Revista Mà 30 Osona

GRATUÏT

Número 30Desembre 2010www.revistama.cat

Entrevista a Joan

Soler, representante

del Casal Claret de Vic

Amsawal akid Joan Soler ,lmumattil n Casal Claret di Vic

Interview with Joan

Soler, representative

of the Casal Claret

in Vic

Interview avec Joan Soler, représentant du Casal Claret de Vic

ENTREVISTAP. 19“La immigració hauria de ser una qüestió transversal”Joan Soler

Representant del

Casal Claret de Vic

4

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

Paco Candel,

Premi

Civisme 2008

i Premi

Laus 09

REPORTATGE P. 6-7

5

“El secret del meu turbant

explica las realidades que yo

he vivido en Afganistán”

“Secret del meu turbant,

issawr x tidett iddaregh di

Afghanistan

Raimon Panikkar, reencuentro

entre Oriente y Occidente

Raimon Panikkar ,asemsagar jar

ccarq d lgharb

Raimon Panikkar, bringing East and

West back together

Raimon Panikkar, nouvelle rencontre

entre l’Orient et l’Occident

Raimon Panikkar, la trobada entre Orient i Occident

2

La Nadia es

va haver de fer

passar per un noi

durant deu anys

Entrevista a Agnès Rotger i Nadia Ghulam,

autores d’El secret del meu turbant

(Columna, 2010)

ENTREVISTA P. 4 I 5

“El secret del meu turbant de-

scribes my life in Afghanistan”

« El secret del meu turbant est

le récit des réalités que j’ai

vécues en Afghanistan »

NOTICIES P. 9

Molt més que la decoració d’un barriLos vecinos de los Habitatges

Montseny desean Feliz Navidad

en todos sus idiomas

Jjiran n imezdagh n Montseny

ssitimen asegwas d ameggas s

marra irsawen n sen

Residents of the Habitatges

Montseny wish each other Happy

Christmas in all their languages

Les habitants des

Logements Montseny

souhaitent leurs vœux

de Noël dans toutes

leurs langues

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

Sostenibilitat

[email protected]

EStalviEM aigua!

amb la col·laboració de:Hay que ahorrar aguaItxessa-negh ad nh’awer x waman

We’ve got to save waterIl faut économiser en eau

g

Al nostre país fem servir uns 125 litres d’aigua potable per persona i dia, però se’n podria fer servir menys, i millor. La variabilitat de la precipitació al clima mediterrani i la prevista accentuació dels períodes ex-trems associats al canvi climàtic global no deixen opció a esperar més temps per aplicar mesures avançades per a l’estalvi d’aigua. Arreu del món es poden trobar exemples de construccions auto-suficients en energia i recursos, com les anomenades “earths-hips”, que aconsegueixen cobrir totes les necessitats d’aigua només amb l’aigua de pluja. La mateixa aigua es fa servir fins a 5 vegades, gràcies a la reuti-lització i a la depuració amb vegetació. El cicle de l’aigua dels nostres edificis, en canvi, està deslligat de tota lògica natural i, per exemple, en la majoria de

casos les aigües pluvials es bar-regen amb les aigües residuals. Però tot això pot canviar: es co-mencen a fer xarxes separatives i a reciclar les aigües grises de rentamans i dutxes; els cone-guts airejadors redueixen en un 50% l’aigua d’aixetes i dutxes; els rentavaixelles més eficients del mercat estalvien aigua en comparació amb un rentat manual poc curós; les anomena-des “màquines vives” permeten depurar l’aigua ja utilitzada, in situ, amb vegetació, les cisternes de 3 ó 6 litres han reduït a la meitat el consum per descàrrega (tot i que continuem utilitzant aigua potable sense necessitat; els vàters secs podrien ser en aquest cas una inspiració per fer un ús més sensat de l’ai-gua); l’aplicació de criteris de “xerojardineria” permet gaudir d’espais vegetats adaptats a

l’absència de pluja, etc. Les tecnologies, però, no deixen de necessitar l’acció personal conscient: els sistemes de de-puració naturals no admetran l’abocament de determinats productes i prendre dutxes més curtes sempre estarà bé. Com menys aigua fem servir i millor la regenerem per a retornar-la a la natura, de més en disposaran els rius, aqüífers, i altres éssers vius, començant per nosaltres mateixos.

3Revista MàUn espai de convivència



LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Qué opinas del alargami-ento de la edad de jubi-lación a los 67 años?

NEXT QUESTION:What do you think of the plan to increase the retirement age to 67?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Mamec txez-zared ghar tmarniwt iy twaggen deg usegwas n taqa3ud ar 67 ?

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensez-vous du report de l’âge de la retraite à 67 ans ?

Diuen que Osona té un comportament polític di-ferent a la resta del país. Aparentment això podria semblar cert: en les dar-reres eleccions autonò-miques la segona força política a nivell general, els socialistes, va ser quar-

ta amb menys d’un 10% de vots, i la setena força al Parlament de Catalunya, Solidaritat, que va obtenir representació per un marge de 1.800 vots, va quedar segona a Osona. El Partit Popular, tercers en el rànquing general, a Osona són marginals. Sortosament, la segona força a l’ajuntament vigatà, l’extrema dreta xenòfoba, va continuar extraparlamentària a nivell català, i amb uns resultats molt discrets a Vic. A priori semblem diferents, però ara bé, penso que els que estan desenfocats i tenen plantejament erronis són segons quins projectes polítics catalans. Un projecte polític i social que es vulgui majoritari central en la política catalana, -i central vol dir gran, del mig de la gent, no de centre en l’eix esquerra-dreta- no pot tenir un resultats extraterrestres a comarques com la nostra. No és cert que existeixi una Catalunya dual, una metropolitana, espanyola i roja i una altra de rural i comarcal, catalana i de dretes. Això és fals. Una opció que vulgui guanyar a Cata-lunya, ha de poder ser majoritària a Osona i al Vallès Occidental sense complexes. Convergèn-cia ha guanyat per primera vegada en quasi to-tes les grans ciutats de la corona barcelonina, en 39 de les 41 comarques, i en 900 dels 945 municipis. És mèrit seu, sí, però també fruit de la renúncia de la resta d’opcions polítiques a tenir una oferta per a tothom. I aquí hi incloc, no tant al PP, que es margina solet, sinó a les opcions d’esquerres, totes, independentistes incloses, que a voltes els hi passa, però a la inversa. La independència no es construeix quedant segon a Osona i setens als vallesos. No som políticament tan diferents, però algunes opcions polítiques han d’entendre que si vols guanyar a Catalunya la proposta ha de ser per tothom. Osona és part de la centralitat del país, no un extrem polític excepcional.

g

*

EDITORIAL

EDITORIAL¿Osona tiene unos comportamien-tos políticos y sociales diferentes?AR’MATBA`AOsona dayes ca n tiwessaf tiser-tanin weh’edsent?

EDITORIALDoes Osona behave differently in social and political terms?EDITORIALOsona a-t-elle des comportements politiques et sociaux différents ?

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

Perquè encara es té l’errònia concepció que l’home ajuda a la dona, donant per suposat que aquesta ho fa de natural i aquest ha de fer sobreesforços per rea-litzar tasques domèstiques.Amb la incorporació de la dona al mercat laboral s’haurien d’ha-ver repartit les feines domèsti-ques, cosa que no ha passat.Cal recordar que que normal-ment són les dones les que eduquen als nens, per tant fan falta menys dones masclistes i més homes feministes.Biel Barnils i Carrera34 anys. Torelló

Per la nostra poca habilitat (ben o mal repartides, la majoria d’organitzadores de la llar som dones). Si anem remugant, amb cara d’emprenyament, com les podem fer atractiva als nostres companys? No les voldran fer

mai! Dones del món, expliqueu que cuinar és el súmmum de la creativitat, que la satisfacció d’una cuina neta o d’una roba ben planxada és equiparable a una lleixa ben posada, que tocar aigua neteja per dintre i per fora, que es poden escoltar programes de ràdio interesantíssims mentre freguem... etc. Imagineu el què vulgueu per fer envejar la vostra activitat, feu-la desitjable! Veureu com canvien les coses...Rosa M. Puig-Serra61 anys. Sabadell

Perquè encara arrosseguem un problema cultural des de l’època del franquisme, i ens pensem que aquestes tasques estan fetes per dones. De totes maneres, cal dir que, poc a poc, els homes estan assumint també les tasques do-mèstiques, i són conscients que és una feina que també els toca. Aina Puig19 anys. Tarragona

Perquè els homes no veuen la feina que s’ha de fer a casa, en canvi les dones no ens podem estar de braços plegats quan veiem tota la feina que s’ha de fer: plegar roba, posar rentado-res, passar l’aspiradora, recollir trastos... Ells no troben mai el

moment per fer-ho, i la majoria es pensa que si “ajuda” la dona n’hi ha prou. Però no es tracta d’“ajudar”, sinó de repartir-se les tasques.Mari Palau37 anys. Vic

En les parelles o families relati-vament joves, on les dones tre-ballen fora de casa igual que els homes, aquesta mentalitat està canviant, i les tasques domèsti-ques es reparteixen per igual. Pau Mateu36 anys. Manlleu

Per què no estan ben repartides les tasques domèstiques?

r

La veritat és que a l’Estat espanyol hi ha 2.937.981 estrangers no comunitaris empadronats (menys del 7% de la població). La difer-ència fins arribar al total de 5.648.671 estrangers empadronats són ciutadans de països de la Unió Europea o persones que estan en el règim comunitari (familiars directes d e persones amb nacionalitat espanyola o comunitaris). I dels estrangers no comunitaris, el 69,76% està residint a l’Estat espanyol de manera regular més de tres anys. Els estrangers comunitaris exerceixen el dret a la lliure circulació que comporta formar part de la Unió Europea. És freqüent consid-erar “immigrants” els estrangers unitaris de les últimes amplia-cions (especialment Romania i Bulgària), que a tots els efecetes són ciutadans comunitaris, amb llibertat de circulació i establiment, i fins i tot a persones que ja han adquirit la nacionalitat espanyola.

“Hi ha massa immigrants”

LES MENTIDES DEL RACISME:

Propera pregunta

Què opines de

l’allargament de l’edat

de jubilació als 67 anys?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

Osona en la centralitat política catalana

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Hay demasiados inmigrantes”IKHARRIQAN N’R`UNSORIADin attas n ine3raq

THE LIES OF RACISM“There are too many immigrants”LAS MENSONGES DU RACISME« Il y a trop d’immigrants »




Entrevista a Agnès Rotger i Nadia Ghulam, autoras de El secret del meu turbantAmsawal akid Agnès Rotger d Nadia Ghulam,imariren n Min yeffaren x arrezzett inu(secret del meu turbant)

Interview with Agnès Rotger and Nadia Ghulam, authors of El secret del meu turbantInterview avec Agnès Rot-ger et Nadia Ghulam, au-teurs de l’ouvrage intitulé El secret del meu turbant

Quin és ‘el secret del teu turbant’?Nadia: Hi ha molts secrets per descobrir en aquest llibre! El secret del meu turbant, per a vosaltres, és la realitat del meu país, el llibre explica la realitat que he viscut jo a Afganistan.Agnès: Però el secret principal és que la Nadia, quan era petita, va haver de fer-se passar per un noi per ajudar la seva família a tirar endavant, i va ser un secret durant deu anys per tota la gent que l’envoltava, excepte la seva família. La idea inicial era allargar tant aquest secret?N: No. En realitat jo no tenia gaire esperança de vida, no pensava que arribaria als 25 anys, pensava que em moriria o que em cauria una bomba. A la guerra, una noia ferida no té esperança.

No ho va sospitar mai ningú?N: En realitat no, perquè jo vigilava molt. Jo, físicament, m’assemblo molt a un home, i més amb les cremades que tenia a la cara, i amb el turbant que em posava. A: I pel que diu era impensable que una dona prengués l’acti-tud que prenia ella. Es va anar fixant com actuaven els homes i ho va copiar tant com podia. Era malcarada, autoritària... Accentuava els trets més durs del caràcter tradicionalment masculí, i suposo que ningú s’ho podia plantejar.

