Revista Mà 6 Osona

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

Número 6Juny 2008

Revista gratuïta

Entrevista al periodista Carles Solà

amsawar ak usahafi Carles solà

Interview with the journalist Carles Solà

Une interview du journaliste Carles Solà

Ya ha empezado la cam-paña “Por favor, háblame en catalán”yabda Buhara ``alah yah-dik siwar akidi takata-lant``

ENTREVISTA P. 4-5“És tot tan divers que quan ens mi-rem la nova societat ens l’hem de mirar amb naturalitat. A la televi-sió hem de mirar de no accentuar la diferència”

Carles SolàPeriodista i portaveu de Casa Àfrica

4

u

SOCIETAT P. 19

“Equador sol no pot fer front a la força de la naturalesa”

QUÈ FEM AQUEST CAP DE SETMA-NA? P. 15

La revetlla de Sant Joan

The campaign “Please, talk to me in Catalan” gets underway.Mise en route de la campagne « S’il te plaît, parle-moi en catalan »

NOTICIES P. 9

Ha començat la campanya:

Los ecuatorianos se preocupan por las inunda-ciones en su paísikwatorianus cargan ar-bar ansan atas ax wasfay anwamn di atmazgha ansan

The Ecuadorians, worried about the floods in their countryLes Équatoriens inquiets des inondations qui frap-pent leur pays

La noche de San Juan es una de las más especiales del añoadjirat an san ajwan zidj-yari tisabhanin iyadjan di asawgas

The Night of Sant Joan is one of the most special nights of the yearLa nuit de la Saint-Jean est unedes plus belles fêtesde l’année

V

¿Qué trae a los inmigrantes a ve-nir hasta aquí?mini tajan imhajan adasan danita?

What is it that leads immigrants to come here?Qu’est-ce qui pousse les immi-grants à venir s’établir ici ?

Si us plau, parla’m en català

Si us plau,

parla’m

en català

Si us p

lau,

parla’m

en català

Si us plau,

parla’m

en català

Si us plau,

parla’m

en català

la naturalesa”la naturalesa”la naturalesa”la naturalesa”

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

V

Per què vas venir a Osona?

REPORTATGE P. 6-7

El qüestionat ‘efecte crida’, a debat

Ma_1_Portada.indd 1 20/6/08 14:31:42

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Espai de Participació

[email protected]

ELS NOUS CATALANS

Són nanos i joves fills de per-sones nouvingudes, van néixer aquí a Catalunya, de vegades es consideren catalans de naixe-ment, catalans, perquè han nas-cut aquí, han rebut la mateixa educació a l’escola, estan ben integrats a la societat catalana, i tots els ciutadans els consideren catalans. Però de vegades els consideren també immigrants de tercera generació, perquè alguns es troben als carrers jugant futbol o altres jocs, ja que no han trobat llocs per jugar junts amb els autòctons, on poder fomentar la integració i la convivència. També tenen moltes altres dificultats, com el dret a la nacionalitat espa-nyola. Els costa recollir molts papers, encara que aquest dret és un element molt important per un ciutadà que va néixer en aquest país. Perquè el dret a la nacionalitat espanyola està relacionada amb la nacionalitat dels pares també. Per això als immigrants que van néixer aquí a Catalunya, o a l’Estat espanyol en general, no els faciliten gens

el dret de nacionalitat si els seus pares no tenen la nacio-nalitat espanyola. Els demanen dos expedients, molt temps d’esperar a la resolució final... Tot això deixa el nanos nascuts aquí que se sentin plenament immigrants, i que visquin entre dues cultures. I els costarà molt treballar, i dedicar el seu futur a aquest país. Perquè no hi ha cap diferència entre els nouvinguts que van néixer aquí i els altres immigrants en general. Tant el Govern de la Generalitat, com el Govern central, han de treballar per resoldre els problemes que tenen els nou vinguts que van néixer aquí, s’ha de donar tots els drets que mereixen, sobre tot el dret de la nacionalitat espa-nyola, i no cal relacionar unes coses amb les altres per amagar la imatge de la democràcia. Jo crec que els nanos que van néixer aquí a Catalunya, demà seran joves, i ho donaran tot per aquest país, tant a nivell social, com cultural, com polític, com esportiu.

Mustapha Bouziane

La Revista Mà va ser a la 5a Mostra d’Entitats i músiques de Vic

gEs difícil conseguir la nacionalidad de un niño nacido aquíyaqsah aswatas ata-gad aljinsiya iwhanjar ix-arqan danita

It’s difficult for a child born here to gain Spanish nationalityIl n’est pas facile d’obtenir la nationalité espagnole pour un en-fant né ici

Ma_2-3.indd 2 20/6/08 10:01:44

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Qué pensáis de la re-patriación de menores?

NEXT QUESTION:What do you think about the repatria-tion of under-age children?

ASEQSI ID GHAYASSEN: Mamac atxarsam akwandar in-yahraman qal 18 isawgusa

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensez-vous du renvoi des mineurs dans leur pays d’origine ?

Miro amb preocupa-ció les intencions del ministre Corbacho de limitar per Llei els rea-grupaments familiars de les persones d’origen immigrant amb l’excusa de la recessió econòmica que patim i de la pressió

extra sobre l’estat del benestar que, suposa-dament, es provocaria. Amb confiança: l’argument és del tot pervers, falsejador de la realitat i parafrejant al mestra Joan Fuster és directament com-bustible per a la gran falla del racisme que pateix la nostra societat. El ministre nostrat cau, utilitza i escampa el mateix discurs demagògic dels argumentaris en contra de la immigració més comuns. Cal anar a pams. És mentida que l’arribada de la darrera onada d’immigració hagi posat en qüestió i perill l’estat del benestar: ans el contrari, sense aquesta força de treball no hagués estat possible el creixement econòmic que hem viscut i els extraordinaris anys de su-peràvits fiscals de les arques de l’estat central. A més l’arribada de nous treballadors d’origen aaentre contribuents i beneficiaris del nostre sistema de pensions on s’estava provocant una perillosa inversió de la piràmide demogràfica, i corríem el perill de tenir molta gent a cobrar i molt poca a treballar. Diuen fonts periodístiques ben informades que el ministre vol retocar la Llei d’Estrangeria en aquest punt dels reagrupaments per tancar-la més. És important explicar-ho tot: el que no vol canviar ni pensa el ministre és la limitació actual dels reagrupats familiars de no poder treballar amb normalitat els primers 3 anys d’estança aquí. I això sí que és un problema per la societat en general, que no genera ingressos pel sistema públic i promou l’economia submergida. I finalment: el reagrupament familiar és clau per la bona integració i convivència a l’escala, al barri, a la ciutat, al país de les per-sones d’origen immigrat. Per la seva i la nostra estabilitat personal i social. Ho sap tothom. A més l’argument del ministre pateix de les mateixes crítiques conservadores europees: La Llei d’Estrangeria de l’Estat espanyol no és l’efecte crida. No existeix cap efecte crida, sinó un efecte fugida de la misèria.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALEl efecto llamada no existe. Es un falso debateAR’MATBAÀabarah ani ytwaxarsan way-adji nata dij an wamcawar ixariqan

EDITORIALThe ‘pull factor’ doesn’t ex-ist. It’s a false debateEDITORIALIl n’y a pas d’effet d’appel. C’est un faux débat

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

Sí. El problema més gran és amb el preu del gasoil. Al disparar-se el seu preu, els treballadors que hem d’utilitzar el cotxe se’ns han disparat les despeses. Pep Camprubí30 anys. Borredà

No sé si noto la crisi econòmica o la por econòmica, ja no sé si veritablement hi ha una crisi o és inventada perquè la gent no es queixi i tothom calli. No entenc que el cost de la vida cada any pugi tant i els sous dels treballa-dors tant poc! I encara s’ha de callar per por a perdre el lloc de treball. Moltes vegades penso que la crisi se la inventen els mitjans de comunicació perquè fins que no surt per la televisió o el diari un no sap que hi ha crisi.... A part ningú no diu res de la crisi dels contractes “basura” o de la crisi dels qui cobren una nòmi-na per sota els 1.000 euros, o de la crisi nerviosa que pateixen tanta i tanta gent per estrés o perquè no arriben a final de mes per culpa de les hipoteques especuladores. Només hi ha crisi quan les patro-nals deixen de guanyar diners respecte de l’any anterior, que tot i així en guanyen! Albert Portell34 anys. Vic

I tant que estem notant la crisi econòmica. Des de l’arribada de l’euro, que es van arrodonir tots els preus, a més, els polítics que tenim que ho acaben d’arreglar, les hipoteques i asumptes immo-biliaris que no paren de pujar... Ara amb la vaga de transpor-tistes molts se’n han adonat, però ja està bé. Tots hauriem de fer una vaga general i que se n’adonessin aquests polítics de qui són els que manen.No es normal que les famílies arribin a meitat de mes i ja no tinguin ni un euro, la crisi va arribar fa temps, el que pasa que ara veiem les conseqüencies.Irene Serrahima 23 anys. Banyoles

Notem la crisi econòmica o no la notem. Jo crec que la crisi es nota, i ja fa temps. Fa un cert temps que hi ha hagut recessió al sector de la construcció, i com que la nostra economia està mal plantejada i es basa en la construcció, quan hi ha crisi es nota i de debò ja que la cons-trucció és un sector que aplega molts tipus d’oficis, i tot i que hi ha grans empresaris que han guanyat molts diners, també és un sector on hi ha molts treballadors autònoms, o petites empreses familiars que en viuen, que no han pogut fer un racó per sobreviure a l’època de les vaques flaques. La crisi de la construcció es deu a que durant uns anys s’ha estat treballant

per sobre de les possibilitats i ara el sector es recupera de l’es-forç parant i provocant la crisi.També crec que hi ha dos factors que ajuden a la crisi, un és l’euro fort que impedeix

que moltes exportacions ja no siguin competitives, i l’altre és l’encariment del petroli a l’aug-mentar de forma significativa la demanda. El fet d’incorporar els consumidors xinesos (1.300 milions d’habitants) i hindús (800 milions d’habitants) al mercat ha provocat una forta de-manda de petroli, que perjudica les nostres butxaques, i sort que l’euro està fort que cas contrari encara seria pitjor.Alfred Paz43 anys. Torelló

Estàs notant la crisi econòmica?

LAS MENTIRAS DEL RACISMOIKHARRIQAN N’RÙNSORIA

THE LIES OF RACISMLAS MENSONGES DU RACISME

r

És un dels tòpics més extesos. Les persones d’origen estranger que viuen a Catalunya fan un ús irregular, gairebé sempre per desconeixement, del sistema sanitari públic, però no es-tan saturant ni forçant el funcionament normal dels serveis, coincideixen els responsables del Servei Català de la Salut (SCS), els agents comunitaris i el personal sanitari que els atén. A finals del 2004, a Catalunya el nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social era de 250.383. Del total de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social i de treballadors autònoms (2.998.279 treballadors), el 8% són estrangers.

“No paguen la Seguretat Social i saturen els centres sanitaris”

LES MENTIDES DEL RACISME (6):

Participa!

Propera pregunta

Què en penses de la repa-

triació de menors?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

Arguments perversos sobre el reagrupament familiar

Ma_2-3.indd 3 20/6/08 10:01:46




4

Dirigeix el programa ‘Tot un món’, per què es va decidir fer aquest espai?Va néixer l’any 2000, era una idea que portava al cap en jordi Sánchez, que és director de la Fundació Bofill. Tenia la obses-sió que en una televisió pública catalana, vist els canvis que anava havent a la societat, calia un pro-grama que parlés espacíficament d’immigració, del que significava, iq ue d’alguna manera pogués donar veu a la immigració. M’ho van encarregar a mi perquè jo venia de la secció de Societat, on vam crear una cèl·lula d’immigra-ció, uns periodistes especialitzats en immigració que poguessin tenir contactes amb associacions, i que coneguessin profundament el fenomen migratori.

