Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · La Vanguardia - Catalán - 29/01/2017 Pericas,...

Taula de contingut

Un viaje musical al universo del mallorquín Ramon LluliEl Periódico de Catalunya Especial - Catalán - 28/01/2017

LA NOCHE MAS POBLERAÚltima Hora - 29/01/2017

So i sensibilitatLa Vanguardia - Catalán - 30/01/2017

So i sensibilitatLa Vanguardia - Catalán - 28/01/2017

Voces y miradas únicasEl Periódico de Catalunya Especial - Catalán - 29/01/2017

CITES de la setmanaLa Vanguardia - Catalán - 29/01/2017

La modernitat de Pep VenturaDiari de Girona Dominical - 29/01/2017

Quatre cors de la comarca actuen al Palau de la Música amb una sarsuelaEl 9 Nou Valles Oriental - 27/01/2017

LaMari, amb respecte i barraLa Vanguardia - Catalán - 29/01/2017

Pericas, noucentisme i arquitectura a OsonaEl 9 Nou Osona i Ripolles - 27/01/2017

Carles Soldevila, por ejemploABC Cataluña - 29/01/2017

La confesión del exsenador Vidal pone contra las cuerdas al Gobierno de PuigdemontHeraldo de Soria - 28/01/2017

El jutge icònic de la llengua llargaDiari de Tarragona - 28/01/2017

Sota a togaEl Punt Avui - 28/01/2017

“Disfressar-se és un art oblidat en el món del pop”Ara Play - 27/01/2017

3

4

6

7

8

9

10

12

13

14

15

16

18

19

21

P.2

HOMENAJE EN EL PALAU DE LA Mt SICA

Un viaje musical al universodel mallorquin Ramon Llull Salvador Brotons dirige el estreno de su ’Cantata de Randa’

IIMARTA CERVERABARCELONA

Salvador Brotons (Barcelo-na, 1959), compositor invi-tado esta temporada en elPalau de la Mfisica Catala-

na, ofrece este fin de semana su obramils ambiciosa, Cantata de Randmuna pieza sinfdnico-coral realizadaen homenaje a Ramon Llull (1232-1316), coincidiendo con el 700-0 ani-versario de su muerte. La obra cuen-ta con libreto de Neus Dalmau y sesumerge en la apasionante vida delautor del Llibre de les b~sties.

La obra condensa en menos deuna hora (dura 42 minutos aproxi-madamente) los pasajes m~is impor-tantes de la existencia de Llull, des-de su leyenda de libertino a su trans-formacidn y conversidn a la fe deCristo. Narra tambidn su visi6n delas religiones cristiana, musulma-na yjudia, su retiro en la montafiade Randa para meditar y escribir ysus problemas con la Inquisicidn.La cantata se divide en nueve partesque siguen cronoldgicamente la vi-day la obra del beato mallorquin.

LOS PARTICIPANTES//E1 propio Brotonsdirigir~i la obra, interpretada por laOrquestra Simf’onica de les Illes Ba-leafs, de la que fue titular, el OrfedCatal~ y los solistas Marta Math6u(soprano) yJosep-Ramon Oliv6 (bar1-tono). I~1 es quien encarna a Llull y sealterna como narrador con la actrizSilvia Bel. E1 libreto incluye pasajes

~,~,EI director y compositor Salvador

de textos de Llull en catal~in antiguo,asi como de Joan Mcover y de otrospoetas andnimos infiuenciados porLlull.

La obra, con una cierta gestuali-dad para dotarla de mayor fuerzaen los momentos culminantes, hasupuesto un reto inmenso para Bro-tons. <<Ha sido un trabaj o muy dificil.Tuve que realizar una gran tarea deinvestigaci6n para incluir sonidosde la 4poca, desde el canto gregoria-no hasta mtisicas sefarditas, sarra-cenas y cristianas, sin tener que re-currir a instrumentos demasiadoespeciales para no encarecen la pro-duccidn>>, destaca el compositor y di-rector, titular de la Banda de Barce-

ELISENDA PONS

Brotons.

lona y de la Sinf6nica deVancouver. La pieza seestrend el pasado 21 deenero en Manacor (Ma-llorca) y hoy, justo unasemana despu6s, se pre-senta en el Palau de laM~sica (20.30 horas). concierto se abrir~i conReflecting Hamlet, unaobra de David Le6n quese escuchar~i por primora vez en el Palau, y La~empestad y la oberturade Romeo y Julieta, am-bas de Chaikovski.

SONIDO MEDIEVAL//<<Mi in-tencidn era que sonaramedieval, que fuerauna cantata diferente a

lo que habia hecho anteriormente~>,insiste el compositor. <<Queria que alescucharla la genre viajara a la 6po-ca de Llull y pudiera seguir su peri-plo por el Mediterr~ineo y por Euro-pa>>. Neus Dalmau, la libretista, des-taca el modo en que ha <<fluido>> sucolaboraci6n con Brotons. <~Ha sidoun proceso largo pero muyorg~inicoy din~imico~>, asegura.

La Cantata de Randa arranca conun pasaje que sitda el contexto his-tdrico en el que nacid Llull, tras lasconvulsiones de la primera cruza-da contra los c~itaros, y concluye conun gran canto de amor basado en elCant de Ramon yen fragmentos delLlibre d ’ amic e amat. =_

El Periódico de CatalunyaEspecial - Catalán

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

79409

Variable

372 CM² - 35%

6892 €

42

España

28 Enero, 2017

P.3

Domingo

FOTO:CARLESD

OMÈNEC

Sa Pobla llena de‘foguerons’el barrio deGràcia de Barcelona● Página 41

‘Fogueró’ en la Plaça de la Virreina.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

158000

42341

Diario

696 CM² - 87%

8661 €

1,41

España

29 Enero, 2017

P.4

delavida

a sensación, ayer, en la ce-lebración de la 25 ediciónde ‘Sant Antoni a Gràcia’,

era de haber congregado a másgente que nunca en la noche ma-llorquina del año en Barcelona.Ya el viernes llegó a ser muy difí-cil moverse, y no digamos bailar,en la gran pista del centro Tradi-cionàrius, al son de Al Mayurqa,a causa de la aglomeración, fenó-meno que se repitió ayer en lasprincipales plazas del popularbarrio. El grupo recordó al fun-dador Toni Roig, desaparecidohace diez años, y el público de-mostró lo divertida y juvenil quepuede llegar a ser la tradición delball de bot.

Al fundirse la tarde con la no-che, un concurrido pasacalles re-corrió las calles de Gràcia desdeel ayuntamiento del distrito has-ta la plaza de la Virreina, dondese encendió el fogueró principal,

L

LA NOCHEMAS

‘Ballada popular’ con la música de Al Mayurqa, en el Tradicionàrius, elviernes por la noche.

que dio paso a todos los demás,algunos dispuestos en calles se-cundarias donde nunca antes ha-bía llegado la fiesta de Sant Anto-ni. Xeremiers de Mallorca, La Sa-caraida, Tamborers y Dimonis deAlbopàs, Geganters y Dimonisde Sa Pobla desfilaron sin parar,al lado de decenas de asociacio-nes tradicionales catalanas.

La costumbre mallorquina seexpande y ya se ha integrado enel calendario barcelonés. Este añoha llegado de nuevo al Gótico,con iniciativas como el ciclo delecturas dramatizadas de ronda-lles en el Maldà Teatre. En el Pa-lau de la Música, Salvador Bro-tons dirigía por la noche Cantatade Randa, para homenajear a Ra-mon Llull, con el Orfeó Català yla Simfònica de les Illes Balears.La música popular recorrió ayerGràcia desde el mediodía, por losmercados del barrio, hasta pasa-

da la medianoche. Destacaron losgrupos de ciudadanos que, es-pontáneamente, se formaban al-rededor de glosadors como Mateu‘Xurí’ o Maribel Servera, en laPlaça del Diamant.

Al promotor de ‘Sa Pobla aGràcia’, Antoni Torrens, no pocaspersonas le pararon para felici-tarle y agasajarle e incluso le re-galaron obsequios como agrade-cimiento. Algunos eran parte delgrupo de casi 600 barcelonesesque viajaron hace un par de se-manas a sa Pobla para compartirSant Antoni y recordar que lasintonía entre la concurridaGràcia y el interior de la Isla yadura un cuarto de siglo. Los veci-nos de Gràcia se fueron a dormirayer después de comer sobrasa-da, al grito recurrente de ‘ViscaSant Antoni’.

�Carles Domènec(texto y fotos)

POBLERATradicional pasacalles de los ‘xeremiers’ por uno de los mercados del barrio de Gràcia.

Antoni Torrens, promotor de ‘Sa Pobla a Gràcia’, contem-plando los ‘foguerons’ junto a varios miles de personas.

�Mucho público se congregóayer en la nochemallorquinadel añoenBarcelona conmotivode la 25edicióndeSantAntoni aGràcia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

158000

42341

Diario

696 CM² - 87%

8661 €

1,41

España

29 Enero, 2017

P.5

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 30 GENER 2017

So i sensibilitat

IntegraldesonatesperaviolíipianodeBeethoven(II)Intèrprets:LeonidasKavakos,violí;EnricoPace,pianoLlocidata:PalaudelaMúsica(26/I/2017)

JORGE DE PERSIA

Perquèsóntanatractivesaquestessonates per a violí i piano de Beet-hoven interpretades per aquestsdos músics? Subratllo que en sóndos perquè en realitat la figura dela promoció és el formidableviolinista Kavakos, però el mèritésabsolutamentcompartit.I el públic, tan sensible i fidel

com el del cicle de cambra del Pa-lau, va sortir entusiasmat amb totsdos artistes, que van fer un recitalque,amés,vatrobarenaquestasa-launllocidealperaaquesttipusdemúsica. En aquesta segona pre-sentació ambquè continua el cicle

complet de les sonates, van inter-pretar les núm.4 i 5 i, finalment, lanúm.10,ensolmajor, totesambundenominador comú: la gran sensi-bilitat,senseostentacionsdevirtu-osisme ni amanerament en el dis-cursromàntic, i tocadesambnatu-ralitat i profunditat, com fent unprecde silenci, unacosaqueelpú-blic va respectar amb un respecteexquisit. En realitat, aquestes so-nates destaquen per la presènciadel piano, i exigeixen del violí undiàleg constant i subtil. El comen-çament de la Sonata núm. 4 en lamenor no va resultar gaire afortu-nat per part de Kavakos –almenysenelsprimers compassos–, quevainterpretar ambcerta rusticitat enles respostes temàtiques inicialsenelregistreagut,davantunpianoquemostravalasevafortalesaenelvolum.Però la interpretacióvaen-trarenunsoters imoltcuidatenelregistre mitjà, i va continuar ambunandante ambgràcia, delicadesai cortesia enunexercici de sonori-tat –perpartde totsdos- que, crec,

vaser laclaudelprograma.Perquèvan assumir en cada moment unmarc, una intensitat de so, com-partida, en què les dinàmiques il’articulació vanabonar lamusica-litat. L’adagio de la Sonata núm. 5,Primavera, va ser una síntesi, perpart del violí, d’un somolt definit,tènue i gairebé incorpori, però ex-presiu, i al piano, un bon exercicidetensionseneltocienlagradaciódinàmica.Per fi, laSonatanúm. 10vaapro-

fundirenaquestaperspectivacen-tradaenunagammabenestablertad’intensitats sonores, gairebé plà-nolsde so, apartir de lesqualsnai-xien les dinàmiques i els matisosexpressius. Resnova ser excessiu,per exemple, en l’scherzo, ambunbonexercicid’accents,quevapor-tar a un final que va entusiasmar.Pot ser que assumir aquests plà-nols de so tan cuidats acostés laversió a la dels instruments ori-ginals de l’època del compositor.Van fer una feina excel·lent quecontinuaràa lapròximasessió.

