TERRA 1 PROPIETAT: LA TRANSFORMACI DEL CAMP PRATENC AL S. XIX

Amb el suport de

Diputaci de Barcelona rea d'Agricuftura j Medi Natural

Ajuntamenl del Pral de Llobregal Regidoria de Cultura

Disseny de la coberta d'A1ex Escorihuela En aqucst estudi hi ha ool.laborat Cristina Besora Alts

Dops;t legal: 40.207 /89

Servei de Secretaria S,A, Frederic Soler, 81 - 83 08820 El Pral de Uobregal

TERRA 1 PROPIETAT: LA TRANSFORMACI6 DEL CAMP PRATENC AL S. XIX

IRMA FABR Y AGE - MARGARIDA GMEZ INGLADA ANTON! RODS INs

El Prat de L1obregat, novembre del 1989

INTRODUCCI

EL SEGLE XIX A L'ESTAT ESPANYOL: REACCI 1 REVOLUCI

Al llarg del segle XIX, Europa viu el procs de transfonnaci de les societats d'Antic Regim en societats burgeses. L'Estat espanyol haura de realitzar una serie de transfonnacions per tal d'adaptar la seva estructura a les noves circumstitncies. La fonnaci deis exercits nacionals i la centralit-zaci que aquest canvi comporta exigeixen ms despeses, i per cobrir-Ies, l'Estat utilitza els ingressos procedents de les colonies americanes i el recurs de creaci d'un important volum de deute pblico

En el peode 1814 - 1820, desprs de les guerres napoleoniques, la situaci de la hisenda s ctica. La perdua del mercat colonial empitjorara encara ms aquesta situaci, ja que es tallara la font d'ingressos ms important de l'Estat. Aquesta situaci palesara el desequilibri existent en I'economia espanyola i col.lapsara el creixement deIs sectors ms avan~ats: la indstria naixent i l'agricultura comercialitzada.

L'estructura del regim senyorial, en decadencia, no t elements per oferir solucions a la crisi i s un obstacle a qualsevol intent de desenvolupament. Hi ha una contradicci entre una agricultura que intenta adaptar-se a les noves fonnes i a la comercialitzaci deIs seus productes i les velles capes socials que viuen deis beneficis del regim senyorial. Miquel Izard diu: "La Revoluci Burgesa s inevitable i imprescidible, nica (hi ha una sola transici possible) i desitjable, ja que suposa I'esfondrament de la societat feudal, que no noms era intolerable, sin qualitativament molt pitjor; despOtica, sense cap llibertat; injusta (molt pocs privilegiats i una immensa

5

majoria condemnada a la miseria i a la fam); inquisitorial (impedia el desenvolupament cultural o cientfic); i frenava un possible i necessari creixement material." (1)

La burgesia, sense el mercal exterior, s'ha d'oposar al regim senyorial, el principal obstacle per a la consolidaci del mercat interior, que no t uos canals viables de comercialitzaci, ja que el sistema s6cio-econbmic esta-blert desvia els excedents a mans deIs senyors imant la immensa majoria de la poblaci en ellfmit de la subsistencia, situaci aquesta que limita el seu poder adquisitiu i, en conseqencia, dificulta el desenvolupament de les activitats econbmiques de la burgesia. En aquest moment, per tant, les possibilitats d'enteniment entre la burgesia i el camperolat sn importants, ja que lenen un objectiu com: enderrocar els obstacles tradicional s de la societat estamental.

El govem de Ferran VII pretenia suscitar el creixement econbmic sense alterar l'ordre establert per I'Antic Regim. Havia d'augmentar la recaptaci d'hisenda, construir una marina important, reconquerir el mercat america, fomentar el desenvolupament agrari i superar la crisi de les activitats comercials i industrials. Tot aixb s'havia de fer sense LOcar els esquemes de la societat de J'Antic Regim. L'empresa era LOtalment impossible.

EIs mecanismes de la crisi econbmica que culmina l'any 1819 - 1820 mostren J'estreta relaci entre el col.lapse del sistema d'hisenda i la fallida del regim absolut, que hem d'entendre ms relacionada amb la impossibilitat de resoldre els problemes que amb J'embat revolucionario

El trlenni liberal (1820 - 1823) suposa J'intent d'aplicaci de les reformes publicades per la Constituci de Cadis. Ben aviat van sortir a la llum totes les Iimitacions de la revoluci liberal espanyola, que vol aplicar el model de desenvolupament capitalista angles: es tracta, no d'una soluci revoluciona-ria, sin d'una soluci6 de comproms feta des de les capes socials a1tes sense la participaci6 deIs camperols i amb el manteniment del predomini de J'aris-tocracia latifundista. El seu objectiu era la Iiquidaci de les relacions productives de l'agricultura tradicional i la dissoluci6 del regim senyorial, del feudalisme i de les explotacions comunals. Aquest procs, en un Estat com l'espanyol que no presenta un creixement industrial simultani, provoca la proletaritzaci del camperolat, que es queda al camp com a ma d'obra barata i es converteix en un factor d'estancament,ja que frena la possibilitat d'introduir millores tecniques i no estimula la creaci6 d'un mercat interior, que seria molt necessari per al creixement industrial.

El sistema de dissoluci6 del regim senyorial i el nou regim fiscal que

6

s'implanta peljudiquen les masses campero les ms allunyades del sistema de comercialitzaci, que no poden pagar en metlll.lic les contribucions que tenen assignades. La situaci tributaria era massa feixuga per a una gentque vivia gaireb allmit de la subsistencia, aquest fet, englobat en el panorama general de cris que pateix el camperolat, s un deIs aspectes que ens permet explicar la seva adhesi als movments antiliberals (carlisme).

En un sentit ms ampli, la reacci camperola l'hem d'entendre com un testimoni dela seva oposici a la modalitat concreta que els liberals utilitzen per a la liquidaci de l'Antic Regim, i en particular a la inserci de l'agricultura en la formaci6 social resultant d'aquest procs, que deteriora considerablement la situaci material del camperolat. Es tracta d'una mobilitzaci popular contra una alternativa no desitjable.

Miquel lzard considera que "l'actuaci de la gent del camp va ser ms confusa, ja que era, globalment, beneita, de cap dur, convencional per naturalesa i conservadora, la qual cosa la feia presa flIcil de demagogs o populistes (el clergat tenia una especial i taumatrgica influencia sobre ella), mentre que elsjuristes podien defraudar-la sense dificultat. Rarament poma arribar a comprendre el projecte que els progressistes miraven d'implantar per al seu propi b. Va aliar-se estpidament amb els carlistes, tot continuant una revolta primitiva i immadura; tenia dificultats per formular les seves propies reivindicacions i es deixava al.lucinar per una confusa ideologia tradicionalista." (2)

A la caiguda del trienni es restaurara l'absolutisme. Durant el nou perode de govern de Ferran VII (1823 - 1833) i desprs de la seva mort, la situaci de la hisenda s desesperada, i la conjuntura poltica, fragil. El govem de Zea Bermdez, durant la regencia de M. Cristina, no acontenta ni els Iiberals ni els absolutistes, pero representa un pas endavant en el procs de transforma-ci de la societat, que ja no permet ferun moviment involucionista sense risc de revoluci. L'esperit d'aquest perfode el podem resumir a partir de I'actitud del Marques de MiraDores (president del Consell de Ministres els anys 1846 i 1863) quan diu que el carlisme s'ha de combatre amb les armes a la ma mentre que amb els liberals s'ha de pactar (3). Queda molt clar, dones, que la soluci s una alian~a entre l'aristocracia latifundista i la burgesia.

La revoluci liberal, iniciada l'any 1808, culmina en les Corts Consti-tucnts de 1836 - 1837 amb I'alian~a entre els moderats i els progressistes, que tenen un veritable panic al perill popular. Aixo fa que les seves coincidencies siguin ms decisives que les seves discrepancies. En aquest mateix sentit, Miquel lzard diu: "Aixf,la implantaci definitiva de la societat excedentana

7

implicava necessariament, ja que es perpetrava en contra i en perjudici de la immensa majoria, l'organitzaci6 d'un impressionant aparell repressiu, la peca clau del qual s un discurs fal.lac, suposadament escrit per narrar la transici6 (en realitat perdisfressar-la), ocultanto camuflant, poso percas, el decidit i contumac rebuig de les classes ~ubaltemes." (4)

Les reformes que es realitzen per consolidar el nou model de societat con-sisteixen en un conjunt de mesures que es refereixen a la modificaci6 del regim de propietat, al pas de la "propietat impeecta" a la "propietat peecta", s a dir, l'establiment de la propietat burgesa. Aquest procs de transferencia es fara, basicament, a partir de la desamorutzaci6 i les desvinculacions que s'inclouen dins del procs de liquidaci6 de les formes jurfdiques i institucionals del regim senyorial. Consisteix a donar el caracter de lliure a les terres que estaven amortitzades (en situaci6 de "maos mortes", s a dir, en propietat de persones ffsiques o jurfdiques que no tenen capacitat de vendre).

Les mesures desamortitzadores, pero, estaven viciades des del comenca-ment per unes intencions extraeconomiques. Primer van ser els motius fiscals (sanejar la hisenda, eliminar el deute ... ) i desprs, en esclatar la Guerra Civil, s'hi afegiren els motius poltics (fer front als carlins i aconse-guir un suport ampli a Isabel II).

Un element important de la reforma liberal s la supressi6 del delme i la implantaci6 d'un nou sistema tributario Pel que fa a la supressi6 del delme, hem de dir que desprs del trienni constitucional pateix un procs de forta erosi6, i molts camperols no el paguen. Aix(, en el perfode 1823 -1833, s'ha iniciat un procs espontani de transfollOaci6 impulsat pels camperols. En aquest marc, la polftica agraria de les Corts frena i desvia aquest procs en una altra direcci6 que beneficia els grans propietaris de la terra, que comprenen que la desintegraci6 del vell ordre s inevitable i accepten el pacte en el marc de la revoluci6liberal,ja que entenen que el projecte liberal s facilment manipulable i prou ambigu com per incloure-hi els seus interessos.

Un altre element important s la reforma tributaria, que hem d'entendre com una mesura ms de la revoluci6liberal . La substituci6 del delme peruns tributs en moneda va contribuir decisivament a la desaruculaci6 de les economies camperoles familiars. s a dir, la reforma tributaria va afavorir la dissoluci6 de les velles formes de producci6 de la terra, en fer inviables les explotacions camperoles que no arribessin a uns nivells m(nims de comercialitzaci6 i d'integraci6 en el mercal.

8

La nova distribuci tribut~ria pennetia l'ocultaci, i aixo repercutia ne-gativament en els petits propietaris, que veien augrnentar els seus paga-ments, ja que tenien menys oportunitat d'inlluir en les juntes municipals, dominades pels grans propietaris.

La revoluci que ha donat Uoc al nou ordre burges a partir de l'antic mn feudal (la de la transmutaci de les fonnes de propietat, la de l'alian~a deis veIls i els nous grups dominants i la de la frustraci de les esperances de les classes populars) es pot considerar acabada rany 1845, amb la refonna tributaria que posa punt final a tot aquest conjunt de transfonnacions i assegura la seva estabilitat.

