a dependre ec les iást icament deI b isbat de

Car tagena . Més ta rd , eL 1 -46L , pe r I a concÓrd ia de Log ronyo ,

e l b isbe de Car tagena reconeix e l - dret d tOr io l -a a ten j - r un

v icar i genera l amb p lens poders.

A poc a poc, les ex igéncies drun nou b isbat anaven ten int

ressó a l a co r t papa l de Rona . D raques ta manera , e1 15L0 e I

papa Ju t i I I I e levava a ca ted ra l I a co l . l eg ia ta d 'o r i o la .

Aquest fe t va desper tar les i res dels murc ians i e I PaPa,

a causa de les press ions del b isbat de Car tagfena i també del

re j - Ferran - -més aI costat de la c iu tat caste l lana que no

de Ia va lenc iana - - , dec ide i x sup r im i r I a bu t l a de 1510 . No

obstant a ixó, € I papa va proposar una so luc ió que sat is fés

les dues pa r t s en l i t i g i : c rea r e I b i sba t d 'o r i o1a , pe rÓ

depenent de l b isbe de Car tagena. PerÓ aquesta so luc ió tampoc

fou ben v is ta pel b isbat murc iá i e l papa va supr imir ,

t -09




f i -na lment , aqueLla proposta.

Enmig dtaquel ls esdeveniments es produeixen una sér ie de

fets , a causa de les r iva l i ta ts que es creen entre eIs

murc ians i e l s va lenc ians , que pod r ien resu l - t a r de d i f i c i l

comprensió avui . L tambient era realment cr ispant , és movia

entre excomunions anatemes i a lgun segrest de ls canónics que

vis i taven una o I ta l t ra c iu tat . La s i tuac ió es va ext remar

tant que Ia c iu tat d 'Or j -o1a no vo l ia n i obei r les ordes del

v j - r re i , € l qual hagué dramenagar La c iu tat amb les seues

tropes. Apunta Vi l -ar en Ia seua obra com a mostra de Ia

s i t uac ió :

"Siguieron excomuniones y entredichos fu lminados con

prodigal idad, y ]a animadvers ión entre ambas local idades vecinas

por un momento l legó a ta l punto que a un vecino que fue l lamado

a tes t i f i ca r en c ie r ta causa de l San to O f i c i o I en en t rando que

entró en Nurgia Le mataron por ser de or igueLa, y a mosén Pere

Fe r rández , c l é r i go de l a pa r roqu la l de San t i ago , es tando en Ia

misma c iudad, a l sa l i r de Ia posada fe d ieron una guchi lTada por

La ca ra t eu€ Le remed ia ron con d íez y se i . s pun tos " ( J .B . V i l a r ,

L 9 7 7 | P . 7 7 9 1 .

Uns anys més ta rd , € l 1563 , e l s vaLenc ians to rna ren a

real i tzar les gest ions per a aconsegui r Ia desmembració, i

aquesta vegada van ten i r e l - resul ta t esperat . En aquest any,

1-563, mor eI b isbe de Car tagena, i e ls or io l -ans veuen que

és e l moment ideal per a engegar to t I 'apare l l burocát ic a

f i d raconsegu i r I t ob jec t i u . D i l i gen tmen t , van con tac ta r amb

l ta rqu ib i sbe de Ta r ragona , l t o r i o lá Fe r ran Loaces , P€ r a

rea l i t za r t o tes l es ges t i ons i t o t l r assesso ramen t necessa r i

en aquest darrer in tent per a aconsegui r e I b isbat d 'Or io la .

L ra rqueb isbe d i ssenyá una i n te l . l i gen t es t ra tég ia segons ]a

1 1 0



E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ , a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a

qual la proposta que srhavia de formular a l monarca no es

fa r i a en l -es Cor t s de Cas te11a , oñ t i nd r i en poca

poss ib i l i t a t d téx i t , s i nó que va recomanar d respe ra r f i ns

a l -a convocatór ia de les cor ts genera ls de la Corona

d tAragó . Exac tamen t en l es Cor t s de Mon tsó , ' I ' a rqueb isbe

or io lá Fe r ran de Loaces , p res iden t de1 b raq ec les iás t i c de

Cata lunya i , a més, por taveu dels t res estaments cata lans,

va t robar l ropor tuni ta t ideal per a demanar a l re i Fel ip f I

L ' e recc ió de l a d i óces i d 'O r i o l a ( J . B . V i l a r , L9 ' 77 | p .

78 r_ ) .

Arnb raons pol i t iques i re l ig ioses convenceren eI re i , e I

qual }es va t ras l l -adar a Roma. F inalment , e l papa Pius IV

va aprovar eI L564 Ia but la que const i tu ia eI b isbat

d tOr i o l a :

"Cons ide ran tes . . . eam au tem pa r tem, quae i n Regno Va len t i ane

cons i s t i t , seu e jus I nco las , e t hab i t a to res , quo p le r i que a

Chr l s t i an i s nov i s ex Maur i s ad F idem Ca tho l i cam conve rs i s

o r i g i nem ducun t i d i oma te , I eg ibus , i ns t i t u t i s , e t mor ibus ad

i l l i s , quae Car thag . e t Murc iae haben tu r d i ve rs i s "3

La nova d ióces i , a més , se r i a su f ragán ia de I t a rqueb isba t

de Valéncia. Entre les raons que es van addui r per a

aconsegui - r la segregació h i hav ia - -com ja d iu Ia but la- -

Ia d i f e rénc ia de l l engua . Aques t t re t l i ngü Ís t i c , és a d i r ,

I a f ron te ra en t re e I ca ta lá i e I cas te l l á , e l s va se rv i r ,

a més , pe r a marca r e l s l ím i t s de1 b i sba t , d raques ta manera

l -a det imi tac ió de la nova d iócesi or io lana ens permet també

3 . "E rec t i o ep i scopa tus o r i o l ens i s ex pa r te t e r r i t o r i i D ioeces i sCarthaginensis, s i ta in Regno Valent iae, coronae Aragoniae" Di ferentesinst rumentos, BuJas, y ot ros documentos per tenecientes a Ja d ignídadep íscopa l t y S ta . I gJes ia de ca r thagena . . . Pa r te p r imera . Madr id ' I 7561p s . 5 6 - 9 0 . a p u d J e s ú s M i I I á n , 1 9 7 6 , p . 3 0 .

l_ i_1




j\:^- -/:

Dióce-$i- d*.{ o i f esi d 'E1na

/[Seu d'Urgel].^---1

,"." ')ú ,\ f-r oiódesi de GironaLleó¡ia i

clsi qe vici i " n'ú'i'a ,.,---¡ -r

Diócesi de

Di

de Tortosa

Diócesi de Valéncia

-ffu"iLAh.rrorca. . /

- )

vt í

Sogorb-A

Dióce

oiócesfi|e Tarragona

Mapa 3. Demarcació deecles i -ást ica delsmoderna.

I a d i óces i d ' o r i o l a . D i v i s i óPa isos Ca ta lans en 1 répoca

L

t O r i o l a

L L 2



E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n l r e d a t m o d e r n a

de conéixer Ia f rontera mer id ional de Ia l lengua cata lana

en l -a segona mei ta t de l - segle XVI . Peró a més d 'aquesta

di feréncia id iomát ica també prendr ia e l seu re l leu a l t res

fac to rs com les d i f e ren ts l l e i s , i ns t i t uc ions , cos tums , e t c .

en t re e l s dos te r r i t o r i s , L , sob re to t , I d necess i ta t de

c r i s t i an i t za r e l s mudé ja rs .

Segurament , la raó que més pesar ia en e1 moment de Ia

decis ió del pont i fex ser ia 1es press ions per a evangel i tzar

e ls t t chr is t ian is nov is t t , és a d i r , en I I augment de

fe l igresos a causa de1 gran nombre de conversos que per

aquestes ter res del sud deL Pais Val -enc iá van ser forgats

a adoptar una nova re l ig ió . Eren e ls mor iscos que ara es

veien obl igats a ass is t i r a les noves esglés ies constru ides

damunt de les seues Íresquites. Aquests nous vents

d ' i n to le ránc ia re l i g iosa pe r pa r t de l s c r i s t i ans ven ien a

t rencar uns segles drest retes re lac ions amb e l -s mudéjars i ,

a l - mate ix temps, a implantar Ia l lavor que desembocar j -a en

1 'expu ls ió a p r i nc ip i s de l seg le següen t d raques ts nous

conver t i - ts .

Amb tot aquest ambient social, hem de tenir en compte que

la convers ió dels mor iscos i to ta Ia pol í t ica de persecució

sobre aquesta étnia era un tema que preocupava a les

au to r i t a t s c i v i l s i , sob re to t , a 1es ec les iás t i ques . Aques t

sembla que va ser e l - condic ionant més for t a l rhora de la

decis ió de Ia nova seu epi -scopal4.

Tota Iaque a més estáesdeveniments,a I ' h o r a d e I aIa nova m i t ra .

" e x i s t i amemor ia l

b ib l i og ra f i a f e ta sob re I ' o r i gen de1 b i sba t d 'O r i o l a ,rea l i t zada , óbv iamen t , so ta una v i s i ó re l i g i osa de l s

únicament assenyalen aquesta causa com la més inf luentdecis ió tant del re i Fel ip f I com del papa per a crearSegons Juan Bau t i s ta V ILAR, pe r exemp le ' op . c i t . t P .

argumento moral más decis ivo, aducido tambén en e lfa c iudad por ind icación de Loaces. EI abandonode

1 1 3



A n t o n i M a s i M i r a t I e s

L 'a rqueb isbe e lec te de Va1énc ia , b i sbe de V ic , esc r i v i a a I

papa , sense de i xa r de cos ta t a l t res i n te ressos , en e l s

termes següents:

"Convendría por ser la mayor par te de d icho d is t r i to poblado de

nuevos ( c r i s t i anos ) conve r t i dos , que po r no es ta r i ns t ru idos y

tene r neces idad de e I I o , r equ ie ren l a p resenc ia de é l y po r o t ras

causas gue nos han movido para e l - lo hemos procurado que se separe

ca r tagena de o r i hue la y espe remos que S .s . I o t end rd po r b ien y

en ta l caso queremos gue esté is adver t idos gue efectuándose como

! ^ n ^ ñ ^ ^ ñ ^ue¡r=r( ¡uD ¡ , - r . - iar to, c" i r t "gena quedara Oenaio-de ot ra Metrópol i de

Cas t i l l a y o r i hue la de Ia nues t ra , que ad i conv iene po r l os

r e s p e t o s s u s o d i c h o s " ( J . M . N a v a r r o , 1 - 9 7 6 , p . 8 0 ) .

Dra l - t ra banda , e l - ma te i x re i Fe l i p I I , desp rés de sen t i r l - es

raons que I i van exposar a les cor ts de Montsó, donava

suport a la creació urgent del bisbat "por estar Ia mayor

parte deL distr i to de OrihueTa poblado de nuevos convert idos

que por no estar instruidos en reTigión requieren 7a

p resenc ia de un ob i spo " ( J .M . Nava r ro , L976 , P . 83 ) .

Segurament les raons de l tarquebisbe de Val -énc ia eren

di f erents a l -es del re i . ,E l monarca va aconsegui r a ix Í

in t rodui r -se en e l - poder ec les iást ic , ja que e l -s nomenaments

dels ocupants de l -a mi t ra or io lana es real i tzaven a par t i r

de l es p ropos tes fe tes pe l re i5 .

Aquesta era una a l t ra por ta per aI canvi l ingüis t ic per

d iverses raons. EIs nous conver t i ts que estaven press ionats

pastora l en que se encontraba la densa poblac ión mor isca de lagobe rnac ión o r i o l ana - -3 .760 fam i l i as pa ra un censo g loba l de10 .OOO- - , a I a que l - a m i t ra y cab i l do de Car tagena no a l canzabaa atender por ser Ia d!ócesis de l -as más extensas de España. . . "

5 . p l p r imer b i sbe d 'o r i o l a va se r e l cand ida t p roposa t pe l r e i a Ipapa¡ "he presentado a eTLa (d igni tat episcopal) aJ I laestro Gtegor ioGa lTo . . . HumiLdemen te sup l i co a v . San t i dad l - e dé fé y c teenc ia . . . " ,( J . M . N a v a r r o , t 9 7 6 , p . 8 1 ) .

L L 4



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a en [ ' eda t modenna

per a abandonar l -a seua l lengua es canviar ien, poss ib lement ,

a la caste l lana, i per tant e l nombre de caste l lanopar lants

del segle XVI augmentar ia consj -derablement . Aquests nous

bate jats foren obl igats a aprendre Ia l lengua del -s cr is t ians

a pa r t i r de Ia nova po l i t i ca d tun i f i cac ió t i ngü i s t i ca

empresa des de Caste1la i engegada, ent re a l t res, pe l re i

Fe l i p I I . Aques t monarca pub l i cá e I 1568 un nou dec re t en

con t ra de I ' á rab i de rebo t t ambé en con t ra de I ' a l t r a

I l engua no cas te l l ana (Vegeu M. Sanch is | 1963 , ps . 6 I -62 ) .

Av iat van comenqar a actuar e ls t r ibunals de la Inquis ic ió

a f i de persegui r e ls mor iscos per a comprovar s i hav ien

aprés 1a nova l lengua. A més, eI t r ibunal inquis i tor i -a} que

actuava per aquesta zona ten ia Ia seu a l -a c iu tat de Múrc ia,

eren per tant caste l lanopar lants i sempre real i tzaven e ls

jud ic is en aquesta l lengua. D r a l t r a b a n d a e l s a l t r e s

t r ibunals que no res id ien a Múrc ia comencen a redactar e1s

processos inquis i tor ia ls sempre en caste l lá a par t i r de

l -540. Tot i que a lguns invest igadors neguen que aquest Sant

Tr ibunal exerc is press ions l ingüis t iques, s i que és del to t

cer t que a par t i r de 1-540 e ls processos inquis i tor ia ls

s rhav ien de redac ta r t o t s en cas te l l á . D ra l t ra banda , quan

rebien a lgun in forme amb l -es declarac ions escr i tes en l -a

mate ixa l lengua en qué van ser pronuncides, e l - Sant Tr ibunal

stencarregava immediatament que algun notari t t traduxese de

Tengua valenc iana en TTengua vuTgar caste l lanat t (A. V i Ia

Moreno , l - 980 , p . 34 ) . És c la r que aques t t r i buna l no ten ia

potestat per á prohibir ]a l lengua autóctona ni ho va fer

mai expl íc i tament , peró, i -ndubtablement , h i havía una sér ie

d 'act i tuds per par t de l -a Inquis ic ió que fe ien més av iat

recomanable 1tús de Ia l lengua casteJ- Iana, a ix í a lmenys ho

van entendre un bon nombre de cata lanopar lants de l tépoca.

l - l_5



A n t o n i M a s i M i r a I t e s

Dtal - t ra banda. aquest augment de r rcr is t iansrr en una época

en qué eI c lergat autócton més av iat era escás, va provocar

uns anys després I 'ar r ibada de un bon nombre de capel l -ans.

Tota aquesta s i tuac ió de mancanqa de personal ec les iást ic

pe r a donar abas t a l r evange l i t zac ió de l s nous c r i s t i ans ,

ta l com s rhav ien p roposa t , Vd p rovoca r Ia reacc ió de l -es

au to r i t a t s ec les iás t i ques , j a que f i ns a lesho res e l s

cape l l ans no pod ien c i r cu la r n i passa r l l i u remen t d run regne

a un a l t re .

Pe r to t a i xó , l - es p ress ions de l poder ec les iás t i c i e I poder

re ia l pretenien sempre defensar eIs seus in teressos,

draquesta manera aconseguien també anul . l -ar l -es d i feréncies

entre e l -s d i ferents regnes del seu ter r i tor i . Totes aquestes

press ions van augmentar f ins que e1 papa va prendre

consc iénc ia d raques ta s i t uac ió . A i x i , pe r n i t j á d runa bu t1 la

de C lemen t V f I I , de 2 de feb re r de L597 , e l s b i sbes ten ien

poss ib i l i t a t d ' o fe r i r 1es esg lés i es de l s mo r i scos a l s

capel lans de fora del regne a f i de comengar a preocupar-se

per l r evange l i t zac ió d raques ta c lasse é tn i ca (V . P i ta rch ,

1 -980 , p . 69 ) . D 'aques ta manera ten j -m una a l t ra dada pe r a

conf i rmar la procedéncia, rna jor i tár iament caste l - Iana, de

mol ts capel lans que es t ras l laden a les nost res d iócesis a

pa r t i r de p r i nc ip de l seg le XV I I .

Des de 1 t a l - ta edat mi t j ana, en e l comengament de la

desmembrac ió l i ngü ís t i ca de l 1 la t i , I 'Esg lés ia sempre ha

estat respectuosa amb les l lengües vu lgars. A par t i r de ls

conc i l i s de Reus , €1 8 l -3 , i e l de Te ro l e I ma te i x any , {ü€

recomanava les t raduccions de les homi l ies dels sants pares,

passan t pe1 conc i l i de Magúnc ia , rea l i t za t e1 847 | j a h i

havia un intent de respecte davant de les noves l1engües

1_16



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l . ¿ e n | ' ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E [ x e n t r e d a t m o d e r n a

embr ioná r ies i es p recep tuava , a i x i ma te i x , I a p red i cac ió

en l -a l l engua de cada pob l -e . Més ta rd ¡ €D e l conc i l i de

Tren t (1545-1 -563 ) , i ma lg ra t l es ac t i t uds imper ia l i s tes que

co r r i en a lesho res pe r I rescenar i eu ropeu , €s va s i t ua r en

les mate ixes posi tures i va rat i f icar les mate ixes

recomanacj -ons I ingüis t iques que les formul-ades en anter iors

conc i l i s .

Ja en eI segle XVI , i tornant a I tema de la l lengua en

I tEsg lés ia , ca l reco rda r que e l s b i sbes i e1s a rqueb isbes

de 1es d iócesis va lenc ianes, com a representants del poder

centra l - - ja que eren nomenats pel re i - - , provenien quasi

t . o t s de te r res cas te l l anes (Vegeu J . Fus te r , L977 , ps . 160 -

L6 l - ) . A més de 1a p rocedénc ia de l s ec les iás t i cs , t ambé va

in f l u i r de fo rma dec i s i va a lgunes d i spos i c ions de l Conc i l i

de Trent .

To t aques t g rup de cape IJ -ans que cons t i t u ien I resg Iés ia

valenc iana es van d is t ing i r perqué s i eren va lenc ians, mol ts

n i es van preocupar , n i van destacar tampoc com a grans

defensors de la l lengua nadiua. Amb la Reforma del Conci l i

de T ren t , 1 'Esg lés ia va canv ia r 1 'ac t i t ud l i ngü ís t i ca que

havia mant ingut f ins a leshores. S i durant 1 'época medieval

e I c le ro u t i l i t zava e l ca ta lá , f i ns i t o t en Ia l i t e ra tu ra

míst ica i sat i r ica, ara, contrár iament , h i ha un for t rebuig

a l t ús d taques ta 11engua6 .

Durant aquel ls segles una bona par t deI c lero

c larament l -a ideologia que es der ivava de

absoluta, d l capdaval l Ia inst i tuc ió que e ls

representava

la monarquia

e leg ia , i pe r

ó . V "g " , , e l s nombrosos casos que assenya la V . P i t a r ch (L980 , p . 41 -76 ) re fe ren ts a l es d ióces i s vaLenc ianes .

L1-7




t an t de fenso rs d runa doc t r i na on so l s h i hav ia l I oc pe r a

una l l engua : l a cas te l l anaT . Sov in t e l s cá r recs

ec les iás t i cs es fe ien compa t ib les amb cá r recs c i v i l s ,

sob re to t en I ' a l t a c le rec ia . Ca l reco rda r e l t es t imon i

d ra lguns a rqueb isbes va l -enc ians d taque l l a época . En p r imer

I l oc , l t a rqueb i sbe que va pu ja r a I t a l t a r , Juan de R ibe ra ,

va se r a lho ra v i r re i de Va lénc ia . D ra l t ra banda , Pedro

Urbina i f ra Juan Tomás de Rocaber t i exerc i ren tanbé e ls

cá r recs de v i r re i s i cap i tans genera l s , i , a més , aques t

darrer va actuar també com a Inquis idor Genera l . Un a l t re

arquebisbe, Andrés de orbe, va ser també governador del - Real

Conce jo de Cas te1 la .

La d ióces i d 'Or io la , ma lg ra t I es raons l i ngü i s t i ques que

havia addui t per a Ia seua segregació, fou un b isbat

capdavanter en e1 canvi l ingüis t ic . Ja e1 pr imer b isbe

or io lá , Gregor i ca l lo i Andrade - -era natura l de Burgos--

demostrava una especia l sensib i l i ta t per Ia I lengua

cas te l l ana quan va manar en Ia pa r róqu ia d rA io ra - - ca l d i r

que és de zona caste l lanopar lant - - e I l -3 de marg de L5742

"que se o rdenen l as esc r i t u ras en l engua cas te l l ana , pues se ha

de recordar , de cuentas, cargos y descargos que se h ic ieron en

t i empo passado . cuando l a i g l es ia de es ta V i l ] a e ra de Ia d ióces i

d e C a r t a g e n a " ( F . c a r r e r a s , t 9 2 2 , p . 6 3 9 , n o t a 2 4 2 ) .

Més exemples, fa l lengua que va ut i l i tzar e I b isbat per a

redactar e I pr imer i e I segon s inode, ce lebrats eI L569 i

e l 1600 , respec t i vamen t , va se r e I l l a t i , i j a l es ac tes de l

L'exemple més fefaent del que exposem aqui e l podem trobar ene l b i sbe d 'o r i o l a , e l va lenc iá Josep Es teve , l es op in ions i d i omá t i quesd e 1 q u a l l e s c o m e n t a J . F u s t e r ( 1 9 8 6 , P s . 1 1 4 - 1 L g ) . V e g e u t a m b é e l scomen ta r i s sob re l a cas te l l an i t zac ió de I ' esg Iés ia que fa M . Sanch i s ,( r _963 )

1- l_8



E l , c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n i t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e n n a

tercer s inode de 1663 apare ixen redactades en l lengua

cas te l l ana . Pe I que fa a I t esg lés ia d rE lx , t ambé sabem que

va p roposa r dos memor ia l s a l segon s inode , és a d i r , a I

rea l i t za t e I l - 600 , uñ esc r i t en ca ta lá , pe ró I t a l t re , eue

tractava assumptes dels mor iscos, €D caste l lá (vegeu v.

P i t a r ch , 1980 , ps . 56 i 61 ) .

Aixó no obstant , Ies act i tuds J- ingüíst iques que prenia la

seu o r i o lana an i r i en , €D te rmes genera l s , pa ra l . l e1es a Is

ocupan ts de Ia m i t ra , i pe r t an t l es osc i l . l ac ions en I ' ús

de Ia l l engua a I 1 la rg d raques t seg les es tá mo l - t r e lac iona t

en eI taranná del -s d i ferents pre lats . Per exemple, e I b isbe

Cr is tófor Robuster i Sentmenat , natura l de Vic , es va

mos t ra r f avo rab le , i a i x i ho va dec id j - r e I cap i to l d rOr io la ,

d taccep ta r e l s manua ls i f o rmu la r i s que a Va lénc ia s rhav ien

aprovat en e1 s ínode d iocesá de L657 i establ -er ts per

I tarquebisbe Pedro Urb ina, t t_per estar mol t compl i ts y en

I l engua va lenc i -ana r r (A rx iu de l a ca ted ra l d tOr io la . D ie ta r i

de Cap í t o l s , anys l - 569 - l - 608 , f . 95 t . apud J . M i l l án t L976 ,

p . 30 ) . Pe l con t ra r i , € I b i sbe que e l va succe i r en l a

mi t ra, e I va lenc iá Josep Esteve Joanr Vd adoptar una a l - t ra

act i tud mol t d i ferent davant de Ia l lengua cata lana, a lmenys

aixó podem dedui r a par t i r de Ia seua ideologia l ingüis t ica.

El b isbe Josep Esteves escr iu e l l -595 unes notes a l re i

Fel ip I I per a exposar- I i les seues opin ions sobre r r - l -os

remedios gue pueden ser eff icages para fa conversión de Los

Christ ianos nuevos de este Reynott. Tornem una altra vegada

aI tema que tant e ls preocupava en aquel la centúr ia , € I

problema dels mor iscos bate jats a la forga i en mol- ts casos

8. J" és prou s imptomát ic comprovar que aquest pre lat es va t radui re I nom i cognoms , Jose Es tevan Juan , segons ens i n fo rma J . Fus te r ,( 1 9 8 6 , p . 1 1 5 ) .

1 1 9




en contra de la seua vo luntat . Malgrat to t , les suspicác ies

no havien desaparegut i 1es sospj - tes envers e ls mor iscos

augmentaren. En aquests moments 1a l lengua de Ia poblac ió

mor i sca , I ' a l ga rav ia , esdevé e1 cen t re de l es p reocupac ions

de ls c r i s t i ans ve l l s . Aques ts , com que no en ten ien

l ra lga rav ia , pensaven que e l s mor i scos Ia u t i l i t zaven pe r

a preparar revol tes i maquinacions, a més a més que aquesta

l lengua era un gran inconvenient per a ls cr is t ians nous, ja

que no e ls pernet ia adaptar-se completament a ls r i tua ls

cató l ics . En aquest context i amb Ia ideologia regnant per

aque l l s anys , € I b i sbe o r i o lá esc r i v i a a l re i z t tQuando los

puebTos están sugetos a un mismo imperio, 7os vasalTos

tienen 7a obTigación de aprender la lengua de su dueñott (J.

Fus te r , 1 ,986 , p . l - 16 - l -17 ) . Més endavan t , acabava aques t

escr i t demanant aI re i que r rLes podr ia obl igar V. Magd. a

que hablassen nuestra Tenguat t . Per tant , i com exposa també

J. Fuster , podem ext rapolar to ta lment aquests cr i ter is

l ingüíst ics a 1a l - Iengua cata lana, perqué n i era 1a l lengua

de1 ttdueñott ni tampoc la del, t t imperiot ' .

A ixó no obstant , ño to ts e1s pre lats va lenc j -ans van ten i r

tan poca consideració amb la l lengua autóctona davant

d taques t p rob lema de ls c r i s t i ans nous . Fe l i c i ano F igue roa ,

b isbe de Sogorb, escr iv j -a aI mate ix re i i en eI mate ix any,

1595 , sob re I ' assumpte de l t a lga rav ia i amb e l s ma te i xos

termes, encara que en aquest cas, e1 pre lat proposava: t 'Que

ningún muchacho convert ido aprenda a Teer ni escribir

arábigo, sino castel- lano o valencianolt . Uns anys abans ,

I ' a rqueb isbe va lenc iá Jo rd i d 'Áus t r i a e ra més respec tuós amb

Ia l lengua própia ja que en unes inst rucc ions j - ord inac ions

per a ls mor iscos, e ls ordenava que r r los pares y mares

t rebal len a sos f i l1s quant seran de poca edat de par lar - Ios

L20



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c I e s i á s t i c a d ' E I x e n [ ' e d a t m o d e r n a

en lengua Valenciana perqué quant s ien grans puguen dexar

Ia a l ga rav ia més f ác i lmen t l r ( c i t . pe r J . Fus te r , LgB6 , p .

121 ) . Pe ró e1 respec te a1 va lenc iá en aques t t ema no va

teni r l -a mate ixa atenció en to ts e ls arquebisbes va l -enc ians.

Per exemp le , e I L566 1 'a rqueb isbe Mar t i n Pé rez d ,e Aya la , de

procedéncia murc iana, publ icava un catec isme amb un object iu

concret i especia l : evangel i tzar e l -s f i11s del -s nous

cr is t ians amb un text escr i t en l lengua árab o en caste l lá ;

eI cata lá, óbv iament , guedava ja to ta lment a l marge.

Dra l t ra banda, podem conf i rmar que l -es d i ferents capes del

c lero ten ien en e l segle XVI I una cer ta competéncia

l i ngü i s t i ca amb l ra l - t ra I l engua . Ja sabem que e l s a l t s

cá r recs ec les iás t i cs d tE1x , 1 ra l t a c le rec ia - -emparen ta ts

amb Ia nob lesa i amb e l s q rans p rop ie ta r i s - - asso l i r en p lena

compe ténc ia l i ngü i s t i ca en cas te l l á , t an t o ra l com esc r i t a ,

en aques t seg le ; pe ró , a més , a ra sabem que a p r i nc ip i s de

l resmen tada cen tú r i a , € l ba i x c le ro ten ia j a e l - su f i c i en t

coneixement del - caste l lá com per a poder 1 leg i r -1o i

en tend re r l . Aques t f e t e l podem dedu i r a pa r t i r d run

manament que e l b isbe Andrés Balaguer fa en Ia v is i ta

pastoral de 1 | l-1 de novembre de L607 en Ia qual manava que

el c lero lJ-egis les ordenacions aprovades en e l segon s inode

drOr io la t ' . . .en l -a t in como también l -as ord inac iones que a

7a post re d.e77a están en romance casteLl -ano"9 "

9. eI punt sencer del manament d!u:

"Pr imo manda su Sa. Rma. que se guarde todo lo que en laSegunda Synodo de Or ihuela está ordenado, ass i lascons t i t uc lones que es tan en l a t í n como tamb ién l aso rd inac iones que a l a pos t re d .e l I a es tán en romancecas te l l ano . so las penas en e I I a con ten idas . Y , po r quevenga a no t i c i a de todos , manda su Sa . Rma. a I v i ca r i oforáneo que cada mes una vez, como en d ichas ord inacionesestá mandado, se a iunte cabi ldo a son de1 campana en e lqua l se t r a te de l as cosas conce rn ien tes a d i cha l g l es ia yque Ia pr imera vez que se a iuntasen - - lo qual a de ser

L 2 l



An ton i l ' l a s i M i r a [ [ es

I no és que I ' a l t a j e ra rqu ia ec les iás t i ca asso l i r a p lenes

compe ténc ies en cas te l l á , s i nó eue , p robab lemen t , aques ta

I l engua esdev ind r ia Ia nad iua pe r a mo1 ts . És més ,

considerant e l I Ioc que ocupen a lguns capel lans d ins del

món cul tura l i académic, hem t robat en d iversos documents

que a lguns es dedicaven a I I ensenyament de Ia t tgramát icdt t ,

és a d i r , de Ia l l engua cas te l l ana lo . Una a l t ra mos t ra de

la p resénc ia i con t ro l de 1 tEsg lés ia en e I món cu l tu ra l de

l reda t moderna ens l rapo r ta A . Fe r rando quan ana l_ i t za e I

g rau d r i n te rvenc ió d raques ta j - ns t i t uc ió en Ia ce leb rac ió

de ls concu rsos l i t e ra r i s de 1 ténoca :

"E l s ce r támens de l seg le XV f I són una c la ra man i fes tac ió de l

d i r i g l sme cu l t u ra l de 1 ' época so ta e I monopo l i sme d 'una Esg lés ia

omn ip resen t i omn ipode rosa , que e l s u t i l i t zava en func ió de l seu

con t ro l de l - es masses " (A . Fe r rando , 1983 , p . 1 -O72) .