Magneconcert gergievià

TristanyiIsolda

Intèrprets:OrquestraSimfònicadelMariinski;GeorgeLi,piano;MikhailVekua, tenor;Eva-MariaWestbroek, sopranoDirecció:ValeryGergievLlocidata:L’Auditori (27/I/2017)

ROGER ALIER

Dins del cicle Ibercamera ha bri-llat amb especial intensitat el con-cert grandiós organitzat a l’entornde l’Orquestra Simfònica del Tea-treMariinskideSantPetesburg, laformació que condueix amb màfermaelprestigiósdirectorValeryGergiev. La sessió ha estat forma-daperunconjuntd’obresquegira-venmés omenys en torn deWag-ner, si tenim en compte que Liszt,quefiguravaenelprograma,vaseramicdeWagner ivaestrenar lase-va òpera Lohengrin (1850) quan elcompositor havia hagut de fugird’Alemanya per les seves implica-cions revolucionàries.

Iprecisamentambl’oberturadeLohengrinvacomençarel concert,amb una exhibició de qualitat so-nora evidenciada per la instru-mentació elaborada de l’obra. Unpèl ràpida, potser, pel nostre gust,però magnífica introducció a lasessió. El simpàtic i breu primerconcertdepianodeLisztvatrobarun intèrpret denotable qualitat enel premiadíssim i becadíssim pia-nistaGeorgeLi, quevacorrespon-dre als forts aplaudiments rebutsper la seva actuació de tecla suauambunpetit bis opropina.A la se-gonapartvanvenir lesmorts: ladeSalomé, il·lustrada pel màgic Ri-chardStrauss(queenaquestaobraarribaa lamàximadensitat instru-mentaldelasevacarrera,mésd’uncentenar d’instruments sobre l’es-cenari). La soprano holandesaEva-MariaWestbroek, que fa pocva inaugurar el concurs Viñas, vaprestar la seva columna sonora deveual’escenad’aquestamortides-prés va tocar una altra força dife-rent: la d’Isolda, al tercer acte del’òpera Tristany i Isolda. Si la pri-

mera mort va agradar força, lad’Isolda va desvetllar un gran en-tusiasmedelpúblic,quevaassabo-rir l’extens concert amb veritableemoció.Lamort d’Isolda figurava coma

final del tercer acte sencer del’òpera, demaneraque tambévamsentir morir el compacte tenorMikhail Vekua, que va lluir una

veu de Tristany homogènia i detimbre agradable. Esmentem lanotableperòbreuintervenciódelamezzosoprano Yulia MatochkinacomaBrangäne i l’eficaçbaixYuriVorobiev com a rei Marke. Ungran concert que deixa unmagní-fic record.

Lamortd’Isoldavadesvetllarunveritableentusiasmedelpúblic,quevaassaborirelconcertambemoció

AUDITORI DE CATALUNYA

Valery Gergiev durant la seva actuació a Barcelona

Ò P E R A

C L À S S I C A

CRÍT IQUES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

120418

Diario

249 CM² - 22%

6468 €

40

España

30 Enero, 2017

P.6

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 28 GENER 2017

So i sensibilitat

SonatesperaviolíipianodeBeethoven(II)Intèrprets:LeonidasKavakos,violí;EnricoPace,pianoLlocidata: Palaude laMúsica(26/I/2017)

JORGE DE PERSIA

Per què resulten tan atractives,aquestes Sonates per a violí i pianode Beethoven interpretades peraquests dos músics? Subratllo quesóndosperquè,enrealitat,lafigurade la promoció és el formidableviolinista Kavakos, encara que elmèritésabsolutamentcompartit. IelpúblicdelcicledecambradelPa-lau, sensible i fidel, va sortir entu-siasmat a l’hora de valorar els dosartistes, enunrecitalque, amés,vatrobar en aquesta sala un lloc idealperaquest tipusdemúsica.En aquesta segona presentació,

amb què continuava el cicle com-plet de les sonates, van interpretarles número 4 i 5 i, finalment, la nú-mero 10en solmajor, totes ambundenominador comú: la gran sen-sibilitatdelsmúsics, senseostenta-cions de virtuosisme ni amanera-ment en el discurs romàntic, to-cant amb naturalitat i profunditat,com fent un prec de silenci, que elpúblic va respectar de forma ex-quisida.Sonatesenrealitatdegranpresència del piano, i que exigei-xen del violí un diàleg constant isubtil.ElcomençamentdelaSona-

tanúm.4enlamenornovaresultargaire afortunat per part de Kava-kos –almenys en els primers com-passos–, amb una certa rusticitatenlesrespostestemàtiquesinicialsal registre agut, davant un pianoquemostrava lasevafortalesaenelvolum.Peròtotvaentrarenuncursd’un

so clar i molt cuidat en el registremitjà, al qual va seguir un andanteque vamostrar gràcia, delicadesa icortesiaenunexercicidesonoritat–per part de tots dos–que, crec, vaser la clau del programa. Perquèvan assumir en cada moment unmarc,una intensitatde socompar-tida, en què les dinàmiques i l’arti-culacióvanabonar lamusicalitat.L’adagi de la Sonata núm. 5, Pri-

mavera, va ser una síntesi, perpartdelviolí,d’unsomoltdefinit, tènuei de vegades gairebé incorpori, i alpiano un bon exercici de tensionsen el toc i la gradació dinàmica.Finalment, la Sonata núm. 10 vaaprofundir aquesta perspectivacentrada en una gamma molt benestablerta d’intensitats sonores,gairebé plans de so, a partir de lesquals s’exercitaven lesdinàmiquesi els matisos expressius. Res no vaser excessiu, per exemple, enl’scherzo, ambaccents acurats, queva dur a un final que va entusias-mar. Potser assumir aquests plansde so tan acurats va acostar la ver-sióalsqueerenelsinstrumentsori-ginalsentempsdelcompositor.Untreball excel·lent, que continuaràfeliçment en la pròximasessió.

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

JuanManuelBonet, noudirectordelCervantesL’institut serà “la casa dels creadors”, diu l’elegit

BARCELONA Redacció i agències

El Govern va nomenar ahirl’escriptor Juan Manuel Bo-net com a nou director del’Institut Cervantes, en substi-tució de Víctor García de laConcha, tal com confirmava elministre d’Educació, Cultura iEsport, i portaveu del Govern,Íñigo Méndez de Vigo, en laroda de premsa posterior alConsell de Ministres. Méndezde Vigo destacava sobre Bonetque es tracta d’un “home de lacasa, molt conegut al món dela cultura”.Per la seva part, Juan Ma-

nuel Bonet es va mostrar moltagraït pel nomenament i vadestacar que la seva funcióes basarà que l’Instituto Cer-vantes sigui “la casa dels crea-dors i la gent de la cultura.Tots ells s’han de sentir ava-lats per la nostra institució.Som un instrument fonamen-tal de la diplomàcia culturalespanyola”.L’escriptor també va recor-

dar els hispanoparlants deLlatinoamèrica, i va defensarque s’han de sentir represen-tats amb aquesta institució.També va aprofitar per recor-dar la importància de les al-

tres llengües cooficials del’Estat i les cultures queaquestes llengües vehiculen.Bonet, que ja és l’actual di-

rector de l’Institut Cervantesa París, va néixer a la capitalfrancesa el 1953 i ha estat di-rector de l’IVAM i del MuseuNacional Centre d’Art ReinaSofia. Entre les seves obresdestaca el Diccionario de lasvanguardias a Espanya (1907-1936), a més de monografiessobre Juan Gris i GerardoRueda, diversos llibres de po-emes i el dietari La ronda delos días. A més, és responsablede les edicions crítiques dellibres de Ramón Gómez dela Serna, Rafael Cansinos-Asséns, Rafael Lasso de la Ve-ga, Salvador Dalí o Max Aub,entre d’altres.L’exdirector, Víctor García

de la Concha, va dir que espe-ra que aquest relleu al capda-vant de la institució siguipres amb la mateixa “entregai il·lusió” que ell mateix haposat en un càrrec que haocupat durant cinc anys. Amés, De la Concha va reco-nèixer que des de feia ja “mésd’un any” demanava que libusquessin relleu en aquestcàrrec.

“Som un instrumentimportant de ladiplomàcia culturalespanyola”, afirmael nou director

MANUEL RUIZ TORIBIO / EFE

Bonet dirigia la seu de París

DIVENDRES, 10 de FEBRER del 2017a les 20.00 hs

Entrades a partir de 18 €

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

120418

Diario

249 CM² - 22%

6468 €

40

España

28 Enero, 2017

P.7

A Artfculo 521. Elotro dia perdi-mos a la madre del filme Gen-re corriente. Aunque Mary

Taylor Moore hizo muchisimas co-sas, para mf siempre ser~i la madredel pelicul6n de Robert Redford so-bre una mujer que no ama a su hijoporque afiora al otro que perdi6.

Solo saberlo, llam6 a una amigamia que es muy fan de la peli y que-damos para vet de nuevo esa mara-villa cinematogrfifica. Cuando aca-b6 el filme, me dijo que ibamos a irperdiendo a nuestros referentes ar-tisticos y que no era casualidad lo deDavid Bowie, Michael Jackson, Ro-bin Williams y John Hurt, sino ~uto

Mary Tayler Mooresiempre ser la madrede ’Gente corriente’, elfilme de Robert Reford

de que nuestros referentes se hacenmayores y los iremos viendo mar-char cada afio como en su momen-to los pasd a nuestros padres con susidolos de la gran pantalla.

Despu6s me hand de su padre, alque perdi6 hace un afio y me dijo...Bueno, casi os lo cuento despu6s delo mejor de mi semana.

Tercer puesto: Aventuras pot el sethumano, de Gavin Francis (Platafor-ma). Uno de esos grandes libros que

Vo. ces ym radasOnicas

ALBERTEs

-- La actriz Mary Taylor Moore.

C] (~as te hacen pensar en la carcasa en laque habitamos y de la que, sin em-bargo, tanto desconocemos.

Segundo lugar: Moonlight, de Ba-rw Jenkins. Una maravilla cinema-togrfifica. No tengo dudas de que,junto aLaLaLand de Bamien Chaze-lie, es de lo mejor de este afio. Supu-ran verdad, amor y dolor. Creo queya las tengo fusionadas en mi men-re: para mi Moonlight podria set unmusical a ritmo de City of stars, can-ci6n central de La La Land.

Primera posici6n: Thomasford (Palau de la Mtisica Catalana).Con su brutal latid, el mtisico consi-gui6 crear un clima increible, trasla-darnos a otra 6poca y hacernos olvi-dar todas las preocupaciones mun-danas de este siglo XXI.

Y lo que me dijo mi amiga de supadre es que habia podido superarsu p6rdida pero no habia podido ol-vidar su mirada. No existe todavianadie en el mundo que sepa mirar-la igual que 61 la miraba. Yo le dijeque a mi me pasaba igual con la p6r-dida de mi padre pero con su voz. Laforma como decia mi hombre.., na-die lo sabe pronunciar igual.

Lloramos juntos, volvimos averGenre corriente y sentimos que la p6r-dida de Maw Taylor Moore nos habiatraido una ganancia inesperada... So-mos tantos en este mundo pero lasvoces ylas miradas de los que te crianson tinicas, iFeliz domingo! ~

El Periódico de CatalunyaEspecial - Catalán

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

462000

75564

Variable

287 CM² - 27%

10384 €

69

España

29 Enero, 2017

P.8

DIUMENGE, 29 GENER 2017 LAVANGUARDIA 63

DANIELLE+VIRGINIA ANTONELLI

MACADAMIA NUT BRITTLE/ STILL LIFETEATRE LLIURE. DEL 2 AL 5/II

El teatre físic, impac-tant, subversiu, innova-dor i de denúncia de lacompanyia italianaRicci/Forte arriba alTeatre Lliure deMont-juïc per partida doble.Des de dijous i finsdiumenge es podranveureMacadamiaNutBrittle i Still life. A laprimera obra han recor-regut l’univers salvatgede l’escriptor DennisCooper per crear uncruel conte sobre l’ado-lescència ple de desas-sossec, insuficiència ipèrdua en el qual quatredevoradors de gelatHäagen-Dazs tenenl’oportunitat de desco-brir-se tal com són. Stilllife és unamatança acinc veus que vol parlardel bullying homòfob irecordar un adolescentromà que es va suïcidarpenjant-se amb unmo-cador rosa.