I quina era la intenció?La primera temporada havíem de respondre el màxim de preguntes que es feia la gent, trencar tòpics, estereotips. Però d’una manera plana, a través d’exemples havíem de demostrar que això no era veritat, que podia ser veritat en algun cas, però que no era generalitzable. El programa és a partir de vida quotidiana, no volíem fer discurs polític ni políticament correcte. La immigració et fa veure qui ets, posa en evidència problemes, et fa viure en una societat més diversa, més plural, t’enri-queix com a societat... Això és el que volíem aportar des del programa, i fer-ho amb naturalitat.

I han aconseguit trencar tòpics?Jo crec que la primera tempora-da vam aconseguir respondre unes quantes preguntes de les que es feia la gent, i les crítiques van ser bones.

Els van donar el Premi Francesc Candel. Això és, potser, una mostra de que van fer una bona feina.Jo crec que és imperceptible la millora que produeix un progra-ma d’aquestes característiques, però només que haguem arribat a canviar alguna mentalitat i aconseguir que una persona es miri les coses d’una altra manera, jo crec que ja hem aconseguit l’objectiu. Pedago-gia de la diversitat, en diem.

“Quan un mitjà de comunicació senyala, pot arribar a estigmatitzar”Carles Solà, Periodista i portaveu de la Casa Àfrica

Entrevista

L

Carles Solà, Periodista

Carles Solà és periodista, actualment i des de l’any 2000 dirigeix el programa de Televisió de Catalunya ‘Tot un món’, un microespai televisiu dedicat a donar veu a la immigració. D’aquest programa va néixer el projecte Casa Àfrica, que es va presentar en públic durant el mes de juny, i del qual n’és el portaveu.Sara Blázquez Barcelona

gEntrevista a Carles Solà, director del programa de TV3 “Tot un món”amsawar ak Carles Sola armudar nalbarnamaj natalfaza TV3 ``amara dij nadunact``

Interview with Carles Solà, director of the TV3 programme Tot un mónUne interview de Carles Solà, le réalisateur de l’émission « Tot un món » sur TV3

F: X

evi Quir

ante

Entrevista

Ma_4-5_Entrevista.indd 4 20/6/08 10:07:17



La immigració no és ni bona ni dolenta, la tenim aquí, és el que és, hem d’aprendre a conviure-hi. Si tanques els ulls a aquesta realitat, estàs vivint en un món diferent al real.

Els espectadors són també els immigrants?Cada vegada més, perquè la im-migració té curiositat per saber com és retratada als mitjans de comunicació, i com que els nos-tres protagonistes són persones migrades, sovint un porta l’altre. Estem intentant, no com a programa sinó com a cadena, fer aportació positiva de la diversi-tat, d’entesa, de ponts de diàleg, perquè d’alguna manera arribin a veure-la també com a seva.

Quina relació creu que tenen els nouvinguts amb els mitjans de comunicació catalans?Crec que és una relació escassa amb els mitjans generalistes, i una relació de desconfiança, enca-ra. A la immigració se l’ha anat a buscar quan hi havia problemes, poques vegades els immigrants són protagonistes de fets positius. Sempre ha estat massa vincula-da al delicte, a les irregularitats administratives... Els mitjans de comunicació no hem estat fent una bona feina perquè la societat entengui que la situació no ha de perquè ser negativa, sinó al revés. Han vingut perquè els necessi-tàvem, perquè els empresaris necessitaven treballadors, vam demanar treballadors i ens van arribar persones. Hi havia gent que es pensava que vindrien a treballar, es tancarien a casa seva i no participarien de la societat, no farien cap soroll, ni practicarien les seves religions, no parlarien les seves llengües ni farien demostra-cions públiques de la seva manera de viure, estaven molt equivocats. Els mitjans de comunicació van fer molt poc per fer una aportació positiva del que era la nova reali-tat, doncs la societat no entenia la immigració com una cosa positi-

va, sinó com una cosa vinculada a la delinqüència, a una certa mar-ginalitat. Quan un mitjà senyala, pot arribar a estigmatitzar, i això no ajuda a que la societat vegi aquella persona com a igual.

Quin paper hauria de jugar la televisió pel que fa a la immigració?Programes com Karakia, Un lloc estrany, Jugamón, són programes per una etapa d’aquest procés de formació de la nova societat catalana, són programes amb

una data de caducitat, tots els programes en tenen, però aquest estil l’ha de tenir per una raó, perquè el que volem és que la diversitat es normalitzi, i acabi sent una part de la programació d’aquesta casa. És tot tan divers que cal que quan ens mirem la nova societat ens la mirem amb naturalitat, hem de mirar de no accentuar la diferència. Aquest mes es va presentar el projecte de la Casa Àfrica. D’on surt aquest projecte?

Va néixer en un capítol del programa, quan vaig conèixer en Sidi Seck, que té una petita editorial, Takusan. Així com hi ha la Casa Àsia o la Casa Amèrica, de l’Àfrica ningú en sap res, qui en fa cas? Qui coneix la cultura, la literatura africana? Qui sap que hi ha una biennal d’art a Dakar importantíssima? Qui sap que hi ha cinema africà ben fet? I després d’aquesta reflexió vam de-cidir muntar la Casa Àfrica com a institució a Catalunya. M’hi vaig implicar perquè no podia ser que perquè econòmicamen t no fos interessant, culturalment fos tan oblidada Àfrica.

Quin és l’objectiu de la Casa Àfrica?Un dels objectius és la relació entre catalans i africans que viuen i treballen a Catalunya, és a dir, catalans interessats per l’Àfrica, empreses que fan i volen fer, associacions i ONGs que fan cooperació, africanistes, estudio-sos de les universitats que fan les seves tesis o estudis d’investigació sobre l’Àfrica, africans que viuen a Catalunya... tot això s’ha de rela-cionar, i de tot això poden sortir coses molt interessants. En segon lloc, ajudar al teixit associatiu africà o africanista, que treballa per l’Àfrica o que està format per africans, a donar a conèixer molt més les seves activitats, recolzar-les econòmicament i des d’un punt de vista de logística. És inacabable el que podem fer amb les associacions i les institucions. Què ha de ser Casa Àfrica? El que vulguem tots. No és el que volem el grup promotor, sinó el que hem detectat que la gent vol que sigui Casa Àfrica. Ens hem anat movent pel territori, perquè és Casa Àfrica de Catalunya, no de Barcelona, les activitats es portaran a terme en tot el territori. És la casa de tots els africans i catalans que s’estimen Àfrica. D’aquí uns dies, el Museu d’Arqueologia i l’Etnològic fan una exposició que es diu Àfriques, on nosaltres ja hi hem col·laborat amb ola difusió.

Què fa falta perquè els nouvinguts se sentin seus els mitjans?

Els mitjans encara no reconeixen com a oients, lectors o com espectadors, aquest milió llarg de persones que han vingut a viure. Ens trobem en aquesta fase de programes tipus Tot un món, i en la que els nouvinguts s’organitzen els seus propis mitjans. Alguns persistiran, però la ma-joria despareixeran a mig termini, perquè els mitjans de comunicació aniran transformant la seva programació incloent aquesta nova po-blació, amb naturalitat. Falten redaccions més diverses, programacions inclusives i llenguat-ges que pensin en el total de la població.

gEl programa trata las diver-sas culturas y religiones que conviven en Cataluña a través de historias personalesalbarnamaj ixadam di iyar natwusna dadiyant idyusin gha katalunya umanaya asyiras omazruy anyawdanThe programme explores the diverse cultures and religions that coexist in Catalonia through personal storiesLe programme se penche sur les diverses cultures et reli-gieux qui cohabitent en Cata-logne, à travers des parcours individuels

“És tot tan divers que quan ens mirem la nova so-cietat ens l’hem de mirar amb naturali-tat. A la televisió hem de mi-rar de no accentuar la diferèn-cia”

“Tot un món” es un progra-ma divulgativo dedicado a la inmigración y la diversi-dad cultural``amarra dij nadunact`` dij anbarnamaj itah.tamma as yamhajan atwasna ansan

Tot un món is an education-al programme dealing with immigration and cultural diversityL’émission « Tot un món » veut nous faire mieux connaître la réalité de l’immigration et la diversité culturelle

gF

: X

evi Quir

ante

Entrevista

Ma_4-5_Entrevista.indd 5 20/6/08 10:07:19




6Reportatge

El tema del mes

Es diu Mamadou Boye, encara que és més conegut com a Thierno. Tot i que coneix molts compatriotes que es van jugar la vida per arribar a la penín-sula en una pastera, ell consi-dera que no val la pena, així que fa un any, després d’estal-viar i haver de vendre algunes propietats, en Thierno va sortir de Camance, al sud del Sene-gal, i va agafar un avió, que el va portar fins aquí. Va venir sol, deixant la seva dona i la seva filla en terra africana.Molts dels africans que acon-segueixen arribar es conver-teixen en l’exemple de que el somni es pot acabar fent realitat. En Mamadou no es moria de gana. Ell tenia feina, al sector del comerç, feia de botiguer, i fins i tot té estudis universitaris, al Senegal va estudiar Ciències Naturals. Malgrat que és un home tran-quil, és també lluitador i ambi-ciós, “tenia amics que estaven a l’Estat espanyol, i pensava que aquí hi havia feina. Volia millorar la meva condició”. Reconeix que també coneixia altres senegalesos que vivien en altres països europeus, i el fet de saber que tenien cotxes i cases, el va empènyer a la aven-tura. “Pensava que seria una altra cosa”, assegura, “em va costar molt trobar feina”. Tot i així, ara, està satisfet.

Ens veu, somriu, es treu les botes i el mono, es renta les mans i la cara. Treballa com a granger en una explotació ramadera, és una feina que li agrada, tot i que el sorprèn la diferència que hi ha amb les explotacions senegaleses. “L’efecte crida no és altre que el que generen les demandes empresarials de mà d’obra per cobrir llocs de treball no coberts. No ha existit un efecte crida legal, sinó principalment econòmic”. És el que creu Antoni Iborra, ad-vocat i mem-bre de l’entitat osonenca Veus Diverses. L’expressió efecte crida va ser utilitzada pels membres del Partit Popular per descriu-re una possible conse-qüèn-cia del procés de regularització d’immi-grants, decretat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Segons deien, l’efecte crida

consistia en l’arribada massiva d’immigrants il·legals atrets per les possibilitats de lega-lització ofertes per la regula-

rització. “L’efecte crida no ha estat mai com s’ha plantejat, és un recurs demagògic”, afirma el sociòleg i politòleg Josep Maria Reniu. Creu que l’arribada de gent procedent d’altres països té més a veure amb les expectatives de poder sobreviure, i amb el gran salt en infraestructures que hem tingut els últims anys. “S’ha necessitat molta mà d’obra sense qualificar, i hi havia facilitat per trobar feina”, diu Reniu, tot i que també creu

que “els que primer patiran l’actual crisi

seran aquestes per-sones que havien

trobat feina a la construcció”.

Segons Reniu, aquestes per-

sones no tornaran als seus països

d’origen, de vegades,

val més ser cua de lleó

que cap de ratolí.

