Revista Mà 22 Osona

GRATUÏT

Número 22Febrer 2010www.revistama.cat

Entrevista a Àlex

Seglers, profesor de

Derecho Eclesiástico del

Estado en la UAB

Amsawal akid Àlex Seglers, d aselmad n izerfan

Interview with Àlex

Seglers, lecturer in

Spanish Ecclesiastical

Law at the UAB

Interview avec Àlex Seglers, professeur de Droit Ecclésiastique de l’État à l’UAB

ENTREVISTAP. 4 I 5“Estem davant d’un repte de política pública sobre el fet religiós”

Àlex SeglersProfessor de Dret Eclesiàstic a la UAB

@

El Catalunya Criquet Club gana

un torneo en Marruecos

Tarbih’t n krikit n Katalunya

arebh’en di Lmaghrib

El Catalunya Cricket Club guanya un torneig al Marroc

REPORTATGE P. 6-7

The Catalunya Cricket Club

wins a tournament in Morocco

Le Catalunya Criquet Club rem-

porte un tournoi au Maroc

1

REPORTATGE P. 6 I 7

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

Paco Candel,

Premi

Civisme 2008

i Premi

Laus 09

2

Manlleu recibe el proyecto

de su biblioteca y archivo

municipal

Manlleu yettef lmesru3 n

lmektaba n lbaladiyya d

reh’wayej tiqdimin

Manlleu receives the

project for its new munici-

pal library and archive

Manlleu reçoit le

projet de sa

bibliothèque et des

archives municipales

NOTIcIES P. 9

Unnim serà el nom de la nova fusió de caixes

Unnim será la nueva mar-

ca de la fusión de Cajas

Unnim ad tiri d l3alama

tamaynut n lmasarif

Unnim is to be the new

name of the merged Sav-

ings Banks

Unnim sera la nouvelle

marque de la fusion

des Caisses

l

No hay consenso sobre

qué reformas hacen falta

para salir de la crisis

Absence de consensus sur

les réformes nécessaires

pour sortir de la crise

There is no consensus on

what reforms are needed

to get out of the crisis

Ur dinni bu ijj uxarres

waha x mamec gha neg

ad neffegh zi tzawa:

67 anys

ESTRANGERIA P. 10

L’autorit-zació de residència per a rea-grupament familiar

Información sobre el

reagrupamiento familiar

Ineghmisen xef tmissit n

rwacun ghar lxarij

Information about

reuniting families

Informations sur le

regroupement familial

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

Clam popular contra la jubilació als 67 anys

cULTURA P. 12

Manlleu tindrà una biblioteca nova

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

3Revista MàUn espai de convivència



LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Qué opinas de la ley de veguerías?

NEXT QUESTION:What do you think of the proposed Law on Vegueríes?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Mamec twarid azref n veguerías?

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensez-vous de la loi qui institue les vigueries ?

Explica Pierre Vilar, en el pròleg de “Catalunya dins l’Espanya moderna”, que des de l’època del romans, fa més de 2000 anys, el terri·tori català funciona a partir del corredor mediterrani, l’antiga Via Augusta paral·lela al mar i els corredors nord·sud que baixen seguint

els rius des del Pirineu. Ara fem una nova Llei de Vegueries on els osonencs anem a petar a la Catalunya Central. Una notícia recent apuntava que amb el futur tren transversal Vic quedarà a només 18 minuts de Manresa. L’endemà el Director general d’infraestructures de la Genera·litat ens diu també que aquest tren no se l’espera per abans del 2030. Siguem clars, les inèrcies i sinèrgies de més de 2000 anys d’història no es poden canviar sols a cop de decret. Els osonencs continuarem funcionant situats mentalment, social i econòmica en l’eix del Ter i el Congost, i de fet el tren actual baixa cap a Barcelona i puja cap a Ripoll. A més, la dinàmica econòmica tant de l’Eix de Bracons com de l’Eix Transversal ens han obert sobretot cap a l’est, apropant·nos cap a Europa i cap al mar. No em sembla malament una llei d’organització territorial de Catalunya que superi l’obsoleta i imposada divisió provin·cial. Però la realitat és la que és i és difícil de canviar per via administrativa.A més el corredor de la C·17 i Bracons articula un dels eixos importants de l’activitat econòmica catalana actual i de futur que és el de la indústria agroalimentària. 7000 treballadors i treballado·res a Osona i 5000 a la Garrotxa que suposen més del 30% de l’activitat industrial respectives. Una activitat que és difícil de deslocalitzar i que ha crescut al llarg de la crisi recent, una opció de futur plena de reptes, que s’allarga de Granollers fins a Castellfollit de la Roca i Sant Joan de les Abadesses. Cal tenir·ho en compte.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALEl eje de la C-17 Bracons es el eje de crecimiento de la industria agroalimentaria de CataluñaAR’MATBA`AAbrid n c 17 bracons netta d abrid ghr-s rhimmet temghar di tyumi n macca d usenne3 di Katalunya