UN MIRACLE AL RAVAL. El Teatre del Ravalestrena El miracle d’Anne Sullivan, unaobra del 1959 basada en una història realque acabaria desembocant en la popularpel·lícula amb què Anne Bancroft va gua-nyar l’Oscar. Míriam Escurriola és AnneSullivan, una professora amb un passattraumàtic que mira d’educar una nenasordcega i muda encarnada per Mar Fer-rer i els pares de la qual l’hanmantingudaen una bombolla.TEATRE DEL RAVAL. A PARTIR DEL 30/I

ESMORZAR A MART. Després de l’èxit de latemporada passada, torna al Tantaranta-na Mars Joan, una obra de Roc Esquiusque aborda què porta una persona qualse-vol a una expedició espacial a Mart sensepossibilitat de bitllet de tornada. Basadaen l’expedicióMarsOne, que planeja por-tar gent a Mart sense retorn, explica lahistòria d’en Joan, un home que està bé

però que no és feliç i descobreix la possi-bilitat d’un viatge al planeta vermell.TEATRE TANTARANTANA. DE L’1 AL 26/II

JOSÉ SACRISTÁN I MAMET. Un milionari liacaba de comprar un avió a la seva jovepromesa com a regal de noces. La seva in-tenció és jubilar-se i dedicar-se a ella. Pe-rò l’últim dia a l’oficina rep una trucadaabansde sortir quedesitjarànohaver aga-fat. José Sacristán protagonitza al Polio-ramaMuñeca de porcelana, de DavidMa-met, unaobra sobre el poderde la política,l’economia i els mitjans de comunicació.TEATRE POLIORAMA. DE L’1/II AL 12/III

EL ‘RAGAZZO’ D’ORIOL PLA. La interpretaciód’OriolPla aRagazzohaestat consideradauna de les millors de la temporada passa-da i ara el Teatre Lliure recupera aquestmuntatge de Lali Álvarez Garriga sobre eljove italià mort el 2001 durant les protes-tes contra el G-8 a Gènova.TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC. DEL 3 AL 19/II

Teatre

JUSTO BARRANCO

LA CAPELLA DE MINISTRERS I EL LLIBRE VERMELL.La Capella de Ministrers, dirigida perCarlesMagraner, compleix tres dècades iinterpreta, al Palau de la Música, una deles obres catalanes de música antiga mésinternacionals, el Llibre vermell de Mont-serrat. Una obra única dedicada a laVergeen què també hi participaran dues forma-cions valencianes més: el cor Lluís VichVocalis i l’Escolanía de Ntra. Sra. de losDesamparados.PALAU DE LA MÚSICA. 30/I

L’ORFEODEMONTEVERDI.Per celebrar el 400aniversari de l’Orfeo de Monteverdi, el2007 Rinaldo Alessandrini i el ConcertoItaliano gravaven una versió que ja és im-prescindible. Ara la porten a L’Auditori.L’AUDITORI. 2/II

DE CASALS A LUDWIG. Creat l’any 2009, elTrio Ludwig està format pels germans

Abel Tomàs al violí i Arnau Tomàs al vio-loncel –fundadors i membres del popularQuartet Casals– i per la pianista Hyo-SunLim. Ara comencen al Palau la integraldels onze trios per a piano de Beethoven.PALAU DE LA MÚSICA. 2/II

LES TRESÚLTIMESDEMOZART.L’OBCdirigidaper Jan Willem de Vriend i amb el violi-nista Giuliano Carmignola interpreta, entres dies consecutius, les tres últimes sim-fonies deMozart precedides per l’obertu-ra que va escriure per presentar-se a lacort de Viena i pel Concert núm. 3.L’AUDITORI. DEL 3 AL 5/II

FAZIL SAY I LA SIMFÒNICA DEL VALLÈS. El granpianista turc Fazil Say debuta al Palau alcostat de la Simfònica del Vallès (OSV).Pianista i compositor, Say interpretarà elseu concert per a piano Silence of Anatoliai acompanyarà l’OSV en el Concerto per apiano núm. 23 deMozart.PALAU DE LA MÚSICA. 4/II

Clàssica

JUSTO BARRANCO

PROTAGONISTA DE LA RUMBA CATALANA. PepLladó ésmúsic i pianista amb llum pròpiadins de la rumba catalana, per back-ground –va tocar a la vora de Gato Pérez–iperpresent–ha liderat els referencialsAiAi Ai–. Ara Lladó fa un pas endavant ambDesprés de la rumba, el seu primer discamb cançons completament pròpies.L’heterogeni festival BarnaSants li donacabuda sota el seu generós paraigua.29/I. HARLEM JAZZ CLUB. 20 HORES

DÚO IMPERDIBLE.Quan ja fa molts anys vandecidir unir forces i esperits a sobre delsescenaris, Albert Pla i Diego Cortés vanllançar espurnes: una bèstia escènica,compositor i intèrpret inusual al costatd’un tocaor flamenc pura sang. Ara Platorna al Jamboree per oferir una antolo-gia del seu cançoner amb el seu glorióscòmplice.31/I. JAMBOREE. 20 I 22 HORES

EL CONCERT COM A CERIMÒNIA COL·LECTIVA. Labanda valenciana La Habitación Roja vaclausurant la seva actual gira de presenta-ció del seu últim àlbum, Sagrado corazón,que ha confirmat l’excel·lent sabor deixatpel seu anterior, La moneda en el aire.D’alguna manera, amb aquesta obra hanposatmúsica al seu vintè aniversari com abanda, una de lesmés significatives en ac-tiu de l’escena indie espanyola.3/II. BIKINI. 21.30 HORES

‘EXTRASHOW’ DE MOLTA ALÇADA. Primera nitde Canadá presenta de l’any dedicada adues suggeridores propostes: Extraperlo iExtrarradio. Els primers celebren l’ani-versari del seu tercer disc, Chill aquí, enple procés ja d’elaboració de nous temes.Els segons confirmen la seva condiciód’una de les sensacions més brillants delsúltims temps de l’underground barceloní,i aprofitaran per presentar noves compo-sicions.3/II. LA [2] DE NITSA. 0.30 HORES

Música

ESTEBAN LINÉS

CASES HABITADES. Quan l’arquitecte donaper acabadauna obra, el protagonisme re-cau sobre l’usuari de la nova casa, que seràl’encarregat d’insuflar-li vida, d’habitar-la.D’habitants i edificis habitats tractaAf-termath. L’arquitectura més enllà dels ar-quitectes, el pavelló català a la quinzenaMostra Internacional d’Arquitectura dela Biennal de Venècia que tot just ara aca-ba de tancar les portes. L’exposició, queara arriba a Barcelona, ha estat comissa-riada pels arquitectes JelenaProkopljevici Jaume Prat, i el cineasta Isaki Lacuesta.Una nova mirada, viscuda i molt visual, aset projectes realitzats en els últims deuanys des del punt de vista dels seus usua-ris.ARTS SANTA MÒNICA. BARCELONA: DEL 2/II AL 4/III

IMATGES CORPORALS. Korina Kaisershot ésuna ballarina, artista i fotògrafa alemanyaque fa confluir aquestes tres disciplines

en una obra,Körperbilder (imatges corpo-rals), composta d’una sèrie de fotogramesque nohan sigut realitzats amb càmera defotos, sinó mitjançant el contacte del cosenmoviment de la ballarina sobre una su-perfície fotosensible.ÀMBIT GALERIA D’ART. BARCELONA. DEL 2/II AL 4/III

SI ÉS DIUMENGE, TOCAMERCAT. Oriol Vilano-va (Manresa, 1980) –memoritzeu-ne elnom– en certa manera és un artista dediumenge. És el dia que s’acosta als mer-cats de segona mà i compra velles postalsde motius diversos (en té més de 30.000,organitzades en cent categories) amb lesquals després activa noves lectures de lahistòria. Resideix a Brussel·les i la sevapresència éshabitual endestacatsmuseusi centres d’art de tot Europa. Per primeravegada desplega tota la seva col·lecció co-brint de dalt a baix les parets dels dos pi-sos de la Fundació Tàpies, que també perprimera vegada inaugura en diumenge.FUNDACIÓ TÀPIES. DEL 5/II AL 28/V

Art

TERESA SESÉ

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

128465

Diario

1134 CM² - 100%

50100 €

63

España

29 Enero, 2017

P.9

Volem donar a conèixer un Pep Ventu-ra tal com era, un avançat en el seutemps, amb una modernitat musicalfora de lloc». Ho assegura MontserratMauné, presidenta del Foment de laSardana Pep Ventura de Figueres, laciutat on va viure i va morir el músic

Pep Ventura (-), considerat el gran renova-dor de la sardana i que dijous, dia dos de febrer, farà anys que néixer. «Aquest Bicentenari serà una bonaoportunitat per reivindicar la vida i l’obra d’un músicrellevant per a la ciutat de Figueres i, alhora per recu-perar la història d’una cultura popular molt avança-da en el seu temps», afegeix Mauné.

Fill d’un militar català establert a Roses, JosepMaria Ventura i Casas va néixer el de febrer del molt lluny de l’Empordà: a Alcalá la Real, Jaén, la lo-calitat on les ocupacions militars del pare havien

portat la família. Quan el nen Pep Ventura tenia pocmés de dos anys, la família va tornar a Roses, però aviatva morir la seva mare i va anar a viure amb l’avi patern.«Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituàa sonar flabiols de canya», es pot llegir a l’edició digi-tal de la Gran Enciclopèdia Catalana.

La vida de Pep Ventura va fer un tomb determinantquan, amb quinze anys, va entrar a treballar d’aprenentamb el sastre Joan Llandrich, de Figueres, que tambédirigia una cobla. Amb Llandrich, Ventura va apren-dre l’ofici de sastre i va rebre liçons de solfa, la qual cosali va acabar de despertar l’interès per la música. A més,es casaria el amb la seva filla, Maria Llandrich.

Incorporat com a músic a la cobla del seu sogre (n’a-cabaria heretant la direcció el ), Pep Ventura vacomençar la seva evolució com a instrumentista i com-positor, i de retruc com a renovador de la formació dela cobla i de la sardana en general. Se li atribueix la in-troducció de la tenora i d’instruments que no es feienservir i l’ampliació del nombre d’integrants de la co-bla, i també se’l considera un dels responsables de l’a-llargament de les sardanes fins a passar de les ano-menades curtes, les habituals llavors, a les llargues.

«Va ser un visionari», assegura Francesc Cassú, di-rector de la cobla La Principal de la Bisbal. El músic gi-roní justifica la seva afirmació basant-se en la «con-fiança» que Ventura va demostrar tenir en la tenora,l’instrument que va revolucionar la cobla i amb el qualva excel·lir com a intèrpret. Un instrument que van des-envolupar el mateix Ventura i Andreu Turon, de Per-pinyà, que n’havia construït un primer model per a lesbandes de música militar franceses, que el van rebutjar.Segons Robert Roqué, responsable de la pàgina set-manal dedicada a la sardana al Diari de Girona, «PepVentura va conèixer aquest instrument, li va agradar,va ajudar Andreu Turon a perfeccionar-lo, el va in-corporar a la cobla i va començar a compondre pecespensades expressament per a tenora».