Què era el més difícil d’aquesta doble vida?N: El més difícil era que no em descobrissin. Ets conscient que ets una noia, estàs creixent com una noia, però t’estàs amagant en tot moment sota d’un tur-bant, és un estrès. Ara estic aquí,

ENTREVISTA A FONDO“No pensaba que viviría tantos años”AMSAQAR GHAR RAJJAXT“Tugha war ssinegh ca illa ad ddaregh attas n iseg-gusa”

IN-DEPTH INTERVIEW“I didn’t think I’d live so long”LA GRANDE INTERVIEW« Je ne pensais pas vivre autant d’années »

g

“No pensava que arribaria als 25 anys”Agnès Rotgeri Nadia Ghulam, autores d’‘El secret del meu turbant’ (Columna, 2010)

Entrevista

g

2

Agnès Rotger i Nadia Ghu-lam, autores d’‘El secret del meu turbant’ (Columna, 2010)

La Nadia Ghulam és una noia afganesa que amb només 8 anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. Quan va sortir de l’hospital, dos anys després, amb el rè-gim talibà instaurat a Afganistan, va decidir fer-se passar per un home per tirar la fa-mília endavant. El seu secret va durar 10 anys. Ara, en fa 4 que viu a Badalona amb la seva família adop-tiva, on va conèixer la periodista Agnès Rotger, i d’aquesta amistat en va néixer ‘El secret del meu turbant’ (Columna, 2010), que va rebre el Premi Prudenci Bertrana 2010.Sara Blázquez Badalona

Entrevista




i sovint penso en la mort, però és que durant deu anys vaig estar pensant en cada moment en la mort, pensava que em mo-riria, o que em matarien, o que em descobririen... I ara estic en tota llibertat, tinc una família que m’estima, però no em puc treure del cap aquest estrès. A: Forma part de l’estrès post traumàtic. La Nadia ha viscut una guerra, i molta violència, no és només el fet d’haver canviat d’identitat. A mi moltes vegades m’ha comentat que una de les coses més difícils d’haver estat un noi allà és que mai es podia relaxar, ni tan sols dins de la família, no podia descansar d’aquest paper. No pots afluixar mai, ni compartir amb ningú les teves angoixes, els neguits...

D’on es treuen les forces per afrontar una situació tan extrema?N: Jo penso que això ho hagués fet tothom, perquè és una situació de supervivència. Quan estàs entre la vida i la mort busques la manera per sortir endavant. Perquè ningú vol morir. M’ajudava molt a tenir aquesta força la meva mare, tot i que no li podia dir que tenia por. Jo tenia els meus amics, però no els podia dir que en re-alitat tenia por d’ells. No podia confiar en ningú. A: Jo crec que ha estat molt dur, però en certa manera ha estat una oportunitat per poder-se ficar en la pell d’un home i fer coses que no hauria pogut fer. És molt enginyosa i molt ràpida de reflexos. Va haver moments en que va prendre riscos per coses com mirar una pel·lícula o importar il·legalment un llibre romàntic del Pakistan. És incre-ïble que s’arrisqués per coses així, o per la música: agafava cintes que els talibans arrenca-ven i les enganxava per poder-les escoltar. N: Les arreglava i tenia clients que em compraven cintes tren-cades il·legalment. Feia coses que no feia ningú!

Quin tipus de feines vas fer?N: Treballava a la construcció, de pagès, feia pous, en un taller de bicicletes... He treballat de tot per aconseguir una mica de menjar. La meva mare sempre em deia que tinc una estrella. I ara la meva mare catalana tam-bé em diu el mateix. Mai han pogut parlar, però és com si ho haguessin fet.

Per què era tan important explicar aquesta història?N: És sobre tot per gent d’aquí

que no té ni idea del meu país. La meva vida no ha estat gens fàcil, ni ho és, però explico com és el meu país de veritat, per-què no és que tothom va amb pistola, jo he tingut amistat, i riquesa de cultura, i amor. No és únicament burka i pistoles. A: El més interessant de tot plegat és que et pots identificar perfectament amb ella. Quan m’explicava coses de la seva infantesa, jo pensava que podria ser la meva. Tenia una vida feliç, normal, la seva família l’esti-mava, jugava amb el seu germà, mirava els dibuixos animats, anava a l’escola... I això és el que ho fa més interessant i més dur al mateix temps. Comences llegint i penses que podries ser tu mateixa, una nena feliç i despreocupada de tot, sense problemes, i de cop i volta ve el clatellot impressionant de la guerra i de la bomba.

Suposo que no ha estat fàcil afrontar aquesta història com a escriptora...A: Gens fàcil. Jo només havia fet coses de no ficció, més periodís-tiques, i quan la Nadia em va començar a explicar la història

em vaig adonar que no sabia res. Quan m’explicava un diàleg, per exemple, m’adonava que no tenia ni idea del context, era incapaç d’imaginar-m’ho. Com que vam decidir que seria en format novel·la, jo necessitava imaginar-me on estava passant aquella escena, quin vestit portaven, quina olor se sentia, què menjaven, per posar-me a la seva pell i després poder trans-metre-ho. Els primers mesos no vaig poder ni escriure. A més jo tenia tots els estereotips que tenim la majoria de gent d’aquí i moltes de les preguntes que li feia al principi eren absurdes. Una de les primeres preguntes va ser com va viure l’11S i va po-sar una cara que em vaig adonar que estava pixant fora de test, perquè era una cosa totalment irrellevant en aquell moment on vivia ella, no tenia ni idea de res del que li estava explicant, ni de l’impacte que tenia això, d’on carai era Nova York, ni que existien unes torres bessones, i amb prou feines qui era Bin Laden, i molt menys què tenia a veure amb ells un ricàs d’Aràbia Saudita, és que no podia ser més llunyà!

Com es fa per escriure una història tan dura i que el lector no es contagii?A: No crec que aporti res anar a fer sang i anar a fer patir la gent, crec que no té interès, però si que hi ha moltes escenes dures, perquè la vida de la Nadia ha estat molt dura. La dificultat era que es veiés ella, amb la seva evolució. Al principi es movia per pura supervivència, però després, a poc a poc, va tenint esperança, comença a veure un futur, segurament sense adonar-se’n. Comença a fer plans, co-mença a pensar com estudiar, i no com a noi, sinó com a noia...

Com vas poder estudiar com una noia després d’haver-te fet passar per un noi durant deu anys?N: Sempre vaig continuar sent un noi. Quan el règim dels talibans es va acabar no podia fer veure que no havia passat res i tornar a ser una noia. No només per raons de seguretat, sinó perquè per molta gent hagués estat una traïció. El fet de començar a estudiar com a noia em sembla que ha estat el més dur, ser dues persones en el mateix moment: anar a l’escola com una noia i sortir i ser un noi. Abans d’això era un noi a dins i a fora de casa, però després estudiava com a noia però la resta de la meva vida m’havia de comportar com un noi. Costa. Pensava que els meus companys de classe ho explicarien i patia. A: Si es fes una pel·lícula, seria un dels moments en que patiríem.

Què t’ha colpit més de la his-tòria de la Nadia?A: El que m’ha colpit més és la intuïció que et dóna esperança. Hi ha alguna cosa, que no li ha ensenyat ningú, que ha fet que ella sabés que ho mereixia, que ningú li podia dir que pel fet de ser una noia no tenia dret a mol-tes coses. Hi ha gent que hi veu una història dramàtica, però jo la veig clarament una història d’esperança. N: Jo sóc molt creient, i Déu m’estima molt. Una vegada vaig llegir que Déu fa patir els seus estimats, i quan patia pensava “és que jo sóc estimada per Déu”, i això em donava orgull i així me’n sortia sempre. Encara que de vegades m’enfadava amb el meu Déu, sortia a fora a la nit i li deia “Ja en tinc prou! No puc més!”. I ara la meva creença s’ha triplicat, perquè Déu m’ha enviat persones. La meva família són els àngels de la meva vida.

Com us vau conèixer?

A: La Nadia tenia ganes d’escriure i la seva família catalana em coneix i sabien que jo es-crivia, i ens van presentar a veure si ens ente-níem. Així va ser. Hi ha una cosa que m’agra-da molt, i és que ella se sent molt vinculada als dos països. N: Aquí estimo molt la meva família, però no deixaré d’estimar el meu país, sempre estaré en contacte amb ells, si cal me n’aniré allà un temps a treballar per millorar les coses. Aquí he tingut l’oportunitat d’estudiar, podria tor-nar a Afganistan, perquè crec que puc ajudar d’una manera que no pot fer-ho una persona d’aquí. Jo sé l’idioma, sé com està el país, i quines necessitats té la gent. Hi ha gent que dóna molta importància, per exemple, al fet que els talibans van prohibir la música i que obligaven les dones a posar-se el burka. Per mi està perfecte posar-me el burka i no tenir mú-sica, però tenir pau. El que em fa por és que entri un grup de persones a casa i que violin les dones, se les emportin... Què prefereixes?

“Nadia se hizo pasar por un chico durante diez años para tirar su familia adelante”Nadia tegga ixef nnes d ah’enjir 10 n iseggussa mah’end ad tawi rwacun nnes

“Nadia passed herself off as a boy for ten years to support her family”« Nadia s’est fait passer pour un garçon pendant dix ans pour faire sur-vivre sa famille »

g

Entrevista

“Quan estàs entre la vida i la mort busques la manera de tirar endavant. Perquè ningú vol morir”




Reportatge

El tema del mes

Fa poc més de quatre mesos va morir a Tavertet un dels pensadors més importants del nostre país, Raimon Panikkar, a l’edat de 91 anys. Va ser un pioner obrint el camí del diàleg interreligiós, que considerava com un gran enriquiment i una oportunitat important per totes les tradicions. Fill de pare indi i mare catalana, molts el consideren el punt de trobada entre Orient i Occident, “coneixia molt bé les dues cultures, quan va marxar d’aquí vivia sis mesos a Califòrnia, on era professor, i els altres sis a la Índia, a la ciutat sagrada de Benares o Varanasi”, diu el seu nebot i membre de la Fundació Vivàrium, Àlex Pèlach Pàniker, “una frase que s’ha repetit molt i que va dir ell és Me n’he anat cristià, m’he descobert hindu-ista, he estat budista, i tot això sense deixar de ser cristià”.Nascut a Barcelona l’any 1918, Raimon Panikkar va estudiar el Batxillerat amb els jesuïtes i va començar els seus estudis superiors a la Universitat de Barcelona, durant la República.