EDITORIALThe C-17-Bracons axis is the focus for growth of the Catalan agro-food industryEDITORIALL’axe de la route C-17 Bracons est l’axe de croissance de l’industrie agroalimentairede la Catalogne

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

Hem de diferenciar entre les diverses pràctiques en què hi participen els toros. Per una banda, existeixen espectacles com ara les corrides de toros en què l’únic objectiu és la mort de l’animal, i d’això se’n fa una festa. És per aquest motiu que considero que haurien d’estar prohi·bides, ja que no es pot celebrar la mort de cap animal.D’altra banda, hem de ser prou intel·ligents per diferenciar els actes que se succeeixen a diverses poblacions de Catalunya, com els correbous, i que són una festa de caire tra·dicional on no hi ha mort de l’animal. En aquest sentit, des del Parlament de Catalunya aprovàvem

el passat 11 de febrer una proposta de llei que prote·geix els correbous, mentre que ara fa uns mesos ja manifestàvem la voluntat de prohibir les corrides de toros. El límit està en la mort de l’animal.Sergi de los Ríos

TOROS NO, GRÀCIESRoser Santos i Hortet

No a la tortura animal.Txevi Rovira29 anys. Sta.Eulàlia de Riuprimer(On vaig presentar una moció antitaurina que el ple de l’ajuntament va aprovar)

No.Raül Vilanova

Evidentment que no m’agrada que es maltracti els animals, però penso que de vegades se’n fa un gra massa. Independentmenat de les arrels profundes i antigues de la festa, de la tradició, la cultura literària,

artística, monumental, etc, la tauromaquia també in·clou el valor del respecte al medi ambient i conservació de la naturalesa. Francesc Vila

Toros si o toros no?

Propera pregunta

Què en penses

de la llei de vegueries?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

L’eix econòmic de la C-17

r

Els experts entenen que les motivacions dels ajuntaments de Vic i Torrejón de Ardoz de tancar el padró a les persones “sense papers” es reparteixen entre les electorals i fins a cert punt les socials, però poc tenen a veure els problemes del finançament local que ells edueixen. Principalment, perquè els serveis amb factures més oneroses són els sanitaris i els educatius, ambdós de titularitat autonòmica. Sí que és de responsabilitat municipal la política d’integració, però el seu pes en els pressupostos és rela·tiu. “El pes dels immigrants en el pressupost dels ajuntaments no és gaire alt. La recessió afecta el finançament dels ajuntaments, però poc tenen a veure els estrangers”, diu Alfonso Utrilla, profes·sor del departament d’Hisenda i Sistema Fiscal de la Universitat Complutense de Madrid.

“Els immigrants són el problema dels pressupostos municipals”

LES MENTIDES DEL RACISME: LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Los inmigrantes son un problema para las cuentas municipales”IKHARRIQAN N’R`UNSORIAIne3raq nihni d ijj n umxumber di reh’sabat n lbaladiyya

THE LIES OF RACISM“Immigrants are a problem for Council budgets”LAS MENSONGES DU RACISME« Les immigrants sont un problème pour les comptes municipaux »