Totes aquestes podr ien ser a lgunes de 1es raons eu€, s i no

jus t i f i quen , a lmenys documen ten I ' apa r i c ió de l cas te l l á en

un bon mun t d 'esc r i t s ec l -es iás t i cs . I so l s ens es tem

refer in t a ls segles XVI i XVI I , perqué a par t i r de l segle

dentro de quatro d ias después que las presentes fuerenint imidadas-- se lean todas las ord inaciones que están enromance aL f in de d icha synodo. . . "

10. com a exemple esmentarem 1a pet ic ió que vam t robar inc losa ene I Conse I I Gene ra l de l cap í to l i I . I i c i t á deL 24 de j uny de 1631 :

"Muy I l us t re conse jo : E I l i ceng iado caspa r Ma l l a , p resb í te ro ,ves ino y h i j o de es ta i l us t re v i l l a , sup l i can t ,e d i ze que hase rv ido a v . seño r ía en l a enseñansa de g ramá t i ca a l os h i j os dedicha v iL la con mui tenuo salar io . Y por d icha razón, perd iendolas d i s t r i buc iones gue pod ia gana r en Ia i g l es ia , y como es tesupl icante atendiendo a que no ay quien pueda leer y todos losmás estudiantes dejan de pasar adelante con sus estudios y porqueno p ierdan 1o gue saben, desea bolverse a conLinuar en d ichoexe rc ig io y que V . seño r i a , a tend iendo a I o re fe r i do , y que espersona pobre, supl ica se Ie aumente a lgun salar io , aquel que seade e I gus to de Vsa . gue 1o rec ib i rá en pa r t i cu la r g rac ia ym e r g e d , e I l i c e t . e t c . "

]-22



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

pos te r i o r , e I XV I I I , I a h i s t ó r i a de l ca ta l a a I ' e sg Iés ia

e l xana - - com també a d ra l t res es tamen ts - - , és una h i s tó r i a

to ta lmen t d i f e ren t . Aques t seg le , gu€ s rence tá amb Ia Guer ra

de Successió de I7O7 i arnb l -a desfeta drAlma.nsa, té sobre

la nost ra h is tór ia l ingüis t ica uns efectes immediats . De

sob te , g ran pa r t de 1a documen tac ió ec les iás t i ca , l a que

contenia uns regis t res I ingüíst ics més formal-s i que

necessi taven eI v is t - i -p1au del notar i - -com l -es actes de

les Juntes del - Cl -ero, e ls nomenaments i e ls a l t res escr i ts

que s 'hav ien d 'env ia r a 1es i ns t i t uc ions o f i c i a l - s - - canv ien

de l l engua e I ma te i x any de L707 .

Hem de ten i r en compte güe, s i bé l tEsglés ia no estava

sotmesa a la jur isd icc ió c iv i l , e ls notar is . que redactaven

to ta Ia documen tac ió mun ic ipa l i pa r t de l t ec les iás t i ca , com

a func ionar is c iv i ls haguessen de sotmetrers a ls nous vents

que co r r i en , gens p rop i c i s pe r a l ca ta lá11 . E Is Dec re ts de

la Nova P lan ta a fec taven e I pe rsona l c i v i l , i pe r t an t e l s

notar is i to t t ipus drescr ivans dedicats a donar fe públ ica

dels documents es ve ieren immersos en e ls nous manaments

borbónics redactats des de Caste l la . Per aquesta mate ixa

raó , e I canv i l i ngü Ís t i c a fec tá d ' i dén t i ca manera to ta Ia

documentac ió del -s a l t res organismes púbI ics, com Ia deI

Consel -1 munic ipa l , seglons hem pogut ver i f icar també.

Amb tot , peró, aquesta nova leg is lac ió c iv i l emanada per

1 1 . R . V ! I a , ( l - 9 8 0 , p . 4 2 , n o t a 7 ) e s m e n t a I ' e x e m p l e d e J o s é D u a r t ,no ta r i depu ra t gue va comen ta r 1a p roh ib i c i ó d ' u t i l i t za r e I ca ta lá enels seus documents de Ia manera seqüent :

"Desde este act .e en avant se me maná a mi com als demésconcolegues meus notar is de que no e ixers isem La facul tad de Ianotar ia sots les penes expresades en Io pregó que es feu pera eI

3esús d i l : e f fecte, ab que quedí Yo y eIs demés notar is sens poder{ e i xe rs i r l I a f acu l t ad de nou a a lguns de l s ma te i xos no ta r i s pe ra\----+q-ue solament estos rebesen".

L 2 3




I ' admin i s t rac ió de l nou monarca i n f l - u i r i a més av ia t poc en

1 'Esg lés ia . En p r imer l l oc , j a hem comen ta t que aques ta

leg i s lac ió c i v i l no ten ia repe rcuss j -ons en 1 'ad rn in i s t rac ió

ec les iás t i ca , pe rqué Ia j u r i sd i cc ió de I 'Esg lés ia e ra

to ta lmen t i ndependen t de l a j u r i sd i cc ió c i v i l . I , sob re

aques t aspec te , hem d rassenya la r que segons e1 fu r a l f ons i

de 1 -328 , con f i rma t desp rés pe r Car l -es I I I i Fe r ran V I I , cada

jur isd icc ió ten ia completament poder per a e leg i r la l lengua

en qué actuar ia Ia seua admin is t rac ió. (Vegeu F. Carreras,

1 -922 , p . 632 -633) .

A més a més, e l mate ix decret de Nova P1anta ref lecte ix

aques ta ma te i xa excepc ió de I ' admin i s t rac ió ec les iás t i ca :

"excep to en l as con t rove rs ias y pun tos de Ia j u r i sd i cc ión

ec les iás t i ca y modo de t ra ta r l a , que en es to se ha de obse rva r I a

p rác t i ca y es t i l o gue hub i se hab ido has ta aqu i " .

Aixó no obstant , e1 monarca es reservava Ia poss ib i l i ta t de

va r ia r e l s aspec tes re lac iona ts amb la j u r i sd i cc ió

ec les iást ica, per a la qual cosa sabia que havia de comptar

abans amb eI v is t - i -p lau de Ia Santa Seu. Aquesta nova

pretensió de la corona apare ix descr i ta poc temps després,

en un decret de 7 de setembre de L7O7, quan af i rma que

"Declaro que mi real ánimo ha s ido y es de mantener Ia inmunidad

de l a l g l es ia pe rsona l y l oca l , I a j u r i sd i cc ión ec les iás t i ca y

todas sus preeminencias en la posesi -ón en que estaba Ia Ig les ia

en ambos Re inos , an tes de Ia pasada tu rbac ión " (M . Pese t , "Apun tes

sob re l a I g l es ia Va lenc iana en l os años de Ia Nueva P lan ta " ,

Ana fes VaTen t i nos , núm. 9 , Va lénc ia , 1979 , apud A . V i l a Moreno ,

1 9 8 0 , p . 6 4 ) .

Passant ja a una a l t ra qüest ió , hem de t indre en compte que

L 2 4




Aix i , la documentac ió, d iguem-ne in terna, segui rá

redac tan t - se en ca ta lá f i ns a m i t j an seg le XV I I I .

Concretament , e ls documents sacramenta ls , e1s padrons per

a l comp l imen t de1 p recep te pasqua l , e l s esc r i t s sob re l es

ob res p ies i l es con f ra r i es , e l s } l i b res de comptes i de

rac iona ls , e t c . , con t i nuen esc r i t s en ca ta lá desp rés de l

decret de Nova Planta. Par t d taquesta documentac ió arr iba

f i ns e I 1 -740 sense canv ia r de l l engua , €D una s i t uac ió on

sembl-a que a lguns capel lans no fe ien massa cas a to tes les

ordenacions que, des dels estaments of ic ia l -s - -encapgalats

pe l b i sba t - - , anaven recomanan t I t ús de l cas te l - I á .

Peró, quan aquests r rconsel lsr r i t t inv i tac ionsrr a l -s canvis de

I lengua són insuf ic ients per a aconsegui - r e l -s resul ta ts

espera ts , es mod i f i ca Ia tác t i ca . És a lesho res quan es passa

de les recomanc ions a l a p roh ib i c ió exp l Í c i t a de 1 'ús de

la l lengua autóctona. Es t raga a l -eshores un p la per a

v is i tar to tes l -es parróquies de Ia d iócesi . En aquest

reco r regu t que rea l i t za e I b i sbe d tOr io la , Juan E I ías Gómez

de Te rán , a r r i bá a Ia c iu ta t d 'E l - x e I 3 d roc tub re de L74O,

en aquesta v is i ta pastora l es redacta un manament on

srordena, amb pecul iars raons - - forga conegudes en la

h i s tó r i a de l ca ta lá - - , gu€ s resc r iguen to t s e l s documen ts

de I t esg lés ia ún i camen t en cas te l l á . E I manamen t de ia

l i t e ra lmen t :

"o t ros Í mandamos a l os cu ras , a r ch i ve ros y rac iona l de nues t ra

Ig les ia gue r desde ao ra en ade lan te , en l os I i b ros que

respec t i vamen te mane jan y es tan a su d i recc ión y ca rgo en nues t ra

Ig les ia pa ra e I gob ie rno y economia de e I l a , no husen , n i

escr ivan ot ro id ioma que e l caste l lano, por ser éste de común

in te l i genc !a en l as Cu r l as Ec les iás t i cas y secu la res de den t ro y

fue ra de es te Re ino " .

L26



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n i ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

És de ressal tar en aquest manament la mat isac ió forga

eloqüent que in t rodueix en eI d iscurs en prec isar que eI

cas te l l - á s ren tén j a t an t f o ra - - cosa no rma l - - - com d ins

d taques t regne . D ra l t ra banda , aques t ma te i x p re la t

publ icava uns anys després, e I 1-7 56 concretament , un l l ibret

t i tu la t ReguTa CLer i . En l -a mate ixa por tada de L 'obra eI

bisbe avisava que "en unos exemplares se pone en idiona

Tatino, para Los ya instruidos, y en otros en CasteTTano,

para que los principiantes en eI Seminario del Santo

ConcíL io se in formen del Estado Ecles iást icot t . En aquest

l loc i en aquesta época estava c lar que e l cata lá era una

l lengua ja to ta lment marg inada.

A Ia c iu tat d 'A lacant , l - ' evo l -uc ió del cata l -á en

1 'ad rn in i s t rac ió ec les iás t i ca té , s i f a no fá , l es ma te i xes

caracter ís t iques que a EIx. Per una banda, pe1 que fa a Ia

parróquia de Santa Mar ia t robem ja eI 1738, €h una a l t ra

v i s i t a pas to ra l , l a p roh ib i c ió exp l í c i t a a usa r e I ca ta lá

en Ia redacc ió de l s documen ts de I ' esg lés ia . To t i a i xó , hem

de d i r que no ma i I a p roh ib i c ió és de l t o t exp l í c i t a , j a

eü€, genera lment , e I que es fa és obl igar a escr iure to ta

la documentac ió en caste l lá , sense esmentar per a res

l ra l t ra l lengua. En aquest cas concret ten im un a l t re

manamen t , de 8 de ma ig de L738 , oD es fa l r obse rvac ió que

1a forma del document es correcta peró no a ix í Ia l lengua

u t i l i t zada :

"En la Ciudad de Al icante á ocho d las del mes de Mayo de mi l

se tez ien tos t r en ta y ocho á e I S r . D r . Don An ton io Sau r ín Pa lm i r

y Ve ras te igu i , Canón igo Doc to ra l de l a San ta f g l es ia de o r i hue la ,

Juez subde legado de l a San ta C ruzada , y po r l os I I t s S res . Deán

y cav i l do de d i cha San ta I g l es ia en Sede Vacan te , V i s i t ado r

general de las de Ia Ciudad de Al icante y su par t ido. Haviendo

v i s to l os mo tes con ten idos en es te L ib ro D i xo , es ta r en Ia dev ida

1"27



A n t o n i M a s i M i ¡ ^ a t t e s

forma, y mandó se cont inuen en }a misma. Var iando solo e} ld ioma

esc r i b i éndo los en cas te l l ano pa ra ob ia r l os i nconven ien tes que de

Io contrar io se pueden segulr . Asi Io proveyó y mando en Auto de

V i s i t a d e q u e C e r t i f i c o = A n t e m i = D r . A g u s t i n B e r n a b . u S r i o =

R u b r i c a d o " . ( F . F i g u e r a s , L 9 2 9 ? , P S ' 2 3 0 ) '

sembla que 1a tasca que va encetar aquest v is i tador , Ia

reemprendre el bisbe dos anys més tard en comenqar

real i tzar a lgunes v is i tes pastora ls a les seues parróquies '

u l t ra I ' exemp le esmen ta t de Ia pa r róqu ia d tE IX , aques t

b i sbe 'unsmesosabans , j ahav iapassa tpe r l aco l . I eg ia ta

de sant Nico lau a Ia c iu tat drAlacant , on en una act i tud

mo l t més be l . I i ge ran t , op ta pe r una pos i tu ra pun i t i va . A i x í

un document de I 'esglés ia de sant Nico lau es declarava en

con t ra de I ca ta lá d raques ta manera :

, ,En Ia Ciudad de Al icante á veinte y t res días de1 mes de l {arzo

d e m i l s e t e c i e n t o s q u a r e n t a a ñ o s . E l l t m o . S r . D . J u a n E l í a s d e

Terán ob i spo de o r i hue la m i seño r . v l s to y reconoc ido es te L ib ro

de Bap t i zados , e t c . su I g l es ia Co leg ia l de Sn ' N i co lás de es ta

C i u d a d , m a n d o q u e d e s d e a h o r a e n a d e l a n t e s e e s t i e n d a n } o s m o t e s

en l d i oma Cas te l l ano , con l as exp res iones y f o rma l i dades

p r e v e n l d a s e n l a s v i s i t a s a n t e c e d e n t e s , c o n a p e r c i b i m i e n t o d e

gu€ r po r cada Mo te que se ha l l ase esc r i t o en va lenc iano se rá

mul tado eI cura ó Teniente que le hubiere escr i to ' en una l ibra

de esta Moneda para eI gasto de Cera del Al tar del ssmo'

S a c r a m e n t o . A s i l o p r o v e i ó y f i r m ó e l o b i s p o m i S r . d e q u e

c e r t ! f i c o . = J u a n E l i a s , o b p o . d e o r i h u e l a = R u b r i c a d o " . ( F .

F igue ras , 1929? o P . 229 \ '

Aquesta d isposic ió puni t iva per par t de l b isbe so ls es pot

comprendre tenint en compte que aquests manaments de

p roh ib i c i óde ] . ca ta l ae ren re j . nc i den t s ' j aques 'hav ien fe t

en f f -1as v is i tas antecedentes, , , com ja assenyala e l document '

I a i x i se r i a seguramen t , pe rqué en I t a l t ra .pa r róqu ia

va

a

1 , 2 8



E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n t t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a

a lacan t i na , I ' esg lés ia de San ta Mar ia , )a hem v i s t com dos

anys abans ja es prohib ia I 'ús deI cata lá de forma

exp l í c i t a .

CaI assenyalar , perór gu€ e l cas del manament de Ia

subst i tuc ió de l lengua en la capi ta l de Ia governació i de

1a d ióces i , O r io la , és p rou d i f e ren t . En l a seu de l b i sba t

e ls esdeveniment sravancen respecte de Ia resta de Ia

d iócesi uns 36 anys, ja que l rabandonament de] cata l -á en

1 'adm in i s t r ac i ó ec l es i ás t i ca es f a o f i c i a l e l L704 , f i ns i

to t abans de Ia desfeta drAlmansa i de la promulgació deI

Decret de Nova Planta. En concret , fou e l - capi to l

cat redal ic i , que t ingué l - Ioc e l 2 de gener de L7O4, e1 que

acordá adoptar e l caste l lá per a Ia redacció de Ia seua

documentac ió, ja que era aquest I t id iorna del Sant of ic i , de

l -a cu r ia ec les iás t i ca i de Ia res ta de l es esg lés ies (F .

F igue ras Pacheco , L929? , p . 229 ) . T t a i xó no obs tan t , ca l

cons ide ra r aques ta dada com una rnos t ra de t t f i de l i t a t a

1 'o f i c i a l i t a t de Ia l l engua ' r , en pa rau les de V . P i ta rch , j a

que s i es conservava eI L704, voI d i r que eI cata l -á encara

perdu rava en l t ad rn in i s t rac ió ec les iás t i ca de l a d ióces i m ig

segle després drhaver estat subst i tu ida a causa de Ia

repoblac ió murc iana de mi t jan segle XVI I .

Malgrat to tes aquestes prohib ic j -ons, i com que l -a

jur isd icc ió ec l -es iást ica es quedava a l - marge de les

d i spos i c ions de l a j u r i sd i cc ió c i v i l , com e I Dec re t de Nova

Planta, a lguns capel lans cont inuen escr iv j -n t en cata lá uns

anys després. Segurament e l - desconeixement del - caste l lá ,

o eI costum --o habi tu t - - de mol ts anys escr iv in t en cata lá,

o l rescassa impor tánc ia de Ia documentac ió que redactaven,

ser ien les raons més provables per a just i f icar l -a

L 2 9



A n t o n í M a s i M i r a t l . e s

con t i nuac ió de1 ca ta la en e l s anys pos te r i o rs a1 1740 . Hem

de teni r en compte que a vegades e1 canvi de } lengua en

alguns arx ius respon a causes tan s imples com la conej -xenga

i e I nombre de cape l l ans d runa esg lés ia .

Sens dubte, la imposic ió b isbal ob l igar ia , peró segurament

a ixó no va ser suf ic ient per a fer desaparé ixer la

consciénc ia I ingüis t ica que encara perdurar ia en a lguns

capel lans. Nrés una prova un dels punts que e ls d iputats de

I tan t i ga co rona d tA ragó van exposa r e l L760 a Car les I I I en

un r rMemor ia l de greugesrr . En aquest punt es demanava que tot

e l c lergat en genera l procedis de les ter res autóctones,

entre a l t res raons perqué

" F o r a d ' a q u e s t e s l l e i s g e n e r a l s , n ' h i h a u n a a l t r a d ' e s p e c i a l i

més pode rosa , que ob l i ga , a Ca ta lunya , Va lénc ia i Ma l1o rca , que

e Is b i sbes , i e l s c l e rgues de l - es pa r róqu ies , s i gu in o r i ünds o

cr iats en aquestes regions. Perqué segons hem di t , aquí es par la

una l lengua par t icu lar" . (E. Moreu Rey, EJ "Memor ia l - de greuges, ,

d e L 1 7 6 0 , B a r c e l o n a , 1 9 6 8 , p . 3 5 , a p u d V . P i t a r c h , 1 9 8 0 , p . 7 3 ) " .

Amb tot , peró, acabar ia per imposar-se, com era 'dresperar ,

Ia ideologia dels borbons decid ida com estava a subst i tu i r

e I ca ta lá de to tes 1es admin i s t rac ions i d ' imposar e l

caste l - l -á . Per a ixó, encara uns anys després es torná a

ins i s t i r en I ' abo l i c i ó de l ca ta l -á pe r m i t j á de d i ve rses

dispocis ions, la més impor tant de l -es quals fos la Reia l

Cédul -a de Car les I I I , publ icada eI 23 de juny de L '7 68 ,

recomanant Lrús exc lus iu del - caste l lá per a uni formi tat de

tota Ia documentac ió, prec que fa extensib le també a lst t . . .ord inar ios Diacesanos para que en sus Cur ias se actue

en l engua cas te7Lana . . . r r . (F . Ca r re ras , 1 -922 , p . 641 - ) .

t -3 0



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ¡ E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a

Aixó no obstant , haur íem de comparar Ia s i tuac ió que es

c rea r ia en cen t res ec les iás t i cs com e l d tE1x , A lacan t o

Or io l -a , on eI nombre de capel lans en una parróquia ben fác i l

podia passar de la v in tena, enf ront de les esglés ies rura ls

amb un o dos capel lans. Aquesta d j - feréncia rad icar ia en e l

fe t que Ia subst i tuc ió l ingüis t ica era més fác i I en

parróquies amb un e levat nombre de membres, ja que en mol ts

cas,os la redacció de la documentac ió anava a cárrec del

v i ca r i , €1 rac iona l o e l sac r i s tá , i a i x Í es t rac tava

únicament drocupar en aquestes tasques a ls que dominaven

I tescr ip tura en caste l lá . PeI contrar i , i com ens han

informat també13, € i l l -es esglés ies d. run capel lá , € I canvi

de l lengua depenia del coneixement del caste l lá de 1 'ún ic

membre ec les iást ic , que havia de fer f ront , a més, a por tar

endavant tota l-a maquinária burocrática que creava

l t esg lés i a (Vegeu A . V i l a MORENO, I 98O, p . 2L9 ) .

Un cap í to l a pa r t , i semb la que més d i f í c i l d ' esb r ina r , d ins

d ragues ta aná l i s i de l -a l l engua ec les iás t i ca , €1 fo rmar ia

I tes tud i de l a l l engua de l s cape l l ans en e l n i ve l l o ra l i

no en l resc r i t , l a l l engua de Ia p red i cac ió . Hem

drassenya la r en p r imer l l oc que r r l a p red i cac ió e ra un

component r igorosament independent dins del- corpus global

l i túrg ic , gue es componia dra l t res par ts a lhora

independen ts " (C . Ba t l l e i Ra fane l l Va l l - L lose ra I L989 , P .

27L ) . Aques ta con f i gu rac ió poss ib i l i t ava gu€ , a l - marge

dru t i l - i t za r e I 1 la t Í en ague l l es pa r t s més es te reo t i pades ,

la predicac ió es fes en una a l t ra 1 lengua, eI gue no sabem

és en quina de les dues: cata lá o caste l lá . Aquesta e lecc ió

13 . P " r exemp le , I ' ún i c cape l l a d ' una pe t i t a es lgés ia de l es va l l sdel Vinalopó avisa aI marge de la documentació dels quinque Tibr í que,malgrat e l manament del seu b isbe d 'usar únicament e l caste l lá ' e l lsegu i rá esc r i v i n t en ca ta lá pe rqué descone i x I ' a l L ra I l engua . Ag raescaquesta in formació ora l de Rafael Navarro Mal lebrera.

t_3 t-



A n t o n i M a s i M i r a t l . e s

també podia anar en concordáncia amb e l - capel lá que I i

correspongués of ic iar aquesta par t , ja que podien ser

cape lJ -ans d i f e ren ts .

Segurament , ser ia e l caste l lá la lJ -engua de la major par t

de l es i n te rvenc ions de l s cape l l ans en l -es t rones , a i x í

a lmenys ho hem de dedui r a par t i r de to ta 1a j -n formació que

hem recol l i t . Sense anar més l luny, sabem que a pr inc ip is

de1 segle XV va veni - r a Elx sant V icent Ferrer , €1

predicador que fent ús del cata lá era entés en l l -ocs amb

par lan ts d runa a l t ra l l engua . També ten in no t i c i a que a

f ina l -s deL mate ix segIe, €1 1,484, vá estar predicant un

f rare caste l lá sobre la santa croada14.

Fac to rs com I ' o r i gen cas te l l á de Ia ma jo r pa r t de capeJ - Ians ,

Ies act i tuds favorables de la d iócesis envers l -a lJ-engua

cas te l l ana , e I p res t i g i d raques ta l l engua davan t

d t i ns t i t uc ions com Ia Inqu is i c ió i a l t r es que j a hem

desplegat a l - I larg draquest capí to l , ens fan suposar , amb

poc marge drerror , gue en eI segle XVI I e l - caste l lá també

s tu t i l i t zava en e l s se rmons .

I s i amb e ls sermons només podem formular h ipótes is , no és

eL cas dels t tMandatos de Vis i ta t t que estan escr i ts sempre

en cas te l l á . A pa r t i r de L6O7 conse rvem en l ra rx iu de Ia

bas Í l i ca de San ta Mar ia d 'E Ix l es ac tes de l es v i s i t es

pastora ls que real i tzaven eIs d i ferents pre lats a Ia

parróquia i que després drhaver redactar l -a s i tuac ió

mate r iaL i económica de I t esg lés ia , sempre acabava I rac ta

14. eI mateix autor ja comenta que aquest fe t "Ref l e ja así mísmo fapenetrac ión de 7a cu.Ttura casteLLana -en este caso a t ravés de lap a l a b r a h a b L a d a , d e L a p r e d í c a c i ó n . . . " , J . H i . n o j o s a , ( 1 9 9 0 , p . 4 2 4 ' t .

L32



E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ¡ E t x e n I ' e d a t m o d e r n a

amb un conjunt de manaments. Aquests manaments eren després

l l eg i t s en I ' o fe r to r i de Ia m issa ma jo r pe r a assaben ta r

tots e ls fe l igresos, i - segurament Ia seua lectura es

real i tzar ia en la mate ixa l lengua en qué estaven redactats .

Druna banda ten im eI test imoni de1 canonge Bernardo Aldrete,

rea l - i t za t e I l - 606 i ana l i t za t pe r Joan Fus te r ( 1969 r p .

1 -85 ) , on a f i rmava que :

"En Ca ta luña , y más en e l Re ino de Va lenc ia , t odos l os se rmones

se hacen en romance , e l cua l saben y hab lan todas l as pe rsonas

que son de a lguna sue r te , s i b i en l a gen te o rd ina r i a usa Ia suya

na tu ra l ca ta lana , d i ve rsa de Ia nues t ra "

No és que eI cata la desaparegué completament de1 regis t re

o ra l ec les iás t i c , t ambé ten im no t í c ia d ra lgunes p red i cac ions

real - i tzades en aquesta l lengua, peró sembla que Joan Fuster

l -es enquadra en l -es excepcions. Quan es vo l ia ce lebrar

a lguna festa o a lguna commemoració autóctona o loca1 era

aleshores quan es fe ia eI sermó en la l lengua vernacla¡ uD

preceden t , po tse r , de 1 tús d ig lóss i c de l a 1 lengua . Com

també ho semblava e1s sermons que es pronunciaven en cata lá

ja que ex is t ia eI tóp ic que aquesta era una r r l lengua

apostó l icarr perqué sant V icent Ferrer va predicar en aquesta

l lengua arreu drEuropa i era entés per to ts e1s seguidors.

Dra l t ra banda , i segu in t t ambé l , t aná l - i s i r ea l - i t zada pe r Joan

Fuster , ve iem com eI va lenc iá mai no va ser l -a l lengua de

l -es p regá r ies j a que e l s va lenc ians r rde d i r - l es en l l a t i ,

com e ra cos tum en 1 tEda t M i t j ana , passa ren a d i r - l - es en

cas te l l á , €D e I seg le XV I o en e l XV I I " . Davan t d 'aques ta

rest r j -nc ió de Ia 1 lengua, so ls reserva a1 cata lár r l rensenyament del catec isme - - i encara no sempre-- i e I

L 3 3




r i t ua l de l - s sag ramen ts r r ( J . Fus te r , 1 -968 , p . l - 98 )

Realment Fuster no anava mol t er rat quan cre ia que

l rensenyament del catec isme no sempre era en l -a l lengua

ve rnac l -a . A lmenys , a i xó hem de dedu i r de l cas conc re t d rE Ix ,

on sabem per un manament que contenia una v is i ta pastora l

de t75 l que e l s cape l l ans l l eg ien a l s x ique ts e I de l pa re

R ipa lda , j esu i ta to ledá , au to r de d i ve rsos ca tec i smes , d .e1s

qua ls sabem que e I L746 se rn t radu Í un a l - ca ta lá , t o t i que

no c reguem que fos aques t I ' u t i l i t za t pe l c l e ro e1xá de

mi t j an seg le XV I I I .

I to t a ixó, encara que més av iat ca ldr ia esperar un

pos i c ionamen t f o rga d i f e ren t pe r pa r t de I 'Esg1és ia . Joan

Mart i op ina, p€r exemple, gü€ davant de ls nous vents que

co r r i en en Ia cen tú r i a de Ia I I . l us t rac ió con t ra r i s a

I tEsg Iés ia , aques ta es veu r ia ob l i gada a t t f e r p rose t i t i sme -

- se rmons i ca tec i smes en ca ta l á . r r ( J . Ma r t Í , L989 , p . 73 ) .

E l que s i sabem ce r t és que e I mes de j u l i o l de L76O e l s

representants de les ant igues c iu tats de Ia Corona dtAragó -

-Saragossa, Barcelona, Valéncia i l ta l lorca-- presentaven un

memor ia l a l re i Car les I I I en l -es úniques cor ts que van

convocar . En aquest memor ia l e ls d iputats t ransmet ien aI

monarca Ia seua protesta per I rús de la l lengua caste l lana

que fe ia e I c le rga t en genera l , esg r im in t , a més , . com a

argument I ragrav i cornparat iu que es produia ent re e1s

fe l i g resos de l es Índ ies , on e l s cape l l ans hav ien d ren tend re

i pa r la r l a l l engua d 'aque l l s l l ocs , i e l s d raques tes te r res

on e l s cape l l ans fe ien poc es fo rq pe l ca ta lá . E I memor ia l

fent ús tarnbé druna cer ta i ron ia, acaba p lante jant que

tt íQuanto convendria que 7os obispos asi en Las Indias como

L 3 4



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n [ ¡ e d a t m o d e r n a

en España, no teniendo e7 don de Las

l-os apóstoles, habTaran l-a Tengua de

( C i t . p e r F . F e r r e r , 1 9 8 6 , p . 3 4 ) .

Tenguas que tuvieron

sus f e I i g reses . . . J r l

MARC LINGUISTIC

4 . 1 E l c o n t a c t e a m b e l - c a s t e l l á

A les comarques del sud del PaÍs Valenciá e l - cata lá ha estat

una l lengua que ha hagut de conviure sempre amb eI caste l lá

en cer ts ámbi ts dtús. Sembla que l -es caracter is t iques

pol í t iques de l -a pre-conquesta just i f icar ien, a lmenys en

par t , Ia cohabi tac ió drambdues l lengües. Pr imer e l t ractat

de Cazo la (LL79) , desp rés e I t rac ta t d 'A lm i r ra

f i na lmen t , e I t r ac ta t de To r re l l as , van poss ib i l i t a r una

zona de f rontera i de contacte-entre l -es dues l lengües.

En aquest context po l i t ic ens t robem ja amb una gran

quant i ta t de pr iv i leg is i d 'a l t res documents redactats en

caste l - Iá . Durant e I segle Xf I I , i mentre EIx per tany ia a la

corona caste l lana, la comarca era senyor ia de Don Manuel

i més tard de f in fant Don Juan Manuel (Vegeu A. Ramos,

1970) . Aques ta pe r t i nenga poss ib i l i t á , €D g ran mesura ,

1 'apa r i c ió d ra lguns func iona r i s amb co rnpe ténc ia l i ngü i s t i ca

caste l lana, ja guer a lmenys aquests hav ien de saber

in terpretar to ta Ia documentac ió eü€, des de CasteI la ,

env iava l a nob l -esa cas te l l ana (Vegeu F . G imeno , 1 -983 , on

s ranaL i t za una va r iab le cas te l l ana en un l l i b re de

pr iv i leg is re ia ls concedi ts a Alacant i a Or io la durant e l

seg le X I I I ) .

1 3 5



A n t o n í M a s i M i r a [ [ e s

De tots és sabut que amb eI canvi de d inast ia i l 'apar ic ió

de ls T ras támares l t any L4 I2 r €s de i xava Ia po r ta obe r ta

perqué la l lengua caste l - lana st in t roduís en la casa re ia l

cata lana. Aquest és un a l t re esdeveniment h is tór ic que

repercut i rá en eI l larg procés encetat de penetrac ió del

caste l lá en Ia corona cata lano-aragonesa. El - procés

s f i n j - c ia rá pe r l a cú r ia re ia l . Pe r a F . Car re ras (L922 , p .

631-) ja és un exemple prou s imptomát ic d 'aquesta nova

act i tud que va adoptar la corona e l fe t que ja , a f ina l -s de l_

segle XV, Ferran eI Cató l ic es d i r ig i ra a l -s va lenc ians en

l lengua caste l lana; era, per a aquest estudiós, € I pr imer

re i que ut i l i tzava eI caste l lá amb e ls va lenc ians.

Després de Ia corona, €1 procés cont inuará per la noblesa

més immediata. Av iat aquesta nova I lengua desper tará

l - t in terés i la cur j -os i ta t en uns ambients soc ia ls que havien

descober t un cer t regust per to t a I Ió que provenia de

Caste l la . A més a més, la l lengua esdevingué un t re t

d i ferenciador ef icaq per a manteni r les d is tánc ies amb l -es

al t res capes soc ia ls .