Cassú continua explicant que la cobla de Llandricha la qual es va afegir Ventura era el que se’n deia a tresquartans, amb tres músics per a quatre instruments:flabiol i tamborí o tambor, cornamusa (gaita) i xere-mia (un antecessor de la gralla). «Aquests instrumentspodien fer solos però eren estridents i Pep Ventura vaposar la tenora a fer el paper d’instrument conductor,amb caràcter», apunta Cassú, que afegeix que «Ven-

La modernitatde Pep VenturaLa setmana que ve es compleixen dos-cents anys del naixement del músic

figuerenc, virtuós de la tenora i que va revolucionar la sardana, i que avui

a més és reivindicat com un creador complet que va reeixir en altres gèneres

TEXT ALFONS PETIT

R

1

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAGE

28000

5942

Semanal

1814 CM² - 162%

4763 €

6-7

España

29 Enero, 2017

P.10

tura a més es devia adonar que la cobla tenia mercat,que feia actuacions en festes majors i altres celebra-cions, i va començar a ampliar-la amb alguns instru-ments una mica més refinats, fins que va introduir elsmetalls perquè l’acompanyessin en els solos -el fiscorn,la trompeta-, que a més li anaven bé perquè també po-dien fer solos i així ell podia descansar». Aquesta evo-lució de la cobla propiciada per Pep Ventura va cul-minar, segons el director de La Principal de la Bisbal,quan «va decidir doblar tots aquests insturments, laqual cosa evidencia que era un emprenedor i que a mésel negoci li anava bé». D’aquesta manera, segonsCassú, «s’aconseguia millorar el so, la qualitat del pro-ducte, fins a convertir-se en gairebé una orquestra».

Aquesta evolució de la cobla, que s’arrodoniria ambla incorporació del contrabaix (actualment la forma-ció té entre i músics), es va veure afavorida pelmoment en què es va produir. Cassú apunta que «erala segona meitat del segle XIX, i gràcies a la Renaixença,arriba aviat a Barcelona. De ser una cosa molt local deFigueres i l’Empordà, la proposta de Pep Ventura es tras-llada a Barcelona i s’estandaritza».

Francesc Cassú també elogia l’habilitat de Pep Ven-tura com a compositor sardanista: «Tenia molta grà-cia i sabia treure’s partit a ell mateix. Feia el que esta-va de moda en aquella època, que per herència fran-cesa consistia en utilitzar o bé cants populars de la ter-ra i sardanitzar-los, com ara el Cant dels ocells, o bé pe-ces de música clàssica». I encara més, el director de LaPrincipal de la Bisbal també remarca el paper de PepVentura en la conversió de l’anomenada sardanacurta en la sardana llarga: «Va ser el primer que va dir:¿per què m’he de cenyir al reglatge estàndard si el quevull és que la gent m’escolti, em miri, i em contractin?».

Totes aquestes aportacions de Pep Ventura per re-volucionar la sardana seran reivindicades en ocasió delbicentenari del seu naixement, que a més coincideixamb la proclamació de Figueres com a Capital de la Sar-dana . Aquesta efemèride ha servit per programartot d’actes relacionats amb Pep Ventura, entre els qualshi ha el proper dijous, dia de febrer, l’obertura de l’a-nomenat Any Ventura, i el dissabte dia , al Teatre ElJardí, un concert de la Cobla Els Montgrins dedicat ín-tegrament a composicions del músic figuerenc. Mar-tí Camós, director dels Montgrins, apunta que «hemfet una recerca que plasmarem en aquest concert, ambobres i balls que potser no s’han tocat mai des d’aquellaèpoca». Camós sostè sobre el paper de Pep Ventura que«va avivar el foc de la sardana i la música popular, queestava una mica apagat i antiquat». En aquest sentit,

revela que durant la re-cerca que ell mateix i un al-tre integrant de la cobla(Conrad Rafart, intèrpretde tenora, precisament)han fet a l’arxiu del Palaude la Música de Barcelona,«hem descobert cosesmolt interessants». Així, elconcert de dissabte serà«una barreja de sardanes,algunes conegudes i al-tres no, i d’altres balls d’a-quella època i amb la for-mació d’orquestrina que esfeia servir. Hi haurà pol-ques, valsos i altres balla-bles, perquè la cobla ja lla-vors no tocava únicamentsardanes, sinó que ame-nitzava amb balls festesmajors i altres celebra-cions, una mica com pas-sa avui, salvant les distàn-cies musicals, és clar»

En aquesta línia, Mont-serrat Mauné, presidentadel Foment de la sardanaPep Ventura de Figueres,lamenta que «al llarg del s.XX, la biografia de PepVentura va ser modificadai es va voler fer creure elpersonatge com un refe-rent de cultura ‘tradicional’,un analfabet musical i elseu llegat musical, ambun extens catàleg, va ser si-lenciat. I la Sardana llargaempordanesa va ser de-purada dels valors de pro-grés i modernitat que teniaal segle XIX». En canvi,afegeix Mauné, «Pep Ven-tura va ser un dels músicsempordanesos més res-pectat i aplaudit del seutemps. Va destacar com alíder de la seva pròpia or-questra de ball, especial-

ment com a virtuós de la tenora. El seu catàleg d’obresabasta un gran nombre de gèneres musicals, des degoigs i caramelles fins a balls de saló a la moda de l’è-poca –com havaneres, valsos o polques–, tot i que vaser molt reconegut per l’extens repertori de sardanesllargues».

Mauné posa també en context la creativitat musi-cal de l’artista figuerenc: «L’activitat professional de PepVentura com a intèrpret i compositor va coincidir, a mit-jans de segle XIX, amb l’obertura de nous espais de di-versió, amb una profunda transformació dels codis so-cials. Per aquest motiu, Pep Ventura s’afanyava aconvertir en ritmes ballables els èxits de les òperes i ope-retes del moment, presentant aquestes melodies en unainstrumentació moderna com la dels instruments dela cobla, i adaptant-les per ballar».

Però no tot era diversió: «Amb l’esclat de la Revo-lució de , Pep Ventura va compondre algunes ob-res estretament relacionades amb les reivindicacionspolítiques i socials del republicanisme federal, laideologia predominant a Figueres en aquella època.Així va compondre la sardana Cants del dia, que incloïala melodia de l’Himne de Riego».

Segons Montserrat Mauné, en definitiva, «PepVentura va ser molt hàbil per adaptar-se als canvis delseu temps, va endevinar ràpidament quins eren elsnous camins del negoci musical, i va saber llegir en clauempordanesa la rellevància social d’un ball com la sar-dana que ell va contribuir a modernitzar i connectara un nou concepte de cultura popular urbana. És peraixò que va sobresortir entre les desenes i desenes demúsics figuerencs amb qui va conviure, i el seu nomes va convertir en una garantia i marca de qualitat». Hotestimonien peces emblemàtiques com Per tu ploro (ala memòria de la seva dona) o Toc d’oració.

El bicentenari de Pep Ventura també ha de servir,per a Joaquim Rucabado, president de la Confedera-ció Sardanista de Catalunya, per reivindicar l’obra d’al-tres persones que van contribuir amb el músic figue-renc a la renovació de la sardana. I destaca els nomsd’Andreu Turon, l’artífex de la tenora, i de Miquel Par-dàs «que va revolucionar la sardana a nivell coreogràficcom Ventura ho va fer a nivell musical». Segons Ru-cabado, «la coincidència entre el bicentenari i la ca-pitalitat figuerenca de la sardana és una cosa busca-da precisament per donar-li més relleu no només a PepVentura, sinó també a Pardàs i a Turon, i és per això ques’està treballant per organitzar activitats que posin enrelació el triangle que formen Figueres (Ventura), Tor-roella de Montgrí (Pardàs) i Perpinyà (Turon)». ◗

32

3

5

FOTOS:

1. El panteó defiguerencs il·lustresdel cementiride Figueres,on reposen les restesde Pep Ventura.CONXI MOLONS

2. Monumentdedicat a PepVentura a la plaçapresidentTarradellasde Figueres.CONXI MOLONS

3. Detall de la placaon hi ha els noms deles personesenterrades al panteóde figuerencsil·lustres.CONXI MOLONS

4. L’única fotografiaconeguda del músicPep Ventura.5. Coberta de PepVentura i les bellestonades de la raça(1922) elaborada perSalvador Dalí.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAGE

28000

5942

Semanal

1814 CM² - 162%

4763 €

6-7

España

29 Enero, 2017

P.11

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4015

Bisemanal

184 CM² - 21%

638 €

34

España

27 Enero, 2017

P.12

DIUMENGE, 29 GENER 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 59

La nostàlgia reinventada

L’ambició en el seusentit més encomia-ble és la pàtina queenvernissa des de

l’essència el nou i esplèndid àl-bum del duo integrat per SamFrance i Jonathan Rado. És unaobra que amés té el risc coma se-gon ingredient principal, unaconstant que s’ha anat repetint alllarg de la discografia del duet idels seus directes en forma deconstants reinvencions. Aquestapràctica arriba a un dels seuspunts àlgids en aquestHang, quees pot contemplar com una in-tel·ligent, sensible i també veladamanera de reciclar referènciessonores de l’últimmig segle.El seu últim àlbum, el doble

...And star power’s, datava del2014, i la seva empremta sonoramés recent va ser el tema 24 hourlover man, que va aparèixer un

any més tard... i la inquietud del’aficionat creixia davant unaaparent faltade rumbsonor.Peròara queda clar que les idees deFrance iRadoeren i sónextrema-dament clares, i brillants. Hangtraspua una paciència en l’elabo-ració i a la producció inèdites enobres anteriors, de la mateixamanera que les vuit composici-ons reunides emanen majestuo-sitat i nostàlgia a parts iguals. Lesarmes utilitzades per arribar alcim, amés de lamatèria primera,són una orquestra simfònicacompleta i una llista de col·labo-radors com Matthew E. White,Steven Drozd de los FlamingLips i The Lemon Twigs. Mal-grat aquest esmentada fixació enel detall, la música resultant noamaga melodies d’identificableestructura pop, com sintetitzen ala gloriosaOn Lankershim.

Esteban Linés

FoxygenHANGPOP/

JAGJAGUWAR

SimpleMinds

ACOUSTICPOP-ROCK/

CAROLINE

Malgrat l’etiqueta,el grup de JimKerrno abandona l’essèn-cia èpica del seuADNmusical. Tot i això, imalgrat que algundetall electrònic i elrum-rumdel teclatsón perceptibles, hiha un esforç instru-mental per netejar eltro bombàstic que elscaracteritza.

obra mestra / excel·lent / molt bé / bo / en fi... / oblidableCRÍT ICA DE MÚSICA

SaidMuti

DE TRIPAS ROCK’N’ROLLROCK/

AUTOEDITAT

Elsaxofonistacan-viaderumbsonor, icanviael jazzper lacançóde tallpop, iemergeixunmúsicenel seusentitple inonomés instrumentista.Col·leguesde luxe–GemmaAbrié...–donen formaaunsPintorsd’Ànimesqueenalteixenunescan-çonscorrectes.

