Revista Mà 8 Osona

?4

Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

4

a

REPORTATGE P. 6-7

A Osona hi ha més de 7.600 persones a l’atur. El sector de la construcció és el més afectat

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

Revista gratuïta

Torna l’atur La crisi a Osona

Número 8Octubre 2008

“No me siento representado por España, sino

por un país imaginario, Andaluña”

wathisigh ca ila nac mumatal zi Espanya walakin as yij nadawla xayaliya Andaliña

“I don’t feel represented by Spain but by an

imaginary country, Andalunya”

«Je ne me sens pas représenté par l’Espagne, mais plutôt par un pays imagi-naire, l’Andalogne»

ENTREVISTAP. 4-5“No em sento represen-tat per Espanya, sinó per un país imaginari que es diu Andalunya”

Lluís CabreraPresident del Taller

de Músics

El índice de paro sigue crecien-

do en Osona

alqaima sa sumaj aqat àad

atgàad di Osona

The unemployment rate in

Osona continues to rise

Le taux de chômage

toujours en hausse dans

le canton d’Osona

SOCIETAT P. 19

Un curs per assessorar famílies immigrades

NOTICIES P. 9

Un nou espai per a infants, l’Escola de la Pau

Un grupo de jóvenes se forma para poder orientar a las fa-milias extranjerasij majmuà ihamucan aswajdan adsramdan imsarmad an fam-ilyat an yamhajan

A group of young people receive training to orientate foreign familiesUn groupe de jeunes suit une formation en mat-ière d’assistance aux familles im-migrées

Un grupo de jóvenes crean un espacio gratuito para niños i niñasij naljamàa ihamucan aguin ij anwamcan anba-tar itahramin adyahra-man

A group of young people create a free space for boys and girlsUn groupe de jeunes a créé un espace gratuit pour les enfants

F: X

evi Quir

ante

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

l

CULTURA P. 12

La Gimcana de les llengües

Ha empezado la Gincana de las lenguas yabda la Gincana anyirsa-wan antutalayt

The Languages Gymkhana beginsCoup d’envoi du «Gymkhana des langues»

4

La Revista Mà, premiada por su vocación integra-doraaljarida Ma traba kwadi sarxadmat anas natàayuc

The Revista Mà, winner of an award for its work for integrationLe Magazine Mà reçoit unprix pour son travail en matière d’intégration l

F: X

evi Quir

ante

NOTICIES P. 9

Premi Candel per a la Revista Mà

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

[email protected]

EL CATALÀ T’AJUDA A LA FEINA!

La Unió Comarcal d’Osona de la UGT de Catalunya, con-juntament amb l’associació SOCIALCAT i amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya inicia una campanya per fomentar el coneixement de la llengua catalana en el món laboral. Amb l’eslògan “El català t’ajuda a la feina”, es vol animar als treballadors i treballadores que no el sa-ben a aprendre l’idioma per-què puguin accedir a més i millors llocs de treball.

El material editat és un posagots que es distribuirà a comerços i locals destinats a la restauració.

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Has dejado de comprar algo por culpa de la crisis?

NEXT QUESTION:Have you not bought some-thing because of the crisis?

ASEQSI ID GHAYASSEN:¿ma at-samhad watasighad ca haja zagami tabda akrisiz?

LA PROCHAINE QUESTION : Vous êtes-vous refusé quelque chose à cause de la crise ?

De la crisi del totxo a la crisi financeraAquest mes en Cesc Poch no ha pogut fer l’edito-rial i m’ha demanat que parlessim de la crisi. La percepció que se n’extreu del dia a dia a Osona és la següent: el que va començar amb la desbanda-da del sector del totxo està derivant a una crisi estrictament financera. Però no ens referim a “Wall Street”, ni a “Down Jones”, ni a “Nasdaq”. Parlem d’una situació més propera: els bancs han decidit tancar l’aixeta per als particulars i per a les empreses, sense distinció del sector d’activi-tat. La sensació que dóna és que tot es deu a una gestió dubtosa dels bancs i d’algunes entitats d’estalvi que han acostumat a tothom (particu-lars i empreses) a viure a crèdit i en alguns casos molt per sobre del poder adquisitiu real. Això sembla que es tradueix en un efecte dòmino i que, per tant, els treballadors que venen al sindicat o a l’Inem amb extincions de contracte no són estrictament del sector de la construcció, si no també del sector serveis, del metall o fins i tot del sector alimentari. Estem en una primera fase: de moment els ha tocat rebre principal-ment a treballadors de la construcció i del tèxtil i també als que estaven treballant en empreses de treball temporal o amb contractes temporals sense distinció del sector d’activitat. Però dóna la sensació que el pitjor està per arribar i que el 2009 pot ser realment dur. Les prespectives no són bones i s’està començant a tancar el cercle: comencem a atendre treballadors principal-ment estrangers que no poden pagar préstecs i hipoteques, de les quals, un cop analitzades, se’n desprèn una certa actuació amb mala fe de les entitats bancàries que no van informar correcta-ment de les condicions d’aquests préstecs, alguns amb tipus d’interès que esgarrifen. Per tant, un es pregunta realment si existeix un control tècnic i polític efectiu sobre aquests bancs que porten anys declarant beneficis astronòmics. Són ells els responsables principals de les cues que han tornat a les oficines de l’Inem?

g

*

EDITORIAL

EDITORIALLa crisis tiene un impacto muy fuerte en la comarca de OsonaAR’MATBAÀal azma taga ij natatir yam-ghar aswatas di comarca an OSONA

EDITORIALThe crisis is hitting Osona very hardEDITORIALLes effets de la crise sont particulièrement sensibles dans le canton d’Osona

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Josep Camprubí

Jo, com a marroquina i resident durant molts anys a Espanya, penso que el Ramadà no influeix en el treball, encara que sí que influeix quan el Ramadà s’escau en els mesos més calorosos i la per-sona que el fa està treballant. Això només és qüestió d’acostumar-se. A mi, precisament, m’agrada molt el Ramadà, penso que és un mes en què els musulmans estan molt units entre ells i un mes en què la nostra religió es practica més.Souad Bobouh Abakouy18 anys. Santa Eugènia de Berga

Sóc una jove catalana i afortu-nadament fa 2 anys i mig vaig entrar a l’Islam. Aquest any he pogut gaudir per tercer cop el dejuni del Ramadà, viscut amb fe i alegria. El fet de sentir la gana dins nostre ens fa més pro-pers als que la pateixen dia rere dia. És un esforç molt valorat i evidentment en l’àmbit laboral pot afectar, sobretot en feines més feixugues, però mai portar problemes. Déu no dóna a una formiga la càrrega d’un elefant.

La fe ajuda a resistir, perquè la recompensa és molt més gran. Cristina Vilaplana 23 anys. Gavà

No crec que porti cap problema a la feina, ja que les perosnes que celebren el Ramadà estan acostu-mades a fer-ho cada any. Conec persones que l’han celebrat al llarg de la seva vida i mai han tingut cap problema a l’hora de complir les seves obligacions laborals No és una celebració incompatible amb el treball, i crec que qui pensa el contrari és que desconeix i està mal informat sobre aquest cele-bració musulmana.Dúnia El-Atmani Sabaté 23 anys. Vic

No crec que la celebració del Ramadà porti cap problema a la feina. La il·lusió i el desig, i la fidelitat a la religió musulmana no porta cap problema.El problema es que en els països musulmans treballen de 8 del matí fins al 3 de la tarda, i aquest horari no es pot fer aquí. Això fa que alguns treballadors no gaudei-xin bé del mes del Ramadà, el mes més sagrat pels musulmans de tot el món. Un altre problema és que algunes empreses no donen cap dia de festa per celebrar la festa del Ramadà.Mustapha Bouziane Edat. Vic

No crec que la celebració del Ramadà hagi de portar problemes a la feina, tot i que entenc que pels treballadors musulmans ha de ser dur, sobretot si treballen en sec-tors com el de la construcció, i no poden fer ni un glop d’aigua! En tot cas, el problema deu ser passar els primers dies del mes. Clara Pla 26 anys. Manlleu

Creus que la celebració del Ramadà porta problemes a la feina?

LAS MENTIRAS DEL RACISMO “Los inmigrantes son ignorantes i tienen un nivel cultural bajo”IKHARRIQAN N’RÙNSORIAimhajan daysan aljahl oghasan mustawa ant-wusna yadàaf atas

THE LIES OF RACISM“Immigrants are igno-rant and uneducated”LAS MENSONGES DU RACISME« Les immigrés sont ignorants et ont un niveau culturel médiocre »

r

Un dels tòpics més estesos sobre les persones immigrades és que “són ignorants” o que “tenen un nivell cultural baix”. Un estudi fet pel Departament de Benestar i Família i la Universitat de Barcelona mostra que les persones estrangeres de les comarques de Barcelona tenen un bon nivell cultural. Un 20’3% d’aquestes ha acabat els estudis universitaris i un 44%, els secundaris. Només el 2% es declara analfabet. Pel que fa a Vic, segons dades del cens municipal de l’ajuntament, la majoria de persones immigrades tenen estudis primaris, mentre que un alt percentatge de per-sones que provenen de països com Bolívia (34%), Colòmbia (38%) i l’Equador (46%), en tenen també de secundaris.

“Els immigrants tenen un nivell cultural baix”

LES MENTIDES DEL RACISME (8):

Participa!

Propera pregunta

Has deixat de comprar

alguna cosa per culpa

de la crisi?

Envia la teva opinió a:

[email protected]




4

Com explicaria què és la cultura andalusa?És tot el que fan els éssers i les persones que habiten en aquell territori, però si no posem cap cànon es confon cultura amb oci i entreteniment, que és el que a mi em preocupa més. Els es-tereotips de la cultura andalusa són els faralaes, les sevillanes... Una barreja que per a mi té poc a veure amb la cultura andalusa. No es parla ni de poesia, ni de cinema, ni de gent jove que fa coses molt interessants, ni de lit-eratura. Segons el que es pensa, Andalusia és igual a Espanya, com va fer creure Franco. Tots els tòpics han recaigut sobre An-dalusia. És una cultura molt rica, i el flamenc, que és una de les músiques i danses més riques del món, hauria d’haver estat motiu d’orgull pel govern andalús. Ens hem quedat amb les qüestions més superficials, que és el que aquí a Catalunya els ha inter-essat al PSC-PSOE i a CiU. Han jugat amb els tòpics, igual com hi va jugar el franquisme, i hi ha una visió estereotipada del fet

andalús. Jo no em sento repre-sentat per Espanya, malgrat que no sóc hispanofòvic, em sentiria més representat en un país im-aginari que tinc al meu cervell, Andalunya, perquè és el bressol de la barreja d’un país, Andalu-sia, i un viatge cap a Catalunya, un empelt que em van fer i que no he rebutjat.

Va impulsar la Peña Fla-menca Enrique Morente per explicar tot això?La vam inaugurar l’any 1969, jo tenia 15 anys. Era una penya flamenca molt atípica perquè hi havia molta agitació. Ens van cedir un soterrani de la par-ròquia de Sant Sebastià, a Nou Barris, i allà hi havia classes d’Economia, de Català, de Cièn-cies Socials, fèiem cinefòrum, teatre... Va ser una cosa molt interessant. Hi havia molta gent gran i també de molt jove, era molt curiós. Els grans proven-ien de la cultura llibertària, i nosaltres, que érem més joves, vam començar a conèixer aquesta filosofia. Allà vam

conèixer l’Enrique Morente, i vam fer gires, i al 77, després de les primeres eleccions, ens vam dissoldre, vam considerar que la feina ja estava feta.

Era molt diferent que la resta d’associacions anda-luses?Molt diferent. El diputat Josep Maria Balcells ens feia cursos de català, i en Pasqual Maragall ens feia de professor de Ciències Socials i d’Economia, ens expli-cava perquè allà, a Nou Barris, érem pobres, i a Pedralbes eren rics. I ell ja anava pensant com solucionar això...

I quan es desfà la Peña us veu integrar a l’Ateneu Popular Nou Barris...Era una planta asfàltica i la vam enderrocar. Va ser la primera lluita en què es va reivindicar cultura i ecologia, reivindicàvem cultura per als barris de trebal-ladors, i la figura, era l’Ateneu. Ara encara funciona, hi ha un sistema autogestionat, no és com un centre cívic, però clar, el

“Em sento més representat en un país imaginari que tinc al meu cervell, Andalunya”

Lluís Cabrera, president d’‘Els altres andalusos’ i director i fundador del Taller de Músics

Entrevista

LLluís Cabrera, Fundador del Taller de Músics

Des que va arribar a Catalunya l’any 1964, Lluís Cabrera no ha deixat de lluitar pels drets de la classe tre-balladora. Procedent de la filosofia llibertària, va impulsar la Peña Flamenca Enrique Mo-rente, l’Ateneu Popular Nou Barris i l’entitat Els altres andalusos. No se sent representat pels tòpics andalusos i reivindica una cultura andalusa allunyada dels estereotips proce-dents del franquisme.Sara Blázquez Barcelona

gEntrevista a Lluís Cabre-ra, fundador i presidente del Taller de Músicosamsawar ak Lluis Cabrera;amuasis u dara-yas natmsmunt imaghnaj

Interview with Lluís Cabrera, founder and president of the Musi-cians’ WorkshopUn entretien avec Lluís Cabrera, fondateur et président du Taller de Músicos (L’Atelier des musiciens)

F: X

evi Quir

ante



sistema va partir de la filosofia llibertària.