Com ja hem di t , Ia conf luéncia l ingüis t ica de to tes dues

J- Iengües ha ex is t i t sempre en cer ts n ive l - l -s , sobretot en e l -s

formals, com ara en a lguna documentac ió escr i ta . En aquest

aspecte, hem d 'afegi r la impor tánc ia que h i t indr ien e ls

notar is ls , ja que com a func ionar is públ ics haur ien

aconsegui t , amb tota seguretat , cer ta competéncia per a Ia

redacció de documentació tant en l lengua catalana com en

cas te l l ana .

15. Sobre eI paper del notar i en Ia regular i t zac ió l ingüist icav e g e u M . F o n o l l o s a , e t a J . ( 1 9 8 6 ) .

l_3 6



E I c a n v i I i n 9 ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a mooerna

També sabem que Ia noblesa fou el següent estament que va

fer ús del - caste l lá com a l lengua própia. Aquesta noblesa,

per t ransfuguisme l ingüíst ic , i sobretot per Ia procedéncia

--major i tár iament forana-- , va co l . l -aborar també

a in t rodui r e I caste l - Iá en aquestes ter res, a fer normal e I

seu ús per aquestes la t i tuds i , a més, a in t roduj , r - lo en una

societat que havia estat genera lment cata lanopar lant f ins

a lesho res .

Tots e ls in for tun is que a pr inc ip i de l segle XVI comengar ien

a caure sobre eI cata la - - l ter róniament anomenada decadéncia

l i t e rá r i a , e l s p r imers i n ten ts de secess ion i sme l i ngü i s t i c ,

e t c . - - s tan t i c i peD, pe r d i r -ho d ra lguna manera r € r r uns

quan ts decenn is a Ia c iu ta t d 'E l x . A f i na l s de ] seg le XV ,

o més concretarnent to t just encetada la década de i "47O,

apare ix una pr imerenca noblesa en aquesta comarca - -e l_s

Cárdenas-- que es va establ i r e l L47L, noblesa c larament

d ig lóss ica a causa de Ia seua procedéncia caste l l -ana.

L tapa r i c ió d runa nob l -esa cas te l l ana en Ia soc ie ta t e l xana

t indr ia , sens dubte, conseqüéncies l ingüíst iques, a lmenys

en a lgunes determinades capes soc ia ls i , sobretot , €D

I res tamen t ec les ids t i c . I és güe , óbv iamen t , s i e I senyo r

feudal , güe representa la just Íc ia i l -a jur isd icc ió c iv i l

i c r iminal i que, a la vegada, és e1 propietar i ú t i l i

d i recte de la comarca, vo l ia contro lar to tes 1es seues

terres, estava c lar que la documentac ió que es re lac ionava

amb 1a seua admin i s t rac ió hav ia d resc r i -u re rs en cas te l l á

(Vegeu P . Ru i z To r res , I 981 - t p . 50 ) . D ra l t r a banda , aques t

fe t no suposa avui cap novetat per a Ia h is tór ia de Ia

l l engua ; l r a r i s toc rác ia fo rana , com ja hem d i t , ens hav ia

acostumat a ompl i r les prestatger ies dels arx ius amb escr i ts

L37




redactats en caste l lá , ta I i com podem comprovar en

consu l ta r I a documen tac ió de 1 'a rx iu de l a bas i l i ca d 'E l x .

Per exemple, la correspondéncia que mantenia eI senyor

feuda l amb I tEsg lés ia s resc r i v i a to ta en cas te l l á .

Aixó no obstant , no fou so ls aquesta famíI ia de ls Cárdenas

1a que va in t rodui r i va fac i l i tar l 'ús del - caste l lá a la

comarca del Baix Vinalopó. Amb eI pas del temps - -e1 segle

XVI I - - i amb unes condic ions favorables per a l - reconomia

1ocal , unes quantes fami l ies van comengar a ascendi r

soc ia lmen t , i , a poc a poc , asso l i r en un cons ide rab le poder

económic. Eren fami l - ies que procedi -en dtant ics caval lers

medievals que ara havien aconsegui t grans propietats de

te r res i , a lho ra , de t i t o l s nob i l - i a r i s . Es t rac tava de

coqnoms ben coneguts en Ia h is tór ia locaI - -Vai I l -o de

L lanos , Or t i z , San tac i l i a , M i ra l l - es de Imper ia l , Pe rp i -nyá ,

Ma l l a , So le r (P . Ru iz , 1 -981 , t p . 2L4 ) . Aques ts van ocupar ,

lóg icament , e ls cárrecs més re l levants d ins de la v ida

mun ic i -pa1 i ec les iás t i ca d 'E Ix .

D ta l t ra banda , I tEsg lés ia no escapar ia a aques tes

inf luéncies l ingüis t iques, n i es mant indr ia a l iena a to ta

aquesta pet i ta noblesa. EI contacte amb e ls propietar is es

fe ia inev i tab le per to t t ipus de raons. Cal pensar només

gue, tant un grup com I ra l t re , compart ien mol ts de ls

in teressos económics i soc ia ls . Óbviament és fác i1 dedui r

que aquesta nova noblesa, de procedéncia major i tár iament

1ocal , €s farn i l iar i tzar ia gradual rnent amb Ia l lengua que

par laven e ls Cárdenas.

És durant aquests quasi dos segles en qué Valéncia

representa I rhegomina en la zona cata lanopar lant , quan es

1 _ 3 8



E I c a n v i I i n g Ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t í c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

produeix eI nou v i ra tge de la I lengua cata lana. Hem

dresmentar ac i e I fe t que durant aquests quasi dos segLes

hi ha uns impor tants esdeveniments h is tór ics que

repercut i ran en la soc ietat i , óbv iament també, €t la

l lengua. En un pr inc ip i ja hem assenyalat e I canvi de

d inas t i a en l a casa re ia l ca ta lana , on a pa r t i r de p r i nc ip i

de1 seg le XV , s r i n t rodue ix Ia casa de l s T ras támares , f am i l i a

pe r tanyen t a Cas te1 la , i amb e l l s , es poss ib i l i t a rá més ta rd

l raccés de l cas te l - l á a Ia monargu ia , i pe r ex tens ió , a Ia

noblesa, c lasse que amb e1 t r iomf de les Germanies de

pr inc ip i deI segle XVI ac lar i més Ia seua adscr ipc ió

l ingüÍst ica caste l lana. Aquest pr imer contacte amb la corona

cas te l - l ana va se r I t i n i c i d run con t i nu de nous en l l agos . Més

tard constatem la unió de les dues corones amb e l casaments

dels Reis Cató l ics i després, per a conf i rmar aquests

en11aqos , l r apa r i c ió de l s nous v i r regna ts anomena ts pe r I a

nova casa d inást ica dels Austr ies.

Per acabar aquest punt , hem drassenyalar també e l - canvi

d 'or ientac ió l ingüis t ica que pren 1a I lengua cata l -ana a

par t i r de l segJ-e XV. Durant I 'época medieval podr iem di r que

eI cata l -á mantenia mi l lors re lac ions amb les I lengües

ga l . l o román iques , f i ns i t o t , €h mo l t s casos , aques tes

l lengües f ranceses serv ien aI cata lá com a model - l ingüis t ic

en moltes de les seues so luc ions. Aquesta época co inc id ia ,

per una banda, amb l rassol iment de l testándard que creá Ia

Cancel - Ier ia re ia1, í , a més, arnb la uni formi tat l ingüis t ica

del cata lá amb e l tóp ic l ingüís t ic de no poder-ne

dj - ferénciar en la documentac ió cap t re t d ia l -ecta l . Per una

al - t ra banda, eren e ls segles en qué Ia c iu tat de Barcelona,

seu de l -a Cancel ler ia per a leshores, es mantenia com a

capital o com a ciutat hegemónica no sols de Catalunya sinó

L39



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a

A par t i r de to ta aquesta s i tuac ió és quan es produeix , com

ja hem esmentat , e l v i ra tge del cata lá cap a les propostes

j -be ro román iques . D 'una banda , I ' hegemon ia po l i t i ca de

Valéncia suposa també I 'hegemonia l ingüis t ica i , per tant ,

Ia c i -u tat eu€, contrár iament aI que srha defés f ins ara,

s te rege ix com Ia impu lso ra de l es i nnovac ions l i ngü Ís t i ques

de l ca ta lá , s i t uac ió , a més , a favo r ida pe l nou con tex t de

conv i vénc ia amb e l cas te l - I á , I l engua que s rhav ia i n t rodu i t

forga en e l - cap i casal . Cal també recordar eI per iode

d tesp lendor i d rexpans ió en qué es t robava l a l l engua

caste l - lana durant e l - segle XVI . Les conseqüéncies d 'aquest

per iode sobre la l lengua cata lana ja són prou conegudes,

conseqüéncies a més que es van estendre a par t i r de

Va1énc ia . És , p€ r t an t , éh aques ta época quan s t i n i c ia

I tan i ve l l amen t i 1a i n f l uénc ia , sob re to t en I raspec te

morfos intáct ic , de l nou cardcter iberorománic que enceta e1

cata lá, encara que en l raspecte léx ic es conserva més e l -

ca rác te r ga l . l o román i c (Veg . c . Co lon t I 976 ) .

4 . 2 E l - c o n t a c t e a m b e l l l a t i

Canv ian t a ra l ' aná l i s i cap a l t a l t r a l l engua , hem de fe r

referéncia a l 1 la t i , la l lengua de Ia cu l tura i de Ia

documentac ió jur íd ico-admin is t rat iva per exceI . Iénc ia durant

I t eda t m i t j ana . Conc re tamen t , t o t s e l s documen ts de l ra l t a

edat mi t jana eren redactats exc lus ivament en I Ia t í . A causa

d'aquesta re l leváncia, e l l1at Í segui rá perv iv in t durant uns

quants segles més en els ámbits administratius i culturals

de la soc ietat de Ia baixa edat mi t jana, encara que ja

comencen a aparé ixer en e ls d iversos documents par ts com eIs

noms i cognoms, o topónims, o x i f res, o determj-nats mots en

1 4 L




I es d i f e ren ts l l engües vu lga rs (Vegeu S . So lé , L982) .

En canvi , a par t i r de Ia centúr ia catorzena e l -s notar is

comencen a redactar en cata lá, l lengua que ani rá estenent-se

en la major ia dels documents a par t i r de l - segle XV. Tot i

a ixó, Ies dues l lengües perduraran encara juntes en mol tes

ocasions, f ins i to t en un mate ix document podia aparé ixer

en l es dues l l engües . L re lecc ió d 'una l l engua o l - t a l t ra

venia determinat segons la natura deI document o del

so l - . l - i c i t an t .

En e ls documents draguest per iode redactats en cata lá ve iem

Ia s i tuac ió inversa a l - resmentada en e1 parágraf anter ior .

L tesc r i t es redac tava en ca ta lá , men t re que Ia da ta , a i x i

com un gran nombre de fórmules estereot ipades dtaquest

reg i s t re admin i s t ra t i u , es redac tava en 1 la t Í . A més a més ,

Ia perv j -véncia del - I la t i es pro longará tarnbé per mi t já de

cul t ismes i a l t res in f luéncies s in táct iques, durant uns

quants segles més en e ls reg is t res més formals de les

1lengües neol - Ia t ines.

Per to t agó, assenyalem ac i gu€, a més de Ia cohabi tac ió amb

el caste l lá , no hem drobl idar tarnpoc eI contacte del - cata lá

amb eI l la t i . Aquesta l lengua pren un ressó especia l en

aquest ámbi t d tús concret , ja que e l - 1 la t í es podia

cons ide ra r com Ia l l engua o f i c i a l d ins de I 'Esg lés ia . A més ,

grác ies a aquesta inst i tuc ió e l l la t Í ha perdurat durant

tants de segles, f ins i to t després de 1a const i tuc ió de les

1lengües romániques.

Ja hem ind ica t que e l - l - la t i va ser duran t l ra l ta edat

mi t jana la l lengua exc l -us iva de Ia documentac ió ju r id ico-

L42



E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E i x e n moderna

admin i s t ra t i u a causa , sob re to t , de l a i n f l uénc ia de l a

cúr ia romana en les cancel ler ies auropees a par t i r drunes

normes d tes t i l , Fo rma d i c tand i f i xades pe l papa Gregor i V I I I

en e l - segLe X I I (Vegeu M. R . Sas t re , l - 989 ) . Més ta rd , en l a

baixa edat n i t jana, i quan les l lengües romániques apare ixen

en la documen tac ió j u r íd i co -admin i s t ra t i va , e I l l a t í , pe ró ,

no es bande ja to ta lmen t , j a que mo l t s d raques ts documen ts

es conserven amb una vers ió l la t ina i una a l t ra en

románi-ca16.

Dra l t ra banda , € l paper rea l i t za t pe r I a Cance l l e r i a re ia l

a pa r t i r de l - seg le X IV en l ' a tenc ió a Ia co r recc ió i a I a

cu ra es t i l í s t i ca , t an t de l l l a t Í com de l ca ta ld , és , sens

dubte, de gran impor tánc ia per a l rev i fa l lament de l I Ia t í

en to t s e l s ámb i t s admin i s t ra t i us de l a Corona d rA ragó" A

més a més, aquest ambient favorable aI prest ig i l ingüis t ic

de1 l la t i s raccentua encara més amb l -a in t roducció en la

nostra cu l tura dels corrents cu l tura l -s humanist ics i ta l ians

i , més tard, amb e l Renaixement .

Tant l rhumanisme com el Renaixement subrat l len eI

considerable va lor de Ia cu l tura del món cIáss ic , i per

tant , d€ ret ruc, de la l lengua emprada en aquel I context

soc ia } an t i c . En aque l l - amb ien t i n te l . l ec tua l , t en im , d runa

banda, gue Ia nobl -esa s ' incorpora amb tota fac i l i ta t a l - món

cul tura l i l i terar i caste l lá , a f i de segui r e I corrent

i n te l . l - ec tua l de Ia seua c lasse homó loga cas te l l ana i

d raconsegu i r un t re t d i f e renc iado r amb les a l t res c lasses

vengudes en l a German ia . D ra l t ra banda , t en im e I món

académic i par t de 1a burgesia que adopta e l l la t í com a

1 A' - " E 1 s F u r sque després de Ia^ 1 ^ ^ + ^ 1 \q r 9 e L a a 4 .

del regne de Valéncia podr ia ser-ne un bon exemple jaredacc ió p r imera fe ta en l l a t í es va t r adu i r més ta rd

L43




nova express ió del món universal is ta que vo len t ransmetre.

Draques ta manera , I respa i de l ca ta lá va redu in t - se a poc a

poc i perdent e l protagonisme socia l que en segles anter iors

havia ocupat .

Aquesta bara l la a t res bandes per a ocupar e1 mon cul tura l

i l i terar i durant e I segle XVI es ref lecte ix per fectament

amb la producció b ib l iográf ica produida a Valéncia en eI

pe r iode comprés en t re 1 -474 i L564 . P . Be rge r (L982) ha

estudiat aquest fenomen de Ia decadéncia del - cata lá com a

l l engua l i t e rá r i a i n rha t re t , f i ns i t o t , e1 pe rcen tage que

aconseguej -x cada l lengua en les d i ferents etapes on va

demostrant la daval lada de produccíó l i terár ia en l lengua

ca ta lana , l r augmen t i es tab i l - i t a t de l es ob res esc r i t es en

l - l a t Í i I ' augmen t pau la t i u de Ia p roducc ió b ib l i og rá f i ca

cas te l l ana .

Aques ta d i ve rs i t a t t r i l i ngü i s t i ca a1 s i de I ' admin i s t rac ió

ec les iást ica provocar ia , sense dupte, amb e l pas del temps

1es normals confrontac ions i les óbv ies s i tuac ions de

b i l i ngü ísme - -o t r i l i ngües amb e1 cas te l l á - - , és a d i r , de

re l -ac ionar a cada l lengua una func ió determinada, més o

menys formal- en re lac ió a Ia r rcategor iar r de Ia 11engua.

Aquestes d iverses func ions les assenyala Al fonso Vi l -a en les

admin is t rac ions parroquia ls i les d is t r ibueix de la manera

següent :

" como h ipó tes i de t r aba jo se puede aduc i r I a ex i s ténc ia de

dig los ia para los documentos emanados de Ia Cur ia. De esüe modo

e l l a t í n se r i a l a l engua p r i nc ipa l y en e I I a se redac taban l os

esc r i t os dogmát i cos mora les o j u r i d i cos . E I cas te l l ano ya se

emplea para documentos dest inados a los párrocos en general

(desde f i na les de } qu in ien tos ) , m ienü ras que Ia l engua reg iona l

L 4 4



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t , a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

se rese rva pa ra manda tos d i r i g i dos a l pueb lo e , i nc luso , a l os

m o r i s c o s " ( A . V i l a M o r e n o , 1 9 8 0 , p . 5 2 ' t .

És fo rga s ign i f i ca t i u j a que en e I seg le XV I I , i en op in ió

de mo l t s l i ngü i s tes , l a vá Iua d runa l l engua es mesurava en

re lac ió a 1a p rox im i ta t a l l 1a t í . N 'és un bon exemp1e e I

test imoni que ens deixa Marc Antoni Or t í , güe eI l -64o

defensava Ia modern i tzac i í i I tús de1 va l -enc iá perqué, ent re

al t res raons, aquesta l lengua ten ia també Ia suf ic ient

suscept i l - i ta t per a adoptar préstecs del 1a l lengua l fa t ina:

"que també l -a nostra l lengua, ab Io d iscurs de1 temps se ha anat

po l i n t y en r i qu in t , com La Cas te l l ana , pu i x t é t ambé d i spos i c i ó

per a rebre 1o adorno que a la de Caste l Ia f i comunica Ia

L la t i na , de qué ha p res l o cando r , esp lendo r , os ten ta , y mo l tes

-Áe A6 ^ ' r é t ambé po t va l -e r - se I a nos t ra l l engua" ( J . R ibe l l és

ComÍn , B ibJ iog ra f i a de 7a Lengua Va l -enc iana , t om I I I , seg les XV I I

i X V I I I , M a d r i d , 1 , 9 4 3 , p . 1 0 9 , a p u d J . C o l o m i n a , L 9 8 7 ) .

Amb tot , peró, les l lengües romániques anaven desplagant eI

l la t i de l -a documentac ió admin is t rat iva i jud ic ia l a par t i r

de l - seg le X IV . En l rEsg lés ia , agues t ma te i x p rocés de

reculament de1 l la t í , encara que amb major in tens i ta t que

en e l -s a l t res ámbi ts , és un fe t a par t i r de d iversos

conc i l i s i sob re to t de1 conc i l i de T ren t , o f l l rEsg lés ia

s t i nc l i na pe r l a p red i cac ió i pe r l - ' ús admin i s t ra t i u de l es

l lengües vu lgars, a excepció, c lar está, de l r i tua l - l i túrg ic

que es mant indrá en ] Ia t i .

A ixó no obstant , Ies l Iengües romaniques sof r i ren les

conseqüénc ies d raques ta d ig lóss ia espec ia l . A poc a poc , l es

1lengües es farc i ren de cu l t ismes i l la t in ismes, de

cons t rucc ions d tab la t i u abso lu t , de ge rund i , de pa r t i c i p i s

de p resen ts , i d ' a l t res ca l cs s in tác t i cs , d rexp ress ions

L45



I I I LA LIJENGUA DE I I IAD!{ INISTRACIó ECIJESTiSTICA DIEIJX

]-. ELS DOCUMENTS ECLESIASTTCS

Part de la documentac ió que forma e1 corpus draquesta

invest igac ió I rhem obt inguda de I 'arx j -u parroquia l de la

bas Í l i ca de San ta Mar ia d 'E Ix . Aques t a rx iu es t roba en

I ' an t i ga sa la cap i tu la r de l resgJ -és ia , en Ia segona p lan ta ,

i , f ins fa poc, junt a l pet i t museu que e1 Patronat de Ia

Fes ta d tE l x h i man ten ia . L ra rx iu , t o ta lmen t desconegu t - - com

tan ts d ra l t res - - , con té vo ra 2800 documen ts , en t re

manuscr i ts , pergamins i impresos, que des de1 segle XfV engá

s 'h i han recop j -1at .

D ra l t ra banda , hem de d i r que l ra rx iu no será tampoc

1'únic- - es t roba completament desatés per Ies inst i tuc ions

ecles iást iques i c iv i ls . Actualment , peró, es t roba en fase

de cata logació grác ies a l -a tasca gue, de forma a l t ru is ta

i forga l1oable, rea l i tza Lt arx j -ver de l Patronat de l Mister i

d I E l x .

Aquest arxiu

documentac ió.

a rx ius l oca Is

conserva prácticament tota 1a seua

Diguem també eu€, a d i feréncia dels a l t res

ecles iást ics, aquest ha pogut servar-se

L47




i n tac te a l s ava ta rs h i s tó r i cs . A i x í , du ran t I a Guer ra

de 1 ,936 , s€ sa l vá de l f oc g rác ies a Ia táp ia que es

la po r ta de Ia sag r i s t i a , l l oc pe r on s rha de passa r

acced i r desp rés a 1 'a rx iu .

1- . - Sacramenta l : contro l admin is t rat iu

reg i - s t res , no t i f i cac ions , exped ien ts , e t c

tots e ls sagraments.

Malauradament no han t ingut aquesta mate ixa sor t e ls a l t res

dos arx ius parroquia ls de Ia c iu tat . Quan vaig in ic iar

aquest t rebal l , i quan vo l ia consul tar e1s a l t res dos

a rx ius , ens assaben tá rem que e I de 1 'esg lés ia de San t

Sal -vador i e1 de 1 'esglés ia de Sant Joan havien desaparegut

tota lment quan incendiaren aquestes esglés ies en la Guerra

c i v i 1 .

A f i de conéixer un poc Ia documentac ió que conté l rarx iu

pa r roqu ia l de 1a bas í I i ca de San ta Mar ia d 'E l x , rep rodu im

les d i ferents par ts de la cata logació que es real - i tza

avu i1 , i dona rem una b reu i n fo rmac ió d 'aque l l s esc r i t s

menys coneguts, per ta l de poder c i tar r €D I 'apar tat

següent , e ls d i ferents models de documentac ió, i re lac ionar-

l os amb 1 rús d runa o l ra l t ra l l engua . Aques ta ca taLogac íá ,

que segue ix e l s c r i t e r i s de J . Sánchez Por tas (1 -985 ) , es

basa en l tor iqen i cont ingut de ls documents i s ragrupen en

t res b Iocs2 :

C i v i I

féu en

per a

sobre eIs

refer i ts a

1 . _ . - ^ ^ - ^AquesEa tascaautor Joan Castaño, en

)- . La ca ta logac ióe l s a rx ius pa r roqu ia l s

que ja hem comentat abans, está, segons e l seuv ies de pub l i cac ió .

segueix mol t de prop la real i tzada també sobred ' O r i o l a p e r J a v i e r S á n c h e z P o r t a s , ( 1 9 8 5 ) .

1 4 8



E t c a n v i l , i n g ü í s t i c d e t c a t a l . á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a

2 . - Govern i acc ió pas to ra l :

normes per a1 funcionament

ec l -es iás t i ca .

nonenaments, acords i

de Ia i ns t i t uc ió

3 . - Ad rn in i s t rac ió de béns i r endes : admin i s t rac ió i

comptabi l i ta t de to ts e1s béns i reÉdes que ten ia

1 t esg lés i a .

Sobre aquesta t r ip le d iv is ió , Ia cata logació de to ts e1s

escr i ts s 'ha efectuat de Ia següent manera:

1. SACRAIVIENTAL

1 .1 - . Ba te j os .

L .2 . Conf i - rmaci -ons .

1 .3 . Comp l imen t pasqua l . Pad rons amb Ia re lac ió de

tots e1s ve ins de Ia parróquia. Amb aquests padrons

1 'EsgIés ia contro lava e l compl iment de ls preceptes

pasqua ls de l s seus fe l i g resos .

1 - .4 . Ma t r imon is .

1 .5 . De func ions .

2. GOVERN T ACCTó PASTORAL

2 .L . V i s i t es pas to ra l s .

2 .2 . Aco rds de l - c l e ro .

2 .3 . Con f ra r i es . Documen ts sob re l a cons t i t uc ió , ac tes

i comptes de l -es d i ferents confrar ies que h i hav ia.

2 .4 . Obres p ies . Jun t a I t es tamen t i j us t i f i can ts de

la fundació de I 'obra Pi -a, h i apare ix to ta la

documentac ió que just i f icava Ia seua adrn in is t rac ió i

e l seu compl iment .

L49



3 .


2 .5 . Rac iona l s . Con t ro l s de l es m isses i e1s cu l t es

re l ig iosos. Apare ix també e l nom del capel lá que e ls

o f i c i ava i l - ' es t i pend i que cob rava .

2 .6 . Co r respondénc ia .

2 .7 . D i ve rsos re l a t i us a l gove rn i 1 ' acc i ó pas to ra l .

ADMINISTRACIÓ DE BÉNS I RENDES

3 . 1 . F á b r i c a i j u n t a p a r r o q u i a l

comptabi l i ta t de ls impostos

quant i ta ts que srhan gastat en

3 .1 , .2 . Jun ta Pa r roqu ia l : aco rds que p ren ia l a

junta parroquia l sob re l - ' admin i s t rac ió de ]s

de lmes i sobre Ia de terminac ió de les obres en

1 t e s g l é s i a .

3 . 2 . A d m i n i s t r a c i ó d e I t r r a r r o v a d e 1 r o f i r r . f m p o s t q u e

c o b r a v a 1 t e s g l é s i a d e c a d a a r r o v a d ' o l - i p e r a s u f r a g a r

Ies despeses que or ig inava Ia representac ió de l -a

F e s t a .

3 .3 . Ad rn in i s t rac ió de l a ca rn i sse r ia de l - c l -e ro

3 .4 . Adm in i s t r ac i ó de l pob re .

3 .5 . Amor t i t zac ió " Con t ro I s de l s d re t s

e ls béns i lesdramort i tzac ions que pagaven sobre

p rop ie ta t s que adqu i r i a I ' esg Iés i -a .

3 .6 . P rop ie ta t s .

3 .6 . l - . Capbreus : con jun t de cóp ies

documentac ió notar ia l per a contro lar

quant i ta ts que havia de cobrar I 'esg lés ia

censos , I es rendes , l es emf i t eus i s , e t c .

3 .6 .2 . Reg is t re de censos : admj -n i s t rac ió de l s

censos pe r a reg i s t ra r e l s d ies , e l s mesos , 1es

rendes i les quant i ta ts que cobrava I 'esglés ia.

3 . l - . l - . F A b r i c a :

cobra ts i de les

o b r e s .

de

1es

de ls

1 5 0



E i c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

3 .6 .3 . P rocessos .

3 . 6 . 4 . Arrendaments: admin i s t rac ió de l s

immobles que posseia

1 ' esg Iés ia .

3 .6 .5 . Compres , vendes i es tab l imen ts .

3 .7 . Comp tab i l i t a t .

3 .8 . D i - ve rsos d 'admin i s t rac ió de béns i r endes .

4. DOCUMENTACIó ALIENA A LA PARRÓQUIA.

5. DOCUMENTS IMPRESOS.

2. LA MOSTRA

EI co rpus ec les iás t i c t ransc r i t en l rannex d 'aques t t reba l l

está format per un to ta l de 42 documents. Aquests estan

datats ent re eI l -565 i e I 1-7 40 | i apare ixen en l rannex

ordenats cronológicament , to t i que en a lguns casos, quan

es t racta de textos redui ts , e1s hem agrupat en un mate ix

document encara que eIs textos s iguen de d i ferent datac ió.

En aquest apartat intentarem assenyalar les caracterist iques

dfaquests documents que conformen Ia mostra sobre la qual

hem engega t t o t I ' es tud i de Ia va r iac ió soc io l i ngü ís t i ca

desplegat en e ls següents capí to ls . En aquest cas no

repassarem el corpus per I rordre cronológic s inó seguint 1a

proposta de l -a c lass i f icac ió draquesta documentac ió v is ta

anter iorment :

1. SACRAMENTAL. En aquest apar tat sr inc lou to ta 1a

documentació referida aI quinque l- ibri . Els documents són

breus en Ia redacció, cosa que reforqa més la formal i ta t de l -

arrendaments dels béns

r51




tex t , ja que normalment segue ixen una es t ruc tura mol t r Íg ida

o n s r e x p l i c i t a e l - n o m d e l c a p e I l á q u e r e d a c t a o q u e r e a l i t z a

e l sagrament , e l - nom de ls fe l ig resos i e I l loc i la da ta .

Tots es tan redac ta t .s pe1 c le ro i per tan t , to t i la seua

r ig idesa esmentada, moL tes vegades s t i n t rodue ixen

dia lecta l ismes. Possib lement Ia seua est ructura i autor ia

ha permés que siguen aquests els documents que mantenen més

f i de l i t a t a1 ca ta lá . E l s documen ts d raques t pun t que hem

in t rodu i t en 1 !annex són e1s següen ts :

1 .a . Ba te jos . Apare i xen en e I documen t E -8 , són un

tota l de c inc actes de bate ig datades en e l -s anys

L587 , 1 -589 , L629 , L7L7 i L736 .

1 .b . Con f i rmac ions . Es tan i nc loses en e I documen t E -6 .

Tot i que en aguests textos in tervé e l b isbe, estan

redactats en cata lá a d i feréncia dra l t res d.ocuments,

com les v i s i t es pas to ra l s , on ma jo r i t á r i amen t

s 'u t i l i t za e l - cas te l l á . En to ta l són 3 ac tes de

con f i rmac ió da tades en e l - s anys 1583 , L587 í L72 I .

L .c . Matr i rnonis . Aquest recul l de desposor is apare ixen

al - document E-5. Igual que les a l t res actes del

quinque Tibri són breus i per tant hem pogut incloure

7 ac tes de casamen t da tades en t re e I L575 , e I 1 -582 , e I

161 -0 , e l l - 659 , e I 1 ,672 i e I L738 . Hem d ta feg i r t ambé

que a lgunes actes de desposor is estan recol l ides dtun

LLibre de desposoris de la parróquia de Sant Joan

Bapt is te del raval d tEl -x , document que es t roba a

l ra rx iu de l a bas i l j - ca de San ta Mar ia i pe r a i xó

seguramen t s rha conse rva t j a que l ra rx iu ec les iás t i c

d 'aque11a parróquia pat i un incendi durant 1a Guerra

drEspanya. Aix í mate ix també hem de comentar en aquest

pun t e l documen t E -38 , de l ' any L7O6, j a que es t rac ta

L52



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a L á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e c n a

drun ce r t i f i ca t d tun casamen t rea l i t za t a l a pa r rósu ia

de Sant Salvador s is anys abans.

l - . d . De func ions . Apare i xen a I t ex t E -10 . Aques t

document inc lou 4 actes drenterraments. Aquestes actes

es tan da tades en t re e l s anys 1589 t L7 l -2 , L723 i L74O.

Ca1 comentar que aquesta darrera acta de I74O és eI

document ec les iást ic que d ins del nost re corpus ha

mant ingut més tardanament e l cata l -á . Possib lement a

par t i r de l manament que recul l Ia v is i ta pastora l de

L73B ja e ren pocs e l s documen ts redac ta ts en ca ta lá ,

i ent re aquests pocs mol ts estar ien inc losos en

aquests punt de ls documents sagramenta ls .