Després del seu reeixit pas pel Cruïlla, Chambao torna al Palau de laMúsica dins del festival del Mil·lenni

LaMari, ambrespecte i barraE. LINÉSBarcelona

Els seguidors de LaMari podenestar d’enhorabona ja que, unsquants mesos després del pas deChambao pel festival Cruïlla, araés el del Mil·lenni el que torna aportar a Barcelona (el 3 de fe-brer, al Palau de la Música) laformació liderada per la caris-màtica María del Mar Rodrí-guez, és a dir, LaMari de tota lavida.La presència de la carismàtica

vocalista a la capital catalana i enconcret al Palau de la Músicas’està convertint en un costum,com la mateixa artista mala-guenya reconeix. “És un marcfantàstic i, encara que t’imposirespecte, per mi no és per a resun lloc fred on tocar, i aramateixés fins i tot un lloc entranyable iacollidor... és com si fossis a casateva”.El concert que oferirà al tem-

ple modernista serà diferent enalgunes coses al que va fer al Fò-rum a l’aire lliure en ple estiu.Igual que aleshores, la carismàti-ca vocalista desbrossarà part delcontingut del seu últim disc,Nu-evo ciclo, en què es presentava ungrup musicalment més poliesti-lístic, amb vents, percussions iguitarres diverses amb sonori-tats d’altres latituds geogràfiquesi una càrrega en general més po-ètica. “El que sí que variarà ambreferència a aquell concert ésque els músics de la banda hancanviant substancialment i, amés, al concert del Palau hi hau-rà les col·laboracions especialsde Carles Benavent a la cançóLos sueños i de Dani Macaco iEmpar Sánchez junts en una al-tra”, explica LaMari.El que no ha canviat és el so

que converteix Chambao pràcti-cament en un gènere sonor per simateix. “Amb la música que fema Chambao, les etiquetes es que-

prou de sentir-lo, és un art que ami m’imposa un respecte enor-me, que em tira enrere".La veu de LaMari és, possible-

ment, una de lesmés sol·licitadesde l’espectre musical espanyol ise la pot sentir en un nombrosescol·laboracions d’estils ben dife-rents. Ahir mateix, se la va podersentir per primera vegada can-tant en català el tema Tan llunyde tu, al costat del grup Gertru-dis. I abans, amb Enrique Mo-rente, Peret, Serrat, Cesaria Évo-ra o Miguel Campello, per citar-ne només uns quants, “encaraque de vegades dic que no, no etcreguis”. “La meva veu és incon-fusible i quan em criden ja sabenel que trobaran; el que té de bo ésque el que sent la cançó sap, sen-semarge d’error, que aquesta socjo”. Aquest jo també té una imat-ge difícil d’oblidar, tant pel seucaràcter sanguini i la seva entre-ga escènica com també pels seusinnombrables tatuatges, que nodubta a mostrar satisfeta. “Tincun parell de noves incorporaci-ons –diu, de broma–, m’he fetuna flor al pit i un flamenc al braçdret. Tots els meus tatuatges sónben vius, començant pel que tinca l’esquena, un arbre amb les se-ves arrels que és com la mevaparticular genealogia familiar”.Lluitadora i tenaç –va superar

un càncer de pit que la va sor-prendre el 2005 i que va comba-tre fins a vèncer-lo de moment–,LaMari confessa que “en aquestpaís encara queda pendent elcanvi gran; permi, tots els partitspolítics que hi ha a Espanya fanpor perquè no tenen humanitat ies mouen com ho fan els diners.És que els diners són el gran pro-blema de tot això. Però jo no viscen la por; he intentat viure sem-pre a la meva manera, i aquí emteniu”.

CONCERT STUDIO

L’artista en una imatge promocional recent

El rocker senseprejudicis amb sangjordana i canària perles venes debuta enel format gran ambenèrgica col·lecció decançons produïdesper Alejo Stivel. Obrad’aires ortodoxossegons el cànon roc-ker, ambmés sangque afecte en eldetall.

Martí Serra

CANÇONSMECANOSCRITESPOP/

TEMPS RECORD

Una de les veusméssol·licitades del’escena pop acaba degravar ‘Tan lluny detu’ ambGertrudis

den curtes. De vegades llegeixescoses i flipes, la veritat, com quesonemmolt a flamenc-jazz. Peròquines coses s’escriuen! Si ha-gués de definir-nos, et diria queChambao sona a música. Unasensació semblant a la que jo vaigtenir quan vaig sentir per prime-ra vegada Radio Tarifa, Los Acti-vos o fins i tot Toumnai Diabaté.I després tenim el nostre directe,on hi ha més coses, hi ha progra-macions, hi ha chill out, cançonsa pèl, vull dir, que som més decarrer”. LaMari confessa que ésuna persona afortunada precisa-ment quan puja a l’escenari, en-tre altres coses, perquè “no m’hetrobat mai amb un públic que noconnectés amb nosaltres. No

exagero. En els meus concertsveig el públic gaudir, deixat anar,amb la camisa cap a fora i i nopo-sada als pantalons. I crec que lagent s’hopassa d’aquestamaneraperquè sempre he mirat de serhonesta, jo i també la banda. Sé elque faig bé i també el que faigmalament. I és llavors quan tincconfiança, quan puc ser desca-

rada,” explica íntimament satis-feta.Això no treu, però, que sigui fi-

del a unes prioritats quan s’enca-ra el seu públic. “Tinc molt clarquan faig un concert: el més im-portant és que jo em trobi a gustamb el que estic fent, després no-tar que estic a gust amb els meuscompanys, i només finalment,adonar-me que el públic s’ho es-tà passant bé”.I un element fonamental en

aquest ADN musical és el fla-menc. “Per descomptat, però,alerta, jo visc el flamenc des del’admiració, però és unamúsica ala qual t’has de dedicar, cal estu-diar-la. Perquè, diguin el que di-guin alguns, el flamencnon’hi ha

VENDA D’ENTRADES Aentradasdevanguardia.com15% DESCOMPTE CLUB VANGUARDIA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

128465

Diario

737 CM² - 65%

32565 €

59

España

29 Enero, 2017

P.13

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8675

Bisemanal

542 CM² - 62%

1885 €

36

España

27 Enero, 2017

P.14

Casi nadie ha recordado el cincuentenario de la muer-te de Carles Soldevila, uno de los intelectuales más bri-

llantes del Noucentisme que presi-dió Cataluña entre 1906 –el año del Glosari de Eugeni d’Ors– y 1936.

¿Por qué recordar a Soldevila? Entre otras cosas, porque dirigió «D’Ací i d’Allà», la gran revista de la burguesía catalanista que acabó hu-yendo de Cataluña en 1936. Soldevi-la fue tambien quien debatió desde el diario «La Publicitat» la inexis-tencia de novelas en una literatura noucentista alérgica a los géneros populares.

Soldevila, columnista de «La Van-guardia» y en «El Sol», novelista, dramaturgo y animador con Isabel Llorach del selecto Conferentia Club que recibía a Paul Valery y el conde Keyserling observaba ya en 1931 que su Cataluña cosmopolita se ahoga-ba. «El público al que nos dirigía-mos –escribía en «D’Ací d’Allà», di-ciembre del 31–, un público capaz de sensualizar las ideas y de ideali-

zar las sensaciones, no aumentaba en la proporción necesaria». El Nou-centisme que impulsó Acció Cata-lana naufragaba en favor del popu-lismo de la Esquerra del coronel Ma-cià. Aunque D’Ací i d’Allà intentó levantar el vuelo, el sueño de la Bar-celona «París del Migdia» devino en pesadilla del 36.

Exiliado en París, Soldevila fue testimonio de la entrada de las tro-pas alemanas y en 1942 retornó a su Ciudad Condal donde años atrás ha-bía difundido su potencial turístico en la guía «L’art d’ensenyar Barce-lona», firmada como Myself.

Soldevila-Myself era un exponen-te de cómo se denostaba a Gaudí en la Cataluña devota de Le Courbusier. La Pedrera, escribía, «es la obra de un arquitecto indiscutiblemente ge-nial, pero de un gusto lamentable»; el Modernismo, arquitectura «sen-se solta» y el Palau de la Música, una desgracia: «Solo un buen programa (musical) os ayudará a deshacer la mala impresión que el edificio pro-

ducirá a vuestros turistas». El primer libro de Soldevila en la

posguerra fue «Gracias y desgracias de Barcelona» (1943); en el prólogo, la burguesía catalanista desborda-da por la revolución que acabó apo-yando –o hubo de tolerar– el fran-quismo: «El barcelonés sólo se va -y aún de mala gana- cuando sabe que lo persiguen para matarlo. To-das las demás calamidades de direc-ción menos precisa, no logran desa-rraigarlo; las soporta con paciencia o sin ella, pero sin ocurrírsele jamás la idea de cambiar de domicilio».

En la «Guía de Barcelona» (1951), Soldevila evocaba la basílica de San-ta María del Mar previa a las hogue-ras del 36: «Lo que no nos devolve-rá nadie son las preciosas vidrieras antiguas, de las que solo una sub-siste; el Altar Mayor, obra de Deodat Casanovas en 1778 y con esculturas de Gurri, el órgano del que pendía aquella cabezota de moro, la tribu-na real, el retablo de Bernat Marto-rell y unas cuantas cosas más. Cada vez que me asomo a las hermosas naves roídas y tiznadas por el fue-go paso un mal rato. Voy a optar por no volverlas a ver y por alimentar-me de su intacto recuerdo». Conven-dría que la burguesía independen-tista que cultiva la retórica antisis-tema conociera la Historia.

Carles Soldevila, por ejemplo Columnista y dramaturgo, dirigió «D’Ací i d’Allà», la gran revista de la burguesía catalanista que acabó huyendo de Cataluña en 1936

SPECTATOR IN BARCINO

Potencial turístico

Bajo el nombre de Myself publicó «L’art d’ensenyar Barcelona», un retrato de la ciudad en 1929

JOSEP BRANGULÍ Vista de la Rambla de Barcelona en 1920

SERGI DORIA

MARÍA GÜELL BARCELONA

Sube las escaleras del Restaurante Giardinetto de dos en dos. Un fotó-grafo le pide que se siente en la ban-queta del piano para hacerle unas fo-tos y poco después se sienta a ver su vida profesional en una pantalla. Pol-do Pomés dirige el documental «Mi-guel Milá. Diseñador e interiorista. Inventor y bricoleur», una ventana a sus diseños que se po-drá ver el miérco-les 1 de febrero a las 19,30 hrs en TVE. Pomés acom-pañó a Milá durante dos años para recoger su legado. Jun-tos han recorrido diferentes rinco-nes de Barcelona que han sido esce-nario de la vida del diseñador como la Tienda Vinçon, que cerró sus puer-tas en julio 2015, el Círcol Maldà don-de tantas noches se reunió con sus amigos para cantar o el taller de su casa de Esplugues de Llobregat don-de es capaz de fabricar una mata-moscas de bambú y cuero en un tiem-po récord.

Él tiene claro que es un diseñador pre-industrial y alaba todo lo que sea artesanal. Su primer diseño fue la lámpara Tía Nuria en 1956. Desde en-tonces han llovido muchas lámpa-ras, sillas, bancos, grifos e incluso un galán muy ligero en el que cuelga cada día su ropa. Muchos de sus diseños se han convertido en clásicos. Lide-ran la lista la lámpara TM que cum-plió cincuenta años en 2011 y la ces-ta que se ha convertido en un obje-to-lámpara transportable. «Para mí un clásico es aquello que no se pue-de hacer mejor», declara Milá mien-tras comenta que se emocionó mu-cho cuando le concedíeron la Meda-lla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 2016.

La emoción es una de sus armas infalibles: «Creo en la emoción esté-tica. Cuando un diseño me empieza a emocionar es que va bien encami-nado. La estética es lo más importan-te y me declaro fan de la artesanía». «El diseño es poner orden y el orden es fundamental. Todos los diseños empiezan artesanalmente y creo que estamos viviendo un renacer de la artesanía».

Desfilan por este documental va-rios personajes como su hijo Gonza-lo Milá, André Ricard, Juli Capella o Federico Correa. Y descubrimos dos detalles de su vida muy divertidos como su pasión por el Servicio Esta-ción de la calle Aragón: «Me encan-taría vivir cerca de El Servicio Esta-ción» o la resistencia de sus sillas de mimbre que sobreviven intactas tras un lanzamiento desde una de las ven-tanas de su casa al jardín.