Vostè presideix l’entitat Els altres andalusos, què vol dir amb “els altres”?Vam muntar aquesta associació a partir d’una enrabiada que vaig tenir quan el juliol del 2004, a La Vanguardia, va sortir Francisco García Prieto, presi-dent de la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña analitzant la Feria de Abril d’aquell any, i deia una frase terrible: “Som 882.000 andalu-sos a Catalunya, les autoritats catalanes tampoc ens donen tants diners, no arriba ni a un euro per andalús.” Vaig pensar que aquest home demanava subvencions i parlava en nom de tots els andalusos. Al marge de l’origen de cadascuna de les persones que avui formem Cat-alunya, políticament, som tots catalans. La meitat de Catalunya és una barreja, hem tingut fills en comú. Aquest senyor no pot demanar ajuda de part de 882.000 persones. Vaig pensar que havia de fer alguna cosa per contrarestar aquest discurs que pot confrontar i segmentar Catalunya per l’origen de les persones. I el més important és la feina que fem, com el llibre Els altres andalusos. La idea és que Catalunya és mestissa o no serà.

No creu que el diner públic hagi de pagar la ‘Feria de Abril’...No s’ha de confondre l’oci i l’entreteniment amb la cultura. Nosaltres no estem en contra de la Feria de Abril, el que diem és que ja que es fa, que s’apliqui el model econòmic que s’aplica a Sevilla. A més, encara que hàgim nascut a Andalusia, no ens sen-tim representats ni per El Rocío, ni per la Semana Santa, ni per la Feria de Abril. Som uns andalusos atípics, per això ens diem “els altres”.

Quines diferències hi ha entre la immigració que va arribar els anys 50 i la que ha arribat els últims anys?A Catalunya arriben persones perquè hi ha feina que els que vivim aquí no la volem fer. Hi ha una tendència ideològica intel·lectual que considera que aquell desplaçament del sud cap aquí va ensorrar la llengua catalana. Això no és cert. Les classes populars nouvingudes i les d’aquí es van ajuntar i, colze a colze, van construir el país. I ara diuen que el problema són els llatinoamericans.

Què el va portar a fundar el Taller de Músics?Vam conèixer molts músics a

l’Ateneu Popular Nou Barris, i vam pensar a muntar una escola de música que utilitzés la música moderna i la música popular, no la música clàssica, per ensenyar la gent, i vam anar creixent. Hem crescut, hem consolidat un programa d’estudis autòcton, i ja fa trenta anys que treballem. A part de l’Escola, tenim música en directe, tenim una petita discogràfica, fem produccions... Hem creat com una institució que és com una facultat i ve gent de tot el món. Es pot fer flamenc en cat-alà?I tant! Hi ha enregistraments de principis de segle, de gitanos d’Hostafranc, que canten en

català. No és que es pugui fer, és que ja s’ha fet. Canten tangos, soleás, rondeñas en català... I no és un tema del Miguel Poveda d’ara, sinó que fa segles que els gitanos canten en català. El Miguel Poveda ha fet un disc de poetes catalans, però només es pot considerar flamenc Tenim la boca seca.

Fins quan s’és immigrant?Jo crec que mai. El 19 d’agost de 1964 vaig sortir d’Arbuniel (Jaén) i em vaig instal·lar a Nou Barris. El 20 d’agost vaig deixar de ser immigrant. Em vaig fer amic de l’únic nen català del meu carrer, el Joan, i al cap de tres mesos ja parlava català, molt malament, però el parlava.

Què en pensa de l’associacionisme de les persones immigrades?

Amb això hem de vigilar, jo crec que l’associacionisme ha de ser intercultural, barre-jat. A més, jo crec que la majoria de les persones immigrades no s’associen. S’associa una minoria, i aquesta minoria parla davant dels polítics en nom de tot el col·lectiu, i això és molt perillós. Es converteixen en interlocutors i demanen ajudes que tenen a veure amb l’oci i l’entreteniment, i els polítics estan molt interessats en això.

g“La cultura andaluza carga con muchos estereotipos”atwusna an andalusya atàamar atas sacak-liyat

“I tant que es pot fer flamenc en català! De fet, ja fa segles que els gitanos canten en català”

“Los gitanos hace siglos que cantan en catalán”imadyazan atas an-raqrun zigami atghanjan sa atkatalant

“The gypsies have been singing in Catalan for hundreds of years”« Cela fait des siècles que les Gitans chantent en catalan »

gF

: X

evi Quir

ante

“The Andalusian cul-ture is weighed down with clichéd stereotypes”«La culture andalouse est pleine de stéréotypes»




6Reportatge

El tema del mes

“Es pot dir que abans, el perfil de persona aturada era una dona, major de 45 anys, procedent del tèxtil”, diu Imma Bové, tècnica d’ocupació de l’UGT d’Osona. Ara, però, el perfil ha canviat. Es comen-ça a notar que hi ha més homes, la majoria provenen del sector de la construcció, molts dels quals són d’origen estranger. “Són de difícil recol·locació”, diu Bové, “presenten dèficits de formació i ocupaven llocs de peonatge”. En els darrers mesos es detecta que les empreses tenen problemes de liquiditat per pagar els treballadors, i proposen reduccions de nòmina o d’horari, és a dir, reduccions de salari, a més “a l’atur estructural femení de la comarca se li sumen expedients de regulació”, diu Bové. I és que les xifres parlen per si soles. Segons dades de l’últim informe de l’Observatori d’Osona per al desenvolupament local (ODLO), l’índex d’atur de la comar-ca segueix creixent, i el mes de setembre se situava en 7.600 per-sones, la xifra més alta dels darrers tres anys. L’augment respecte del mes anterior és d’un 2,47%, mentre que si es comparen les dades amb les del mateix mes de l’any anterior, l’increment ha estat d’un 36,62%. Actualment, a Osona, la taxa d’atur és d’un 11,62%, una

xifra lleugerament superior a la de Catalunya, que se situa en un 11,30%. Del total dels aturats a Osona, 3.336 són homes, mentre que 4.264 són dones, la taxa d’atur és, doncs, d’un 8,85% la dels homes i d’un 15,39% la de les dones.Per sectors d’activitat, el sector de la indústria, amb 3.122 aturats i el de serveis, amb 3.026 aturats, són els que registren el nombre més elevat de persones en situació d’atur. Malgrat tot, el sector de la construcció és el que percen-tualment registra un nombre major d’aturats respecte al mes anterior (11,60%) i respecte l’any passat (107,40%). Pep Camprubí, advocat laboralista, assegura que darrerament li ve molta més gent “que els acomiaden, sobretot de la construcció”. Diu que “hi ha casos de tot tipus, n’hi ha que arriben a un acord amb l’empresa i els paguem els que els toca, d’altres que els paguen només 20 dies per any treballat, i d’altres casos en que l’empresa tanca i deu salaris, indemnitzacions, i no els dóna als treballadors ni els documents per anar a l’atur”. I és que la crisi no ha perdonat ningú. Camprubí asse-gura que els aturats són tant “gent del país, com d’origen estranger, el que passa que les persones im-migrades treballen en les pitjors empreses i no tenen tanta facilitat per negociar amb l’empresa”. “No hi ha un perfil concret de persona aturada, per desgràcia hi ha molta gent a l’atur”, diu una representant de l’equip tècnic de l’Oficina de Treball (OTG). Des de l’OTG creuen que la formació és bàsica, i que la gent se n’ha de conscienciar, “cal un reciclatge continu, així, la inserció seria molt més fàcil, tot i la crisi”. De tota manera, a l’Oficina de Treball també han notat l’augment de l’atur, sobretot des del mes de juny, per això insisteixen en que “la formació obre les portes a una nova feina més qualificada”. Segons l’equip tècnic de l’OTG “hi ha polítiques actives d’ocupació”, dividides en sis grans branques, que totes funcionen. Hi ha pro-grames d’informació i orientació professional, formació, programes de promoció de l’ocupació, progra-

Torna l’atur. Un temps enrere, l’atur represen-tava aproximadament un 7 o un 8%, i era pràcticament tècnic, mentre que l’atur fe-mení representava el doble, a conseqüència de la crisi del tèxtil i els temps de bonança que vivía la construc-ció. Les xifres actuals van pujant i tot fa pen-sar que se superaran les xifres anteriors.Sara Blázquez Vic

F: X

evi Quir

ante

gEl sector de la construcción es el más afectado por la crisisalqitaà anrabni adwani itar-qaf azma atas

The construction sector is the hardest hit by the crisisLe secteur du bâtiment est le plus directement touché par la crise

Torna l’atur


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

mes mixtos de formació i treball, programes internacionals i projec-tes innovadors. Cada vegada hi ha més gent interessada en fer cursos, i fins i tot en rebre una orientació, “En el moment de crisi la gent està més conscienciada de formar-se, i és que la preparació és clau”. El primer sector que va patir la crisi va ser el tèxtil, mentre que darrere seu van caure les pells i llavors la construcció, “tot i que a la comarca hi ha un teixit empresarial important, no ens n’escapem, passem un moment difícil”, diu l’equip tècnic de l’OTG. Segons diuen, són les feines menys especialitzades les que més han patit, “i la formació és clau en tots els àmbits, obre unes perspectives que una persona no formada no té, fins i tot té un ventall de feina més ampli”.Segons Pep Camprubí són el sector de la construcció i els seus derivats (la fusteria, la pintura, els fabri-cants de materials de construc-ció...) els que més pateixen la crisi. “Pel que fa a les indústries han començat a treure gent d’ETT, i no renoven els contractes temporals, aquest és el primer pas”. Durant

els darrers mesos són moltes les empreses que han anat acomia-dant molts dels seus treballadors. Moltes, a causa de l’efecte dòmino, per la baixada de vendes, o per les dificultats financeres, “és evident que hi ha hagut una baixada de vendes real, però moltes empreses també s’han trobat que els bancs els han deixat de donar crèdits”, diu Camprubí. És cert que mol-tes de les

per-so-nes afec-tades per l’atur són perso-nes d’origen estranger, però s’ha de tenir en

compte que molts d’ells tenien contractes temporals, treballaven per alguna ETT, o a la construcció. “És com una primera fase, si tot això segueix, al final hauran de treure gent de plantilla. El que passa és que moltes empreses estaven treballant per sobre de les

seves possibili-tats”.

Segons les

da

des de contractació de l’últim estudi de l’ODLO, el total de contractes que hi ha formalitzats a la comarca d’Osona és de 3.403. D’aquests, 2.654 són temporals, mentre que només 749 són inde-finits. Això situa la taxa de tem-poralitat en un 77,91%. La variació respecte del mes anterior és molt significativa (60,97%), mentre que si es comparen les dades amb les del darrer any, la variació ha estat d’un -12,45%, una tendència que es va seguint durant el període post-vacances dels darrers anys. Del total de persones contractades de forma temporal, 1.227 són homes i 1.427 són dones. Pel que fa als con-tractes indefinits, 338 són homes i 441 són dones, és el segment que ha experimentat un augment més important comparativament

amb el mes anterior. Tots aquests fets, evidentment, te-nen unes repercussions a les famí-lies. L’atur no els dóna per arribar a final de mes, i les famílies que més ho pateixen són aquelles en què només treballa un membre de la família, per exemple, el pare.

Los trabajos menos es-pecializados son los más afectados

raxdayam iwa ghayadji ataxasus atini iyadaran atas sal azmaThe unskilled are the most affectedLes emplois les moins quali-fiés sont les plus touchés

g

FO

NT

: ODLO

Evolució de l’atur a la comarca d’Osona (2006-2007-2008)

En Osona hay más de 7.600 personas en el parodi OZONA dini aktar zi 7.600 antawdan waxad-man acallan di asomaj

In Osona there are more than 7,600 people unem-ployedLe canton d’Osona compte 7 600 chômeurs

g

F: X

evi Quir

ante

Sectors

d’activitat

TOTAL 7600

Nombre

d’aturats

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

No Ocup. Ant.

Atur registrat a Osona per sectors d’activitat. Setembre 2008

143

3122

981

3026

328

F: Xevi Quirante




8

Beneït o indigne any 1492?