Com que tenia passaport bri-tànic, va evitar la cruesa de la guerra civil espanyola marxant a Alemanya, on va estudiar a la Universitat de Bonn. Quan va acabar la guerra va tornar, i es va llicenciar en Ciències Quími-ques a Barcelona i en Filosofia a la Universitat de Madrid. “Era teòleg i era capellà, i va viatjar molt durant tota la seva vida. Cap als anys 80 va tornar a l’Es-tat espanyol per establir-s’hi, i va triar Tavertet”, diu Pèlach. Com és que va triar Tavertet, si ell era de Barcelona? “Tenia clar que volia que fos Catalunya, i per casualitat, sense tenir cap lligam anterior, va anar a parar a Tavertet”. Segur que hi van tenir molt a veure els seus paisatges espectaculars. Molts es pregunten: Es pot ser cristià, hinduista i budista al mateix temps? Raimon Panikkar n’és un exemple. Segons els seu ne-bot, “era un cristià atípic, i això li va portar molts problemes amb l’Església. Va anar incorpo-rant elements de les altres reli-

gions i no es va tancar ami amb que el cristianisme és la única veritat absoluta, va interpre-tar les paraules de Crist d’una manera diferent de com les interpreta l’Església tradicional. De totes maneres, ell sempre va estar amb l’Església, tot i les desavinences que va tenir, i va estar totalment reconegut per l’Església com a capellà”. Potser un dels aspectes que crida més l’atenció, deixant de banda el seu

pensament, és que Raimon Pa-nikkar era un home casat, i pare d’una filla. Avui, les paraules de Panikkar agafen més actualitat que mai, ja que a casa nostra hi conviuen multitud de religions proce-dents d’arreu del món. És la nos-tra societat més interreligiosa? “Hi ha més religions, però més interreligiosa no sé si ho és”, reflexiona Pèlach, “les religions potser no són el paradigma de tolerància entre elles, totes es consideren bastant excloents per regla general. Hi ha moltes

religions, però interaccionen poc entre elles”. Raimon

Panikkar era molt més obert a que hi hagués un diàleg entre religions, demanava que hi hagu-és un diàleg partint des de la igualtat. “•Tot i que era cristià, coneixia molt bé l’hinduisme i

el budisme. Des del rite cristià incorporava idees

tretes d’altres religions. Del seu interès per la reflexió

sobre aquests temes va néixer la Fundació Vivàrium. Va néixer

Fa poc més de qua-tre mesos va morir a Tavertet un dels pensadors més im-portants del nostre país, Raimon Panik-kar, a l’edat de 91 anys. Va ser un pio-ner obrint el camí del diàleg interreligiós, que considerava com un gran enriquiment i una oportunitat im-portant per totes les tradicions. Sara Blázquez Barcelona

F: FRAGM

ENTA

EDIT

ORIA

L

F: FRAGMENTA E

DITO

RIA

L

Raimon Panikkar, la trobada entre

Orient i Occident




Reportatge

com una associació de gent inte-ressada en aquest debat, que es reunia a Tavertet un cop al mes, i feien xerrades sobre diversos temes. “Això ho va fer durant 15 o 20 anys fins poc abans de morir, quan ja no estava en con-dicions per fer-ho”, diu Pèlach.

A part, Panikkar va crear la Fun-dació Vivàrium amb la idea de fer conèixer el seu pensament quan ell no hi fos. “Ara s’estan publicant les obres completes, triades i revisades per ell. De les desenes de llibres que ha escrit, ell mateix en va fer una selecció,

els va revisar, els va actualitzar, i això s’està publicant ara mateix. Seran uns 18 volums. S’està publicant en italià i en català, i seguirem amb altres idiomes”. A més, la fundació també organit-za un homenatge a Barcelona pel febrer.

El fet que Raimon Panikkar hagi viscut gran part de la seva vida fora de Catalunya ha fet que el reconeguessin més a fora que aquí, a casa seva. “Un cop estava aquí, apareixia, feia aportacions a la televisió, als diaris, sortia a la ràdio cada divendres amb l’Antoni Bassas, i això li va començar a donar una mica de popularitat, però també és veritat que des de les instituci-ons polítiques i culturals no se l’ha reconegut massa. També ha estat un personatge una mica incòmode amb moltes coses, i això suposo que també li deu haver suposat que no l’hagin volgut promocionar massa. Fora de l’Estat espanyol ha tingut molt més reconeixement, sobre tot a Europa, als EUA i la Índia”, assegura Pèlach. Ara, Raimon Panikkar ja no és entre nosaltres, però dei-xa un gran llegat espiritual i intel•lectual, i el seu pensa-ment continuarà vivint, a través de les seves obres, i a través de molts pensadors i religiosos que van trobar en la seva figura un model a seguir.

“Hay muchas religiones aquí, pero interaccionan poco entre ellas”.

Danita attas n diyyanat, maca temsagaren drust jar asen“There are many religions here, but little contact be-tween them”« Il y a beaucoup de reli-gions ici, mais elles intera-gissent peu entre elles »

g

F: FRAGM

ENTA

EDIT

ORIA

L




Opinió

El llegat dels avantpassats

El desè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial m’ha fet reflexionar molt sobre el llegat que hem heretat dels avantpassats, no tan sols des d’un punt de vista mate-rial, sinó també des d’un punt de vista cultural i identitari. Per a un país, les ciutats portuàries

són com una finestra al món. La seva situació privilegiada en les rutes comer-cials els ha permès, al llarg dels segles, tenir contacte freqüent amb la gent d’altres cultures. Això representa un enriquiment per als habitants del lloc, ja que els permet tenir accés a diversos punts de vista sobre el món. La Mediterrània sempre ha sigut un lloc de barreja de diferents cultures. Els més de dos mil anys d’història de Tarrago-na són una mostra d’aquesta varietat de civilitzacions: ibers, grecs, romans, àrabs i jueus, entre d’altres, han habitat a la nostra ciutat en algun moment de la història. La nostra identitat s’ha creat, doncs, a partir de la influència de moltes cultures i aquest fet es reflecteix en àmbits tan diversos com el patri-moni arquitectònic –el més conegut és el patrimoni romà, però també en tenim d’iber i jueu, entre d’altres–; la gastronomia –menjars tan nostrats com els panellets o els torrons són d’origen àrab–, o la llengua –aparaules com alcalde o rambla vénen de l’àrab i noms propis com Albert, Sergi o Guifré són d’origen germànic. Així, la mobilitat de persones d’un territori a un altre i la influència que s’exerceixen mútu-ament no és cap novetat, sinó que en una ciutat com Tarragona s’ha produït constantment. La història ens demostra que seria d’una curtesa de mires extraordinària no aprofitar la diversitat cultural i lingüística de la ciutat. Percebre-la com una amenaça, rebutjar-la o ignorar-la ens empobriria. Cal, doncs, continuar fent com hem fet sempre: aprofitar aquesta diversitat, que ens ha enriquit i ens continua enriquint, i que ens ha fet ser tal com som ara.

Opinió Opinió

Rosa M. Rossell

Tinenta d’alcalde

de Cultura, Pat-

rimoni Històric i

Ensenyament de

l’Ajuntament de

Tarragona

¿Hasta qué punto se puede hablar de libertad de ex-presión?Min xef nebna mara nzem-mar a nessiwer x tirelli n rxezrat d wawar ?

How far does freedom of expression go?À quel point peut-on parler de liberté d’expression ?

Centremos el tema. ¿Qué es inmigración, quien es inmigrante? Ad nrekkez x usentel, min ye3na une3raq d we3raq ?

Let’s be clear about this. What is immigration, and who are the immigrants? Précisons le sujet. Qu’est-ce que l’immigration, qui est émigrant ?

Wikileaks i la llibertat d’expressió

Què és la immigració?

Les persecucions que ha patit el senyor Julian Assange després de la infiltració dels documents “secrets” a Wikileaks posen en descobert la fragilitat de la lliber-tat d’expressió que tan aferrissa-dament es defensa a Occident.Imatges, documents i vídeos mos-tren la vertadera cara del govern nord-americà, així com la seva visió sobre el món. Les ofensives que obre en nom d’una futura pau i per una seguretat mundial, es veuen desbancades per les imatges on es poden veure clara-ment assassinats comesos contra la població innocent. Resulta clar que aquestes imatges, així com els documents, ja eren un pensa-ment compartit per gran part del món, però la obvietat d’aquestes i, sobretot, la seva censura imme-diata fan que es mostri la imatge que sempre s’ha evitat, però que en el fons és la real.

Tanmateix en aquesta difusió a gran escala també s’hi troben involucrats altres governs dels quals, fins ara, sabíem ben poca cosa respecte els seus moviments i les seves relacions amb altres go-verns i en concret amb el govern nord-americà.Fins a quin punt es pot parlar de la llibertat d’expressió? O és que la llibertat d’expressió és un dret per uns i està restringida per a d’altres? El que és segur és que quan els governs es veuen invo-lucrats en temes com aquests, en els quals la seva imatge es posa en entredit, es veuen obligats a censurar accions completament lícites que per-meten que la població pugui despertar i adonar-se del que passa.

La immigració és l’acció i efecte d’immigrar. Aquest verb fa refe-rència a la persona que arriba a un altre país per residir-hi, gene-ralment per motius econòmics, polítics o acadèmics. Això vol dir que una persona sol marxar del seu país i radicar en un estranger amb la intenció d’aconseguir una feina millor, escapar de la persecució a la seva terra natal o estudiar en una escola o universi-tat de prestigi.El concepte complementari d’immigració és emigració (la sortida de la persona d’un país per dirigir-se a un altre diferent). Quan un subjecte és immigrant, necessàriament abans va haver de ser emigrant.Els processos migratoris han exis-tit al llarg de la història humana. Solen ser massius en moments de crisi d’una determinada regió, quan milers de persones busquen

emigrar per ingressar a un altre país en recerca d’una millor qualitat de vida.La immigració, de tota manera, sol ser criticada per certs sectors socials del país d’acollida. Hi ha qui troba en els immigrants els responsables dels problemes econòmics i socials, encara que les estadístiques mostren que aporten, amb el seu treball i contribucions, més recursos que els que consumeixen. Això no impedeix, però, que molts immi-grants pateixin la discriminació, que n’hi ha de dos tipus: discri-minació directa, i discriminació indirecta, com és el cas d’exigir un perfecte domini de la llengua per a un lloc de treball, quan no és necessari, per a desenvo-lupar la feina.

Youcef Allaoui

Assessor AMIC i professor

de la Universitat de Vic (UVic)

Zahra Emrich

Assessora d’AMIC

d

d

La diversidad enriquece

Ttanewwu3 yarenni agraDiversity is enrichingLa diversité enrichit

g5

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected] Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]

Director:Jordi Salvador, edició Camp de TarragonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El HomraniMohamadi BouzianeJanette VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara Blázquez

Redacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka KingoloJames KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Col·laboradors:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard SolerDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport de:

i del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona




Els veïns dels Habitatges Montseny decoren el barri amb materials reci-clats i desitgen Bon Nadal amb tots els idiomes que hi conviuen.

Al llarg del novembre de 2010, el depar-tament de participació ciutadana de l’ajuntament de Vic i el Punt Òmnia, han col·laborat activament amb la Mancomu-nitat de Propietaris dels Habitatges Mont-seny i l’associació de veïns Pla del Remei en l’elaboració de la decoració nadalenca. Els objectius inicials que ens havíem mar-cat consistien en poder decorar el barri dignament amb la col·laboració de tots els veïns i veïnes. No teníem pressupost, només les nostres mans i la imaginació, així que a part d’implicar el veïnatge en la decoració del barri, també havíem de posar-nos mans a l’obra per reciclar mate-rials i posar en acció la nostra creativitat per fer-ne decoracions nadalenques. No era un tasca fàcil tenint en compte la composició social del barri.El punt fort per estructurar tot aquest desgavell d’idees i propostes ha estat la Junta de la Mancomunitat dels Habi-tatges Montseny, unes persones amb una àmplia trajectòria dins el món de l’associacionisme veïnal; amb una experi-ència molt destacable en la reivindicació d’equipaments públics pel barri i que des de fa vint anys gestionen i dinamitzen la Biblioteca dels Habitatges Montseny, fent una importantíssima tasca pedagògica i de cohesió social. Hem disposat també

de les instal·lacions del Centre Cívic El Montseny recentment inaugurat.Amb tot això, grans i petits, autòctons i nouvinguts, hem treballat plegats per seguir dignificant el barri i omplir-lo de mil colors. S’han realitzat diferents tallers amb la gent gran del barri i també amb els més petits. Tothom hi ha fet les seves aportacions i s’ha procurat arribar a tothom. Els Habitatges Montseny —ha-bitatges de protecció oficial que es van construir als anys 50 — s’ha configurat com un barri dins un altre barri degut al seu difícil accés. Al Montseny hi ha una forta presència de població immigrant que s’ha anat transformant a mesura que s’anaven succeint les diferents onades migratòries. Als anys 60, el 80% de la po-blació eren immigrants arribats majorità-riament d’Andalusia. Actualment, un 65% de la població dels Habitatges Montseny és extracomunitària. Es tracta, doncs, del barri amb més concentració d’estrangers de la ciutat.[1] Per això, la Mancomunitat de Propietaris va decidir que les decora-cions nadalenques havien d’integrar la diversitat cultural que hi existeix i s’han escrit les felicitacions nadalenques tan en català, com en castellà, anglès, àrab, etc...Sens dubte, un barri on malgrat totes les dificultats socioeconòmiques dels seu veïnatge, és un model exemple de cohesió social. Feliu Fusté Vic

Breus Societat

Molt més que la decoració d’un barri

Los vecinos de los Habi-tatges Montseny desean Feliz Navidad en todos sus idiomas

Jjiran n imezdagh n Montseny ssitimen asegwas d ameggas s marra irsawen n senResidents of the Habitatges Montseny wish each other Happy Christmas in all their languagesLes habitants des Loge-ments Montseny souhaitent leurs vœux de Noël dans toutes leurs langues

g

Folgueroles amb SenegalEl passat diumenge 19 de desem-bre Folgueroles va organitzar un seguit d’actes solidaris. El Centre Cultural va acollir la projecció del curtmetratge de 30 minuts Binta i la gran idea, sobre els problemes dels nens africans des de la mirada innocent i optimista de Binta, una nena de 7 anys. També es van recollir aliments per entregar a Cà-ritas de Folgueroles, i es va fer una xerrada-col·loqui amb Montserrat Molas, “35 anys vivint al cor de la misèria a la selva del Congo”.

