Terra i vida

MIQUEL FERRÀJAUME VALLVERDÚTerra i vida

MUSEU DE LA VIDA RURAL11.11.2011 - 08.01.2012

Catàlegs del Museu de la Vida RuralNúm. 4 - Miquel Ferrà i Jaume VallverdúTerra i vida

Obra de portada: Miquel Ferrà, Sense títol, tècnica mixta sobre paper 32 x 32 cm.

© dels textos, Josep Vallverdú, 2011

© de les fotografies, Jordi Muntal, 2011

Dipòsit legal: T.1587-2011Impressió: Grup Bou© Museu de la Vida Rural, 2011

Fundació Lluís CarullaMuseu de la Vida RuralCarretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de Francolí

www.museuvidarural.cat

MIQUEL FERRÀ I JAUME VALLVERDÚ

Hi ha un raig de sort que acompanya a qui escriu l’entrada a un catàleg artístic sense ser crític d’art. Paradoxa? no pas gens: un ocasional visita-dor d’exposicions similars a aquesta hi entra sense cap prejudici, amb ulls d’infant, que són ulls en perpetu descobriment. A l’altre extrem, el crític d’art, que ja en duu l’estrella de xèrif, té l’existència complica-da perquè, amb tota l’excel·lència de preparació que li cal reconèixer, pot ser que escrigui el pròleg “dins del gremi”, i “per al gremi”, o que s’embranqui en giragonses conceptuals que finalitzem amb un cabdell.

Fem, doncs, la primera passa, donant la mà al nen que som. Cada ex-posició ha de contemplar-se com si fos la primera que observem.Sabem, perquè els catàlegs ho han de portar, les carreres formatives que van seguir els dos hospitalencs, agermanats des de molt aviat en quel-com importantíssim, que és la freqüentació de l’artesanat, l’educació del traç, de la mà, de la mirada, el joc i contrajoc de l’espai ple i dels buits que s’hi deixen. Doncs, s’han acostumat a exposar plegats. L’un dues dimensions, l’altre tres. Pintura i escultura. De debò? Hi ha quadres de Ferrà que es corporeïtzen i vénen cap a no-saltres, una qualitat escultòrica, i algunes corbes en les figures de Jaume Vallverdú demanen quedar signades en l’espai com una rúbrica sola i sense pes. Jo no parlaria de dues o de tres o de quatre dimensions, si no era com a punt de partida. Parlaria de resultats, impacte o escalforeta comunicativa a partir d’aquelles palanques de sortida. Molt de camí fet tenen al seu darrere, i sense haver estat dels artistes de marxant i súpli-ca de dictàmens altíssims, sinó que, sortits del poble, esperen del poble una connexió, una comunió amb la seva obra. L’artista és un educador del poble, un suscitador d’aquiescències i un guardià de fidelitats.

Jaume Vallverdú ha fet escultures de gran volum i figures més xiques, aplicant la tècnica adequada, i transgredint de vegades allò que estava prescrit als pergamins. Ha hagut de combinar la creació amb la docèn-cia a la Facultat de Belles Arts, Barcelona. Darrerament ha deixat un xic de banda el marbre i la caliça o l’eben per treballar el fang, rebaixar-ne el grumoll per fer-ne brollar vida i, sobretot, harmonies i lliscaments.

Fa temps que figures semblants, amb volums precilíndrics, les hi ha-víem vistes en pedra polida: ara el polit, o el corrugat, o el granellut és el fang, els diversos fangs, matèria mínima per a expressió màxima.

Miquel Ferrà, potser perquè a la pintura no li ve tan costa amunt variar l’enfocament i propòsit del quadre, pot desvetllar, a cada exposició, un propòsit; aquest cop, un pintor total com és ell, se cenyeix majorment al paisatge proper, a la branca abastadora, el fullam multivariat de les alberedes primes. A un projecte que li demana gran cromatisme, ell aplica a la superfície la delicada ala de papallona d’un toc enaiguat i no esclatant. Això afegeix misteri al conjunt, i ens convida a descobrir, amb l’alè contingut, aquell cabirol que, tímid, camina a poc a poc entre les fulles o s’ajeu a l’ombra d’un arbrissó.

Avancem, doncs, deixats enrere els mots. L’art és silenci creador i silenci comunicatiu.

Josep Vallverdú

Miquel FerràSense títol

Tècnica mixta sobre paper29 x 29 cm


Tècnica mixta sobre fusta112 x 67 cm

Jaume VallverdúSense títol

Terracota20 x 21 x 18 cm

PERFILS BIOGRÀFICS

Jaume Vallverdú

Nascut a Barcelona a mitjan anys 50, obté el títol d’escultura de l’Escola Massana l’any 1977 i es llicencia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona el 1983, on actualment imparteix docència com a director del Departament d’Escultura.

Comença la seva carrera dedicant-se pràcticament en exclusivitat al marbre i a la figuració, però acaba adoptant, fa uns anys, la terracota, que li obre nous horitzons d’expressió. Davant la solidesa i el pes del marbre, el fang refractari ofereix com a gran novetat els espais buits que permeten jugar amb la llum i amb l’ombra. El fang es modela, s’acaricia, no s’esculpeix, no es pica com el marbre. Té color. Té colors, depenent de les terres: vermelles, blanques, negres. I té, a més, un grau d’imprevisibilitat que no té l’escultura en marbre: l’acaben agents externs, el foc i la cuita, a més de 12000, que donen, en ocasions, efectes insospitats a l’obra.

Les escultures de Vallverdú no remeten a cap realisme. Potser en algun cas a una arquitectura aèria, en permanent equilibri entre solidesa i buit, entre llum i ombra. En d’altres escultures, són formes pures, a vegades llises a vegades granulades o poroses, formes en les quals l’escultor ha incidit el perfil amb un punxó, hi ha practicat petites obertures o les ha foradat del tot, deixant que la llum il·lumini elements posteriors.



Miquel Ferrà

Contemporani, company i col·lega de Jaume Vallverdú, Miquel Ferrà ja va intuir en la prime-ra joventut la seva vocació d’artista i la seva preferència, d’entre totes les arts, per la pintura. Davant l’escepticisme familiar, que no veia clar el futur del jove com a pintor, Ferrà va passar per una incomptable llista d’oficis fins aconseguir la benedicció materna per entrar a l’Escola Massana, on perfeccionà la tècnica i aprofundí en l’estudi de la pintura, això sí, de manera força lliure. Una altra de les acadèmies que marcaren el seu futur tarannà fou el Cercle Artístic de Sant Lluc on l’artista hi perfeccionà el dibuix.

Des dels seus anys d’estudi, la carrera de Ferrà es caracteritza per períodes d’intensa investi-gació que donen com a fruit una extensa producció i el domini pràctic de múltiples registres pictòrics, tots ells sotmesos a un ordre i una estructura que dóna caràcter a l’obra. En Ferrà brillen tant el fons com la forma; tant la tècnica com la creació.

En l’obra que es podrà admirar al Museu de la Vida Rural, de petit format, hi trobarem tant quadres sobre fusta com quadres sobre paper, tots ells fills d’una “estructura clàssica però una concepció i processos contemporanis” com afirma de la seva obra el seu inseparable Jaume Vallverdú. Boscatges, cérvols i cavalls, que donen idea de la seva complexa manera de treballar.



Museu de la Vida Rural

Carretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de FrancolíConca de Barberà

www.museuvidarural.cat

Terra i vida

Documents

Transcript of Terra i vida