Quina pregunta... És la que ens fem milions d’immigrants del continent americà avui dia, sobretot quan veiem i sentim, actualment, l’orgull d’un país d’haver estat els primers d’arribar a descobrir un nou conti-

nent al qual van posar el nom d’Amèrica. La història ja la coneixem, qui no la sap? Segons qui en parli deixa clar que va ser un “gran descobriment”, considerat un dels fets més importants de la Història Universal. És cert, també, que va donar pas, uns anys després, a la conquesta del món per part d’Europa. Però les conseqüències d’aquell “descobriment”, i de la importància del ma-teix per a Espanya i els altres països d’Europa, es passen per alt, o bé no se’n vol parlar, dels mals que avui encara persisteixen. El contagi de malalties que portaven els europeus (verola, tifus, febre groga, etc.) va produir una gran mortaldat; la imposició de l’idioma es-panyol i el portuguès en les seves respectives zones d’influència, a més de la religió catòli-ca, que va passar a ser oficial, va generar una població amb alts nivells genètics i culturals entre pobles originaris, africans subsaharians i europeus. Sense deixar de banda la qüestió principal, que va ser la riquesa generada a través de l’extracció de plata i or. Una altra important conseqüència de l’arribada dels europeus a Amèrica va ser la difusió mundial dels ali-ments que havien estat desenvolupats per les cultures americanes, que avui s’estima que constitueixen el 75% dels aliments consumits per la humanitat, entre els quals hi ha el blat de moro, la papa, la batata, la carabassa, el tomàquet, el cacau, la vainilla... Encara es debat per sectors, cultures i estu-diosos el fet d’anomenar-lo Descobriment d’Amèrica, Dia de la Raça, Dia de la Hispani-tat, o bé Dia de la Resistència indígena, tot i que és el menys important, és veritat que quedarà per a la història. Vaig sentir una en-trevista feta, amb motiu de la commemora-ció, a una immigrant que viu i treballa aquí i va dir “això va succeir i ningú ho canviarà, només demano que siguem tractats com quan van anar cap allà, i que encara avui ho seguim fent”. Després d’escoltar-la vaig pensar i, de fet, no em queda més remei que tornar al títol d’aquest article.

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Xevi Quirante (Foto)Amic AmazighCoordinació editorial:Imma BovéJordi LlopDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

Opinió Opinió

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Omar CastilloComunicador

Opinió

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Consell Editorial:José Manuel Bueno Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Living together in Osona

Es miembro de la asociación AMIC-UGTdalàodw di atmasmunt an AMIC-UGT

She is a member of the association AMIC-UGTElle fait partie de l’association AMIC-UGT

Ramon Ripoll nos da su opiniónRamon Ripoll adangh yawc aray anas

Ramon Ripoll gives us his opinionRamon Ripoll nous fait part de son opinion

La societat de la desinformació

Pla de barris

Altra vegada la immigració torna als mitjans de comunica-ció. Cada dia ens llevem amb un titular nou: l’arribada d’immi-grants en situació irregular, la tassa d’atur dels treballadors immigrants, el col·lapse de les escoles a conseqüència de l’arribada d’alumnat estranger, la possible modificació de la llei d’estrangeria, .... Notícies, la ma-joria de vegades, tractades d’una forma poc rigorosa i tenyides d’un to negatiu. Llegint entre línies sembla que la immigració és una causa més de la situació economicosocial actual; responsable de la crisi, del col·lapse dels serveis públics, de la situació del mercat de treball, etc. La immigració no és un “element”, no és la inflació, ni l’euríbor, sinó que són persones. Durant anys els immigrants han cobert llocs de treball imprescin-

dibles per a l’economia producti-va i per a la societat en general. Treballadors i treballadores sense els quals hagués estat impossible mantenir l’estat del benestar. Però no només com a treba-lladors han fet una aportació imprescindible, sinó que ens hem enriquit de la cultura i tradici-ons que ens han mostrat i hem compartit. Els mitjans de comunicació han de ser responsables i tractar aquest fenomen amb rigor, ja que un sol titular pot engegar en orris la feina realitzada durant molt anys.

De cop els nostres polítics s’han adonat, a causa de la degradació social dels nostres barris, que convenia fer un Pla de Barris, sobretot urbanístic, pagat per la Generalitat, l’Ajuntament i els veïns.La Generalitat proposa, l’Ajun-tament decideix i els veïns, que també paguen i paguen tots (el diner no coneix races ni religi-ons), no decideixen. Però, qui els pot donar cap garantia que amb els carrers lluents i pentinats no tindran mai més cap problema de civisme i convivència?M’agradaria tenir uns represen-tants polítics amb més sensibilitat social, que convidessin a totes les entitats de nouvinguts a l’ofici de la festa major, a l’aperitiu del Palau Bojons, a l’ofrena floral del 10 de setembre, a la presentació del Mercat del Ram o del Mercat

de Música Viva, a les diferents mostres gastronòmiques, a l’Esco-la de Música, a la inauguració del futur complex cultural Ramon Montanyà, etc. Això serviria per afavorir que tots plegats pogués-sim viure millor.Si tot això fos possible de ben segur que els caurien els anells.

Clara MirallesCoordinadora General d’AMIC

Ramon RipollMembre del Consell Editorial

d

d

El “descubrimiento de Améri-ca” ¿es positivo o indigno?

akticaf umarikan ma ijabi nigh ghayr nafiàIs the “discovery of America” positive or improper?La « découverte de l’Amérique » vous semble-t-elle plutôt posi-tive ou plutôt condamnable ?

g

She is a member of the association AMIC-UGT

l’association AMIC-UGT

She is a member of the


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

“S’ha de pagar alguna cosa?”, preguntava in-crèdul un dels nens que va assistir el primer dia a l’Escola de la Pau, “No, no, és gratuït”, deia la monitora. “Segur?”, “Sí, sí, segur.” Sembla que no pugui ser, però és. Un grup de joves ha engegat un projecte anomenat Escola de la Pau. Es tracta d’un espai on els infants i adolescents poden anar els dimecres, dijous i divendres a la tarda, a fer tallers, a jugar, a fer reforç escolar, a utilitzar els ordinadors, a divertir-se i relaci-onar-se amb altres nens. “L’objectiu és crear vincles entre nanos de diferents orígens, crear noves actituds davant de noves situaci-ons i conflictes”, diu Laura Matavera, una de les responsables.L’Escola de la Pau està situada al carrer de la Ramada, als locals del Casal Claret, “el Casal sempre ha estat vinculat amb aquests temes, i ens han cedit els locals”. Són quatre plantes d’un edifici nou, que es poden aprofitar per fer gairebé qualsevol activitat. En una d’elles hi ha una aula d’ordinadors amb accés a internet, que s’han pogut comprar gràcies a l’aportació de la Fundació Girbau. També compten amb un gran pati per fer activitats a l’exterior.“D’entrada es va pensar a crear un espai per a nanos amb recursos limitats, però no només per a nens d’origen immigrant, sinó per a nens de tot arreu”, diu Matavera, “hi

ha ludoteca, i jocs al pati, i està previst fer reforç escolar si els nens ho necessiten”. Paral-lelament també es faran tallers, els dimecres i els divendres seran els dies dels infants, i

els dijous el dels adolescents. El primer taller previst per als infants serà

de teatre i expressió corporal, mentre que els adoles-

cents faran un taller de Manga. “A mesura que vagin venint, ja veu-rem què els interessa que organitzem.”Totes les activitats són gratuïtes, i

els professors dels tallers seran, en gran

mesura, voluntaris. El primer dia d’obertura, el

8 d’octubre, ja hi havia 23 nens inscrits, ja que

els responsables havien anat a presentar el projecte a llocs propers, com ara l’es-cola Santa Caterina, l’EBE, i l’escola nova. Tot i que és gratuït, els nens s’han d’inscriure, “hem de tenir un registre per po-der-los assegurar”, diu Matavera. Tot i així, són conscients que alguns nens aniran venint i d’al-tres deixaran de fer-ho, així que cada mes aniran actualitzant el registre. Els nens, lògicament, necessiten una autorització dels pares. Sara Blázquez Vic

Breus Societat

La Revista Mà, premiada per la seva vocació integradoraLa Fundació Lluís Carulla ha ator-gat un dels premis Francesc Candel a la Revista Mà. S’ha valorat el fet que és una iniciativa compromesa a construir espais d’intercultu-ralitat i convivència, i que duu a terme una tasca de sensibilització, reconeixement i normalització de la immigració, a través de la informació periodística. Els altres premiats varen ser el CEIP Mestre Morera i l’Associació Punt d’Inter-canvi, la Confederació del Comerç de Catalunya, i Òmnium Cultural.

La Revista Mà, premiada por su vocación integradora aljarida Ma traba kwadi sarxadmat anas natàayuc

Le Magazine Mà reçoit un prix pour son travail en matière d’intégrationThe Revista Mà, winner of an award for its work for integration

El MAP acull l’exposició ‘En un país estranger’El Museu de l’Art de la Pell (MAP) acull una exposició fotogràfica anomenada “En un país estranger”. Els reportatges fotogràfics els han fet persones amb malalties men-tals, que han plasmat la seva visió dels espais més emblemàtics de Vic. Segons Emili Bayón, director del MAP, “s’ha volgut jugar amb la idea que la bogeria pot ser un país estranger”. L’exposició es podrà visitar fins el 8 de desembre. El Museu de l’Art de la Pell acoge la exposición En un país estranger almathaf an Art di pell yastadaf almaàrid di ij nadawla anagnit

The Museum of Leather Art hosts the exhibition En un país estranger Le Musée de l’Art du Cuir accueille l’exposition En un país es-tranger (Dans un pays étranger)

L’Escola de la Pau, un nou espai per a infants i adolescents

I

Un grupo de jóvenes crean un espacio gratuito para niños i niñas

ij naljamàa ihamucan aguin ij anwamcan anbatar itah-ramin adyahramanA group of young people create a free space for boys and girlsUn groupe de jeunes a créé un espace gratuit pour les enfants

g

F: X

evi Quir

ante

F: X

evi Quir

ante




10

El Quedem? és un progra-ma de lleure, llengua i co-hesió social. Òmnium Cul-tural, en compromís amb el país i la seva gent, enge-ga un projecte que ofereix activitats en el lleure, de manera gratuïta, al con-junt de la població -sigui quina sigui la procedència dels participants- i per a majors de 16 anys, per-què es coneguin i es rela-cionin alhora que coneixen totes aquelles propostes socioculturals que tenen al seu abast.

QUEDEM? Anem a ballar música tradicionalDiumenge, 26 d’octubre de 2008 a les 18.00Hi col·labora: IMAC

QUEDEM? Dijous de l’Òmnium. Xerrada i tast de vins amb Denominació d’Origen CatalunyaDijous, 30 d’ octubre de 2008 a les 20.00

QUEDEM? Visitem el Museu del CoureDissabte, 8 de novembre de 2008a les 9:15

QUEDEM? Coneixem el Centre Social Autogestionat La TorratxaDivendres, 14 de novembre de 2008a les 21:30

Totes les activitats són gratuïtesPlaces limitades. Inscripcions al 938852244

Com haureu vist ja a la notíciade portada d’aquest “VivimJunts”, el Govern català ha

elaborat un pack de sis DVD per fa-cilitar l’acollida de les persones nou-vingudes d’origen estranger que hanvingut a viure i treballar a Catalunya.L’objectiu és promoure l’autonomiai, en definitiva, les oportunitats delsnous catalans i catalanes a travésd’uns continguts audiovisuals tra-duïts a les principals llengües dela nostra immigració. Sabem quequan es disposa d’una bona infor-mació del país on s’arriba, ambuna explicació sobre els serveisessencials o les normes bàsiquesde convivència, la predisposició iles possibilitats d’incorporar-seplenament a Catalunya són moltmés grans. Per això acabem depresentar i posar a l’abast d’ens lo-cals i entitats que fan tasques d’a-collida aquest nou material. Unaeina que complementarà les ses-sions de benvinguda i assessora-ment que es fan habitualment.També serà un nou instrument per ales persones immigrades que, a títolindividual, vulguin conèixer com ésel seu nou país, com accedir a lasanitat pública o quins són els seusdrets i els seus deures, per exem-ple, en l’ús de l’espai públic o en laconvivència diària amb els seusveïns. És per aquest motiu que enbreu podreu trobar a la pàgina webde la Secretaria per a la Immigració(més concretament a la direcciówww.gencat.cat/dasc/immigra-cio/dvdacollida) els continguts ín-tegres i en totes les llengüesd’aquests DVD, que volem que es-devinguin de referència a l’hora degarantir una bona acollida a les per-sones nouvingudes. Esperem,doncs, que siguin també de la vos-tra utilitat.

VIVIMJUNTSNotícies

Núm. 6 octubre 2008

Editorial

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

haureu: habréistraduïts: traducidos

abast: alcancefan: hacen

també: tambiénbreu: breve

Eines per unabona acollida

amè: amenoens: entidades

tasques: tareasbarregen: mezclan

millor: mejornova: nueva

promoure: promovermitjançant: mediante

sis: seisnou: nuevo

darrers: últimostemps: tiempos

Sis DVD per viure a Catalunya

Treball:Aquí trobareu informacions útils pertreballar a Catalunya, treballar percompte propi o aliè, buscar feina,la Seguretat Social, contractes detreball, organitzacions sindicals iformació i treball.