La valoraci de Josep Fontana de tot aquest procs la trobem quan diu que s una historia de canvis que podem anomenar revolucionaris, perque modifiquen substancialment la realitat social sobre la qual actuen, i tamb una historia de limitacions. (5)

Miquel Izard, per part seva, considera que "la principal anomalia del model espanyol fou que no va reeixir l'esmentada alian~a entre burgesia i treballadors; contrmament, hi va haver un contuberni entre senyors feudals i oligarquia conservadora que provoc~ una Revoluci Burgesa peculiar, tan peculiar que ni tan sois fou revoluci, ja que la burgesia va deixar de ser revolucionma. Per aixo no se la podia considerar liberal-i, si es feia, s un abs que cal desemmascarar; mentrestant, els progressistes foren marginats i conlluiren en la petita burgesia, que continua intentant, debades, dur a tenne el seu programa radical. El contuberni va tenir altres conseqencies: les classes subalternes van veure com es frustaven les seves esperances, i s'allunyaren lotalment del programa que havien compartit; amb allres paraules: el capitalisme acaba implantant-se a Espanya des d'una perspec-tiva exclusivament burgesa, sense tenir en compte els interessos d'altres grups, especialment els rurals. (. .. ) En resum, la Revoluci6 Burgesa espan-yola va ser no solament un frac~s, sin una trarci a les masses i als radicals." (6)

ELSEGLEXIX AL PRAT: CANVIS EN LA SOCIETATPAGESA

El Prat de la segona meitat del segle XIX es veur~ profundament afectat per tot el conjunt de transfonnacions que porten a la desaparici6 del sistema economico-social de l'Antic Regim.

9

Al camp pratenc, paral.lelament al procs de consolidaci6 del nou ordre burges, es produeix una transformaci6 de l'estructura de la propietat agraria derivada de l'aplicaci6 de les lleis desamortitzadores, que suposaran l'arri-bada de nous propietaris burgesos, en substituci6 deIs propietaris eclesias-tics i nobles, i que impediran l'accs del camperolat a la propietat.

Vinculat a tot aquest procs, s'iniciara el pas d'una agricultura tradicional a una agricultura moderna, m arc at per la legislaci6liberal-especialment per la llei de fornent de 3 de juny de 1868 - i per la introducci6 del regadiu, b1lsicament a partir de la construcci6 del Canal de la Dreta.

Aquesta transformaci6 global la podem explicar amb I'esquema segent:

Agricultura tradicional

- Autoconsum i policultiu - Conreus extensius

- Baixos rendiments - Escassetat de fertilitzants - Absorci6 d'un elevat nombre de

ma d'obra - Reglamentaci6 jurdica de la pro-

pietat de la terra especial a ms de la tradici6: usos i costums

Agricultura tecnificada moderna

Implantaci6 de noves rotacions de conreus Substituci6 de les terres dedica-des al conreu de cereals per terres dedicades a conreus arbustius Extensi6 del regadiu Utilitzaci6 de nous fertilitzants lntroducci6 de millores en luti-llatge agrcola Nou regim de la propietat de la terra

Per poder valorar la importancia de tot aquest procs, hem d'analitzar ex-haustivament els diferents elements que intervenen, ja que de la seva interrelaci6 sorgira un Prat amb un nou sistema agrcola que adquirira un protagonisme destacat com a proveldor del mercat ms important de Catalunya, el barceloll. Com diu Jaume Codina, "el Delta del Llobregat es converteix aixf en una autentica font i un rebost de la capital; i no solament aixo, sin6 que comen~a a exportar productes i anomenada." (7)

10

El regadiu trans[arrrul la [esamia de/s camps pratencs. lmatge aeria de les prapietats de la [amlia Bertrand. (Arxiu Municipal.)

La qualitat de la terra

L'agricultura pratenca en el perode 1846 - 1879 viura la seva transfOlma-ci ms important: el pas del seca al regadiu.

Fins el 1858 hi ha un domini total deis conreus de seca, amb un sistema d'agricultura extensiva que mant la poblaci als lmits de la subsistencia. Aquest sistema es caracteritza per: baixos rendiments, tecniques rudimen-taries, excedent molt escas i de difcil comercialitzaci ... i suposa tamb l'absorci d'un elevat nombre de ma d'obra; aixo fa, per una banda, que la c1asse jornalera sigui molt important quant a volum, i per una altra, que els salaris siguin molt baixos.

Les transformacions afectaran tamb la qualitat de la terra. De la mil deIs nous propietaris i amb la progressiva introducci del regadiu, augmentaril el volum de terres fertils en detriment de les terres de pitjor qualitat

11

(improductives, marines ... ). A l'apeo* de 1846 les terres tertils representen un 17,89%, mentre que les

qualificades de regulars, dolentes i improductives s6n un 46, 95%. La resta, el 33,65%, esta formada per arbredes, pinedes i marines.

Tota aquesta panoramica canviara, com hem dit, amb l'arribada paulatina del Canal de la Dreta i amb I'aprofitament de l'aigua arresiana. La millora de la qualitat de la !.erra queda recoIlida en l'amillarament de l'any 1879, tot i que des de 1858 constatem una disminuci de la superficie dedicada al cereal (disminuci6 que es fara a costa de les terres de pitjor qualitat, ja que alllarg d'aquesta etapa el volum de terres de primera categoria augmenta sensiblement).

L'any 1879 els cerea1s representen un 44,92%, l'erm un 44,21 % i la resta de conreus una quantitat poc importan!.

La producci

Analitzant els quadres de producci6 (8) deis anys 1818 a 1918, constatem com els cereals sn el producte dominant fins a la consolidaci del regadiu, fet que no es produira fins a les darreres decades del segle.

Alllarg d'aquest perode, el blat serll el producte dominant, malgrat que el seu volum anirll disminuint fins a ser subsisturt per altres productes. Aixl, l'any 1818 el blat representa el 75, 94% de la producci total, mentre que I'any 1918 s'ha redurt al 39, 62%.

El blat de moro, cereal de regadiu, serll l'nic que experimentara un creixement en la seva producci. L'any 1857 representa un 3,97%, mentre que el 1918 s ja el 15,33% de la producci total.

Del resum de xifres de 1918 es dedueix una transformaci, que serll progressiva [ms a la consolidaci del regadiu, amb el despla~ament deIs productes de seca. Aquest canvi d'orientaci queda definit per les xifres totals d'aquest any, que marquen l'inici de l'evoluci futura de l'agricultura pratenca.

La suma del volum de producci deis cereals ms importants (blat, ordi,

... Apeo i amillaramiento s6ndos termes castellans referits adocurnents fiscals de rributaci agraria del scgle XIX. No tenen una traducci oficial al catala i s'han adoptat en els estudis d'hisloria agrAria amb la forma d'apeo i amillarament. Veure nota 16.

12

civada) d6na un total d'II.559 quintars, mentre que el productes de regadiu dominants aquell any (blat de moro, mongetes i faves) superen la xifra anterior, amb un volum total de 12.432 quintars.

Ms com a fet anecdbtic que com a conreu important, hem de parlar de la vinya. Aquest comeu no ha estatmai important (I'any 1890 ocupa el darrer lloc en producci6 respecte als pobles del seu entom) a causa de les caracterstiques del sbl i de la facilitat de propagaci6 de les malures.

L'increment de la plantaci6 de la vinya es produeix el segle XIX de la ma de Ferran Puig, que intenta aconseguir un producte comercialitzable apro-fitant la conjutura del moment: els beneficis de la llei de poblament rural de 1868 i les facilitats d'exportaci6 deis vins catalans gracies al tractat comer-cial amb Fran~a. Aquest, pero, fou un intent que no reeix.

Malgrat que la vinya al Prat no patla fil.loxera, va ser atacada reiterada-ment per altres malures propies del conreu, com s6n l'ofdium i el mldium, el tractament de les quals ocasiona fortes despeses en jomals i materials. Aixb, juntament amb el baix preu del vi que s'obtenia (per la seva poca qualitat), feia que el producte fos poc rendible.

La desamortitzaci

La desamortitzaci6 consisteix a donar el caracter de lliure a les terres que es troben en situaci6 de "mans mortes", s a dir, en propietat de persones fsiques o jurdiques que no tenen capacitat de vendre.

Al Prat, la importancia d'aquest procs radica en el fet que afecta el 33,33% deles terres, s adir, potencia el canvi depropietatd'una tercera part de les terres que configuren el poble del Prat. Aquest sera un fet clau per a l'evoluci6 posterior, ja que permetral'arribada de nous propietaris, alguns amb capital suficient com per invertir en millores i fer experiencies per introduir nous conreus i aconseguir rendibilitzar l'agricultura. Podem dir que de la ma d'aquests propietaris, i amb l'esfor~ deis treballadors del camp s'iniciara el procs de canvi que transformara profundament l'agricultura pratenca.

La desamortitzaci6 es realitza en tres etapes marcades per diferents lleis i decrets desamortitzadors que es van promulgant alllarg del segle XlX i per la variaci6 de la seva aplicaci6 segons la conjuntura poltica, s a dir, aquest procs sera frenat o impulsat segons la tendencia del grup polftic que

13

controla el poder i segons els seus interessos. La primera etapa (1840 - 1845) afecta els ordes militars, els convents i els

monestirs de mcnys de dotze membres. Vuit sera el nombre total de finques desamortitzades al PraL: 4 deis Dominics, 3 deis Mercenaris i 1 de les Monges de Jonqueres.

La segona etapa (1862 - 1865) afecta les institucions bencfiques, que al Prat es concreten en la Casa de la Matemitat, que t 4 finques, i I'Hospital de la Santa Creu, amb 1 fmca. La tercera etapa (1873 - 1879) c10u el procs desamortitzador. Afecta els convents de religioses i ens permet dir que s el darrer embat del procs de liquidaci6 de I'Antic Regim, amb la transformaci6 de la propietat "imperfec-ta" en propietat burgesa i capitalista. Es veuran afectals dos convents de l'eligioses: les Monges Magdalenes, que possei'en 5 finques, i les Monges Carrnelites, que en posei'en l. Tamb es veura afectada la Perpetua de Santa Maria amb 2 finques, i la Causa Pia de Vilar, (9) amb 2 finques.

Les terres desamortitzades s6n de baixa qualitat, i en alguns casos pessima. Eren terres abandonades pels seus propietaris , la majoria d'elles sense conrear, ja que les trobem qualificades (en els apeos i amillaraments) de marines, pinedes i erms. L'arribada deIs nous propietaris suposara millores importants, ja que seran dessecades i conreades per primera vegada.

La desamortitzaci6, com dciem anteriorment, promou el canvi de propie-tal de la terra, que passara d'estar en maos deis nobles i de I'esglsia a ser propietat, bi'lsicament, d'una c1asse burgesa formada per comerciants, fun-cionaris, industrials, poltics". i alguns sectors de les c1asses mitjanes rurals. EIs camperols quedaran al marge d'aquest procs ja que la manera com es realitzaven les vendes els marginava i no tenien la possibilitat de comprar les finques subhastades. Per aixo podem dir que la desamortitzaci6 ha estat la gran ocasi6 perduda per aconseguir I'accs del camperolat a la propietat de la terra.

La pagesia pratenca, seguint la toruca dominant a totl'Estat, no tindra ocasi6 de convertir-se en propietaria d'aquelles terres que treballa. El preu de taxaci6 de les fmques, pero sobretot el preu de la rematada (molt superior al de taxaci6), no permeten que els camperols les puguin adquirir.

Al marge d'aquest fet, constatem que per poder conrear algunes de les terres desamortitzades, que eren de molt baixa qualitat, calia la inversi6 de graos capitals, que norns possei'en els graos propietaris agrfcoles o b la burgesia. EIs compradors d'aquestes terres seran, la majoria, membres de la

14

burgesia barcelonina, industrials, comerciants, advocats ... que substituiran la propietat nobiliaria i eclesiastica per una propietat burgesa.