Miguel Milá: «Un objeto clásico es aquel que no se puede hacer mejor»

Diseño

abc.es/culturaABC DOMINGO, 29 DE ENERO DE 2017 CULTURA 65SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

9000

4077

Diario

673 CM² - 74%

4491 €

65

España

29 Enero, 2017

P.15

CATALUÑA

El juez Vidal acusa a la Generalitat de tener datos fiscales de manera ilegal PÁG. 20

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

15000

2362

Diario

885 CM² - 79%

1779 €

1,20

España

28 Enero, 2017

P.16

La confesión del exsenador Vidal pone contra las cuerdas al Gobierno de Puigdemont ● Rajoy confía en que sea cierto el desmentido de la Generalitat sobre las presuntas ilegalidades que reveló el exjuez

● ERC obliga al jurista a renunciar al escaño, la Fiscalía abre diligencias y la oposición reclama explicaciones urgentesBARCELONA/MADRID. La confesión por parte del exjuez (está expulsado de la carrera ju-dicial) y ya exsenador de Esque-rra Santi Vidal de que la Genera-litat habría obtenido de manera ilegal los datos fiscales de los ca-talanes para avanzar en la crea-ción de la Hacienda propia, que el Gobierno catalán hace listas ne-gras de jueces y que el Mossad instruye a los Mossos en materia de contraespionaje puso ayer contra las cuerdas al gabinete de Carles Puigdemont. El Gobierno catalán desmintió todas las afir-maciones del jurista y Mariano Rajoy confió en que así sea por-que sería «enormemente preocu-pante» que fueran verdad.

Aunque fuentes de las fuerzas independentistas catalanas con-sideran que algunas de las reve-laciones realizadas por Vidal en el marco de cinco conferencias impartidas en los últimos meses en pequeños foros independen-tistas son del todo punto invero-símiles, como un supuesto prea-cuerdo con la OTAN para que una Cataluña independiente par-ticipe en misiones internaciona-les, estas mismas fuentes sí que apuntaron que hay constancia de que el Gobierno catalán se está moviendo discretamente en va-rios ámbitos, pero que se desco-noce hasta qué punto y a qué ni-vel. Una de las cuestiones que tie-ne verosimilitud es que la Gene-ralitat trabaja en la configuración de un censo para el referéndum.

La reacción del independentis-mo fue contundente, consciente de que las palabras del jurista ha-cían un «flaco favor» al proceso y suponían un disparo al pie en toda regla. La Generalitat des-mintió de manera categórica sus palabras y ERC, en cuyas listas

Santiago Vidal (a la derecha), en febrero de 2015 junto a Gabriel Rufián y Oriol Junqueras. ANDREU DALMAU/EFE

La carrera política de Santi Vi-dal (San Sadurní de Noya, 1954) ha sido breve por culpa de su incontinencia verbal. Juez, pa-dre de la hipotética constitución catalana, mártir del indepen-dentismo y ahora obligado a de-jar deprisa y corriendo su esca-ño para no ser un obstáculo pa-ra el proceso soberanista. Las declaraciones fuera de tono siempre le han perjudicado. El Consejo del Poder Judicial le sancionó en 2010 por tachar al juez Juli Solaz, instructor del ca-so Palau, de «caracol» por su tardanza en la investigación. La historia se repite ahora con un eco político multiplicado con

unas manifestaciones realizadas en diferentes bolos secesionis-tas, a los que acudía como ani-mador para «generar ilusión» entre la tropa independentista. Le han caído críticas de todos los frentes, pero las más feroces llegaron desde su casa indepen-dentista. «Es megalómano» y tiene «afán de notoriedad», afir-mó sin piedad Eulalia Reguant, diputada de la CUP.

Hijo de militar y alcalde fran-quista, Vidal empezó a coger no-toriedad en los noventa por su negativa a condenar a los insu-misos del servicio militar. Fue el primer magistrado que equiparó los malos tratos con un delito de

torturas, fue pionero en el uso del catalán en la judicatura y condenó a dos años a Pedro Va-rela, dueño de la librería Europa, por apología del genocidio.

Pero el asunto que le hizo cé-lebre fue el de la constitución catalana. Vidal fue la cara visible de un grupo de expertos inde-pendentistas que por su cuenta empezaron a redactar un borra-dor. «Cada uno hace lo que quiere en su tiempo libre. Algu-nos jueces tenemos aficiones ra-ras», expresó. El CGPJ no lo en-tendió así y en 2015 le expulsó tres años de la carrera judicial. La decisión le convirtió en uno de los mártires del proceso. C. R.

De padre de la constitución catalana a obstáculo del proceso

ajustan a la realidad», aseguró. «Quiero dejar claro que en nin-gún momento he querido poner en duda que el actual Gobierno actúa con absoluto respeto a la le-galidad vigente, y que las decisio-nes que se tomen en cada mo-mento disfrutarán de la cobertu-ra legal del Parlamento de Cata-luña y la ley de transitoriedad ju-rídica», remarcó. Pero en las gra-baciones difundidas de una de las conferencias no decía lo mismo: «La Generalitat tiene todos vues-tros datos fiscales. Esto es ilegal porque está protegido por la ley de bases de datos. Son unos datos reservados, en teoría los que lle-vamos este proceso no debería-

mos tener acceso a ellos, pero a veces suceden cosas, no os dire-mos cómo, porque no es exacta-mente legal».

Fuentes de la CUP cargaron contra la cúpula de los republica-nos, pues desde hacía tiempo sa-bía cómo se despachaba el juez en charlas con la militancia y no ha-bía tomado cartas en el asunto. En el independentismo quisieron mostrarse muy críticos y moles-tos, aunque está por ver si porque mentía más que hablaba o porque se fue demasiado de la lengua y desveló secretos inconfesables de los fontaneros del proceso.

Esto es lo que investigará la Fis-calía, que ha abierto diligencias

fue elegido senador, le obligó a renunciar al escaño. «Es absolu-tamente falso. Lo desmiento de manera rotunda y categórica. Es-tas declaraciones son muy graves porque son falsas y, por lo tanto, son inaceptables para el Gobier-no catalán», dijo la portavoz de la Generalitat, Neus Munté.

Vidal, tras una reunión de ur-gencia de la plana mayor de ERC, se desdijo en un comunicado y reconoció el error «para no ser un obstáculo» para el proceso so-beranista. «He hecho unas decla-raciones en un tono coloquial, in-tentando ser didáctico sobre el proceso, pero es evidente que to-madas en su literalidad no se

para determinar si la Generalitat se apoderó ilícitamente de datos fiscales reservados y elaboró in-formes sobre la ideología de jue-ces, lo que podría suponer la «co-misión de diversos hechos delic-tivos», según el ministerio públi-co. La Generalitat se mostró dis-puesta a a colaborar en la inves-tigación y de entrada anunció que se pone «a disposición» de la Au-toridad Catalana de Protección de Datos para «someterse, a pe-tición propia, a una auditoría de la gestión y uso de los datos de carácter fiscal». El secretario de Hacienda, Lluís Salvadó, se ofre-ció además a comparecer con «urgencia» en el Parlament.

Para la oposición, en cambio, no fue suficiente, pues no en va-no la Autoridad Catalana de Pro-tección de Datos es un organis-mo de parte al ser administración autonómica. Ciudadanos y el PSC pidieron la comparecencia urgente del presidente de la Ge-neralitat, del vicepresidente y los consejeros de Gobernación, Inte-rior, Exteriores y Justicia. «Si al-guien se piensa que con la dimi-sión del senador de Esquerra es-to se olvidará, se está equivocan-do», avisó la portavoz de Ciuda-danos, Inés Arrimadas. Xavier García Albiol, del PP, instó a la Generalitat a denunciar a Vidal si sus declaraciones son falsas, algo que duda la oposición en pleno.

Falta de «cordura» Mariano Rajoy no quiso hacer más sangre y confió en los des-mentidos del Ejecutivo de Puig-demont porque de no ser así se-ría «enormemente preocupante» que el Gobierno catalán haya co-metidos esas ilegalidades y ande embarcado en esas operaciones internacionales. Por si acaso, aña-dió, la Fiscalía tendrá que confir-mar «la falsedad» de lo dicho por Vidal, cuyas palabras, a su enten-der, demuestran que el mundo in-dependentista carece de «cordu-ra, sensatez y sentido común».

El portavoz gubernamental, Íñi-go Méndez de Vigo, que también tachó de «graves» los comenta-rios del exjuez, y dio pábulo a los mismos ya que «se empieza por no acatar las sentencias del Tri-bunal Constitucional y se acaba por violar los derechos y liberta-des individuales de las personas».

En la Moncloa, sin embargo, re-lativizaron mucho el asunto por-que los servicios de inteligencia y las embajadas españolas deberían estar al tanto de los movimientos que, según Vidal, ha hecho el ‘Go-vern’ con la UE, la OTAN e Israel, así como en las altas esferas finan-cieras internacionales, y no han detectado nada de eso.

C. REINO/R. GORRIARÁN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

15000

2362

Diario

885 CM² - 79%

1779 €

1,20

España

28 Enero, 2017

P.17

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

101000

9183

Diario

549 CM² - 61%

2168 €

30

España

28 Enero, 2017

P.18

Diari NacionalDISSABTE · 28 de gener del 2017. Any XLII. Núm. 14171 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13041 - EL PUNT

1,50€

Demà, ambEl Punt Avui

La cúpula del’anteriorgovern de laGeneralitats’asseurà el 6 defebrer al bancdels acusats perhaver organitzatel 9-N.Què en penses?

Dona la teva opinió al web www.elpuntavui.cat

ENTREVISTA JOEL JOAN

“La majoriasocial la tenim,però ens volenfer creureque no”

OPINIÓ

✔Xevi Castellví✔Miquel Aguirre✔Joan Matamala✔Toni Orensanz✔Pau Masramon✔Josep Huguet✔Ester Baiges✔Josep Gifreu✔Sefa Amell

P12-14

1808

05-1

1351

97w

1703

61-1

1414

78w

El president dels EUA, Donald Trump, amb la primera ministra britànica, Theresa May, en la seva primera trobada ■ EFE

L’aliança es reforça

EUROPA-MÓN P28-29

RESPOSTA · ERC força larenúncia del senador i el governreitera que és fals que disposide les dades fiscals dels catalans

EFECTE · La fiscalia general del’Estat ordena una investigaciói Rajoy confia que concloguique les afirmacions són falses

Vidal plega i la fiscaliainvestiga el govern

NACIONAL P6-8

Sotala toga

NACIONAL P10

El PSOEi el PSCcontinuensense trobarl’encaixNo hi ha acord nien les primàries

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

117000

23138

Diario

1180 CM² - 110%

9032 €

1,8

España

28 Enero, 2017

P.19

EL PUNT AVUIDISSABTE, 28 DE GENER DEL 20178 | Nacional |

ra la tardor de l’any 2009.Manuel Fuentes havia assu-mit el programa matinal deCatalunya Ràdio i amb la in-

tenció de fer-se un lloc en el móndel dial va agafar el cas de l’escàn-dol del Palau de la Música, alesho-res en una investigació judicial inci-pient, com a bandera del seu pro-grama i d’un nou estil de fer perio-disme radiofònic sobresaltant l’au-diència cada matí amb unes mane-res estridents, més a prop d’un pis-toler venjatiu que d’un professionalde la comunicació objectiu i ben in-format. En l’estratègia de l’agitacióde Fuentes hi va tenir un paper re-llevant la participació del jutge San-tiago Vidal, que a través dels seusmicròfons va escampar que el jutgeencarregat d’investigar Fèlix Milleti companyia, Juli Solaz, era cone-gut en el sector de la toga com el“jutge cargol” per una suposadalentitud en la seva feina. No eracert. Aquelles paraules de SantiagoVidal van crear perplexitat en elsambients judicials de la ciutat onningú havia sentit anomenar maiSolaz d’aquesta manera i on tot-hom sabia que aquell jutge tenia eljutjat al dia gràcies a la seva períciaen la tècnica processal. Però eraigual, a Fuentes ja li va anar béaquella falsedat per menystenir rei-teradament Solaz amb una campa-nya que va danyar la imatge, i nonomés la imatge, del jutge instruc-tor.