2. GOVERN I ACCIó PASTORAL. Conformen aquest segon punt 1a

documentac ió refer ida aI contro l i regulac ió de la v ida

ecles iást ica tant de l -a parróquia com de les a l t res

ins t i t uc ions , com les con f ra r i es , ob res p ies , e t c . que es tan

di rectament re lac ionades o que en depenen. Un a l t re e l -ement

i rnpor tant d t aquest apar tat són les e lecc ións dels d i -versos

cárrecs ec les iást ics que governaven i contro laven to tes

aquestes inst i tuc ions. Sembla haver una pr i -mera d i feréncia

entre I tadmin is t rac ió de Ia parróquia i de les a l t res

inst i t iuc ions menors esmentades, ja que en Ia documentac ió

parroquial intervé sempre un notari mentre que en 1a

documentac i -ó de ]es confrar ies i obres p ies no ca l l racte

de fe del notar i

2 .a . Aco rds de l c le ro . Reun ions i assemb l -ees de l s

d i ferents estaments ec les iást ics per a prendre acords.

Di -ns d 'aquest apar tat podem di ferenciar tanbé e ls

documents següents:

Capi to Is . Aquests documents necessi ten e l - v is t i

p lau notar ia l ja que sembla que són. acords del máxim

r53



A n t o n i M a s i M i c a t t e s

organ isme ec les iás t i c , p res id i t pe l v i ca r i f o ráneo ,

e l s cape l l ans de Ia pa r róqu ia i a l t r es pe rsones c i v i l s

que formaven par t draquestes assemblees i que

normalment són persones destacades d ins de Ia v ida de

l -a c iu tat . Mantenen una est ructura mol t estereot ipada

refer i -da a Ia documentac ió admin is t rat iva amb una

int roducció deI l loc, data i ass is tents i seguida de

Ia presentac ió dels punts i aprovació següent . Aquests

documents deixen de redactar-se en cata lá eI L707 per

les raons ja esmentades. En eI nost re corpus hem

int rodui t un to ta l de 5 actes del capí to I i són e1s

documen ts següen ts : E -1 , da ta t e l - l - 565 ; E -1 -3 , de 1606 ;

E - l - 4 , de L6O7 ; E -15 , de l - 608 , i , f i - na lmen t , E -36 de

1705 .

- Concórd ia. Documents que recul len e l -s acords en les

s i tuac ions de desavinences entre e1s capelJ-ans.

Aquests acords com a documents in terns no necessi taven

Ia s ignatura del - notar i i per tant e1s redactaven e ls

cape l l ans que i n te rven ien en e I I ' con f l i c te t r .

L test ructura i també 1a l lengua no apare i -xen tan

estereot ipades. E l nost re corpus conté una concórd ia

en eI document E-2 datat e l L571, , eüe recul l e ls

acords deI c lero de les t res parróquies l -ocal -s en

re lac ió a d i ve rsos temes . L ra l t ra concó rd ia que

apare i x és e I documen t E -37 , da ta t eL t706 , recu l l - e l s

acords entre eI c lero i e l nobl -e Sal -vador Perp inyá en

nom de ls fab r ique rs de 1 tesg lés ia sob re d i ve rsosI ' p le i t s i des t i x i t s ' r .

Ordres. Aquests documents de carácter intern i per

tant també redactats pels capel lans serveixen per a

organi tzar la v ida in terna de1 c lero. A vegades són

adaptac ions d 'a l t res manaments de les autor i - ta ts

L54



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n | . ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

ecles iást iques. En aquest cas ten im e l - document E-3 de

l tany I57L , és una o rd re pe r a to tes t res pa r róqu ies

d tE lx que con té l es obse rvac ions que qua lsevo l cape l l á

f rha de ten i r y costum que. s guarda en los

en t re r ramen ts r ' . L ' a l t ra o rd re apa re i x a l documen t E -40

de 1 ,7L3 on es regu la r i t za l r r rho ra ex t rao rd iná r ia de

en t ra r en Io co r , a1s o f f i c i s y p rocessons en 1o

d iscu rs de l añy t t .

2 .b . Nomenamen ts d ' o f i c i . En t re e l s aco rds que so l i a

prendre les reunions del c lero i de les parróquies

estava també eI nomenament que anualment es feia de

tots e l -s cárrecs de la v ida ec les iást ica com

l ra rx i ve r , e1 s Índ i c , € l rac iona l - , € I I l umener , e t c .

Aquests nomenaments srenviaven després a] b isbe per

ser aprovats def in i t ivament . En aquests cas, e ls

documents, redactats per notar is , segueixen també una

es t ruc tu ra de da ta , l I oc , ass i s ten ts , cá r rec a e leg i r ,

persones proposades i persones que han resul - ta t

e leg ides. A ix Í e l document E-9 de 1-592 recul l Ia

nominac ió d run fab r ique r . E Is documen ts E -34 de 1 -698

i E -39 de 1709 , t o t i se r una Jun ta de Par róqu ia , pe r

a ixó estan redactats també pels notar is , recul - len l -a

nominació de majordoms per aI Corpus i na jordoms

l- Iumeners.

2 . c . Con f ra r j -es . Documen ts sob re l -a cons t i t uc ió , ac tes

i comptes de Ies d i ferents confrar j -es que h i hav ia.

Aix i recol l im també a lgunes actes de la Confrar ia de

Ia Mare de Déu de l rAssumpció, com eI document E-27 de

I ' any L665 , men t re que e l s documen ts E -33 de L69 I i E -

42 de i r722 recul len e ls comptes fe ts pel c lavar i de ls

respect ius anys corresponents a I tesmentada confrar ia .

2 .d . Rac iona ls . Con t ro l s de l es m isses i e l s cu l tes

r_55




re l i g iosos . Apare i x t ambé e I nom de l - cape l l á que e l s

o f i c i ava i I ' es t i pend i que cob rava . E I documen t E -16

de L6A9 i e I documen t E -2 : . de L637 recu l l un con t ro l

de m isses de cape l l an ies tes tamen tá r ies , vo t i ves i

d I enterraments.

2 .e . Co r respondénc ia . En e I nos t re co rpus hem

int rodui t dues car tes enviades pel c lero de la

pa r róqu ia i l . t i c i t ana , p€L tan t són l es cóp ies o

esborranys de les car tes or ig ina ls . Tot i que aquestes

dues car tes que reproduim estan redactades en cata lá,

hem pogut observar també que Ia major ia ho estan en

caste l lá , depenent sempre del receptor . poss ib lement ,

a teses l es ca rac te r i s t i ques d raques ts esc r i t s , són

aquests els documents que mantenen un esti l menys

formal i apor ten més d ia l -ecta l ismes í , f ins i to t ,

vu lgar ismes. Aquesta correspondéncia apare ix aIs

documen ts E -24 da ta t e I 1 ,642 t i E -31 - da ta t e I 1 ,679 .

3 " ADMINISTRACIó DE BÉNS I RENDES

3.a . Jun ta Pa r roqu ia l . En I ' a r x iu apa re i xen amb e l - nom

de r rParróquia" . No h i ha cap d i feréncia admin is t rat iva

amb e ls capÍ to ls . Pren també aquest nom perqué és 1a

reunió genera l de Ia parróquia. A més, també está

redactat per un notar i . Hem inc lós en aquest apar tat

e I documen t E -17 de l t any I 6L4 , E -22 de 1638 , E -28 de

1668 , E -29 de L67O, E -34 de L698 i E -39 de 1 ,707 .

3 .b . Amor t i t zac ié . Aques ts documen ts re f l ec te i xen e l s

con t ro l s de l s d re ts d ramor t i t zac ions que reco l l i a

I t esg lés ia . Redac ta ts també pe ls cape l l ans , segu ien

una est ructura mol t r íg ida, amb una in t roducció,

després e ls d iversos Í tems amb la quant i ta t a pagar i ,

1-56



E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e t c a t a | . ¿ e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n l r e d a t m o d e r n a

en ú1 t im l l oc , e l nom de I ' a r renda ta r i . A i x i ho fa e I

document E-18 de 1-620 i e I document E-26 de l -661- .

3 . c . Regr i s t re de censos . Admin i s t rac ió de l s censos pe r

a regis t rar per d ies i per mesos, les rendes i les

quan t i t a t s que cob rava 1 'esg lés ia . A i x i t en in r e l s

regis t res de dobles en e1 document E- l -1 datat e I

L593 , e l s reg i s t res d ran i ve rsa r i s en e l - documen t E -1 -2

de 1 -603 , a més de l s documen t E -18 de L62O i e I

document E-26 de 1-66L que recul len 1es rendes

d ran ive rsa r i i dob les . Ten in t en compte l es

caracter ís t iques del document , in tern i de contro l de

Ia comptabi l i ta t , aquests textos estan també redactats

pe ls cape l l ans .

3.d. , Comptabi l i ta t . Documents que contenen e l -s

ingressos i les despeses de la comptabi l i ta t

ec les iást ica de Ia parróquia de Santa Mar ia . En aquest

apar tat hem t robat dos t ipus de documentac ió:

Comptes de maiordom. Eren e ls documents

elaborats pels majordoms o comptadors que

recol l ien to ts e ls comptes de l -a parróquia

div id i ts en cárrecs i descárrecs. Com tots e ls

documents de comptabi l i ta t estan redactats per

capellans i segueixen també una estructura molt

estereot ipada drapuntar Ia quant i ta t i la

j us t i f i cac ió . En aques ts apa r ta t t en im e Is

documents E-L7 de l -585 , E L2 de l -603, E-19 de

L632 , E-20 de 1632 i e l - document E ' -25 l -653.

- Contra l l ibre de ca ixa. L l ibre de comptabi l i ta t

per apuntar to tes les ent rades en Ia ca ixa de les

t res c laus. Redactats igualment pe ls capel lans.

Tenim e l document E-32 l -688, € l document E*35 de

L7O2 i t ambé e l documen t E -41 - de L72O.

L57



Anton i Mas i M i ra l " Ies

3 .e . D i ve rsos d radm in i s t r ac i ó de béns i de rendes

Inventar is . En aquests dos documents, E-4 del

" L572 i E -23 de l l - 638 , t en im e I recu l l de to t e I

pat r imoni inventar ia t de la parróquia de Santa

Mar i a d tE I x . Redac ta t s pe r l r a r x i ve r ec l es i ás t i c ,

conté una impor tant apor tac ió léx ica sobre e ls

te i x i t s , e l s l l i b res i a l t r es e lemen ts que podem

t roba r a I ' e sg lés i a .

Com hem pogut comprovar , hem intentat repodui r una se lecc ió

tenint en compte 1a d ivers i ta t de ls documents més

rep resen ta t i us de I ' admin i s t rac ió ec les iás t i ca d 'E Ix , a més

d to fe r i r , guan ens ha es ta t poss ib le , üD ven ta l l ben amp le

de documents drun mate ix grup peró de d i ferent datac ió. De

la mate ixa manera hem intentat també manteni r una re la t iva

proporc ional - i ta t amb Ia impor tánc ia de 1a documentac ió, p€r

una banda, í amb e1 percentatge que cada t ipus de

documentac ió conserva en aquest arx iu , amb I tob ject iu sempre

d to fe r i r un co rpus que re f l ec t i s a l - máx im poss ib le una

nostra representat iva de to ta Ia documentac ió ec les iást ica

que es conserva en l rarx iu parroquia l de Ia basí l j -ca

i 1 . l i c i t ana .

ELS ESCRTVANS

En La real i tzac ió de la documentac ió ec l -es iást ica - -que

conforma eI corpus-nucI i draquest t rebal l - - hem pogut veure

que in tervenen dues autor ies prou d i ferenciades. Aquesta

áutor ia , f ins i to t , estar ia marcant un e lement

d i fe renc iado r en I res t i l de l s documen ts , j a no ún i camen t pe1

di ferent autor , a l rhora d 'actuar adrn in is t ra t ivament , s j -nó

1 5 8



E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

també pe1 carácter de l document redactat . A ix í ten im gué,

men t re un cape l l á que exe rce i x d ra rx i ve r i d renca r rega t de

l -a redacció de mol ts documents ec les iást ics, també h i ha,

per un a l t re costat , e l notar i , persona c iv i l - que in tervé

en la redacció dta lguns documents les caracter is t iques dels

qua ls necess j - t aven e l ce r t i f i ca t i l a f e d 'aques t

func iona r i .

En seg les an te r i o rs , ún i camen t e l s cape l l ans i e I s a l t res

membres de les d i ferents comuni ta ts re l ig ioses ten ien accés

a Ia cu l tura i per tant eren e ls que aprenien a l leg i r i

escr iure. Aquests eren també e1s que actuaven com a notar is

i srencarregaven de la redacció de la major par t de

I tadmin i s t rac ió tan t ec les iás t i ca com c i v i I . A rnb e1 pas de l

temps , amb Ia l a i cc i t zac ió de Ia cu l tu ra , I d f unc ió de

notar i de ixá de ser exc lus iva del c lero, f ins que més tard

passá a correspondre aI func ionar i notar ia l . Aquesta nova

si tuac ió que apare ix a pr inc ip i de l segle XVI és l -a que

just i f icar ia a més les dues autor ies que t robem en 1a

redacc ió de l a documen tac ió de I radmin i s t rac ió ec l -es iás t i ca .

Druna banda, ca l ia que to ta aquel la documentac ió, com les

ac tes de l -es j un tes de l c l e ro , de l s l l i b res de fáb r i ca i

a l t ra documentac ió que necessi tava e l v is t i p lau notar ia l ,

fóra redactada pels d is t in ts notar is o escr ivans de la

c iutat , mentre que dra l t ra banda, fd resta de Ia

documentació que conformava tot eI control- de

1 'admin i s t rac ió ec les iás t i ca , i que apa re i x a pa r t i r de l

Conci l i de Trent , era redactada pels mate ixos capel lans o

peI capel lá encarregat de l rarx iu i redacció de documents.

Com ja sabem, e l -s capel lans han t ingut sempre una formació

cul tura l més o menys e levada, peró suf ic ient per a poder

1 5 9




redactar i c rear textos. Sabem, com hem v is t anter iorment ,

que f ins i to t mol ts es dedicaven a l rensenyament de Ia

t tg ramát i ca t t en l es esco les que man ten ia e l conse l l

munic ipa l , encara eu€, també hem pogut veure que aquesta

t rg ramát i ca " es re fe r i a a l a l l engua cas te l l ana .

Aixó no obstant , també observem gü€, to t i a ixó, ho eren

p ro fess iona ls de I ' esc r i p tu ra en comparac ió anb e Is no ta r i - s ,

més avesats a aquesta tasca de ]a redacció o mol ts més

preparats . Tal s i tuac ió just i f ica que en mol ta documentac ió

t robem alguns vuJ-gar ismes, quan estan redactats pels

capel lans, mentre que aquesta s i tuac ió no es produeJ-x quan

l tau to r i a és de l s no ta r i s , i s i t r obem a lguna va r iac ió , a

tot est i rar es refere ix a casos de d ia lecta l - ismes. Hem de

concloure, doncs, gü€ d ins de Ia documentac ió ec les j -ást ica

podem di ferenciar un est i l - -que en eI capi to l V anomenarem

adminis t rat iu- - , més formal i redactat pe ls notar is , a

d i fe rénc ia de l - ra l t re es t i l - -anomena t ecLes iás t i c en e l

mate ix capÍ to l on estudiarem la var iac ió d ia fás ica-- , menys

formal i redactat pe ls capel lans.

Pel que fa a l -s notar is , ja hem comprovat en e l capi to l

anter ior la in f luéncia que reben de Ia Cancel ler ia Reia l .

Hem de ressal tar també e ls v inc les que han ex is t i t sempre

entre Ia inst i tucc ió notar ia l i Ia soc j -etat en genera l , ja

gu€ , pe r l es ca rac te r í s t i ques de I ' o f i c i de l no ta r i , ha

hagut dr:estar sempre en contacte amb l-a vida quotidiana i

en to tes les c lasses soc ia ls per a poder formal i tzar

contractes de to t t ipus, compra-vendes, fer testaments,

cap i to l s ma t r imon ia ts , e t c . (Vegeu S . So Ié i Co t t 1 -982 , ps .

3e -56 ) .

1 6 0



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ¡ a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i A s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a

A pa r t i r de1 seg le X I I I e l s no ta r i s de i xen de pe r tánye r a

la c l -asse ec les iás t i ca i passen a rea l i t za r l es seues

funcions reglamentades per Ia monarquia i per la c iu tat . És

aleshores també qu?n e l notar i esdevé func ionar i públ ic que

redactava to ta mena de documentac ió jud ic ia l i documentac ió

admin i s t ra t i va (aco rds i ac tes ) de l s Conse l l s mun ic ipa l s3 .

A més , és l r any 1 ,542 a l es co r t s de Mon tsó quan l remperador

CarLes I regular i tza legalment la redacció dels protocols

en cata lá per a bandejar e ls documents notar ia ls escr i ts en

l l engua I l a t i na . Concess ió l óg i ca , d ' a l t r a banda , j a que e l s

atorgants que in tervenien en les c láusules no entenien eI

1 l a t í 4 .

Sobre la h ipótes i que e ls notar is compart i r ien un mate ix

id io lecte, sembla que es pot re f rendar amb e ls factors

sóc io -cu l tu ra l s que i n f l u i r i en en aques t o f i c i , o f i c i que

a lesho res ex ig ia :

" . . . u n m í n i m d e v u i t a n y s d ' a p r e n e n t a t g e c o n t i n u a t a c a s a d ' u n

no ta r i co l . I eg ia t , on es men java i es do rm ia . Aques ta

reg lamen tac ió g rem ia l f ac i l i t ava que I ' a r t de no ta r i a passés de

p a r e s a f i l l s q u a n a i x ó e r a p o s s i b l e . D e s p r é s d ' a i x Ó I ' e x a m e n

d ' a c c é s a I c o 1 . l e g i i n c l o i a c o n e i x e m e n t s d e I l a t i i d ' o r t o g r a f i a

de Ia l l engua . . . " (M . C . Fono l l osa i Mar iné e t d l . , l - 986 , p .

1 9 L ) .

To tes aques tes ca rac te r í s t i ques , d ins d run con tex t

s i tuac ional comentat ja , der iven en un text , i en aquest

tex t l r o r tog ra f i a conse rvadora , e l s f o rmu l - i smes i l a

te rm ino log ia p róp ia són e l s f ac to rs a ressa l ta r d raques t

' . V e g e u , s o b r e e l s n o t a r i s i e s c r i v a n s , J . M i r a l l e s ( 1 9 8 4 ' p .4 0 ) .

,4. sobre aquesta regular i t zactó

F o n o l l o s a e t a f . ( i - 9 8 6 ) .I i ngü i s t i ca podeu veu re M . c .

l_6 1




reg i s t re . En de f i n i t i va , una l l engua mo l t f r eda , p lena de

fó rmu les es te reo t i pades , oD en mo l tes ocas ions semb la que

únicament srha canviat e l -s noms d,e ls par t ic ipants, i amb un

I l engua tge fo rqa a l l unya t de Ia pa r la conc re ta de 1 répoca .

4 . L I U S D E L A L L E N G U A E N L I A D M T N I S T R A C I O E C L E S I A S T I C A D I E L X

En aquest apar tat vo ldr iem fer una aprox j -mació a 1 'ús que

1 'admin i s t rac ió de l a pa r róqu ia de San ta Mar ia d 'E Ix fe ia

de l -a l lengua cata lana. En un pr imer contacte amb l tarx iu

parroquia l observem que Ia major par t de La documentac ió

ec les iás t i ca d raques t a rx iu comenga en e I seg le XV I , t o t i

que sabem que devia ex is t i r documentac ió dels segles

anter j -ors i que, probablement , haur iem de buscar- l -a en e ls

a rx ius de l es d ióces i s de Car tagena o d 'Or io l -a . A més , és

a pa r t i r de1 Conc i l i de T ren t , és a d i r , a m i t j an seg le XV I ,

quan I t admin i s t rac ió ec les iás t i ca , segu in t l es no rmes

conci l iars , augmenta de forma notable a f i de contro lar més

l -a v ida re l i gosa . D ra l t ra banda , ca l a feg i r que l ' any en qué

es c rea l a d ióces i o r i o lana co inc ide i x amb I ' any de

I racabamen t de I t impor tan t conc i l i ca tó l i c , és a d i r , e I

l - 565 .

Ja hem assenya la t en e I cap í to l an te r i o r que l t esg lés ia

i l . I i c i t ana va pe r tánye r a I b i sba t de Car tagena f i ns e l

L564. Óbviament , aquesta per tanyenga a l b isbat murc iá f ins

a rn i t jan segle XVI in f lu i r ia segurament en l raspecte

J- ingüis t ic .

La l l engua de l b i sba t ca r tag inés se r ia e I cas te l l á , men t re

que I ' esg lés ia i l . I i c i t ana u t i l i t za r i a , amb to ta segure ta t ,

L62



E I c a n v í L i n g ü í s t i c d e I c a t a L á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a

I ,a l lengua cata lanas, f e t to ta lment normal s i ten im en

compte que durant l répoca medieval Ies re l -ac ions amb eI

regne vei de Múrc ia es fe ien en cata l -á , mentre que

l tadmin i s t rac ió murc iana respon ia en cas te l l á . D I a l t ra

banda, només podem formular especulac ions sobre l_esj -n te r fe rénc ies de 1 Iengües , sob re e I n i ve l l d t i n te r re lac ió

i a l t res poss ib les conseqüénc ies de t con tac te I i ngü i s t i c ,

pe rqué no h i ha mo l ta documen tac ió ec les iás t i ca d raques ts

seq les . P rob lamement , com ja hem d i t , g ran pa r t d taques ta

documentac ió es t roba en eIs ant ics arx ius del b isbat de

Cartagena o van ser t raspassats aI d tOr io la quan es va

cons t i t u i r .

La sé r ie de l s qu inque L ib r i , e l s reg i s t res sac ramen ta l s , és

p rou i ncomp le ta . L ingü ís t i camen t pa r lan t és , d runa banda ,

mol t impor tant comprovar com aquesta documentac ió pr imord ia l

pe r a l rEsg lés ia va ta rda r més a asso l - i r e l_ canv i I i ngü ís t i c

a l cas te l l á , conc re tamen t f i ns e I L740 , és a d i r , I a da r re ra

documentac ió que manté eI cata lá en la seua redacció.

Dra l - t ra banda, aquesta documentac ió era ins ign i f icant per

a la l lengua ja que es t ractava dr in formació per a ús in tern

i amb una redacció de text min i -m, quasi sempre amb unes

poques fórmules estereot ipades i arnb e1s noms i cognoms dels

pa r t i c i pan ts .

És d i f íc i I poder af i rmar que e ls reg is t res sacramenta ls

srhagen escr i t durant un determi-nat per iode sempre en

ca ta lá , j a gü€ , quan n rhem ana l i t za t a lguns hem t roba t

esporádics casos de redaccions en caste l lá , bé per Ia má de

" . En uns documen tsi l . I i c i t , a n a d u r a n t e I s e g l eca ta lá , men t re que e I b i sba ttambé que en e l b isbat tambéc a t a l a n a ( J . H i n o j o s a , l - 9 9 0 ) .

pub l i ca t s hem comprova t com I ' esg lés iaXV s ' ad regava a I b i sba t de Car tagena enl i con tes tava en cas te l l á . A i xó vo l i a d i rhau r i en de ten i r compe ténc ia I i noü i s t i ca

l_6 3




I t a rx i ve r o bé pe r l es ca rac te r i s t i ques de La pe rsona que

era regis t rada. A ix i sabem güe, des que ten im regis t res de

ba te j os , e I 1547 , f i ns aL 1736 , s ' u t i l i t za e I ca ta l á , enca ra

que hem anotat reg is t res escr i ts en caste l lá corresponents

a l s anys : 1554 , 1556 L L572 . T res excepc ions , de l es qua l s

dues són comprensib le s i ten im en compte que eI reg is t re de

1556 e ra , pe r exemp le , € I de l - ba te ig d run de l s f i l l s de l

marqués d tE1x6 , enca ra que aques ta dada no vo I d i r que

sempre que un document es refer iex a Ia noblesa e lxana

s resc r iu en cas te l l á , pe rque uns anys desp rés , € I 1587 , e l

reg i s t re de l ba te ig de l f i l l de l marqués , j a apa re i x en

ca ta l -á . L ' a l t re cas , e l reg i s t re de 1 "572 , es tá s igna t pe r

un cape l l á , Lu i s Rodr iguez , e l nom de l qua l j a no ens

apare ix en cap a l t re documentT.

Pe1 que fa a l - es con f i rmac ions , t en im reg i s t res des de l 1583

f i ns a l r ac ta de con f i rmac ions de l 2 de gener de 1 ,721 - , t o t s

en ca ta lá a excepc ió , com ja hem assenya la t , d ta lgun que

es redactá en caste l lá8. EIs quaderns de compl iment pasqual

que es conserven des de 1-734 també ut i l i tzen eI cata lá f ins

6 . E I r e g i s t r e d ' a q u e s t b a t e i g d i u :

"A dezesye te d ias de l mes de marzo de 1 .556 anos bau t i za ron a lseño r don co t i e re Juan , h i3o de l marqués d .E l che , m i seño r .Fueron compadres y comadres la señora dona Angela y dona Madalenay l a bea ta de Corne l l á y mosen Corne l l á . Ba t i zó I o mosenM i r a l l e s " .

1' " Aquest registre de bateig dlu eI següent:\

"En d iesJ d ias de ene ro de 72 años , bau t i zé a Gaspa r , h i j o deJaume T ru l l oLs . Fue ron compadres F ranc i sco V i I I ena i l a bea taO L i v e r " .

' . Un exemp le de reg i s t re en cas te l l á és l ' ac ta de con f l rmac ionsde l cas te l l de San ta Po la de 1623 que d iu :

"Con f i rmo su Sa . Rma. en e I Cas t l l l o de San ta Po Ia en 11 ded e z i e m b r e 1 6 2 3 a l o s s i g u i e n t e s : . . . " .

T 6 4




Per acabar , podem comentar succ intament que a Ia resta de

1a documen tac ió , t an t de l - ' admin i s t rac ió com de l a

compt .ab i l i t a t i n te rna de I resg lés ia , es fa ús de l ca ta lá

f i ns a l a década de l s anys 20 o 30 de l seg le XV I I I segons

els documents. També hem de comentar que e l caste l - lá apare ix

en aquesta documentac ió a par t i r de l segle XVf f . Un cas

especia l , perd, gué hem de ressal tar és e l - de Ia

correspondéncia, ja que en aquest apar tat concret notem com

el- caste l l -á fa acte de preséncia en e l segle XVI , avangant-

se prou a l -a resta de l -a documentac ió. La causa és ben

lógica s i ten im en compte que aquesta correspondéncia anava

adregada a estaments i inst i tuc i -ons de Caste11a, a l marqués

d tE l - x i a l a seu de l - b i sba t , ma jo r i t á r i amen t .

Des d run a l t re pun t de v i s ta , podem c lass i f i ca r e l s

documents ec les iást ics segons Ia repercuss ió de Ia l lengua.

Aix i podem di ferenciar e ls documents en re lac ió aI reg is t re

i a l ' ús que se n 'ha fe t de I ca ta lá . Pe r a resumi r

I t expos i c ió d raques t ven ta l l de poss ib i l i t a t s , passem a ra

a d i ferenciar e ls d iversos t ipus de documents que aquesta

s i tuac ió soc io l i ngü i s t i ca o r i g iná en I ' admin i s t rac ió

ec les iás t i ca :

a ) Documen ts que man tenen e I ca ta lá f i ns e l 1740 . Són ,

sobretot , escr i ts de génere exposi t iu , anotac ions i

a l t res papers de contro l i de regis t re i sempre per a

ús intern. Pertanyem a aquest grup tota Ia

documentac ió del qu inque l ibr i , més eI contro l i

I ' ano tac ió de l s e lemen ts de l a comptab i l i t a t

(an i ve rsa r i s , dob les , rendes , e t c . ) .

b) Documents escr j - ts en cata lá peró que en un

determinat per iode comencen a redactar-se tanbé en

r66



E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e t c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t i c a d ' E t x e n [ , e d a t m o d e r n a

cas te l l á . Com ja hem v i s t abans , 1á pene t rac ió de l

caste l lá en aquestes ter res, to t i - que aquesta l lengua

en t ra en con tac te en Ia segona me i ta t de l - seg le X I I I ,

és a I l l a rg de l seg le XV I i , sob re to t , du ran t e I XV I I

quan ens t robem el major nombre de documentac ió que

adop ta una o l - ' a1 t ra l l engua en func ió a l es

cond ic ions esmen tades en La nos t ra p ropos ta d rh ipó tes i

que p lan te ja rem a l f i na l d ' aques t cap i to l .

c) Documents que perden la 1J-engua cata lana per a

redactar-se únicament en caste l lá durant e I procés de

desplagament de Ia l lengua cata lana en la documentac ió

ec les i ás t i ca .

d) Documents que des de Ia seua apar ic ió sempre s 'han

redactat en caste l - lá . A par t i r de l moment en qué es

p rodue ix e I con tac te l i ngü i s t i c , e1 cas te l l á esdevé

I lengua A, pot in terveni r en to ts e1s contextos,

ab raga to tes l es poss ib i l i t a t s l i ngü ís t i ques , t o t i

que permet 1 'actuac ió del cata ld en a l -guns ámbi ts ,

normalment en aquel ls que contenen un re11eu

l i ngü is t i c i soc ia l i ns ign i f i can t . Com que e I ca ta lá

passa a l l engua B , es l im i ta , cada vegada més , e l s

seus ámb i t s d tac tuac ió ; en rea l i t a t , pod r iem pa r la r ,

que so l s en aque l l s que I i r ese rva e l - cas te l l á .

Com a resum podem di r que des de Ia repoblac ió cr is t iana,

a n i t j an seg le X I IT , l es c i r cums tdnc ies soc ia l s i po l i t i ques

de la zona han conf igurat un panorama l ingüis t ic amb dues

l lengües en les d i ferents adnin is t rac ions. La convivéncia

l ingüis t ica del -s segles XIV i XV, de ixar ia pas a un

conf l ic te que desembocar iar € f , aquest ámbi t d tús concret ,

a un desplagament que aconsegui r ia l -a seua darrera f i ta eI

A74A. Resumint , i en poques paraul"es, e l contacte l ingüís t ic

L67




acabá amb la documen tac ió ec les iás t i ca en ca ta la , j a qu r e l s

mecan ismes soc io l i ngü i s t i cs poss ib i l i t a ren e l desp lagamen t

de1 cata l -á . A l - caste l lá I i reserven e ls documents de

regis t re formal , de dest inatar i extern i de génere narrat iu

i descr ip t iu , mentre que eI cata lá es rest r ingeix per a l -a

res ta de documen tac ió amb un re1 leu I i ngü i s t i c i soc ia l

i ns ign i f i can t .

5. EL CANVI DE LA LLENGUA SEGONS EL FACTOR DIAFASIC

A l -es comarques mer id ionals e1 cata l -á ha estat una l lengua

que ha hagut de conviure sempre amb eI castel lá. Malgrat que

el - re i Jaume I conquer i e I Baix Vinolopó eI 1265 i e l

repoblá ja amb cata lans, com que es mantenia v igent e I

t ractat drAlmir ra de L248 que havia s ignat amb eI seu

gendre , € I re i de Cas te l l a , l a redacc ió de pa r t de

t ' admj -n i s t rac ió , sob re to t I a redacc ió de l s p r i v i l eg i s , j a

apare ixen escr i ts en caste l lá1o.

Per tant , la conf luéncia l ingüis t ica de to tes dues l Iengües

ha ex is t i t sempre en cer ts n ive l ls , per exemple pel que fa

a l n i ve l l f o rma l - , és a d i r , en e I reg i s t re esc r i t . En

aquests n ive l ls , la cohabi tac ió l ingüís t ica només ha deixat

pas a l canvi de l predomin i - druna l lengua a una a l t ra , fe t

que suposa, I ingüÍst icament , quasi Ia to ta l - ext inc ió de ta

l lengua autóctona. Per to t a ixó no ens ha drest ranyar gens

trobar en e ls nost res arx ius documentac ió en caste l lá des

de mo l t av ia t , des de l s seg les X f f f i X fV .