Salut: La targeta sanitària i els serveis desalut a Catalunya, què cal fer da-vant una malaltia?, els equips d’a-tenció primària, els hospitals, lesreceptes, embaràs, l’atenció sani-tària per als teus fills, salut sexual ireproductiva.

Catalunya: Aquest DVD fa una presentació delpaís d’acollida, de la seva geografia,amb trets bàsics de la seva història,explica la importància de la llenguapròpia del país: el català, aportaalgun dels pilars de la seva cultura iexplica les tradicions més arrelades.

Habitatge i convivència:Aquest DVD inclou informació sobre-habitatges de lloguer, contractes delloguer, rellogar una part de l’habitatge,conservació de l’habitatge, habitatgesde compra i hipoteques, l’empadrona-ment, convivència i civisme.

Educació: Inclou dades imprescindibles sobre elsistema educatiu, despeses que com-porta l’educació, aprendre català,aules d’acollida, calendari escolar imatrícula, participació de les famílies ieducació per a persones adultes.

Serveis socials: Què són els serveis socials?, serveissocials d’atenció primària, serveissocials especialitzats, entitats so-cials, infància i adolescència, pres-tacions i ajudes, violència familiar,gent gran, persones discapacita-des, addiccions.

El Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la Se-cretaria per a la Immigració, ha editat un nou material au-diovisual multilingüe (català, castellà, anglès, francès,

romanès, rus, xinès, urdú, àrab i amazic) per tal que les personesimmigrades d’origen estranger que han vingut a viure a Catalunyaen els darrers temps s’adaptin millor i més ràpidament a la sevanova societat. L’objectiu principal és promoure la informació i l’ac-cessibilitat de la població immigrada als diferents serveis de l’ad-ministració pública de Catalunya mitjançant un format didàctic,amè i informatiu. Es tracta d’un pack de sis DVD, dels que s’haneditat 3.000 exemplars que seran distribuits entre els professionalsdels ens locals i de les entitats que fan tasques d’acollida. CadaDVD té una durada de 15 a 20 minuts on es barregen “veus en off”i diàlegs entre persones autòctones i nouvingudes, actrius i actorsescollits aleatòriament per representar la diversitat d’orígens i cul-tures que conviuen a Catalunya. La iniciativa d’aquests DVD s’em-marca en el procés d’elaboració de la futura Llei d’acollida i és undels projectes inclosos en el Programa Integral d’Acollida del Plade Ciutadania i Immigració 2005-2008.

En la foto: la consellera Carme Capdevila i el secretariOriol Amorós envoltats per alguns dels col·laboradors i

actors que han participat en els DVD

vivim junts10 diari:Maquetacion 1 25/9/08 13:52 Página 1

Cáritas de Girona, a través del seuprograma d’Acció social, promoula promoció humana i el desenvo-

lupament integral de les persones nouvin-gudes, així com a la promoció de la justíciasocial i vol contribuir a fer possible els pro-cessos d’integració social, laboral i cultu-ral d’aquelles persones que per un motiu oaltre han hagut d’emigrar del seu país, desd’una opció intercultural equitativa. Una iniciativa recent vol contribuir a la con-secució d’aquests objectius. Es tracta dela “Guia Bàsica d'ajut per a la Compra d'unHabitatge i la Contractació d’una Hipo-teca”, una publicació informativa, elabo-rada amb l'assessorament d'experts dereconegut prestigi, tot i que aconsellencontactar sempre amb una institució o pro-fessional de confiança, com ara l’Oficinadel Consumidor, el Servei d’Orientació Ju-

rídica, el Col·legi d’Notaris o d’Advocats,un API, etc. Aqueta publicació es pot trobar en català,castellà, anglès, francès, àrab, xinès i rus.La seva intenció és oferir una relació delsaspectes a tenir en compte a l’hora d’es-collir i adquirir un habitatge, agrupats te-màticament en aspectes arquitectònics,jurídics i econòmics.

Més informació: www.caritasgirona.cat/immigracio

T inc un nebot de 12 anys d’edatde nacionalitat colombiana, viuamb els seus pares a Medellín,

i aquest any s’han plantejat enviar aestudiar el fill a Barcelona, per la qualcosa s’allotjaria a casa meva. N’hi haprou amb sol·licitar un visat d’estu-dis al Consolat espanyol a Bogotà?

No, no és suficient, el tràmit per tald’autoritzar l’estada temporal per l’es-colarització d’un menor d’edat, sensel’acompanyament dels seus pares, ésmés complex. En aquest cas, es ne-cessària tant l’autorització expressadels pares sobre el desplaçament delfill, com la tramitació prèvia, per part devostè, d’un informe governatiu per es-tada de menors davant la Subdelega-ció del Govern a la província on vostèresideix. Aquest informe haurà d’anaracompanyat d’una comunicació emesaper la Direcció general d’Atenció a laInfància i Adolescència de la Generali-tat de Catalunya, on consti que vostèes farà càrrec de l’acollida temporal delseu nebot per motius d’escolarització,ja que aquest és l’organisme compe-tent per a garantir l’absència de risc dedesprotecció del menor durant la sevaestada a Espanya. A més a més, vostè

haurà de manifestar explícitament enun acta notarial el seu compromís decura, manutenció i allotjament delmenor, el motiu de desplaçament i du-rada de l’acollida, així com que vostèconeix que el programa no té per ob-jecte l’adopció i, per tant, ha d’afavorirel retorn del menor al país de proce-dència quan finalitzi el curs escolar,sense que això impliqui cap cost pú-blic. Una vegada hagi obtingut favora-blement l’informe governatiu de laSubdelegació del Govern, els pares delseu nebot podran dirigir-se al Consolatespanyol a Bogotà per tal de sol·licitarel visat d’estudis, aportant la documen-tació que correspongui en aquest cas.Cal tenir en compte, que l’estada tem-poral per escolarització d’un menors’exhaureix al finalitzar el curs acadè-mic, per la qual cosa si volgués conti-nuar els estudis per a més d’un cursacadèmic, s’haurà incloure el menor enun nou programa.

Per a més informació:Servei d'immigració en línia al tel. 012

www.gencat.cat

Escolaritzacióde menors

En el marc de l’any de l’Any Europeudel Diàleg Intercultural, la FundacióSocietat i Cultura, amb el suport de la

Secretaria per a la Immigració de la Gene-ralitat de Catalunya, impulsa el “ProjecteUlisses”. L’arribada de noves cultures a lesnostres societats occidentals està produintuna sèrie de canvis que són una oportunitatper a fomentar el diàleg i el coneixementmutu. En definitiva, el respecte a la diversitat.El “Projecte Ulisses” pretén ser una eina més

al servei d’aquests objectius. En aquest cas,lúdica. Utilitzant la música, l’arquitectura efí-mera, el vestuari, la coreografia; en defini-tiva, utilitzant les arts com a vehicle amb laparticipació ciutadana i la col·laboració d’ar-tistes i especialistes en cada matèria, els ca-rrers del barri del Poble Sec de Barcelonaviuran una festa popular que tindrà el seucentre al Parc de les Tres Xemeneies, el pro-per 19 d’octubre. El programa, a més, incloutot un conjunt variat de tallers gratuïts ioberts a tothom, a banda d’actuacions enescoles i altres actes.El format festiu està pensat expressamentperquè conté tots els elements que fan pos-sible la cohesió social. A través de la festa éspossible posar les bases de convivència,sense pretensions d’integració o d’assimila-ció, perque l’espai festiu és el gresol naturalde la societat. La festa concentra i assumeixla diversitat en ella mateixa. Tothom deixa deser ell per un moment i es fon en un tots quefomenta la convivència. Aquesta és la filo-sofia d’aquest original i participatiu projecte.Més informació:

www.projecteulisses.cat

2

nebot: sobrinocomplex: complejo

vostè: ustedrisc: riesgo

any: añosuport: apoyoinclou: incluye

festiu: festivoconté: contiene

gresol: crisolvaixell: barco

Notícies

habitatge: viviendarecent: reciente

oferir: ofrecercompte: cuenta

Notícies

Ulisses desembarca al Poble Sec

Consultori Jurídic

Portada de l’opuscle editat per Càritas

Un vaixell construit pels veïns del

Poble Sec acompanyarà la festa.

Recomanacions per accedir a l’habitatge

Paral·lelament als opuscles que ha editatCàritas Girona, la Generalitat de Cata-lunya ha publicat també una “Guia del’habitatge” amb informació pràcticasobre com comprar o llogar un habitatge,com accedir a ajuts o a habitatge protegit,o bé quins són els punts d’informació onla ciutadania pot adreçar-se. La podeuconsultar a través d’aquesta pàgina web:

www.gencat.cat/especial/habitatge/cat


Durant els mesos de tardor, anar abuscar, collir o caçar bolets és unade les aficions preferides de molts

catalans que omplen els boscos per gaudird’aquest producte. N’hi ha de moltes clas-ses i amb aplicacions culinàries diferents.Així, els boscos reben la visita dels bole-taires que es disposen a tornar a casa ambel cistell ple de bolets.A la primavera trobem múrgoles, moixer-nons i carreretes; al final de l’estiu, els bo-

lets primerencs de boscos de pi alpí, comrossinyols, rovellons i ceps, i ja ben entradala tardor, llenegues, ous de reig, fredolics,camagrocs, carlets o trompetes de la mort.Dels Pirineus a l’Ebre, qualsevol zona debosc o de muntanya pot ser bona per co-llir bolets, però n’hi ha algunes, com el Ber-guedà, on l’ambient boletaire estàassegurat. Els caps de setmana d’octubrese celebren actes i jornades dedicades albolet, com la Fira del Bolet de Sant Hilari

Sacalm o la Festa del Bolet i Bergabolet elsdies 4 i 5 d’octubre, o les Jornades Gas-tronòmiques del Bolet a l’Alta Ribagorça,tots els caps de setmana d’octubre.L’octubre és el millor mes per degustarels bolets. Es pot anar a algun restaurantde Berga, una de les capitals micològi-ques de Catalunya, juntament amb elParc Natural del Montseny i la Serra deMarina. A la Cerdanya, també hi ha di-versos establiments on es poden tastar ocomprar bolets, especialment als poblesde Ger i Bor. Si passem al Pallars, lesvalls, boscos espessos i paisatges demuntanya garanteixen trobar-hi bolets.Els boscos d’Arós o de Virós, al PallarsSobirà, o les zones forestals de Salàs dePallars, al Pallars Jussà, són bons llocsper anar-ne a buscar. Si no es vol anar derestaurant, al portal www.gastroteca.cattrobareu informació i receptes per cuinarbolets fent-ne, saltats, truites, la clàssicavedella amb bolets o un bon arròs, platsque han esdevingut veritables clàssics dela cuina en aquesta època de l’any.

Aprendre català

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.catalunyaturisme.com

VIVIMJUNTS 3

bolets: setastardor: otoño

collir: recogergaudir: disfrutar

cistell: cestoestiu: verano

pi: pinobosc: bosquetastar: probar

paisatges: paisajestruites: tortilla

vedella: terneracuina: cocina

Ja és temps de bolets


4

Entrevista Miquel Àngel Essomba, director d’Unescocat Breus

"La Diada: altres mirades"

El passat 17 de setembre el Museud'Història de Catalunya (MHC) vaacollir l'acte "La Diada: altres mira-des" organitzat per la Secretaria pera la Immigració i el MHC, on es vanaplegar més de 100 persones. Hi vanparticipar el director del museu,Agustí Alcoberro, el secretari per a laImmigració, Oriol Amorós, el perio-dista Enric Calpena, qui va explicarde forma didàctica el sentit i històriade la Diada Nacional de Catalunya.Alhora, diverses persones d’origenestranger van explicar la seva visióde l’11 de setembre català amb l’ob-jectiu de compartir i contrastar ambels assistents les diferents aproxima-cions i significats que té la celebracióper a les persones nouvingudes. Enconcret, van intervenir Salwa ElGharbi (Magreb), Mariana Llanos(Perú), Keita Karounga (Àfrica central)i Mihaela Ciorba (Europa de l’Est). Ca-talunya commemora cada 11 de se-tembre la derrota el 1714 de les tropescatalanes contra l’exèrcit espanyol delrei borbó Felip V que, posteriorment,va retallar les llibertats i els drets delpoble català amb el Decret de NovaPlanta. Amb aquest acte la Secretariai el MHC van voler aproximar a les en-titats de persones immigrades laDiada i, alhora, obrir les portes delmuseu als nous catalans i catalanes,en la línia d’un dels objetius principalsque s’ha marcat el nou director de l’e-quipament museísic.