L’únic element per entendre el

suposat efecte crida, segons Reniu, són les relacions familiars. Mamadou reconeix que és dur deixar la família, i que li agradaria veure-la i por-

Per què vas venir a Osona? Per què vénen els immigrants? Són preguntes freqüents que sovint es responen amb un “és per l’efecte crida”. Però, què és l’efecte crida? Existeix realment?Sara Blázquez Vic

F: Xev

i Qui

rante

/Mam

adou

Boy

e a

la feina

F: X

evi Quir

ante

Representantes de difer-entes sectores de la socie-dad hablan del nombrado “efecto llamada”

almumatilin an watas nalqita-àat nalmujtamaà asawaran ax min saman itarat lintibahRepresentatives of different sectors of society talk about the so-called ‘pull factor’Des représentants de dif-férents secteurs sociaux parlent de ce que l’on ap-pelle l’« effet d’appel »

g

Efecte fugida

El suposat efecte crida, a debat

Ma_6-7_Reportatge.indd 6 20/6/08 14:03:40


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

tar-la, però que ara no pot. Una manera freqüent d’arribar a terra osonenca és el reagrupa-ment familiar, els immigrants que vénen per motius econò-mics tenen família, “i tenen el dret a reagrupar-la al seu costat”, diu Iborra, “la família té el dret a ser protegida pels poders públics . És un dret fo-namental, que no es pot negar ni restringir arbitràriament”.Un dels problemes amb què es troben les persones reagrupa-des, però, és que aconseguei-xen el permís de residència però no el de treball, i moltes vegades les parelles i fills en edat de treballar de les perso-nes immigrades s’incorporen a l’economia submergida, “és fotut el panorama, ara, amb la crisi, rebran ells, com sempre”,

diu Josep Maria Reniu, que creu que “això no s’acabarà. La lluita de l’home per sobreviure va més enllà de les mesures que es posen”.Alguns sectors de la societat parlen de la contractació en origen com a possible solució d’alguns d’aquests problemes. Antoni Iborra creu que aquest tipus de contractació només pot funcionar a través de mi-croorganitzacions, “però no és viable per petites empreses ni per a les famílies que volen un suport assistencial o de servei domèstic”. I és que és evident que és imprescindible el conei-xement directe de la persona per generar la confiança neces-sària per a la contractació. Per en Josep Maria Reniu seria més adient parlar de “tasques de di-

namització econòmica en ori-gen”, en comptes de contracta-ció en origen. Reniu remarca la importància del paper dels governs dels estats d’origen, perquè aquestes gestions no es converteixin en “caritat”.Una vegada a Vic, en Mamadou va anar a Càritas Arxiprestal, de qui n’està molt agraït, “no ha estat fàcil trobar feina, però en un any ja n’he trobat i Càritas m’ha ajudat molt”, fins i tot li han facilitat un habitat-ge, on viu amb alguns com-panys procedents del Marroc. Sap que a Osona és important parlar la llengua catalana, per això, després de treballar tot el dia, va a classes de català al Centre de Normalització Lingüística. És un dels alum-nes que treu les millors notes,

i amb menys d’un any, ja parla un català quasi perfecte. Alguna cosa hi tenen a veure els seus companys de feina, dos pagesos osonencs amb qui es troba molt a gust.“Al Senegal es té la idea de que aquí és fàcil guanyar-se la vida, és per això que molts volen venir”. Però ara en Mamadou sap perfectament que aquestes il•lusions no sempre coinci-deixen amb la realitat, “no és tan fàcil com sembla”. N’està convençut, per això creu que la millor recomanació que li pot fer a un company senegalès és que si té feina, millor que no vingui. Tot i que el seu despla-çament va ser per l’aire i que tenia alguns diners estalviats per arribar amb garanties, molts de la resta d’africans que

aconsegueixen arribar, ho fan en pèssimes condicions. A això se li ha d’afegir l’existència d’algunes xarxes que els “aju-den” a marxar del país. “Quan algú té una necessitat, sempre hi ha algú que ho aprofita per treure’n benefici, algú que intenta fer negoci, i sempre reben els que es troben en una posició més desafavorida”, diu Reniu. Antoni Iborra creu que les xarxes que transporten immigrants irregularment són la rèplica a la pressió que hi ha als països d’origen per poder viatjar als països rics. “Per més que es desmantellin, en reapareixeran, mentre no es desactivin les causes socioeco-nòmiques que provoquen les migracions”.

gEl trabajo causó el efecto llamada de la inmigración durante un tiempo

arxadmat usabab di abarah ani yatwaxarsan ax yam-hajan adidum ij narwaqtFor a while, the existence of work here caused a ‘pull factor’ Le besoin de main d’œuvre a créé un effet d’appel pour les immigrés durant un cer-tain temps

F: Xev

i Qui

rante

Ma_6-7_Reportatge.indd 7 20/6/08 14:03:46




8

Centelles, un poble solidari

Una manera de con-tribuir a un millor i just desenvolupament dels països empobrits és promoure iniciati-ves que ajudin a incre-mentar la sensibilitat de tota la ciutadania amb la problemàtica que afecta a aquests països i contribuir a millorar les seves

condicions de vida mitjançant ajudes eco-nòmiques i a projectes de solidaritat.Els ens municipals són un factor estratè-gic per a una cooperació al desenvolupa-ment i, per això, els ajuntaments catalans dediquen una part del seu pressupost a accions de sensibilització i a projectes de cooperació internacionals que mereixen ser potenciats. L’Ajuntament de Centelles destina des de l’any 1996 una part de seu pressupost municipal a l’ajut al desenvolupament del Tercer Món i a dur a terme una sèrie d’ac-cions de sensibilització, i ens hem imposat com a fita d’aquesta legislatura arribar a destinar-hi el 0,7% de la recaptació pròpia. L’ encarregada de materialitzar-ho és la Re-gidoria de Cooperació i Solidaritat, la qual també adreça la seva tasca a sensibilitzar les persones en la defensa dels drets hu-mans i la lluita per la pau i la solidaritat.Aquesta tasca no s’ha de fer únicament des de les institucions polítiques, sinó que considerem adient la creació d’un canal de participació de les persones i entitats del nostre poble que mostren una sensibilitat i unes accions d’ajut solidari vers aquests països. Aquest canal de par-ticipació s’ha materialitzat en la creació d’un consell consultiu, que enriquirà l’activitat municipal en la mesura en què l’Ajuntament accedirà a una via de diàleg permanent.A Centelles aquest canal de participació és el Consell Municipal de Solidaritat i Coo-peració (CMSC), un òrgan de participació ciutadana que té com a objectiu facilitar, promoure i donar suport a les actuacions i els projectes relacionats amb la solidaritat i la cooperació internacional, i estendre aquests valors entre els ciutadans i ciuta-danes de Centelles.Creiem que els municipis catalans tenim una tasca important a desenvolupar con-juntament amb els municipis dels països menys desenvolupats, per tal d’aconseguir una redistribució de la riquesa a nivell global, així com a establir unes relacions basades en els valors de la pau, la llibertat i la defensa dels drets humans.

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (Foto)Mia Coll (Fotografia)Amic AmazighCoordinació editorial:Imma BovéJordi LlopDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

Opinió Opinió

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Eduard BanqueriRegidor de coopera-

ció i solidaritat de

Centelles

Opinió

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Consell Editorial:Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Living together in Osona

Somos un pueblo acomplejado y eso no nos deja entrar en razónnacin dij nadcar 300 asawgusa nacin mastaàmrin umanaya itaja asamài wadanagh itaji andas di arhaq

After 300 years of occupation, is difficult for us as a people to see things clearlyNous sommes un peuple complexé, que la haine de soi empêche d’entendre raison.

Las mezquitas son un lugar de encuentro abierto a las visitastimaztidawin dij anwamcan anwamsaga yazam iwayax-san adirah

The mosques are points of contact that are open to visitsLes mosquées sont des lieux de rencontre ouverts aux visiteurs

Injecció d’autoestima

Invitació

-Què hi posarem, senyora Ange-leta? Un bon tall de botifarra?L’atenta carnissera Esteveta acaba de despatxar la senyora Angeleta i tot seguit arriba el torn d’un noi magribí (si ho preferiu, poseu-hi un xinès, un subsaharià, un argentí o fins i tot un marcianet).-I a usted que le pongo, señor? Així. Tal com raja, en castellà. Quants cops no heu sigut testi-monis d’una situació semblant en algun comerç de casa nostra? Ja d’entrada, davant d’una cara ‘que no sembla d’aquí’, hi ha qui s’hi adreça en la llengua vehicu-lar del país veí. Aquesta situació té nom i cognoms (manca d’auto-estima i complexe d’inferioritat) i ja hi ha qui l’ha diagnosticada fins i tot en forma de cançó. El grup osonenc Panxolina ho retrata sense pèls a la llengua a ‘Gresca genuïna’: “Som un poble acomplexat per 300 anys d’ocupa-ció i això fa que l’autoodi no ens

deixi entrar en raó...”. Doncs això, que tres segles de colonització passen factura i molta gent té assimilat que adreçar-se en català a un nouvingut és de mala educa-ció i una falta de respecte. Per intentar vacunar aquest tipus de catalans d’aquesta pre-ocupant manca d’autoestima, el Centre de Normalizació Lingü-ística d’Osona, amb el suport de la Plataforma per la Llengua i la Fundació Bofill, ha impulsat una interessantíssima i necessària campanya on 14 nouvinguts de tots els colors demanen sense embuts que se’ls parli en català. Senyora Esteveta i companyia, tal com diu la tornada del ‘Gresca ge-nuïna’: “Au deixeu-vos de manies i cantem amb tot l’orgull, que de viure ageno-llats és hora de passar full”.

Mesquita, de l’àrab masjid (del verb sajada, agenollar-se), en tamazight (berber) tamezyida, és a dir, lloc de pregària, també anomenat mussal·la (del verb sal·la, resar). A Catalunya hi ha mes-quites, a Manlleu n’hi ha dues. Pràcticament n’hi ha una a cada poble amb presència significativa de persones de religió islàmica. La mesquita. Ens sona? De què ens sona? Hi ha a qui no li sona de res. Hi ha a qui els sona de tot: immi-grant, imam, vel, ramadà, Marroc... Us animo a visitar-les. Ja us vam invitar el dia de portes obertes però pocs vareu venir. Era un dissabte a la tarda i plovia. A la mesquita de Manlleu ens van visitar poques persones però van estar contentes. La gent de la mesquita, incloent-hi l’imam, esperaven més visitants. Van obrir les portes de bat a bat, van parar una taula llarga amb pastes i te, i van estar atents a cada mostra d’interès dels visitants.

Aquests últims més que agraïts, sorpresos, alguns fins i tot van ad-metre que el que s’imaginaven no tenia res a veure amb el que acaba-ven de veure i sentir. Van recórrer tots els racons del centre, van passar per les aules de formació, la botigueta, la sala de pregàries, fins i tot els sanitaris i van acabar allà on van començar, a la taula llarga de te i pastes per concloure la visita amb una tertúlia. Aneu a visitar les mesquites, que més que mesquites són llocs de trobada, de vida social col·lectiva dels nous ciutadans. Feu-ho, no per conèixer Déu, sinó per conèixer unes persones fora dels seus llocs treball, de les fàbriques, dels escorxadors i fora de les obres de construcció. Acosteu-vos a les persones que hi ha a les mesquites. Cada persona us explicarà una història.

Jordi SunyerPeriodista

Abdelghani El Molghy Afrass

d

d

Centelles facilita proyectos relacionados con la solidaridad

Centelles yasahwan almacari-à iyatàalaqan satadamunCentelles facilitates projects con-nected with solidarityCentelles appuie des projets de nature solidaire

g

Ma_8-9_Opinio-Noticies.indd 8 20/6/08 10:12:05


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

“Si us plau, parla’m en català”, és el que demanen els catorze protagonistes de la campanya que està impulsant el Centre de Normalització Lingüística, la Plataforma per la Llengua i la Fundació Bofill. La campa-nya, nascuda a Osona, però que té voluntat d’estendre’s a tot el territori de parla catalana, vol pro-moure la utilització del català. S’han recollit diversos testimonis amb un tret en comú, que el català no és la seva llengua pròpia, però que tots la utilitzen.Dolors Solà, directora del Centre de Normalitza-

ció Lingüística, va assegurar a la

presentació de la campanaya,

que es va fer el darrer 15 de maig a l’Ajunta-ment de Vic, que “no és una campanya

d’immigra-ció. Volem fer

reflexionar els catalanoparlants

de la importància de fer servir la llengua en les

seves converses”. La idea és que “si ens en-tenem en català, per què hem de canviar

de llengua?”.A la presentació tam-

bé hi van partici-par Francesc

Escribano, periodista,

i Miquel Strubell, presi-dent de la Plata-forma per la Llengua,

que van explicar

la seva ex-peri-

ència personal.