1 ^

" , v e g e u F . G i m e n o ( l - 9 8 3 b ) , o n s ' a n a l i t z a u n a v a r i a b l e d e l al l engua cas te l l ana d 'un l l i b re de p r i v i l eg i s re ia l s conced i t s a A lacan ti a o r i o l a du ran t e I seg le X I I I .

t_68



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e i c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r - a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e n n a

I sob re a i xó I ' a r x iu pa r roqu ia l de Ia bas i l i ca de San ta

Mar ia d 'EIx no és tampoc cap excepció. Aquest arx iu conté

documentac ió def XIV, peró 1a par t més vo luminosa comenga

en e I XV . I és també d raques ts seg l -es quan ca l da ta r e l s

pr imers documents que ten im en aquest arx iu redactats ja en

cas te l l á . Du ran t aques ts p r imers seg les , X IV i XV , pod r Íem

dir que I rex is ténc ia dels textos de documentac j -ó en aquesta

I lengua no deixa de ser test imoni -a l , to t i que s iga una

preséncia forqa s ign i f icat iva. A¡nb e l segle XVI , amb

I ' apa r i c ió d runa nob lesa fo rana j un t amb unes p r imerenques

act i tuds ober tament caste l lan i tzadores del nou b isbat

dtor io la , f taugment de1 nombre de documents escr i ts en

cas te l l á és p rou subs tanc iós .

Pe ró , és a l l l a rg de l seg le XV I I quan 1 'ac t i t ud de l b i sba t

i de l - s aL ts cá r recs ec les iás t i cs es fa j a exp l i c i t a i

a leshores comencen a fer to ta c lasse de recomanaci -ons a

favo r de l t ús de1 cas te l l á . No obs tan t a i xó , és , t o t j us t

encetat e1 segle XVf I I i pe ls esdeveniments h is tdr ics

coneguts per to ts - -1a guerra de Successj -ó e l 1707 i a

cont inuació eI Decret de Nova Planta e l 17L4-- | quan Ies

recomanacions sobre 1 tús del caste l lá esdevenen ara

p roh ib i c ions sob re I ' ús de l ca ta lá . Au tomát i camen t , un

elevat percentatge de documentac ió que f ins a leshores es

redactava regularment en cata lá, passa, d€ sobte, a

esc r i u re r s en I r a l t r a l l engua .

Tot i a ixó, sembla gu€, malgrat aquestes act i tuds

p roh ib i t i ves , pa r t de 1 'admin i s t rac ió ec les iás t i ca no es

res igna a abandonar eI cata lá. Aquests capel lans no

claudiquen n i es sotmeten a les d isposic ions legals , s inó

gue , pe l con t ra r i , segue ixen u t i l i t zan t e l ca ta lá f i ns uns

1,69




anys desp rés de L740 . Aques t ma te i x any de L74O, € I b i sbe

hagué de v is i tar to tes les parróquies per a deixar

pe rsona lmen t cons tánc ia de f i n i t i va de l a i l . l ega l i t a t en qué

st incorr ia quan es redactaven e1s documents en 1a l lengua

próp ia de l pa ís . f , a més , a ra es fa amb ca rác te r pun i t i u

i amb penes que poden a r r i ba r , f i n s i t o t , a I ' anu l . I ac i ó

del document escr i t en cata lá.

Aquest podr ia ser un breu resum, a grans t re ts , de1 canvi

l i ngü Ís t i c o de Ia h i s tó r i a de Ia cohab i tac ió l i - ngü ís t i ca

en e l s seg les X I I I i XV f f f a I ' e sg lés i a i 1 . 1 i c i t ana . Pe ró ,

és en aquest punt on ca l preguntar-se per aquesta in teracc ió

l ingüÍst ica ¿Quins cr i ter is i c i rcumstáncies han propic ia t

I rapar ic ió del caste l lá en uns determinats documents i no

en a l t res? ¿Hi ha a lgunes normes que predeterminen l tús

druna l lengua concreta en una c lasse de documents i no en

a l t res? Seguramen t s i , i pe r a i xó fo rmu lem la h ipó tes i ,

segons la qual h i ha una re lac ió d i recta ent re eI t ipus de

reg i s t re i I ' opc ió d runa J - l engua o una a l t ra .

Segurament , aquestes mate ixes preguntes es formular ia també

A. V i Ia que vo l i a , en l a seua i nves t i gac ió sob re l -a l l engua

de 1 'admin j - s t rac ió pa r roqu ia l - de I ' a rqueb isba t de Va lénc ia ,

d 'una banda, conéixer qu ins eren e ls documents que canviaven

a Ia l l engua cas te l l ana , i , d ta l t ra banda , busca r una da ta

concreta per a determinar en quin moment es produeix e l

canv i de l cas te l - I á a cos ta de l ca ta lá . dbv iamen t , des de l s

seus p lante jaments teór j -cs, aquestes dues preguntes eI

sugmergien en una complex i ta t metódica, f ins a l punt drhaver

d rassenya la r que :

"Tan to en unos como en o t ros I J - l i b res ] obse rvamos una to ta l

L 7 0



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a l á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t i c a d r E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

as inc ron ía a I a ho ra de e fec tua r e r camb io r i ngü i s t i co . Es te

fenómeno 6e produce no sólo con respecto a los l ibros

sacramentales s ino también en rerac ión con los de su propio grupo

e ' i nc luso , den t ro de un m ismo tomo cuando és te aba rca d i s t i n tas

a d m i n i s t r a c i o n e s " ( A . V i l a M o r e n o , 1 9 8 0 , p . 6 1 ) .

Lrautor segueix iguarment perprex quan in tenta t robar un f i r

conductor capaq d 'expr icar to t e l procés de canvi - r ing i i is l ica'-t-

en Ia documentac ió dels arx ius parroquia l -s , tant per a poder

pa rce l " l - a r t o t e I p rocés , com pe r a t roba r l t e tapa exac ta

en qué es produeix l resmentat canvi . per aquesta mate ixa raó

con fessa que :

"Resu I ta a r t i f i c i a l cua lqu ie r pa rce lac ión que se rea l i ce a l

in tentar compendiar los d is t in tos momentos en que se observa er

camb io de f i n i t i vo de l va lenc iano po r e l cas te l_ lano ( . . . ) . po r

otra par te ya hemos indicado Ia d ispar idad que se da en e l

momento de anotar las par t idas o formular ios de actos

sac ramen ta les o l as ac tuac iones

admin i s t ra t i vo , i nc luso aún den t ro de l

A o r i n n o ¡ a n A r i ^ ^I

mismo fondo pa r roqu ia l .

" Igualmente resul ta problemát ico señaIar en qué momento se

rea l i za rea lmen te I a t r ans i c i ón , pues s i cons ide ramos que és ta se

e fec túa en tan to ex i s ten ano tac iones ve rnácu las pos te r i o res

podemos es ta r a la rgando a r t i f i c i a lmen te La fecha de l camb io ya

que t rans 1a cas te l l an i zac ión "de fac to " de un a rch i vo no resu l t a

inusual observar a lguna par t ida valenciana inser ta en un contexto

p l e n a m e n t e c a s t e l l a n i z a d o " ( A . V i l a M o r e n o , 1 9 8 0 , p . 1 8 1 ) .

Peró, óbv iament , hem de ten i r en compte que ni La

l ingüis t ica n i 1a c iénc ia consideren cap arb i t rar ie tat n i

cap ass is temat i tzac ió en e ls seus fe ts . En aquest apar tat

pretenem formul-ar una h ipótes i que in tente donar l lum a

l resmentada imbr icac ió l ingüis t ica que es produeix a1 l larg

de to t e l - procés de canvi que provocá eI desplagament del

ca ta l a en I ' adm in i s t r ac i ó ec l es i ás t i ca d tE I x , eüe ,

L 7 L




possib lementr és podr ia també

admin i s t rac ions pa r roqu ia l s .

ext rapolar ^ a l t res

Si repassem el- concepte d,e registre que dóna Hall iday (Vegeu

eI punt 4 del capÍ to l I ) i e ls t res e lements que del imi ten

e1 reg i s t re en e I con tex t soc ia l , podem cana l - i t za r e I s

següents aspectes sobre e l -s quals es basará aquesta

h ipó tes i :

a) Camp del d iscurs: és acÍ o t r , a l marge del tema que

t rac te e I t ex t , s tev idenc ia en e I con tex t s i t uac ionaL

to t a l - l - ó t t que s res tá fen t t r (X . Te r rado i pab l_o , 19g6 ,

p . 37 ) . L radmin i s t rac i -ó de 1 'esg lés ia va p rodu in t t o t

un con jun t d resc r i t s , documen tac ió que e i x i rá cap a

dos t i pus de d i s tana ta r i s : un des t i na ta r i ex te rn ¡ o t

s rha d t j - nc lou re l -a co r respondénc ia i e1s a l t res

documen ts ( i nven ta r i s , ac tes , p rocessos , e t c ) que

1 'esg lés ia desp rés fa rd a r r i ba r a i ns t i t uc ions com Ia

Corona , é1 B isba t , I a nob lesa o e l Conse l l _ mun ic ipa l .

Men t re que I ' a l t r e des t i na ta r i és l a ma te i xa esg lés ia- -o , s i es vo I , quan no h i ha des t i na ta r i - - és

aleshores quan tota aquesta documentac ió de contro l i

de regulac ió in terna (com e1s regis t res sacramenta ls

o La cornptabi l - i ta t i e I contro l de ls rac ionals , de ls

an j - ve rsa r i s i de l s dob les ) no i x de 1 'esg lés ia i so l s

en fa ús e l ma te i x c Ie ro .

Conseqüen tmen t , i pe r a resumi r , s i 1 ' admin i s t rac ió

druna determinada esglés ia in tentava contro lar i

r egu la r 1a v ida re l i g iosa de l - s f e l i g ressos ; 1a v ida i

e l s t reba l l s de l s membres de l - c1e ro , i I ' ac t i v i t a t

económica de Ia própia inst i tuc ió , srhav ia d.e

rea l i t za r una p roducc ió esc r i t a ca ra a l - ' ex te r i o r i

L 7 2



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c I e s i á s t i c a d ' E t x e n moderna

una a l t ra

d i fe rénc ia

l r a l t r an j a

ca ra a l r i n t e r i o r .

s i t uac iona l ac tua r ia 1 t

gü€ , és c l a r , no pod ia

I sobre aquesta

ús d 'una l l engua o

se r i nd i fe ren t .

b) Tenor del - d iscurs. Seguint e I context s i tuac ional_,

i a ra fen t -nos ressó de l t eno r de l d i scu rs , pod r Íem

anal- í tzar l t Índole dels in ter locutors que in tervenen

en aquests actes comunicat ius. Com es pot comprovar

aques ta aná l i s i de l s i n te r l ocu to rs en l l aga i es tá

di rectament re lac ionada amb les caracter Ís t iques del

dest inatar i , punt que ja hem v is t en e l - camp deI

d iscurs. La in teracc j -ó ent re esglés ia-dest inatar i , o

entre admin is t rador-adrn in is t ra t s i tua en un pr imer

p la les re l -ac ions soc ia ls i de ixa de banda Ies

l i ngü ís t i ques . És a l -esho res quan Ia se lecc ió d tuna o

al t ra l lengua está def in ida per les re l_ac ions

interpersonals que marque eI context s i tuac ional - . En

a l t res pa rau les , I ' esg lés ia examina rá en cada cas

1 r Í n d o 1 e de I t i n te r l -ocu to r per a opEar

I ingüís t icament . A ix Í ten im, per una par t , g [üe es

fa rá ús de l cas te l l á quan I ' i n te r l -ocu to r s iga Ia

Corona , 1a nob lesa - - sob re to t amb e I marqués d rE lx , 1a

famÍ I i a de l s Cárdenas - - , e I B i sba t d 'Or io la

inst i tuc ió que com ja hem v is t adopta rnol t av iat e t

caste l lá com a l lengua vehicu lar- - i a l t res

ins t i t uc ions com la fnqu is i c ió . D 'a l t ra banda , quan

l r j - n te r l ocu to r és e I pob le , I es a l t res capes soc ia l s

o 1es inst i tuc ions que no hem esmentat abans, seguia

sen t e I ca ta lá Ia no rma d tús . És a d i r r üD ce r t i f i ca t

de bate ig o de matr imoni per a qualsevol f i l ig rés del

pobIe, es redactava, Ióg icament , '€ t r cata l -á , com també

ho estarien els documents que redactava per a

L 7 3




re lacc iona r -se amb les a l t res pa r róqu ies .

c) Mode del d iscurs. Acabem ja amb e l tercer e lement

del - context s i tuac ional que conforma eI reg is t re, € I

mode del d iscurs. En to t aquest context que

desenvolupem, e ls factors dest inatar i extern- in tern

i l es re lac ions i n te rpe rsona l - s de 1 tesg1és ia ,

i n f l ue i xen a l t ho ra de l a c reac ió d run t ex t , j a que

I ren to rn sóc io -semán t i c i n te rvé pe r a una se lecc ió de

fo rma l i t a t t ex tua l i pe r a una se lecc ió d to rgan i t zac ió

textual , ten j -nt sempre present e ls recursos que

par t i c i pen en e l génere e leg i t .

En aquest punt de I torgani tzací1 textual hem de comentar Ia

var iac ió de formal a in formal que es pot reg is t rar , ten int

en compte e I des t i na ta r i i I t i n te r l ocu to r . De manera que e1

text no cont Índrá Ia mate ixa formal i ta t quan aquest es

refere ix a una cer t i f icac ió sacramenta l - -per a qualsevol

par t icu lar que ho demane-- o una re lac ió de misses - -per a

con t ro l i n te rn - - , gü€ una so l . l i c i t ud d ta juda económica

formulada a la noblesa local o una re lac ió dtarrendaments,

rea l i t za ts pe r a I ' esg lés ia i que e l b i sba t con t ro l -ava

regularment .

Sobre eI génere, hem dtafegi r gue, per reg la genera l i amb

a lguna excepc ió que a l t ra , e1s tex tos d run des t i na ta r i

extern i drun context formal opten per un génere narrat j -u

i descr ip t iu ; són e l documents, per exemple, de 1a

correspondéncia, de ls acords de ]es Juntes del Clero, de les

descr ipc ions dels béns mobles i imnobles que in teressen a

tes jerarquies super iors . Mentre que un dest inatar i in tern,

i d ins d run con tex t menys fo rma l , €S tende ix pe r u t i l i t za r

7 7 4




a) Segle XVI . Epoca en l_a qual comenqa Ia penetrac ió

del caste l lá , l lengua que entra en contacte de manera

s is temát ica des del pr imer terg del - segle XV. La

preséncia deI caste l lá no resul ta est ranya a l_a

societat ten int en compte que aquesta ja apare ix ia en

e l - s seg les an te r i o rs pe r I a dependénc ia d raques tes

terres a la corona Caste l lana o a l b isbat caste l lá de

Cartagena. En aquest per iode, t robem t res l lengües que

poden rea l i t za r l es func ions A : é1 } Ia t i , € f ca ta l -á i

e I cas te l l - á , pe ró amb una d i f e rénc ia , men t re e l

caste l lá és una l lengua establer ta ja en aquesta

func ió , l es a l t res dues - -e l_ l l a t Í i e l ca ta lá - - han

in i c ia t un p rocés de re t rocés . D 'aques t p rocés , podem

veure també que e l cata lá és Ia I lengua que real i tzaja també les func ions de l l engua B ( J . Mar t i , L992 , p .

21) .

b) Seg1e XVI I . Segurament a par t i r de l - segle XVI I e I

contacte ent re Ies dues l lengües s 'a ferma i

l - radmin i s t rac ió ec les iás t i ca es t roba en una s i t uac ió

de b i l i ngü i sme. És a d i r , l - t ús d 'una o a l t ra l l engua

no suposa cap posic ionament encara n i soc ia l n i

l i ngü i s t i c . L ' ús de f cas te l l á e ra cons ide ra t no rma l en

I tadmin i s t rac ió de I t esg lés ia quan e l documen t t en ia

unes caracter is t iques determinades ja esmentades com

eI receptor i e l t ipus de documentac ió. En l raspecte

socia l - , durant aquesta centúr ia ; ve iem com, to t i que

el l la t i i e l cata lá l -es podem t robar en func ions A,

e l procés de ret rocés s 'ha accentuat i apareíx quasi

en so l i t a r i j a l a l l engua cas te l l ana pe r a aques tes

func ions ( J . Ma r t i , L992 , p . 23 ) .

c ) A pa r t i r de l seg le XV I I I . Pe r raons po I í t i ques i

mj- l - i tars - - forga conegudes ja- - es produeix la gran

l . 7 6



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n t ' e d a t m o d e r n a

empenta del caste l lá en e1 seu procés de desplaqament

de Ia l lengua autóctona. Aquesta subst i tuc ió afecta no

sols e ls pocs documents que mantenien les

ca rac te r í s t i ques de I rapa r ta t an te r i o r a ) , s i nó que

també afectará eIs documents dels dest inatar is

i n te rns , e l s que tenen e I pob le com a i n te r l ocu to r i

e ls que presenten una menor formal i ta t textual - d ins

de1 génere exposi t iu . Mol t encer tadament A. V i l -a

apunta també sobre aquest procés drabandonament de la

l lengua en e1s arx ius parroquia ls va lenc ians que

"Con Ia en t rada en e I ochoc ien tos ya son con tad ís imas l as

Ipa r róqu ies ] que con t i núan emp leándo lo I eJ - ca ta lá ¡ y cuando

Io hacen es pa ra asun tos de escasa t rascendenc ia y reduc ida

e x t e n s i ó n " .

Des de L7O7 f i ns e I 1742 . En aques ta e tapa es po r ta a

terme eI f ina l - de l procés de la subst i tuc ió

l ingüíst ica en e l reg is t re escr i t . Durant aquest

per iode e1s pocs documents que encara - - i sembla que

de forma agosarada-- mantenj -en eI cata lá són, com ja

hem cons ide ra t en e I pun t b , són tex tos d rescás va lo r

admin is t rat iu i l ingüÍs t ic . Resumint , i en poques

parau les , l a desapar i c ió de1 ca ta lá en I ' admin i s t rac ió

I

I

ecles iást ica i e I canvi t_ ipg* f f i .c srhavien acompl i t .

A ix i durant aquest per íode, € l cata lá ja no apare ix

exerc int cap func ió A en la soc ietat , mentre que ara

totes aquestes func j -ons les rea l i tzará e1 caste l lá , en

una s i t uac ió de d i g tóss ia t o ta l . E l 1 l a t Í , €ñ 1 ' ámb i t

concret de la v ida ec les idst ica, to t i que encara és

manté com a l lengua A, segueix pronunciant -se eI seu

p rocés de subs t i - t uc ió ( J . Mar t í | L992 t p . 27 ) .

L 7 7




6. CARACTERISTIOUES DE LA LLENGUA ADMTNISTRATIVA

ECLESIASTICA D ' ELX

6 . 1 C a r a c t e r Í s t i q u e s m o r f o l ó c r i o u e s i s i n t á c t i o u e s

En aquest apar ta t vo lem exposar to t un con jun t d fe lements

m o r f o l ó g i c s , s i n t á c t i c s i I é x i c s a f i d r a s s e n y a l - a r l e s

caracter is t iques l ingüis t iques de Ia lJ-engua de

l tadmin i s t rac ió , gu€ , t o t j - es ta r re fe r i da a 1 'ámb i t d ' ús

de 1 'Esg lés ia , compar te i x , com ja hem esmen ta t abans , I es

mate ixes par t icu lar i ta ts i especi f ic i ta ts l ingüís t iques que

Ia documen tac ió de qua lsevo l a l t ra admin i s t rac ió . D 'aques ta

manera podem agrupar d ins drun mode1 de l lenguatge

adminis t rat iu tant la documentac ió jud ic ia l com Ia creada

pe ls conse l l s mun j - c j - pa1 , I 'Esg1és ia i a l t r es en t i t a t s i

i ns t i t uc ions j ud i c ia l s , po l i t i ques i r e l - i g ioses .

El l lenguatge admin is t rat iu tendeix cap a la máxima prec is ió

i ma t i sac ió . D 'a l t ra banda , so l se r una reg la genera l l a

tendénc ia també cap a I t ob jec t i v i t a t i a 1a impersona l i t a t

a l rhora de redactar e1s textos. En to t document h i ha e l -

p ropós i t d rab raga r to tes l es poss ib i l i t a t s d ' i n te rp re tac ió ,

per aquesta raó sempre veurem la preocupació de qui escriu

pe r ev i t a r l a mu l t i p l i c i t a t semán t i ca d run tex t .

Amb aquest ob ject iu h i ha una máxima atenció, des de

Irest ructurac ió dels parágrafs d ins del - conjunt deI text ,

f i ns a l es ma t i sac ions i r epe t i c i ons d ra lguns e lemen ts

léx ics per a no perdre mai e l - f i l conductor de l document

redac ta t l 2 . A més , h i ha un ús conc re t d run de te rm ina t

t 2 . P " t a veu re I es ca rac te r í s t i ques deL l l engua tge admin i s t ra t i u :E . C a s a n o v a , ( 1 9 8 5 ) i J . B . M a r t Í M e s t r e , ( L 9 9 9 ) .

L 7 8



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e t c a t a l ¿ e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a

l - éx i c admin i s t ra t i u i d runa f raseo log ia p róp ia d raques t

reg i s t re , sense ob l i da r t ampoc I ' apa r i c ió con t i nua de

s in tagmes lex i ca l i t za ts (Vegeu M. R . Sas t re , 1 -984 ) .

O fe r im a

u t i l i t za t

p rec i s i ó ,

documents.

con t i nuac ió e l s e lemen ts i r ecu rsos que s rhan

en e l nos t re co rpus a f i de man ten i r l r esmen tada

ordenació i cohesió in terna dels d i -versos

amb e ls

sensa l

1 - . Ús abundan t d 'ad jec t i us de1 t i pus d i t , sup rad i t ,

desúsdi t , í present , a més del re la t iu e l qual r peF a fer

re fe rénc ia a I cos ta t d ta lguns subs tan t i us que són e lemen ts

ja esmentats abans i que serveixen per a recordar que es

to rna a repe t i r , a i x i e1 l -ec to r po t en l l aqa r l r e lemen t que

I I i g a ra en un an te r i o r .

l - " l - . - Aquesta func ió la rea l i tza e l mot d i t

der ivats i e ls compostos:

a l A rnb e l pa r t i c i p í d i t , d i t a , d i t s , d i t esf fordenaren que Io d i t don Juan de L lanos faga

tanca r l a p l ase ta r r L22 , 26 -271f r f as I a p resen t en d i t a v i l a . . . r ' [ 38 , 2O-2L )

"Na ixqué a 1 de d i t s mes y añy " [ 8 , 25 -26 ]t tper a to tes les d iües güi t dobles serveix 1o

de t re -cen tes I l i u res [11 , 25 -26 )

bl Amb el pronom dit i derivatsr ren v i r tud de Ia compra de Ia casa que d i ts

f e ren r r 132 , 38 ]

cl Arnb Ia forma sobredit i derivats

l . 7 9




f f l o que fe rma t j us tan t ab Io sob red i t p reve res .n [3 ,L42 lr rV i s ta 1a sob red i ta p ropos i c ió . . . r , l 2B , 49 )t te leg i ts capi tu larment de par ts des cures de Ia

sob red i ta v i l - a " L2 , 5 -6 )

" . . . hu i t sous de I a ca r i t a t de f es m isses de l s

sob red i t s an i ve rsa r i s r r 17 , l - 4 -151t tde forma que totes 1es sobredi tes dobles són s inchr l

12 r , 37 -381

cl Amb l-a forma supradit i derivatsf f l ,a resta per a carregar la supradi ta [quant i ta t ] t ,

[ 18 , 65 ]f f fas Ia present en d i ta v i la en Ios supradi ts d i_a,

mes y añy " [ 38 , 2O-2L ]r f . . . t o t es l es pa r t i des sup rad i t es . ' . . r r [ 35 , 51 ]

dl Amb la forma desusdit i derivatsI 'E ax i a j us ta t s l - os desús d i t s r eve ren t s . . . r r [ 1 , 18 ]t t y s rob l i ga a l s p r t s . v i ca r i y c le ro desús

nomena ts t ' [ 1 , 56 -57 ]ttque en los enterraments vagen per orde, com dites

desús " 12 , 97 -981' rpaga to t 1o desúsd i t . ' ¡ | L6 , B l

l - . 2 . - Quasi idént ica func ió pot fer també eI mot present ,

encara que a lgunes vegades pretén in t rodui r una referéncia

temporal o de l loc sobre e l substant iu acompanyat :r ra posat un a l t re memor ia l per a que Ia present

Parróquia s j -a serv ida señalar- l i a lgun sa lar i r l

l 2o , 62 -64 )r f deu chorones de moneda del present regnerr l2O,

L 8 0



E I c a n v i L i n g ü Í s t i c d e t c a t a L á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E L x e n t , e d a t m o d e r n a

6s lt tmajordom del c lero de Senta Mar ia de Ia present

v i l l a de E l i g l 2O , L -2 )t tque la presenü junta y Confrar ia fassa y

del l ibere to t 1o que convinga y a ix i ordene 1es

coses següen ts t t 127 , 30 -32 l

1- . 3- De la mate ixa manera, e l re la t iu compost e l . quaT i e1s

seus de r i va ts , p re tén rea l i t za r aques ta func ió de re fe rénc ia

d run subs tan t i u j a repe t i t . En a lguns casos rea l i t za Ia

func ió d 'ad jec t i u i en a l - t res l a de p ronom. En aques t da r re r

cas ja no acompanya e] mate ix substant iu s inó que ara

real i tza l -a func i -ó de pronom i per tant e I subt i tue ix . En

rea l i t a t , aques ta ma te i xa func ió rea l i t zen to t s e l s p ronoms ,

peró e1 més generaJ- en aquest escr i t és aquest re la t iu

compost . Draquesta forma també, e l lector pot re lac j -onar- lo

més fác i lment amb I rantecedent esmentat en pr imer 1 l_oc:

I tnomena d i t capí to l - en ras ional per Io any esdevenider

a mo. Pere Rodr igo ab l -o sa lar i - y I t igac ions

acostumades, e l - quaT com fos present jura per Nostre

Seño r Deu r r l L4 , 37 -381t ty aven fe t tanteo a l fabr iquer , e l qual encara

a l - cansa a lgunes can t i t a t s a d j - t a f áb r i ca " 128 , 43 -45 )t '7a quaT par t ida se d iv id ix ent re Los preveres

següen ts " 17 , 24 -25 )f f lo hu del .s quaLs está daurat ab sa patenarr 14, 2 I -

221rrquatorze l l iures de moneda

agen de pagar 1o d ia que 1o

a n i v e r s a r i s r r 1 2 , 1 8 - 2 0 1

de Va lénc ia , 7es qua ls

majordom paga los

l-8 l_




2 . L rexcess iu i n te rés pe r p rec i sa r p rovoca en a lguns casos

I ' apa r i c ió d tun con jun t de s inón ims a f i de conc re ta r e I

s ign i f i ca t de l mo t t rasmés . Aques t ap lec s inon ím j_c s res tén

tan t en e l s subs tan t i us , com en e l s ve rbs , e l - s ad jec t i us i

e l s adve rb i s :

2 .L . - S inón ims subs tan t i us

" . . . y ap rés de have r passa t mo l t s co l .Toqu i s y

pa r lamen ts . . . " LL7 | 19 -2O lr r convoca t s . . . , 7 l - oc i pues to acos tuma t r r 136 , l _3 -

141f f ten int per a e l lo l -o d i ts cures 77icéncia, permis

y f acuT ta t t ' 137 , l - 5 -161

2 .2 . - S inón ims ad jec t i usrrnomenar majordoms I lumeners per a1 present y corrent

any t t 139 , 25 -261

2 .3 . - S inón i rns ve rba l sf r . . . fonch a justada y congregada parróquiarr l2O, 2-

J I

r r " . . I I o c y p u e s t o a c o s t u m a t

s e m b l - a n t s a c t e s r r 1 2 6 , l - 4 - 1 5 l

f f se an convengutt , concordat

t thaver y tenir aque1,I y ser

2 .4 . - S inón ims adve rb ia l sr rpresehint ans e pr imerament t t | 27 , 521r rhe t re t y t res l l ada t bé e f i e lmen t 128 , 191

3. Aquesta prec is ió que requere ix e1 l lenguatge

adminis t rat iu es mani festa també per mi t jd de recursos

a fer y sel-ebrar

y a j us ta t t " 127 , 14 l

t engu t r r 127 , 69 )

]-82



E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i i s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a

gramat ica l -s . A ix i e l canvi de nombre, en aquest cas, a més,

d run genér i c , imp l i ca sub ra t l - l a r La to ta l i t a t .f r . . . cob ra r de qua lsevoL pe rgona o pe rgones

qua Isevu I I a . . . r r 126 , 46 -47 )

4 . En a l t res casos ]a repe t i c i ó d run ve rb i n ten ta també

abragar to ta l - a tempora l i t a t de I ' acc ió . En aques t cas ,

podem t robar-nos en t res grups d i ferents . En un pr imer , Ia

repet ic ió pretén prec isar e l s ign i f icat de l verb, mentre

gu€ , en e l s a l - t res dos casos , l a d i f e rénc ia tempora l de l s

ve rbs busca Ia g loba l i t a t de I ' acc ió , a i x i en un segon g rup r

podrÍem sj-tuar el-s verbs que abracen el passat i el presentj - , en un tercer grup, aquel ls que abracen eI present i e l

futur

4 .7 . - Repe t i c i ó de ve rbst tconfessant com confessen ser 1a major par t de d i_t

r eve ren t c l e ro r t l _26 , 15 -161

4 .2 . - Tempora l i t a t :

4 .2 . J . . - passa t i p resen t

r r lo p le t que a por tat y

32 -33 )

4 .2 .2 . - p resen t i f u t u rr rDi ts 288 d inés serv i ranrr l -os d i ts cures que hui

2L )

po r ta d i t a Pa r róqu ia t r l _a4 ,

y s e r v i x e n . . . t t [ 5 , 3 5 ]

són y per tems seran,, 1.27 ,

5. Aix i mate ix , pe l que fa a Ia morfo log ia, hem d,e d,estacar

1a f reqüent apar ic ió del suf ix -or en mol- ts substant ius drun

carácter p lenament admin is t rat iu . Aquest suf ix té eI va lor

de r r suscep t i b le d résse r + pa r t j - c i p i d ' un ve rb t rans i t i u t r ,

1 8 3



Anton i Mas i M i ra l [es

va lo r p rou rend ib le davan t d tun a l t re su f i x , -ab le , amb qu i

en determinats contextos manté un s ign i f icat mol t pareguts

peró sense arr ibar a ser idént ics13. En eI nost re corpus

hem enregis t rat e ls següents substant j -us amb aquest suf ix :

" . . . y d ragó donar con te a l - s con tado rs quan t dóna con te

Io ma j ordom. tt [ 3 , L1,6-I1,7 ]f 'Fa advert ir al-s contadors que seran nomenats per a

con ta r I a renda de l s an i ve rsa r i s de l - añy pn t . , ' L I2 ,

13 1 -132 lf r . . . sots pena de un real apTicadora a l - bac i de l -es

án imes de l pu rga to r i " [ 3 , 24 -26 ]f fY axí ser ia cobrador Io d i t mossén Esclapés de d i ts

c i nch sous y nou r ' 17 , 54 -551

" y per quant d i t sensal fa de renta v in t l l iures

cascun añy pag radores en 20 de j u l i o l " [ 11 , 31 -33 ]t ty contra mo. Joan Ba1aguer , hereu y f i l l de

carregador t ' 124 , 10- l - l - lf fremetem a v. md. l-a de executió de tudor y curador

del f i l l hereu de don Joan Fernández de Messa ab dos

c l -áusu les he red i tá r i es " 124 , L5 -L7 )Itdexa un aniversari- per ánima sua e vo1 se cante de

deu sous de rrenta cada un any perpetualment, pagadors

en d i t d i a r r 126 , 1 -3 lt tper a cobrar l -es cant i ta ts de d i ta derrama es fassa

per Io cobrador de1 d i t governador ' r 128, 70-721r r l o nob le m. Lu i s San tac i l i a , d r . en sag rada

theo log ia , caT i f i cado r de l San t O f f i c i y v i ca r i de

d i t a v i f a y sos des t r i c t es t ' 136 , 4 -61

13 . v "g "u e l comen ta r i de l su f i x -o r de C . Dua r te i R . To r renEs ,( l -986, p. 1-z ' t .

l_8 4




7 . Un aL t re t re t ca rac te r i s t i c és 1 tús de l es cons t rucc ions

de gerundi en eI l lenguatge admin is t rat iu . Aquest ús - - i

segurament abús també-- de1 gerundi encara perdura

actualment en aquest reg is t re de Ia l lengua. En real i ta t ,

semb la que e I seu ús pa lese l -a necess i ta t d runa redacc ió

concisa. i breu dels escr i ts admin is t rat ius i per tant d tuna

ma jo r u t i l i t zac ión de l es fo rmes ve rba l s impersona l - s . Una

par t draquestes construcc ions de gerundi equiva len a

subord inades adverb ia ls condic ionals :

t tper Ia campana de Ia confrar ia s is d iners

en te r ran t - se l o cos de vesp rada t t [ 3 , 27 -28 )t ' tocant ab dos campanes guanya Io curat un sou y

sag r i s t á s i s d i ne rs ¡ r [ 3 , 77 -7 8 l

Encara que la major ia de Ies construcc j -ons del nost re corpus

adminis t rat iu ec les iást ic que por ten gerundi fan la func ió

de subord inades adverb ia ls temr¡ora ls :

I ' se I i f a cá r reg de t res l l i u res , onse sous pe r I a

demasia dels sensals que mo. Ferrer doná sent

deposs i t a r i " [ 19 , 30 -31 ]t rdos host iers de fer ro de fer hóst ies, lo hu es I Ievá

a I Po r t es tan t en e l l mo . Juan Sepu lc re . r r 123 , 162 -

r -63 lf rY l a d i t a pa r róqu ia , haven t hoh i t sa p ropos i s ió ,

f . . . 1 de te rm ina . . . r r 129 , 41 , -421' f Y aven-se rematat per d i tes menors l -a casa del

quondam d r . V i cen t Rob les . . . r ' 132 , 24 -251

8. Construcc i -ons dtabl -at ius absol -uts . Una a l t ra f orma verbal

I o

1 8 6



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e t c a t a t e e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t í c a d ' E t x e n [ , e d a t m o d e r n a

no pe rsona l que s rusa mo l t sov in t en e l l l engua tge

admin i s t ra t i us és e l pa r t i c i p i . Aques ta fo rma que dóna r roc

a l -es cons t rucc ions d 'ab ra t i us abso l -u t s com a rem in i scénc ia

de l s ab la t i us l l a t i ns :

t t venu ts que s ien l os béns , sob ra ra a lguna cossa , paga

to t I o desús d i t . " [ 16 , 7 -8 )t 'V is ta la sobredi ta proposis ió per l -a present

Pa r róqu ia t . . . I t o t s , unánJ .mes y con fo rmes , e t nem ine

discrepant i , hordena y del l ibera que es fassa una

der ramar ' 128 , 4B-53 lt tY ohida d i ta proposta, d i t reverent c lero del l iberen

co segen t : r t L36 , 23 -241

1- l - . S intagmes f ixos

a l poder comp l i tf fa l qual I i donen poder compTi t segons y de la manera

que a senblans majordoms ser l so1 i acostuma de donarr l

I tA , 33 -351¡re legexen rac ional per a 1o añy esdevenidor a mo.