Les compres es faran per dos sistemes: o b compra directa o b a travs d'intermediaris (testaferros).

Les terres desamortitzades no restaran mol! de temps en mans deis propietaris que compren en primera instancia, i a final de segle assistirem a un procs de concentraci en mans d'un reduil nombre de propietaris. Com a casos significatius podem citar Ferran Puig i Jaume Casanovas.

De la ma deis nous propietaris arribaran les transformacions ms radicals del camp pratenc. Per exemple, Joan Canadell i Antoni Monmany, compra-dors de la desamortitzaci, apareixen lligats a la construcci del Canal de la Dreta, que sera una pe~a clau en la transformaci de l'agricultura de seca en la de regadiu.

Moltes de les innovacions introdurdes es veuen afavorides per la legisla-ci liberal, a la qual s'acolliran molts deis propietaris (Ferran Puig, Jaume Casanovas, Domenec Dalit, Francesc Canillo ... ). Aquesta legislaci t com a finalitat potenciar el poblament rural, la creaci d'indstries agrfcoles productives, la dessecaci de llacunes, i la rompuda de terrenys que havien estat sense conrear. Podem dir que aquesta legislaci s'ajusta perfectament a les necessitats que tenien els nous propietaris per posar en funcionament les seves terres.

Tot aquest procs de transformaci es fa al marge de la classe camperola, que a ms desaprofitara els moments en que la conjuntura poltica li s ms favorable. Aixf, durant la revoluci de 1868, al poble de Gava, Gemma Trib (la) explica que els pagesos aprofitaren l'ocasi per ocupar les terres de la Barania de J'Eramprunya. En el cas del Pral, podem dir que no es produf una resposta similar, malgrat que la Junta Revolucionaria del Prat, va ser la primera a donar suport al moviment revolucionari de Barcelona. (11)

Les juntes emetien proclames on es repetia de manera constant la paraula "sensatez" (12) i es demanava reiteradament la conservaci de J'ordre i el respecte a la propieta!. En aquest sentit, hem de dir que la primera junta constiturda al Prat inclora el nom d'alguns propietaris (pau Aguilera, Dome-nec Dalit, Joan Codina ... ). (13)

La poblaci del Prat demana la formaci de la milfcia, i la Junta decideix demanar armes al capita general per "poder contener la reaccin en caso necesario, sostener el orden, el respeto de la propiedad, la libertad individual y los principios de Cdiz". (14)

15

Els propietaris

El procs de canvi de la propietat caracterstica de l' Antic Regim a la nova propietat burgesa l'observem clarament en l'evoluci de la tipologia deIS propietaris des de l'any 1846 fins el 1879. Al llarg d'aquest perode assistirem a la ~rdua de poder eeonomic de la noblesa (que haura de vendre les seves propietats) i a la venda de les grans propietats de l'esglsia, els hospitals i les institucions benefiques afectades per la desamortitzaci.

Al Prat, la major par! de propietaris pratencs ho sn de parcel.les petites. L'any 1879, el 68,5% deIs propietaris estan inclosos en el grup de O a 25 mujades (majoritariament, el 44,5%, en el grup de O a 5 mujades -quantitat insuficient per sobreviure). Una menci a part mereixen Domenec Dalit, que t 134 mujades, i Miquel Casanovas, amb 297 mujades.

Per tant, les grans finques es troben en mans de propietaris forasters, basicament barcelonins, que concentren la major par! de la terra. Aixf l'any 1879 tenen el 92,21% de les terres de conreu, i noms el 7,78% s en mans de pratencs.

Pel que fa al nombre de grans propietaris, es mant una cena estabilitat alllarg del perode. L'any 1849 trobem 15 finques de ms de lOO mujades, l'any 1862 i el 1871 - 1872 es mant un nombre estable de 13 finques i en el darrer amillarament que hem treballat, el de l'any 1879 - 1880, trobem 12 propietaris en aquest grupo

Un cas destacable s el de Ferran Puig. L'any 1871 - 1872 s el segon maxim propietari de terres al Prat, amb 440 mujades, mentre que l'any 1879 1880 s el majorpropietari, amb 872 mujades. Comja hem dit anteriorment, Ferran Puig s un industrial barceloni que ocupa el sete I10c en la llista deIs contribuents eatalans ms importants de l'any 1875 amb una contrlbuci territorial de 14.316 pessetes. L'any 1879 es troba en el catord: lloc de la contribuci territorial de Barcelona, amb 7.337 pesssetes, i l'any 1886, pagant la mateixa quantitat, ocupa el dese lloc. (I 5)

Ferran Puig i Jaume Casanovas serari els homes que personificaran el procs de transformaci que hem estat analitzant alllarg d'aquesta introduc-ci, ja que de les seves mans vindran. bona part de les transformacions que modificaran I'estructura del camp pratenc.

16

LA QUALITAT DE LA TERRA

L'agricultura pratenca d'aquest perode (1846 - 1879) s de caire clara-ment tradicional, basada en els conreus de seca i en la producci per al consum interno

En el perode compres entre els anys 1846 i 1852, el domini del cereal s total i noms comptabilitzem a1tres conreus de manera quasi anecdotica. La

preva[en~a deIs cereals noms canviara a partir de la lenta i progressiva introducci del regadiu des de 1858, primer any del qual tenim constancia de ['existencia de mujades regades gracies al fet que es posa en funcionament el tram ja constru'it del Canal de la Dreta.

El sistema de conreu dominant s el d'agricuitura extensiva, caracteritza-da pels baixos rendiments, per l's escas de fertilitzants i per l'absorci de molta ma d'obra.

En el perode segent, entre els anys 1862 i 1879, assistirem al que sera la transfonnaci ms important de l' agricultura pratenca: el pas del seca al regadiu. Aquestfetes produira gracies a la confluencia de diversos elements relacionats amb la mentalitat capitalista deIs propietaris que han comprat les terres en aquest perode, i que nodubtaran afer inversions: la construcci d'un canal de regatge, el Canal de la Dreta del Llobregat, 1'0btenci d'aigua artesiana, la utilitzaci de maquines de vaporper poder regar amb l'aigua del riu, fins a1eshores desaprofitada, la implantaci de nous conreus ...

Malgrat tot, al llarg d'aquest perode observem una disminuci en el nombre de mujades de terra de millorqualitat. Aquest fet pot estar relacionat amb el sistema de classificaci o b amb l'exhauriment real de la terra motivat per la practica deIs conreus extensius que s'han aplicat a111arg de tants anys. Caldra esperar que el regadiu es consolidi totalment per aconse-

17

guir que aquestes terres millorin. Constatem tamb un augmentde les terres de baixa qualitat, potser perque

fins a1eshores no s'havien comptabilitzat algunes zones (per exemple les marines).

Aquestes variacions, juntament amb les dificultats per defmir conceptes ' com errn, improductiu, marines ... que canvien segons sigui un apeo o un amillarament (16) i d'un any a l'a1tre, dificulten l'estudi comparatiu de tot el perfode. Aix, podrem veure com les terres dedicades al cereal apareixen primer agrupades en vuit categories i passen al fmal a tres; tamb veurem com apareixen cataJogades com a terres de seca mol tes que ja eren de regadiu (per la introducci del Canal de la Dreta, basicament, com ja explicarem ms endavant).

Per tots aquests motius, l'estudi individualitzat de l'estructura de la propietat no ens perrnet feruna valoraci en detall del procs de transforrna-ci de la terra, i caldra complementar les dades a partir de la inforrnaci6 que ens dna la producci6.

CanBou, masia ubicada al districte de la Ribera. Tenia planJa baixa. pis i golfes que mostren el passat cerealista del poble del Pral .Va desapareixer a la decada deis setanla per la construcci d'un centre comercial. (Arxiu Municipal)

18

RIBERA

BUFERA

BUNYOLA

PROPIETARIS SENSECASA

TOTAL

%

la

342mj.12md.

2fj2mj.

253mj. 3 mo.

47mj.Ilmd.

906mj.

17,89

1846: Categoria t la terra segons /'apeo

2a 3a

213mj. 8 mo. 173mj.

301 mj. 237mj.4md.

50s mj. 415 mj. 1 md.

41 mj. 12md. 43mj. 8 md.

1.061mj.4md 868 mj. 13 rnd.

20,95 17.15

4a

24mj.

184mj.

221 mj. Smd.

19 mj.

448mj. 8 rnd.

8,85

Vinya Sa

42mj.12md.

0,84

Arbreda Marina Pineda

6a

1.704 mj. 3 md

33,65

Erro

32mj.8md.

0,64

TOTAL 5.064 muj.

0\ ~

TOTAL

753 mj.4 md.

984 mj. 4 md.

1.395 mj.l rnd

152mj.

t5 1849: Categoria de la terra segons rapeo

Arbredes ~ .~ ~ ::E TOTAL la 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a Erm Vinya 6a 7a 8a Erm RIBERA "'1'- 256 133 103 "'1'- so 381/4 so 11< 19", 79831'4 BUFERA "'a 191 184 135114 lOS ">1< 733/4 70">1< 166 114 "'11< 999112

BUNYOLA "'a 1551" m 199 164.114 1351)4 14011< 332 "". 1.552114

TOTAL 184214 702114 53' 4371/'4 351214 2S9 2491/4 "''''

"11< 72>< 9 6 71/4 7tJ/ '" 1412114

% '.63 13,84 10,6 8,61 6.92 5,10 (91 10,81 l." 1,43 0,17 0,11 0,15 0,14 4.'" 27,83

TOTAL 5.073 mj.

Nota: les quantitats sn expressades en mujades.

la

2a

3a

4a

TOTAL

TOTAL

1852: Caregoria de la terra segons l'amillarament

Cereals la Cereals 2a

254mj. 273mj.~md. ----

4,74% 5,10%

411 mj. 505 mj. 8md. ..... -------

7,67% 9,43%

252mj. 715 mj. 4 md. 12md.

--------

4,71% 13,35%

183 mj. 666 mj. 4md. ---------

3,41% 12,45%

20,53% 40,33% -

Vinya

14mj. !!.~ 0,27%

18 mj. 8md. 1-----

0,34%

30mj. 12md. ----

0,57%

2mj. ----

0,03%

1,21% --

66 mj.

Arbres fruiters

1----

3 mj. 8md. r----

0,06%

3mj. 1----

0,05%

1----

0,11%

6muj. 8md.

Arbresamb parra

3 mj. 8 md. 1-----0,06%

15 mj. ----

0,28%

25mj. 1------

0,46%

4mj.12md. 1-----

0,08%

0,88%

48 mj. 4md.

Salzes Fageda Enn ,

_ 9mj..:..-_ _6mL _ !32mj.~m~

0,16% 0,11% 2,47%

11mj. 8 md . 35mj. _189mj. -1

-----1-----0,21% 0,65% 3,52%

,

8 mj. 8md. 62mj. 344mj. ---- ----

-----,

0,15% 1,15% 6,42%

11 mj. 3 md. l00mj.4md. 1.064 mj. 4md. ---- ---- ----

0,20% 1,87% 19,87%

0,72% 3,78% 32,28%

40mj. 203mj. 1729 mj. 3md. 4md. 12md

TOTAL 5.355 mj. 3 md.