Folgueroles organizó actos solidarios con Senegal Folgueroles tegga ancita n twiza akid Senegal

Folgueroles organises events in solidarity with SenegalFolgueroles a organisé des actes solidaires avec le Sénégal

Prop del 30% de la joventut catalana té nacionalitat estrangeraEl 27,3% de les persones joves que viuen a Catalunya tenen naciona-litat estrangera. Es tracta de més de 350.000 nois i noies de diver-ses procedències, principalment del Marroc, Romania i l’Equador, segons el darrer número del but-lletí electrònic “La immigració en xifres” editat per la Secretaria per a la Immigració del Departa-ment d’Acció Social i Ciutadania. L’any 2009, les persones de 16 a 29 anys suposaven el 17,2% de la població total de Catalunya. Sense la presència de joves amb nacionalitat estrangera, el pes seria només de 14,8%. El 30% de la juventud catalana tiene nacionalidad extranjera 30 di 100 n ih’udriyyen ikatalaniyyen ghar sen ljinsiyya tabarranit

30% of Catalan young peo-ple hold foreign nationality30 % des jeunes catalans sont de nationalité étrangère h

Noticies




AMIC-UGT Barcelona

La proposta de Directiva sobre permís únic i marc comú de drets per als treballadors de tercers països únicament pot qualificar-se com a vergonyosa per a qualsevol societat demo-cràtica. Ja en la seva redacció inicial de l’any 2007, el sindicat UGT de Catalunya la va valorar negativament, perquè segons el criteri de l’organització posava en qüestió el principi d’igualtat de tracte i oportunitats. En la seva tramitació, fins a arribar a la votació que ha tingut lloc el dia 14 de desembre de 2010, el seu contingut va anar empitjo-rant i, en lloc d’un marc comú de drets a Europa, la proposta establia un “marc de no drets”.Aquesta Directiva perseguia l’objectiu de tenir mà d’obra ba-rata al mínim cost, no solament salarial sinó social, negant drets bàsics que a la classe treballado-ra ens ha costat aconseguir.

Si bé, fa anys va aconseguir parar-se la Directiva Bolkestein, que permetia que les condici-ons de treball anessin les del país d’origen del treballador nacional i no de les del país de treball, les decisions del Tribu-nal Europeu de Justícia de les Comunitats Europees en casos relacionats amb la lliure circu-lació de treballadors nacionals de la Unió i la lliure prestació de serveis, en la pràctica han establert no solament que és acceptable i legal la desigualtat (en aquest cas entre treballadors nacionals de la Unió Europea), sinó que a més suposen un atac a la vigència dels convenis col-lectius, en assenyalar que hi ha treballadors als quals aquests no són aplicable.I això mateix succeeix amb aquesta Directiva que promou que en una empresa pugui haver-hi tantes condicions de treball diferents com a naciona-litats o de tipus d’autorització

Darrerament s’han produït alguns canvis a les vies per obtenir informació i consul-tar expedients en tràmit de les Oficines d’estrangers de Catalunya degut al col·lapse que les mateixes estan patint.La prioritat de la Delegació de Govern a Catalunya és la resolució de les sol·licituds de renovacions de les auto-ritzacions de residència i/o treball que enguany han patit un notable increment degut a que coincideix que compleixen cinc anys de residència els que van obtenir autorització de residència i treball durant el procés de normalització de treballadors que es va

fer a l’any 2005. No obstant, la mitjana de resolució ha augmentat i es troba entorn als sis mesos.Els expedients prioritaris són els de renovació de residència i treball, i després les renovacions de residèn-cia i aquells que proce-deixen d’altres províncies, és a dir els que la targeta anterior la van obtenir a un altra província diferent d’aquella on estan dema-nant la renovació.Vies de consulta: • La via principal i pràctica-ment única es la consulta a través de la web WWW.MPT.ES del Ministeri de Política Territorial, dins de l’apartat d’Estrangeria.

Introduint el número de NIE o d’expedient, si se sap, la data de la sol·licitud i l’any de naixement, es pot saber si l’expedient està:- En tràmit- Resolt favorable- Resolt no favorable- Arxivat- No admès• Si s’ha presentat la renovació durant el primer semestre de l’any 2010 i no hi ha resposta, assegureu-vos de que heu pagat les taxes corresponents i les heu presentat. Si ho heu fet i continua en tràmit, l’única opció es demanar una cita prèvia per obtenir informa-ció presencial a través del mateix web WWW.MPT.ES

on comprovaran que està tot correcte i que l’expedient no s’ha extraviat. • Actualment han elimi-nat el servei d’informació telefònica a la província de Barcelona, així com el cor-reu electrònic de consulta tant per a particulars com per a professionals. Recordeu que a les renova-cions es produeix silenci positiu als tres mesos de la sol·licitud, lo que vol dir que si no teniu resposta passats aquests tres mesos podeu considerar que la vostra sol·licitud està concedida i ja no us podran dir que no.

Fitxa d’estrangeria

Com obtenir informació a les oficines d’estrangers de Catalunya

No a la directiva del permís únic!

Estrangeria

Por la igualdad de trato y oportunidades, no a la di-rectiva del permiso único

Mah ‘end ad yiri umquddi di lfuras , lla i tsertit n mkur ijjenFor equal treatment and op-portunities, no to the Direc-tive on the Single PermitPour l’égalité de traitement et de chances, non à la di-rective du permis unique

gen el cas dels extracomunitaris, tinguin els seus treballadors. Però a més s’estén aquesta desi-gualtat al conjunt de la societat, donant la possibilitat de limitar drets fonamentals com la sindi-cació o l’accés a l’educació o a la protecció social. I tot això, cal recordar-ho, respecte a treballa-dors no comunitaris en situació administrativa regular. Una vegada més, la Unió Europea es converteix en una Europa que oblida (quan es tracta de drets socials i conques-tes que ens han costat anys a la classe treballadora), els valors democràtics dels quals tant

presumeix. Valors que alguns, i també al nostre país, semblen obstinats a recordar als estran-gers no comunitaris i que han de respectar.La UGT de Catalunya i AMIC valoren molt positivament el re-sultat de la votació al Parlament Europeu i que s’hagi rebutjat (encara que de forma provisio-nal) aquesta proposta. Advoquen perquè sigui de forma definitiva la retirada de la Directiva o es reformulin les disposicions en benefici de les treballadores i treballadors. Per la igualtat de tracte i oportunitats, No a la Directiva del permís únic.

Recursos de extranjeríaCómo obtener informa-ción en las oficinas de extranjeros de CatalunyaLmawarid n rbarraniMamec gha tegged ad tesned lme3lumat di lmakatib n barra di Catalunya

Immigration law re-sourcesHow to get information in the Catalan Immigra-tion OfficesRecours d’extranéitéComment obtenir des informations auprès des bureaux d’étrangers de la Catalogne

g

Revista Màper a conviure a Osona 11para convivir en Osona

Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活VIVIMJUNTS

Núm. 28 desembre 2010

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

Editorial

El registre d’estrangers de ju-liol de 2010 ens confirma elque ja havíem denotat

abans d’estiu: el nombre d’empa-dronats nouvinguts disminueix perprimera vegada en els últims 12anys a Catalunya. Aquesta dadaconfirma el canvi de cicle migratorique estem vivint. Hem deixat en-rrere la intensitat d’arribades de laprimera dècada del segle XXI i en-trem en una fase de més estabilitati equilibri entre entrades i sortides.Continuem i continuarem tenintnova immigració, però la crisi i elsseus efectes en el mercat de treballfarà que res sigui com abans, enels anys de bonança econòmica.També sabem que el gruix de lespersones immigrades que han arri-bat ho han fet per quedar-se, lagran majoria no se’n tornarà mal-grat el mite del retorn que persisteixentre molts nous catalans i catala-nes, d’altra banda perfectamentcomprensible i humà. Per això, lafeina que comença ara és la de laplena integració a la societat. Hemd’aconseguir que en 10 anys elmilió llarg de nouvinguts que s’hanincorporat a la nació catalana es-devinguin ciutadans amb plenitudde drets i deures. Del primer a l’úl-tim. Aconseguir-ho implicarà enca-rar nous reptes com la formacióbàsica que preveu la Llei d’acollidaper una ciutadania més autònoma illiure. Com la lluita contra el fracàsescolar i l’abandó prematur delsestudis secundaris. Com el reforç il’adaptació dels serveis públics perevitar sensació de competència.Com la promoció d’experiències iprojectes que fomentin l’intercanvi iel coneixement mutu amb la pobla-ció autòctona. Hem posat lesbases d’una bona acollida. Del quees tracta ara és de fer més forta laconvivència als barris i a les esca-les, de fer ciutadania, és a dir, defer-nos iguals en drets, en deures ien compromís.

Ets estranger? Ja saps si pots votar?

El dimecres 1 de desembre s’obre eltermini d’inscripcions al cens elec-toral per a les persones de nacio-

nalitat estrangera que resideixen a

Catalunya i que tenen dret a votar a lesproperes eleccions municipals, previstespel 22 de maig de 2010. Es tracta delsmajors d’edat nacionals d’algun estat dela Unió Europea o bé d’algun país extra-comunitari que hagi signat un acord bila-teral amb l’Estat espanyol per permetre elsufragi als comicis locals. Actualment,existeixen acords amb Bolívia, Colòm-bia, Equador, Islàndia, Noruega, NovaZelanda, Paraguai, Perú i Xile. Amb tot,per poder votar la ciutadania que tinguialguna d’aquestes nacionalitats ha decomplir una sèrie de requisits:1) ser major de 18 anys i no estar privatdel dret al sufragi actiu2) estar inscrit al padró municipal3) comptar amb autorització de residèn-cia a l’Estat espanyol4) haver residit legalment i sense interrup-cions al territori espanyol durant els darrers5 anys (3 anys en el cas dels nacionals deNoruega). Els ciutadans i ciutadanes quees puguin acollir al dret a vot haurien de

rebre o haver rebut ja una sol·licitud d’ins-cripció al cens electoral que hauran de res-pondre per correu postal, sense franqueig,o per Internet a través del webhttps://sede.ine.gob.es/cereLes persones incloses en aquest grupque no hagin rebut una carta de l’Oficinadel Cens Electoral a casa seva cal ques’inscriguin indispensablement al cens através del seu Ajuntament abans del pro-per 15 de gener de 2011. La Secretaria per a la Immigració promouuna campanya d’informació a les perso-nes estrangeres que podran votar perquèconeguin com fer-ho i quin és el procedi-ment. Més informació al web:www.gencat.cat/dasc/immigracio

Nou cicle, nous reptes

Oberta la inscripció al cens electoralper poder decidir el teu Ajuntament

La consellera d’Acció Social i Ciu-tadania, Carme Capdevila, i lasecretària d’Estat d’Immigració i

Emigració, Anna Terrón, han signat re-centment un conveni entre la Generali-tat de Catalunya i el Ministeri de Treballi Immigració (MTIN) per a desenvolu-par un pla pilot de reforç de la convi-vència i la cohesió social a barris ambun alt índex de població immigrada. La

iniciativa s’emmarca dins del Fons eu-ropeu per a la integració de la Comis-sió Europea i suposarà una inversiótotal de més de 2,5 milions d’euros acinc municipis catalans: Badalona,Salt, Terrassa, Hospitalet de Llobregat iel Vendrell. La selecció ha tingut encompte les xifres demogràfiques, l’e-volució de l’atur, les característiques ur-banístiques i la preexistència de plans

d’intervenció per part dels ajunta-ments. El projecte compta amb doseixos bàsics: el foment de la cohesiósocial i l’aplicació de mesures contra lacrisi econòmica. Per la seva banda, elsobjectius són: 1) garantir la igualtat d’o-portunitats amb la promoció de l’èxitescolar i la millora del capital educatiude les famílies. 2) potenciar la formaciói el coneixement mutu entre nouvingutsi població autòctona 3) promoure l’as-sociacionisme i la participació juvenil, i4) facilitar la formació, la orientació i lainserció laboral, especialment entre elcol·lectiu de joves.