Quins són els principals conflictes que hi ha entre el món laboral i el món inter-religiós?Jo crec que de conflictes n’hi ha de dos tipus. Els primers, quan els immigrants demanen uns drets de llibertat religiosa, com per exemple festivitats o menús concrets, dins les empreses, i no hi ha una infraestructura em-presarial que pugui acomodar aquestes peticions que en altres països, que tenen més tradició de pluralisme religiós, si que les tenen previstes. La segons esfera de conflictes són qüestions que afecten a les esglésies tradicio-nals, com per exemple si deter-minats professors o professores de religió, seleccionats pel bis-bat, poden ser acomiadats per no seguir els preceptes o la mo-ral catòlica. Perquè les normes

de l’església catòlica són les que són i tots els treballadors que treballen per aquesta empresa han de complir uns requisits. Aquí poden col·lidir dos drets: el dret a l’autonomia de l’esglé-sia catòlica (o qualsevol altra) versus el dret del treballador a la seva vida privada, a la seva orientació sexual. Potser l’esfera de conflicte més habitual és la primera: com s’acomoden les demandes religioses i culturals dels nouvinguts dins el món del treball. No és incompatible una cosa amb l’altra, però també hi ha uns certs límits.

El calendari laboral està molt influenciat per les festivitats cristianes. Com es podria fer un calendari laboral totalment laic?El calendari ja és laic, perquè és

l’estat qui convalida les pro-postes que fa l’església, com la setmana santa, o determinats dies. En el moment que és l’au-toritat civil o estatal, no l’eclesi-àstica, qui fa el reial decret cada any de les festivitats, se suposa, formalment, que és un calenda-ri laic. Que algunes festivitats tenen un origen religiós? És cert, però a efectes jurídics, com diu el Tribunal Constitucional en una sentència de 1985, aquest origen religiós s’ha secularitzat, per tant, la festa ja no té una finalitat religiosa, sinó que té una finalitat de descans pel treballador. Jo defenso que si, democràticament, hi hagués una majoria d’aquí uns anys que volgués canviar les festivitats per fer-les més paganes o laiques, tampoc no passaria res. Hauríem de veure si els cristians, a títol

“Estem davant d’un repte de política pública sobre el fet religiós”Àlex Seglers, Doctor en Dret i Professor Agregat de Dret Eclesiàstic de l’Estat

Entrevista

5Àlex Seglers, Doctor en Dret i Professor de Dret Eclesiàstic de l’Estat

L’arribada de persones d’origen estran-ger ha suposat un canvi en el panorama cultural i religiós català. Per intentar entendre alguns dels dubtes que sovint apareixen hem entrevistat Àlex Seglers, Doctor en Dret per la Universitat Autò-noma de Barcelona i Professor Agregat de Dret Eclesiàstic de l’Estat. Ha publi-cat alguns llibres, entre els que desta-quen ‘Autogovern i fet religiós. Una ges-tió del pluralisme religiós a Catalunya’, ‘Musulmans a Catalunya’, o ‘La laicidad y sus matices’. Sara Blázquez/Jordi Gené Sabadell

gEntrevista a Àlex Seg-lers, profesor de Derecho Eclesiástico del Estado en la UABAmsawal akid Àlex Seg-lers, d aselmad n izerfan

Interview with Àlex Seg-lers, lecturer in Spanish Ecclesiastical Law at the UABInterview avec Àlex Seg-lers, professeur de Droit Ecclésiastique de l’État à l’UAB

F: Sara

Blá

zquez

Entrevista




personal, podrien anar a missa del gall sense cap problema amb el seu empresari, llavors situarí-em el cristianisme a la mateixa situació de minoria religiosa que tenen ara els jueus, protes-tants o musulmans, encara que gràcies als acords de l’any 1992, i sobretot a la normativa europea, ja tenen garantit el dret a com-memorar les seves festivitats. Hi ha la possibilitat de pactar amb l’empresari altres dies festius, o recuperar hores, o no rebre la remuneració a canvi de poder fer aquestes festivitats.

