Tema psicologia com_a_ciència

IES PAU CASESNOVESPsicologia. 2on Batxillerat.

UNITAT 1.LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA.

1.- Evolució històrica de la psicologia.

1.1. Fonts de la psicologia:

La psicologia, com altres ciències, ha recorregut un llarg camí fins a convertir-se en ciència. Tradicionalment, es considera que les arrels de la psicologia són la filosofia, la fisiologia i la metodologia científica. “La psicologia ha tingut un ampli passat i una curta història” (Ebbinghaus).

Etimològicament la paraula psicologia prové de dos termes grecs: psyqué (ànima – allò que dona vida al cos) i logos (tractat o ciència d’aquest objecte)

En l’historia del pensament, qüestionar-se per l’essència de la naturalesa humana ha estat una constant.

Durant segles la psicologia va estar submergida dins la Filosofia:

Plató – crea una psicologia racional. Anima com realitat distinta al cos material. D’origen diví. Concepció dualista de la naturalesa humana. Divisió tripartida de l’ànima:

o Ànima racional. En el cervell. Dirigeix les funcions superiors del ser humà: pensar i raonar. Es immortal.

o Anima irascible. En el tòrax. Font de les passions nobles i generoses. Inseparable del cos. Es mortal.

o Anima concupiscible. A l’abdomen. Font de desitjos i passions innobles. Es mortal.

Aristòtil – Psyque com element biològic. Propietat essencial de l’ésser viu i no és independent del cos. Fora d’ell no te sentit ni existència.

Descartes. Matemàtic i filòsof. Visió dualista del comportament humà. Actes voluntaris ( guiades per la ment, entitat no física, i per l’elecció personal) i actes involuntaris ( reflexes, automàtics, independents davant estímuls externs).

Aquest dualisme ment –cos va dividir el camp d’estudi de la conducta humana.

Varen sorgir dues tradicions distintes:

Estudi de la ment i del seu funcionament, utilitzant l’introspecció com a mètode d’anàlisi

Anàlisis dels reflexos (provocats per estímuls externs que activen els òrgans sensorials). Ho estudien fisiòlegs mitjançant l’observació i l’experimentació.


1.2.- L’ impacte de la teoria de l’evolució:

La teoria de l’evolució de Charles Darwin va significar un nou enfocament en l’anàlisi de l’activitat mental i de les emocions, que son fruit de l’adaptació dels organismes a l’ambient en què viuen. Les espècies animals no son constants, sinó variables. Relaciona el comportament humà amb l’evolució dels organismes.

1.3.- Primeres teories científiques

La Psicologia ha hagut de recórrer un llarg camí fins a convertir-se en ciència.

Independència de la Psicologia : quan ha delimitat el seu objecte d’estudi i ha creat mètodes propis d’investigació.

Des del s. XIX les explicacions per aclarir el comportament humà es varen multiplicar, coexistint diferents escoles psicològiques. Podem destacar:

Estructuralisme. Wundt. (1832-1920). Fisiòleg alemany. A finals del s. XIX va començar les passes científiques. Desenvolupa el primer laboratori de psicologia a la universitat de Leipzig, Alemanya. Les seves teories exclouen la part espiritual de l’individu, estudiant-lo únicament com a animal. Defensa l’ independència de la nova ciència.Tasca de la psicologia: estudi dels continguts mentals : sensacions, sentiments i imatges. Mitjançant l’ introspecció i l’experimentació.Pensava que l’estructura de la ment o els continguts mentals podien estudiar-se en els seus distints components.

Funcionalisme. W. James. Fisiòleg nord-americà. Estudi de les activitats mentals des del punt de vista de les seves funcions. Estudia la utilitat i el funcionament dels processos mentals, la forma en els organismes lluiten per adaptar-se a un entorn canviant i complexa.

Psicologia de la Gestalt. Kofka (1886-1941) Noves teories de la percepció i de l’aprenentatge. L’organisme no reacciona amb respostes aïllades a un estímul, si no que respon com un tot a una configuració complexa d’estimulacions.. Aquestes configuracions organitzen les parts en una forma, una figura, una gestalt. El tot és mes que la suma de les parts. Percebem totalitats i no un conjunt de sensacions.

Estudi de les diferents variants perceptives en funció de la presentació dels EE. Han elaborat algunes lleis:

- Agrupació: quan hi ha varis EE es tendeix a agrupar-los dins una mateixa configuració formal. La distància d’uns EE a altres influeix en la percepció

- Tancament: una figura que no esta completa tendim a percebre-la com si ho estigués.


- Figura-fons: les percepcions tendeixen a organitzar-se en forma d’estructures sobre un fons o sobre una forma que emergeix del fons.