Conveni per a la convivència als barrisA Badalona, l’Hospitalet i Terrassa, entre d’altres

s’obre: se abreproperes: próximas

signat: firmadodarrers: últimos

rebre: recibir

afavorits: favorecidoscompte: cuenta

mesures: medidasmutu: mutuo

millora: mejorajoves: jóvenes

nous: nuevosreptes: retosabans: antesenrere: atrás

malgrat: a pesar delluita: lucha

vj 28 revista ma :Maquetación 1 3/12/10 11:17 Página 1

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

122 VIVIMJUNTS

El Departament d’Acció Social iCiutadania, la Fundació “laCaixa” i la Federació d’Associa-

cions Culturals i Educatives de Perso-nes Adultes (FACEPA) impulsen elprograma “Lletres per a tothom”: unainiciativa d’abast nacional que té permàxim objectiu promoure l’alfabetitza-ció en català de persones adultes d’ori-gen estranger. La iniciativa respon a lamesura 34 del Pacte Nacional per a laImmigració, signat per la gran majoriade partits polítics, agents socioeconò-mics i organitzacions del sector el des-embre de 2008, quan aposta peremprendre un programa per a l’alfabe-tització de les persones immigrades re-sidents a Catalunya i que manifestendificultats d’expressió escrita i com-prensió lectora. El programa tambépermetrà crear per primera vegada uncurrículum d’aprenentatge del catalàadaptat a les necessitats formativesd’aquests alumnes que inclourà l’elabo-

ració de materials pedagògics i la for-mació del professorat i del volunta-riat. El passat mes d’octubre vacomençar la tercera edició de cursosd’alfabetització, enguany emmarcats jadins del nou programa. S’adrecen ahomes i dones majors de 16 anys, queno han estat alfabetitzats en cap llen-gua. Les classes amb professoratsumen 50 hores que es complementa-ran, per primera vegada, amb méshores gràcies a persones voluntàriesque es seleccionaran a través dels enslocals, les entitats implicades i els vo-luntaris de “la Caixa” en situació de ju-biliació o prejubilació.

Amb el programa “Lletres per a tothom”

Catalunya impulsa l’alfabetització en català per a persones nouvingudes

Les xifres provisionals de padróde juliol de 2010 de la Secretariaper a la Immigració del Departa-

ment d’Acció Social i Ciutadania con-

firmen el canvi de cicle migratori queviu Catalunya després de la intensitatd’entrades viscudes durant els darrersanys. La comparativa amb les dades

de juliol de 2009 mostra un descensdel 0,8 % pel que fa a població de na-cionalitat estrangera, el que equival a9.983 persones menys als registresdels ajuntaments. El descens s’ha con-centrat exclusivament entre els homes(-1,74 %) i s’ha notat especialment a lafranja d’edat dels 15 als 29 anys (- 6,58%). Per contra, entre les dones estran-geres es detecta un lleuger augment(0,33 %) i representen ja el 46,1 % deltotal d’estrangers a Catalunya.Les na-cionalitats que registren un descensmés acusat durant el darrer any són:Equador (-6.707 persones), Bolívia (-3.588), Argentina (-2.772), Brasil (-2.507) i Colòmbia (-1.772). També caltenir en compte el possible efecte deles nacionalitzacions d’estrangers, quedeixen de constar al registre com a talsper passar a engrossir la xifra de per-sones amb nacionalitat espanyola. Enparal·lel, hi ha altres nacionalitats queaugmenten efectius, principalment Pa-kistan (3.635 persones), Marroc (2.464)

i Hondures (1.580). Tot i això, en el com-put global aquests increments no es tra-dueixen en un augment substancial nisón comparables a la intensitat d’entra-des viscudes durant els darrers anys debonança econòmica. Si voleu consultarles dades provisionals de padró d’es-trangers a juliol de 2010, pels principalscol·lectius, per comarques, demarca-cions i el conjunt de Catalunya, podeufer-ho a la secció “Dades de la immi-gració a Catalunya. Perfils demogrà-fics” del web de la Secretaria per a laImmigració:www.gencat.cat/dasc/immigracio

Es confirma el descens de la població estrangera que viu a Catalunya

Segons xifres provisionals de padró a juliol de 2010

Presentació del nou programa a Barcelona

tothom: todosva començar: empezó

enguany: este añomostra: muestra

clau: clave

Un usuari en una oficina de padró municipal

canvi: cambiodesprés: despuésviscudes: vividas

dades: datosdescens: descenso

deixen: dejantradueixen: traducen


VIVIMJUNTS 3

Apendre català

El Nadal a Barcelona té una cita in-eludible al carrer, la Fira de SantaLlúcia. Un mercat popular obert a

tothom que enguany obre del 3 al 23 dedesembre, amb un total de més de 280parades. Un espai carregat d’història iconegut arreu del país que, no obstant,no és l’únic mercat nadalenc de la ciutat.És el cas de la Fira de Reis que cada any

s’instal·la a la Gran Via de les Corts Ca-talanes i que obrirà del 17 de desembreal 5 de gener de 2011, o del mercat de laSagrada Família. Diferents espais distri-buïts arreu de la ciutat que donen un caliuespecial al Nadal barceloní i que li confe-reixen l’aire màgic d’aquestes festes.Datada de finals del segle XVIII, de 1786,la Fira, o mercat, de Santa Llúcia no era

aleshores gaire diferent d’ara: un con-glomerat de parades carregades de fi-guretes, molsa i tot el necessari permuntar un bon pessebre, avets, orna-ments nadalencs i un munt d’articles deregal que desenes d’artesans posen a lavenda per oferir als visitants. Durant uns dies, milers de persones visi-ten les parades de la fira per gaudir del’esperit del Nadal, dels llums dels carrersi de la bonica estampa que tot plegat fa alvoltant de la Plaça de la Catedral i delscarrerons que l’envolten. Una imatge queconvida a Barcelona i que bé val una vi-sita, ni que sigui pel sol fet de passejar. Amb el pas dels anys, la venda de pro-ductes artesanals i típics del Nadal hadeixat de ser l’única activitat de la Fira deSanta Llúcia. De fa un temps, durant elsdies que dura el mercat també s’organit-zen diferents activitats paral·leles com“fer cagar el tió”, concerts de nadales oespectacles infantils, entre d’altres. El dia de Santa Llúcia és el 13 de des-embre, data suposada del martiri d’a-questa santa, que també coincideixamb el solstici d’hivern, segons el ca-lendari julià original. Segons sembla,Santa Llúcia va ser denunciada com a

cristiana per un pretendent que ellahavia rebutjat. Aleshores, el tribunal vavoler que renunciés al seu Déu i quevenerés l’emperador Dioclecià però,davant la seva negativa, la noia va sersotmesa a tortura i es creu que li vantreure els ulls abans de decapitar-la.Possiblement per això, Santa Llúcia haacabat sent la patrona de la vista i hadonat peu a la creació de dites popu-lars com "Que Santa Llúcia et conservila vista".

www.firadesantallucia.cat

Fira de Santa Llúcia a Barcelona

Fira de Santa Llúcia

Plaça de la Catedral. BarcelonaDel 3 al 23 de desembrewww.firadesantallucia.catEl tió és un del elements més característics del Nadal a Catalunya

carregat: llenoarreu: alrededor

caliu: calidezmolsa: musgo

sembla: pareceva voler: quiso

dites: dichos


Entrevista Nassira El Hadri, estudiant de la Universitat Rovira i Virgili

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“Catalunya és un lloc on es pot treballar i viure amb dignitat”

4

Breus

VII Premis Francesc CandelEls premis Francesc Candel reconei-xen les bones pràctiques d’entitats enl’àmbit de la integració de les perso-nes immigrades a Catalunya. En-guany s’ha celebrat la VII ediciód’aquests premis, promoguts per laFundació Lluís Carulla, i han estatguardonades les següents: el ConsellComarcal del Vallès Occidental (Te-rrassa), per la mostra “Viatge a Tati-nutropo. Exposició itinerant sobreprejudicis i rumors”; l’Institut La Ga-rrotxa d’Olot, per l’experiència “Ull,canvi i acció”; la Xarxa 9 Barris Acullde Barcelona, pel projecte “9 BarrisAcull-La Prosperitat Cultura en Acció2”; la Biblioteca Massagran de Salt,per totes les iniciatives que realitza; iel reportatge “Sota el vel” del pro-grama Entre línies de TV3. Els criterisde la concessió dels premis FrancescCandel són l’afavoriment del civisme,la convivència, el reconeixement delpaís, la sensibilització sobre la culturade la immigració, el contacte entre ca-talans i persones immigrades, i unavisió positiva de la immigració als mit-jans de comunicació.Més informació: www.fundaciolluiscarulla.com

Noves guies per aprendre català en urdú i amazicEl passat mes de novembre hanaparegut dos nous volums de lacol·lecció “Viure a Catalunya. Apre-nem català des de…”, en concret,les versions amaziga i urdú. Ante-riorment s’havien publicat també laversió xinesa, l’àrab i la romanesa,atenent al pes d’aquestes llengüesentre els nouvinguts. Les guies por-ten un CD-àudio amb l’enregistra-ment dels continguts i dels diàlegsque apareixen transcrits al llibre,una metodologia que facilita l’auto-aprenentatge. Se n’han publicat5.000 exemplars de cadascuna.Totes estan disponibles al web de laGeneralitat: www.gencat.cat/llen-gua Els exemplars en paper espoden comprar a les llibreries de laGeneralitat ubicades a tot el territoricatalà i en línia a través de l’adreça:http://llibreria.gencat.cat

VIVIMJUNTS

La Nassira El Hadri El Yousfi (BeniAhmed, Marroc, 1990) només té vintanys. És estudiant de Relacions La-

borals de la Universitat Rovira i Virgili, a Ta-rragona. Però té les idees molt clares sobrela incorporació dels nouvinguts a Cata-lunya. Això és així, en part, gràcies als nom-brosos premis que ha rebut pel seu treballde recerca de Batxillerat, “La literatura po-pular al nord del Marroc”. En aquesta en-trevista ens explica la seva –breu- història.

Quan vas arribar a Catalunya?Quan tenia sis anys, a través del reagru-pament familiar. Vaig venir amb el meugermà d’un any, el meu pare ja hi era desdel 1992 i vivia a Ulldecona. Ara hi és totala meva família, també els meus tres ger-mans petits nascuts aquí.