Fins a quin punt la societat i els empresaris han assumit que la realitat ha canviat?Es tracta que l’empresari respecti la llibertat religiosa dels seus tre-balladors. La llibertat de religió és un dret fonamental, però tam-bé té límits. És a dir, si es posa en perill l’exercici de la llibertat de religió al funcionament de l’empresa, aleshores es posa en perill també els altres treballa-dors. S’han de mirar d’acomodar raonablement les demandes que es fan a l’empresari. En el cas de la festa del xai no és tant una qüestió empresarial, sinó de tenir uns espais dignes per celebrar el culte musulmà i coo-perar amb les autoritats locals, en aquest cas amb els responsa-bles dels escorxadors, i de vetllar per una sanitat i un comerç, en aquest cas de la carn halal. Hi ha un buit legal important, només hi ha una certificadora halal. No és només una qüestió que afecti els empresaris, és que afecta a la pròpia comunitat musulmana. Suposo que vindrà una aplicació més contundent de la llei de l’any 1992, que marca l’estatut jurídic de l’Islam, o una reforma de l’estatut, perquè la demanda de mesquites, de classes de reli-gió, de parcel·les als cementiris, etc, no està regulat. Està con-templat en una llei, però no hi ha protocols d’actuació, llavors cada municipi té la seva pròpia guerra, quan s’hauria de donar suport als municipis des de dalt, i deixar ben clar a tota la societat quins són els drets i els deures de la comunitat musulmana. Estem davant d’un repte de política pú-blica sobre el fet religiós, i el que falla a Espanya és l’enteniment del que ha de ser el fet religiós. Es tracta d’integrar una realitat religiosa, que no té res a veure amb la nostra història. Jo crec que no es pot anar amb dogmes clericals o amb dogmes laïcistes.

Com s’han de regular els convenis col·lectius per tal de garantir el dret de lliber-tat religiosa?

El laïcisme està per sota dels drets fonamentals en l’escala jeràrquica de la Constitució es-panyola. Per tant els musulmans, els catòlics i els ateus tenen dret a la seva llibertat de consciència, a la seva llibertat de pensament, a la seva llibertat ideològica i religiosa, i el que no s’hi val és que en nom del laïcisme no es deixi que les persones manifes-tin la seva fe o la seva ideologia. En democràcia, el pluralisme de valors existeix, i el que no podem fer en nom de l’estat laic és po-tenciar a uns en detriment d’uns altres. No podem ser ideòcrates. Els sindicats han de defensar les llibertats públiques, els drets fonamentals, encara que no els agradi la religió, han de defen-sar la llibertat religiosa de tot ciutadà. No es pot apostar per un laïcisme que retalla la llibertat religiosa del ciutadà.

En determinats llocs els nouvinguts tendeixen a agrupar-se per col·lectius. Quins són els efectes d’aquest procés de creació de gueto? Jo confio en la política urbanís-tica, en no concentrar moltes persones en un mateix barri, fer una diversificació urbanística també de cara a la integració

dels escolars, però com que tenim un mercat urbanístic absolutament liberalitzat, això és difícil d’aconseguir, molt di-fícil. Confio molt en les segones, terceres generacions, que si ja s’han escolaritzat, ja han viscut amb la gent del país, i la interre-lació és més fàcil. Jo no tinc una resposta màgica i penso que en cinc o deu anys veurem si efecti-vament hi ha hagut integració o no. Hi ha dos elements d’inte-gració: l’escola i el treball. Hem d’entendre què vol dir un gueto, perquè les xarxes d’immigració reprodueixen els seus esquemes dels seus països d’origen, estan més còmodes així. No sé si és do-lent o és bo, però sí que convin-dria que la societat, urbanística-ment, no concentrés un índex d’una població determinada en un lloc, per la interacció, per l’interculturalitat, que estigués la cosa més repartida.

Com es poden casar els “interessos” de les diferents comunitats religioses?Les comunitats religioses jo crec que no presenten problemes d’integració, en general. Les entitats religioses tenen la possi-bilitat de fer diàleg interreligiós entre elles, els ajuntaments em consta que estan fent polítiques

d’integració en el sentit de crear un consell d’entitats religioses dins el propi municipi, llavors aquí poden expressar les seves necessitats o demandes, i ca-nalitzar-les a través de l’admi-nistració, aquesta és una via legítima. Però el que no podem fer és immiscuir-nos dins la vida de les pròpies comunitats, no és missió dels poders públics, per-què la neutralitat que exigeix la laïcitat ho impedeix.