-N

~ Calegoria de la terra segons els amillaraments de 1862, 1872, 1879 Enn Cereal Fruiters

la .- 2a -- 3 -- la .- 2 -- 3a -- l a .- 2a -- 3a --

1862 l.? CIj. 22O mj. 600 mj 12md !l89 aij. 923 mj. 1554 mj 1 mj.llaui 2mj. 1--- --~- --- --- ---'- --~- --- ------

~8'" 4,27" 31,11'10 U,44'l 17,94" ""... 0.02" 0,03'10

1872 ~3mjUJDd 317-.:uj.lmd. '2K1 mj. 8md. 760n:ij 14 md Tllmj.6md. 1376 =j 8 mil 7mj. 17m} '::'DI~~

- - - --- ------ ---

--- ------

5,93'10 ':n" 29,2S'1 14,.23 _____ . __ .

Percentatges totals de la terra segons els amillaraments de 1862, 1872, 1879

Enn Cereal Fruiters Vinya Salzes Fageda Improductives

1862 38,23% 59,58% 0,05% 0,29% 0,51% 0,63% 0,60%

1872 40,55% 54,42% 0,83% 0,63% 0,39% 0,52% 2,56%

1879 44,21% 44,92% 2,91% 3,57% 0,29% 1,29% 2,74%

'" N

ANLISI DE LA QUALITA T DE LA TERRA SEGONS ELS APEOS 1 AMlLLARAMENTS

Apeo de 1846

Segons el quadem de producci de l'any 1818, citat per Jaurne Codina, (17) les terres del Prat apareixen dividides en les categories segents:

Terres de la. Terres de 2a. Terres de 3a. Terres de 4a.

terrils regulars dolentes (salines) improductives

Si apliquem aquesta classificaci a les categories de producci que" apareixen a l'apeo de 1846, (18) podrem obtenir una valoraci detallada de la qualitat de les terres del Pral. Segons aquest esquema, les terres de bona qualitat, les qualificades com a Jertils, tan sois representen un 17,89% del total, mentre que les qualificades de regulars, dolentes i improductives (2a., 3a. i 4a. en el quadre) sn un 46,95% del total, s a dir, quasi la meitat de les terres de conreu. Aquestes xifres sn el reflex clar del domini d'una agricultura extensiva de sed, on el tipus de conreu dominant, els cereals, i les tecniques rudimentaries -guaret...- van exhaurint lentamentles terres. A ms, el tipus de sol, sal i amb un alt grau d'humitat, dificulta l'expansi de les terres de conreu en un moment en que les limitacions de la tecnica impedeixen l'aplicaci de mesures que perrnetin resoldre aquests proble-mes. Aquest fet queda recollit a l'apeo on les terres classificades a la 6a. categoria -arbredes, pinedes i marines- representen un 33,65% del total de terres. La resta de categories juntes noms arriben a un 1 %, quantitat intranscendent.

L'apeo de 1846 ens pennet fer un estudi de les terres del Prat en relaci amb el districte a que pertanycn. Aix, podem veure com les terres de millor qualitat se situen al districte anomenat de la Ribera (situat a la part alta del tenne i ms allunyatde la insalubritat de la zona de marina i aiguamolls), on

24

predominen Jesterresde la. (342muj. J2mund.) i de2a. (2I3muj. 8mund.). Aquest s, pero, el districte menys extenso

El districte de la Bunyola (a la pan baixa) s el ms extens, i tamb el que t les terres de pitjor qualitat (dominen les terres de 2a. i de 3a. categorial.

Les terres del districte de la Bufera ocuparien un lloc intermedi pel que fa a la seva qualitat, amb una supremacia de les terres de 2a. seguides de les de la.

Apeo de 1849

L'any 1849 (19) la terra se subdivideix en vuit categories de seca, crm, vinya, arbredcs, pinedes i marines.

En aquest any no s'han produi't canvis destacables i, aix, hi persisteix un domini clar deIs cereals i de les terres qualificades de marines.

En aquest apeo, com en l'anterior, les terres apareixen agrupades en districtes. Com abans, s al districte de la Ribera on es localitzen les terres de millor qualitat. Tot i ser el districte ms petit, concentra el 36,58% de les terres de la. i el 36,45 % de 2a. del total de les terres del Pral.

Amillarament de 1852

L'amillarament (2o)d'aquest any t una estructura diferent a la deIs apeos anteriors. Aix, els cereals es classifiquen en dues categories, la. i 2a., i cadascuna d'elles se subdivide ix en quatre grups. Tamb se subdivideixen en quatre grups les terres qualificades de vinya, fruiters, salzes, bose fageda i erm.

En aquest amillarament ha desaparegut ja la divisi6 en zones o distrietes de la terra.

S'observa encara un domini ciar deis cereals respecte a la resta de conreus. Si analitzem amb ms detall les diferents categories en qu~ apareixen classifieats els cereals, podem veure eom sn ms importants, quant a volum total de mujades, les terres que apareixen a la 2a. eategoria, i sobretot en les subdivisions ms baixes.

Desprs deis eereals destaquem, quant a volum, les !erres qualifieades

25

com a ennes, fins al punt que, si estudiem de manera individualitzada cada categoria,la majorpart de les terres del Prat es trobarien incloses en el grup de l'enn de 4a. (un 19, 87%), s a dir, en el de les pitjors terres.

D'anecdotica podem considerar la presencia de vinya, arbres fruiters, salzes, bosc fageda i arbres amb parres. Cal dir que aquests conreus no troben en el sol del Prat el millor medi per al seu desenvolupament (no oblidem que les terres del Prat encara s6n de seca).

Amillarament de 1862

A partir de l'amillarament de l'any 1862 (21) s'estableix un model que es mantindra fins al final del perlode que ocupa el nostre estudio Aquest fet, a causa de la millora en el sistema de qualificar les terres, ens facilitara la realitzaci d'una anillisi comparativa deIs anys 1862, 1872 i 1879.

A partir d'ara, trobarem tres subdivisions per a cada categoria. En aquest any, amb el Canal de la Dreta ja construn, encara que sense

funcionar plenament, trobem un Prat dedicat als conreus de seca i amb una part important de les terres (el 38,83%) no conreada (enn + improductiu). Amb aquesta panoramica, els cereals continuen tenint el paper protagonista respecte a la resta de conreus. Aixl, la suma de les tres categories en que se subdivideixen s un 59,58% de la superficie total de les terres, encara que sense variarel domini majoritari de les de pitjorqualitat, les de 3a. categoria.

L'enn continua essent el segon grup en importancia, amb un total de 38,23%. Un cop ms, les terres dedicades a altres conreus representen un volum insignificant.

Amillarament de 1872

En l'amillarament de 1872, (22) malgrat que els cereals continuen domi-nant respecte ala resta de conreus, s'observaja un petit retrocs en el nombre de mujades conreades (54,42%), que resulta forc,:a significatiu pel que fa a la lenta desaparici deIs conreus de seca.

Contrariament,l'enn, que continua ocupant el segon !loc en importancia, experimenta un !leuger augment (40,55%). Apuntem tamb un increment deIs fruiters i de la vinya. Encara que en conjunt representen uns percentat-ges molt petits, sn un element ms d'aquest canvi qualitatiu que cOluellc,:a a transfonnar l'agricultura pratenca.

26

Amillarament de1879

Els increments apuntats en l'amillarament anterior continuen en el de 1879. (23) Tot i que els percentatges representen una pan poc important respecte al total, si que representen, com deiem abans, una millora qualita-tiva important: aixf, eis arbres fruiters se situen en un 2,91 % i la vinya en un 3,57%.

Quant al volum total de terres, continua el domini deis cereals, encara que amb un retrocs cada cop ms destacable de la superfIcie que ocupen (44,92%). L'enn continua en segon Iloc d'import1mcia, i el se augment, apuntant ja el 1872, fa que les xifres totals (44,21 %) l'apropin als cereals.

Com ja hem apuntat abans, molt probablement moltes d'aquestes terres considerades com de cereals s6nja de regadiu. Aixo ha estat possible gracies als beneficis que atorguen diferents Ileis, en especial la de poblament rural, als propietaris que realitzin millores a les seves terres.

Cal dir, perlaDt, que aquests petits canvis inicials condueixen directament a una transfonnaci6 de l'agricultura pratenca que culminara a final de segle, quan el regadiu s'estengui sobre 2.300 ha. delterme, situaci6 aquesta que comportara la transfonnaci6 radical de la fesomia del camp pratenc, amb la introducci6 de nous conreus i noves tecniques.

ESTUDI COMPARATIU DELS QUADRES

Per poder veure amb ms detall alguns aspectes apuntats a l'apartat anterior, hem elaborat un estudi comparatiu deis diferents anys, malgrat les dificultats derivades deis criteris de classificaci6 de les terres.

1846 -1849

Malgrat que I'estructura d'aquests dos apeos s similar, perpoder realitzar un estudi comparatiu hem hagut d'agrupar de dos en dos les vuit categories que el cereal t a l'apeo de 1849.

A partir d'aquesta agrupaci6, s'observa com no s'ha prodult cap canvi

27

significatiu respecte a l'any 1846.

1846 1849

1 a.categoria .... -....... _._ .. 17,89% la. i 2a.categories ....... -._ ...... 17,47% 2a.categoria 20,95% 3a. i 4a.categories 19,21% 3a.categoria 17,15% 5a. i 6a.categories 12,02% 4a.categoria ... _._._._-.-.. 8,85% 7a. i 8a.categories 15,72% Total 64,84% Total 64,42%

Partint d'aquesta comparaci, l'nic element destacable seria l'augment de les terres de pitjor qualitat (7a. i 8a.) en detrimentdel grup format per les terres de 5a. i 6a., que s l'nic que disminueix.

Pel que fa a les terres qualificades de vinya i erm, tot i experimentar l'any 1849 un augment respecte al 1846, representen uns percentatges moll baixos respecte al tolal.

La categoria qualificada com de 6a. a l'apeo de 1846 (formada per marines, pinedes i arbredes) apareix desglossada individualment a l'apeo de 1849(en especiall'arbreda).

Malgrat l'intent de millorar la classificaci de les terres que representa l'apeo de 1849, no s'observa cap variaci significativa respecte a l'any 1846.

1849 -1852

Com ja hem apuntat abans (vegeu nota 16), l'arnillarament de 1852 marca ja una notable diferencia respecte als apeos pel que fa a la qualificaci de les terres.

Un primer element que cal destacar s l'augment del nombre de mujades de conreu.

1846 .. _....... _ ........... _ .... _ .... _ ..... _....... 5.064 muj. 1849.. ....... ... . . __ 5m3 muj. 1852 .- -.-- ... -..... . . --........ - .- .. - 5.355 muj. 3mund.

28

Aquest fet s el resultat, sens dubte, de mesures i qualificacions cada cop ms acurades.

Pel que fa als cereals, tot i que no s possible una comparaci detallada (a causa deis diferents criteris de classificaci), I'estudi deis totals en percentatge no ens dna una variaci important en el nombre de mujades que s'hi dediquen.

1846 .. .. . ..... . . .. _ 64,84% 1849 ... . .......... .. _ . . ........ __ 64,42%

1852 .............. ................. ............ _ CJ,86%

Un altre element destacable s la desaparici del concepte de marines, i tamb l'augment, ms que notable, de les terres qualificades d'erm. Aquest fet pot respondre a un canvi en el concepte utilitzat fins ara, assimilant marines i erm.

1849 ....... 1,58%(erm) + 27,83% (marines) = 29,41% 1852

La vinya mant la seva extensi, amb un Ileuger augment respecte als anys anteriors, tot i que ara apareix desglossada en dues categories (amilIa-rament de 1852).