Al final de l’acte també hi

van participar algunes de les persones que parlen el català, tot i que no és la seva llengua, com les escriptores Najat el-Hachmi i Laila Karrouch, o Bojan Krkic, pare del futbolista del Barça, que és d’origen servi però viu a Cata-lunya, Roland Druot o el senyor Matsuoka. Ja s’han recollit 110 adhesions d’entitats per impulsar la campanya, s’han editat 14 models de postals i s’ha obert el portal www.parlacatala.cat, on es poden descar-regar aquests materials.Sara Blázquez Vic

Breus Societat

El director de la revista fa una conferèn-cia al MarrocEl director de la Revista Mà i Se-cretari General de la UGT d’Osona ha participat aquest mes de juny a la conferència “Sindicalisme entre la Mundialització i la Iden-titat”, organitzada per l’Espai Sin-dical Democràtic d’Al Hoceima, on va explicar la realitat sindical i les propostes socials a Osona, i va parlar també de la Revista Mà.

El director de la Revista Mà da una conferencia en el Rif, al norte de Marruecos armada an majala Mà ady-ag ij iswar di arif di camal nalmaghrib

The editor of Revista Mà ad-dresses a conference in the Rif, in northern MoroccoLe directeur du Magazine Mà donne une conférence dans le Rif, dans le nord du Maroc

Es presenta la Casa Àfrica de CatalunyaEl darrer 11 de juny es va presentar a la Sala 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el projecte de la Casa Àfrica de Catalunya, davant d’unes 200 persones. L’objectiu del projecte és fomentar el conei-xement de les realitats africanes i ampliar els vincles culturals, cinetífics, econòmics, socials i institucionals entre Catalunya i els països africans. A l’acte hi van intervenir el Secretari per a la Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, el periodista i portaveu del grup Casa Àfrica de Catalunya, Carles Solà, la poeta i pintora Marie Madjougang, i el coordinador de programes del Centre UNESCO de Catalunya Onno Seroo. Nace la Fundación Casa África de Cataluña taxraq tadat an afriqya di katalunya

The Casa Africa Foundation sets up in CataloniaCréation de la Fondation Casa África de Cataluña (la Maison de l’Afrique en Catalogne)

“Si us plau, parla’m en català”

I

Ya ha empezado la cam-paña “Por favor, háblame en catalán”.

yabda Buhara ``alah yahdik siwar akidi takatalant``The campaign “Please, talk to me in Catalan” gets un-derwayMise en route de la cam-pagne « S’il te plaît, parle-moi en catalan »

g

Ma_8-9_Opinio-Noticies.indd 9 20/6/08 10:12:15




10

Matí: 11h- 13.30hTarda: 16.30- 19h

Vic:Dilluns: matí i tardaDimarts: tardaDimercres: matí i tardaDijous: matí

Manlleu:Dimarts: matíDijous: tardaDivendres: matí

- Assessorament jurídic en estrangeria- Orientació formativo-laboral- Treball comunitari i mediació intercul-tural.- Sensibilització- Formació

Pl. Osona, 4, 1r (Vic)Tel. 938895590

C. Vendrell, 30 (Manlleu)Tel. 938513069

Publicitat

10-11_AltresLlengues.indd 10 20/6/08 10:16:14

La Secretaria General de l'Esport dela Generalitat de Catalunya, encol·laboració amb la Secretaria per

a la Immigració del Departament d’AccióSocial i Ciutadania, concedirà subvencionsde fins a 1,6 milions d’euros als projectespresentats per entitats i administracions lo-cals que tinguin per objecte la lluita contrales desigualtats i de suport a l'esport ciu-tadà. El Pla Esport contra les Desigualtats,que és novetat d'enguany, té com a ob-jectiu fomentar iniciatives per corregir lesdesigualtats socials a través de la pràc-tica esportiva.

Està dirigit a federacions, unions esporti-ves, clubs, associacions escolars i també aaltres tipus d'organitzacions que inclouenseccions esportives així com administra-cions locals de Catalunya i entitats de dretpúblic vinculades a aquestes. Aquest programa es divideix en quatreapartats. Un de suport a iniciatives per lapromoció de l’activitat física i esportivaentre la població escolar, un altre d'ajudaa campanyes de difusió de la pràcticad'esport en el medi natural, un tercer desuport a la implantació de programes d’es-port i salut i un darrer de redacció de plansd’activitat esportiva comarcal. La informació sobre la convocatòria deconcessió de subvencions per aquestesiniciatives es pot consultar al web de laSecretaria General de l’Esport:

www16.gencat.net/esport.

Renovació del conveni ambFundació Catalana de Futbol

Les actuacions de la Generalitat en l’àmbitde l’esport per a fomentar la cohesió socialentre la ciutadania del nostre país no sónuna novetat d’ara. A l’agost de l’any passatel secretari per a la Immigració, Oriol Amo-rós, i el president de la Fundació Catalanade Futbol, Jordi Roche, van signar un con-veni de col•laboració per a promoure la in-tegració i la cohesió social de personesimmigrades mitjançant el futbol federat.Ambdós responsables van coincidir en des-tacar la importància de generar sinergiesper promoure el coneixement, la pràctica i ladifusió de l’esport federat en general i delfutbol en particular, especialment entre lespersones nouvingudes a Catalunya. Una ini-ciativa que partia del convenciment que elconeixement, la pràctica i la difusió del fut-bol federat entre les persones immigradesés una de les millors eines per assolir la in-tegració i la cohesió social i lingüística denens i nenes. Tenint en compte la importàn-cia d’aquesta línia d’actuació i els bons re-sultats obtinguts durant el primer anyd’aplicació, a finals de maig les dues partshan renovat el conveni de col·laboració perarribar a més beneficiaris.

El Pla de Ciutadania i Immigracióde la Generalitat de Catalunyainclou diverses actuacions per

fomentar la igualtat d’oportunitats.Aquest mes us en destaquem algunesper incrementar la participació detotes les persones, amb especial èm-fasi la població més jove, en les activi-tats esportives. És sabut i conegut, iaixí ho indiquen totes les recerques enaquest àmbit, que l’esport és una einad’integració, de convivència i d’inter-canvi molt potent, que ens fa a totes ia tots iguals, que ajuda a trencar ba-rreres culturals i idiomàtiques. Tenimun bon exemple dels esforços queestà fent el Govern català amb el nou“Pla Esport contra les Desigualtats”:una iniciativa de la Secretaria Generalde l’Esport on invertirà 1,6 milionsd’euros per a ens locals i entitats quefomentin accions contra la segregacióracial o per motius d’origen, entre d’al-

tres. També hem de celebrar la prò-rroga del conveni que la Secretaria pera la Immigració ha signat recentmentamb la Fundació Catalana de Futbolper facilitar l’accés a l’esport federatde centenars de joves amb pocs re-cursos d’arreu de Catalunya. Entenemque aquest és el camí per apropar-nosmés els uns als altres, per conviure enun espai públic comú i compartit, de-fugint per exemple competicionsparal·leles ètniques que, tot i ser benlegítimes i positives per a les personesque acaben d’arribar, aporten mésaviat poc a la seva integració i incor-poració plena al país d’acollida. Totaquesta filosofia impregna també lesbases del Pacte Nacional per a la Im-migració, perquè volem viure junts ijuntes en una societat plural i no enuna pluralitat de societats inconnexes.

VIVIMJUNTSNotícies

Núm. 3 juny 2008

Editorial

El Govern promou laigualtat a l’esport

Notícies

Una trentena de tècnics en immigra-ció de Catalunya, Quebec, Flandesi Escòcia es van reunir a finals de

maig, a Barcelona, per a celebrar una jor-nada de treball. L'objectiu va ser posar encomú les respectives experiències en ma-tèria d'immigració. Tots ells són països ambpropostes pròpies en l'àmbit de la immigra-ció “sense comptar amb una estructura es-tatal”, segons va declarar el vicepresidentde la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira,en l'acte inaugural. Un dels acords principals de la trobada vaser l’establiment els fonaments per a lacreació d'una xarxa de cooperació perma-

nent en matèria d'immigració entre aquestsquatre nacions sense estat. Així mateix, esva decidir promoure una publicació quatri-mestral plurilingüe amb polítiques compa-rades pel que fa a l'acollida, la integració ila inserció sociolaboral de les persones im-migrades, i també que aquestes trobadestinguessin una periodicitat anual. Els grupsde treball s'han programat en base a lespolítiques de promoció lingüística, d'accésal treball i d'acollida. promou: promueve

fins: hastaenguany: este año

suport: apoyodarrer: último

ara: ahorasignar: firmar

mitjançant: medianteatesa: dada

ambdues: ambas

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

xarxa: redtècnics: técnicos

treball: trabajoacollida: acogida

trobades: encuentrosaccés: acceso

guanyar: ganarinclou: incluyesabut: sabido

trencar: romperens: entidades

apropar-nos: acercarnos

El Pla Esport contra lesDesigualtats és una einaper afavorir la cohesió

Compartir és guanyar

Nova xarxa decooperació

Taula inaugural presidida pel vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira

i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós (a l’esquerra)

vivim junts7 diari:Maquetacion 1 30/5/08 10:01 Página 1

Sóc peruà i aquest estiu vullanar a visitar al meu germàque viu a Tarragona. Durant el

temps que sigui a Espanya, podriaviatjar un parell de dies a Berlín perassistir a un concert?

Sí. L’Estat espanyol és país signatari del’Acord Schengen i, per tant, el visatd’estada que li expedeixi el Consolat es-panyol li permetrà entrar a Espanya iposteriorment, si així ho desitja, circulara altres Estats que formen part de l’A-cord durant els dies indicats en el visat.Actualment, els països que apliquen elConveni Schengen, i als quals vostèpodrà viatjar amb el visat espanyol són:Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca,Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estò-nia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda,Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituà-nia, Luxemburg, Malta, Noruega, Polò-nia, Portugal, República Txeca i Suècia.Tanmateix, quan vostè viatgi a Berlín, es-tarà obligat a declarar la seva entrada ales autoritats alemanyes en el mateixmoment de creuar la frontera, o bépodrà fer aquesta declaració en el ter-mini de tres dies hàbils des de l’entradaa qualsevol comissaria de policia o a lesoficines d’estrangers d’Alemanya.

En canvi, en cas que tingui previst viat-jar a altres Estats de la Unió Europeaque no són signataris del ConveniSchengen, com per exemple el RegneUnit, hauria de dirigir-se al Consolat oAmbaixada d’aquell país acreditat aEspanya, per tal de sol·licitar un visatd’estada, si escau.

Per a més informació:Servei d'immigració en línia al tel. 012

www.gencat.cat

Aquesta és una secció que vol donarresposta als principals dubtes legals

que té la nova ciutadania de Catalunya.

Consultori Jurídic

Viatjar per laUnió Europea

La Secretaria per a la Immigració delDepartament d'Acció Social i Ciuta-dania ha subvencionat des de l'any

2001 i fins el 2007 5.446 places per allotjartreballadores i treballadors de temporadaa Catalunya: una xifra que inclou places enallotjaments col·lectius (3.168) i placestemporals o de pernoctació individual(2.260). La inversió fins el 2007 ha estat de5,9 milions d'euros que, sumats al 1,2 mi-lions previstos per aquest 2008, represen-ten un total de 7,1 milions des de la posadaen funcionament de la convocatòria. L'ob-jectiu és garantir unes condicions laboralsi d'allotjament dignes per a les personesque venen a treballar en les tasques de re-collida de la fruita, tot promovent la seva in-tegració social. Així mateix, amb aquestaactuació es promou la contractació regularde persones d'origen estranger que treba-llen a la temporada agrícola catalana.