Quina ha de ser la posició d’un ajuntament en l’àmbit religiós?Jo diria que tenir en compte els acords de cooperació de l’estat amb les minories, que són d’apli-cació municipal en el 70% de ma-tèries. Cal veure com s’aplicarà la llei de centres de culte, jo insis-teixo que potser complicarà més les coses, però s’han de dignificar els llocs de culte, perquè sovint estan en baixos, en garatges que no reuneixen les condicions. Legalment hi ha solució, la llei d’urbanisme ja preveia espais per a usos religiosos, la qüestió és si hi ha voluntat política per fer-ho i si hi ha rebuig veïnal, i gestionar aquest rebuig veïnal. Jo crec que té més pes l’exercici de la religió com a dret fonamental de tota comunitat religiosa, que les queixes d’uns veïns. El que s’ha de fer és molta pedagogia i l’escola té un paper important d’acceptar la diversitat cultural que tenim a Catalunya.

I com s’ha d’incloure el fet religiós a l’educació?Jo estic a favor d’una classe de religió que no sigui catequesi, que no sigui adoctrinadora, però que expliqui bé les tra-dicions religioses que tenim, i el professorat ha d’estar ben format, seleccionat o bé per les autoritats religioses correspo-nents, o bé pel propi estat.

Com veuen els musulmans la nostra estructura social?Aquí hi ha una qüestió que no és tan religiosa, sinó nacional. La comunitat marroquina té una integració de fa molts anys, ja estan en una segona o tercera generació, i un volum de persones molt gran en un país que està a una hora i mitja d’avió. No és la mateixa situa-ció dels musulmans de l’Àfrica subsahariana, perquè també la seva interpretació de l’islam és diferent. El Marroc està desenvo-lupant unes estructures positi-ves, que afavoreixen la integració del col·lectiu marroquí perquè tenen, per exemple, el Consell de la Comunitat Marroquina a l’Estranger (CCME).

“Els sindicats han de defensar els drets fonamen-tals. En-cara que no els agradi la religió, han de de-fensar la llibertat religiosa”

“La mayoría de fiestas no tienen una finalidad re-ligiosa, sino de descanso para el trabajador”Azyen ameqran n uraren ur ghar-sen ca awad ghar ddin,maca teqnen ghar uswah’er n uxeddam

“Most of our festivals do not have a religious tone, but are about giving workers time off”« La plupart des fêtes n’ont pas de finalité reli-gieuse. Elles visent plutôt au repos du travailleur »

g

“Hay que dignificar los lugares de culto”Itxessa ad irin imucan

“Places of worship must be made dignified”« Il faut dignifier les lieux de culte »

S’acosten les eleccions i hi ha certs col·lectius que podran votar, però d’altres no...

Els partits polítics no són innocents, perquè fan càlculs i saben amb quines nacions poden fer convenis i també saben cap a on pot anar el vot. És una qüestió d’interès polític, no ens podem equivocar. Jo penso que l’efectiva inte-gració de les persones nouvingudes passa per un cert arrelament social, laboral, deures, com té la societat d’aquí, i quan això s’ha consolidat, lògicament, el dret de vot l’han de tenir. Penso que s’integraran més podent exercir el dret a vot, perquè la integració té moltes facetes: té una faceta cultural-religi-osa, una laboral, una socioeconòmica, que puguin gaudir d’un habitatge digne, d’una seguretat social, d’hospitals, de pensions, però també té una dimensió política.