Vinya ...... __ ......... ....... . .......... ...... 1,21% Arbres am b parra ............................ 0,88% Total 2,09%

Pel que fa a les arbredes, es mant la divisi segons el tipus d'arbres, encara que desapareixen les pinedes de la cIassificaci. Les arbredes tenen una importancia mnima respecte al total de terres. Aixl, l'any 1852 noms representen el 4,61 %

1852 -1862

La comparaci entre aquests dos amilIaraments s diffcil a causa deis

29

diferents criteris de c1assificaci utilitzats. Malgrat aquesta dificultat, es poden fer comparacions a nivell general. Aix, pel que fa als cereals, podem observar una disminuci quant al

nombre total de mujades, pero no resulta significativa si considerem els percentatges que representen.

1852 .. _ ......... . . ........ _ 3.261 muj. 1862 .... ........ ..... _ 3.066 muj.

00,86%

59,58%

Aqucst fet pot explicarse per la disminuci del volum total de terres comptabilitzades aquest any respecte a l'anterior (211 muj.). L'augment ms significatiu s el de l'erm, que passa d'un 32,28% el 1852, a un 38,23% el 1862.

La resta de conreus pateixen una disminuci mnima. Aix, podem constatar com l'any 1862, malgrat que el regadiu comen~a

a estendre's pel terme, no ha canviat encara positivarnent els conreus, com sembla demostrar I'increment de l'erm.

1862 1872 1879

Aquests tres arniIJararnents estan confeccionats seguint el mateix model de c1assificaci, i aixo permet realitzar una comparaci detallada en uns anys que resulten fonamentals, per a l'agricultura pratenca, a causa de les transformacions que experimentara.

El primer element que cal destacar s la variaci del nombre total de mujades dedicades al conreu, que pot ser deguda a diferents factors (exemp cions fiscals, errors ... ).

30

1862 ..... ...... ... ................. ................ . 1872 ........... ........ _ .......... _ ... ~ ......... __ ... .

5.144 muj. 4 mundo 5.345 muj. 5 mundo

1879 ...................................................... , .. , ... cc.~ ...... ,.. 5.291 muj. 11 mundo

Les categories que apareixen aquests anys sn les mateixes que les utilitzades els anys anteriors. Noms n'apareix una de nova, les terres improductives, encara que resulten poc importants respecte al total.

1862 .... _ .. __ ._._._._. __ .. 0,60% 1872 .. _._ . ............... .. 2,56% 1879 _ .. _ .. _. _. _ .. 2,74%

31 muj. 137 muj. 145 muj. 4 mundo

Pel que fa als cereals, el factor ms destacable s el seu retrocs quant a extensi, especiaiment si comparem les xifres amb l'any 1846, en que representava un 64,84% del total:

1862 ............... _ ........... .. 59,58% -. - -.- --- 3.066 muj. 1872 ._ .... _ ... ___ ._ ... 54,42% ....... __ . __ .. . ___ 2.909 muj.12 mundo 1879 .. .. . __ . ___ .. 44,92% .. _. __ ._._._._._._._ ... _ ... _ .. 2.377 muj. 2 mundo

Aquest retrocs global del cereal procedeix de la disminuci de mujades de pitjor qualitat (2a. i 3a.), ja que les de la. fms i tot experimenten un augment:

1862 ._ ....... _ .......... .. 1872 ........... ...... .. 1879 . .. .-- ..

11,44% 14,23% 14,56%

589 muj. 760 muj. 14 mundo 770 muj. 13 mundo

Contr1u;ament al cereal, les terres qualificades com a ermes augmenten la seva extensi amb els anys:

1862 ... -.-.-... 38,23% .--.-.-.-.--- ---- -- 1.967 muj . 12 mundo 1872 ._ .. 40,55% __ _. __ __ . __ . 2.169 muj . 1879 ..... _. __ .. 44,21 %

... 2.340 muj. 9 mundo

Tamb en aquest cas, els augments els experimenten les terres ms ben qualificades (la. i 2a.), mentre que les pitjors (3a.) retrocedeixen.

En conjunt, cereals i erms segueixen ocupant, aquests anys, la major part de les terres de conreu del terme, malgrat el procs de desaparici que ha iniciat el cereal.

Cereal

1862 "" ........... 59,58%

1872 ................. 54,42% 1879 .. 44,92% ...

Erm

38,23%

40,55% 44,21%

Total

-._" ..... .. .... " ........ " ...... ". 97,81 %

94,97% 89,13%

Pel que fa a la resta de conreus, la vinya mantindra uns nivells mlnims, i noms experimentara un augment en el darrer amillarament, Digat a1s intents de Ferran Puig de millorar les terres recenlment adquirides tot i la seva baixa qualitat (3a. categorial.

1862 . ....... 1872 ............ " .. 1879 ...... " ....... .. .. .. " .. _

0,29% 0,63%

15 muj.12 mundo 34 muj. 6 mundo

3,57% .......... .. ....... """ ... _ 189 muj. 8 mundo

Pel que fa a les arbredes, aquestes mantindran un nivell similar al d'anteriors anys, excepte petits augments vinculats tamb a les lleis capita .. listes de foment de I'agricultura.

Fruiters Salzes + hose fageda

1862 " .... 0,05% ( 3 muj.) .. . 1,14% (60 muj.) 1872 ... . ....... 0,83% ( 45 muj.) . 0,91% (49 muj.) 1879 ............ " 2.91% (154 muj.) ...... ". 1,58% (84 muj.) .. _ ............ .

32

Total

1,19% 1,74% 4,49%

La situaci6 descrita queda reflectida en els quadres i grMics segenls:

Categoria de la terra (segons l'amillarament)

1849

1879 2

1 Cereal 1 a. 2 Cereal 2 a. 3 Cereal 3 a. 4 Cereal 4 a. 5 Cereal 5 a. 6 Cereal 6 a. 7 Cereal 7 a. 8 Cereal 8 a. 9Enn

10 Vinya 11 Arbredes 12 Pinedes 13 Marines

1. Cereal 2.Enn 3. Vinya 4. SaIzes 5. Fageda 6. Fruiters 7. Improductives

Per tal de poder treure conclusions de 101 aquesl perfode, s'ha de dividir en dos blocs, que ens pennelran explicar els canvis produi"ts.

El primer bloc compren de J'any 1846 al 1852. En aquesl perfode, apro-

33

ximadament 1/3 de les terres de conreu estan ocupades per marines o terres ertnes (la denominaci varia d'un any a l'altre).

Els conreus dominants sn els de seca, i noms trobem de manera

Superfcie dedicada a cada conreu l'any 1818 (24)

Cultiu Mujades % Blat 1.064,00 60,00

Ordi 109,00 6,13

Civada 63,50 3,57

Mil! 3,50 0,19

Faves i favolins 118,00 6,64

Mongetes 66,00 3,71

Veces 14,50 0,81

Patates 16,75 0,94

Barrena 321,00 18,07

35

Superffcie dedicada a cada conreu l'any 1857 (25)

Cultiu Mujades % B!.t 1.025,0 28,96

Ordi 570,0 !6,1O

Sego! 14,0 0,39

Civada 350,0 9,88

Blat de moro 40,0 1,13

MiIl 50,0 1,41

Mongetes 80,0 2,26

Faves 100,0 2,82

Veces 22,0 0,62

Patates 70,0 1,97

Canen 30,0 0,84

Melons 2,5 0,07

Fruiters 6,5 0,18

BarreUa 1.179,0 33;31

Superffcie dedicada a cada conreu l'any 1881 (26)

Culliu Mujades % B!at 1.021,00 37,59

Sego! 326,76 12,03

Ordi 408,45 15,03

Blatde moro 816,96 30,07

Vinya 142,95 5,26

36

LA PRODUCCI

L'anaJisi de la producci a la segona meitat del segle XIX s difcil de fer donada la fragmentaria informaci (27) de que disposem i les diferents unitats de mesura utilitzades. Respecte a aquest punt, la quartera sera la unilat de mesura basica del pagesos del Prat alllarg de tot el segle XIX, i malgrat que els impresos oficials que l'Estat envia portin com a mesura la faneca (propia de Castella), els pagesos continuaran expressant la seva producci en quarteres. D'altra banda, el quadem de producci de 1918 recull una nova unitat, el quintar. Per tal de poder establir comparacions entre ambdues unitats, hem considerat que 1 quartera equival a 70 litres.

Deixant de banda les consideracions inicials, podem dir que l'evoluci general del perfode 1818 - 1918 ens mostra que a comem;:ament del segle XIX hi ha un ciar domini deis cereals, especialment del blat. Tamb constatem la presencia, encara que en perites proporcions, de productes propis del regadiu, com sn les faves i les mongetes. A mesura que el segle avan~a, es produira un augment general del volum de producci de tots els productes, que estara ms relacionat amb un increment de la superficie de conreu que no pas amb una millora en els rendiments. A la segona meitat del segle XIX, el Canal de la Dreta ja s'ha posat en funcionament i es podran regar molles terres. Aquest fet comportara una lenta pero irreversible transformaci del camp pratenc, que anira abandonant, poc a poc, el conreu deis cereals de seca i implantara el domini deIs conreus d'horta, que es vendran al mercat barcelon en primera instancia i, posterioment, a mercats ms llunyans.

El nou sistema de conreu comportara, per tant, la presencia de nous productes, i tamb la millora del rendiment de la terra, s a dir, un augment

37

de la seva productivitat. L'estud d'aquest perode el farem a partir, bllsicament, de la ioformaci6

de dos quaderns de producci6, el de 1818 el de 1918, d'una estadstica de l'any 1857.

1O.

L'estudi d'aquestes xifres i grafiques ens pennet veure que a comen9a-ment de segle hi ha un domini molt cIar deis cereals, entre els quals destaca el blat, que s, de molt, el producte dominant. Hem de tenir present que el blat era un aliment basic per a la poblaci, i la seva importancia es posa de manifest quan descobrim que a cada masia hi ha una pastera i un fom per coure el pa.

La resta de cereals t una produci considerablement inferior a la del blat. Destaquen l'ordi i la civada, que servien d'aliment a les bCsties de labor.

Pel que fa als llegums, trobem faves i favolins, de tradici molt antiga al Delta, i mongetes, que s'han introdult ms recentment i que aniran adquirint importancia a mesura que es vagi consolidant el regadiu.

Les patates van ser introduYdes a comen9ament del s. XIX, encara que no fonnaven part de l'alimentaci quotidiana deIs homes. Aquest producte el trobarem comptabilizat els anys 1818 i 1857, mentre que al quadem de l'any 1918, no hi apareix. El seu conreu va decaure amb l'arribada del regadiu i no s'implantara deflnitivament flns ben entrat el segle XX.

La parra, amb una producci de 859 quintars, es mant com a un producte relativament important al Delta (el seu interes fa que ms endavant dedi-quem un apartat al seu estudi).