2. Teories clàssiques de la psicologia

La psicoanàlisi de Freud. Metge vienès creador de la psicoanàlisi, un dels sistemes psicològics que més ha arrelat en la nostra cultura. Freud va modificar la concepció occidental de l’ésser humà, ja que es va oposar a la consideració racional de la ment humana, defensada pels filòsofs; va admetre la realitat de l’inconscient i va defensar que la personalitat està determinada pels instints biològics. Creia que les dades conscients son insuficients per a explicar el comportament humà. La realitat fonamental es l’ inconscient, que aflora a la consciència de manera disfressada en el lapsus (no recordar el nom d’una persona), els actes fallits (perdre les claus de casa, o anar al saló i no saber a què), els acudits, els somnis i les fantasies. La psicologia freudiana pot enquadrar-se en la perspectiva mentalista, perquè pretén explicar la personalitat, la motivació i la psicoteràpia atenent la història de la ment. Utilitza la introspecció, l’associació lliure d’idees i la interpretació dels somnis com a mètode terapèutic.

El conductisme. Primera meitat del s. XX. Estudia la conducta humana reduint-la a l’ anàlisi dels fenòmens objectius i mesurables, prescindint de tota subjectivitat i introspecció. Model mecanicista del ser humà: lleva tota la importància a l’herència genètica i explica quasi la totalitat del comportament mitjançant condicionaments.Corrent desenvolupada pels investigadors de l’aprenentatge:

Paulov : Fisiòleg, tot i no ser estrictament un conductista, va sentar les bases sobre les que s’han desenvolupat les modernes escoles de la psicologia de l’aprenentatge: la conducta està condicionada pels estímuls antecedents (Condicionament Clàssic)Watson: va publicar un manifest fundacional el 1913 “la psicologia des del punt de vista conductista”, va rebutjar la introspecció com a mètode i va orientar la psicologia per camins més objectius (la metodologia experimental). Watson va definir la psicologia com una ciència natural l’objectiu de la qual és descriure, predir i controlar la conducta i que és divisibe en elements més simples, estímuls i respostes (E-R)Skinner.: la conducta es veu condicionada per les conseqüències del comportament (Condicionament Operant)

Els conductistes consideren que la conducta és un fenomen susceptible d’observació i quantificació, i les lleis que regeixen el comportament són compartides per qualsevol espècie. En la actualitat el conductisme té un important paper en la modificació de conducta, tant a l’escola com en el àmbit clínic.

Psicologia humanista. Anys 50. Maslow, Rogers i Allport. Més que una escola es considera un moviment amb unes característiques comuns:


o La persona és autònoma i responsable de les decisions que pren pel seu desenvolupament personal

o Es fa esment en la experiència conscient. o La motivació innata de tothom és realitzar els seu potencial

utilitzant les seves aptituds i capacitats, aconseguint la sensació de plenitud, autorrealització.

o La psicologia ha d’estudiar l’individu de forma global ja que pensaments, sentiments i accions humanes son un tot integrat.

Es proposa el potencial de creixement humà des de la relació autèntica, la congruència, l’empatia, el respecte per la maduració i creixement personal.Te importants aplicacions en la resolució de problemes personals i per l’assessorament en la pressa de decisions, però se l’ha criticat per mancança de consistència científica.

Psicologia cognitiva. L’objectiu de la psicologia cognitiva és comprendre la naturalesa i el funcionament de la ment humana i estudia els processos cognitius, com ara percepció, memòria, aprenentatge, raonament i llenguatge. La psicologia cognitiva abandona el model conductista i subratlla que entre els estímuls i les respostes intervenen processos mentals capaços de transformar la informació proporcionada per ells. L’ésser humà no és un Es basa en l’analogia ment – ordinador. Estudia allò que passa en la ment d’una persona quan realitza una tasca determinada (processos mentals) i la forma en que emmagatzema i utilitza el seu coneixement (estructures mentals). E-O-REl ser humà no es un executor passiu de respostes però si un processador actiu de la informació que rep del seu entorn.

3. Què estudia la psicologia

La ciència pretén explicar el món, captar el sentit de les coses i comprendre’ns a nosaltres mateixos. És un dels productes més importants del coneixement humà. La ciència és diferent del coneixement ordinari (sentit comú), aquest conjunt de sabers que la gent ha construït per a moure’s en la vida diària, perquè és superficial, poc fiable i acrític. La psicologia és una ciència a cavall entre les ciències de la naturalesa (neuropsicologia) i les ciències social (psicologia social). Com que la psicologia s’interessa per subjectes i no per objectes, la societat i la cultura exerceixen gran influència en els seus objectius i investigacions.

3.1. Característiques.


La psicologia és la ciència que estudia el comportament dels éssers vius i els processos mentals pels quals aquests coneixen i s’orienten en el seu entorn i aprenen de l’experiència.