Ba l tasa r M i ra l1es , p reve re , ab s i s l l i u res de sa la r i ,

a I qual I i donen poder compl i t t t i15, 52-541

b l d a t a i d i a

r rse I i admet

231r rse I i admet

pagá en losrrse I i admet

en dat ta y

I t t essos . . . r l

en dat ta y

en dat ta y d ia hui tanta-un real t t [ 3 3 ,

dia 92 reals y hu i t d inés quer ? 2 2 2 ' lL J J ' J J J

d j a c e n t y d e u r e a l - s t r [ 3 3 , 4 2 )

L87




6 .2 Les f ó rmu les

Dra l t ra banda , e I reg i s t re admin i s t ra t i u requere i x una sé r ie

de fo rmu l i smes j - f r ases fe tes . Passem, to t segu i t , a

assenya la r una sé r ie d raques tes fó rmu les i f r ases apa regudes

al nostre corpus i que intentarem presentar en grups

temát i cs .

1. Fórmules de prendre acordt t . . . p rengué pun t en es ta Pa r rdqu ia de Sen ta Mar ia en

d i t d i a , mes y añy " [ 35 , 3 -4 )f fY ax i resüaren de acord y fonch se lebrada parróquiar l

l 2B , 82 -83 lfrse an convengutt, concordat y ajusttat en l-a forma

següen t r ' 137 , l - 4 -15 lf fse an avengut t . , pactat i concordat ent re l -os d i ts

cures y fabr iquer que Ia nominació del sacr is ta l -a

agen de fe r l os d i t s cu res r r 137 , I 9 -2L lr tY en d i ta conformi tat fonch se lebrada d i ta

Parróquia y restaren de acord, , 129, 67-681

2. Fórmul-es de conf orrnitat

r rguanyaran conforme guanyen los del Raval r r [3 , 34-

351

fr les t res canóniques monic ions conforme Io St .

Conc i l i " [ 5 , 2L )t ty en d i ta conformi tat fonch se lebrada d i ta

pa r róqu ia y res ta ren de aco rd r r 128 , 45 -461tty per quant és cosa rnolt justa y conforme a rahó

17 , 651

3. Fórmules de convocatór ia

1 8 8



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c | . e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

t 'esent a justada parróquia en la qual se t robaren los

mo l t mag fs e r eve ren t s . . . r r L9 , 14 -15 ]' t . . . f ou t enguda I t a j us tada pa r róqu ia . . . r r 122 , 2 lf fEn es t d ia de hu i , haven t - se a jus ta t y convaca t

parróquia en Ia ig lés ia parroquia l de Santa

Mar i a . " . r t 139 , 1 -21f f se avía conyocat per a f i y e fecterr 139, 24-25)f 'e a ix í que a justats y congregats a go de campana ut

mor i s es t . . . r r 129 , 24 -25 )

4 . Fó rmu les de pena l i t a t

r r és ob l i ga t . . . as i s t i r a1s o f f i c i s . . . so t s pena de un

rea l - " [ 3 | 55 -57 )r rs ien obl igats a as is t i r en l_os enterraments des

pobres so ts pena deu rea l " 12 t 39 -4O l

5 . Fó rmu les d 'ap rovac iór re es tan t a jus ta t s pe r t en i r pa r róqu ia , I l oa ren e

aprovaren d i ta nominaciór ' 19, i_3- l -41f fd i ta parróquia l l -oa, ra t i f ica y aprova to t 1o fe t r l

129 , 46 -471rr l -a present parróquia y parroquians de aquel la ,

tots unánimes y conformes, nemine discrepanti,

l - I oen , ra t i f i quen y ap roven l os cap i to l s f e t s r 139 ,s0 -52 l

6 . Fórmul-es drordenamentt to rdena y de l l i be ra l a p resen t j un ta ' r [ 18 , 33 ]r r f e r e1ecg ió . . . y o rdenar a l t res cosses tocan ts a

bon gove rn de d i t a Pa r róqu ia r ' [ 11 , 4 -6 ]r ry avent passat a l -guns co loquis ent re d i ts

t -89



A n t o n i M a s i M i n a L t e s

parroquians, ordenaren que lo d i t Don Juan de

L lanos faga tanca r I a p lace ta " l 1 -4 , 26 -27 )

" y I a p resen t Con f ra r i a fassa y de l l i be re to t I o

que convinga i a ix i ordene les coses següentsr l

[ 18 , 3O-32 ]t thordena y del l ibera que es fassa una derramat l

l L9 , 53 -54 l

" I a d i t a pa r róqu ia o rdena y té pe r bé r ' [ 11 , ZB)t tordena Ia present Junta que Ia d i ta ca ixa no es

puixa t raure n i -ngun d iner per a n ingun gasto. . . ' t

[ 18 , 44 -45 ]

7 . Fó rmu les de cons ide rac ióf fa tés y considerat que entre los desúsdi ts ten ien

d i f e ren t s qües t i ons r r 127 , 8 -9 lr ra tés i consjderat que los majordoms tenen gran

t reba l l - en ave r de cob ra r r r [ 15 , 28 -29 )

B. Fórmules de conveniénciat ' . . . y se r aque l l a mo l t j us ta y conven i r mo l t e l

que es pose f ' 128 , 50 -51 - l

"per a veure el modo y forma més convenient per a

t r au re d i ne r " 128 , 39 -40 lr r . . . e l s donen Io poder que pe r a d i t e fec te convé

y podem dona r r r l I 7 , 33 -341r r . . . . g [ü€ Ia p resen t j un ta y con f ra r i a fassa y

de l l i be re to t 1o que conv inga" 127 , 30 -31 - l

9 . Fó rmu les d ' ob l i gac ióf f fer la obLigagió acostumada y donar causió y

f e rmances r r [ 1 , 4L -42 ]

"y s tobT iga a1s p r t s . v i ca r i y c le ro desús

1 9 0



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l A e n I r a d m í n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d r E t x e n | . ' e d a t m o d e r n a

nomena ts t . . . I a qué en l o p resen t e co r ren t any

MDLXV regi rá y admin is t rará 1o cárrech de d i ta

ma j o rdom ia r r [ 1 , 56 -60Jr r fou es ta t t engu ts e ob l i ga ts , [ . . . ] dona rá con te

de I a sua adm in i s t r ac i ó r ' [ 1 , 6 I - 63 )t tque los cures y capel lans que seran manats en los

enterraments s ien obTigats anar a Ia paróquia dron

és pa roqu iá 1o d i f un t o d i f un ta t r 12 , 66 -68 lt tque 1o capsover s ia obl igat ten i r per horde to ts

l -os p reve res segons y com an can ta t m j - ssa r r 12 , 88 -

8e l

l - 0 . Fó rmu les d 'exp ress ió de ma j o r i ar r representant l -a najor par t de ls preveres de la

present v i la per a t ractar les coses que convenen a l -

Nos . Señor Déu , bé y u t i l i t a t de l a reve ren t

c l e res ia . r r [ 1 , 1 "4 -L7 )r rE a i x í a jus ta t s to t s l os sob red i t s , sen t com som 7a

par t de ls confrares que es poden juntar y representar

to ta l a d i t a Con f ra r i a r ' 127 , 20 -221t t con fessan t com con fesen de 1 a ma ia r na r t de Ia d i t a

pa r róqu ia " 129 , 24 -251f 'confessant com confessen ser l -a major par t

reve ren t c le ro r r 136 , 1 -5 - l -61

Fórmul-es dratorgament de poder

tfAls fou atr ibuyt pJe poder per a fer y cusertar tot

so y quan t f os necesa r i " 12 , 12 -1 -3 )f fa l qual I i donen p le e bastant poder segons que a l -s

t aLs ma jo rdoms se r l s so l y acos tuma dona r t t [ 15 , 49 -50 )f ra l qual I i dóna Lo poder que a sembl-ants fabr iquers

se r l s po t y deu dona r . r r l L7 , 22 -23 )

de d i t

11_

1 9 1




r r a f s q u a l s

d e j u s t i c i a

r r a l s q u a l s

poder per a

6 . 3 L a d a t a c i ó

y cascú de aque l ls Ios dóna 1o poder que

s e f l s p o t y a c o s t u m a d o n a r . r r l I 7 , 2 6 - 2 7 )

Ios donem y confere ixen to t p le y bas tan t

d i t e f e c t e " 1 2 8 , 6 0 - 6 1 1

6 . 3 . 1 E x p r e s s i ó d e l a d a t a

6 . 3 . 1 - . 1 L a d a t a e n l - l a t i

Unes l ín ies més amunt ja hem comentat que en l -a baixa edat

mi t jana mol ts de ls documents que genera lment eren escr i ts

en 1 l -a t Í van passar en aquest per íode a redactar-se en

cata lá. També hem esmentat que, to t i e I canvi de l lengua,

e1s fo rmu l i smes , f rases fe tes , e t c . i , sob re to t , I es d .a tes ,

romanen en ]a mate ixa l lengua.

Dra l t ra banda, hem de puntual i tzar que en aquesta época 1a

data en l l -a t i ja no corresponia a 1a real i tzada en época

cláss ica. Després de 1es reformes in t roduides en e l -

ca lendar i pe r I ' emperador Cons tan t i a pa r t i r de l rany 32L ,

Ia da ta de i xa d rexp ressa r -se pe r ca lendes , nones i i dus , i ,

a canv i , s t i n i c i a e1 cómpu t t en in t en compte e I t o ta l de

d ies de cada mes . A i x i , a pa r t i r de l seg le X IV , t en im aques t

nou métode de datac ió amb I 'express ió del número - -sempre

en x i f res romanes - - de1 d ia , e l - més i 1 tany , amb e I s in tagma

anno nat iv i ta te donin i o anno donin i , peró expressat en

I lengua I la t ina la. Aquestes fórmules de datac ió es van

pro longar f i ns a1 seg le XV I I I :

14 . V "g " , l pe r a t o t I ' apa r ta t de Ies da tes J . M . Mes t res , ( 1987 )

492



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l á e n | . ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n L ' e d a t m o d e r n a

I tD ie XXX mens is decembr is anno an te na t iv i ta te domin i

M D L X X X X T I i l 1 9 , r - 2 )

r r D i e X X V I I I m e n s i s j u l i i a n n o a n t e n a t i v i t a t e d o m i n i

M D C X I I T I " [ 1 7 , L - 2 ]

t rD ie XXV mens is desembr is anno an te na t iv i ta te domine

M D C L X X X X V I I I " [ 3 4 , ] - - 2 )

r r D i e X V I I m e n s i s d e c e m b r i s a n n o d o m i n i M D C C V " 1 3 6 , r _ lf r D i e X X V m e n s i s j u n i i a n n o d o m i n i M D c c V I ' , 1 3 7 , f - l

f ' D i e X I f f m e n s i s j u n i i a n n o d o m i n i M D C C V I I T , 1 3 9 , I - 2 1

6 . 3 . 1 . 2 _ L a d a t a e n c a t a ] á

A I m a r g e d r a q u e s t e s c i n c d a t e s e s c r i t e s e n I ] a t i , I á g r a n

m a j o r i a d e l n o s t r e c o r p u s a p a r e i x e n j a e n c a t a l á . E n a q u e s t a

l lengua se segue ix l -a mate ixa cons t rucc ió que ja expressava

e l 1 l - a t Í 1 5 , I l e v a t d e I s i n t a g m a r r d e I a n a t i v i t a t d e l

Senyor r r o r rde l - Senyor t r que no to rna a aparé ixer en cap da ta

m é s . A r a , ú n i c a m e n t t i n d r e m l a r e f e r é n c i a a I d i a , a I m e s i

a 1 ' a n y .

a ) E l d i a

L t e x p r e s s i ó d e l d i a e s p o t r e a l i t z a r d e t r e s m a n e r e s : e n

guar ismes [en x i f res romanes o en x i f res a ráb igues ] i amb

l le t res , norma que serve ix tan t per a l texpress i -ó de l d ia

c o m t a m b é d e l r a n y .

r r A X X X d e a b r i l d e 1 a n y L 5 8 7 " [ 8 , 1 j

t t A 2 2 d e h e m b r e 1 5 8 9 " 1 8 , 1 1 1

r rEn dos de janer añy L '7zL t t 16 , 9 l

l -5 . A ixó no obs tan t , ten im una exepc ió a Ia reg la en Ia da tad ' u n a c a r t a o n s ' i n t e r c a n v i a I ' o r d e e n t r e e I d i a i e I m e s :

" E I i g y d e m b r e a 3 1 d e 1 6 7 8 " [ 2 1 , 3 0 ] .

1_9 3



E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

d e m b r e d e 1 6 3 8 r , 1 2 2 , L - 2 1

" E l i g y 2 8 d e j u ñ y 1 6 4 2 , , 1 2 4 , 3 t - 3 2 l

b ) E I ines

Aix i ma te i x I ' exp ress ió de l mes l a podem d i v id i r en t res

g rups . En p r imer l l oc , i semb la se r e1 g rup ma jo r i t a r i ,

precedi t de Ia preposic ió de; en eI segon grup amb eI

s in tagma r rdel mes derr , i en e l tercer grup sense cap paraula

en t re e l d ia i e I mes .

a l P r e p o s i c i ó d e

f r A 6 d e s e t e m b r e d e L 7 3 6 t t [ 8 , 2 g l

r r A I d e s e t e m b r e a n y 1 5 8 3 , , [ 6 , 1 ]f r e n X V d e a b r i l d e l - S g 7 r , 1 6 , 7 )

bl S intagma r rdel mes der . Hem dtassenyal -ar que en

aquest grup a l mate ix temps que s 'especi f ica eI nom del mes

anb er s in tagma esmentat , so l co inc id i r que ra x i f ra del - d ia

tanbé ve acompanyada amb Ia paraula i ld iesn en posic ió

enc l i t i ca .f f e n l - 3 d i e s d e l . m e s d e a g o s t L 6 4 2 t t [ 5 , L 6 )i fEn 1 ,2 d ies de l . mes d .e juñy de 1_609" [ ]_6 , 5 l

f f En v in t d ies de l , mes de febrer de1 añy mi l se t -

c e n t s r r [ 3 8 , 8 - 9 ]

c l S e n s e c a p e s p e c i f i e a c i ó

r r e n 1 1 j a n e r d e 1 7 2 3 " [ 4 , 1 0 ]

r r e n v i n t - y - h u i t o c t u b r e L 6 3 3 t , [ 4 , 2 L - 2 2 ]

r r e n d o s a g o s t L 5 2 6 , t 1 4 1 , 3 8 1

c ) L r a n v

1 9 5




I gua l que passava amb I ' exp ress ió de1 d ia , podem t roba r I a

poss ib i t i t a t de veu re r rany en gua r i smes , no rma lmen t x i f res

a ráb igues , o en l l e t res .

d ia en guar ismes i e I de

r r e n 5 d e

r r E n 6 d e

I t a 2 3 d e

r -2 )

dehembre

setembre

A vegades es combina e l nombre de l

l r a n y e n l l e t r e s i a f i n r e v é s :

d e l a ñ y L 6 4 5 " [ 5 , 3 1 ]

1 7 o z , t [ 3 5 , 1 6 ]

agos t de1 añy m i l se t - cen t s y s i sn [ 38 ,

t tEn est d ia , contants v in t -y-hu de

s i s - cen t s sexan ta - c i nch ' , 127 , a -2 )r rab acte rebut per Ber thomeu Moxica

juny any m i l

, reg is t rat en

lv in t - y -hu i t oc tub re l -633" [41 , 22 -23

I , pe r ú l t im , podem d i s t r i bu i r l es re fe rénc ies

l -es dates en quatre grups. En pr imer grup on I |

1 ¡any an i r i a p reced ida pe r 1a p repos i c ió de , un

precedi t de la parauLa any, e1 tercer grup amb

de 7 'any i , e l - qua r t i da r re r g rup , eü€ no

de l r any en

express ió de

segon grups

1 'exp ress ió

t indr ia cap

entrei c l e ses tan

so ra

1 , 9 6

parau la en t re e I mes i l r any .

Volem dedicar unes f in ies a la qüest ió de I 'express ió de

l rany en l a da ta pe r a fe r -nos ressó de Ia famosa d i spu ta

entre Coromines i Rovi ra i v i rg i l i l6 . En pr imer l - l -oc hem

de ressal tar que en cap cas ens hem t robat I tar t ic le davant

de ] ' any , j a que I t a r t i c l e només e l t r obem en e l_ te rce r g rup

en l f exp ress ió de 7 'any . D ta l t ra banda , € l p r imer g rup amb

Ia preposic ió de i e1 quar t grup sense cap paraula, són e ls

l - 6 . To ta aques ta con t rové rs ia de I ' espec i f i cac ió de l , anyJ . Co rom ines i Rov i ra r V i rg i l i que es va pub l i ca r en qua t re a r te n " Q u a d e r n s ' d e I ' E x i 1 i " i " L a N o v a R e v i s t a " , r e s p e c t , i v a m e n t ,rep rodu i t s pe r J . M . Ues t res t ( 7986 ) . També comen ta t a po lém ica J .( 1 - 9 7 7 , p s . 1 4 5 - 1 4 8 ) .



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t i c a d ' E I x e n I r e d a t m o d e r n a

majo r i t a r i s , s i bé semb la que e t gua r t , € l g rup ' t 1 ' e i xuca

fó rmura sense a r t i c re " , r t de f redo r no ta r i a r o bu roc rá t i can ,

com de ia Rov i ra i v i rg i l i , supe ra en nombre de f reqüénc ies

al - pr imer

a l P repos i c ió deI tEn 26 j i ne r de l - 688 , , 132 , 531r ren 12 d i es de l mes de j uñy de l _609 " [ 16 , 5 ]r r en 23 de ma ig de L698 , , 132 , 52 -531

b ] Pa rau la "any , , , € t r aques t cas hem d 'assenya la r que

ta inbé pot anar també acompanyada dradject ius com i lpresent ' [

o r r co r ren t r r .

f fA t re t se de g ine r any l -575 t t 15 , L7 lt ren 26 de se tembre de l p resen t any l -6g8 r ' 132 , 331rren Io d ia v in t -y-c inch de janer del corrent any

l720 " l 4 r , 4 -5 l

c l P r e c e d i t p e I s i n t a g m a | t d e 1 ' a n y ' ,

f f e n 5 d e d e h e m b r e d e l . a ñ y L 6 4 5 " [ 5 , 3 1 ]

r rEn es t d ia de hu i , con tan ts v in t -y -nou de janer

d e L a n y m i I s i s - c e n t s s e x a n t a - y - h u i t ' ¡ l 2 g , L - 2 )

f f e n 1 o d i a s i s d e d e n b r e d e 7 o a ñ y L 7 L 9 r , 1 4 L , 7 - 8 1

d l S e n s e c a p e s p e c i f i c a c i ó

r r e n u n d e a g o s t 1 5 9 9 , , [ 4 1 , 3 1 ]

I t E n 6 d e s e t e m b r e L 7 O 2 " [ 3 5 , 1 6 ]

t t e n 1 8 d e m b r e L 7 A o t t [ 1 0 , L 7 ]

L97




6 .3 .2 A l t res exp ress ions tempora l s en l a I l engua

admin i s t r a t i va ec l es i ás t i ca d tE l x

D j -ns d 'aques t apa r ta t d ' exp ress ions tempora l s , i desp rés

d rhave r assenya la t l es cons t rucc ions de l a da ta , vo lem fe r

un inc is per a assenyalar a lgunes par t icu lar i ta ts que es

p rodue ixen d ins de i - reg i s t re ec les iás t i c . En l a l l engua

adminis t rat iva, a banda de la datac ió, ten im també un grup

d 'exp ress ions tempora l s re fe r i des a a l t res pe r íodes com les

ho resn l es se tmanes , e t c " Pe ró en aques t cas , a l cos ta t

d 'aquestes determinacions temporals , ten im també unes a l t re

que són espec i f i ques d taques t reg i s t re . Aques tes

determinacj -ons vénen a conf igurar una a l t ra de les

ca rae te r i s t i ques de l a l l engua admin i s t ra t i va ec les iás t i ca .

Draques ta manera , I radmin i s t rac ió ec les iás t i ca segu ia , a l nés

del -s per iodes temporals genera ls , uns a l t res per lodes de

t rad i c ió c l -a ramen t re l i g iosa . De to tes aquestes

espec i f i c i t a t s t empora l s que u t i l i t zava l rEsg lés ia en I reda t

mi t jana perduren encara les anomenades hores canóniques.

Aquestes par t ic ions del d ia eren una cont inuació de les

div is ions que real i tzava e l món romá peró ara adaptades i

amp l i ades pe r I tEsg lésLa . D taques ta manera e I t a ranná

conservador que sempre ha propulsat aquesta inst i tuc i -ó es

ref l-ecte j-x ara perpetuant I | ús de l-es hores canóniques

seguint e I model t rad ic ional - de l món c l -áss ic .

Veiem a cont inuació les determinacions temporals que fan

referáncia a les hores canóniques amb e l s ign i - f icat que

o fe re i x e I D i cc iona r i Ca ta Iá -Va lenc iá -Ba lea r (A . M . A l cove r ,

1 -930 -62 ) .

L 9 B



E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e t c a t a l . á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n t r e d a t m o d e r n a

M a i t i n e s , t M a t i n e s . L a p r i m e r a d e l e s h o r e s c a n ó n i q u e s ;

s é r i - e d e n o u p s a l m s i n o u l l i g o n s , g ü € s e s o l r e s a r a

m i t j a n i t o a p r i m e r a h o r a d e l m a t í t .

r r . . . s e e n t r a a m a y t i n e s a l e s 6 y a l e s 7 t t l 4 O , 2 2 1

P r i m a , t L d p r i m e r a d e l e s h o r e s c a n ó n i q u e s m e n o r s r . E n

a l g u n s e x e m p l e , c o m a q u e s t , s t i n d i c a I t h o r a q u e c o r r e s p o n i a .

r r S e e n t r a e n 1 o c o r a p r i m a , a l e s 8 r r l 4 O , 7 )

T é r c i a , r H o r a c a n ó n i c a ' .

" y d e s p u é s d e t é r c i a I a p r o c e s s ó r r L 4 A , 8 l

S e x t a , r U n a d e l e s h o r e s m e n o r s d e l r é s e c l e s i á s t i c , q u e

s e g u e i x I a t é r c i a i p e r t o c a r e c i t a r - s e a m i g d i a t .

t ' y a . y p r o c e s s ó d e l s u b s i d i d e s p u é s d e s e x t a t ' l 4 O ,

5 0 - 5 1 I

Nona, 'Ld dar re ra de les hores canón igues menors , Q[ü€

p r e c e d e i x l e s c o m p l e t e s t .

t ta .y missa cantada de d i fun ts subs id i - de ls co f ra res

d e s p u é s d e n o n a r ' [ 4 0 , 6 0 - 6 1 ]

- Vespres f rUna de les hores canón iques que es d j -uen després

de la nona. E I toc de campana que convoca a I rés d ,e vespres ,

i I t h o r a e n q u é s e s o l i e n c a n t a r 1 e s v e s p r e s e n 1 r e s g l é s i a ,

que era de les dues a les t res de Ia ta rdar .

r rse en t ra a vespres a 1es dos y de rna t Í a les 9 r l

[ 4 0 , ] _ 0 3 - r _ 0 4 1

C o m p l e t e s n ' D a r r e r a p a r t d e 1 ' o f i c i d i v i , a m b q u é e s

determinen les hores candn iques de l d ia ' .

r r E n q u a r e s m a , c o m p l e t e s s e e n t r a a l e s 3 h o r e s r t l 4 O ,

L99



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n | ' , e d a t m o d e r n a

t r ) r imer de l s d i t s vu i t d ies t . D raques ta manera ten im:r ren Ia oc tava de Ia Na t i v i t a t de l Senyo r r r [ 11 , ] -9 -

z v l

t r s e t t c a n t e d i n s I a c a p e l l a d e N r a . S r a . d . e l

R e m e y e n I o s e u d i a o s a o c t a y a r r l 2 L , 2 8 - 2 9 )

" g u e s e r v i e n p e r a I a p r o c e s s ó d e 1 S s n . e n s a

o c t a v a 1 " 2 3 , 1 8 0 - 1 8 1 1

També t robem a l t res de terminac ions com vespra , tV ig i l ia o

d i a a b a n s [ d r u n a f e s t a , d r u n a d i a d a ] t .

t tVespra de 1a Creu de se tembre , gü€ és a l -3 r ' l4O,

1 0 3 lt tVespra de Nada l no es ce lebra 1o an iversar i

g e n e r a l t t [ 4 0 , 1 0 5 ]

Una a l t ra re fe rénc ia a les de terminac ions de temps des druna

ó p t i c a d e t ' E s g l é s i a é s e l - t e r m e t é m p o r e s , r T e m p s d e d e j u n i

a1 comenqament de cadascuna de les quat re es tac ions de

I t a n y , e ü € a b a n s e n f e i a e n t r e s d i e s d e I a m a t e i x a s e t m a n a

I d i m e c r e s , d i v e n d r e s i d i s s a b t e ] ' .

t tTémpores de Ssma. Tr in i ta t , en t ren de mat í a ls 3

q u a r t s r r l 4 O , 4 2 - 4 3 )

D r u n a a l t r a b a n d a , I ' e x p r e s s i ó d e l d i a , d i n s d e l c a l e n d a r i

que u t i l i t zava 1 'Esg1és ia , po t aparé ixer amb una mul t i tud

d e p o s s i b i t i t a t s d e l e s q u a l s a s s e n y a l a r e m l e s m é s c o r r e n t s :

al Ind icant e l sant de l d iat tDia de .9 . Antoni Abad, €s toca 1o pr imer a 1es 8 ' l

l 4o , 3 lt tD ia de La Creu de naig, €s toca e l pr imer a les

20]-




7 r L4o , 361' lD ia de S t .

b l I nd i can t e I

"D ia de S t .

p rocessó ab

J a u m e , D o a y h o r e s t t [ 4 0 , 5 5 ]

l - a r e l - Í qu ia " L4O, 25 -26 )f ren 1o d ia t ren ta de jo l ioT , d ia de sen lgnac io de

Lo j o la t t [ 11 , 2 -3 ]

c l I n d i c a n t I a f e s t a

t tD ia de Corpus , de mant i

7 i m i j a " [ 4 0 , 4 7 - 4 8 )

l l f ) r r m a n a a ¡ f a R a m S O a l t f e

I a m ine rva ' r l 4O , 9 0 -91 - lt tD ia de Pasqua de Resur resc ió de mat í es toca e l

p r i m e r a l e s 5 r r l 4 O , 2 L - 2 2 1

d l I n d i c a n t I a d e d i c a c i ó r e l i g i o s a d e l d i a

t 'D ies de 7es rogac ions de l -a Ascens ió , i x la

s a n t d e l d i a i l a

. S e b a s t i ñ . a 2 0 d e

data

i a n a r i v ' l a

se entra en Io cor a les

ocupat en e1 qual v ingués

celebrar

resa de a lgun

m isses " l 4O ,

p r o c e s s ó a l e s 8 y q u a r t ' r l 4 O , 3 9 - 4 0 1

rrCuant és dia de fér ia que se han de

h o r e s a n s I a m i s s a m a j o r l L 4 O , 8 2 - 8 3 l

I ten dies de sernó en La quaresma, €s

sant dob le o semidob le , es cante dos' 9 2 - 9 3 l

6 . 4 E I l é x i c

Per acabar j a aques t cap í to l ens de t i nd rem en 1 'apa r ta t

referent a l - léx ic ut i l í tzat en eI reg is t re admin is t rat iu de1

món ec les iás t j - c . A i x í , sabem que cada reg i s t re fa ús d runa

determinada parcel . la léx ica. La s i tuac ió i e I context gue

2 0 2



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t ¿ e n [ ' a d m i n i s t r a c ; ó e c I e s i á s t i c a d ' E t x e n t r e d a t m o d e r n a

cada reg i s t re desenvo rupa mo t i va Uapar i c ió de mo ts que

per tanyen a un ma te i x g rup , és a d i r , a t l ó gue en semán t i ca

anomenem també camp ]éx ic . Óbviament en et nost re corpus

documen ta r ca r assenya la r e r l éx i c re rac iona t amb

l - ' adn in i . s t rac ió i e ] l éx i c re l -ac iona t amb 1 ' esg rés ia i - e I

món ec les iás t i c . Són e l s dos camps 1éx i cs que venen a

conf igurar Ia semánt ica der reg is t re que estem estudiant .