Els beneficiaris d'aquests ajuts són ens lo-cals, cooperatives i altres persones jurídi-ques, així com les organitzacionsempresarials agràries en representació delspagesos que acaben contractant la mà d'o-bra. La convocatòria inclou dues línies dife-rents de subvenció: una per a la construccióo rehabilitació d'allotjaments i una altra, vi-gent des de 2005, per finançar les pernoc-tacions o el subministrament d'allotjamentde treballadores i treballadors que contrac-tin els pagesos a nivell particular. En set anys d'inversió pública s'han habilitatun total de 86 allotjaments col·lectius al con-junt de Catalunya, el que ha permès unaocupació de 3.168 places, sense comptarles pernoctacions individuals en allotja-ments temporals (2.260). Per municipis aixòrepresenta un total de 49 ens locals i per co-marques destaca el Segrià amb gairebé lameitat del total d'equipaments.

2

vull: quieroparell: par

signatari: signatariosvisat: visado

desitja: deseamateix: mismocreuar: cruzar

qualsevol: cualquiera

allotjaments: alojamientosxifra: cifra

posada: puestatasques: tareas

ajuts: ayudaspagesos: agricultores

permès: permitidogaribé: casi

Notícies

vols: quieresconvocat: convocado

ingrès: ingresoconeixement: conocimiento

inclogui: incluyaesmentat: citado

mitjà: mediotermini: plazo

prous: suficientescostums: costumbres

proves: pruebas

Notícies

En un intent per incentivar la diver-sitat cultural i lingüística a la poli-cia de Catalunya, el Departament

d’Interior, Relacions Institucionals i Parti-cipació ha convocat una segona ediciódel Programa de Diversificació Socialdestinat a fomentar l’ingrès al cos deMMEE de persones, preferentment d’ori-gen no comunitari que acreditin coneixe-ments suficients de llengües o culturesminoritàries al nostre país. L’objectiu d’aquest programa –un curs de300 hores durant tres mesos, subvencionatamb 900 euros- és fomentar i preparar l’in-grés a la policia catalana de persones queacreditin un coneixement suficient de lallengua i/o la cultura de sectors de la po-blació de Catalunya amb identitats cultu-rals o lingüístiques minoritàries a la nostra

societat, mitjançant una acció formativaque inclogui els continguts de les diferentsproves selectives que s’estableixen a lesconvocatòries d’accés de l’esmentat cospolicial. Així, els M ossos d’Esquadra es ga-rantitzen a mitjà termini la presència al cosde prous agents capaços de comprendrela llengua, els costums i la cultura delscol·lectius de població immigrada cada ve-gada més nombrosos a Catalunya, per talde poder interrelacionar-se millor amb ells.Són destinataris d’aquesta formació lespersones amb ciutadania espanyola, d’en-tre divuit i trenta-quatre anys, que reunei-xin els requisits que s’estableixin a l’ordrede convocatòria dels ajuts (no tenir ante-cedents penals, haver obtingut el graduatescolar, d’educació secundària o formacióprofessional de primer grau, tenir el per-

mís de conduir de classe B) i que superinles proves selectives previstes en lesbases de la convocatòria. Aquestes pro-ves estaran constituïdes per una de ca-ràcter psicotècnic, una altra depersonalitat i una tercera de cultura i/ollengua que pot ser substituïda per unaentrevista personal.

Més informació:Tel. 935 675 000

[email protected]@gencat.net

Vols ser Mosso d’Esquadra?

Més allotjaments per a la campanya de fruita


Al segle XI naixia a França un movi-ment de renovació monàstica encontra de la riquesa i el refinament.

Es creava l’orde del Císter que potenciava

la figura del monjo com a persona dedi-cada a l’oració, el treball, l’acolliment i lavida en austeritat.La Ruta del Císter és un recorregut queuneix els tres monestirs cistercencs idóna l’oportunitat de visitar llocs d’interèscultural, paisatgístic i històric. El Monestir de Santes Creus (Alt Camp) vaser fundat el 1150 i és el que reprodueixamb més fidelitat el pla bernardí de cons-trucció. Actualment no té vida monàstica,la qual cosa permet endinsar-nos en ca-dascun dels racons del monestir com eldormitori dels monjos, la sala capitular, elceller o les tombes del rei Pere el Gran i del’almirall Roger de Llúria.El Monestir de Poblet (Conca de Barberà)encara manté la seva comunitat de monjosi també va ser fundat el 1150. És el mo-nestir més gran de la Ruta del Císter i el1940 inicià la restauració i conservació que

l’ha dut a ser Patrimoni de la Humanitat perla UNESCO des de l’any 1991.A partir de la Porta Reial podeu iniciar unavisita guiada a través de les diferents de-pendències que conformen l’antiga clau-sura, el lavatori i el pati central. També espoden visitar les tombes de diferents reisde la Corona d’Aragó i la Sala Capitular ones duen a terme els actes més importantsde la vida monàstica.El Monestir de Vallbona de les Monges (Ur-gell) s’integrà plenament a l’ordre del Cís-ter el 1176 i és l’únic monestir femení de laRuta. És habitat per monges que combinenel seu treball i oració amb les visites guia-des i l’artesania. És de dimensió reduïda idotat d’una bellesa singular. Se’n desta-quen el seu claustre romànic, l’àmpliacol·lecció d’escuts de la noblesa catalana iles tombes reials com la de Violant d’Hon-gria, esposa de Jaume I el Conqueridor.Al llarg de la Ruta també podeu visitar mu-seus, ermites, coves i castells, i gaudir du-rant tot l’any de festes, fires i mercats alsdiferents municipis de l’itinerari. A més amés, la Ruta del Cister ofereix esports i ac-tivitats relacionades amb la natura, gastro-nomia, productes típics (oli, calçots, fruitssecs, formatges..) i artesania de ceràmicanegra, alabastre o vidre.

Més informació: www.larutadelcister.info

Aprendre català

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat

Foto

:ww

w.r

utad

elci

ster

.info

VIVIMJUNTS 3

bells: bellosnaixia: nacíaorde: orden

monjo: monjeuneix: une

llocs: lugaresendinsar·nos: sumergirnos

racons: rinconescaller: bodega

escuts: escudosgaudir: disfrutar

oli: aceite

La Ruta del Císter: els bells monestirsde l’austeritat

Mapa de les comarques de la Ruta del Císter

Vallbona de les Monges


4

Entrevista Imma Boj, dir. del Museu d’Història de la Immigració Breus

“El millor de la declaració de renda”

El Departament d’Acció Social i Ciuta-dana i la Taula d’Entitats del Tercer Sec-tor Social de Catalunya, amb motiu dela declaració de la renda 2008, impul-sen una campanya per per incentivarels contribuents a marcar la casella “al-tres fins d’interès social” en la declara-ció de la renda. La campanya recordael dret de la ciutadania a decidir sobrela destinació d’una part dels seus im-postos, que l’any passat van servir perdestinar més de 13 milions d’euros a lesONG. La Taula del Tercer Sector com-prèn 26 organitzacions en represen-tació de més de 2.000 entitats deCatalunya que treballen en progra-mes i projectes d’ajuda als col·lectiusmés desfavorits. Unes 800.000 per-sones són beneficiàries de la tascad’aquestes entitats.Més informació a www.taulasocial.org

Una Perspectiva des de les dones

Els propers 5 i 6 de juny tindran lloc alrecinte de l’Escola Industrial de Barce-lona (Urgell, 187) les jornades de treball“Perspectiva des de les dones”, emmar-cades dins de la fase participativa delPacte Nacional per a la Immigració, i or-ganitzades per l'Institut Català de lesDones i la Secretaria per a la Immigració,amb la col·laboració de la Secretaria dePolítiques Familiars i Drets de Ciutada-nia. Aquestes jornades tenen la finalitatde propiciar un espai de trobada entreinvestigadors, professionals, agents so-cials i persones amb responsabilitat po-lítica i tècnica en el tema, per tal dereflexionar i debatre sobre la realitatespecífica i diversa de les immigra-des, així com conèixer els resultatsd'algunes recerques i la seva relle-vància per reorientar les polítiques fa-miliars i d'immigració a Catalunya.

'Si us plau,parla'm en català'

La Plataforma per la Llengua ha em-près una campanya demanant que elscatalanoparlants no canviïn d'idiomaquan ens s’adrecin als immigrants.Molts tenen el català com a llenguahabitual, però, en canvi, es troben quela gent se'ls adreça en espanyol. Ells,doncs, demanen ara que no es canviïd'idioma quan la gent s’hi adreci, queno els parlin en castellà, per, d’a-questa manera, guanyar pràctica iagilitat en la nostra llengua.Més informació:

[email protected]

www.gencat.cat/benestar/immigracio

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita alDepartament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibidala seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per part de l’autor.

VIVIMJUNTS

Imma Boj (València, 1963) és la direc-tora del Museu d’Història de la Immi-gració, amb seu a Sant Adrià del Besòs.

Aquest és un museu diferent als que co-neixem normalment. No té, hores d’ara, unfons permanent que s’exhibeixi al públic.Només es pot consultar a través d’internet.De moment, el museu fa exposicions tem-porals amb la voluntat de conscienciar lagent de la importància del fet migratori.

Què és el Museu d’Història de la Immigració?

El museu és un projecte que es va posaren marxa l’any 2004 com un equipamentper a conèixer la memòria migratòria deCatalunya. Pensa que l’emigració és un fe-nòmen que ens afecta a tots, a alguns per-què han vingut aquí de lluny, a d’altresperquè els hem rebut a casa nostra.

Què ofereix aquest museu al visitant?

En primer lloc, el museu té com a objectiula creació d’un fons testimonial i d’objectesrelacionats amb les persones immigrades.Recollim tant el recorregut vital de les per-sones, els seus records i la seva experiènciapersonal, com els testimonis sobre el seuperiple, és a dir, d’on han marxat, per on hanviatjat i com han arribat aquí. En aquest sen-tit, podem dir que la ciutadania fa el museu.Totes aquestes dades i informació, ara perara, formen part del museu virtual que espot consultar al nostre web, no són presentsfísicament al museu. Aquest material serà elfons del futur museu.En segon lloc, al museu s’hi poden trobarexposicions temporals molt interessants.En l’actualitat, tenim l’exposició “D’immi-grants a ciutadans”, que és un recorregutper la immigració a Catalunya del fran-quisme a la recuperació de la democràcia.I, per últim, impulsem també el centre dedocumentació, on s’han obert diverses lí-nies de recerca.

Quines activitats fa el museu habitualment?

Tenim tres grans blocs: recerca, difusió i di-namització. Les tasques de recerca que

fem van orientades a treballar, des de lesfonts orals, les experiències que ens ajudina entendre les transformacions que la im-migració, al llarg del temps, ens ha com-portat a tots nivells. Pel que fa a la difusió,el museu mostra exposicions per donar aconèixer i difondre els materials obtinguts apartir de les línies de recerca. I per dina-mització entenem el foment de l’ús delmuseu per part d’escolars, entitats de gentgran, col·lectius de persones nouvingudes,associacions de veïns, etc., per a que com-parteixin les seves experiències i opinions.A banda, generem productes de diversitatcultural. Per exemple, l’activitat “Jo tambéhe estat immigrant” és un recull de mate-rials pel museu feta per escolars que vamerèixer el premi Innova del saló de l’En-senyament. També fem jornades gastronò-miques interculturals, en col·laboració ambel centre Unesco de Sant Adrià, i activitatsespecífiques per a dones.

A qui s’adreça aquest museu?