És una ciència experimental. El seu caràcter científic es deu a la utilització del mètode científic i a l’observació rigorosa i sistemàtica dels fenòmens psicològics. Parteix dels fets i cerca les seves regularitats mitjançant la verificació empírica.

És una ciència eclèctica. Recull dades aportades per altres disciplines: Biologia, Sociologia o Antropologia, i té un caràcter multidisciplinari, ja que està interessada en el comportament (psicología) d’un organisme (biologia) que aprèn a adaptar-se al medi (ecologia) canviant en relació amb altres sers (sociologia), sense oblidar la cultura en què es desenvolupa.

La psicologia opera amb diferents nivells d’anàlisi: totes les disciplines pertanyents a aquesta ciència treballen en algun dels nivells. Un psicòleg social s’ocupa més de l’estudi dels grups, mentre que l’interès d’un psicòleg clínic rau en el diagnòstic i tractament d’individus amb problemes emocionals o de conducta.

3.2. Objectius de la psicologia:

A la vida quotidiana, les persones tractem de descriure (“Joan és un superdotat”), explicar (“Begoña es va separar del seu home perquè era alcohòlic”), predir (“Miquel serà un bon periodista”) o controlar (“No hi ha qui pugui amb el meu fill, es hiperactiu”) la nostra conducta i la dels altres.Els psicòlegs també tenen aquestes metes, però amb anàlisis sistematitzats i utilitzant un mètode d’investigació científica.

Descriure. La tasca bàsica de la psicologia és recollir dades i demanar informació detallada sobre els processos cognitius i els comportaments. Per exemple, davant un individu que pateix insomni cal investigar quins estímuls hi influeixen, en quines situacions es produeix o quins problemes li impedeixen conciliar el son.

Explicar. A més tracta d’esbrinar les causes de determinada conducta. Per això formula hipòtesis o explicacions basades en una teoria, sempre provisionals i subjectes a revisió, a mesura que es té més coneixement de la conducta que s’investiga.

Predir. És la capacitat per a pronosticar un comportament. Una relació causa-efecte dins l’ambient ens assegura que uns fets precedeixen altres.

Controlar. Significa alterar les condicions que influeixen en el comportament de manera previsible.

4. Branques de la psicologia.


Psicologia Bàsica. Investigació dels processos psicològics utilitzant mètodes científics.Entre les diferents especialitats podem seleccionar:

- Psicologia General . Investiga els processos psicològics bàsics: condicionament clàssic i operant, la memòria o la cognició.

- Psicologia Experimental . Estudia processos psicològics com la percepció, aprenentatge, pensament, mitjançant dissenys experimentals de laboratori.

- Psicobiologia . Estudia les bases biològiques del comportament, en especial del SN i del sistema endocrí, i les influències de la genètica o la farmacologia en la conducta.

- Psicologia evolutiva . No es preocupa de la C sinó dels canvis que es produeixen en ella durant el desenvolupament vital, per què ocorren i com es pot intervenir en ells. Els canvis en la C son fruit de l’edat i de factors històric – culturals.

- Psicologia social . Camp d’estudi molt ampli. Estudia l’ impacte dels esdeveniments sobre el sistema social: característiques del lideratge, influències d’un grup sobre un individu, anàlisi de la publicitat,...

- Psicologia de la personalitat . Investiga les característiques que defineixen una persona, com interactuen les forces genètiques i ambientals en la personalitat i per què es comporta d’una manera i no d’una altra.

- Psicologia de l’aprenentatge . Generalitat dels processos que governen l’aprenentatge.

- Psicologia diferencial . Investiga les diferències individuals respecte a la conducta i als processos mentals. Utilització de tests psicològics per a l’estudi de les diferents capacitats. Els resultats es valoren en funció de la mitjana dins un grup de referència.

Psicologia Aplicada. S’ocupa de la funcionalitat dels processos psicològics en els diferents àmbits en els quals els individus actuen. Aquesta aplicació pràctica del coneixement té en compte la dimensió normal i patològica del comportament. Les tres àrees aplicades més importants son:

- Psicologia educativa . Intervé en els processos d’aprenentatge, en l’orientació cap a la presa de decisions dels alumnes, dels mestres, pares, tractant problemes de comportament, etc.

- Psicologia clínica . Diagnòstic i tractament de problemes emocionals i conductuals (manca d’autoestima, HHSS, separació de parelles, depressió,...)

- Psicologia del treball i de les organitzacions . Desenvolupament de tècniques per adaptar el treballador al lloc de feina i per optimitzar els recursos humans dins una organització

Però existeixen altres aplicacions com ara: - Psicologia de l’esport


- Psicologia jurídica - Psicologia del trànsit i la seguretat vial...