Àfrica a Barcelona

El Museu d'Arqueologia de Catalunya(MAC) i el Museu Etnològic de Barce-lona (MEB) ofereixen, en seu compar-tida, l’exposició “Àfriques”, que ensexplica les visions tant d’africans quehan vingut a casa nostra com euro-peus que han anat més enllà, han tor-nat, i ens expliquen allò que han vist.Al MAC trobem la primera versió d’a-quest recorregut d’anada i tornada, lamirada occidental, a partir dels testi-monis d’europeus captivats per Àfrica,com l’etnògraf Quim Arnal, el percus-sionista Toni Espanyol i el missionerAntoni Calvera. La visió inversa, la deles històries de vida d’africans queviuen a Catalunya i que comparteixenamb el visitant els seus records sobrela seva cultura d’origen, es localitza ala seu del MEB. Aquesta exposició su-posa una magnífica oportunitat perdesfer alguns tòpics massa consoli-dats entre nosaltres. Podeu visitar-lafins al 30 d’abril del 2009.

[email protected]/dasc/immigracio

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita alDepartament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibidala seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

VIVIMJUNTS

Miquel Àngel Essomba (Barcelona,1971) és professor de pedagogiaa la UAB i director d’Unescocat-

Centre Unesco de Catalunya des del 18 defebrer del 2008. Els objectius d’aquesta en-titat són difondre els ideals, documents iactivitats de la UNESCO (Organització deles Nacions Unides per a l’Educació, laCiència i la Cultura) en els àmbits educatiu,del patrimoni, d’accés al coneixement i desostenibilitat ambiental; i fomentar la cul-tura de la pau, l’educació en valors i en elsdrets humans, la diversitat cultural i lin-güística, i el diàleg interreligiós.

Quines activitats realitza Unescocat?Les nostres activitats són molt variades,com ara la publicació de materials didàc-tics per a centre educatius, la formació deprofessionals en temes de Drets Humans,l’organització de jornades i congressos,amb seu a Catalunya, que serveixen depunt de trobada d’experts internacionals, ol’assessorament en la gestió de la diversi-tat per a ajuntaments.

La diversitat avui és un fet. Sí, l’arribada de persones nouvingudescomporta un augment de la diversitatcultural, religiosa i lingüística. I el quecal és propiciar accions que garan-teixin la convivència i la cohesiósocial. Les noves immigracionsprovoquen canvis en la societat,i nosaltres intentem formar lespersones que han de gestio-nar aquests canvis, propor-cionar-los els referentsadequats, però no substituir-los.

Parlem una mica de les diferents caresde la diversitat. En primer lloc, la diversi-tat cultural.El nostre model és la interculturalitat, queningú hagi de renúnciar als seus valors ni ala seva identitat, però sense pretendre unafusió que no és possible. La idea principalés que les identitats poden ser comparti-des, sense renúncies. Això no vol dir quela societat hagi d’estar compartimentada,però tampoc que hagi d’existir una grancultura per a tothom. La gestió de la diver-

sitat cultural és perfectament aplicable enàmbits com els barris, l’escola i el món pro-fessional.

La gestió de la diversitat religiosa és méscomplicada?És un cas apart. La identitat pot ser com-partida, però la religió no. O ets d’una religióo d’una altra. Per això allò fonamental enaquest tema és el diàleg interreli-giós, un espai comú compartiten el qual les diferents con-fessions posen en comú laseva fe.

Per últim, ens queda ladiversitat lingüística.A Unescocat tenim Lin-guapax, una organitzacióinternacional creadal’any 2001 que gestionaels nostres programeslingüístics a partirde la idea

que la diversitat lingüística és una eina dediàleg intercultural. Però a Catalunya tenimun problema afegit, que és el fet que la llen-gua catalana encara no estigui normalitzadaplenament. Això vol dir que, mentre que to-thom ha de tenir el dret a parlar en la sevaprivacitat la seva llengua primera, en l’espaipúblic és necessari un impuls decidit a favordel català a causa del predomini de l’ús so-cial del castellà.I això com es fa?Per una banda, seria molt important que lafutura Llei d’Acollida contempli l’eix lin-güístic com a element central, que l’aco-

llida als nouvinguts es faci en català i que es disposin dels recursos necessaris. Perl’altra, que la població catalanoparlant faciuna tasca de difusió de l’idioma a través,per exemple, de l’escola i d’iniciatives comles parelles lingüístiques.

Quina opinió li mereix la directiva europeade retorn de persones immigrades irregu-

lars aprovada recentment?La directiva aprovada pel Par-

lament Europeu tracta l’es-tranger únicament com a

treballador, no com aésser humà. Jo crecque suposa aixecarl’acta de defunció delsvalors dels Drets Hu-mans. Trenca les car-tes del joc del dretinternacional, perquèaquesta directiva com-

porta polítiques contrà-ries als Drets Humans.

difondre: difundirvalors: valores

fet: hechoreferents: referentes

mica: pocohagi: tenga

espai: espacioeina: herramienta

afegit: añadidodecidit: decidido

eix: ejefaci: haga

“Cal garantir la convivència i la cohesió social”




Altres llengües

Parti socialiste : Le soixantième anniversaire célébré à Kaolack le 31 octobre Le Parti socialiste (Ps, opposition) du Sénégal va célébrer son soixantième anniversaire le 31 octobre prochain à Kaolack. Il s’agit, pour les socialistes, d’interroger le reste du message de Léopold Sédar Senghor.Soixante ans après la création du Parti socialiste, que reste-t-il du message d’un des pères fondateurs, Léopold Sédar Senghor ? C’est sur cette question que les héritiers du premier président de la République du Sénégal vont plancher le 31 octobre prochain, date anni-versaire de la création du Ps. Ce sera à Kaolack, ville où fut portée sur les fonts baptismaux cette formation politique, après une lettre que Senghor a adressée le 28 septembre 1948 à Guy Mollet, Secrétaire général de la Sfio, l’informant de sa démission du Parti socialiste français, annonçant ainsi « de façon responsable et marquée la naissance, au Sénégal, d’un nouveau parti politique ».Me Aïssata Tall Sall, porte-parole du Ps, qui a fait face à la presse hier, a souligné que ce soixantième anniversaire sera le temps d’une rétrospection salutaire, destinée à davantage lustrer les instruments utiles au combat présent de la formation socialiste.Cette option se justifie, selon Me Sall, par « la morosité ambiante et des difficultés conjonc-turelles que vivent nos compatriotes ». Le porte-parole du Ps plonge déjà sur ce qui, selon lui, reste de Senghor. « Le message que portaient alors Senghor et ses compagnons n’a rien perdu de sa pertinence et de sa justesse surtout, au regard de la situation calamiteuse que vit notre pays à tous les niveaux », affirme-t-il.Ainsi, poursuit la socialiste, « si la thématique d’ensemble de cet anniversaire est bien consacrée à « l’actualité de la pensée des fondateurs face aux mutations d’aujourd’hui, c’est bien parce que le message de Senghor est encore utile ».Pour le porte-parole, le message de Senghor « est utile parce que pouvant servir de boussole dans notre société politique gagnée par la confusion, la coexistence et la superposition de thèses politiques fumeuses ». Il est également utile parce que fondé sur des valeurs comme la solidarité. Partant de cela, Me Sall réaffirme la « ferme conviction » du Ps en sa « capa-cité à maîtriser son avenir collectif et à construire un Sénégal plus juste, plus libre et plus solidaire ».

Babacar DIONE Le Soleil. Senegal

El partit socialista celebra el seixantè aniversari a Kaolack el 31 d’octubre El Partit Socialista del Senegal (PS, a l’oposició) celebrarà el seu seixantè aniversari el 31 d’oc-tubre a Kaolak. Per als socialistes, el tema serà preguntar-se sobre el que queda del missatge de Léopold Sédar Senghor.Què queda, al cap de seixanta anys de la creació del Partit Socialista, del missatge d’un dels pares fundadors, Léopold Sédar Senghor? Els hereus del primer president de la República del Senegal treballaran sobre aquest tema el 31 d’octubre vinent, data de l’aniversari de la creació del PS. La trobada es farà a Kaolack, ciutat en la qual aquesta formació política va rebre les aigües baptismals, després d’una carta que Senghor va enviar el 28 de setembre de 1948 a Guy Mollet, secretari general de la Sfio, en què l’informava de la seva dimissió del Partit Socialista francès, fet que va anunciar i marcar «de forma responsable el naixement d’un nou partit polític al Senegal».La Sra. Aïssata Tall Sall, portaveu del PS, que es va trobar amb la premsa ahir, va destacar que en aquest seixantè aniversari serà el moment de tenir una visió retrospectiva sana per tal d’enllustrar les eines útils per a la lluita present de la formació socialista.Aquesta opció es justifica, segons la Sra. Sall, per la «morositat ambient i les dificultats con-junturals que viuen els nostres compatriotes». La portaveu del PS se submergeix ara en el que, a parer seu, roman de Senghor. «El missatge que portaven aleshores Senghor i els seus companys, era igualment pertinent, i sobretot just, respecte de la situació desastrosa que viu el nostre país a tots els nivells», va afirmar.Així, la socialista, «si el tema de conjunt d’aquest aniversari es dedica totalment a «l’ac-tualitat del pensament dels fundadors davant els canvis actuals és perquè el missatge de Senghor encara és útil».Per a la portaveu, el missatge de Senghor «és útil perquè pot servir de brúixola en la nostra societat política en què avança la confusió, la coexistència i la superposició de tesis políti-ques confuses». També serveix perquè es basa en valors com la solidaritat. A partir d’aquí, la Sra. Sall reafirma la «ferma convicció» del PS en la seva «capacitat de controlar el seu futur col·lectiu i construir un Senegal més just, més lliure i més solidari».

Babacar DIONE Le Soleil. Senegal

En Río Negro, Cristina volvió a mostrarse a favor de medidas para que no caigan la producción y el empleo La presidenta Cristina Kirchner volvió a mostrarse esta noche a favor de medidas para proteger la producción y el empleo ante la crisis financiera internacional, al tiempo que aseguró que la Argentina, frente a las turbulencias, se encuentra en “condiciones más firmes y seguras que en otras oportunidades”.La jefa de Estado se pronunció de esta manera en Viedma, donde participó del acto de presentación del estatuto de la Universidad Nacional de Río Negro. Allí, se pronunció de acuerdo con “salvaguardas para que nuestros trabajadores conserven los empleos y nues-tras empresas sus niveles de producción”. Y llamó a “aunar esfuerzos, juntar recursos, no sólo materiales sino también intelectuales” para enfrentar los temblores financieros.Cristina, asimismo, defendió la política económica oficial. “Quiero decirles a todos los ar-gentinos que en este momento de gran tembladeral en el mundo, estamos en condiciones más firmes y seguras que en otras oportunidades, y esto es resultado de políticas que hemos aplicado a partir de 2003 y porque creamos una economía real”, dijo.Asimismo, consideró que “lo que realmente perdura y vale es la economía real”. Y agregó: “Esta burbuja que vivió el mundo a partir de capitalismo financiero despiadado, lo vivió Argentina cuando estalló el país en 2001, pero aprendimos que lo que realmente perdura y vale es la economía real, y de lo que hablamos es de producción y trabajo”, explicó.En ese sentido, la jefa de Estado aclaró que “el dinero no se empolla, el dinero crece con inversión, en un modelo de economía real de producción y trabajo. Este es el gran resulta-do de estos años, y lo que debemos profundizar es el modelo”. Y aseguró: “Teníamos cuando hablábamos de construir un modelo propio”.

Clarín.com Argentina

Cristina es va tornar a mostrar a favor de les mesures que afavoreixen la producció i la feina a Río Negro La presidenta Cristina Kirchner s’ha tornat a mostrar aquesta nit a favor de les mesures per protegir la producció i la feina davant la crisi financera internacional, mentre que va asse-gurar que l’Argentina, davant de tirbulències, es troba en “condicions més fermes i segures que en altres vegades”. La cap d’Estat es va pronunciar d’aquesta manera a Viedma, on va participar a l’acte de pre-sentació de l’estatut de la Universitat Nacional de Río Negro. Allà, es va pronunciar a favor de “salvaguardes perquè els nostres treballadors conservin les feines i les nostres empreses els seus nivells de producció”. I va fer una crida a “conjuminar esforços, ajuntar recursos, no només materials, sinó també intel·lectuals” per fer front als tremolors financers. Cristina, tanmateix, va defensar la política econòmica oficial. “Vull dir-los a tots els argen-tins que en aquest moment de gran tremolor al món, estem en condicions més fermes i segures que en altres moments, i això és el resultat de polítiques que hem aplicat a partir de 2003 i perquè creiem en una economia real”, va dir. Tanmateix, va considerar que “el que realment perdura i serveix és l’economia real”. I va agregar: “Aquesta bombolla que va viure el món a partir de capitalisme financer despietat, el va viure l’Argentina quan va esclatar el país l’any 2001, però vam aprendre que el que realment perdura i compta és l’economia real, i del que parlem és de producció i treball”, va explicar.En aquest sentit, la cap d’Estat va aclarir que “els diners no es coven, els diners creixen amb inversió, en un model d’economia real de producció i treball. Aquest és el gran resultat d’aquests anys, i el que hem d’aprofundir és el model”. I va assegurar: “Teniem quan parlà-vem de construir un model propi”.