Tot i ser tan petita, recordes aquell dia?Sí, i tant! El primer dia va ser molt espe-cial. A nosaltres ens havien explicat queCatalunya era un lloc fantàstic i, és clar,això per a un nen crea moltes expectati-ves, com una mena d’idealització. Però jo,en realitat, no sabia molt bé on anava. Enarribar no m’ho va semblar tant, d’espe-cial. No coneixia ningú ni entenia la llen-gua de la gent. Amb el pas dels anys hohe entès millor: des de la perspectiva d’unadult, Catalunya és un lloc on es pot tre-

ballar, progressar i viure amb dignitat.Això al Marroc no sempre és possible.

Et notem una mica crítica amb el teu paísd’origen...Bé, la veritat és que aquí una persona potarribar on vulgui si s’ho proposa. Però alMarroc tot es basa en les influències i enles persones que tenen el poder percol·locar-te en una feina, per exemple.

Vols dir que la formació acadèmica és laclau per progressar.Sense cap mena de dubte. Mira quan joera petita no sabia si estudiar o no. Al Ma-rroc no ho havia fet perquè el meu pobleestà en una zona poc desenvolupada il’escola ens quedava molt lluny. Al principiho veia com una pèrdua de temps perquèabans es tenia una mentalitat diferent, se-gons la qual allò veritablement importantera treballar per ajudar els pares.

Però finalment ho vas fer, i amb molt d’èxit.[Riu] Home, èxit, èxit… El que passa ésque m’agrada estudiar i espavilar-me permi mateixa. Si això de l’èxit ho dius pel tre-ball de recerca, una mica cert sí què és.

Com va anar això?Al Batxillerat havíem de fer un treball i jo elvaig fer sobre la literatura popular marro-

quina, un tema que allà no se li dóna gaireimportància. La meva professora em vaanimar i el vaig presentar a alguns con-cursos i mira, me’l van premiar!

Has tingut contacte amb altres personesde nacionalitat marroquina a Tarragona?Doncs la veritat és que no gaire. Pels nou-vinguts és bàsic relacionar-se amb la gentdel país, obrir-se i aprendre la llengua.

Ets musulmana practicant?Sí.

Però no portes mocador…No. Tot i que l’Alcorà hi obliga, la meva re-lació amb Déu és directa i personal. Nonecessita d’intermediaris que em diguinel que he de fer. De tota manera, he de dirque les musulmanes que sí el porten hofan de forma voluntària, com la mevamare. Del que estic totalment en contra ésde la burka perquè representa l’anul·lacióde la personalitat de la dona.

La Nassira davant de la Facultat on estudia a Tarragona

rebut: recibidonascuts: nacidos

anava: iballuny: lejos

mateixa: mismagaire: mucho





Tot i que diuen que el peix fresc, i especial-ment el marisc, quan menys cuit i menys coses li posem millor, s’ha de dir que sempre cal trobar l’excepció que confirma la llegenda. A aquest llamàntol li passa com els bons suquets, que no saps decidir si esta més bo el peix o les patates, aquí no saps si és millor el llamàntol o la ceba.Tallem la ceba a juliana i la posem a fer amb oli i sal a foc molt lent i anem remenant, fins que ens quedi confitada i transparent en el darrer quart d’hora hi tirem un bitxo petit i el suc sobrant del llamàntol, uns tres quarts aproximadament de temps total.Mentrestant, tallem el llamàntol a rode-lles i el salpebrem, també pot ser llagosta, que així és la recepta original, i el suc que deixa anar el reservem per tirar-lo a la ceba. Ratllem unes tomates i i uns grans d’alls tallats ben petits.Un cop la ceba està al punt que volem, passem un moment el llamàntol a la cas-sola i el retirem, seguidament tirem l’all i la tomata, ho deixem fer uns moments, i tornem a posar el llamàntol. Ho ruixem tot amb conyac i ho flamegem, deixem coure uns cinc minuts i ja està llest per xuclar i xupar-se el dits.Aquesta recepta està copiada i adaptada del darrer llibre de la Cuina de l’Empordanet, el qual recomano, ja que totes les receptes es poden fer a casa.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Llamàntol o llagosta amb ceba i flamejat

Com va dir el filòsof americà George San-tayana “Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”. És per això que aquest mes us proposem acostar-vos a la Terra Alta i visitar els escenaris que la batalla de l’Ebre va destruir, i on s’hi amaga una part important de la nostra història, i un munt d’històries paral·leles. Un dels espais que cal visitar és el poble de Corbera d’Ebre. La vila, al capdamunt d’un turó, ha esdevingut un testimoni de la violència bèl·lica. El nucli, el poble vell, va ser destruït per complet, i acabada la guerra, es va construir un poble nou a la falda de la muntanya. Val la pena visitar el Centre d’Inter-pretació 115 dies, als peus del poble vell, així com alguns museus privats que han muntat una colla de col·leccionistes de material de la batalla. Però, com era el dia a dia a tocar del camp de batalla? Això és el que s’explica al Centre d’Interpretació Soldats a les Trinxeres de Villalba dels Arcs. S’hi detalla com es construïen

les trinxeres, però també com era l’avituallament de queviures o els espais per dormir. De totes maneres, és molt interessant visitar les trinxeres que encara es conserven, i que ens per-

meten imaginar- nos i posar-nos a la pell de les persones que van lluitar a la batalla. Un dels trams més ben conser-

vats de trinxeres es troba al

poble de la Pobla de Massaluca, a tocar de l’embassament de Riba-roja. Aprofitant la ruta, es pot fer parada al nucli porxat de la Fatarella, on s’ha inaugurat el Centre d’Interpretació Interna-cionals a l’Ebre, on s’analitza el rol que va tenir Europa i la diplomàcia en el conflicte, i les singularitats del moviment internacional de voluntaris que van donar suport a l’exèrcit republicà. Sortint de la pobla-ció, a la partida de les Deveses, s’hi conserva part de la xarxa defensiva construïda per prote-gir el nucli durant la guerra: els soldats republicans hi van ai-xecar un refugi, al damunt del qual encara es pot veure part de la línia de trinxeres, amb una forma clara de ziga-zaga per tal de dificultar l’entrada de l’enemic. El recorregut s’obre cap a les hortes de la Ribera d’Ebre. A Flix s’ha recuperat un refugi on s’hi recreen el so de les sirenes, dels avions i de les bombes. Des de Flix s’arriba al castell de Móra d’Ebre. La fortalesa medie-val va ser clau en el control del riu i un dels punts centrals en la distribució de material. Final-ment arribarem a Benissanet per visitar el refugi de la Font Gran, on un audiovisual recull el testimoni d’un grup de dones que van participar en la seva construcció.

Visitem els esce-naris de la batalla de l’EbreMés de setanta anys després, el rastre de la batalla que va tenir lloc a les comarques de la Terra Alta i la Ribe-ra d’Ebre encara es fa notar a les façanes de les cases, a les trinxe-res disperses per les serres o als refugis. La visita d’aquests espais permet apropar-se als fets i reflexionar.

COCINABogavante o langosta con cebolla y flameadoAXXAM U SANWISaratan n rebh’ar nigh bwarxes n rebh’ar akid rebser

COOKERYFlambéed lobster or crayfish with onionCUISINELangouste ou homard flambé aux oignons

La cuina d’en Camil

Visitamos los escenarios de la Batalla del Ebro

Nezra cwayt zi amseysi n EbroLet’s visit the scenes of the Battle of the EbreNous visitons les scènes de la Bataille de l’Èbre

g




Pel·lícula:

Los viajes del viento Direcció i guió: Ciro GuerraColòmbia, 2009. 117’

Ignacio Carrillo, un joglar que durant anys va recórrer Colòm-bia amb el seu acordió, pren la decisió de fer el seu últim viatge a través de la regió nord per tornar-li l’instrument al seu mestre. Aquest film va ser can-didat a l’Oscar en la categoria de pel·lícula de parla no anglesa l’any 2010. La historia de un juglar que recorre Colombia

Th’ajit n lmuncid I yudfen ghar Colombia The story of a travelling minstrel in ColombiaL’histoire d’un jongleur qui parcourt la Colombie

Llibre:

L’Orgia verbal. Converses amb Màrius Serra Biel BarnilsEdicions DAU, 2010

Aquest llibre és el resultat de les converses de l’autor amb Màrius Serra. S’hi troben tota mena de temes com la seva vida, l’obra publicada, el món literari, el periodisme, la independència de Catalunya, la discapacitat, la literatura, la llengua i la mort. A l’última capítol es proposen 21 enigmes per resoldre.Conversas con Màrius Serra

Amhawad aki Màrius Serra Conversations with Màrius Serra Converses avec Màrius Serra

Música:

Delicatessen ICatFM Música Global És un recull de cançons del programa radiofònic Delicatessen d’ICatFM. Sota el criteri del peri-odista Albert Puig, el programa proposa diàriament un recorre-gut musical sense límits estilís-tics, geogràfics o temporals. Una selección de canciones del programa Delicatessen

Rixdarett n ighennijen n h’alqa n radio Delicatessen A selection of songs from the radio programme Delica-tessen Un choix de chansons du programme de radio Delica-tessen

Web:

www.sortirambnens.com

Sortirambnens.com és una publicació digital on s’ofereix un ampli ventall d’actvitats per fer amb nens i nenes d’entre 0 i 14 anys. S’hi aglutina gran part de l’oferta d’oci, entreteniment, aventura, cultura i gastronomia que hi ha a Catalunya i rodalies.

Actividades para hacer con niños

Laancita I ih’enjiren imezy-anenActivities to do with chil-dren Activités à réaliser avec des enfants

Blog:

finestres-ventanas.blogspot.com

Finestres i ventanas és el blog d’una noia del Masnou que hi publica fotografies i imatges de finestres, ja siguin fetes per ella, com rebudes d’altres perso-nes. Una forma de mostrar les diferents maneres amb que els habitatges s’obren al món, de mil maneres diferents.

Una compilación de fotos de ventanas

Asmuni n tesmaqqayin n rekwazi A compilation of photos of windows Un recueil de photos de fenêtres

Ressenyes

Manlleu celebra el Dia Internacional del migrant

Cultura

Amb motiu del Dia interna-cional del migrant, que es va celebrar el 18 de desembre, l’associació de Manlleu Jameiat Essalam-Osona per la Pau, amb el suport del Mòdul de Serveis Personalitzats a la Comunitat del barri de l’Erm de Manlleu, va presentar l’exposició fotogrà-fica “Mans del món”, a la sala d’exposicions de Can Puget. Aquesta mostra, que es va poder visitar de l’11 al 26 de desembre, posa de manifest com durant molts segles hi ha hagut perso-nes que s’han vist empeses, per diferents motius, a traslladar-se a viure d’un lloc a un altre. També vol explicar que pel fet d’arribar a una societat diferent a la de naixença no vol dir que les persones només es dediquin a treballar, sinó que volen parti-cipar en la vida social i cultural de la nova comunitat. A més, el dia 11 de desembre, el Casal Cívic Frederica Montseny de Manlleu va acollir, a partir de les sis de la tarda, el passi de l’audiovisual “Vivim a Manlleu” i, tot seguit, diferents persones

van explicar un conte del seu país. Al final de la jornada, es va oferir a totes les persones assistents un tast de sopes de diferents països del món. L’exposició “Mans del món” i les activitats del dia 11 de desembre van estar organitzades per Jame-iat Essalam-Osona per la Pau de Manlleu, el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), de CCOO, l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants de Catalunya (AMIC), de la UGT, Catalunya Plural, l’Associació per la Solidaritat i el Desenvolu-pament dels Immigrants, i l’As-sociació pel Desenvolupament del Kita Oest. La mostra es va afegir a la pro-gramació de les dues exposici-ons fotogràfiques que es estaven previstes a Can Puget de l’11 al 26 de desembre: “Bòsnia i Her-zegovina: territoris de vidre”, de Xevi Auseller, i “Cinquanta anys de Mans Unides”, de la delegació a Manlleu de Mans Unides.

L’exposició fotogràfica “Mans del món”, organitzada amb motiu del Dia internacional del migrant, es va poder visitar de l’11 al 26 de desembre a Can Puget. El dia 11 es va oferir el passi de l’audiovisual “Vivim a Manlleu” al Casal Cívic Frederica Montseny.