A cont inuació repassarem aquerres paraures que hem creguE

més in teressaants per a i l - . lust rar to ts dos camps esmentats- - l - radmin i s t ra t i u i I ' ec res iás t i - c - - amb l -a de f i n i c i ó de cada

te rme que dóna e l D i cc iona r i ca ta rá -Va lenc iá -Ba lea r (A .M.

A l - cove r , ! 930 -62 ) .

6 .4 .1 - E l l éx i c adm in i s t r a t i u

Acap ta r , an t . rDemanar i ap lega r a lmo ina . Cap ta rr rse l i fa cárrech de cent t res real_s y dos

l j - ent rega eI hermano Francés Gui laber t

acap tá en l os messos . . . t t [ 33 , 6 -8 ]

Acte , Acta, rEscr i t on consta legalment un fe t

un con t rac te o una ob l i gac ió ' .

Ac reedor , rPe rsona a qu i a lgú deu a lguna quan t i t a t t .r rDe fo rma que sen t I o cá r rech de 1369 I . 1O s . 10 y Io

descárrech de 1592 I 16 s . l - l - és acrehedor d i t

majordom en dos-centes v in t -y- t res l l iures c is sous y

un d ine r , , 125 , 7 6 -7 81 .

r .

dinés que

de l-o que

un acoro

l ren 6 de noembre a Ber tomeu Mox ica per un ac te de

v e n d a q u e f e u G e r o n i S a n s , 1 . 4 s . r r L 2 O , 2 1 - 2 2 1

2 0 3




Adossa r , rCar rega r l sob re a lgú ]

deu te f una ob l i gac ió , e t c ' .

una responsab i l i t a t , ün

r ren t ra ren en Ia ca ixa v in t } l iu res prop ie ta t de

a q u e l l c e n s a l q u e f o n c h a d o s a d p e r A l o n s o M e l e n d e s r l

1 3 2 , 3 3 - 3 s l .

Ajus ta r , tA jun ta r , reun i r t .f fEn es t d ia fonch a jus ta t cap í to l en l -a sag res t i a de

Ia sg lés i a pa r roch ia l de Sen ta Mar i a t ' [ 13 , L -21 .

A l canga t , 'Pa r t i c i p i en e l sen t . i t d ' a l cang r . Es t r ac ta d ' un

canvi de codi de Ia forma caste l lana.r rRel - levades les d i tes cent s is l l - iures, déneu sous y

quatre de Ia par t ida del cárrech fe t a d i t mossén

Quirant , resta aquel l a l -cansat en dos-centes setanta-

dos l l i u res t ' l I 2 , 4O-43 )

A1cangos , rDé f i c i t d run compte ' . E l - DCVB da ta aques t t e rme

el 1 ,676, mentre que e l nost re document on apare ix és de

L665 . També hem d 'a feg i r que a I nos t re tex t semb la ten i r més

bé e l s i gn i f i ca t de superáv i t i no e l con t ra r j - .t ty que ten ia en son poder de sos aTcangos sent

qua ran ta -c inch 1 l i u res . . . y que hav ia pa regu t a

a lguns confrare que d i ta cant i ta t es posás en una

ca i xa . . . r r f - 27 , 25 -27 l

A lgua tz i l , an t . 'O f i c i a l enca r rega t de fe r comp l i r I a l l - e i

i de l t admin i s t rac ió de j us t Í c ia , € f , nom de l re i o de l es

cons t i t uc i ons t .

"y en cas que v inguen aTguasiTs, est imarem que v inga

Ba t i s t e Ledesma" L24 | 25 -27 l

204




r r l os qua ls en te r ramen ts pe l l o r i a rs y a lba ts s ia

ob l i ga t pagar d ins t res d j -es desp rés de fe t l os o f i c i s

so pena de pe rd re l a n i t a t de l - capsou . r r 13 , 93 -96 )

Capsouer , No }a recu l - l e I DCVB. Es t rac ta d 'unr rcapsour r , conc re tamen t es re f e re i x a l a pe rsona

de cobrar aquest impost .

t tgue l-o capsouer Io

m i s s a f r 1 2 , 5 1 , - 5 2 )

adver texca s i vo l

der ivat de

encarregada

que .s d i ga

Cauc ió , tFermanga o segure ta t que es dóna de l compl iment

d run pac te r .

" . . . y es comp te a f e r I a ob l i gag ió acos tumada

causió y fermances de p lanament per a fer

cause en I o d i a acos tuma t . t t [ 1 , 4L -43 )

vY

donar

donar

Causar , rEsse r causa , p rodu i r unarrE per quant an fe t menció

deu sous y onze de despeses

59 -60 I

cosa | .

de qua ran ta -dos 11 iu res ,

c a u s a d e s e n d i t a ñ w t r l ' 7

Ceda , 'Cédu1a , f u l I esc r i t r .' rxexanta-set l l iures, t res d inés per una seda de

despesses que con té en e1 la de f e t . r r l L9 , BB-891

Cena , tT r i bu t que pagaven e l s pob les de l - regne d tA ragó , €D

d ine rs o en espéc ies , pe r a I sos ten imen t de I ra l imen tac ió

de l -a casa re ia l - o dels senyors feudals t . En aquesta época

se r ia un t r i bu t pe r a pagar a } marqués d tE l x , senyo r de Ia

zona .

üLa má morta que posa e l - c lero per a recuperar-se de

Ies cenes que paga a l a v i l a t ' 125 , l - 38 -1391

2 0 6



Antoni Mas i t ' l i cal . Ies

comp tes r .t ty dragó donar conte a l_s contadors quant dóna conte Io

ma jo rdom. f t L2 , f 16 -1 f71

Compte, a , rDonar o rebre a compte o a bon compte: com a

pa r t d runa quan t i t a t a sa t i s f e r ! .t r se I i f a cá rech a l a ca i xa y c laue rs de cen t

I l i u res , s i s sous y nou d i ne rs . . . y són a con te de l es

2 3 8 I . i l l 4 L , 3 - g l

Compte, posar €D, rFer constar en l_a nota de les sumes a

reb re o a paga r r .

r r " . . se t i posen en con te a l d i t don Juan de L l anos ,

y f on c l , os a I a d j - t a f áb r i ca , , 122 , 42 -44 )

Comú, rOf ic i genera l de l -s sants que no en tenen en

par t icu lar | . En er nost re context es pot re fer i r a l - l r ibre

que recul r h is tór ies de sants que no apare ixen normal-ment

en e I san to ra l .r r un comú de c i nch h i s t ó r i es . r t [ 5 , L24 ]

Concer tar , rPosar d iverses persones en uni ta t de pensament

o de sen t imen t ; posa r d raco rd r .r rA ls fou at r ibuyt p1e poder per a fer y cuser tar to t

so y quant fos necesar i per apar tar d iscórd ies, males

vo lun ta ts en t re d i t s cu res y p reve res r r 12 , i , 2 -L4 l

Concordances, rConformi tat o correspondéncia ent re dues o

més coses | .r r . . . y pe r l os conven ts no es pugen p res ta r r s i no es

fa conco rdanzes Ios d i t s cu res y fab r ique r r r L37 , 34 -

3s l

2 0 8



E t . c a n v i L i n g ú í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n [ , e d a t m o d e r n a

Concórd ia , tAcord en t re a l -gunes persones per es t ipu lac ió o

c o n v i n e n g a ' .

t tConcórd ia en t re los cures y cape l lans de Ia v i la de

E I i g f e t a e n I o a n y L 5 7 L " 1 2 , I - 2 1

Con fe r i r , 'Conced i r f un cá r rec , un d re t , uD f avo r , e t c . ] ' .f f . . . a ls quals los donen y confere ixen to t p lee y

bas tan t pode r " f - 28 , 60 -61 l

Conforme apar . Espress ió no recol l ida a l -t t pe r qo que en Io any 84 se an

an iversar is n i dob les conforme apar t l

DCVB.

dexat n inguns

17 , 81_ -821

Congregar , rAp Iega r , reun i r, ,y que fonch a justada

ig lés ia parroquia l - de

y congregada parróquia en la

S a n t a M a r i a r r 1 2 9 , 2 - 4 )

Con t ra faen t r 'Con t raven to r r .t 'que 1os cures y capel lans que seran manats en los

enterraments s j -en obl igats anar a Ia paróquia dron és

pa roqu iá 1o d i f un t o d i f un ta y d 'a l I i ex i r I a c reu pe r

a la casa del d i funt y a ls contrafaents s ien penats

pe r 1o S r . v i ca r i a sa vo lun ta t . t r 12 , 66 -70 )

Con t ravé rs i a r 'D i scuss ió d tun pun t doc t r i na l t

"per quant ent re cures y persones de Ia present v i l -a

aserca del -ss I es moguda serta contrraversaa

en te r ramen ts . . " r r 12 , 23 -24 )

eu rador , rPe rsona que té a I seu cá r rec l t admin i s t rac ió i

de fensa de l s béns i d re ts d tun menor d teda t o d 'un

incapac i ta t r .

2 0 9



A n t o n i M a s i M i r a L I e s

r r remetem a v . md. Ia de execut ió de tudor y curador

del f i l l hereu de don Joan Fernández d,e Messa ab dos

c láusu les he red i tá r i es en qué es tan ap rova ts l os d re ts

pas ius r r 124 , 15 - f 8 l

Cursa r , rDonar cu rs Ia l t n ^ n a r f av u ! 9 9 , u n a s o l . l i c i t u d ,

exped ien t , e t c . l r "f , " . , sob re l a execuc ió que es te r t . c l e ro cu rsa con t ra

e l s d i t s en Va lénc ia , qo és , v in t - y -s i_s rea l s po r l _o

gas to pe rsona l y l es 50 r . pe r f e r d i t es

no t i f i cac ions r r 129 , 55 -57 )

Demas ia , I Excés . Demes ia t .' , . . . y quan t l a r enda no i gua la ab 1o apun ta t a . y

demas ia de s i s l l i u res t t 17 , L6 -L7 )

Descarregdr , I

o e l va lo r de1

r r s e l - i a

r e s p o n I o

Abonar , anotar en compte

servei que ha prestat t .

descarregat aL reverent

mag f " Pau Fe r randes . 17

al ló que un ha pagat

majordom 36 sous que

t . r ' v J

Desfa lcar , rSostreure f raudulentament una quant i ta t

qua l e l subs t rac to r e ra cus tod i o responsab le r .t t . . . axÍ carregats con testamentar is to ta

cobrable y no se f i a de desfa lcar cossa de

renda ' r L I9 , 18 -201

Despa txa r , rDonar cu rs i r eso l -uc ió a un negoc i o assumpte r .t ty ax i procurará v . md. ab to ta brevetat despachar

es ta execu t i ó con t ra Ba l tasa r Mas r r 124 , 18 -201

Deste ix i t , Sembla ten i r e l sent i t f igurat de r rdesacordrr o

de l-a

renda

esta

2 L O



E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e I c a t a L á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n [ ¡ e d a t m o d e r n a

t r desav inences r r . Aques t mo t no e l recu l l e I DCVB.t t y pa ra apa r ta r - se de p le i t s y des t i x i s sob re d i t es

p re tenc ions , se an convengu t t , conco rda t y a jus ta t t

en I a f o rma següen t r t [ 37 , 12 -15 ]

Destraure, rApar tar una cosa del l l -oc on estava ass ignada

o de l r ús a qué e ra des t i nada ' "f radver t in t a d i t a lguasi l que Io c lero a de dest raure

l -es cos tes ' t 124 , 29 -30 )

D e u t o r , t Q u e d e u , q u e

r r fos qua ls vo l -en

d a t t f o r w r a h ó d e-l

s7 l

e s t á o b l i g a t p e r u n d e u t e l

s e t L s a t u r e v e r s s i - d e d e u

u n a n y d e G i n é s C a s c a l e s . .

sous que . s

. f r 1 7 , 5 5 -

Devedor , tQue es po t deu re r .

"y l i donen poder y facul ta t per a que puixa haver ,

rebre, exegi r y cobrar de qua lsevo l pergona o

perqones qualsevol e tc . cant i ta ts degudes o devedores

a d i t r eve ren t c l -e ro r r 136 , 43 -461

o ispos i c ió , ro rde o dec i s ió amb qué es mana qua lque cosa r .f 's i tocava sa nominació y d isposic ió a d i ts cures o

a fab r ique r r r 127 , L7 -L2 l

Dret drhereu, rGravamen imposat per I tautor i ta t damunt les

mercader ies , e l - s p roduc tes , e I t r á fec i c i r cu lac ió , I a

res i dénc ia , e t c " r .r r s i . s f a rá l os t res ac tes , a ja de campanes s inch sous

de subdi -aques, dos sous per lo dret de ereu t res sous

1o d re t de d iaques y de s i r i " 12 | 60 -621

2L]-




E l e g i d o r , ' Q u e p o t e s s e r e l e g i t o q u e s r h a d r e l e g i r tr r P r i m e r a m e n h o r d e n a e t é p e r b é I o d i t c a p i t o l

ma jordom e leg ídor pague lo percans de les

c a n ó n Í q u e s a l a f i d e l a ñ y . " [ 1 3 , 2 5 - 2 7 ]

que lo

hores

Esp le ta r , rAp ro f i t a r , usa r , ' t r eu re to t e l p ro f i t r . i nve r t i r

t o ta lmen t t .

" . . . per mi l quatre-centes v in t -y- t res I l - iures I enze

sous y c inch que dé d i t p r i v i l eg i t é es te c le ro

esp le tades r r [ 18 , 58 , 60 ]

Executor ia l , rExecutor i r ' d i t especia lment de l - despatx que

comprén una executór ia ' .t 'per a que v. md. ens envie un executor l contra Joana

Agna G i l r ' 124 , 4 -6 )

Fe rmanga , tAc te d 'ob l i ga r - se a una cosa com a ga ran t i a pe r

un a l t re a qu i pe r toca p róp iamen t comp l i r - I a r .t t . . . y es compte a fe r I a ob l j - gag ló acos tumada y donar

causió y fermances de p lanament per a fer y donar

cause en Io d ia acos tumat r r [ 1 , 41 -43 )

F ranc , rG ra tu i t , que es t é sense paga r r .

r rque.n los enterraments de mares y pares de capel l -ans

s ien f ranchs y en los fami l iars de capel lans se agen

de paga r . " 12 , 108 - f10 l

Pagar e I po r t d runa cosaFranquejar , I

que s renv ia r .

l l c a

de Sent

3o-321

Af ranqu i r , f e r f ranc

agen de prestar

Salvador y Sen

y franquegar a les

Juan de l-a present

parróquies

v i l a r r 137 ,

2L2



E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e I c a t a l . á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t i c a d ' E l x e n | ' ' e d a t m o d e r n a

Frau, rEngany anb que hom procura benef ic iar -se en detr iment

d t a l - t r i t .

i l . . .

12,

I e s q u a l s e n t e r r a m e n t s s e p a g u e n f e r s e n s f r a u e s . t l

5 3 - 5 4 l

Fur , t L l e i espec ia l - d i c t ada pe r a I r ég j -m d runa reg ió , d run

mun ic ip i o d 'a l t re g rup soc ia l secundar i , a pa r t de l -a

Ieg i s lac ió genera ] de I 'Es ta t . Fu rs de Va fénc ia : cos de

disposic ions legals atorgades a l -s pobladors de1 regne de

Valéncia després que I 'hagué conquis tat Jaume I , i que es

fundaven en e ls Usatges de Cata l -unya i en l -es 1 l_e is

d r A r a g ó t .

r r renunc ien a la de par t ida ac t ió nova e ve l la

c o n s t i t u c i o n s e a l a e p í s t o l a d e l d i v í a d i a e a I f u r

de VaLéncia de pryncipaTi prues un veniendo e a tots

d r e t s t t [ ] . , 7 L - 7 3 1

G u a r d a r , r O b s e r v a r , c o m p l i r a l l ó q u e s ' h a p r o m é s o a q u é

s r e s t á o b l i g a t '

t ' " . . y s i no po r t asen o fe r t a , s€ pague t r es sous pe r

cada un ac te , com ax i 1o gua rda en Or io la . " 12 , 47 -

481

He te te r , an t . rPosse ido r d runa he re ta t , p rop j -e ta r i r ús t i c t .r ra pagat a mos. Gaspar Ceva setanta-s is rea ls per l -o

gasto que feu en anar a Or io la

l - le t res a ls hereters de I 'arova de

53 -551

a

S t

no t i f i ca r unes

Bertomeu" 129,

Impor tar ,

pagar -se I

se f i

r P u j a r I a t a n t ] e I v a l o r d r u n a c o s a q u e h a d e

fa cárrech de d igu i t rea ls y n ich que

2j-3




impo r ta ren l es o l i ves de d i t any " 142 , f 7 -181

Ind i v idua r , rD i s t i ng i r conc re tamen t un i nd i v idu de l s a l t res

de Ia seva espéc ie ; conc re ta r r .r f de modo gu€ , ven in t a i nd ív idua r l es despeses , I o

guan ia t l í qu idamen t e l es m isses , a t robam have r - i de

despeses ab l -a demasia del punt quaranta-dos 11iures,

deu sous y onze f r 17 , L9 -22 )

L let ra executór ia . Express ió que no apare ix aI DCVB. Deu

ser l -a car ta o document escr i t on es not i f i_ca e l compl iment

d runa execuc ió j ud i c i a l .

r rv . md. embia lJ-et res executor iaTs del Sr . archebi -sbe,

serveixqua v. md. de adver t i r s i I i ocurre ixen a lgunes

d i f i cu l t a t s que puguen ocu r r i r en sa execu t i ó . " [ 31 ,

25 -27 1

Ll iuranga, 'L I iurament . Ordre que es dóna per escr i t perqué

eI t resorer o majordom pagui una quant i ta t en d iners o en

espéc ie ' "f fconsta amb rec ibo y LLiuransa del pr ior y magordomst f

| 33 , 5L -52 )

¡ {ans mor tes , rPosse ido rs d runa cosa que no poden a } i -ena r r .r rpagades les sobredi tes par t ides que la pr imera és de

7 I . 25 s . 6 de l D r . C laud iano Pe rp iñá y l a ú l - t ima de

33 l . 4 s . 22 de l a ná mor ta que possa e l c l e ro pe r

recuperar-se de 1es ceues que ha pagat a 1a v i la donam

per d i f f i n i t s d i t s comp tes " 125 , 140 -1451 .

Memor ia l , !Esc r i t on són cons ignades l es coses que ca l

recordar o ten i r presents; especia lment , escr i t en qué es

2 L 4



E I c a n v i L i n g ü í s t ' i c d e I c a t a l . ¿ e n L ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n I ' e d a t m o d e r n a

f a una pe t i c i ó a I . l egan t e l s mér i t s o mo t ius en qué es funda

aque l l a t "t tMemor iaT fe t y fermat per los reverents señors cures

y cape l l ans de Ia p resen t v i l a de E l i g aqe rca

en te r ramen ts , an i ve rsa r i s , ax i t ocan ts en l es

pa r róqu ies com en l os mones t i r s de l a d i t a v i l a , . . r l

12 , 3 -61

Mor t i t zac ió , mo r t i t za r , an t . 'Amor t i t zac íó , , 'Amor t i t za r I .

" . . . y se ha paga t pe r l a n to r t i sas ió de aque l l x i xan ta -

y - t r es sous " 126 , L6 -17 )

Ordenac ió , rD ispos i c ió au to r i t á r i a , manamen t t .

" y ev i t a r 1o i nconven ien t que .s po ien segu i r pe r I a

d ivers i ta t de notar is que poyen rebre los ta ls actes

pe r a ev i t a r , f o qua l f ou l a p resen t o rd inac ió ; t . 11 ,

79 -811

Patr imoni . En e l sent i t de sou, de donar una quant i ta t

económica , no apa re i x a l DCVB.t rY ax Í ma te i x , d i t a pa r róqu ia y pa r roqu ians 1 i f an

pa t r i non i a d i t Ju l i án Fa ja rdo de s i xan ta l l i u res "

139 , 55-57 )

Pecún ia , an t . rD ine rs , béns mone ta r i s r .r r se 1 i f a cá r rech a d i t ma j o rdom de hu i t l 1 i -u res ,

quinze sous y nou d inés per 1o in terés de pecúnÍes que

dev ia mos . Pe re Es teve r r 125 ,20 -221 .

Penar , r lmposar una pena; assenyalar una pena a a lgú, a

a lgun de l i c te r .t tque los cures y capel lans que seran manats en los

2L5




enterraments s ien obl igats anar a la paróquia dron és

pa roqu iá 1o d i f un t o d i f un ta y d 'a l l i ex i r I a c reu pe r

a Ia casa del d i funt y a1s contrafaents s j -en penats

pe r 1o S r . v i ca r i a sa vo lun ta t . " 12 , 66 -70 l

Pe rcang , ' que e l s d i cc iona r i s Labérn ia -S i Esc r ig -L l . posem

com a s inón im de ra l canza r r , és una cóp ia se rv i l de l

caste l lá percanzar . La ver tadera forma cata lana és

percagar t . En eI context on hem t robat aquesta paraula

sembla ten i r e I s ign i f icat de 'quant i ta t to tat que

aconsegue i x r .r rPr imeramen hordena e té per bé 1o d i t capí to I que 1o

majordom elegidor pague 1o percans de Les hores

canón iques a l a f i de l añy . " [ 13 , 25 -27 ]

P lana , d€ ,

fo rma l i t a t s l

I j u r i sp r . , amb rapidesa, sense grans

f f . . . guaña la anna ta de mossén Geron i Sempere de pTana

en d i t any 1701- " [ 35 , 44 -45 )

Plet , rContesa, d ivergéncia que es d iscute ix , pr inc ipa lment

s i és per v ia jud ic ia l ' . A vegades també apare ix amb la

forma p7eyt , segurament per in ter feréncia del caste l lá .r rordena que tot 1o gasto que se a fe t en Io p le t que

a por tat y por ta d i ta parróchia ab Ia parróquia de St .

Sa lvador t ' L23 , 32 -34J

Porc ió, tQuant i ta t t re ta druna més gran; especia lment , par t

que toca a a lgú en una d i s t r i buc ió t .t t que los preveres que seran manats en 1os of ic is

est iguen ab sos sobrepel l isos so pena de perdre 1a

2t6



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

porc iÓ. ] 12 , 71 , -7 2 )

Por t , 'Acc ió de po r ta r d tun

cobra per la fe ina de por tar

r ra pagat per Io por t de

l - 401 .

l l oc a un a l t re ; a l l ó que es

o t r ag ina r r .

deu ca r tes s inch rea l s ' r 129 ,

P re tens ió , fE l f e t de c reu re ts posse i r una

recomanable, un nrér i t , una super ior i ta t t .

qual i ta t

r ra tés y considerat que entre los desús d i ts ten ien

di ferens qüest ions y pretensions sobre a lgunes

dependéncj -es y dret ts de d i ta parróquia ' r 137, 8- i -Ol

Pr iv i leg i , tAvantatge excepcional o especia l concedi t a

a lgú , s ia a to rgan t -1 i un d re t , s i a ex j -m in t - l o d run d ,eu re t .ffResta per a poder adquir ir en Lo privi legi de quatre

rn i l l l iu res set -centes noranta-set l - l iures, set sous

y 7 d inés com consta en Ia v is i ta det magní f ich

Francés Pasqual r ' [ 18 , 14-17 )

P roced i r , 'O r ig ina r -se ; ven i r de ta l o t a l cosa com de son

or igen ' . Tarnbé apare ix Ia forma procei r .r res pose ab brevetat manera en d i ta obra per los grans

danys que es poden prosehi r " 128, 5O-51- l

P ro r ra ta , Po r ra ta : va r . f o rm. I vu lga r ] . an t . tD i s t r i bu in t

quelcom entre d i ferents persones porporc ionafment a 1a

par t i c i pac ió de cadascunr .f f Y la pe.ns i6 y porrata que este c lero cobrat r 132, 30-

311

Proso i r , rP roced i r . O r ig ina r -se ; ven i r de ta l - o t a l cosa com

2 L 7



Antoni l '1as i l ' l i ra[ [es

de son o r i gen r . És s inón im de l mo t p roced i r .I 'déna en descárrech cent y qu inze l l iures que ha pagat

a ls señors preveres de Io prosohí t de 1a aygua en d i t

añy " 125 , 55 -561 .

P ro tes ta r , rCons ta ta r f o rma lmen t e l re fús d raccep tac ió i

pagamen t d runa l l e t ra o a l t re documen t de c réd i t t .r r . . . done fe rmanges a bé reg i r y donar cause ab paga

p ro tes tan t . . . r r [ 1 , 35 -36 ]

gües t i ó , rD i scuss ió , reny ina ; ba ra l l a de paraules | .

menció per ev i tarr r Y d r a g ó I o d i t c a p s o u e r n e f a g a

q ü e s t i ó . ' t 1 2 , l - 0 1 - 1 0 2 l

gu i t a r , rPaga r [ a l l ó que és degu t ] ' .t tpaga aI present , l -a v iuda de Pere Ferrandes, XXi I .

cadahun any f i ns se gu i te ' , L26 , l - 8 -2o l

Rac iona l ,

comptes de

comuni ta t l

Raó, ant

| | . .

que

17 ,

I Compte,

l os qua ls

s deutor

55 -57 l

t Funcj-onari encarregat

I a casa re i a l o d ' una

t t . . . que s ia ob l i ga t av i sa r

dexades r ' 12 , l - 12 -1L3 l

de rebre i comprovar el-s

corporac ió, inst i tuc ió o

aL rac ionaL de les misses

e n I a r e l a c i ó

setze d inés

l i qu idac ió ' .

vo len se r l s a tu re ve rs s i de deu sous

y rahó de un any de Ginés Cascales.

Raó de, a , Express ió equiva lent

quan t i t a t i va de r .i ' l -o qual - sensal se. l carregaren a rahó de

¿ L Ó



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ¡ a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

per l l - iura per ten i r 1o c lero en son favor un aete de

cor ts ce lebrades en Val_éncia en 5 de dehembre del añy

L645 " [ 11 | 28 -32 ]

Reg i r , rTen i r so ta l a seva d i recc ió ; gove rna r r .t t . . . y acceptants a qué en l-o present e corrent any

MDLXV regirá y administrará 1o cárrech de dita

ma j o rdomia r ' [ 1 , 58 -60 ]

Re l l eva r , an t . rL leva r , sup r im i r t . Res ta rt ' . . . y se han paga t pe r I a mo r t i sas ió de aque l l

xixanta-y-tres sous hans de rel_Levar de la summa

pr i nc i pa l " [ 26 , 1 ,7 -L9 ]

Rematar , tEn e1s encants o subhastes, posar f i a ta

l i c i t ac ió pe rqué j a no h i ha qu i o fe re i x i més p reu r .f f Y aven-se rematat per d i tes menors Ia casa deL

quondam d r . V i cen t Rob1es . . . r r 132 , 24 -25 )

Ressagar r tQuedar en re ra , endar re r i r - se t .r rse han de cantar c inch aniversar is resagats per Ginés

Sa la des de 1o añy m i l s i s - cen ts y t res i nc lus i ve r l

l L2 , 1_56 -1_57 l

Subven i r , 'Ven i r en a ju t d ta lgú , €n reme i d ta lguna cosa ,

j uda r , socó r re r r .

"gue del l - ibere Ia present fábr ica 1o que conviga per

a buscar d iner per subveni r esta necessi ta t per a

paga r a l d i t F rancés So le r . . . r r 129 , 37 -39 )

Tanda, tocar o arr ibar Ia , [a a lgú] , rArr ibar- ] i e l moment

d rac tua r r .

21,9




"que 1o capsouer s ia obl igat ten i r per horde to ts los

preveres segons y com an cantat missa y aquells manar

a1s enterraments per a lo qual t inga un memor ia l en

qué se puga veure a qui toca tanda y Ia seña1err 12,

88 -901

Ta txa r , Va r . f o rm. i o r t . de taxa r . rAssenya la r a una cosa

e l p reu , I ' impor t o e I l ím i t que l i pe r toca ' .

I tent re to ts los parroquJ-ans que Ia present Parróquia

y sa cant i ta t que a cascú se 1 i tachará se haja de

pagar en dos i gua l pagues r r L28 , 53 -551

Taula p lana t fe t . Express ió que no recul l e l DCVB. SembLa

refer i r -se a equi l ibrar e ls ingressos i les despeses en l -a

comptab i l i t a t i p roced i r de 1 'exp ress ió cas te l l ana hace r

tabla rasa.r rdonará conte de la sua admin is t rac ió

pTana ab d i ta reverent c lerec ia per a

d ies comp l i t . . . " | 1 , 63 -651

e

I o

fará taula

qual a t tén

v a c a r , a n t . ' D e d i c a r - s e , a p l i c a r - s e I a u n t r e b a l l o

a c c i ó ¡ t . L l a t i n i s m e n o u s a t e n l l e n g u a t g e n o r m a l c a t a l á .

I tDumenge de Rams o al tre ocupat en el qual v ingués

M i - n e r v a , e s t á v a c a t t t L 4 O , 9 0 - 9 1 1

Visu ra , rAcc i -ó de v i su ra r , examen pa rc ia l , i nspecc ió t .- r r . . .de ]es quals ens a fe t v isura Io reverent

rac i - ona l - " 17 , 83 -84 l

220



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t ¿ e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

6 .4 .2 E l l éx i c ec l es i ás t i c

A lba t , rSo te r ramen t d run i n fan t mor t abans de I ' eda t de Ia

raó r .r r los quals enterraments pel lor iars y a lbats s ia

obl igat pagar d ins t res d ies després de fe t los

o f i c i s , so pena de pe rd re Ia m i ta t de l capsou . r r L2 ,

e 4 -9 6 )

Al tar pr iv i leg iat , rA l tar que té eI pr iv i leg i que eI qu i h i

d iu missa guanya indulgéncia p lenár ia ' .r ren d i t a pa r róch ia de S [an ] ta Mar ia s ien se leb rades

quatre-sentes misses en los a-Z. tars pr iv iTegiats t , [10,

11 - r -3 l

Anor de Déu , p€ r , rPe r ca r i t a t t .r rV icenta Santa Cr \ tz , mul ler de Juan Pérez, morÍ en 1-B

dembre L74O, S€ en te r ra pe r amor de Déu . t , [ 10 , 14 -15 ]

An ive rsa r i , 'O f i c i f une ra l que se ce leb ra cada any t .r rsempre se entra a les 3 hores no obstant a ja

an ive rsa r i " 1 ,4L , 10 i - - l - 02 l

Annata, neol . rRenda de I rany que ha vagat un beni f ic i

ec l es i ás t i c '

t tper Io que guaña Ia annata mortrs de niossén Geroni

Sempere de a igua en d i t añy t ' [ 35 , 18 -19 ]

An t i f ona l , Re fe ren t a l es an t Í f ones , e l s sa lms .f 'un domin ica l ant iphona-Z. . r t 14 , I25 l

2 2 L



A n t o n í M a s i M í r a I t e s

Asperges , rCer imdn ia de I t aspe rs

a igua bene i ta e1s fee l s abans der rUna eaLdere ta de p la ta per

3 2 1

Bac i , rP Ia t f ondo o a l t re

acapta | .

r ec ip ien t pe r reco l l i r d ine rs en

apl icadora aI bac i de les ánimes-251

ió o ac te d 'esqu i ta r amb

comenga r I a m i ssa ma jo r r .- / - \anar a ls f aspergest t 123,

l ,\, 1

r f sots pena de un real

de1 pu rga to r i r t 13 , 24

Bend ic ió , rCas te l - I an i sme mo l t es tés ,

d ra lgun bon esc r ip to r modern t .

que ha estat usat

r r y don i bend ic ions a M ique l Esp lá t ' [ 5 , 4 -5 ]

Ben i fe t , 1 . tCá r rec ec les iás t i c re t r i bu i t amb renda

2 . an t . rEn l répoca feuda l , concess ió de te r res

béns, f eta per un senyor a un comptador o al_tre

próp ia ' ,o al t res

i-ndividu

so ta ce r t s pac tes i ob l i gac ions pe r pa r t d ' aques t r .f fEn Io a l tar major dexa Sancha Pérez un beni fe t . És

bene f i c i a t I o r t . mossén Gregor i Sc lapés , t é ob l i gac ió

de ce lebrar quaranta misses per án ima de la d i ta

f undadorarr [ 10, L-4]

C a l e n d a , ' L d c a l e n d a i I l i q ó d e l m a r t i r o l o g i

a l r e s g l é s i a e l d i s s a b t e d e N a d a l - d e m a t i i f a

l a v i n g u d a d e l B o n J e s ú s ' .

que es rec i ta

referéncia a

La kalendarrs i no en Lo d1a ans per Ia ocupació de

so lemner ' [ 40 , LO4-105 ]

Cap isco l , 'D ign i ta t ec les iás t i ca que an t i gamen t t en ia a son

cárrec l -a d i recc ió de1 cant en eI cor de les catedra ls i

co l . l eg i a tes t .