Clarín.com Argentina




12

Pel·lícula:

Tierra y libertad Direcció: Ken LoachGran Bretanya, 1994. 110’

David, un jove comunista anglès, s’incorpora a la Guerra Civil espa-nyola. Ingressa a la secció Interna-cional de la milícia republicana al front d’Aragó.Tierra y libertad muestra algunos episodios de la Guerra Civil española

tamurt atirali tasbayan rabàd nalhalaqat di arhab adaxilya jar isapunya Land and freedom met en scène divers épisodes de la guerre civile espagnole Tierra y libertad depicts some episodes of the Span-ish Civil War

Llibre:

A sang freda Truman CapoteProa, 2006

A mig camí entre la novel·la i el periodisme d’investigació, A sang freda és un estudi sobre un múl-tiple homicidi que va ocórrer a EUA, aparentment sense sentit. Va consagrar Truman Capote com un dels grans escriptors del segle XX.A sangre fría, entre la novela i el periodismo de investigación

si daman disamadan ,ja ri-waya da atahqiqat asahafiya A sangre fría, half way be-tween a novel and investiga-tive journalism A sangre fría, à mi-chemin entre le roman noir et le journalisme d’investigation

Música:

En blancNourKasba Music És el segon disc de NOUR. Onze noves cançons que utilitzen el català, l’àrab, el castellà i el francès indistintament com a vehicle per expressar els somnis creats a partir de l’especial barreja d’occident i orient. Les noves cançons de NOUR reflexionen sobre un ter-ritori i plasmen un nou paisatge musical que ja és una realitat.En blanc, nuevo disco de NOUR

su camiar dij oghanij najdid an NOUR En blanc, new recording by NOUR En blanc, le nouveau disque de NOUR

Web:

www.softcatala.org

Softcatalà va néixer amb l’objectiu de fomentar l’ús del català a la informàtica, internet i les noves tecnologies. Organitza el desenvo-lupament, la traducció i la distri-bució de programari en català, i té un traductor en línia.Softcatalà quiere fomentar el uso del catalán en las nuevas tecnologías

Softcatala tazu atag takata-lant di atiknulujya ans najdid Softcatalà wants to promote the use of Catalan in the new technologies Softcatalà veut promouvoir l’usage du catalan dans les nouvelles technologies

Blog: http://corollariculinari.blogspot.com/

Corol·lari Culinari és un bloc fet a les Masies de Voltregà, on es poden trobar multitud de receptes mate-rialitzades i fotografiades pas per pas. Són receptes senzilles i molt bones, explicades fotogràficament pas a pas. Es tracta d’un bloc molt treballat i molt útil. Un blog donde se pueden encontrar recetas de cocina paso a paso

ij nablog mani atzamam ata-fam arisitas an kuzina surf su surif A blog where you can find step by step cookery recipes Un blog qui nous propose des recettes de cuisine très détaillées

Ressenyes

Inaugu-rada la Gimcana de les llengües

Cultura

La Gimcana de les llengües a Osona ja ha començat. És un pro-jecte del Centre per a la Norma-lització Lingüística (CPNL) que té per objectiu “passar-ho bé, bus-car, remenar i aprendre”, segons la directora del CPNL, Dolors Solà. Va començar el 17 d’octu-bre aprofitant que la UNESCO ha declarat el 2008 l’Any Internaci-onal de les Llengües. La Gimcana és un concurs obert a tothom que durarà cinc setmanes, fins al 14 de novembre. Hi ha cinc categories, una per a grups d’escolars de 1r i 2n de primària, una altra per als de 3r, 4t, 5è i 6è, una altra per als estudiants d’ESO, una altra per a grups de persones a partir de 16 anys, i la darrera és una catego-ria individual a partir de 16 anys. Cada setmana es publicaran set preguntes, una per a les categori-es A, B i C, i dues per a les catego-ries D i E. Cadascú ha de respon-dre la que li pertoqui abans de mitjanit del dijous següent, i amb les preguntes encertades s’aniran acumulant punts fins al final del concurs. Els interessats a participar no caldrà que s’inscriguin, només han de respondre una pregunta,

encara que no sigui la primera. Les preguntes es podran trobar els divendres a les pàgines d’El 9 Nou, al web http://gimcanao-sona.cpnl.cat i a les bústies de la Gimcana, i estaran repartides per la comarca (universitat, insti-tuts, biblioteques...). “Les bibliote-ques tindran recursos per trobar les solucions a les preguntes”, deia Solà en la inauguració.L’acte de presentació va comptar amb el televisiu Roger de Gràcia, presentador del programa de TV3 Caçadors de paraules, que va reconèixer que la gimcana i el programa “són projectes amb el mateix esperit”, després d’expli-car anècdotes i curiositats del Caçadors de paraules. Al final de l’acte, Dolors Solà va animar els assistents a convertir-se també en “caçadors de paraules”.Segons el CPNL, a Osona hi viuen persones de 115 nacionalitats diferents, s’hi parlen més de 100 llengües, entre les quals hi ha l’amazic, el panjabi, l’àrab, el twi, el wòlof, el bàmbara, el roma-nès i el xinès, a més del català i el castellà. Cal remarcar que la diversitat lingüística d’Euro-pa representa només el 3% del total de les llengües del món. La

presentació es va fer al Museu de l’Art de la Pell, on també es va inaugurar l’exposició Mots amb arrels, una exposició que explica la procedència lingüís-tica d’alguns topònims, dividits per temàtiques, per reivindicar l’origen dels noms catalans. L’exposició es pot visitar durant tot el mes al MAP.

La Gimcana de les llengües a Osona ja ha començat. És un projecte del Centre per a la Normalització Lingüística (CPNL) que té per objectiu “passar-ho bé, buscar, remenar i aprendre”, segons la directora del CPNL, Dolors Solà. Va començar el 17 d’octubre i s’acabarà el pròxim 14 de novembre. Els interes-sats a participar-hi només hauran de respondre les preguntes plantejades.

Sara Blázquez Vic

F: S

ARA

BLÁ

ZQUEZ

Ha empezado la Gincana de las lenguas

yabda la Gincana anyirsa-wan antutalaytThe Languages Gymkhana beginsCoup d’envoi du « Gymkha-na des langues »

g

Cultura



Preguntes Creuades Exposició

Cultura

Les preguntes de la Judit

L’Svetlana respon:

T’agrada viatjar?Sí, m’agrada molt. Em va agra-dar molt Sant Petersburg, quan vaig estar a Rússia. Hi ha moltes coses, té de tot.

Què t’agrada de Vic?Que hi ha moltes esglésies, molts edificis antics... Això m’agrada molt, a Sant Peters-burg em va passar el mateix. M’impressiona perquè la meva ciutat és molt nova, no té gaire més de 200 anys d’història.

Què és el que més t’ha sor-près de la gent?Que sou molt simpàtics, sou molt oberts, parelu de la vostra vida, del vostre país. Els russos i els ucraïnesos són més tancats, sobretot amb els estrangers. El meu país va estar molts anys tancat, encara que ara la gent ha viatjat més, ha rebut immi-gració...

Hi ha molts ucraïnesos a Vic?No en conec gaires. De vegades n’he vist però no ens diem res. Som més tancats. En canvi els catalans us trobeu pel món i sempre us dieu coses!

Et fa il·lusió trobar-te a una persona d’Ucraïna?No, em fa gràcia conèixer catalans.

Què t’agrada dels nois catalans?Em sorprèn que tothom diu guapa, maca, reina... Utilitzeu aquestes paraules de manera molt diferent a com les utilitzem nosaltres. No m’agrada que tots els nois porten barba, al nostre país són els avis que van així!

La Judit respon:

Quin és el país que més t’interessa ara?Ara em crida molt l’atenció el Sud-est asiàtic. Em ve de gust co-nèixer la Xina, Japó, el Vietnam...

I el que més t’agrada de Catalunya?M’agrada molt la varietat de paisatge. Hi ha muntanya, plana, costa... És el que més m’agrada perquè ho tens tot a mà. És un país molt complet.

Què no coneixes de Cat-alunya?El que menys conec és la província de Tarragona, encara que he voltat bastant.

Fas molts viatges?Sí, m’agrada molt viatjar.

Per què ets voluntària?Tenia temps lliure i em vaig apuntar. Em va sorprendre que em toqués una russa. Vaig pensar que seria divertit i que, potser, faria amics.

Quin llibre t’agrada més?Ara m’ha aficionat a llegir Ha-ruki Murakami, un japonès que he descobert recentment.

Què et sorprèn de la gent estrangera?Em va sorprendre que no volieu sortir de nit, perquè al vostre país no podieu sortir soles, ja que hi ha una cultura més agressiva, la gent beu més i és normal que es barallin.

Les preguntes de l’Svetlana

La LEC: una llei trampa o sepultura del Pacte Nacional per a l’EducacióEns ha de quedar clar, que la LEC serà una llei històrica, com l’estatut, que portarà unes conseqüències nefastes (si no canvia molt l’actual redactat), imprevisibles. Ja no m’atre-veixo a pronosticar la font de conflictes que pot originar amb la LOE i la LODE, que juguen amb avantatge en algun apartat. Hem d’acceptar que és una llei molt complexa per la seva envergadura i la temàtica, on entren en joc els poders fàctics intocables per tradició, i els seus interessos, malgrat s’hagi volgut remarcar que la llei, pretén bàsica-ment reforçar l’escola pública amb una gestió més dinàmica.Una mostra de l’enterrament del PNE és la degeneració que ha sofert el contracte progra-ma tant ben definit en el pacte i el seu desenvolupament. Per una banda, hem observat l’apatia de les patronals en acollir-s’hi i per una altra, la retallada injustificada de diners per part del departament. Tota una sèrie de contradiccions inexplicables, a més de les declaracions irrisòries que es fan en pro de l’acolliment dels nouvinguts, amb una manca de recursos i de personal que avergonyeixen al col·lectiu del professorat impotent.En resum, que amb una revisió en profunditat del sistema actual per solucionar el fracàs escolar actual tan estrepitós, víctima de tants experiments inútils, era suficient. D’acord, que cal introduir innovacions. Molt em temo que tot seguirà igual, i més buro-cratitzat, per les múltiples interferències dintre el mateix sistema, quan moltes vegades la solució està centrada fonamentalment en la cultura de l’esforç per part de l’alumnat, el professorat i la col·laboració més positiva de la família. Es qüestió de valors i hàbits de treball, més que de conceptes o de metodologia. La sopa d’all fa anys que està inventada. Més tecnologia a l’aula, sí. Més formació del professor, evidentment. Però, sobre tot, més dedicació i exigència per millorar el rendiment efectiu.

Ramon Mas Sanglas. Delegat sindical FETE-UGT

NOTÍCIES D’ENSENYAMENT

L’Equador és un país ric en paisatge, en his-tòria, en cultura, però des dels anys noranta també és un país submergit en una forta crisi econòmica, que ha obligat a quatre milions de persones a abandonar la seva terra i buscar noves oportunitats en altres llocs. És el cas dels més de 1.000 equatorians que viuen a Osona, i dels que formen part de l’Associació d’Equatorians de la Comarca d’Osona (AECCO), que han volgut explicar, a través d’una exposició, la riquesa del seu país d’origen. L’exposició es va inaugurar el 3 d’octubre i es pot visitar al Centre Cívic Remei-Estadi (antic Centre Comunitari) fins al 25 d’aquest mateix mes. A l’acte, hi van assistir la regi-dora de Cooperació al Desenvolupament, Gràcia Ferrer, el president d’AECCO, Carlos Ordóñez, l’escriptor equatorià Ramiro Cai-za, també Saoka Kingolo, representant de la

Secretaria per a la Immigració, i el cònsol de l’Equador.Gràcia Ferrer va destacar que “la suma de diverses cultures ens farà més rics a tots”, i va anticipar que la pròxima exposició serà sobre Bolívia. Caiza, autor del llibre Voces inconclusas. Ecuatorianos en Cataluña, va fer un repàs de la història de l’Equador i va afirmar que “l’Equador té potencial cultural, necessitem el suport de la societat d’acollida”. L’escriptor va reconèixer que els equatorians “som una mica melancò-lics” i va reivindicar la riquesa cultural de l’Equador. A l’exposició s’hi poden veure mapes, fotografies de l’Equador i dels equatorians d’Osona. La inauguració va acabar amb un tast de menjar tradicional equatorià i l’actu-ació musical dels Hermanos Garcia Vargas.Sara Blázquez Vic

Una exposició al Centre Cívic Remei-Estadi mostra la realitat de l’Equador

En el Centro Cívico Remei-Estadi hay una exposición sobre Ecuador

di Centro Civico narimay-Estadi dini ij maàrid ax ikwaturThe Remei-Estadi Community Cen-tre hosts an exhibition on EcuadorUne exposition sur l’Équateur à voir au Centre civique Remei-Estadi

gF

: SA

RA

BLÁ

ZQUEZ

v




14

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11 CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic

RENFETel. 902 240 202

Autobús urbàTel. 93 889 25 77

Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17

Guàrdia UrbanaTel. 93 885 00 00

Mossos d’EsquadraTel. 93 881 57 00

BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Llengua

InstItucIons consoLats estRangeRs a BaRceLona

consorci per a la normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

guia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

aPunts De LÈXIc

1. Quan hem pintat un banc, per exemple, cal po-sar-hi un rètol que digui: “Acabat de pintar”.

2. Quan es cobreix la pa-ret dues vegades amb la pintura, es diu que hem donat dues capes de pintura.

3. Amb el paper de vidre (o paper esmeril) es poden polir les superfícies abans de pintar-les.

El pintor és la persona que té per ofici pintar parets, sostres, portes... Per fer-ho utilitza diverses eines, entre les quals hi ha:

El corró

Els pinzells

La massilla

La rasqueta

El cúter

Les brotxes

Parlem d’oficis...