Manlleu

Manlleu organiza una exposición con motivo del Dia internacional del Migrante

Manlleu ineddem ijj n rmars 3lah’sab ass amadlan n un-e3raq

Manlleu organ-ises an exhibition to mark the Interna-tional Migrants DayManlleu organise une exposition à l’occasion de la journée internation-ale du Migrant

g

Cultura




Preguntes Creuades Exposició

Les preguntes d’en QuimLa Habiba respon:

Vas arribar a Catalunya amb dos mesos. Et consid-eres una immigrant?No, perque no vaig fer cap procés migratori. Jo no vaig prendre la decisió de deixar el meu país, això ho van fer els meus pares. Però això no m’ha eximit de que alguna vegada m’hagin fet sentir que no estic a casa meva.

T’has sentit marginada pel fet de no ser catalana d’origen?No, perquè he tingut la sort de conviure en un entorn que no m’ho ha fet sentir. Encara he patit algunes mostres de re-buig, però tracto de portar-ho amb normalitat. Crec que ho he portat bastant bé, però em fa molta por com ho portaran les meves filles.

T’agradaria anar a viure al teu país d’origen?Vaig tenir l’oportunitat de viu-re i treballar al Marroc durant 4 anys, i va ser una experièn-cia enriquidora. Vaig poder conèixer de veritat i estimar a una part de la meva família, sobretot al meu avi. Però crec que no podria instal·lar-me allà, crec que ni tan sols estic instalada a Barcelona. M’agra-daria voltar una miqueta per aquest món abans de decidir on vull quedar-me.

Què creus que poden apor-tar les persones nouvin-gudes a Catalunya?Crec que totes les persones tenen alguna cosa a aportar. Qualsevol persona, indepen-dentment d’on sigui té uns bagatges culturals, socials, personals. El que necessitem són espais i instruments per tal de que aquesta aportació es materialitzi.

En Quim respon:

Què et va portar a la política?Des de fa molts anys he parti-cipat en diverses associacions socials i/o culturals que també és una manera de fer política. I això em va portar a partici-par de projectes més globals, que plantejaven la participació en política també en àmbits institucionals i que m’han donat la possibilitat de ser re-gidor de l’Ajuntament de Vic.

Què acostumes a empor-tar-te dels països que visites?Com que no sóc gens fetitxista (d’algun viatge ni tan sols en tinc fotos!), el que més m’agra-da de les meves visites són els records i les sensacions, que això mai no es perd. Sobretot m’agrada recordar llocs imenjars.

Què creus que falla en el fenòmen de la immi-gració?A nivell econòmic el problema és que el sistema no consi-dera les persones com a tal, sinó com a mà d’obra, sense tenir en compte la dimensió humana. A nivell social falla la comunicació, cosa que fa que no ens arribem a conèixer prou com per arribar a enten-dre’ns.

Si haguéssis d’emigrar, quines tres coses fi-caries en la teva maleta? (comptant de que tinguis la sort de poder fer-te una maleta..)M’enduria fotos de les perso-nes que es quedessin, alguns llibres i un diccionari de la llengua del lloc on anés.

Les preguntes de la Habiba

Entendre l’experiència creativa de Mi-quel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957), misteriosa, diversa i provocadora, és la raó de ser de l’exposició organitzada per l’Obra Social “la Caixa” amb més de 180 peces, des de les grans teles creades a partir del 1983 fins a les més recents. Una de les seves últimes obres, l’escultu-ra monumental Gran Elefant dret (2009), convida el visitant, des de l’exterior de CaixaForum Barcelona, a entrar-hi i viure l’obra de Barceló: la seva relació amb la naturalesa i la matèria i l’ús que en fa en el seu treball; la seva evolució en la representació del món animal i l’humà, i els seus viatges, físics i mentals, des de París fins a Mali.Miquel Barceló 1983-2009 inclou objectes ex-perimentals i fins i tot privats, col·locats al costat d’obres clau, sobretot pintures, com també ceràmiques i escultures, guaixos, aquarel·les, dibuixos, cartells, llibres i quaderns de viatge. Tot plegat, per subratllar el ritme i la varietat de la seva trajectòria.La mostra, comissariada per Catherine Lampert, ha comptat amb la col·laboració directa de l’artista en la tria de les obres. A més, ha prestat algunes teles de la seva pròpia col·lecció, cosa que per-met transformar l’exposició en tot un esdeveniment. Miquel Barceló. 1983-2009 arriba a CaixaForum Barcelona després del gran èxit de públic que ha tingut a CaixaForum Madrid, amb més de 294.000 visitants.La mostra Miquel Barceló. 1983-2009. La solitude organisative, organitzada per l’Obra Social “la Caixa” i comissariada per Catherine Lampert, es podrà veure a CaixaForum Barcelona fins el 9 de gener de 2011.Moltes de les obres posen a prova les

tècniques i els gèneres artístics d’una manera del tot original: natures mortes i retrats tridimensionals, ceràmiques que recorden bestiaris i atuells antics, i aiguades delicades i dibuixos translúcids en què les imatges pràcticament s’esva-eixen. El subtítol de l’exposició, La solitude organisative, remet al nom d’un quadre recent de l’artista mallorquí: el retrat d’un goril·la amb posat seriós assegut en un racó. L’obra es va pintar en un dels llenços tacats que en el seu dia havien co-bert el terra de la plataforma utilitzada a Ginebra per al seu encàrrec a la Sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitza-cions del Palau de les Nacions Unides, i que es van recuperar com a nou suport.

Un recorregut pels últims 25 anys de trajectòria de l’artista Miquel Barceló

Caixa Fòrum Barcelona repasa los últimos 25 años del artista Miquel Barceló

Caixa Fòrum Barcelona tes3eddu 25 iseggussa ineggura n lfannan Miquel BarcelóCaixa Fòrum Barcelona reviews the last 25 years of the artist Miquel BarcelóCaixa Fòrum Barcelona fait une revue des 25 dernières années de l’artiste Miquel Barceló

g

Cultura




OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra088 Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22 CNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusC/ de l´Amargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolats estRangeRs a BaRCelonaguia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services




Esports i oci

Vic serà durant l’any 2011 Ciutat del bàsquet català. El traspàs es va produir el passat 10 de desembre, quan Tortosa, Ciutat del bàsquet català 2010, li va passar el relleu a Vic en un acte que va tenir lloc a l’Audito-ri Felip Pedrell de la capital del Baix Ebre. A partir de l’any 2000, la Funda-ció del Bàsquet Català designa cada any un poble o ciutat de Catalunya com a Ciutat del Bàsquet Català. La finalitat d’aquesta iniciativa és doble: per una banda el reconeixe-ment dels homes i dones del bàsquet de l’àmbit territorial elegit que han propiciat el seu desenvolupament, creixement i poluarització i realitzar també un gran reconeixement a aquest esport que contribueixi a fer-lo més conegut i que inciti la seva pràctica. Fins ara les ciutats designades com a “Ciutat del bàsquet català” han estat Lleida 2000, Girona 2001, Mataró 2002, Tar-ragona 2003, L’Hospitalet 2004, Badalona 2005, Manresa 2006,

Castellar 2007, Sitges 2008, Blanes 2009 i Tortosa 2010. L’acte que es va celebrar a Tortosa va començar a les vuit del vespre. A part del relleu que es va produir entre els dos alcaldes, Ferran Bel i Josep M. Vila d’Abadal, hi va haver actua-cions de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, de Pep Sala i de l’Orfeó Tortosí; es va projec-tar el vídeo resum Tortosa Ciu-tat del Bàsquet Català 2010. Els parlaments van anar a càrrec del dos alcaldes; de Joan Fa, pre-sident de la Federació Ctaalana de Bàsquet i del president de la Fundació del Bàsquet Català.

Tortosa passa el testimoni a Vic com a Ciutat del bàsquet català

g

Esport a Catalunya

Tortosa pasa el testimonio a Vic como Ciu-dad del básquet catalán

Tortosa tceh-hed x Vic belli d nettat I yed-jan tamdint takatalant n lbaskitTortosa hands over to Vic the role of City of Catalan Bas-ketballTortosa passe le témoin à Vic comme Ville du basket catalan

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partir-se de riure

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire

EsportCAT

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

Des de l’última edició de la Re-vista Mà només s’han jugat dos partits de la Lliga de

Futbol dels Països Catalans. Dos partits, però, que han suposat un canvi en els primers llocs de la classificació. Si el mes passat, l’Espanyol encapçalava el llistat, ara, els pericos se situen al

tercer lloc, després de perdre 1-5 contra el Barça. Ara el primer és el Villareal, després de guanyar el Mallorca per 3-1. Classificació Partits Punts jugats

1 Villareal 6 112 Barça 5 103 Espanyol 5 94 Hèrcules 5 75 Mallorca 5 76 València 4 47 Llevant 4 0

Taula de resultats

fora\casa Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Llev. Hèrc.Barça 1-5 Espanyol 0-1 4-0 Mallorca 1-1 1-2 3-1 València 2-1 1-1 1-2Villarreal 3-1 1-2 2-2Llevant 2-1 2-1 3-1Hèrcules 0-2 3-0




Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

Els Reis de l’Orient són uns mags que, segons la Bíblia, van portar regals (or, encens i mirra) a Jesús, guiats per una estrella.

Parlem d’Els Reis

LENGUA ¿Quienes son los Reyes Magos?TOTALAYT (IRAS) Min 3nan ijedjiden n lma-jis?

LANGUAGE Who are the Three Wise Men?LANGUEQui sont les Rois Mages ?

g

Al gener i al febrer, inscripcions per als cursos de català

Com cada any per aquestes dates, els centres de normalització lin-güística de Tarragona i Reus ini-cien el segon període de cursos de català per a persones adultes. L’oferta per aprendre català cons-ta de les modalitats següents: cursos presencials (assistència a classe) i cursos a distància (per a persones que, per raons diverses, no poden assistir a classe). A més,

a Tarragona i el Vendrell existeix la possibilitat d’assistir al Centre Obert de Català per estudiar en la modalitat d’autoaprenentatge.Pel que fa als cursos presencials, s’ofereixen tots els nivells per a tothom que vulgui aprendre o millorar el seu nivell de llen-gua i també cursos inicials per introduir les persones que no l’entenen en el coneixement

del català. Els nivells recone-guts i que disposen de titulació oficial són el Bàsic, l’Elemental, l’Intermedi, el de Suficiència i el Superior. Els nivells Bàsic i Ele-mental s’adrecen principalment a les persones que no saben par-lar ni escriure en català i la resta van encaminats a perfeccionar els coneixements orals i escrits. És convenient fer una prova de col•locació prèvia per establir quin és el nivell més adequat per a cada persona. Quant als cursos a distància, les modalitats que s’ofereixen són les adreçades als nivells de catalanoparlants. En alguns serveis i oficines dels centres també podeu trobar l’oferta de cursos semipre-sencials per a nivells bàsics i elementals. Aquests modalitat barreja l’assistència a classe i el

treball personal de l’alumnat fora del centre i permet avançar amb més rapidesa en l’aprenentatge.La inscripció als cursos es fa du-rant els mesos de gener i febrer, segons les localitat. Trobareu tota la informació dels diferents serveis dels centres a:www.cpnl.cat/xarxa/cnlreuswww.cpnl.cat/xarxa/cnltarragonaFinalment, també cal esmentar el Parla.cat, un curs en línia que tothom pot seguir per lliure i gratuïtament via Internet des de qualsevol punt del món. El curs Parla.cat disposa dels nivells Bàsic, Elemental, Intermedi i de Suficiència. Hi podeu accedir des de www.parla.cat.