Entrevista




Reportatge

Les propostes de reforma del govern no generen consens social

El tema del mes

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha fet en les últimes setmanes una exhibició del seu caràcter reformista amb algu-nes decisions controvertides. Per una banda, l’Executiu va aprovar una reforma del sistema de pensions, que contempla mesures com elevar l’edat legal de jubilació als 67 anys. A més, ha posat sobre la taula una retallada de la despesa, amb un estalvi de gairebé 50.000 milions d’euros. En principi, el Govern vol pujar l’edat de jubilació fins els 67 anys de forma gradual, un meca-nisme similar al que s’utilitzarà a Alemanya. L’any de partida per iniciar aquesta pujada podria ser el 2013, encara que d’altres fonts apunten que aquesta data podria deixar-se a la negocia-ció amb els partits polítics. En qualsevol cas, es prendria un període d’almenys 12 anys en el que cada any s’augmentaria l’edat legal de cotització dos mesos. Per exemple, l’any 2013, un jubilat es podria retirar quan fes els 65 anys i dos mesos. Un cop s’arribi al llindar dels 67 anys, l’idea del Govern és que s’introdueixi un factor de sostenibilitat, és a dir, que es lligui d’alguna manera l’edat de jubilació a l’esperança de vida de cada moment.

Aquest model

de càlcul de pensions és el que

es segueix a Portugal o Finlàndia, i introdueix una variable automàtica per regular l’edat de jubilació, de tal ma-nera que aquesta varia anual-ment en funció de l’evolució de l’esperança de vida. Segons els experts, aquests mecanismes d’ajust automàtic despolititzen la gestió del sistema i el lliguen a la longevitat, una de les varia-bles que més l’afecten. Però no tothom hi està d’acord, amb aquestes reformes. Desenes de milers de treballadors ja es van manifestar el passat 23 de febrer a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, convocats pels sindicats UGT i CCOO de Cata-lunya, per protestar contra la reforma del sistema de pensions i exigir al govern que actuï per crear activitat econòmica. Molts treballadors pensen que l’endarreriment de la jubilació no és una bona solució, ja que hi ha professions dures on no es pot plantejar un endarreriment de la jubilació, com la construcció. El secretari general d’UGT de Ca-talunya, Josep Maria Álvarez, va explicar al final de la manifes-tació a Barcelona que “no hi ha raons” per encetar ara aquesta reforma laboral, ja que el sis-tema de pensions “gaudeix de bona salut”. Va insistir en que “hi ha línies vermelles” que el govern “no hauria de travessar” i que queden definides “pels

drets dels treballadors”. Álvarez va acusar el sistema financer internacional de ser el causant d’aquesta crisi, i va acusar també l’oposició del PP de tenir un “programa ocult d’acomiadament lliure”. També va avisar que els treballadors sortiran al carrer “les vegades que calgui” per impedir que aquests projectes arribin a bon port. El secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, per la seva banda, va dir que la reforma de les pensions és “innecessària i injusta” i que pretén acontentar els mercats financers “responsables de la crisi econòmica”. La manifestació va coincidir amb les celebrades a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, i va comptar també amb el suport del sindicat USOC, encara que no com a grup convocant. A

Girona, unes 800 persones van recórrer els carrers de la ciutat per dir al Govern que “la retallada de les pensions és una mesura injusta” i no és priorità-ria en aquests moments. Al voltant de 1.400 persones, segons els convocants, van par-ticipar a la manifestació a Tarra-gona. El secretari general d’UGT de Tarragona, Jordi Salvador, va advertir que la manifestació va ser un “toc d’atenció” al Govern, que, segons la seva opinió, “ha de saber que no acceptarem retallades socials i laborals”. Prop de mil persones ho van fer a Lleida, amb el suport del sindicat agrari Unió de Pagesos, en canvi a Tortosa es van mo-bilitzar prop de 400 persones, segons els organitzadors. Els canvis que introduirà el Govern estan relacionats amb l’envelliment progressiu de la població, que suposa una pres-sió creixent sobre el sistema. La taxa de dependència (la relació entre cotitzants i pensionistes) passarà del 24,4% actual al 34,4% en 2030, segons Eurostat.En qualsevol cas, la Seguretat Social manté encara un superà-vit molt ample. El saldo positiu va ser de 8.502 milions d’euros l’any 2009. D’aquests, dos mil milions es destinaran a ampliar el Fons de Reserva (la guardiola de les pensions), que acumula 71.000 milions. El programa del govern, a més, contempla ampliar el tram de vida laboral que s’utilitza per calcular les pensions, actual-

El Govern de l’Estat vol reformar el siste-ma de pensions. Entre d’altres mesures vol ampliar la jubilació fins als 67 anys, fet que no ha generat consens social. Els treballadors ja han sortit al carrer per demostrar el seu malestar.

