Judit i Holofernes

1. Context històric i cultural• Aquesta obra d’ Artemisa Gentileschi forma part del Barroc, un moviment

cultural que es va iniciar a Itàlia a principis del segle XVII i que es va estendre per Europa fins el segle 1750 aproximadament.

• Des d’una perspectiva ideològica, el segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant.

• En aquest període es produeix una consolidació de les monarquies absolutes a Europa, l’imperi Espanyol entra en decadència a favor de l’auge de França que crea un estat absolutista amb el lema ‘‘l’Estat soc jo’’ segons paraules de Lluís XIV.

• En el sector econòmic, la continua arribada de metalls preciosos des dels territoris americans en els territoris espanyols, afavorirà un període de pujada de preus que perjudicarà notablement les classes populars.

• A nivell filosòfic se senten les bases del pensament racionalista. Descartes, Leibnitz, Spinoza en són els més destacats.

Biografia Filla del pintor barroc Orazio Gentileschi,

Artemisia Gentilleschi va néixer el 8 de juliol de1593 i està considerada entre els millors seguidors de Caravaggio.

Dotada amb un talent precoç, la seva peripècia personal va exercir una enorme influència en la seva producció pictòrica.

L’experiència traumàtica d’haver estat violada als 19 anys pel seu professor de dibuix, va marcar la seva obra, en la qual trobem com a protagonistes dones fortes i heroiques, i una atenció preferent als moments dramàtics i cruents.

Artemisa va viure una vida d'independència poc comuna entre les dones de l’època, i constitueix un cas atípic en la història de la pintura.

Va realitzar la seva primera obra amb tant sols disset anys, Susana i els Vells.

Artemisia va realitzar abundants quadres protagonitzats per dones, en què l'acció i la valentia són posades de manifest com a norma general. L'escena de Judit i Holofernes va ser un gest d'alliberament i de venjança per la cruel violació que havia patit als 19 anys per part del seu professor de dibuix. Artemisia va deixar-nos de llegat centenars de quadres i una famosa frase: "Les meves obres parlaran per mi, els deixo a elles l'última paraula".

2. ESTIL: CARACTERÍSTIQUES

Judit i Holofernes pertany a l’estil Barroc caracteritzat per :

• La recerca tant del moviment real (parets ondulades, moviment de l’aigua...) com del moviment imaginari (personatges captats en accions violentes).

• L’intent de suggerir l’infinit (una volta que s’obre simulant el cel...).

• La importància dels efectes lumínics.

• El gust per la teatralitat i allò que és escenogràfic i fastuós.

• La tendència a barrejar les disciplines artístiques (arquitectura, escultura,pintura...).

• En l’art barroc es pot veure la manifestació de tres poders establerts (l’Església, la monarquia i la burgesia). Per això, la producció artística d’aquest període es pot dividir en dos grups: la promoguda per la burgesia protestant i la promoguda per l’Església i el poder reial.

3. ANÀLISI FORMAL

Judit i Holofernes és una obra pictòrica realitzada amb el procediment tècnic de oli sobre tela amb unes mides de 1,59 x 1,26m. Actualment es conserva al Museu de Capodimonte a Nàpols

En aquesta obra el cromatisme és ric i dens, predominen els colors vermell, blau i blanc. El vermell a l’esquerra, el blau a la dreta i el blanc a baix. El nacrat de les carns dels personatges també hi destaca.

El fort dramatisme queda expressat pel fort contrast de clarobscur, accentuat per la riquesa cromàtica.

Per aconseguir un grau més alt d’expressivitat, envolta l’escena d’un tenebrisme intens, trencat només per un potent feix de llum que il·lumina l’escena d’esquerra a dreta formant una diagonal. 

L’escena s’estructura al voltant d’un triangle, els vèrtexs del qual són els caps dels tres personatges; d’aquests, el d’Holofernes és el centre culminant de l’acció perquè hi convergeixen totes les altres línies compositives.

Artemisia tria doncs el moment en que és concentra tota la tensió, atès que hi convergeixen totes les accions immediatament anteriors, i el mostra amb un gran dinamisme compositiu.

L’escena principal és presenta en primer pla i ensenya a l’espectador, amb cruesa i dramatisme, l’instant precís de la decapitació d’Holofernes.

Encara que el cap d'Holofernes sigui el focus central de l'escena, Judit atrau la mirada de l'espectador. És inevitable no parar-hi. Els seus forts braços realitzen l'acció sense dubtar un moment. L'esquerre agafa sense pietat el cap del general assiri, mentre el dret retalla amb crueltat. És inevitable no advertir la ira i ràbia del seu rostre. Però per sobre de tots aquests detalls, hi ha la seva mirada: una mirada dura i sense misericòrdia o clemència.

4. FUNCIÓ I SIGNIFICAT

L'obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de l'Antic Testament. Segons la història, l'exèrcit assiri havia posat setge a la ciutat Jueva de Betúlia. Judit, va concebre un pla per salvar el seu poble. Va comparèixer al campament assiri amb la falsa explicació d'haver desertat del seu poble, estratègia que li va permetre tenir accés al general assiri Holofernes. Aquest es va enamorar de la jove i la va convidar a la seva tenda. Quan, després de sopar, el general estava totalment embriac, Judit el va decapitar i en va ficar el cap en un sac que havia preparat la seva serventa, Agra. En saber-se la noticia de la mort d'Holofernes, els assiris van fugir.

.

AGRA

En aquesta representació, Artemisia hi introdueix un canvi iconogràfic significatiu. En les representacions anteriors, com la de Caravaggio, Agra era una dona vella i mai no participava activament en l'acció; en canvi, en les versions d’Artemisia és una dona jove i forta que ajuda a la seva mestressa.

Versió de Caravaggio

AGRA Versió d’Artemisia

La influencia de Caravaggio és molt evident. En primer lloc per la captació de l’escena com si es tractés d’un fotograma fílmic, on l’espectador pot veure les accions immediatament anteriors i posteriors; en segon lloc pel fet de vestir els personatges amb indumentària contemporània, presentant-los com a gent corrent i no com a estereotips de bellesa; en tercer lloc pel dramatisme de l’escena i en darrer lloc per l’ús d’un focus lumínic efectista i conceptual que il·lumina de esquerra a dreta i en diagonal l’escena, sense que sapiguem d’on prové.

BIBLIOGRAFIA

• es. wikipedia.Artemisia_Gentileschi

• Slide share

• mujerespintoras.blogspot.com

• historiadelarte.blogspot.com