Centre de Normalització Lingüística de Reus

Con la colaboración del Centro de Normalización Lingüística de TarragonaAkid twiza n lmerkez n lis-saniyyat n Tarragona

In conjunction with the Centre de Normalització Lingüística in TarragonaAvec la collaboration du Centre de Normalisation Linguistique de Tarragone

Consorci per a la Normalització LingüísticaPl. de la Imperial Tàrraco, 1, 2n. 43005 Tarragona. T. 977243527

Rei MelciorRei Gaspar

CAVALCADAEls reis arriben el dia 5 de gener i, per celebrar-ho, a tots els pobles es fan cavalcades. En aquestes cavalcades els reis es passegen per pobles i ciutats, acompanyats del seu seguici i saluden tothom. Els infants acostumen a portar fanalets encesos perquè els vegin els reis quan passin.

Uns dies abans, els nens ja han donat les cartes, amb els regals que demanen, al patge que arriba abans que els Reis.

Rei Baltasar

Si voleu una carta per als Reis en català, podeu venir a buscar-la al: CNL d’Osona (c/ del Pla de Balenyà, 30-32). Vic




Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a Juan AlamilloJubilat i pensionista

gTRABAJA CON DIGNIDADInformación sobre la pen-sión de jubilación IXEDDEM SE’L ÄZZIneghmisen x lma3ac n taqa3ud

WORKING WITH DIGNITYInformation about retire-ment pensionsUN TRAVAIL DIGNEInformations sur la pension de retraite

La pensió de jubilacióAquest mes farem una breu reflexió i alguns apunts respecte a la pensió de ju-bilació, la reforma de la qual pretén apro-var en aquest 2011 el Govern Espanyol. En primer lloc, cal dir que el nostre sistema de Seguretat Social està configu-rat com un sistema de repartiment. Això significa que amb les contribucions que van realitzant mensualment empreses, autònoms i treballadors, es van abonant les pensions generades per treballadors ja jubilats. És a dir, amb les cotitzacions que s’abonen per cada treballador, es paguen les pensions dels jubilats. Aquest sistema es contraposa a un sistema de capitalització, que és el que configura qualsevol sistema privat de pensions. La diferència entre ambdós residiria en què en el sistema de capitalit-zació, cada contribuent rebrà unes pres-tacions futures limitades a les quantitats aportades, és a dir, en funció del que individualment s’hagi aportat al sistema en els anys que ha treballat. El sistema de repartiment, en canvi, no es té en compte el que cadascú hagi aportat al sistema. Bé, es té en compte a l’hora de posar les regles i requisits per saber que haurà de cobrar cadascú un cop es jubili; però en el fons, poc importa la quantitat exacte que cadascú hagi contribuït. S’argumenta que el sistema actual de repartiment és més just a nivell social, ja que assegura unes prestacions dignes a tothom, sempre i quan contribueixin al sistema amb els mínims marcats. És a dir, amb les aportacions que fa tothom, de forma general, es paguen les pensions segons unes regles, cosa que fa que els

que han contribuït menys, puguin tenir una pensió més adequada, que en un sistema de capitalització pur i dur. És per aquest principi de justícia que es va optar per aquest sistema de repartiment en el sistema de pensions públic. No obstant, aquest sistema dóna una màniga amplís-sima a l’estat que no ha de retre cap tipus de comptes respecte a la gestió correcta o no d’aquests fons que rep. Mentre vagin sortint els comptes i es vagin pagant les pensions, no hi haurà problemes. És en aquesta situació que el govern planteja l’augment de l’edat de jubilació i l’eliminació de la jubilació anticipada, que es justifica per motius de demografia pura i dura. Però és evident que aquesta reforma amaga un únic propòsit: quants més anys tinguem a un treballador contribuint, menys pensions a pagar i més recaptació. Però és just que hi hagi treballadors que per causar la seva pres-tació de jubilació hagin de contribuir a la seguretat social més de 45 anys? Posem pel cas, un treballador que hagi comen-çat a treballar als 16 anys. Quan en tingui 67, haurà contribuït ni més ni menys 51 anys. És just?Des del punt de vista de la sostenibilitat, és evident que el sistema ha funcionat molt i molt bé durant molts anys, en què el sistema de pensions ha generat un superàvit que s’ha destinat irresponsable-ment durant anys a pagar altres parti-des. Per altra banda, és evident que les pensions que es paguen a l’Estat Espanyol són molt i molt més baixes que la resta d’Europa. Per tant, hi ha alguna cosa que falla, no surten els comptes.

Després de tota la vida tre-ballant a diverses empreses del metall, a Juan Alamillo encara li queden forces per sortir al carrer en contra de la nova reforma laboral aprovada pel govern i de la seva nova proposta per a reformar les pensions.

Després de la reforma labo-ral, el govern vol imposar la reforma de les pensions. Estem anant enrere?No hi ha causes en aquest mo-ment perquè el govern prengui les mesures que està prenent pel que fa les jubilacions. Nosaltres sortim avui al carrer pels que encara han de venir, pels nostres fills, pels nostres néts. Qui pitjor ho té és la joventut. A més, amb la retallada del dèficit públic també han congelat les pensions per a 2011 i han aprovat la no retroactivitat dels sis primers mesos en l’aplicació de la llei de protecció de les persones de-pendents. I mentrestant, aquells que han provocat aquesta crisi, n’estan sortint impunes.

Quina és la situació del pen-sionista català?Jo no em puc queixar perquè tinc una bona pensió. Però lluito per solidaritat. Perquè hi ha molta gent que ho està passant realment malament. Hi ha famí-lies en les que viuen de la pensió del jubilat. S’estan produint des-nonaments perquè la gent no pot fer front a les hipoteques. És una crisi que no hem provocat ni els treballadors ni els pensio-nistes, i n’estem pagant els plats trencats. Cal que donem una resposta. La gran majoria dels catalans pensionistes tenen una pensió per sota dels 600 euros. I, a Catalunya, això és pobresa. Totes les pensions mínimes catalanes estan per sota del llindar de la pobresa. I això és inadmissible.

Què cal fer, dons, al seu entendre?Cal avançar socialment, no po-dem retrocedir. La crisi l’estan pagant els més febles i no ho podem permetre. D’aquesta crisi en sortirem, però o hi ha un control democràtic del sistema financer, o ens espera la barbàrie.

Treball

“Cal avançar socialment, no podem retrocedir”

Entrevista a un represent-ante de los jubiladosAmsawal akid ijjen issawar x lmutaqa3idin

Interview with a pension-ers’ representativeInterview avec une représentante des retraités

g




Entrevista

“La immigració hauria de ser una qüestió transversal”

Entrevista a Joan Soler, president del Casal Claret de Vic

F: Sa

ra

Blá

zqUez

Sara Blázquez Vic

Què fan des del Casal Claret?És un espai d’obertura a possi-bilitats creadores, a descobrir connivències, aproximacions, convergències i possibilitats en les relacions. Han anat sortint coses molt diverses, va comen-çar com un esplai, després s’hi va sumar la Pasqua Jove, i amb l’edifici nou ens plantejàvem al-gunes possibilitats d’obertura. En aquest moment el que ens està portant més possibilitats noves és l’Escola de la Pau, on hi ha l’àmbit de dones i el d’in-fants i adolescents. Tots dos són molt interessants. Hi passen un centenar de dones setma-nalment i fan des de tallers de costura, tallers de conversa en català, tallers d’informàtica, un taller d’àrab i Alcorà... També tenim una noia que treballa amb homes i dones que estan a l’atur, amb papers o sense pa-pers, i que busquen tenir noves habilitats que permetin buscar feines molt diverses. Amb els infants estem fent espais de joc, de lectura, de manualitats, de repàs de l’escola. A través de tot això s’intenta crear possibilitats de relació, vincles i aprenentat-ges que els capacitin a fer coses col·lectivament. També hi ha un grupet de diàleg interreligiós. Som persones de tradició sikh, musulmana, budista, hindú, cristiana, que ens anem trobant i compartim diverses coses. I

també hi ha l’àmbit de l’acolli-da de les associacions, n’hi ha una dotzena que tenen la seu aquí i s’ho senten com a casa. Això ha facilitat crear la Coordi-nadora d’entitats.

Per què és important la tro-bada entre religions?Raimon Panikkar parlava del desarmament de les religions, que passa pel reconeixement del valor de cada tradició, i dels seus límits. No hi ha cap tradició que sigui l’absoluta, la última, la bona, sinó que totes les tradicions tenen un munt de riqueses, de possibilitats, d’oferir elements. Totes les tra-dicions tendim a fer-nos forts i posar-nos per sobre dels altres. Desarmar les tradicions suposa el poder seure i descobrir que l’altra persona, que és d’una altra tradició o religió, té una riquesa per oferir-nos. Les tradi-cions religioses han col·laborat a que es visquin conflictes, fins i tot bèlics, i jo crec que ja és hora que recuperem els valors essencials de cada tradició, que ens ho mirem amb sentit crític, amb ulls senzills, que ens despullem de moltes coses i que entrem en aquest diàleg. En definitiva, estem condemnats o convidats a conviure tots junts.

Com veu la convivència a Vic i a la comarca?Hi ha algun risc fort. A mi em sembla que aquí a Vic estem

entre la possibilitat d’enrocar-nos, perquè a més tenim veus que ens conviden a fer-ho; ren-tar-nos tots amb aigua i sabó de manera que tots siguem blanquets i catalanets i macos, que tampoc és bo i no passarà; i la possibilitat de fer aquests aprenentatges.

S’està fent bé en matèria d’immigració?Queden moltes coses per fer. El problema és que la immigració no és una qüestió de Benestar So-cial i Ciutadania, sinó que hauria de ser una qüestió transversal.

gentrevista a Joan Soler, rep-resentante del Casal Claret de Vic

amsawal akid Joan Soler ,lmumattil n Casal Claret di VicInterview with Joan Soler, representative of the Casal Claret in VicInterview avec Joan Soler, représentant du Casal Claret de Vic

Publicitat

avinguda de roma, 102. Manlleu

Feliç any nou amazigh 2.961

Pels imazig-hen el 13 de gener, yennayer, comença el seu nou any. El seu calendari va néixer l’any 950 a.C.,

quan Sheshong I va pujar al tron d’Egipte i va començar una nova era de dominació ama-zigha que va durar dos segles, entre les dinasties faraòniques XXII i XXIII. Els àrabs, jueus, xinesos, entre d’altres, tenen el seu propi calendari, el que fa pensar en el relativisme de les diverses cultures. El cap d’any amazigh es celebra difernt a cada regió, però en el fons el sentit és el mateix. Es preparen àpats típics a base de productes de la terra, com fruits secs, figues, nous, dàtils i tighuauin. Els amazighs són un exemple de poble amb una cultura viva i rica, i han contribuït en la història de molts llocs durant gairebé 3.000 anys. Imazighen és la galanteria, estan orgullosos d’ells mateixos, viuen una vida senzilla, són feliços encara que viuen en condicions geogràfiques i climà-tiques dures. Van ser envaïts, però no sotmesos, d’aquí ve la paraula amazigh, que vol dir “home lliure i noble”. Nota: La llengua amazigha és la tercera llengua més parlada de la comarca, després del català i del castellà. Felicitat a tots els pobles del món!

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Desembre 2010www.revistama.cat

Mohamadi

Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“M’agrada la barreja de cultures”

Ja fa onze anys que en Mimoun Zanoun és a Catalunya, i li encanta la seva cultura, tant que participa en un grup de teatre i fa música amb un grup que és una barreja de gent de tot arreu. Li agrada la barreja de cultures, de músiques, conèixer coses noves... Aquest any ha fet la músi-ca dels Pastorets del Centre de Normalització Lingüística d’Osona, i sempre que pot participa en aquest tipus d’activitats. Recorda especial-ment un recital de poesia on va dir poemes de Jacint Verdaguer.

%

Mimoun Zanoun37 anys

“Me gusta el teatro y la música” Te3jibayi umezgun d uzawan

“I like theatre and music” « J’aime le théâtre et la musique »

¡Feliz año 2.961!

Asegwas d ameggas 2961Happy New Year 2,961!Bonne Année 2961 !

g

Revista Mà 30 Osona

Documents

Transcript of Revista Mà 30 Osona