No hay consenso sobre qué reformas hacen falta para salir de la crisis

Ur dinni bu ijj uxarres waha x mamec gha neg ad neffegh zi tzawaThere is no consensus on what reforms are needed to get out of the crisisAbsence de consensus sur les réformes nécessaires pour sortir de la crise

g

67 anys




Reportatge

Les propostes de reforma del govern no generen consens social

ment 15 anys. No està clar fins on s’ampliarà el nou còmput que pot afectar o beneficiar els cotitzants, segons hagin estat els seus últims anys de vida activa. Molts experts conside-ren que extendre el període de còmput és més just per ser més proporcional a l’esforç del cotit-zant. No és el cas dels sindicats, que consideren la mesura regressiva, ja que qualsevol treballador necessitaria més de 15 anys de cotització per tenir dret a una pensió, diuen. Els sindicats van emetre un comunicat on deixen clar que “la solució no és retallar la protec-ció social”. Els representants de CCOO i UGT de Catalunya creuen

que abans d’iniciar un nou procés de negociació per la reforma de les pensions, és convenient que culminin els temes que encara queden pendents de l’Acord de Pensions de 2006: la integració al Règim General del Règim Es-pecial Agrari i el Règim Especial d’Empleades de la Llar, i rebaixar l’edat de jubilació als treballadors i treballadores sotmesos a condi-cions laborals penoses, tòxiques, perilloses o insalubres. Com que no hi ha consens sobre quines són les millors mesures per sortir de la crisi, els sindi-cats en proposen algunes, com afavorir i millorar la figura de la jubilació flexible, de manera que, mantenint l’edat legal de

jubilació als 65 anys, els treba-lladors i les treballadores pu-guin voluntàriament triar entre anticipar o endarrerir l’edat de jubilació; millorar el finança-ment del sistema de pensions: culminar la separació de fonts, de manera que el finançament públic assumeixi íntegrament , entre d’altres, els complements a mínims, i millorar el salari mínim interprofessional per millorar les cotitzacions. Una altra de les mesures proposades és continuar millorant les pen-sions mínimes per situar-les per sobre del llindar de la pobresa, i adoptar mesures que fomentin la permanència dels treballa-dors i les treballadores de més

edat al mercat laboral, reforçant les polítiques actives adreçades a aquest col·lectiu i contra la discriminació per raons d’edat. També proposen millorar el model productiu, de manera que tots els treballadors i les tre-balladores tinguin una ocupació de qualitat i amb drets, amb salaris suficients, que permeti assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini. A part, proposen crear mesures que millorin la protec-ció social dels treballadors més grans de 50 anys que han estat expulsats del mercat de treball, i que en lloc de situar l’objectiu únicament en la reducció de despeses, s’abordi una nova

estructura d’ingressos que ga-ranteixi la suficiència financera del sistema de Seguretat Social.

Los trabajadores se movi-lizan contra la jubilación a los 67 añosIxeddamen nhezzen deg udem n azref n taqa3ud iyedjan ar 67 iseggussa

Workers mobilise against retirement at 67Les travailleurs se mobi-lisent contre la retraite à 67 ans

F: Juan A

nto

nio

Zam

arr

ipa (

UGT d

e Cat

alu

nya)




Capafonts a l’avançada en les TIC

Existeixen nuclis de població que han tingut dificultats en l’accés a les noves tecnologies de la Informació i la comuni-cació. Capafons n’és un exemple. El municipi ja gaudeix, per fi, de cober-tura de Telefonia mòbil com de TDT i Internet de Banda Ampla. Això ha estat possible pel treball