Al quadem de produci de I'any 1818 apareix comptabilitzada, com a segon conreu en volum de producci, la barrella. Segons J. Codina, "s un deIs conreus 'historics' o seculars del Delta"(28). La barrella s una "planta que creix espontllniament en terres salinoses i la cendra de la qual s rica en carbonat sOdic. La sosa aix obtinguda fou utilitzada, ja d'antic, per a l'obtenci de vidre i sab i, al segle XVIII, hom l'empra tamb ala fabricaci de teixits. Les maresmes litoraIs no sorrenques -s a dir, el Delta' de llevant i el central, pero no el de ponent- n'eren plenes". (29)

La producci de barrella l'any 1818 era de 2.921 quintars, mentre que per a la resta d'anys no tenim infonnaci, encara que sabem que I'any 1837 estava entre els principals productes pratencs. El conreu de la barrella s'extingeix segons 1. Codina a la decada 1881 - 1890. (30)

Blat Segol Ordi Civada Blat de moro

Volum de producci de l'any 1857

12.300 quarteres MilI 56 quarteres Mongetes

2.850 quarteres Faves 1.400 quarteres Veces

740 quarteres Patates

250 quarteres 460 quarteres 500 quaneres

80 quarteres 1.280 quintars

39

Producci6 de les terres del Prat l'any 1857

quintars quarteres

1300) -

-

1100)

1000)

9.000

8.000 -

7.000 -

6.000 -

5.000

4.000 -

3.000 -

2.000 -

1.000 -

I I I ~

~ "

II "

~ "O "O "O e '"

~ II .;; ""

'6 " .;; '"

~ " "

'" o .~ o ~ o ~ .. O'l '"

U O'l ; ::E ... > Po.

40

L'anMisi del quadre de producci de 1857 ens pennet dir que, en gene tal, es produeix un augrnent important de tots els productes respecte a les xifres de 1818. Continuen dominant els cereals, i entre ells l'hegemonia s del blat, que, en xifres absolutes, es mant al capdavant. Aquest augrnent experimen-tat pels cereals ens dna les xifres segents:

Blat Ordi Civada Mili

2.746 quarteres 1.585 quarteres

556 quarteres 233 quarteres

A ms de les xifres anteriors apareixen el segol amb 56 quarteres i el blat de moro (cereal de regadiu) amb un volum considerable, 740 quarteres.

Pel que fa als llegums:

Mongetes Faves

292,5 quarteres 202,0 quarteres

Cal destacar que mentre l'any 1818 trobem comptabilitzades conjunta-ment la producci de faves i la de favolins, l'any 1857 noms apareixen les faves, i s possiblement per aquest motiu que la seva producci disminueix 202 quarteres respecte a la xifra total de 1818, que inclola faves i favolins.

Les veces experimenten un augrnent considerable, que arriba a ser el doble de la producci l'any 1818.

Cal destacar que l'.any 1857 no es troba comptabilitzada ni la producci de les parres ni la de la barrella.

Com deiem anterionnent, constatem un augrnent general del volum de producci de gaireb totes les especies conreades, i aquest fet ens porta a analitzar quines sn les possibles causes que l'han provocat: una major extensi de superficie dedicada al conreu o b una miliora enla productivitat de les terres en el penode 1818 - 1857.

Pel que fa al primer punt, a partir de les xifres deIs grilles referents a la superficie dedicada a cada conreu del capltol anterior, observem un augrnent generalitzat de l'extensi de terres que es dediquen al conreu. Noms haunem de citar com cas especial, que trenca la t(mica alcista dominant, el blat, que disminueix la seva superficie. Les xifres de la variaci de la

41

superficie de conreu en les d6na la relaci6 segent:

Blat Ordi Civada Mill Segol Blat de moro Faves Mongetes Veces

59 ,O mujades 461,0 mujades 286,5 mujades 46,5 mujades 14,0 mujades 40,0 mujades 18,0 mujades 14,0 mujades 7,5 mujades

Si analitzem la productivitat de les terres de conreu els anys 1818 i 1857, trobem la relaci6 segent entre les quarteres produi'des i les mujades dedicades al conreu de cada producte:

CuItiu

Blat Ordi Civada Mill Faves Mongetes Veces Segol

1818

............... _..... ................. 8,97 ................... _ ................... . ... .... 11,60

........... .. ........................... 13,20 ............................. . ....................................... 4,85 ........................................ .

...... .. . 5,94() .......... ........... ... ....................................... 2,53 ............................................ . ................................... 2,82 .................................... .

Blat de moro ................................... . Barrella (.*) ....... . . 9,09 Patates (.*) ....... .............. ... 12,77

(*) Aquesta xifra s la swna de la producci de faves i favolins.

1857

12,00 5,00 4,00 5,00 5,00 5,75 3,63 4,00

18,50

18,28

(U) AqueslS rendiments estan expressats en quintars respecte a mujades.

Aquestes xifres ens mostren una tcndencigelleral a la disminuci6 de la productivitat deis cereals de seca, exceptuant el blat, que s l'nic que experimenta un retrocs en la superficie de conreu i, en canvi, un augment de la productivitat.

42

Pe! que fa als llegums. com ja deiem anterionnent. les mongetes aniran consolidant la seva presencia i millorant notablement el seu rendiment.

La conclusi d'aquesta aniisi ens pennet dir que I'increment de la producci. que constatem en el penode 1818 1857. esta ms relacionat amb I'increment de la superficie de conreu que no amb un augment de la productivitat.

Cal tenir present que el camp pratenc esta sotmes a una agricultura tradicional. extensiva. amb I'aplicaci de tecniques rudimentaries que pro voca un exhauriment progressiu de la terra i un ndex de rendiment baix.

10.(0) 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000

Volum de producci6 de l'any 1918

Blat ..................... .. . _ ... _ .... _ 9.507 quintars Ordi ..................... __ ........... __ ............... .... 1.049 quintars Civada .... __ ..................... ...... 1.003 quintars Blat de moro ................ __ ........... _ .. 3.702 quintars Mongetes........ ... .......... 6.104 quintars Faves .... .... . .. . .. -- ............ --... 2.625 quintars

--

I

" -g .~ u

43

L'estudi de les xifres de producci de l'any 1918 ens mostraja els efectes deis canvis que s'han produrt a partir de la consolidaci del regadiu.

Els cereals de seca ms importants al Prat, blat, ordi i civada, pateixen un estancament o b un retrocs pel que fa a les xifres globals de producci. El mi11 i el segol, que mai no han estat molt importants, ja no apareixen comptabilitzats en el quadem de producci de 1918. Podem dirque han estat arraconats pels conreus propis del regadiu, com el blat de moro, les mongetes i les faves, que experimenten un espectacular augment en el seu volum total de producci i mostren clarament la seva tendencia dominant.

Agrupant els conreus propis de seca i els de regadiu,la balan9a es decanta cap al costat deis nous productes, que superen el volum de producci total deis productes que tradicionalment, abans de la implantaci del regadiu, s'havien conreat majoritariament al Delta. Blat + ordi + civada ... . . ....... ... " . . .. .. .......... 11.559 quintars Blat de moro + mongetes + faves .. ..... ". 12.431 quintars

Un fet directament relacionat amb el nou sistema agrcola, basat en el regadiu, s I'augment deis ndexs de productivitat de la terra. Aquesta caracterstica queda plenament demostrada amb les xifres que detallem a contilluaci, que representen la productivitat expressada en quarteres per mujada.

Blat 16,29 Civada 15,76 Ordi 19,40 Faves 13,41 Mongetes 14,91

Si comparem la productivitat d'aquest any amb la de 1857, observem clarament que s'ha prodult un canvi radical en les xi fres que defineixen el rendiment de les terres pratenques. Hem entrat en una nova etapa del desenvolupament agrcola, que recull els fruits de totes les transformacions que s'han anat produint al llarg de la segona meitat del segie XIX i que han tingut una importiincia transcendental per aconseguir posar les bases de la nova agricultura, que portara el Prat a ser el primer provei'dor del mercat barcelonf i un important exportador de productes agrcoles.

Una caracterstica remarcable s la disminuci del nombre d'especies conreades. L'any 1857 trobem 14 productes diferents (hlat, ordi, civada,

44

segol, blat de moro, mili, mongetes, faves, veces, patates, canem, melons, fruiters i barrella), mentre que l'any 1918 noms en trobem 6 (hlat, civada, ordi, blat de moro, faves, mongetes). Aixo ho podem explicar a partir de l'existencia d'un mercat plenament integrat que permet una especialitzaci6, de les diferents zones, en aquells conreus que els s6n ms favorables. D'aquesta manera, el Prat s'anir~ especialitzant en productes d'horta, que podra vendre amb facilitat al mercat barcelonf i exportar a l'estranger. Aquest s,.per tant, un element ms que ens permet valorar el canvi que ha experimentat l'agricultura pratenca.

ELS CONREUS DE SEcA

El blat

El blat s l'aliment basic de la poblaci6 alllarg de tot el segle XIX, i d'aquf la importancia del seu conreu. s un cereal que necessita mol! poca humitat, i tampoc no s exigent quant a exposici6 i inclinaci6 del terreny. En canvi, necessita adobs i fems, ja que absorbeix grans quantitats de minerals de terra.

Si fem una valoraci6 global de la seva producci6 observem que la seva hegemonia s total respecte a la resta de productes alllarg de tot elsegle XIX. Haurem d'esperar l'arribada del nou segle per veure com el blat va perdent el seu domini davant la consolidaci6 deis productes de regadiu.

Producci de blat

% Respecte Anys Quarteres Quintars allOtal

Mitjan s. XVIII (prornig) (1) 10.323 71,15 (2)

1818(1) 9.554 75,94 (3)

1857 12.300 66,00 (4)

1918 9.507 39,62

45

(1) Dades de J. Codina: El Delta del Llobregat i Barcelona. (2) excepluanJ la producci de canen i de vi greco (3) exceptuanJ la produccw de paJates. vi, barre/la j ctinem. (4) excepluanlla producci de palates.

Una visi ms grM'ica del retrocs del blat ens l'ofereixen les segents rodones que relacionen la producci de blat respecle al total

SIal o Resta

46

% Producci de blat respecte al total

.75,94 % .66%

.39,62 %

Si fem un estudiO ms acurat d'aquest producte a partir del grMic que a continuaci detallarem, podem observar que alllarg de tota la segona pan del segle XIX la meitat de la producci es dedica al consum intem i l'altra meitat es ven al mercal. Cal remarcar el fet que parlar de consum intem vol dir que una pan es dedica a l'alimentaci de la unitat familiar i la resta servia de llavor per a la propera collita.

La possibilitat d'obtcnir un excedentde blat que es trobi al voltant del 50% de la collita ens perrnet dir que la venda d'aquest producte, juntament amb la d'aviram, ous ... sera una de les fonts d'ingrs de moneda en una economia que encara esta molt relacionada amb l'autosubsistencia.

"" "" 'O

""

'O ~ .~ ' 0 'g 'o ~ . ~ i .~ .g " " 8. ." 8. ~ J: o >< o &l o: o K "'

U U "'

1857 1.025 12.300 6.500 5.800 66 53 47 76 1858 13.160 6.600 6.560 51 49

1859 10.500 6.650 4.550 60 40 66

1860 14.100 7.100 7.000 50,4 49,6 76

1861 12.200 7.l50 5.050 58,7 41,3

1862 14.800 7.500 7.300 50,7 49,3 70

1863 15.600 7.600 8.000 48,8 51,2

1864 15.720 8.200 7.520 52,2 47,8

Les xi/res d'extensi vinen donades en mujades i les de producci, consum exportaci en quarteres. El preu s'expressa en rals de bi1l6.

L'ordi

s el segon cereal en imponancia al Pral. Es destina bllsicament a l'alimentaci del bestiar.

Pel que fa a l'evoluci de la producci6 de l'ordi podem dirque experimenta

47

un augment important a la segona meitat del segle XIX relaclOnat amb un increment de la superffcie dedicada a aquest conreu. Malgrat aquest aug-ment en la producci total, el rendiment de l'ordi anira disminuint. Amb l'ex-tensi del regadiu les perspectives seran dolentes per a l'ordi, que anira quedant arraconat, com ho mostra la xifra del 1918.