Lengua Este mes, el vocabulario del pintortotaLaYt (IRas) di ac-hara ismawan anrahwayaj upintur

Language This month, the vocabu-lary of the painterLangueCe mois-ci, le petit lexique du métier de peintre

La rasqueta

El cúter



Un plat amb majúscules pot ser aquest, la com-binació de les mongetes, els rovellons acompa-nyats de la cansalada viada. Anem per feina.Unes mongetes de Santa Pau, que ja en trobem les primeres d’enguany, les posem al foc molt baix en una olla i aigua, quan arranqui el bull canviem l’aigua, -si són de l’any passat les hau-rem de posar el remull el dia abans amb una mica de bicarbonat-, un cop canviada l’aigua i tornades als fogons, salem l’aigua i les deixem bullir a foc molt lent durant una hora apro-ximament, és qüestió d’anar-les provant fins que se’ns desfacin a la boca però que per fora quedin fermes i no salti la pell. Si us fa mandra sempre teniu la possibilitat de comprar-les bullides, mai serà el mateix.En una paella amb força oli saltem el rove-llons, que haurem salat, quan estiguin a mig fer posem la cansalada viada, que ens ha de quedar cruixent, i quan estigui quasi a punt tirem all i julivert perquè l’oli agafi també un punt de gust d’all que amb el gust dels rove-llons i la cansalada tindrem un oli exquisit per amanir les mongetes.I ja està, en un plat les mongetes amb els rove-llons i la cansalada tot amanit amb l’oli de la paella i posem una mica més d’all i julivert cru per damunt dels rovellons. I a disfrutar d’un plat clàssic de la tardor que jo en menjaria tot l’any, una barreja de productes ferms i consis-tents. L’únic perill són els efectes secundaris de les mongetes, però val la pena arriscar-se, i si després resulta que patiu o feu patir un atac amb armes d’olor massiva és qüestió d’agafar aire i esperar que vinguin nous i millors vents.

http://cuina.camilros.cat/

*

La cuina d’en CamilQuè fem aquestcap de setmana?

Mongetes de santa pau amb rovellons i cansalada

Ha arribat la tardor, i amb la tardor, la fal-lera per anar a buscar bolets. L’interès pels bolets ha aug-mentat notable-ment en els darrers temps, molts diuen que per l’emissió del programa de TV3 Caçadors de bolets, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten. A Catalunya es poden trobar mol-tes espècies comestibles, algunes amb un gran interès gastronòmic, i d’altres de tòxiques que poden ser, fins i tot, mortals. Pels entorns de la comarca d’Osona és habitual trobar pinenques o pinetells, rovellons, brumoses o mucoses (també se’n diuen llanegues), llengües de bou, o rossinyols de pi. És ben coneguda la tradició boletaire de Catalunya. Els bolets són ingredients impres-cindibles en la preparació de molts dels nostres plats; en alguns en són el component principal o, fins i tot, l’únic.Aquest consum ha originat un comerç important, tant de bolets que creixen espontàniament en els boscos, quan n’és la temporada, com dels cultivats.Però els bolets no es poden anar a buscar de qualsevol manera. Hi ha qui diu que la millor manera de collir-los és tallar-los amb un ga-nivet arran de terra, d’altres pre-fereixen arrencar-lo amb molta

cura. No cal remoure la fullaraca amb rasclets, ja que els micel·lis es loca-litzen a les capes superficials del sòl i si es malmeten provoquen la mort del bolet. Allà, ja no tornarà a haver-hi bolets.És molt important recollir els bolets en cistells, i no en bosses de plàstic, d’aquesta manera, les partícules generatives dels bolets, les espores, són recuperades pel bosc. És evident que només s’han d’agafar aquells bolets que s’iden-tifiquin sense cap mena de dubte, cal tenir en compte que n’hi molts que són tòxics i que tenen molta semblança amb d’altres que són comestibles. Tot i així, els bolets que no s’agafin s’han de deixar intactes, no s’han de trencar ni ar-rencar. És important no remenar la fullaraca amb cap eina, això perjudica el bosc i els bolets.

Anem a buscar bolets!Amb la tardor arriba la temporada d’anar a buscar bolets, una tradició molt arrela-da a Catalunya, que cada vegada té més seguidors. Cal desar-los en un cistell, així les espores tornen al bosc, i no es poden agafar si dubtem, encara que si-gui una mica, del tipus que són.Sara Blázquez Vic

La cocina de Camilkozin an Camil

Camil’s cookingLa cuisine de Camil

Con el otoño llega el tiempo de ir a buscar setas

di armacta atawad arwaqt bac adahan adazun sitasAutumn is the season for collecting mushroomsL’automne marque le retour de la cueillette des champignons

g

F: Sara

Blá

zquez

F: Sara

Blá

zquez


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Societat

“Coneixien els seus deures però no els seus drets”, diu Sílvia Sanabria. És la professora del grup de nois i noies que estan fent el curs de Joves Mentors, un curs de forma-ció ocupacional organitzat per l’Ajuntament de Vic a través del Pla de Barris. Són joves d’entre 16 i 25 anys, nascuts a llocs tan diversos com ara la Xina, el Marroc, la Índia, Polònia, Ucraïna i l’Equador. Alguns no fa ni un any que són a Catalunya, d’altres, hi porten gairebé tota la seva vida. Aquest curs els permetrà assessorar i acompanyar les famí-lies nouvingudes que acabin d’arribar, i la majoria coincideixen a dir: “No vull que les famílies que arriben passin el mateix que vam passar nosaltres.” “Aquest curs és multi-cultural, és un espai per expressar-se, per desenvo-lupar la comunicació verbal i no verbal, l’empatia, l’escolta activa... per així poder treballar de mediadors entre els serveis públics i les famílies nouvingudes”, diu Sanabria. L’Aziza Boujloud té 16 anys i va néixer al Marroc, “jo pensava que amb aquest curs seria com una mena de traductora”, diu, però Boujloud s’ha sorprès grata-ment. Durant el curs, que els joves faran fins al mes de desembre,

coneixeran l’entorn, els recursos dels quals disposa Vic, treballaran la comunicació verbal i no verbal, la mediació i rebran orientació la-boral. Al final, faran unes setmanes de pràctiques en alguns dels serveis de Vic.Els dimarts i els dijous, el grup fa

visites als diferents serveis que la ciutat ofereix als nouvinguts, tant de l’ajuntament com d’altres organismes. Un dels serveis que ja han conegut és l’As-sociació d’Ajuda Mútua a l’Immi-grant de Catalunya (AMIC-UGT), on es van poder familiaritzar amb

els impresos i la documentació que necessiten tramitar les persones nouvingudes, mentre que a través de l’UGT també van conèixer els seus drets i deures laborals, gràcies a un divertit joc de rol.Les experiències d’aquests joves fan que coneguin les necessitats i preocupacions de les persones que acaben d’arribar, afirmen que els

hagués agradat tenir un assessor que els ajudés a enfrontar-se a

una nova cultura. “Nosal-tres serem el camí que la

persona nouvinguda pot seguir”, diu Jatinder Singh. Alguns d’ells, a més, han tingut molt males experiències. És el cas de la Kamila Julia Tomera. “M’han enganyat i he tingut

molts problemes amb la feina. Vull conèixer

bé els recursos perquè això no li passi a l’altra

gent”. La Hanane ben Taltan creu que amb ells, “les

persones nouvingudes se senti-ran més còmodes i, a més, és una oportunitat per treballar”. Un dels aspectes que també es treballa força en aquest curs és l’autoestima, “són joves que tenen una càrrega molt forta a causa dels problemes i desitjos de les seves famílies. Hi ha un xoc cultural, es troben amb una societat molt diferent de la seva”, diu Sanabria.

“No és fàcil fer una nova vida”, re-coneix la Fouzia Bounaanaa, “però nosaltres els ajudarem i farem tot el que podrem”.Des de l’ajuntament es va constatar la necessitat de fer un tipus de for-mació ocupacional que pogués mi-llorar l’ocupabilitat dels nois i noies nouvinguts al municipi. Segons la insertora laboral de l’Ajuntament, Puri Martínez: “Vam veure que els nois i noies tenien una experiència vital que els podia servir per fer aquesta tasca i, a més, que podia ser un nou perfil laboral amb sortida al mercat de treball.”Sara Bláz-quez Vic

Societat

“No volem que la gent que arriba ara passi el mateix que vam passar nosaltres”

Un grupo de jóvenes se forma para poder orientar a las familias extranjeras

ij majmuà ihamucan aswa-jdan adsramdan imsarmad an familyat an yamhajan A group of young people receive training to orientate foreign familiesUn groupe de jeunes suit une formation en matière d’assistance aux familles immigrées

g




18

Consells del mes Per tenir dret a la prestació d’atur heu de tenir clar que si marxeu vosaltres voluntàriament de l’empresa l’Inem no us reconei-xerà la prestació. És a dir, per tenir dret a l’atur s’ha de produir, a tall d’exemple, una d’aquestes situacions: que us facin fora per acomiadament, que s’extingeixi el contracte, que no supereu el periode de prova per decisió de l’empresa, etc. Però mai un cessament voluntari sense més. L’empresa us ha d’entregar sempre el CERTIFICAT D’EMPRESA. L’INEM només us demana que aporteu el certificat d’empresa i que ompliu un formulari. És molt important que reviseu el certifi-cat d’empresa a l’apartat on posa CAUSA DE L’EXTINCIÓ, perquè NO posi mai BAIXA VOLUNTÀ-RIA. Si l’empresa no us entrega el certificat d’empresa ho haureu de denunciar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social. I penseu que teniu 15 dies per sol.licitar la prestació a l’INEM des de la data d’extinció o acomiadament i si tenieu vacances pendents i us les han pagat a la liquidació i cotitzat, els 15 dies comencen a comptar a partir del dia següent a l’últim dia de vacances cotitzades.

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Entrevista a Àngel CelmaDelegat sindical d’UGT a Girbau

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, resolvemos con-sultas IXEDDEM SE’L ÄZZdi ac-hara anjawb ax as-ila

WORKING WITH DIGNITYThis month, we answer your questionsUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nos réponses à vos questions

Aquest mes, passem consultaRosa, Calldetenes: “Fa tres anys vaig haver d’agafar l’atur només uns dies. Vaig co-mençar a treballar amb una nova empresa i ara m’han acomiadat després de 3 anys. Se m’acumula l’atur d’aquesta última empresa amb l’atur de l’altra empresa que ja vaig gastar només uns dies?Malauradament, no els podràs acumular. Només que hagis gastat l’atur un sol dia en els últims 6 anys, ja no el pots acumular amb l’atur que generis amb feines futures i posteriors. És a dir, hauràs generat dos prestacions d’atur diferents i tindràs opció a agafar la que més et convingui. Això siginifica que tindràs una prestació reconeguda fa 3 anys, pel temps que haguessis treballat i una nova prestació, per aquests 3 anys que hauràs treballat de nou, que serà d’un any d’atur. Per tant, tindràs l’opció de triar, posem pel cas, dos anys d’atur anterior amb la base reguladora de fa tres anys o un any d’atur amb les noves bases més recents.

L’Aureli de Vic es va jubilar PARCIAL-MENT amb una antiguitat de més de 6 anys a l’empresa i ara té 63 anys. L’empresa ha entrat en crisi i ha de tancar. Què passarà amb la seva jubilació parcial? La jubilació parcial és aquella en que el treballador cobra de la seguretat social, normalment, el 85 % de la pensió i continua treballant amb l’empresa fins els 65 anys per una jornada del 15 %; és a dir, en lloc de fer 40 hores a la setmana, en fa 6. En aquest cas, és obli-gatori, per poder cobrar la pensió parcialment, que es treballi el percentatge restant de la jornada. Per tant, els dubtes de l’Aureli són totalment fonamentats. Quan acomiadin a l’Aureli, passarà a cobrar l’atur per la part de la jornada que li correspongui. Per tant, al tenir 63 anys i 6 anys d’antiguitat passarà a cobrar dos anys l’atur corresponent al 15 % de la jornada i seguirà cobrant la jubilació parcial pel 85 % de la jornada. I als 65 anys, jubilat amb el percentatge que li correspongui.