Aquella no va ser ni la primera nil’última intervenció pública de San-tiago Vidal que ha provocat una re-acció de perplexitat entre el col·lec-tiu de jutges de Barcelona. Bonamostra d’això és la duresa amb quèahir va reaccionar l’associació pro-gressista Jutges per la Democràcia,de la qual Vidal va formar part fins

E

al 2015. “Ens tenia acostumats ales sortides de to, i pensàvem que jano ens podia sorprendre, però ho

ha aconseguit”, diuen els jutgesprogressistes en aquesta nota onno estalvien retrets ni adjectius per

titllar el seu excompany de menti-der: “Confiem que, com sembla queha estat en altres ocasions, les se-ves paraules siguin fruït de la sevafantasia, o d’afany de protagonismei notorietat.”

El cert és que no és difícil gestio-nar els egos quan la gent t’estima ia Santiago Vidal la gent l’estima, imolt. Una bona mostra d’aquestsentiment el jutge el va percebre eldia de Sant Jordi del 2014 quan esva fer farts de vendre i dedicar ex-emplars del seu llibre Els set pecatscapitals de la justícia, un sorpre-nent best-seller sobre una cosa que,habitualment, no interessa ningúcom és la justícia. És evident queallò que interessava al lector no erael contingut del llibre sinó el seu au-tor, que aleshores era ja un homeque havia transcendit del seu des-patx de jutge a l’esfera pública perla seva defensa al dret a decidir iper la seva presència constant amolts mitjans de comunicació.

Vidal ha tingut sempre una moltbona relació amb els mitjans de co-municació i amb els periodistes aqui sempre ha atès per informar-los, com pocs jutges ho han fet, i ai-xò ha portat més d’una ràdio i mésde dues televisions a adoptar-locom a jutge de capçalera, o jutgeper a tot el que faci falta per quanfaci falta opinar sobre qualsevol te-ma d’actualitat del món judicial

Aquesta relació ve de molt llunyde quan Santiago Vidal exercia dejutge instructor als jutjats de Bar-celona i l’any 1998 va dictar unasentència pionera contra el naziPedro Varela, propietari de la llibre-ria Europa, al barri de Gràcia. En laseva trajectòria com a jutge, quedesprés va continuar a l’Audiènciade Barcelona, Vidal va mantenir elseu tarannà progressista.

Però vet aquí que un dia el jutgeva voler parlar més enllà de les se-ves sentències. ■

CARA· La trajectòria judicial de Santiago Vidal és plena de resolucions de caràcter pioner, amb un marcat tarannàprogressista,CREU · Els companys de professió retreuen al jutge la seva tendència a la “fantasia” i “afany de protagonisme”

Jordi PanyellaBARCELONA

Santiago Vidalva néixer a Sant Sa-durní d’Anoia aviatfarà 63 anys. La sevadedicació a la redac-ció d’un projecte deConstitució per unaRepública catalana liha costat l’expedienti la sanció del ConsellGeneral del PoderJudicial, que l’haapartat tres anys dela carrera. Quan tornia incorporar-se a lacarrera judicial hohaurà de fer en undestí diferent al del’Audiència de Barce-lona, ja que la sancióimplica també per-dre el lloc de magis-trat a la secció dese-na d’aquesta instàn-cia judicial. El 2015 vaguanyar un escó alSenat presentant-seper les llistes d’Es-querra Republicana.Ell mateix ha explicatque el 2009 va serdiagnosticat d’un tu-mor cerebral, malal-tia que ha aconse-guit tenir a ratlla.

Més enllà de la toga

Santiago Vidal va anunciar ahir la seva renúncia al càrrec de senador ■ J. LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Realment és moltpreocupant que alsegle XXI es puguinsentir aquest tipus decoses”Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Un senadorindependentistas’equivoca i s’inventacoses greus en actespúblics i dimiteix”Jordi SànchezPRESIDENT DE L’ANC

“Aquestesdeclaracions són moltgreus perquè sónfalses i, per tant, sóninacceptables”Neus MuntéCONSELLERA DE PRESIDÈNCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Em sembla que hipodria haver causaperquè Protecció deDades pugui fer unainvestigació”Rafael CataláMINISTRE DE JUSTÍCIA ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Pensàvem que ja noens podia sorprendre,però ho haaconseguit”

Jutges per la DemocràciaASSOCIACIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Unes declaracionsque busquen aixecarpolèmica generen, a lavegada, polèmica al’altre costat”Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL DE PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Es podrà constatarla falsedat d’aquestesdeclaracions per bocadels portaveusd’ERC”Pedro SánchezEX-SECRETARI GENERAL DEL PSOE

“No m’imagino que elgovern de Catalunyacometi lairresponsabilitat queanuncia Vidal”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

“El govern fa tempsque juga a saltar-se lallei, que juga amb laindependència, peròaixò ja no és un joc”Inés ArrimadasPRESIDENTA DE C’S AL PARLAMENT

“És una persona ambnecessitat denotorietat i una micamegalòman”

Eulàlia ReguantDIPUTADA DE LA CUP

“Si el govern insisteixque aquestesdenúncies són falses,li demanem quedenunciï Vidal”Xavier García AlbiolPRESIDENT DEL PP AL PARLAMENT

“Un senador s’hapassejat per Catalunyadient mentides senseque ningú l’hagidesmentit”Joan CoscubielaPORTAVEU DE CSQP

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

117000

23138

Diario

1180 CM² - 110%

9032 €

1,8

España

28 Enero, 2017

P.20

Tot i així, la Caterina la Gran de la can-çó, que descrius com“una noia boja i espontània” és la Cathy, oi? Sí, penso que pots tenir raó. Sí, em va agradar escriure sobre Caterina la Gran i la vaig modelar una mica com la meva altra meitat. Sí, expressament.

Hi ha una altra cançó on parles del complex de Napoleó. ¿Tens certa fas-cinació per aquests personatges his-tòrics? Sí, però no estic dient que fossin bona gent, eh?

¿Coneixes algú amb aquest complex de Na-poleó? Estàs parlant amb ell, ha ha! Crec que vull dir més aviat que soc una mica control freak pel que fa a la meva música i a més a més crec que té a veure amb el fet de ser una persona baixeta i una estrella del pop. El complex de Napoleó té més a veure amb grans dirigents, però m’agrada relacionar-lo amb el món del pop i així també em puc vestir de Napo-leó a l’escenari. Penso que disfressar-se és un art oblidat en el món del pop.

Llegeixes gaires llibres d’història? Sí, m’agrada molt i sempre m’ha agra-

dat. Sembla que ens passa a alguns ho-mes de mitjana edat, que per alguna raó comencem a llegir llibres d’història. Però, seriosament, desconfio una mica de les persones que diuen que no els agrada la història, perquè és com dir que no vols pensar en res del que ha passat abans d’ara. Tot és història, sigui recent o antiga, i jo trobo que el planeta i la hu-manitat són fascinants.

¿Si no fossis músic hauries volgut ser escriptor o historiador?

No, no crec que sigui prou llest. És fàcil semblar es-pavilat en una cançó pop, perquè només has de fer que tot funcioni durant tres minuts i mig, en can-vi és més difícil fer-ho en

un llibre sencer, això ho trobo molt complicat. Però bé, no se sap mai, oi?

¿T’agrada combinar temes d’alta cul-tura amb el pop? En primer lloc discrepo una mica amb aquesta distinció, mai m’atreviria a sug-gerir que David Bowie, per exemple, és baixa cultura. El que passa és que no em permeto posar límits a les meves can-çons, es pot escriure del que sigui enca-ra que per alguna raó la gent només es-crigui sobre noi coneix noia-noia deixa

noi-noi molt trist. Això està bé, però pot-ser pots fer-ho d’una manera més inte-ressant i original.

¿El duet que fas amb la Cathy, Funny peculiar, és un homenatge a la música de l’era clàssica de Hollywood? Feia anys que volia escriure una d’aquestes cançons, sempre m’ha agra-dat Something stupid, interpretada per Frank i Nancy Sinatra, o l’Audrey Hep-burn cantant Moon river a Esmorzar amb diamants. No és tan fàcil com sem-bla, però em sembla que l’he clavat for-ça, aquesta, ha ha.

Foreverland, el títol del disc, es pot lle-gir com el contrari de Neverland, el país de mai més. En realitat no ho sé, em va sortir una petita història sobre un explorador mi-rant de convèncer la tripulació del seu vaixell de seguir endavant. És una me-na de metàfora sobre com mires de mantenir el somni que tenies de jove a mesura que et fas gran. Sigui el que si-gui Foreverland, pot evolucionar al llarg del temps.

No tens síndrome de Peter Pan? No, tinc síndrome de Capità Garfi, veig que em faig gran molt ràpid quan em miro al mirall cada dia. BORJA DUÑÓ AIXERCH

“Disfressar-se és un art oblidat en el món del pop”

NEIL HANNON

RAPHAËL NEAL

Líder i cantant de The Divine Comedy

MÚSICA◆ ◆

El juliol passat Neil Hannon va estrenar un parell de no-ves cançons al Vida Festival, de Vilanova i la Geltrú. Era un aperitiu del que acabarí-

em trobant a Foreverland (2016), l’onzè treball de The Divine Comedy, que el músic nord-irlandès presentarà comme il faut aquest mes de febrer al Festival del Mil·lenni. Serà al Palau de la Músi-ca, un escenari molt adequat per a un re-pertori de pop orquestral i teatral per on desfilen personatges històrics com Napoleó Bonaparte o Caterina la Gran i algun de literari com... el Capità Garfi.

Han passat sis anys entre aquest disc i l’anterior, Bang goes the knighthood. Sí, però en realitat he trigat tres anys a fer-lo. Vaig tenir molta feina en solita-ri just després de Bang goes the knighthood: una peça d’orgue per al Ro-yal Festival Hall, un parell de petites semiòperes [Sevastopol i In may] i un segon disc sobre criquet amb The Duckworth Lewis Method [Sticky wic-kets, 2013]. És a dir que, bàsicament, no havia tingut temps de començar-lo fins fa tres anys.

Aleshores, ¿The Divine Comedy s’ha convertit en una més de totes les co-ses que fas o continua sent el teu pro-jecte principal? Bé, The Divine Comedy és la meva feina fixa i és el projecte on faig exactament les coses que vull fer i on no hi ha nin-gú que em digui què he d’escriure o com hauria de sonar. En la resta de projectes hi ha sempre algun tipus de criteri ex-tern que has de satisfer.

El disc transmet cert sentiment de fe-licitat. ¿És el que tenies al cap quan el feies? Té molt a veure amb la meva història personal dels últims set anys, especial-ment amb la meva nòvia, la Cathy [la cantautora irlandesa Cathy Davey]. Òb-viament, ella em fa molt feliç però de ve-gades també em fa enfadar molt. De ma-nera que al disc hi ha les dues coses, pe-rò suposo que el sentiment dominant és de felicitat, sí.

Però les parts en què estàs enfadat so-nen més aviat còmiques o iròniques. Sí, és veritat, especialment a How can you leave me on my own, que fa broma del fet de sentir-se abandonat.

Llavors, ¿el disc és una mena de car-ta d’amor a la Cathy? No, perquè si hagués volgut escriure-li una carta d’amor li hauria escrit una carta, ha ha! Seria una cosa massa per-sonal. Quan escrius cançons explores els teus sentiments, però en realitat no-més ho fas per tu mateix, és un procés força egoista.