Producci6 d'ordi

Anys Quarteres Quintars % Respecte al total Mitjan s. XVIII

(promig) (1) 682 1818 (1) 1.265

1857 2.850

1918 1.049

(1) Dades de J. Codina: El Delta del L/obregat i Barcelona. (2) exceptuant la producci6 de canen i de vi greco (3) exceptuarllla producci6 de patates. yi, barre/la i canem. (4) exceptuanJ la producci de palates.

4,70 (2)

10,5 (3) 15,29 (4)

4,30

Les rodones mostren graficament la perdua de pes especffic d'aquesta especie respecte al global de la producci.

. Ordi o Resta

48

% Producci6 d'ordi respecte al total

. 10,05%

1857 .15,29 % .4,3%

Tal com deiem pel que fa al blat, l'ordi sera un conreu, que amb alguna fluctuaci, repartirilla seva producci entre el consum intern i la venda al mercat. Cal matisar, pero, que el preu del blat es for~a superior al preu de l'ordi.

~ ~ '0 ~ 'o 'o .~ ~ . :8 'g .'l ~ ~ ~ ~ '8 1! ! ~ :'"

1857 570 2.850 1.000 1.850 15,29 35,1 64,9 34

1858 3.120 1.200 1.920 38,5 61,5

1859 2.480 920 700 56,8 43,2 38

1860 3.900 1.800 2.100 46,2 53,8 34

1861 3.100 1.800 1.300 58,1 41,9

1862 4.600 2.500 2.100 54,4 45,6 30

1863 5.200 2.800 2.400 53,9 46,1

1864 5.700 3.600 2. 100 63,2 36,8

~ Veure nota de pag.47

49

La civada

Cereal utilitzat basicament com a farratge. Com la resta de cereals de seca anira desapareixent amb la introducci del regadiu. El segent quadre i les rodones ens mostren la seva evoluci.

Producci de civada

Anys Quarteres Quintars Mitjan s. XVIII

(promig) (1) 1.736

1818 (1) 844

1857 1.400

1918 1.003

(1) Datks de J . Codina: El DelIa tkl Llobregal i Barcelona. (2) exceptuanJ la producci de canen i de vi greco (3) "exceptuantla producci6 de patates, vi, barre/la i canem. (4) exceptuanJ la producci de patates.

% Respecte al total

11,96 (2) 6,70 (3)

7,51 (4)

4,18

% Producci de civada respecte al total

Civada o Resta

50

1857

.7,51 % 918

.4,18 %

La civada s un cas diferent del blat i l'ordi ja que observem que la major part de la producci es dedica al consum intern, s per tant, un producte que es conrea pensant en la necessi tat que el pages en t i no en funci d'un mercat a! qua! noms arriba una part molt petita de la producci, que a la decada del 1860 no sobrepassa mai la xifra del 13%.

". ". ] ". 'o ~2 'o 'g ~ S '8 El ~ , a , , ~ 'O ~ 'O 8.. ~ ~ .t o ~ .t &l

'" u

'" u

1857 350 1.400 1.000 400 7,51 71,S 28,5 30

1858 1.740 1.200 940 46,0 54,0

1859 1.450 800 390 67,3 32,7 28

1860 1.800 1.600 200 88,9 11 ,1 28

1861 1.700 1.600 100 94,2 5,8

1862 2.050 1.800 250 87,9 12,1

1863 2.300 2.000 300 87,0 13,0

1864 2.800 2.500 300 89,3 10,7

"" Veure nala pag . 47

51

El segol

s un cerea! poc important al Prat i la infonnaci de que disposem s noms simblica.

Any

1857

Segol o Resta

Producci6 de segol

Quarteres % respecte al total

56 0,30 % (exc. patates)

% Producci6 respecte al total

1857 . 0,30 %

El sego! t una producci poc important i s un producte destinat totalment a! consum intern, es produeix la quantitat que es necessila i no es generen excedents per a! mercat. Aixf ho podem veure en el quadre que a continuaci mostrem.

52

,; ,; 'o 'O ,; '" 'g 'o ' :8 'H 'H ~ !l ~ ~ ~ ~ 11 8- "" E ~ ~ o

"

o o ~ U1

(1) Dades de J. Codina: El DelIa del Llobregal i Barcelona. (2) exceptuanlla producci6 de cUnen i de vi greco (3) exceptuanJ la producci de palaJes, vi, barrella i canem. (4) exceptuanJ la producci6 de patates.

Mili o Resta

% Producci de mili respecte al total

1818

.0,13 %

ELS CONREUS DE REGADIU

.1,34 %

A mesura que es consolida el regadiu, introdui't a la decada de 1860, els cereals de seca, com hem vist anteriorment, aniran eedint la seva hegemo-nia i deixaran el seu !loe als productes de regadiu que seran ms rendibles economicament ja que es poden vendre al mercat barcelonf, en primera instancia i posteriorment a mercats ms llunyans.

En el perfode que nosaltres estudiem, la segona meitat del segle XIX, tot just s'apunta el canvi que portara al Prat a ser conegut com l'horta de Barcelona i s per aixo que noms disposem de la informaci de tres deIs productes propis del regadiu: blat de moro, faves i mongetes.

54

El blat de moro

Cereal de regadiu que anira augmentant la seva importancia alllarg d'aquest perfode. Aquest fet queda ben provat a partir de les xifres i grafiques segents.

Producci de blat de moro

Anys Quarteres Quintars %

1857 740 3,97 (1)

1918 3.702 15,43

(1) exceptuant la producci de patates

% Producci de blat de moro respecte al total

Blat de moro o Resta

1818

.3,97% 1857

.15,43 %

A continuaci podem veure com tota la producci de blat de moro es dedica al consum intem i no es produeixen excedents que es venguin al mercal. Cal tenir present que el blat de moro servia d'aliment a les gallines, porcs ... que coplementaven l'economia en un regim on encara la propia unitat familiar havia de cobrir les necessitats basiques d'alimentaci.

55

El blat de moro es deixaya secar dintre d'unes gabies, que encara ayui podem trobar a les eres de moltes cases de pages, desprs es desgranaya i el gra servia d'aliment per als animals domestics.

".,

".,

'o "., 'o :Sl 'g ~9 'g ;9 B ~ B ~ .g ~ .g ~ ~ ~ ~ ~ r.i1 J: o J: o u '"

u '"

1857 40 240 240 3,97 100 40

1858 270 270 100

1859 80 80 100 48 1860 240 240 100 40 1861 260 260 100 1862 300 300 100

1863 420 420 100

1864 100 100 100 Veure nota pago 47

Les fayes

Les fayes, juntament amb els fayolins, s un producte del qual tenim constancia de la seya presencia des de mol! antic. La seya producci, pero, s'anira fent cada cop ms important a partir del regadiu. Aixf, a partir de les xifres i deis grafics segents podem yeure el seu pes especffic respecte a la producci total.

Producci defaves

Anys Quarteres Quintars % 1818 (1) 702 (2) 5,57 (3) 1857 500 2,68 (4)

1918 2.625 10,94

56

(1) Dades de J. Codina: El Delta del Llobregat i Barcelona. (2) Aquesta xifra nclou la producci de [aves i favo/ins. (3) Exceptuant la producci de parares, vi, barrella i canem. (4) Exceptuant la producci de paJates.

Favcs o Resta

% Producci defaves respecte al total

.2,68 %

1818

.5,57%

.10,94 %

57

Les mongetes

Les mongetes sn d'introducci ms recent que les faves. A la segona meitat del segle XIX la seva presencia s gaireb testimonial ja que no arriba ni al 2,5% de la producci total. Aquesta realitat es veura totalment capgirada amb la consolidaci del regadiuja que les mongetes I'any 1918 representen ms de125% de la producci total, xifra que ens mostra la gran impon/mcia que ha adquirit aquest producte en el nou sistema agrcola decantat totalment cap a un desenvolupament deIs productes de mercal.

Producci de mongetes

ANYS QUARTERES QUINTARS 1818 (1) 167,5

1857 460,0

1918 6.104

(1) Dades de J. Codina: El Delta del Llobregat i Barcelona. (2) Exceptuantla producci6 de patates, vi, barrella i c(mem. (3) Exceptuant la producci de patates.

e Mongetes o Resta

58

% Producci de mongetes respecte al total

e 1,33%

%

1,33 (2)

2,46 (3)

25,44

1857 82,46%

1918 825,44 %

59

LA VINYA

La superficie destinada a la vinya al Prat no va ser mai important. Com diu Josep Pujol, "el terreny, encar que pla, estava desnivellat. Hi havia llocs tan baixos que hi era impossible tot cultiu; aiguamolls on sois s'hi criaven fancs, canyissos, salats i mosquits. Altres no tan baixos on s'hi sembrava barrella. Altres un poc ms alts que s'hi feia unes vinyes magnifiques, i els ms alts es destinaven a sembradura". (31)

Malgrat aixo, s'observa un lleuger augment relacionat amb els beneficis que ofereixen les lleis de poblament rural de 1868, que coincideixen tamb amb els anys d'inici de l'expansi de la fil.loxera. (32)

La poca rendibilitat d'aquest conreu, a causa de les nombroses dificultats del sol i de l'expansi de diferents malures el tractament deles quals encareix el producte, fa que desaparegui quasi totalment i quedi limita! a algunes parres. L'increment de la plantaci de vinya a final del segle XIX al Prat ve de la ma de Ferran Puig. De les 189 mujades i 8 mundines de vinya comp-tabilitzades l'any 1880, 176 mujades i 8 mundines corresponen a les terres de Ferran Puig. (33) Va plantar vinya en terres que havien estat sorrenques i va gaudir deis beneficis de la Hei de poblament rural de 3 de juny de 1868. (34)

Per poder conrear aquestes terres, va haver de: "Tambin han debido ejecutarse grandes trabajos de nivelacin en los vastos arenales no pantano-sos ( ... ) La parte tal vez ms considerable de estos terrenos han sido plantados de vifiedos, los cuales han quedado elevados sobre su anterior nivel por medio de zanjas laterales de 3 a 4 metros de ancho y 60 centmetros de profundidad, segn se ha considerado conveniente, para salvar aquellas plantaciones de los efectos de las inundaciones; hasta ahora hay construidos unos 25.000 metros lineales de estas zanjas." (35)

60

Superfcie dedicada al conreu de la vinya (36)

Anys

1845 1849 1852 1862 1872 1879-1880 1881 ......................................... .

200 _

150 _

100

90 80 70 60 50 40 30 20

10

1840 1850

Mujades 45

_72 66

_ 15 34

..... .189 142

1860 1870

Mundines

m 12

..... 12 _ 6

8 . .... 15

1880 1890

61

Segons la descripci feta per Rafael Roig i Annengol, (37) la vinya plantada al Prat segueix les fases segents en el seu conreu:

- La brotada deIs ceps es produeix la segona quinzena de man;. - La floraci, la primera de juny. - La maduraci, a mitjan setembre. - La verema, a final de setembre.

A causa de la poca superficie plantada de vinya, la producci de vi al Prat no ha estat mai molt importan!. L'any 1864 s'importen 71.356,25 litres de vi. (38).

L'any 1881 totala producci que es fa al Prat es consumeix al poble i es destina a la producci d'aiguardent pel seu grau d'acidesa.

La grafica segent ens mostra la producci de vi al Prat respecte a la comarca, que en conjunt s poc productora de vi. El Prat ocupa elUoc ms baix entre els pobles citats, amb noms 1.000 hl., seguida de Sant Feliu, que en produeix el doble.