5. els mètodes de la psicologia

Les ciències comparteixen certes característiques metodològiques que permeten diferenciar-les d’altres tipus de sabers. La psicologia, de manera similar a altres ciències empíriques, utilitza el:

Mètode hipotètic – deductiu

Observació- Pot ser directa (conductes observables) o indirecta (constructes psicològics com la intel·ligència, la personalitat,...)

Formulació d’hipòtesis- Proposició suggerida com a explicació d’un fenomen o enunciat predictiu (si A, aleshores B)

Contrastació de la hipòtesi- 2 mètodes: a. Verificació: fets experimentals confirmen la hipòtesib. Falsació: la hipòtesi no es verifica per l’experiència.

Lleis- expliquen els fenòmens, en la mesura que descobreixen un ordre, i determinen les condicions i relacions entre les variables d’una investigació.

Teoria- conjunt de fets, hipòtesis i lleis sobre un determinat, per exemple, la teoria de l’evolució. Les teories no tenen una coherència total i absoluta i estan renovant-se contínuament.

5.1.- Mètode experimental

Un experiment és tota l’observació controlada que serveix per a comprovar la veritat de les prediccions que deriven d’una hipòtesi. Un experiment suposa crear una situació, generalment de laboratori, que permeti comprovar quins efectes té una variable independent, sobre una variable dependent. Es tracta de verificar si canviant alguna condició de la VI es produeix algun canvi en la VD. Un investigador pot manipular la VI per a demostrar o rebutjar una hipòtesi.S’utilitzen dos tipus d’hipòtesi:

Hipòtesi nul·la: els canvis fets per l’experimentador en les condicions de la prova no n’alteren el resultat.

Hipòtesi alternativa: un canvi particular en les condicions de l’experiment n’alteren els resultats. Si varia una condició, els resultats també varien.


Exemple: un investigador pretén observar si influeix la temperatura a l’hora de fer un examen. L’investigador tracta de confirmar o descartar la hipòtesi nul·la (els canvis de temperatura no afecten a les puntuacions dels estudiants) i aplica l’examen tres vegades: una, al grup que fa l’exercici a temperatura normal; una altra, al grup amb temperatura alta; i una altra al grup amb temperatura baixa.Els estudiants que formen el grup a temperatura normal són el grup de control. Éls estudiants que el fan a temperatura alta o baixa són membres dels grups experimentals, l’execució dels quals es compara amb la del grup de control.

Per fer bé un experiment és imprescindible: La mostra (individus subjectes a la situació experimental) ha de ser

típica de la població que cal investigar; només així podrem generalitzar els resultats de l’experiment. El mostratge pot ser a l’atzar o estratificat.

Controlar les variables estranyes que puguin influir en l’experiment. Per assolir uns resultats satisfactoris, la metodologia experimental

exigeix que l’experiment tingui validesa interna (existència de la relació entre las variables) i validesa externa (permet la generalització de resultats a altres subjectes i situacions).

5.2.- Mètode descriptiu

L’observació natural no explica la conducta; senzillament la descriu. En la vida quotidiana, tots observem i descrivim la conducta de les persones i, de vegades, intuïm per què es comporten d’una forma determinada. Els psicòlegs fan el mateix, però d’una manera objectiva i sistemàtica, mitjançant l’observació, les enquestes i l’estudi de casos. A més a més, l’observació es pot millorar amb certs instruments com el vídeo o l’ordinador. Com podem millorar l’observació d’un comportament? En l’observació d’una conducta cal tenir en compte aquestes mesures:

Latència: temps transcorregut entre un estímul i l’aparició de la resposta o conducta

Freqüència: nombre de vegades que apareix la conducta Durada: temps en què es manifesta la conducta des del començament

fins a la seva fi. Intensitat: força amb què ocorre la conducta.

5.3.- Mètode correlacional

A diferència de l’observació naturalista, la correlació es produeix quan un tret o forma de conducta acompanya una altra, revela en quina mesura una prediu una altra. Una correlació positiva indica una relació directa; això significa que dos fets augmenten o disminueixen alhora, com la calor i menjar gelats.Una correlació és negativa quan la relació és inversa, és a dir, si una cosa augmenta, disminueix l’altra. És fàcil observar aquesta correlació entre les


variables autoestima i depressió; una persona deprimida sol tenir molt baixa autoestima.Que una variable correlaciona amb una altra, no significa que una sigui causa d’una altra, no significa que una sigui causa d’una altra. La correlació és més apta per a descriure un fenomen que per a explicar-lo. Aquesta metodologia és molt utilitzada en la investigació de la intel·ligència i la personalitat.

José Ignacio Alonso Garcia. Psicologia . Batxillerat.

Tema psicologia com_a_ciència

Education

Transcript of Tema psicologia com_a_ciència