THE DIVINE COMEDY PALAU DE LA MÚSICA

(BARCELONA). 8 DE FEBRER

Ara Play

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

95000

12978

Semanal

706 CM² - 84%

3738 €

7

España

27 Enero, 2017

P.21

BTV Notícies

29-1-2017

Imatges del concert amb l’estrena al Palau de la Música Catalana de la Cantata de

Randa de Salvador Brotons, amb l’Orfeó Català. La notícia, que obria la secció de

cultura, inclou declaracions de Brotons.

Enllaç:

http://www.btv.cat/btvnoticies/2017/01/29/cantata-randa-homenatge-ramon-llull-arriba-

palau-musica/

http://www.btv.cat/btvnoticies/2017/01/29/cantata-randa-homenatge-ramon-llull-arriba-palau-musica/

http://www.btv.cat/btvnoticies/2017/01/29/cantata-randa-homenatge-ramon-llull-arriba-palau-musica/

Greece and Germany in harmony: elegant refinement from Kavakos and Pace in Barcelona

It was a no-nonsense start to a no-nonsense gig. Leonidas Kavakos,

Enrico Pace and a page turner strode onto the stage under the watchful

eyes of the eighteen plaster-and-mosaic muses that surround the stage at

Barcelona’s Palau de la Música Catalana, settled at their instruments and

launched at a swift canter into the presto of Beethoven’s Violin Sonata no.

4 in A minor. The lighting people were clearly caught off guard: we were a

dozen bars in before the house lights were dimmed.

z SEE FULL LISTING

“This was a tour de force from both performers in bringing the best out of a melody”

Reviewed at Palau de la Música

Catalana, Barcelona on 26 January

2017

PROGRAMME

Beethoven, Violin Sonata No. 4 in A

minor, Op.23

Beethoven, Violin Sonata no. 5 in F

major "Fruhling (Spring)", Op.24

Beethoven, Violin Sonata no. 10 in G

major, Op.96

PERFORMERS

Leonidas Kavakos, Violin

Enrico Pace, Piano

*****

By David Karlin, 27 January 2017

Leonidas Kavakos and Enrico Pace

Pàgina 1 de 3Greece and Germany in harmony: elegant refinement from Kavakos and Pace i...

30/01/2017https://bachtrack.com/review-leonidas-kavakos-enrico-pace-beethoven-sonatas-p...

This concert of three Beethoven sonatas was promoted very much as a

one man show, with a giant picture of Kavakos – as was the pair's CD set

of the sonata cycle, released three years ago to critical acclaim. But that

misrepresents the nature of the music: in these works, the violin and

piano are equal partners. The melody is traded between the two

instruments, sometimes so artfully that you forget for a moment which

instrument is carrying it. When the violin is not playing melody, it is

accompanying the pianist with a number of styles familiar from folk music:

a long held double stop, a repeated set of four note figures or a series of

little interjections.

Without taking anything away from Kavakos’s fine violin playing, the eye

opener of this concert was the piano playing of Pace. I loved the way that

he produced sustained melody from ripples of notes, with the level of

dynamics continually adjusted so that the piano was at precisely the

same level as the violin at the point where the lead changes over. I could

even sense him getting the feel of the hall: the first couple of changeovers

weren’t quite spot on, the rest of the evening was. I loved the timbre that

he achieved in the mid range and higher notes: each individual note

coming out with bell-like clarity, but the whole merging into the smoothest

legato.

Both performers shaped their phrases wonderfully, employing the subtlest

shifts in dynamic contour. While Beethoven’s music isn’t necessarily

associated with the word “subtle”, often being played with emphasis on

the Romantic Sturm und Drang, here, the music was being played with

grace, refinement and infinite variation: very much a classical reading

rather than a Romantic one.

Kavakos appealed most in the long-breathed legato passages. The last

movement of the Sonata no. 4 was a delicious example, as was the most

famous passage of the evening: the first movement of the Sonata no. 5 in

****1 READ MORE

***** READ MORE

WHAT'S ON?

FIND CONCERTS NOW

JANUARY 2017

Mon Tue Wed Thu Fri Sat Sun

01

02 03 04 05 06 07 08

09 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30 31

Evening performance

Matinee performance

1 More Concert reviews

Brüsseler Philharmoniker erobern Salzburg

Christine Arnold, 1st March

Die Brüsseler Philharmoniker und ihr

Chefdirigent Michel Tabachnik

brachten mit Pianist Enrico Pace

einen Abend voller Glanzmomente in

Salzburgs Festspielhaus.

In memoriam Zoltán Kocsis

Zoltán Szabó, 5th December

Crisp Bartók, eloquent Schubert and

a poignant tribute to Zoltán Kocsis in

the Budapest Festival Orchestra's

latest concert.

Mariinsky Orchestra strikes gold in Zurich

Sarah Batschelet, 16th November

Valery Gergiev recently toured with

the superb Mariinsky Orchestra,

offering the Zurich audience a

© Antoni Bofill

Leonidas Kavakos and Enrico Pace

© Antoni Bofill



F major “Spring”. This was a tour de force from both performers in

bringing the best out of a melody, passing it between each other, varying

it, wandering off on a diversion until the melody returns like an old friend.

The second movement was truly music to soothe a troubled soul; the

short scherzo well executed and delightfully quirky. And although all the

music in this concert very much conformed to classical form, you could

never complain of monotony of mood: neat double stops and a smooth

Bach-like chord progression in the Sonata no. 10 in G major gave way to

a passage that was cheerful to the point of being jaunty, followed by

dreamy loveliness in the second movement. In its fourth movement, we

heard Kavakos notching up the intensity of the accenting for the first time

of the evening.

This wasn’t a flawless performance, but it’s easy to forgive half a dozen

slight squeaks and hesitations in over an hour of music. If I have one

complaint about the performance, it’s that I would have wished for more

abandon and heavier sforzandi: the emphasis on refined elegance was a

fraction too far for me. But that’s a very personal view: without question,

this was music making of the very highest order, in a hall whose bright

and clear acoustic was perfectly suited to the style of performance.

We may not be living in the era of greatest harmony between Greece and

Germany, but this concert was an event to bely that, providing a rare treat

to anyone from any nation.

0 COMMENTS

To add a comment, please Login or register

****1 READ MORE

****1 READ MORE

programme marked by startling

contrasts.

Technically faultless: terrific Brahms from Kavakos

David Truslove, 14th November

Paavo Järvi continues his Nielsen

exploration with performances that

demonstrate his attraction to Haydn

and love of Brahms.

MORE REVIEWS...

Become a Bachtrack reviewer?

Mobile version

Site map Help with searching Contact us About us Link to us Cookies Privacy

© 2010-2017 Bachtrack Ltd. All rights reserved. Click here for conditions of use



INICIO (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/)

PRESS-MUSIC (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/?PAGE_ID=303)

CONTACTO (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/?PAGE_ID=50)

PUBLICIDAD (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/?PAGE_ID=52)

ENTREVISTAS (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/?PAGE_ID=48)

AUDITORI (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/?PAGE_ID=44)

PALAU (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/?PAGE_ID=229)

LICEU (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/?PAGE_ID=42)

30.1.2017

(https://www.facebook.com/pressmusicpress/)(https://twitter.com/pressmusicpress)(mailto:info@press-

P R E S S - M U S I C . C O M

( H T T P : / / W W W . P R E S S -

M U S I C . C O M / )

POSTED ON 29.1.2017 (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/?

P=630) BY PRESS-MUSIC (HTTP://WWW.PRESS-MUSIC.COM/?

AUTHOR=1)

Kavakos & Pace

Categories

Crítica

(http://www.press-

music.com/?

cat=11)

Editorial

(http://www.press-

Pàgina 1 de 4press-music.com | Kavakos & Pace

30/01/2017http://www.press-music.com/?p=630

(http://www.press-music.com/wp-

content/uploads/2017/01/violinista-leonidas-

kavakos-pianista-enrico-pace-durante-concierto-

beethoven-palau-musica-1475660918163.jpg)

(Photo by Antoni Bofill)

By PAULA SANCHEZBy PAULA SANCHEZBy PAULA SANCHEZBy PAULA SANCHEZ ENE. 26, 2017

Un Beethoven sereno y clásico conformó el segundo

concierto de esta temporada de Kavakos y Pace en el

Palau.

El primer contacto de la noche, con la Sonata núm. 4

en La menor Op.23, fue una pequeña muestra de lo

que se confirmaría a lo largo de la velada: un duo de

envidiable solidez. La inocencia del segundo

movimiento, la sinceridad y la franqueza de la

música, estuvieron más que manifiestas como

atributos en la ejecución del duo. Aun así, no

olvidaron el brío e ímpetu del primer movimiento, así

como tampoco la picardía del tercero.

La tenacidad y sincronía del conjunto se hizo todavía

más expresa en la Sonata núm. 5 en Fa Mayor Op.24

“Spring”, donde la naturaleza jovial de la obra

trascendió al violín de Kavakos de sonido cálido,

aterciopelado, con el piano de Pace arropando cada

nota como única y singular. Sería imperdonable no

mencionar el inicio del segundo movimiento, Adagio

music.com/?

cat=14)

News

(http://www.press-

music.com/?

cat=10)

Latest Posts

Kavakos & Pace

(http://www.press-

music.com/?

p=630)

Jerusalem en el

Auditori

(http://www.press-

music.com/?

p=623)

Concert de Kunde

(http://www.press-

music.com/?

p=617)

Trio Ludwig al

Palau

(http://www.press-

music.com/?

p=611)

Palabras sin música

(http://www.press-

music.com/?

p=598)



molto espressivo, donde el pianista consiguió que, un

26 de enero lluvioso, se abriera la primera flor de la

primavera prometida.

Los intérpretes habían ilustrado, hasta este punto y

en cada uno de los movimientos, su estilo, fieles a él

sin excepción: la corrección, la pulcritud, la

transparencia y la claridad ante todo. Pulcritud que

algunos considerarían quizás excesiva, teniendo en

cuenta el temperamento de Beethoven, pero que sin

duda marcó la interpretación en todas y cada una de

las tres Sonatas. Contribuyeron varios factores a

lograr esta pureza, el dominio técnico completo de

Leónidas Kavakos, con un control absoluto del arco y

una mano izquierda totalmente fluida; y la nitidez al

piano de Enrico Pace, con el uso magistral del pedal y

una inventiva asombrosa. Asimismo, el concepto de

sonido de ambos y el trabajo camerístico fueron

esenciales.

La segunda parte del concierto, conformada por la

Sonata núm.10 en Sol Mayor Op.96 “The cockrow”,

mostró un Beethoven más maduro pero, aun así, los

músicos exprimieron el estilo propuesto desde el

inicio, creando una sensación de cierta austeridad en

el primer movimiento que evolucionó hacia el final y

logró una interpretación equilibrada y más osada que

el principio, si bien, el gallo no ofreció su mejor

canto.

Un concierto donde no solo el violín y el violinista

fueron los protagonistas, un concierto donde el piano

y el pianista entrañaron un gran papel. Una

excepcional lección de música de cámara.

Tel.932–957–200, palaumusica.cat

Twittear

20 personas han recomendado esto. Registrarte para ver qué recomiendan tus amigos.RecomendarRecomendar CompartirCompartir

Gergiev a l'Auditori

(http://www.press-

music.com/?

p=587)

Bach, Honegger &

Schulhoff

(http://www.press-

music.com/?

p=565)

Las Goldberg de

Zhu

(http://www.press-

music.com/?

p=550)

Pianista... poeta

(http://www.press-

music.com/?

p=542)

Werther seduce

(http://www.press-

music.com/?

p=554)

Archives

enero 2017

(http://www.press-

music.com/?

m=201701)

diciembre 2016

(http://www.press-



Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · La Vanguardia - Catalán - 29/01/2017 Pericas,...

Documents

Transcript of Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · La Vanguardia - Catalán - 29/01/2017 Pericas,...