62

Producci de vi al Baix Llobregat l'any 1890 (en Hectolitres)

10.000

9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000

1.000

-

-

-

-

-

-

-

~

'" ~ ,~ ~ ~ ::;; c:J

'0 II ~ ~ ~ g .~ ~ '" ;...~ o ~ '" ::;;'"

'" '" :>

Producci de vi al Baix Llobregat l'any 1890 (39)

Hectolitres

El Prat 1.000 Gava 3.900 Martorell 10.000 Molins de Rei 7.500 San Boi 7.900 Sant Feliu 2.000 Viladecans 2.700

Les xifres de producci de la comarca, i ms concretament les del Prat, no poden ser comparades amb les comarques vincoles per excel.lencia (penedes, Priorat...).

Les vinyes del Prat "donaven un vi de molt bon paladari degut a la humitat del terreny de no molt grau. Els raims els hi costava de madurar i totes les varietats eren menjvoles ( ... ). Quan els trepitjaven hi tiraven cals amb la creient-sa que evitaven que agrejs. Tamb hi tiraven guix, que en deien Parcel perque tingus un color ms viu, ms brillant". (40)

Les varietats de raims blancs que es cultivaven al Prat eren: el xarel.lo (resistent a la sequedat i a la calor) i el macabeo i el picapoll (resistents al fred). Noms es conreava una varietat de raim negre, la gamatxa (resistent a la sequedat).

FerranPuig s el propietari que dedica ms extensi al conreu de la vinya (recordem que de 189 mujades i 8 mundines de vinya plantades al terrne del Pratl'any 1879 -1880, Ferran Puig t 176 mujades i 8 mundines), i pertant, s el major contribuent per riquesa vincola l'any 1878.

Aquest gran propietari destina la seva producci de vinya a la fabricaci de vi. Aix, trobem que s propietari de dues premses de vi, una d'elles de ferro (l'nica que existeix a tot el poble).

La mateixa actitud la podem observar en el segon contribuent per riquesa vincola de l'any 1878, Josep Sanmart Carlos, que tamb posseeix una premsa, encara que de fusta, que s un model ms antic.

O'altres contribuents per riquesa vincola no figuren com a fabricants de vi, i tampoc no tenen premses de la seva propietat. Finalment, podem

63

constatar l'existencia de fabricants de vi que posseeixen premsa i que no figuren com a contribuents de riquesa vincola ni com a propietaris que tenen mujades de terra dedicades a aquest conreu.

64

Relaci deis contribuents per riquesa vincola l'any 1878 (41)

Ferran Puig i Gibert J osep Sanmart iCarIos Maria Barata de Cadafalch Antoni Puigoriol Francesc Tusquets Carme Vallhonrat Francesc Canillo i Dalmau Pere Company i Ribas Gabriel Busquets Pau Piguillen i Sanfeliu Pere Sanfeliu i Pars

328 ptes. 50 cts. 48 ptes. 55 cts. 23 ptes. 12 cts. 18 ptes. 50 cts. 18 ptes. 50 cts. 9 ptes. 25 cts. 9 ptes. 25 cts. 7 ptes. 75 cts. 4 ptes. 62 cts. 4 ptes. 62 cts. 4 ptes. 62 cts.

Relaci deis propietaris de premses de vi de l'any 1877 (43)

Ferran Puig i Gibert Josep Ribas i Llacuna Domenec Dalit Francesc Canillo Mique1 Serra B artomeu Llossa Maria Casanovas

1 premsa de ferro i 1 de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta

Premsa de vi del s. XIX, propietat de la familia T arrida

Relaci deis fabricants de vi com /'any 1876 (42)

Fcrran Puig i Gibert Josep Sanmartf iCarios Josep Ribas i Llacuna Domenec Dalit Francesc Canillo Miquel Serra CarIes Monn Maria Casanovas

L'incrementdela plantaci de vinya a totl'Estat espanyol coincideix amb l'atac de la fil.loxera a les vinyes franceses, que destrueix les tres quartes parts deIs ceps existents.

Segons diu Josep Pujol a l'article citat anteriorment, les vinyes del Prat s'escaparen d'aquest flagell. La naturalesa arenosa i humida de les terres dificultava la vida d'aquell microscpic pug que es menja les arrels deIs ceps. Per dificultar encara ms la seva vida, on es podia s'humitejaven i

65

s'embassaven les vinyes durant uns quants dies a l'hivem. Els treballs cientfics de l'Estaci Enologica de Vilafranca del Penedes

(fundada el 1892) donaren resu1tats positius en replantar vinya amb empe1t de ceps americans resistents a la fil.loxera . Tanmateix, la recuperaci havia de ser lenta,ja que les exaccions tributaries i l'expiraci del tractat de comerg amb Fran9a (1892) empobrien encara ms els petits propietaris i dificulta-ven les exportacions.

La humitat de les nostres terres va fer que cap el 1885 es presents una novamalura, el mldium. (44) Com diu Josep Pujol, (45) "ja feia molts anys, la vinya del Prat n'era molt peIjudicada, hi havia el ofdium (46) o la blanca, que es combatia amb sofre. A aquesta s'hi va afegir el mldium i ms tard el black-root que no sabent-s'hi remei foren motu de perdre la collita de dos anys o tres, fms que es troba remei amb el caldo Bordals, una dissoluci de cals i sulfat de coure amb aigua".

Tot aquestprocs ocasiona fortes despeses de jomals i materials. Aixo per una banda; per l'altra, el baix preu feia poc rendible el cu1tiu de la vinya, i motiva que es penss en a1tres cu1tius.

LES PARRES

Hi havia un altre cultiu de vinya, el de les parres. Segons Josep Pujol, "les parres van durar ms. Hi havia arbres blancs i salcers que en deien quarters, al peu deIs quals hi havia un cep que l'emparrava per l'arbre. Aquests ceps eren varis trenca ventres i mocs de gall que se'n deien aixf perque feien un gra llarg , punxagut, molt semblant al ma del gall, eren blancs-grocs, d'una pell molt fina, molt do!(;a, molt aromatics d'un paladar semblant al moscatell. S'emparrava per l'arbre i s'enramava d'uns arbres a altres. D'aquestes belles guimaldes se'n deia un nom poc poetic pero molt grMic "passa rates" perque servia a les rates per anar d'un arbre a l'altre. Amb el ran de les parres es feia un vi clar, brillant, groc de viratge verds com el Santem. Tenia ms grau que les vinyes de terra. Era molt apreciat, se'l considerava medicinal i s'emprava contra les inflamacions de la vista. Se'n deia vinagre. Com aquests ceps eren costosos de podar, moltes ensulfatades per a combatre les malures del ofdium i del mldium i com altres feines de ms rendiment ocupaven els nostres pagesos tamb els anaven deixant perdre". (47)

66

Planollopografic i paldic dellerme del Pral de Llobregat realilzaC per Emili Roig l'any 1905. (Arxiu Roig)

67

LA DESAMORTITZACI (48) La desamortitzaci s un tema que ha estat tractat des de perspectives i

optiques molt diverses. Darrerament, han comen9at a proliferar artides que estudien el tema des de 1'1Imbit local.

Malgrat aixo, encara hi ha importants buits en la investigaci del tema. El Baix Llobregat s una zona afectada per aquesta mancan~a. Hi ha alguns treballs de sntesi que volen abastar 1'1Imbit comarcal. Aquest s el cas de la tesina d'Elisa Badosa La desamortizacin de M endizbal en las comarcas del Llano de Barcelona y Bajo Llobregat, que queda acotada a la desamor-tizaci de Mendizbal i a set pobles de la comarca (Castelldefels, Gava, Martorell, el Prat, Sant Boi, Sant Vicen9 deIs Horts i Castellv de Rosanes).

El mateix perode s estudiat per Francisco Simn Segura en l'article La desamortizacin de Mendizbal en la provincia de Barcelona, on cita els pobles segents del Baix Llobregat: Castelldefels, Castellvf de Rosanes, Gava, Martorell, Molins de Rei, el Prat i Sant Boi. Pel que fa al Prat diu: "La desamortizacin afect de la siguiente forma: la heredad llamada Casa Maresma y Casa Peque\a de Mar, con 100 mojadas de tierra de sembradura, 16 de tierra de pinar y 27 de tierra sosa inculta, por 2.432.510 reales, y otras denominadas Torre Nova y Torre Marina." (49)

Com veurem en aquest capltol, les terres afectades per Mendizbal al Prat seran les corresponents a vuit finques.

Aquests estudis, limitats a la desamortitzaci de Mendizbal, no perme-ten fer una sntesi global del procs desamortitzador, ja que desconeixem com afecten les lleis de Madoz a la comarca, i si ens guiem per l'estudi que hem realitzat del Prat, aquest procs s ms important que l'anterior.

A partir de les xifres d'aquests treballs, podem dir que quantitativament sn dos els pobles ms afectats pel procs desamortitzador: Castellvf de

68

Rosanes i el Prat de Llobregat. Pertot aixo, creiem que un tema tan complex com el de la desamortitzaci

noms podra ser interpretat adequadament en la mesura que sigui el resultat de la sfntesi deis estudis locals.

En funci de la documentaci de que disposem, (5o)treballarem el perfode compres entre 1840 i 1880.

La desamortitzaci no s un procs continuat sin que es produeix en diferents etapes. Per al poble del Prat hem agrupat aquestes etapes de la manera segent:

- primera etapa: 1840 - 1845 - segona etapa: 1862 - 1865 - tercera etapa: 1873 - 1878

L'aplicaci de les lleis desamortitzadores afecta el poble del Prat en un 31,27% del total Mterres del terme l'any 1879, s a dir, aproximadament una tercera part, de les quals aquest mateix any se n'havien venut quasi un 88%.

Les vendes es produrren en tres etapes. La primera, de 1840 a 1845, afecta els ordes militars i els convents i monestirs de religiosos que no arribaven a un mfnim de dotze membres. Pel que fa al Prat, en aquest grup podem incloure els Dominics, els Mercenaris i les Monges de Jonqueres.

La segona etapa, de 1862 a 1865, afecta a institucions benefiques, que al Prat foren la Casa de la Maternitat i l'Hospital de la Santa Creu.

La tercera etapa, de 1873 a 1878, va incloure els ordes religiosos femenins. Al Pral van ser afectades les Monges Magdalenes, les Carmeli-tes i tamb la Perpetua de Santa Maria.

Les terres desamortitzades sn de baixa qualitat, i en algun cas pessimes. La major part es poden inc10ure en les categories de marines, pinedes i terra erma. Els intents per millorar la productivitat d'aquestes terres vindran de la ma deis compradors de la primera etapa. Aquest grup es vinculara als projectes que intenten potenciar el desenvolupament agrari: la construcci6 del Canal de la Dreta, les lleis d'exempci6 tributaria ...

Les millo res necessaries comporten fortes inversions de capital, que noms es poI permetre la burgesia. Alllarg de tot el procs, el pages local no accedeix a la propietat de la terra, pero en el cas d'haver-ho fet, no disposava de la capacitat economica suficient per afrontar les inversions.

Amb tot, s noms el primer grup de compradors qui intenta les millores;

69

en la resta desapareixera l'esperit inversor. Malgrat els esfor90s realitzats per alguns deis compradors, les terres no

milloren de manera destacable, i caldra esperar les darreres decades del segle per contemplar la consolidaci del Canal de la Dreta i l'extensi del regadiu, causes del canvi substancial de l'agricultura pratenca.

Els compradors de les terres sn membres de la burgesia barcelonina, que accediran a la propietat de la terra per compra directa o b a travs de la figu