En les últimes eleccions sindicals a Girbau UGT ha guanyat dos delegats. Us esperaveu aquests re-sultats?Erem optimistes, però no tant. Pensavem guanyar un delegat a baix, però quan vam recollir signatures, en vam recollir 75. Vam presentar llista de tècnics administratius, qua no ho haviem fet mai, i en vam guanyar un.

És fàcil la feina de delegat en una empresa tan gran com és Girbau?Has d’anar voltant i conèixer la gent, sinó, la resta de treballadors també es preocupen per saber qui ets, et demanen coses, i es comen-cen a obrir. Girbau té tres naus, jo estic al G1, per això els recomano als altres companys delegats que es facin conèixer, que parlin de coses normals amb la resta de treballadors.

Què ha de fer un delegat de Girbau?Hem de representar tots els treba-lladors i procurar que les decisions de l’empresa siguin legals, més que legals, que siguin justos. I si no ho són, dir-ho de manera i intentar negociar amb l’empresa una solució millor.

Quins problemes tenen els treballadors de Girbau?Sobretot hi ha queixes perquè no els canvien les categories, i que de vegades hi ha canvis de lloc de tre-ball. Això no sempre és dolent, de vegades pot ser una sort i aquest canvi fa prosperar el treballador. Al G3 treballen en cadena, i el que reclamen és una prima. Però l’en-volic fort és negociar el conveni.

I com ho porten?Nosaltres informem, escoltem els companys, si tenen algun dubte, els assessorem, i sempre fem el que ells volen. De vegades, però, fer una queixa pot ser contraprodu-ent. S’han de gestionar els proble-mes amb tacte, una altra cosa és el que decideixi l’empresa.

Creu que és important que a Girbau hi hagi represent-ació sindical?És molt important, i més ara, que pot aparèixer un expedient de regulació.

Què els diria als trebal-ladors de Girbau?La bona educació t’obrirà totes les portes, i les poques que quedin tancades, te les obrirà la raó.

el CERTIFICAT D’EMPRESA. L’INEM només us demana que aporteu el certificat d’empresa i que ompliu un formulari. És molt important que reviseu el certificat d’empresa a l’apartat on posa CAUSA DE L’EXTINCIÓ, perquè NO posi mai BAIXA VOLUNTÀRIA. Si l’empresa no us entrega el certificat d’empresa ho haureu de denunciar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social. I penseu que teniu 15 dies per sol.licitar la

els 15 dies comencen a comptar a partir del dia següent a l’últim dia

cobra de la seguretat social, normalment, el 85 % de la pensió i continua treballant amb l’empresa fins els 65 anys per una jornada del 15 %; és a dir, en lloc de fer 40 hores a la setmana, en fa 6. En aquest cas, és obli-gatori, per poder cobrar la pensió parcialment, que es treballi el percentatge restant de la jornada. Per tant,

cat d’empresa a l’apartat on posa CAUSA DE L’EXTINCIÓ, perquè NO posi mai BAIXA VOLUNTÀRIA. Si l’empresa no us entrega el certificat d’empresa ho haureu de denunciar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social. I penseu que teniu 15 dies per sol.licitar la prestació a l’INEM des de la data d’extinció o acomiadament i si tenieu vacances pendents i us les

Treball

“L’envolic més fort és negociar el conveni”

Girbau es una de las em-presas más importantes de OsonaGIrbau dij nacarika atamqrant ghas ahamiya tamghar di osona

Girbau is one of the most important companies in OsonaGirbau est une des plus importantes entreprises du canton d’Osona

g

Breus sindicals

L’empresa Girbau de Vic va celebrar les eleccions sindicals als seus dos centres, a Mas Beuló i al polígon Malloles. El resultat va ser de sis representants d’UGT, sis més de CCOO i un d’indepen-dent, els quals formen el Comitè d’Empresa, que haurà de tenir un president i un secretari. Tot i que les eleccions a les empreses es celebren cada quatre anys, en aquest cas s’han retar-dat uns mesos perquè s’estava negociant el conveni laboral. En les passadees eleccions, CCOO havia aconseguit a Girbau vuit

representants, mentre que UGT en tenia tres. Aquesta vega-da, doncs, el sindicat UGT ha ascendit en nombre de vots, fet que s’ha valorat molt positiva-ment, ja que demostra que als treballadors “no els ha agradat el mandat anterior”.

Ofiltex subhasta maquinària per poder indemnitzar

L’empresa tèxtil Ofiltex d’Olost, que el mes de gener va paralitzar l’activitat i va deixar 14 treba-lladors sense cobrar, va haver de precintar la seva maquinària el darrer mes. El precinte de la ma-quinària el va ordenar el jutge. Van portar-ho a terme un agent judicial, representants d’UGT i alguns treballadors de l’empresa. El material serà subhastat i servi-rà per pagar les indemnitzacions i els salaris dels 14 treballadors, uns 300.000 euros.

gLa empresa Girbau tiene 13 representantes sindicales

acarada Girbau ghas 13 nalmumatilin niqabayinThe Girbau company has 13 union representativesLa société Girbau dispose de 13 délégués syndicaux

gOfiltex subastó la maqui-naria para pagar las ind-emnizaciones a sus traba-jadores

Oflitez atsubasta macinat anas bac adixadas atmanyat ixadaman iyasufaghOfiltex auctions off its ma-chines to pay its workers’ redundancy payments Ofiltex a mis enchères son parc machines pour payer les indemnités de ses em-ployés

Girbau va celebrar les seves eleccions sindicals



En aquesta Lliga de futbol dels Països Catalans només competeixen els equips de

l’àrea lingüística catalana de la primera divisió de futbol. Només comptabilitzen els partits jugats entre ells. A la data de tancament de la revista s’havien jugat tres partits, el València- Mallorca, amb una victòria del València de 3 a

1, l’Espanyol-Barça, on els culers van guanyar per 2 a 1, i l’Espanyol-Vilarreal, que va acabar amb un empat a 0. El València i el Barça, empatats a punts es situen al primer lloc de la classificació.

Classificació Partits Punts jugats

1 València 1 32 Barça 1 33 Espanyol 2 14 Vilarreal 1 15 Mallorca 1 0

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vil.Barça 1-2 Espanyol Mallorca 3-1 València Villarreal 0-0

Taula de resultats

La forçaEl resultat de la força ve donat pel pes de la massa i el seu desplaçament (f és igual a m x a), però quan fem activitat física podem fer força sense desplaçament, per exemple, empènyer una paret. Per tant, segons aquesta fórmula (paret x 0 és igual a 0). Així doncs, definirem la força com la capacitat de crear tensió intramuscular.Hi ha diferents formes de manifestar la força:Força màxima, quan la massa és més gran del

que la puguem desplaçar, per exemple, empènyer una paret, aixeca-ment de peses....Força-velocitat o explosiva, quan la massa és més petita del que la pu-guem desplaçar, per exemple els llançaments, xuts o salts.Força resistència, quan la massa i el desplaçament són equitatius, per exemple la bicicleta, rem...L’entrenament de la força (exagerada) per buscar musculació al cos, no seria recomanable quan la persona està en edat de creixement, ja que al augmentar les fibres del múscul es redueix el creixement ossi.Si volem fibrar el cos, o un grup muscular determinat, primer hem de fer un entrenament de força resistència, per cremar greixos, i després unes sèries de força màxima.

Eduard Soler

Salut i Esport

Sara Blázquez Vic

A la majoria de països, el futbol és considerat “esport nacional”, és a dir, és un dels esports més impor-tants del món. Això sí, ens referim exclusivament al futbol masculí. Malgrat tot, el futbol també és cosa de dones, i això es demostra en l’augment del nombre d’equips femenins arreu. Un bon exemple, és la comarca d’Osona.“Fa tres anys, a Osona, només hi havia quatre equips de futbol femení, i dos ja eren nous. Amb dos o tres anys n’han aparegut molts, com el Seva, el Taradell, el Riudeperes... fins i tot hi ha categories Cadet i Infantil”, diu Dúnia El-Atmani, jugadora del Vic Remei, que juga a Primera Catala-na. Aquesta temporada, fins i tot hi ha un equip osonenc que juga a Nacional (categoria femenina que correspon a la Segona Divisió A masculina), l’UE Vic. “És l’únic i el primer equip d’Osona que arriba a aquesta categoria”, diu El-Atmani, que va guanyar la lliga de Primera Catalana, juntament amb les com-panyes que han pujat de catego-ria, tot i que ha preferit quedar-se al Vic Remei. La manca de noies futbolistes fa que aquest tipus de lligues es parin sovint, ja que mol-tes de les jugadores de les catego-ries superiors són convocades per les seves seleccions. És el cas de la portera de l’UE Vic, Berta Nogue-ra, que ha estat convocada per la selecció espanyola. Tot i així, aquestes noies no cobren un sou. Ja se sap que les dificultats socials i culturals que han acompanyat la dona en l’esport fan que hi

hagi moltes diferències amb l’es-port masculí. “La única categoria femenina que cobra és la Super-lliga (corresponent a la Primera Divisió masculina), però tot i així, no és un sou, és una ajuda”, afirma El-Atmani, “el problema és que el futbol femení no es considera una professió, com el masculí, sinó que es considera amateur”. “S’hauria d’obligar tots els equips a tenir un equip femení”, diu la fut-bolista, “és important fer-ho per potenciar el futbol femení”. Un dels trets importants és començar per la base, és a dir, crear equips de nenes. El Remei ja ho ha anat fent, i ara ho fan també altres equips osonencs, com el Sant Julià, el Taradell, l’OAR o el Riudeperes. Cada vegada es veu amb més bons ulls el futbol femení, “tot i que encara riuen quan una noia diu que juga a futbol”, diu El-Atmani, “el problema és que el futbol és un esport molt masculí, només cal dir que la majoria d’entrenadors de futbol femení són homes”. Encara queden anys perquè es professio-nalitzi el futbol femení, tot i així, cada pas compta.

“El futbol encara és un esport molt masculí”

g

Esport a Osona

Dúnia El-Atmani juega en un equipo de futbol femenino

Dùnia El-Atmani atira ak ij nalfirqa natcama odar antahraminDúnia El-Atmani plays in a women’s football teamDúnia El-Atm-ani fait partie d’une équipe féminine de football

gCómo trabajar la fuerzamamac ghanaxdam alqawa

How to develop your strengthQuelques trucs pour travailler la force mus-culaire

Solucions realsVic es mereix ser la ciutat de tots els ciu-tadans. Per afavorir la integració i la convi-vència en una ciutat

com Vic, s’ha de dedicar més esforç i crear les condicions ne-cessàries. Però abans s’ha de par-lar dels problemes, analitzar els seus origens, i buscar solucions des del punt de vista social, i im-pulsar un pla d’integració amb mesures concretes. Un pla per es-colaritzar els infants nouvinguts de manera permanent, donar més prioritat a l’educació, i que sigui el català la llengua de tots. Els problemes en alguns barris cada dia creixen més, no hi ha seguretat, ni bona convivència veïnal. El pla de civisme no és distribuir informació casa per casa, sinó que s’ha de fer un pla estratègic amb mesures, drets i deures. La situació social i eco-nòmica d’alguns immigrants no és gaire optimista, molts estan a l’atur, sense cobrar, i no han rebut cap ajut social. Per això s’ha de fer una nova política d’igualtat, de prestacions socials per tots els ciutadans, sobretot pel que fa a l’habitatge. S’ha d’or-ganitzar trobades interculturals, treballar des de diferents àrees amb les entitats, i no demanar col·laboracions i prou. Cal tenir en compte que gran part dels nouvinguts no saben ni llegir ni escriure en català, això provoca un problema d’analfabetisme a Catalunya, i que sigui molt difícil qualificar la mà d’obra immigrada.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Octubre 2008www.revistama.cat

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Assessorem els subsaharians”

Vivia a Mataró, però va trobar feina a l’empresa Pulit i va venir cap a Vic. D’això ja en fa 10 anys, i encara treballa a la mateixa empresa. L’Ansumane Dahaba va néixer a Guniea Bissau, i tot i que el cli-ma osonenc no li agrada gaire, “la gent i la feina, si”. Dahaba és el president d’ACSAO, una associació que agrupa subsaharians de diversos països. L’associació va néixer l’any 2000, “quan van arribar en massa els subsaharians”. L’objectiu era “estar organitzats per atendre les necessitats dels nostres conciutadans, assessorar-los i acompanyar-los en els tràmits que han de fer”. Actualment, l’associació fa també altres activitats. %

Ansumane Dahaba 50 anys

Ansumane es miembro de la asociación ACSAO Ansumane nata dij nalàodw di atmasmunt ACSAO

Ansumane is a member of the association ACSAO Ansumane est membre de l’association ACSAO

Hay que trabajar para la convivencia

ixasa anaxdam itaàyucWe have to work for peaceful co-existenceIl faut travailler au ren-forcement du lien social

g

Mustapha Bouziane

Revista Mà 8 Osona

Documents

Transcript of Revista Mà 8 Osona