A la totalitat de la població, perquè la immi-gració és un fet propi. Tots tenim una histò-ria d’immigració al darrere o bé hi convivim.Nosaltres, amb el museu, volem donar a co-nèixer el que anomenem el gest migratori,això és, els paral·lelismes de comportamentque existeixen entre les persones nouvin-gudes, sigui quina sigui la seva procedèn-cia i la seva història particular. No volemmostrar les diferències sinó les similituds.

I quines són aquestes similituds?

N’hi ha de tot tipus. Pensa, per exemple,en un barri on hi hagi molta immigració d’o-

rígens diferents. Tothom que hi viu pateixuna certa tensió social per les condicionsde vida, posem per cas. Aquest coinci-dència porta al coneixement mutu, que finsal moment potser no existia, i el coneixe-ment porta a la comprensió i a la desapa-rició dels prejudicis.

Per què recomanaria a la gent que visiti el museu?

Perquè ningú es pensi que l’unica personaque ha immigrat ha estat ella. Sempre haestat així, en el temps i en l’espai. Aquestés el motiu teòric. I el motiu pràctic és el defer aportacions al fons de la col·lecció (bit-llets de transport, contractes de treball, fo-tografies…), que algun dia esperem quepassi de ser una exposició virtual a una ex-posició real.

Més informació:Museu d’història de

la immi gració de CatalunyaMasia de Can Serra

Carretera de Mataró, 124Sant Adrià de Besòs

www.mhic.net

darrere: detrásfons: fondolluny: lejos

recollim: recogemosrecerca: investigación

feta: hechaadreça: dirigehi hagi: haya

posem: pongamosbitllets: boletos

“Tots tenim una històriad’immigració al darrere”




Altres llengües

Moustapha Azouagh se’n va de l’Ajuntament definitivamentComença el compte enrere. Van començar a destruir els laterals de l’Ajuntament de Na-dor. Fa un parell de dies que els treballadors van començar a evacuar-lo. La destrucció va començar per la part interior de l’edifici, per treure les finestres. L’Ajuntament de Nador és un dels monuments que senyalen el principi de la ciutat, que fou fundada l’any 1939 pels espanyols. Va ser un dels seus primers edificis. Quan el Marroc va aconseguir la independència es va utilitzar com a ajuntament. Des que es va construir fins ara ha estat un edifici emblemàtic per a diversos sectors de la societat. Fou testimoni dels inicis de la construcció de Nador. Alguns afirmen que l’edifici en qüestió determina una època de la història dels ciutadans de Nador i no es pot oblidar, com és el cas d’altres edificis emblemàtics d’altres ciutats, com per exemple l’hotel Lincoln de Casablanca, que encara continua dempeus, ja que es considera una monument destacat de la ciutat.Cal remarcar que la decisió de les autoritats locals de procedir a destruir els laterals de l’Ajuntament va suscitar una gran polèmica. Alguns sectors de la societat civil, així com personalitats de la província, es van oposar a aquesta decisió. Tots consideren que és un intent de deslligar el passat del present a través de l’eliminació de qualsevol vestigi històric. També hi ha qui opina que amb la destrucció dels edificis laterals, l’edifici central perilla d’enfonsar-se, ja que es va construir 70 anys enrere. Podria caure tot sencer i en aquest cas els ciutadans de Nador quedarien sense cap monument històric que recordi que la ciutat fou construïda ja fa temps.Les càmares de Nador City van fotografiar l’alcalde junt amb alguns altres funcionaris quan sortien de l’edifici. Hi ha dues corrents d’opinió. Uns afirmen que l’Ajuntament es va construir tal com es conservava actualment i d’altres que pensen que es va construir sense els edificis adja-cents. Però en qualsevol cas, l’edifici ja no es conservarà amb aquests edificis laterals, només el tindrem així a la nostra memòria.Val la pena mencionar que el web del Nador City, en col•laboració amb diversos experts, publicarà un monogràfic sobre la història completa de l’Ajuntament des del moment de la seva construcció fins ara. Younes Aftit/ TarikChami

Altres Llenguas

10-11_AltresLlengues.indd 11 20/6/08 10:16:20




12

Pel·lícula:

La canción de Carla Direcció: Ken LoachRegne Unit, 1996. 125’

Un conductor d’autobús escocès s’enamora de Carla, una refugi-ada de Nicaragua a Glasgow. És l’any 87 i a Nicaragua la Contra prepara un assalt contra el go-vern sandinista. La situació del país i la familia la preocupen. George l’acompanya a Nicaragua i s’enfronten a la realitat de la guerra i dels sentiments.Esta película trata la reali-dad de Nicaragua del año 87

pilikulaya tasbayan alhaqiqa an nikaragwa di aswgas 87 This film deals with the re-ality of Nicaragua in 1987Un film qui se penche sur la situation au Nicaragua en 1987

Llibre:

Jugant amb foc Pep Cabanas i Roser RomaníEdicions Casablanca, 2008

Aquest és un altre conte que sobre les peripècies d’en Fermí i la Valentina, una parella de ra-tolins que viuen a pagès. Jugant amb foc explica quines són les feines del camp al juny i mostra la necessitat de ser prudents amb el foc.Dos ratones explican los tra-bajos del campo de junio

atnayan ighadayan atcarhan raxdayam narcampo di junio Two mice explain the work to be done in the country-side in June Deux souris nous font découvrir les travaux des champs du mois de juin

Disc:

Puta’s feverMano NegraVirgin 1989 Puta’s fever és un dels millors discs de Mano Negra, un grup francès dels anys 90 que barrejava rock, cançó francesa, música africana, flamenco, ska, salsa, roots reggae i blues. Liderat per Manu Chao, va ser la primera banda que va fer ús del “mestissatge”, i que està tan de moda dins el panorama musical. Mano Negra fue la primera banda que usó el mestizaje

ifasan inarcanan anatath ad-banda tamazwarut iyxadjdan ja ajnas Mano Negra, the first mestizo band Mano Negra a été le premier groupe à jouer sur le métis-sage

Web:

www.associacioamic.com

L’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants de Catalunya és una entitat que desenvolupa iniciatives, projectes, serveis i activitats, buscant la integra-ció sociolaboral de la població immigrada, sobretot de les per-sones extracomunitàries. AMIC està present a tot el territori de Catalunya, a Osona hi ha dues oficines, una a Vic i una altra a Manlleu, als locals d’UGT.La asociación AMIC busca la integración de los inmi-grantes

tamasmunt an AMIC tazu ta-àayuc an yamhajan The Association AMIC works for the integration of im-migrants L’Association AMIC travaille à l’intégration des immigrés

Blog:

cinecau.blogspot.com

Cinecau és el blog de la Plata-forma audiovisual de recursos interculturals. Informa sobre pel·lícules i documentals relaci-onats amb la interculturalitat i, en alguns casos, ha col·laborat a la seva producció. També informa sobre presentacions i activitats que s’organitzen en espais socials catalans.Cinecau es un blog sobre au-diovisuales interculturales

Cinecau dij nablog natmasra adwaxzar namara tiwasnaCinecau is a blog about in-tercultural audiovisuals Cinecau est un blog con-sacré aux films intercul-turels

Ressenyes

Acampada Jove 2008

Cultura

Acampada Jove a Sant Celoni. 10, 11 i 12 de juliol

10, 11 i 12 de juliol. Són els dies que, per tretzè any consecutiu, el jovent independentista podrà gaudir de l’Acampada Jove, una iniciativa creada per les JERC, que ocupa un lloc destacat en el calendari del jovent dels Països Catalans, gràcies a la seva pro-posta política i musical. Segons diu la organització, és “un espai de llibertat alternatiu als cir-cuits d’oci de masses i al servei d’un ambiciós projecte”. L’Acampada conjuga una proposta lúdica amb espais de reflexió i treball polític. L’Acam-pada està dividida en diversos espais. La pista d’atletisme de Sant Celoni és l’escenari de l’Espai Independència, el que ofereix les imatges més impre-sionants de l’Acampada Jove, ja que és el punt on tenen lloc els concerts de la nit, “grups de renom d’arreu dels Països Catalans que prenen l’escenari principal per convertir l’Espai Independència en un crit de lluita i festa. Amb els anys, l’oferta musical de l’Acampada Jove s’ha anat diversificant i ha donat cabuda a grups inter-nacionals que són referències en els diversos estils musicals. Enguany, grups de rock català,

rumba, mestissatge i ska seran els encarregats de posar so al festival. Desgavell, Dr. Claypso, Betagarri, La Kinky Beat, The Toasters, Banda Bassotti, Strom-bers, Revolta 21, S.A. o la Gossa Sorda són alguns dels grups que actuaran en aquesta propera edició del festival. Però aquest no és l’únic espai del festival. Un altre dels espais més interessants i dinàmics de l’Acampada és l’Espai Cultura, que comptarà amb dues parts diferents. Per una banda hi haurà un seguit d’exposicions, tallers, xerrades i debats fins que comencin els concerts a l’escenari d’aquest espai. L’Acampada Jove aposta per la generació d’un mercat musical català potent, per això, des de fa dos anys, con-flueixen les finals del concurs “Música Jove”, que organitza l’Associació Cultural Acampa-da Jove amb grups novells que comencen a sonar arreu dels barris i pobles del país, així com les semifinals del “Sona9”, amb l’objectiu de potenciar nous grups que canten en llen-gua catalana. En aquest espai també s’hi troba la fira d’entitats, on hi ha

una diversitat associativa amb diferents estants. L’Espai Socialisme té més de 50.000 metres quadrats de zones d’acampada, al costat del Parc Natural del Montseny. Està acondicionada amb punts d’aigua, dutxes, servei de recollida de residus, un bar i altres serveis que garanteixin el confort del públic. L’any passat es van superar els 38.000 assistents, xifra que l’organització espera, al menys, igualar aquest any.

Enguany se celebra la tretzena edició de l’Acam-pada Jove, una de les trobades més importants del jovent independentista, que conjuga una proposta lúdica amb concerts i altres activitats, amb espais de reflexió i treball polític. Tindrà lloc els propers 10, 11 i 12 de juliol a Sant Celoni, i hi actuaran grups com Dr. Calypso, The Toasters, Banda Bassot-ti, Revolta 21 o Soziedad Alkoholika.

Revista Mà Sant Celoni

Los días 10, 11 y 12 de julio se celebra la Acampada Joven

usan 10,11,12 di julio adahtaflan mujayam ihamu-can10, 11 and 12 July, the dates for the ‘Youth Camp’Le Camp des Jeunes se tien-dra les 10, 11 et 12 juillet

g

Cultura

12-13_Cultura.indd 12 20/6/08 10:21:37



Preguntes Creuades Espectacles

Cultura

Les preguntes de l’Assumpta

La Karima respon:

Per què vas venir a Cat-alunya?El pare va venir de turista a Ca-talunya a mitjans de la dècada dels 80 i al cap de poc temps vàrem venir tota la família, jo ja tenia uns 9 anys.

T’agrada Catalunya?Sí, molt. No ho canviaria.

Creus que és possible la integració?Sí, amb el temps. Això és un problema que existeix de de sempre, no és només un feno-men actual. Hi ha gent que voldria viure en un país més tancat.

Creus que les dones volen integrar-se al món labo-ral?Sí, algunes no poden però s’ho pensen. La dona vol sentir-se independent i per això ha de treballar, aquí i a tot arreu.

L’Assumpta respon:

Què en penses dels immi-grants?Són persones que volen viure una vida millor de la que tenien, o que busquen noves fronteres.

Creus que ho tenen fàcil? Que les institucions els ajuden?No, si no treballen no mengen, igual que tothom. I les insti-tucions governamentals sols faciliten ajuts molt puntuals.

Per què creus que el govern espanyol permet polítiques que discriminen la dona?Mai entendré perquè si una dona casada necessita un document oficial requereix del permís del marit, com passa amb la sol·licitud de la nacio-nalitat espanyola.