222



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e [ c a t a t á e n t r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d , E l x e n l r e d a t m o d e r n a

r fe legexen per capiscoLs per a 10 any esdevenj -dor a mo.

Joan L lorca y a mo. Bal tasar Sena ab sa lar i de quatre

l l i u res cascú r r [ 15 , 69 -7 I )

Cap i to l , rAssemb lea de canonges , re l i g iosos , con f ra res o

al t res persones reunides en comuni ta t , per de l l iberar i

p rend re aco rds pe r t i nen ts a l s i n te ressos d raques ta ' .f fE ax í , a jus ta t I o d i t cap i to ln fonch p roposa t pe r 1o

d l t v i ca r i . . . r f [ 13 , 23 -24J

C1avar i , Persona que té a l seu cárrec les c l -aus drun l loc

de con f íanqa , espec ia lmen t . d runa co rpo rac ió . A Ma I lo rca i

a l - País VaLenciá es dóna e l - non de c l -avar j - a l pres ident

druna obrer ia o junta encarregada de regi r una confrar ia i

d t o rqan i t za r l es f es tes de l san t pa t ró ' .r rGaspar Peres de Sarr ió , generós, cTavar i de d i ta

Con f ra r i a t r 127 , l - 3 - l - 4 l

C le rec ia , 'Con jun t de c l e rgues r .r rN . Va le ro , p reve re , v i ca r i f o ráneo de 1a

c le rec ia de Ia p resen t v i l a de E I i g " 132 , 3 -41

C o l e n d ,

s e r v Í 1 s t

tFesta en qué és mant o i r missa i no fer fe ines

.y e l s d i ssap tes de fes tes co fens es ce leb ra m issa

N t ra . S ra . ' r L4O , 96 -971

di ta

t l

de

Corpo ra l , rD rap b lanc que es co l . I oca damun t ] ra ra on es

ce leb ra l a m issa , p€E posa r -h i e I ca l ze i l - t hós t i a damun t t .f f a l - t res t res corpora ls per a Io sagrar i . r ' 14 , 88 l

Cos p resen t , tO f i c i f une ra l amb e l cadáve r exposa t r .

223



A n t o n i M a s i M i r a l l e s

r ren te r ra . s en S t

2 -3 l

Sa l vador fen -se - l i cos p resen t r , [ 16 ,

Credénc ia , va r . rTau le ta s i t uada l a te ra lmen t p rop de I ra l t a r

i que serve j -x per ten i r -h i preparades 1es canadel l -es i

a l t res i ns t rumen ts l i t ú rg i cs t .r rquat re tova l les g ran per a Io a l ta r ma jor i a l t res

c h i q u e s p e r a I a c r e é n c i a t t 1 2 3 , L 2 L - 1 - 2 2 )

Cúr ia , ' Co r t de j us t í c ia , t r i buna f

pr inc ipa lment de l t r ibunal ec les iást ic ' .

"y a a l t res que conex, que an engañat

ig lés ia, e ls quals estan executant

ec les i ás t i ca de Or i o l a r ' 129 , 3 l - - 3 3 l

Es d iu avui

sa la r i s en d i t a

per Ia cúria

Dob la , rFes ta vo t i va amb m issa can tada i se rmó [Va t ] ; t oc

de campana corresponent a dita festa | .t t24 l l iures en la propietat de un sensal de d i ta

can t i t a t pe r una dobLa de Anna Ro is r r [ 18 , 34 -36 )

Dominica, ant . rDiurnenger .f fCuant en a lguna domin ica de Pasqua se ha de ce lebrar

missa de Ia Minerva V. de Nra . Señora es ce lebra d i ta

m i s s a r e s a d a a b a s i s t é n c i a d e d i a q u e s t r l 4 O , 8 4 - 8 6 1

Domin i caL , an t . ' L I i b re 1 i t ú rg i c p rop i de l es domin iques lI 'un domi n icaT ant iphonal . r r 14 , L25)

Empa l . l i a r , rGuarn i r amb domassos , t ap i ssos i a l t res te les

d ro rnamen t r .

183 lf funa escalera gran per a empal iar de fustarr L23

2 2 4



E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

Encenser , rBraseret amb tapadora suspés amb cadenetes que

se rve i x pe r a c remar -h i encens i d i r i g i r e l f um d raques t ,

a 1 ra l t a r , l a ima tge , e t c . I

r rY Io sag r i s tá té de d re t de ensense r t s i s d ine rs r r 13 ,

2 r -22 j

Enterrament , rSepul tura

o l l u r despu l l es r . Ja

in f l uénc ia , segu ramen t ,r rser enterrada en

mar i t t f l 2L , 7 -81

, ' I Ioc on estan enterrats cadávers

apare ix sota la forma enterro per

de Ia corresponent caste l -Jana.

Ia Parróchia en 1o enterro de son

npis to ler , tL l ibre on es contenen les epis to les dels

apósto ls o e1s f ragments que sern l l igen o canten en l -a

m issa ¡ .r run ep i s to le r de marca menor . r r 14 , 139 ]

Espiga, rPar t terminal - drun objecte, apr imada perqué pugui

entrar i subjectar-se d ins un forat o encaix drun a l t re

ob jec te r .ftun vir i l o espiga per a posar Io Corpus ab l- luna de

vidre damunt y una creueta chi-ca, tota de argent ab un

c ruc i f i xo . r r 14 , l - 8 -201

Fáb r i ca , ' Ed i f i c i , cons t rucc ió ' .f fy t ra tar a l t res cosses tocants aI bé de esta fábr icat l

L22 , 5 -6 l

Fabr iquer , rCanonge o a l t re ec les iást ic que té aI seu cárrec

1 'adrn in is t rac ió de Ia fábr iea o obres de construcc ió i

conse rvac ió d tuna esq lés ia r .frJuan de Vayllo de Llanos , fabriquer de esta

225



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

dos sous y a I sag r i s t a un sou . r r 17 , 11 - l _21

Llumenár ia , tConjunt de l l -ums encesos per a so lemni tzar una

fes ta , posa ts espec ia lmen t en 1es f i nes t res , ba l cons ,

ca r re r s , e t c . r .

f f . . . fer e lect ió de I lumener per a l lumenár ia del

San t i s im Sac ramen t r r 122 , 2L ' 22 )

LLumener, Persona encarregada de Ia l lumenár ia .ff . . . fer electió de l-Lumener per a 1l-umenária del

San t í s im Sac ramen t r r 122 , 2L -221

Minerva, tMissa so lemne amb exposic ió del Sant Íss im

Sacrament seguida de processó amb Ia Custódia, anomenada

a ix i pe rqué aques tes func ions re l iQ ioses s r i n i c ia ren en l -539

a I t esg lés i a de San ta Mar i a Sop ra M ine rva ' .r rCuant en a lguna domin ica de Pasqua se ha de ce lebrar

m issa de I a I [ i ne r va . . . " [ 40 , 84 -85 ]

l l issa vot iva, t l ,d missa que es fa d i r amb una in tenc ió

pa r t i cu l a r r .

r r l imosna de m jsses vo t i ves y sa lns r r l _42 , 6 -71

Mon ic ió , rAv ís am ica l i de bon conse l l ' . Amones tac ió .f rcom presents les t res canóniques monic ions conforme

1o S t . Cons i l i , espossá y l l i u rá l es bend ic t i ons

nupc iaLs I o r t . mo . L l o i s Rabades " [ 5 , 18 -20 ]

Monument , rA l tar més o menys adornat que es d isposa en 1es

esglés ies per a exposar-h i durant e l Di jous i Divendres Sant

l ru rna que rep resen ta e l sepu lc re de Jesuc r i s t r .

" . . . de l1 - i be ren d i t a pa r róqu ia y pa r roqu j -ans fasen l a

227



A n t o n i M a s i M i r a L l e s

f es ta de d i t monumen t " [ 39 , 39 -40 ]

Nevessa r i , vu lg . rFunera l | .f f " . . y s i dexa a lgun nevesar i , fer -ne menció quina

can t i t a t , quan t se can ta , p€ r qu i qu i ta no ta r i , € Í r

qué " l _2 , 113 -115 l

Ob ra , t L rob ra d ' r una pa r róqu ia o d ra l t r a esg lés i a : e I f ons

ded ica t a l a seva conse rvac ió t .r r . . . de te rm ina que pe r quan t l a ob ra de San ta Mar ia té

d ine r . . . r r 129 . 43 -441

obra p ia , t f ns t i t uc ió de bene f i c i énc ia

re l i g i ós ¡ .t t . . . en Les obres pies

[35 , 35 ]

obséqu ia , an t . ' Exéqu i "= i .

[ q u e ] e s c e L e b r a s e n e n d i t a n y t t

f f de obséqu ia y l -e tan ia , ax i a l cura t com a l cape l lá

d o s s o u s y a l s a g r i s t á u n s o u . r r 1 7 , 1 1 - l - 2 1

P a l . l i , r L a f o r m a p a l i s f v u l g a r ] p r o v é s e g u r a m e n t d r u n a

c o n t a m i n a c i ó d e c á 1 i g ' .

t ' u n p a l i s d e b r o c a t v e r m e l l d e s i s v a r e s r r 1 2 3 , 7 7 )

Parróquia. Es refere ix de forma

Par roqu ia l .

abreuj ada Ia Junta

t t . . . y f o n c h s e l e b r a d a p a r r ó q u i a a m b l e s s o b r e d i t e s

h o r d i n a c i o n s r r 1 2 8 , 8 3 - B 4 l

Patena, rPfat de meta l l prec iós, l leugerament concau, amb

e l qua l es cob re i x i d ins e l qua l es posa l rhós t i a des de l -

de carácter

228



E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e l c a t a t i r e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ , e d a t m o d e r n a

paternost re f ins aI moment de sumir r .I ' s i s ca l ze res de a rgen t ab ses pa tenes , I o hu de ts

quals está daurat ab sa patena i Io aLt re fa hadobar-

l a 1o pa que . s tá badada . " 14 , 2 I - 23 )

Perno l i a r , rEx t remunc ia r t .t t . . . y aqó tan t pe r a l os en te r ramen ts com pe l fo r i a rs

y a lba ts , a1s qua ls o f i c i s se gua rde ygua l ta t " 12 , 91 -

e3 l

Por tapau, rLámj-na de meta l l amb gue es dóna l -a pau a l -s

f i de l s , €D l es esg lés i es ' .frdos portapaus de argent, Io hu ab un chro y Sta .

Mar ia y S t . Joan , y I o a l - t re ab Io desc lavamen t r r L4 ,

34 -351

Pres te , t sace rdo t que ce leb ra }a m issa ma jo r o que p res ide i x

e l s a l t res p reve res r €n e I co r I en una p rocessó o en un

a l t re ac te l i t ú rg i c ' .r run re l l iqu iar i ab un Cr is to y son p€ü, to t de argent

sobredaurat que so l l levar lo nro<ra ^ Ies

p rocessons . r r L23 , 2O-21 - l

Professó, Var iant formal de Processó. 'Conjunt . de persones

que desf i len ordenadament i so lemnement , amb a1gú f i públ ic ,

i espec ia lmen t re l i g iós ' .

f fde prof fessó, ax i a I curat com al capel lá , üD sour l

13 , 8 l

prosér i t , Proser : t l l ib re de proses per a cantar en Ia

I i t ú rg i a ' "r run p rosé r i t . r r 14 , l - 28 l

2 2 9




R e n g ó , r R e d e m p c i ó t .

r rhordenen que 1o ma j o rdom e leg idor goge de I reng6

acos tumat y sa la r i y hob l igag ions acos tumadesr r [13 ,

2e-3Ol

Renembrangd, rHonres fúnebresr .

t ' p e r I o o f i c i , I a r n i s s a d e I a r e m e n b r a g a , I l l i u r a . r l

12, r27)

Respons , an t . tO rac ió que es resa o can ta en su f rag i d ,un

d i f un t . Responso r i t .t tper haver sermons en

prima y és de réquiem

631

Rogac ions , rP reguera , i

p rocess iona lmen t ' .

d i ta octava es d iu después de

ab respons y campanes" l 4O, 62 -

especia lment la que es fa

f rD ia de St . March ix la p rocessó de les roqac ions a

l - e s 8 y d o s q u a r t s r r [ 4 0 , 3 4 * 3 5 ]

Rog1et , d ia l . rJoc de campanes c i rcu lar , gue es fa sonar en

a lga r Déu i en toca r G ló r i a ' .r rnou campanetes en Lo rogTet y a l t ra a l costat r r 123,

168 I

Sa l t i r i , rRecu l l de sa lms ; e I l l i b re de I 'An t i c Tes tamen t

que con té e l s l - 50 sa lms de Dav id ' .I ' un sa -7 . t i r i de marca ma jo r . r r 14 , L37 )

Sobrepel l ís , rVesta b lanca de f i l , amb mánegues cur tes i

mol t amples o vo lades, I larga f ins a Ia c in tura o un poc més

aval1, que e ls c lergues duen sota la sotana en }es

2 3 0



E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l á e n [ ' a d m í n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

processons , en te r ramen ts i a l t r es ac tes I i t ú rg i cs ' .

t 'que los preveres que seran manats en los of ic is

est iguen ab sos sobrepelL isos so pena de perdre la

po rc i ó ' r 12 , 7 I - 7 2 )

Su f rag i s r 'Aux i l i , soco rs d ' o rd re esp i r i t ua l | .f fdexa per suf ragís de la sua ánima s is-sentes misses

resades " l 2 I , 10 -111

Tern, rConjunt de la casul l -a i les duel da lmát j -ques per a l

ce leb ran t , d i aca i so t sd iaca r .

r run tern vermelL, eo és, casul l -a ab sa lefa de brocat

ab sa es to l - a y man ip l e , y da lmá t i gues . . . r r 123 , 55 -561

Toc de dob la , ' . . . t oc de campana co r responen t a I a d i t a

fes ta | .r ra l - segon toch de dob la que és a l es 9 y un qua r t . . . r l

l 40 , 22 -241

Toc de m issa , t . . . e I t oc de campana amb qué s tanunc ia que

s rha de d i r una m issa r "f te l segon toch de missa major que és a les 9 y quar t r l

l 4o , 26 -27 )

Toc de Sa lve , rToc d ravemar ia : e1s sons anb qué 1es canpanes

indiquen que és 1 rhora de sa l -udar }a verge Mar ia amb

I tange lus | .r ra l segon toch de sa l ve que és a l es 4 y qua r t r r [ 40 ,

r - e -2 0 l

Vas , a ) tCav i ta t on se so te r ren e l - s mor t s , sepu l tu ra r .

rrse enterra en el vas de Ia fábrica de Santa Maria' l

231



Anton i Has i M i ra i les

[ 10 , 7 -B ]

Vas . b ) rVasos sag ra t s : e l s r ec i p i en t s des t i na t s a

I tadmin i s t rac ió de sag ramen ts i a ce r imón ies de cu l - t e r .

"un vas de p lata daurat a modo de cá l -ser , onat ab sa

crehueta també de argent sobredaurada, per a l levar lo

SSm. Sac ramen t a l s ma la1 ts , l o qua l es tá en l o a l t a r

rna jo r . " 123 , 7 -9 )

Veracreu, rRel íqu ia de la d i ta creu, eu€ es venera en mol tes

esg lés i es r .r runa cor t j -na de te la morada per a la Semana Sta. y dos

bande fe te - ha r r l : r l e fac fe1 r t 123 , 97 -981

Vot ives, fPer tanyent o re la t iu a l vot ; o fer t o promés en

vo t r .

"se l i fa cárreg de guate-ssentes v in t -y-s is l - l i -ures,

dotze sous y onze d inés que avem t robat de renda de

dob les , vo t i ves tes tamen tá r ies y ca r regades r r [ 19 , 6 -9 )

6 .4 .3 E I l éx i c i l e s f ó rmu les de l l l a t Í

En eI capí to I anter ior ja hem fet re feréncia aI contacte del

cata lá i e l l la t i a n ive l l genera l i també més concretament

en e1 camp jur id ico-admin is t rat iu . A cont inuacj -ó vo lem

assenya la r l t ex i s ténc ia d ra lgunes pa rau les a i x i com

dtalgunes fórmules que perduren en Ia l lengua de

I ' admin i s t rac ió ec les iás t i ca . Aques tes . pa rau les i f ó rmu les

romanen com a e lements foss i l i tzats d ins del reg is t re

admin i s t ra t i u , de ta1 fo rma que a vegades ún i camen t s ' i n i c i a

la fó rmu la i a con t i nuac ió apa re i x ia l a pa rau la e t c . j a que

2 3 2



E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s í á s t i c a d ' E I x e n [ ' e d a t m o d e r n a

aques t t i pus de f rases fe tes i g i r s l i ngü ís t i cs e ren

exp ress ions es te ro t i pades que es taven a l rabas t de to t s e l s

no ta r i - s i esc r i vans .

E I l l a t i hav ia es ta t en I ' eda t rn i t j ana l a l l engua de

l , ' admin i s t rac ió pe r exce l . l énc ia . En p r imer 1 Ioc pe rqué e1s

pioners en la redacció de documentac ió admin is t rat iva són

e ls ec les iás t i cs , i aques ts sempre fe ien ús de l 1 la t Í ,

I lengua, dta l t ra banda, eu€ sempre ha estat in t imament

re lac ionada amb 1 rEsg1és ia . Més ta rd és Ia Cance l l e r i a Re ia I

la que com a insti tució i amb uns bons coneixedors del l lat i

c reen uns models l ingüís t ics que seran segui ts ar reu de la

co rona . A més a més ten im l rapo r tac ió de co r ren ts cu l - t u ra l s

com l rhumani-sme i e1 Renaixement , moviments to ts dos que

van in f lu i r en bona mesura en la d i fus ió del l la t í tant en

Ia l l engua l i t e rá r i a com en }a l l engua de I ' admin i s t rac ió

(Vegeu M . R . Sas t re To r rens , 1989 ) .

Tots aquests factors van inc id i r per a impregnar e ls

documents admin is t rat ius de I tedat moderna tant de

vocabular i especi f ic com de fórmules f ixes en I lengua

l l a t i na . Semb la , f i ns i t o t , gu€ e I nombre d taques tes

express ions l l -a t ines que in t roduia e l - notar i o 1 'escr ivá en

el document eren un bon senyal de ls coneixements } ingüis t ics

de l - seu redac to r (Vegeu J . Rub ió i Ba laguer , 1 -984 ) . Pe ró ,

a més , és en l tEsg lés ia on e I l l a t i enca ra ten ia més ressó

que en cap a l t ra ins t i t uc ió . D raques ta manera

l - t admin i s t rac ió ec les iás t i ca apo r ta un bon cabda l de

vocabular i i de fórmules en l la t i que to t segui t exposarem

amb el s ign i f icat corresponent¡ quan I rhem pogut t robar , i

espec i f i can t (DCVB) quan I ' hem aconsegu i t a pa r t i r de l

D icc iona r i d rA . M . A l cove r o d run d i cc iona r i de l - l - a t i n i smes .

2 3 3



A n t o n i M a s i M i r a ( ( e s

F .4 .3 . 1 Léx i c

Agnus , rAnye I l r (DCVB) . F i gu rar run re l l i qu ia r i a modo de

Annuat im, adverb i , rAnualmentr

f f . . . s ien cantades s inch dob les annuat im per Ia sua

á n i m a t t [ 1 3 , 1 7 - 1 B ]

Corpus , i l . , I Cos de Nostre Senyor Jesucr is t en

l r E u c a r j - s t i a ' ( D C V B ) .

que rep resen ta Jesuc r i s t .

agnus " [ 15 , 34 )

"un v i r i l o esp iga

vidre damunt y una

per a posar lo Corpus ab

c reue ta ch i ca ' f L4 , 18 -19 l

I luna de

D ie , tEn l a da ta , l a re fe rénc ia de l d ia t

E t i a m , a d v e r b i , r T a m b é r

t t y I a a l t r a p e r

v i n e n t r t l L 9 , 5 8 l

I n fe r i us , adve rb i , tMés

frse posen in fer ius

112 , 163 l

I n f ra , adve rb i , tDava l l

r rha guañat ax i de

conventuals infra

tot 1o mes de maig et iam pr imer

a v a l J | .

l -os as . y dob les que se han dexat r l

aniversar is com de vespres y misses

següen ts " l _ I2 , 65 -67 l

I t em , r l gua lmen t , a i x í t ambé t .t t l tem per quant en t re cures y persones de la p resent

v i l a s r é s m o g u d a s e r t a c o n t r a v é r s i a f f 1 2 , 2 3 - 2 4 )

¿ J +



E I c a n v í [ i n g ü Í s t i c d e I c a t a l á e n I r a d m í n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ¡ E I x e n t ¡ e d a t m o d e r n a

L ígnun c ruc i s , rFus ta de Ia c reu r .r ' . . . en 1o qua l - es tá l - a re l l i qu ia s ta . de l T ignun

c ruc i s t ' [ 15 , 34 -35 ]

l { ens i s , tEn l a da ta , 1a re fe rénc ia a I mes r .

O l i n , adve rb j - , rEn un a l t r e t emps r .r r fonch a justada y congregada parróquia en Ia ig lés ia

pa r roqu ia l de San t Mar ia , oT im Sen t Sebas t i á . . . r ' l 2O ,

2 -4 )

P r imo , adve rb i , 'P r imeramen t r . A vegades es comb i -nen fes

dues fo rmes , f d l l a t i na i l a ca ta lana r €n un ma te j - x

document .

Quondam, adve rb i , rAbans , en un a l t re temps , en e I passa t t .

Re fe r i t a1s d i f un ts .r rA Jaume GaLan t , f i l - I de Jaume, áb Ana , donce l l a ,

f i l l a de l guondam Lope Ro is r r [ 5 , I - 2 ]

Tan tum, adve rb i , 'E f l I a ma te i xa quan t i t a t ' .

I t qu inze co rpo ra l s , l os dos ab gua rn i c ió de o r y un de

co r tado , I o co rpo ra l t an tum y f i l l o l a r r [ 15 , 1 -35 - ] -361t tque es fassa una derrama tantum per a los reparosr l

119 , 53 -541

V ide , ve l . b , rVegeu r .

" ¡V ide l l i b re de dob les l " [ 31 , 50 ]

6 . 5 . 3 . 2 F ó r m u l e s

235



Antoni I ' las i Mi raI l ,es

Ad a rb i t r i um, Poss ib lemen t amb e I s ign i f i ca t de ' segons e l

j ud i c i ' .

f t s i no o f a ra s i a pena t ad adv i t r i um , t t [ 2 , 115 -1 ] -61

Ad inv i ssem e t v i s i sem, Poss ib lemen t amb e l s i gn i f i ca t re I

v i s t i no v i s t r .I thans bé prometen la

l t a l t r a a d i n v i s s e m

ague l l y ser t ingu t t l

A c t u n , r F e t a r .

r lDe to t Io qua l reb Í

d i n s d i t a h e r m i t a . r r t

A f f e n s a d e s i b i s ,

r fperqué puixa instar y

prosegui r aquel les f ins

una pa r t a I a l t r a , y l r a l t r a a

et v is isem fer haver v ten i r

127 , 67 -69 )

ac te de qu ibus e tc . , ac tum Z I i g

27 , 55 -561 .

inste qualsevol execucions, y

a f fensa de s ib i s " 136 , 53 -551

A l ias , adve rb i , fUna a l t rat 'y que a ja de cobrar

l legades i dexades per

a - l , i as . r r l a4 , 29 -3L l

Annata mort is , tAnniversar i

"per lo que guaña Ia

Sempere " 125 , 18 -19 l

Anno ante nat iv i ta te domin i ,

Senyorr rr rDie XXX mensis decembr is ,

MDLXXXTI " [ 9 , L -2 )

vegada , € f l una a l t ra pa r t t .

to tes les obres p ies que seran

d i t c l e ro , ax Í de m ises que com

d e l d i f u n t r .

annata mort is de mossés Geroni

'Anv de la Nat iv i ta t de l

anno ante nat iv i ta te domin i

2 3 6



E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c \ e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a

Anno do ¡n in i , tAny de l Senyo r r .t tD ie XV f r mens is decembr i s , anno domin i MDCcv" [26 , ] - -

2 l

Cum p resen t i , rAmb e l - s p resen ts r .

f r . . . en los d i ts noms omnes s imul- e t im sol idum grat is

e t c . cum p resen t i , e t c . a tés i cons ide ra t . . . r r 127 , 6 -ñ r. r l

Dic t i s d i e e t anno , rEn e l d i t d i a i any ' .t 'D i c t i s d ie e t annor t [ 1 , 521

E t non ad l i t e r i , ' i no una a l t r a ' ( ? )

I tcom les d i tes parróquies t inguen Ia matexa

co r respondénc ia e t non ad J - i t e r i " l _27 , 33 -341

Et remendes cupan tes , No sabem ce r t s i vo l i a s ign i f i ca r r I

to ts en eI seu l l -oc | .r ' . . . t o t s unán imes y con fo rmes , e t remendes cupan tes ,

fonch p roposa t pe r I o d i t v i ca r i f o ráneo . . . r r l 2o , 26 '

271

E t s i gna te r , t I s i gna t s r .

"y 1o matex faga en fer carreg 'ar les dobles et

s ignater to t - lo que se I i posa en cdrrech en Io anys

L583 " 18 , eO-821

Et in so l idum grat is ,

f f . . . en l os d i t s noms omnes s imuT e t im so l i dum g ra t i s

e t c . cum p resen t i , e t c . a tés i cons ide ra t . . . r r 127 , 6 -

8 l

237



A n t o n i M a s i M i r a i t e s

Ex o f i c i o , rDe I t o f i c i t .r r l -es quals an consedi t a torgar y format y fe t acte per

1o d i t Joan L l im inana , no ta r i , l . . . I en 1o S r . v i ca r i

ex of ic io l -o que f ermat justant ab l -o sobredi t

p reve res t t 12 , 139 -1411

F ia t l a rge , r L l a rgamen t f e t r .r rhordenen que lo najordom elegidor goge de1 reesco

acostumat y sa lar i y hobl i -gagions acostumades f ia t

Ta rge t t [ 13 , 2B -29 )

F i xo , adve rb i , t F i x , f i rme r .r rPer a to t lo qual d i t reverent c lero I i ha de donar

dos m i l r ea l s des de f i xo en con t i nen t r t [ 36 , 38 -40 ]

Fu i t l a rge , tVa se r l l a rga t .t rY a i x i f onch c loss a d i t a pa r róch ia fu i t La rge , e t c . r l

l I 2 , l

Hoc ta manad i to , tA i x i mana t r .rrnomenen per archiver y contador a Pere Pau Pastor y

a mo. Juan Mart ines ab los sa lar is acostumats hocta

manad i to " [ 13 , 37 -39 f

In con t i nen t i , tD€ segu ida , immed ia tamen t r .t tBt in cont inent i los d i ts mol- t rev. preveres, v icar i

y c lero admeteren per majordom aI d i t prevere mos.

Gregor i Esc lapés , p reve re . t r l L , 44 -461

In v i r t u te sua , tEn e l - seu honor r .r rD ia de S t . Aga tánge lo , a 23 de j ane r , és l - a m issa j n

v i r t u te sua r r [ 30 , 30 -3 ] - l

238



E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a L á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s í á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a

f n fe r i us ,i l s e

han

adverb i , 'Més

posen in fer ius

dexat y estan

ava l l - , .

l o s a In i ve rsa r i l s

pe r ca r rega r r r l 12 ,

y dob les que se

6 3 - 6 4 )

I n f r a , a d v e r b i , r A s o t a , a v a l l r .

t raxí de aniversar is com de vespres y

conven tua l s j n f ra següen ts " l L2 , 65 -671

M ] - S S E S

I ux ta S .C .T . f o rmam, r segons l a fo rma deL San t Conc i l i de

T ren t ' .r r . . .havent precehi t les t res canóniques monic ions

iux ta S [an tJ C [onc iT i ] T [ ren t ] f o rmam, , 128 , 9 -101

Ne¡ ¡ i ne d i sc repan t i , rTo ts d raco rd , o e I que és e l ma te i - x

n ingú en desaco rd t .f f to ts unán imes i con formes, nemjne d isc repant i , I loen ,

r a t i f i q u e n y a p r o v e n l o s c a p Í t o l s f e t s . . . " 1 2 9 , 5 1 - 5 2 1

Lestabi tur iustuss,f f l , a m issa és Tes tab i tu r i us tuss t t

[ 3 0 , 2 g ]

negz . a l i as , res tá

de Ia renda dels

e t c . , a tés i

d i a 9 d e

Non a l i t e r , r i norrpagades les

d i f f i n i t l o

an i ve rsa r i s t r

a l t res | .

quals a non aLi ter

d i t mossén Quirant

l a2 , 1 ,25 -L27 )

Omnes s imu l , tTo ts i gua l s 'f r . . . en l -os di ts noms omnes simuL

c o n s i d e r a t . . . u 1 2 7 , 6 - 8 1

Prosseso . rMor t ,

l l P r ¡ l < q a < r ' l

c o m i t i v a f ú n e b r e t .

N ico lau Ru iz de Pomares mor].

239



A n t o n i M a s i 1 4 i r a t L e s

f e b r e r d e L 7 1 2 . n [ 1 0 , 5 - 6 ]

Pryncipal i prues inr r r enunc ien . . . e

in veniendo e a

veniendo,

al fur de Valéncia de pryncipaTi prues

to t s d re t s " [ 1 , 7L -73 ]

Qui vu l t veni re post ne,t qu i vu l ga segu i r -me r .

f t l ,a missa és testabi

veni re post met t [30,

Possib lement amb eI s ign i f icat de

tur iustuss, e I evangel i qu i vuTt

2B -2e )

Si quis vul tI t D i a d e

vir tute

pos t me,

St . Agatánge lo , a 23

sua, evange l i s igu is

de jane r , és

vu l t pos t mer l

I a n i ssa i n

[ 30 , 30 -31 ]

ut d i c tum es t , rCom j a es tá d i t rr r i de novena i cab d rany ,

d i c tun es t , qua t re sous t t IB

Ia v i l -a tocant u t

u t in s im iL ibus t l

ut i n s im i l i bus ,r ra l s qua ls

l L4 , 56 -57 l

r l g u a l q u e e l s

les donen poder

I o s d e

, B 0 - g 1 l

a l t res I .

^ ^ ñ h ' l . i +v v ¡ r r l J r r u

Ut mor i s es t , rCom és cos tumlf f . . .1a , qua l és es tada convocada a qo de campana u t

m o r i s e s t r r l L 9 , 4 - 5 )

2 4 0



Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi ...rua.ua.es › dspace › bitstream › 10045...

Documents

Transcript of Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi ...rua.ua.es › dspace › bitstream › 10045...