T’agrada treballar amb im-migrants?Tan fàcil o difícil és treballar amb catalans o no catalans. El que es necessita són ganes d’entendre’s.

Les preguntes de la Karima

El gallaretFa molt de temps vivia una família gitana en un poble molt gran. Treballaven de ferrers i feien cistells de mimbre, que els venien a la gent dels pobles del costat. Un dia, el fill gran, que estava casat i tenia dos fills, va marxar amb la seva dona una temporada, per conèixer indrets més llunyans. Se’n van anar de poble en poble, de fira en fira, fent i venent cistells. Però un dia el marit es va trobar malament. Amb que van anar guanyant a la fira van anar pagant els medicament i el doctor, però va ser inútil: el gitano va morir. La seva dona va tornar a casa, però el camí era molt llarg, i havia d’anar venent el poc que tenia. Quan només li quedava un tros de pa dur, es va posar a demanar a la gent que trobava. La gent, però, passava de llarg i amb prou feines se la miraven. Fins que va trobar un home amb una gran capa negra i un barret d’ala ampla, que li tapava la cara, que la va escoltar. La gitana li va explicar tot el que li havia passat i l’homa va treure de sota la capa un gallaret, i li va dir: “El que jo et puc donar ho trobaràs a sota d’aquest gallaret”. La gitana el va agafar i li va donar a un dels seus nens. Ja era fosc i la dona i els nens van buscar un lloc on dormir. Es van posar sota un arbre, al bosc, i allà mateix tots tres ben juntets, es van adormir.Al dia següent, la gitana es va acostar al riu per rentar-se i allà va veure un galla-ret, va mirar el nen i va veure que ja no el tenia a la mà, llavors va pensar amb el que li havia dit l’home de la capa, així que va començar a escarvar al voltant del gallaret, fins que va trobar un cofre ple de monedes d’or. Mai més van tornar a passar necessitat.

ConTE GITAno

Cuento gitanoathajit umadyaz

A Romany storyUn conte gitan

RESSÒ. Aquest és el nom del cicle d’ani-mació infantil que ha recorregut els barris del sud de Vic durant els mesos de maig i juny. R de Remei, E d’Estadi, S de Santa Anna, S de Serra-de-senferm i O d’Osona, són els cinc barris que han pogut gaudir de les actuacions del cicle d’animació al qual ells mateixos donen nom.L’Estadi va ser el primer barri on es va dur a terme el RESSÒ. Jordi Tonietti Grup va actuar el 18 de maig a la Ronda Au-setans, amb l’espectacle Yupi hei, que va aplegar un centenar de persones que van gaudir de les seves cançons i van partici-par dels jocs i balls.El diumenge següent va ser el torn de Noè Rivas i de la Serra-de-senferm. Noè Rivas va venir amb Quartetto de tres i l’espectacle Toquen tres, ballen tots, que es va haver de fer al centre cívic del barri a causa de la pluja, tot i així, hi van assistir

cinquanta persones. L’1 de juny els va tocar als veïns de la Plaça d’Osona. L’actu-ació va anar a càrrec de Rah-mon Roma i sopetes, que amb la seva música van fer ballar a un públic molt entregat que va acudir a l’actuació des de diversos punts de la ciutat. El cicle va seguir el seu itinerari pels barris del sud fins arribar a la Pista de Santa Anna, amb Jaume Barri i Taleialdau i l’espectacle Beku jugant pel món, on es van ajuntar més de 200 per-sones. L’èxit el van produir el bon temps que no va acompanyar durant les altres convocatòries, i la proposta atractiva d’aquest grup format per músics de la comarca. L’últim concert organitzat per l’Ajunta-ment de Vic a través del Pla de Barris, es va dur a terme aquest diumenge als Habi-tatges Montseny, amb l’actuació d’Àngel Daban amb l’espectacle A tot drap!

Un cicle d’animació infantil recorre els barris del sud de Vic

Un ciclo de animación infantil en cinco barrios de la ciudad

arharqat onacat iyhamucan imazy-anan di xamsa an radcur antandintA series of children’s cartoons to be shown in 5 different areas of the cityUn programme d’animations pour les enfants dans cinq quartiers de la ville

g

Al dia següent, la gitana es va acostar al riu per rentar-se i allà va veure un gallaret, va mirar el nen i va veure que ja no el tenia a la mà, llavors va pensar amb el

ple de monedes d’or. Mai més van tornar a passar necessitat.

12-13_Cultura.indd 13 20/6/08 10:21:41




14Publicitat

14_publi.indd 14 20/6/08 10:29:54



Preparació

• En un cassó hi tirarem una mica d’aigua • Hi afegirem la llesca de pa, els tres tomàquets pelats, el pebrot, el cogombre pelat, l’all trossejat i la meitat d’una ceba.• Triturarem totes les verdures amb la batedora i hi afegirem una mica de sa, les cullerades d’oli d’oliva i la de vinagre.

El gaspatxo és un plat tradicional a Andalusia, però té moltes versi-ons. Totes es fan amb ingredients semblants però varia a cada poble i a cada casa.

*

CuinaQuè fem aquestcap de setmana?

GaspatxoIngredients

• Aigua• 3 tomàquets• 1 llesca de pa• 1 pebrot verd• 1 cogombre• 1 gra d’all• La meitat d’una ceba• 1 cullerada de vinagre• 2 cullerades d’oli• Sal

L’origen d’aquesta celebració no és gaire clar. Hi ha qui diu que té un origen pagà anterior al cristianisme, una mena de festa per al solstici d’estiu. Altres, però, hi troben un origen bur-leta en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.En aquesta nit, és habitual fer reunoins familiars o bé acudir a alguna festa popular a la vora d’una foguera. Llavors, es menja la coca. La més habitual és la coca de Sant Joan, de pa de pessic i fruita confitada, encara que també se’n mengen d’altres, com la de llardons.Com que es tracta d’una festa ambientada entorn del foc, també se l’anomena la Nit del Foc. És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris. Durant el franquisme es va intentar acabar amb la festa, la conside-raven pagana i impròpia de la

gent cristiana, però no es va poder frenar.

En aquesta nit es fan fogueres

comunals, fa-miliars i indi-

viduals, se’n munten moltes de diferents i això fa que, du-rant l’any, es vagin

acumulant objectes

inservibles de fusta. Un

tipus de foguera que s’ha extès molt

en els últims anys és la que es fa a la sorra de la

platja en festes juvenils.Des de l’any 1966, la gent del món excursionista i catalanista baixa l’anomenada Flama del Canigó des del cim d’aques-ta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.Es pot afir-mar que una de les protago-nistes de la nit és la piro-tècnia. Els més petits comencen a participar en la festa ence-nent bengales i llençant bombetes (també anomenades cebes), explosius que s’activen amb un cop amb el terra, i que són inofensius.

A mesura que es fan grans, els pares van permetent fer ús d’explosius de metxa cada cop més potents. La nit s’emplena de fonts de llum i el cel de coets artificials de molts colors diferents. Les autoritats fins i tot han dictat lleis restrictives sobre l’edat qualificada per poder comprar material per als focs d’artifici d’aquesta nit, però no es pot evitar que cada any hi hagi algun accident, més o menys greu. Durant els dies anteriors a la festivitat arreu es munten para-detes exclusives per a la venta de petards

La revetlla de Sant JoanLa Revetlla de Sant Joan es celebra durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l’any, degut a la proximitat del solstici d’estiu. També s’anomena Nit del Foc o Nit de les Bruixes.Sara Blázquez

La noche de San Juan tam-bién es conocida como “la Noche de las Brujas”.

adjirat an san juan tamwasan tanya sadjirat natmagzaThe Night of Sant Joan is also known as the “Night of the Witches”.La nuit de la Saint-Jean est aussi appelée la «Nuit des sorcières»

gCOCINAUn plato tradicional andaluzAXXAM U SANWIij amaca zi alàadat anda-lusya

COOKERYA traditional Andalusian dishCUISINEUn plat traditionnel andalou

15_QFACS.indd 15 20/6/08 13:36:51




16

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11 CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic

RENFETel. 902 240 202

Autobús urbàTel. 93 889 25 77

Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17

Guàrdia UrbanaTel. 93 885 00 00

Mossos d’EsquadraTel. 93 881 57 00

BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Llengua

InstItucIons consoLats estRangeRs a BaRceLona

consorci per a la normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

guia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

aPunts De LÈXIc

1.“chapuza” és un mot castellà que podem suplir per nyap, bunyol, pegot, esguerro... Tots aquests termes signifiquen ‘cosa mal feta’.

Exemple: Valia més que fessis la carretera nova i no pas aquest nyap.

L’adjectiu “chapucer-a” es pot canviar per barroer–a, sapastre, potiner–a . Exemple: Si no vols haver de repetir els treballs, mira de no ser tan barroer.

2. “Zanja” és un castella-nisme que podem suplir per rasa. És una excavació allargada feta a terra.

Exemple: Han fet una rasa al carrer per soterrar la instal·lació elèctrica.

Lengua Vocabulario de las herramientas del carpinterototaLaYt (IRas) Ismawan anrahwayaj unajar

Language Vocabulary of carpentry tools LangueLexique des outils du menuisier et du charpentier

El fuster és la persona que treballa la fusta. Per fer-ho utilitza diverses eines, entre les quals hi ha:

LA GAVETALA PALETA

LA FORMIGONERA

Parlem d’oficis...

LA GAVETA

16-17.indd 16 20/6/08 13:35:49



La Revista Mà col·labora en el projecte del voluntariat lingüísticÉs una bona oportunitat per totes aquelles persones que volen millorar el seu nivell de català en un context real i relaxat, i per aquelles que el dominen i tenen ganes de participiar del programa.

Llengua

L’associació editora de la Revista Mà, SocialCAT, col·labora amb el projecte del Voluntariat per la llengua, el programa que molts coneixen com a parelles lingüís-tiques, organitzat pel Centre de Normalització Lingüística d’Osona. Es tracta d’un projecte per fomentar l’ús de la llengua catalana en totes les situacions quotidianes. Les persones que participen d’aquest programa practiquen la llengua en un am-bient distès i relaxat, on i quan elles decideixin, sense necessitat d’haver d’anar a classe.Hi pot participar qualsevol persona major d’edat que habit-ualment parli el català i tingui ganes de col·laborar amb el pro-grama, o qualsevol que en parli una mica i vulgui aprendre’n més. Una persona que domina la llengua i una altra que tingui ganes d’aprendre-la formaran una parella lingüística. Només s’ha de dedicar una hora a la set-mana a parlar en català allà on es vulgui i quan es vulgui. Això sí, almenys hauran de fer-ho deu hores. Tenint en compte que moltes persones ja ho fan en la seva vida quotidiana, no ha de ser cap esforç apuntar-se al programa. Cada parella, a més de conèixer gent i practicar el català, també podrà participar en activitats conjuntes amb la resta de persones que partici-pen en el programa. De tant en

tant es fan excursions al teatre, visites a espais importants del territori, o altres activitats, sem-pre amb el català com a llengua vehicular. La idea és que totes aquelles persones interessades en aprendre la llengua catalana ho puguin fer en un context real i relaxat.Totes aquelles persones interes-sades en apuntar-se al progra-ma, poden fer-ho també a través de la revista, a part del Centre de Normalització Lingüística, només cal trucar al 938895590 o enviar un correu electrònic a [email protected] i demanar per l’Imma.

La Revista Mà impulsa el voluntariado lingüísticoalmajala Mà atcajaà al-barnamaj nattatawuà di tutalayt

Revista Mà promotes lan-guage volunteeringLe Magazine Mà encourage le bénévolat en matière de langue

g

16-17.indd 17 20/6/08 13:35:53




18

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Entrevista a Miquel RojoSecretari General de l’MCA d’Osona

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, los convenios colectivosIXEDDEM SE’L ÄZZdi ach`ara alitifaqiyat aljama-àya

WORKING WITH DIGNITYThis month, the collective agreementsUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, les conventions collectives

Els convenis col·lectiusQuè són els convenis col·lectius? Són els pactes que acorden les empreses i els treballadors mitjan-çant els seus respectius representants per fixar les condicions de treball en un sector o empresa. Treballadors i empreses es posen d’acord en quines són les normes concretes, els salaris, els permisos retribuits, les excedències, les millores de les pres-tacions de seguretat social, les hores totals que es treballaran a l’any, que s’hauran d’aplicar. Els convenis col·lectius s’apliquen per millorar les condicions de treball que ja venen regulades a la Llei de l’Estatut dels Treballadors. Aquesta llei s’ha de respectar i aplicar a totes les empreses. Tanma-teix, és molt genèrica i no estableix, per exemple, el que ha de cobrar cada treballador. El que fan els convenis és concretar i millorar el que diu l’Estatut dels Treballadors. Per exemple, es pot establir al conveni que els treballadors tinguin més permisos que els establerts a l’Estatut dels Treballadors. Ara bé, els convenis col·lectius no poden preveure normes o condicions de treball que siguin inferiors o que vagin en contra del que diu l’Estatut. El con-tingut de l’Estatut és dret mínim necessari i està per sobre del què marquin els convenis.Hi ha diferents àmbits on s’aplica un conveni i per tant, hi ha diferents tipus de conveni. Però bàsica-ment s’apliquen dos àmbits: el geogràfic i el fun-cional (tipus d’activitat). En funció de l’àmbit geo-gràfic, hi ha convenis que s’apliquen a tot l’estat, a una comunitat autònoma o a una província. En canvi, en funció del sector d’activitat, hi ha con-venis que agrupen vàries activitats relacionades amb un sector determinat, per exemple, el metall o la construcció, i fins i tot, que només s’apliquen a una empresa, que són els convenis d’empresa. La importància de tenir conveni col·lectiu rau en el fet que l’Estatut dels Treballadors estableix unes condicions de treball molt mínimes i no estableix cap tipus de taula salarial que obligui a l’empresa a pagar una quantitat mínima. Per tant, amb un conveni col·lectiu es poden pactar normes con-cretes que només afectin a un sector determinat, pactar i negociar salaris mínims aplicables a tots els treballadors del sector o de l’empresa, etc.

D’on surt la crisi del sector del metall a Osona? Tot just està començant la crisi, les coses ja anaven malament a empreses com Vitri o Diemen, que arrosseguen dos expedients.Què l’ha causada?Els productes que fabriquen no tenen sortida. Diemen fa tubs per pantalles grosses de tele-visió, i ara tot és televisors de plasma i LCD. Vitri ha vist que la bombeta clàssica no té futur al mercat europeu, hauran d’in-vertir més en bombetes de llum freda, de leds... Els seus clients, a més, són multinacionals com Phillips, que tenen empreses a països on els surt més barat, i contra això no poden competir.Quines empreses han estat més afectades?Diemen i Vitri. Possiblement en surti alguna més, però encara és d’hora. Diemen ja té un ex-pedient de tancament, i a Vitri s’està negociant un expedient de regulació de 45 persones. Se-gons el president del comitè, els treballadors no veuen viable que es pugui anar endavant. Fa dos anys també van fer un expedient de regulació i després van agafar treballadors d’empreses de tre-ball temporal. Els treballadors tenen clar que no volen tornar a

passar per això. Han anat tancant diverses empreses, com es troba ara la situació?Aquestes empreses ja arrosse-gaven problemes, però la cosa no pinta gaire bé. És la punta de l’iceberg i anirà a la baixa, el metall i la fusta van molt relacionats amb la crisi de la construcció.I els treballadors què han de fer en aquest moment?A Diemen no tenen gaire res a fer, només els queda negociar per cobrar més indemnització. A Vitri han d’intentar negociar o pactar la sortida de més de 20 dies i rebaixar la quantitat de persones.Com veu actualment la sit-uació del sector del metall i de les empreses que avarca l’MCA?S’han començat obres que s’han d’anar acabant, però a mida que es vagin acabant, anirà a pitjor. Després de l’estiu sembla que la crisi serà més seriosa, i en aquest sector, a la petita i mitjana empresa, hi ha molts autònoms, que són els que ho tenen pitjor. Si les empreses no tenen feina, prescindeixen d’ells, i a ells, qui els defensa?

Treball

“Després de l’estiu, sembla que la crisi serà més seriosa”

La crisis industrial en Osona no paraalazma nusanaä di osona watbadi

The industrial crisis in Osona is getting worseLa crise de l’industrie s’enlise dans le canton d’Osona

g

Consells del mes Quan comenceu a treballar en una empresa és molt important saber quin conveni col·lectiu aplica. Això us vindrà indicat al contracte de treball i si no hi és, heu d’exigir que l’empresa us ho comuniqui o us ho fagi constar al contracte de treball. Això és molt important ja que hi ha empreses que no apliquen cap conveni col·lectiu, malgrat que n’existeixi un d’aplicació en el sector o àmbit geogràfic de la mateixa o, en altres casos, que apliquen un conveni col·lectiu, les condicions de treball del qual són molt inferiors al conveni col·lectiu que tocaria aplicar a l’empresa. És a dir, l’activitat de l’empresa pot haver canviat en el temps (passar de fer articles de fusta a articles metàl·lics) però l’empresa continua aplicant el conveni de l’activitat anterior, les condicions de treball del qual són inferiors. O pot ser que, ja d’entrada, l’empresa apliqui un conveni equivocat de forma intencionada, per pagar menys diners de salaris, de millores de les prestacions de seguretat social, etc.

Ma_18-19_Treball-Societat.indd 18 20/6/08 10:42:40


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Societat

Equador ha viscut des de prinicipis d’any mol-tes inundacions que han afectat greument el país, fins i tot han acabat amb la vida de moltes persones. Com han viscut els equato-rians aquest fenòmen des d’aquí?El fet de saber que la nostra familia i els nostres amics estan passant per una situació a la qual no hi podem fer res, només espe-rar que la naturalesa s’aturi, des d’aquí ens fa sentir impotents per no poder estar allà i ajudar d’alguna manera.

Quines zones han afectat les inunda-

cions?La regió de la

costa, com les provincies de el Oro, los Ríos i el Guayas, destruint grans extensions bananeres, com també xarxes

vials i habitatges de construcció

mixta de la gent camperola.

Com heu anat rebent la informació des d’aquí?

Primerament per les notícies a la televisió, les trucades telefò-niques a la família, la premsa, Internet...

Quanta gent es calcula que ha estat afectada?S’han vist afectades al voltant de 2.000.000 persones, per tant, el govern està executant programes d’habitatge per a 5.329 damnifi-cats que ho van perdre tot durant l’època hivernal.

Quines pèrdues han patit les famílies?El més trist és saber que hi ha pèrdues familiars, i això és el més dolorós, ja que això mai més es podrà recuperar. Per una altra banda, les famílies han perdut coses materials com la casa, els cultius, el bestiar...

És suficient l’ajuda que re-ben els afectats?L’ajuda no és suficient, perquè com que hi ha moltes famílies afectades hi ha molta necessitat de productes bàsics, medicines i materials de construcció per poder rehabilitar les cases.

Què es pot fer des de Catalu-nya per ajudar els afectats?Es podrien realitzar actes benè-fics, amb l’objectiu de recaptar

fons a favor de les persones que han patit aquestes destrosses naturals.

Què els sembla, en general, a la comunitat equatoriana que viu a Osona la organit-zació del concert solidari del proper 12 de juliol?Ens sentim molt contents de saber que hi ha persones que col·laboren realitzant esdeveni-ments amb el propòsit d’ajudar les persones que més ho neces-siten. Esperem la col·laboració de tota la comarca d’Osona a l’esdeveniment que es farà el dia 12 de juliol a favor dels damnificats de les inundacions a l’Equador.

El més trist és saber que tot ha succeït per culpa de la naturalesa. Creuen que el govern equatorià ha reaccio-nat bé?El govern ha actuat el millor possible amb els nostres compa-triotes, però tota l’ajuda no és suficient.

Està preparat el país per fer front als desastres naturals?Equador no està preparat per fer front a la força de la natu-ralesa.

Entrevista

“Esperem la col·laboració de tothom el dia 12 de juliol”

Entrevista a la secretaria de la asociación de ecuato-rianos de Osona

amsawar ak atmarit natm-asmunt an ikwatur di osonaInterview with the Secre-tary of the Association of Ecuadorians in OsonaUne interview de la se-crétaire de l’Association des Équatoriens du canton d’Osona

g

Des de principis d’any l’Equador ha estat víctima del poder de la natura-lesa. Les intenses pluges han causat inundacions, que han afectat greu-ment el país. Per tal d’ajudar els dam-nificats, la Revista Mà i l’Associació d’Equatorians de la comarca d’Osona han organitzat un concert solidari pel dia 12 de juliol. Hem parlat amb la Secretària de l’associació, Daisy Guananga. Sara Blázquez Vic

Ma_18-19_Treball-Societat.indd 19 20/6/08 10:42:43

Associació = Desenvolupament

L’associa-cionisme és molt important pel desen-volupament local, a nivell social, cultu-ral, educatiu i esportiu. Hi ha moltes

associacions que creen projec-tes que l’Estat no pot realitzar. Eduquen la gent per a la solida-ritat i la bona convivència. El nostre objectiu és treballar per a la persona, donar informaci-ons i intentar resoldre els seus problemes. Vivim en un món de globalització que ho absorbeix tot la identitat, la història, els valors de les persones, els seus principis. És perillós, i n’estem pagant la factura. És per això que el valor de l’associació té un valor extra. En el món actual els països no mostren un rol a favor dels seus ciutadans, ni els partits polítics, ni tampoc els governs. Les asso-ciacions, però, treballem per als serveis de la gent, sigui quin sigui els seu origen, color, religió... Se’ls ha d’agrair a la gent que treballa en aquest món, que lluita pel bé de les persones, perquè això no es converteixi en una cosa fàcil d’absorbir per la globalització. La Mostra d’Entitats va estar bé per mostrar productes, cultu-res, però no n’hi ha prou. Les asso-ciacions hem de col·laborar per a construir les decisions polítiques, des de la participació, i la gestió pública local. No només som un complement de les activitats que organitza l’ajuntament, sinó que hem d’organitzar-les les mateixes associacions, ja que som el motor de la societat, i és important que participem a les decisions. Han de creure’s que no som tontos.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Juny 2008www.revistama.cat

MohamadiBouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Ho tens més fàcil si parles català”

L’Amadou Sow va venir del Senegal fa tres anys. El que volia era treballar per millorar la seva sit-uació, però no ho ha tingut tan fàcil. Li va costar costar molt superar el canvi de vida, de fet, en-cara ara li és complicat, “tot és molt difícil”. Tot i així, l’Amadou no deixa de lluitar, estudia el català i el parla força bé, li agrada molt parlar-lo i reconeix que “ho tens més fàcil si parles cat-alà”. Tot i que reconeix que si pogués tornaria al Senegal, ara la seva prioritat és trobar una feina que li permeti millorar la seva qualitat de vida i, per què no, veure la seva familia del Senegal, que tant temps fa que no veu.

%

Amadou Sow38 anys

“Todo es más fácil si hablas catalán” kuci yah-wan mara tasa-warad takatalant

“Everything is easier if you speak Catalan” « Tout est plus facile pour celui qui parle catalan »

La asociación es el motor de la sociedad

tamasmunt damutar nal-mujtamaà Voluntary association, the driving force in societyL’association est le moteur de la société

g

Ma_24_Contra.indd 24 20/6/08 12:28:19

Revista Mà 6 Osona

Documents

Transcript of Revista Mà 6 Osona