realitzat conjuntament entre l’ajuntament i la Secretaria de Telecomunicacions i socie-tat de la Informació.A través del Pla Catalunya Connecta (2007-2010) impulsat pel Departament de Governació s’ha estès a tot el territori la xarxa de teleco-municacions, que facilita les comunicacions al país, tot facilitant cobertura de telefonia mòbil, Internet de Banda Ampla i TDT, a tots els nuclis de més de 50 habitants, com a mínim. L’objectiu és contribuir al desenvolupament econòmic, social i cultural del Camp de Tarra-gona, millorar l’accés de la població a les noves tecnologies, i principalement fomentar l’equili-bri entre territoris, així com convertir les teleco-municacions en eines de desenvolupament.Ha permès que els ciutadans puguin arrelar-se en el territori i crear les xarxes econòmiques ne-cessàries per tal que el benestar de les persones augmenti, no solament en termes materials, sinó també amb espais d’autoestima i benestar. Contribuir, millorar i fomentar, no sorgeixin del no res. Quan l’any 2000, el Consell Euro-peu ja preveu el creixement de les TIC i ens diu que el sosteniment social i el creixement econòmic s’ha de fer a través de la societat del coneixement, ja apunten el paper clau que la informació i la comunicació telemà-tica tindran en el futur. La universalització i la disponibilitat de les tecnologies de la informació i del coneixement han contribuït a generar ocupació i ho seguiran fent, essent un filó d’ocupació.

Opinió Opinió

Francesc

Tarragona i Baró

Departament de

Governació i

Administracions Pú-

bliques a Tarragona

Las soluciones para garantizar un sistema de pensiones. Ane3raq d twiza qnen attas ghar lh’kuma tazermat suya nzemmar a xafes netcer di manaya

A government of the left should focus on immigration and mater-nity benefits to guarantee the pension system L’immigration et les aides à la maternité doivent être la mise d’un gouvernement de gauche pour garantir le système de pensions

La participación social y política de los nuevos catalanes Acrac asertan d min yeqnen ghar weydud n iktalanen imaynuten

The social and political participation of the New Catalans La participation sociale et politique des nouveaux catalans

Solucions d’esquerres

La crisi i la participació política

Endarrerir la jubilació fins als 67 anys és impropi d’un govern d’es-querres. Si bé l’equip de Zapatero ha tingut la valentia d’encarar els problemes del sistema de pensions, no ho ha enfocat des d’un punt de vista socialista. De-manar als ciutadans que treballin durant dos anys més potser és una solució, però n’hi ha d’altres que miren més pel benestar del ciutadà.Una d’elles és la incorporació de joves immigrants a la Seguretat Social. Una població envellida com l’espanyola requereix de més tre-balladors que estiguin allunyats de l’edat de jubilació per poder pagar les pensions de qui les han de rebre aviat. S’ha de compensar el desequilibri generacional que existeix. Fer-se càrrec que molts estrangers treballen il·legalment, sense que els empresaris aportin a la tresoreria la quantitat que se’ls

exigiria normalment, i arreglar aquesta situació milloraria l’estat del sistema de pensions. Aquest desequilibri que ajuden a corregir els immigrants, possible-ment és fruit de la dificultat per tenir fills. Una altra solució, doncs, és recolzar la maternitat. Facilitar al màxim la decisió de tenir nens és una bona aposta a llarg termi-ni. En termes pragmàtics, l’Estat fomentaria el naixement de nous contribuents en lloc d’esprémer els ja existents.Així, sembla que corregir l’envelli-ment de la població per garantir la bona salut del sistema de pensions ha de ser l’aposta d’una esquerra que no ha d’atemptar contra uns drets que els nostres besavis van aconseguir amb molts esforços.

Els nous catalans del Camp de Tarragona es troben en una situació de pobresa i molts d’ells s’han plan-tejat el retorn als països d’origen fins que no hi hagi un creixement econòmic que millori la situació.Ho vulguem o no, la crisi que patim ha generat tensions entre la població autòctona i els nou-vinguts. Tots nosaltres, des de la societat civil, hauríem de fer la pedagogia i sensibilització neces-sària per evitar-ho. Al Camp de Tarragona, com a la resta de Catalunya, els fluxos migratoris han passat per tres eta-pes. Primera, la visibilitat d’una immigració magrebina de joves solters; la segona amb la combina-ció d’una immigració femenina gràcies al reagrupament familiar d’aquests joves legalitzats i la nova immigració procedent des d’Amèrica Llatina; i la tercera amb l’obertura de fronteres per els

nous països d’Europa de l’est.El Camp de Tarragona ha canviat amb la inclusió de noves poblaci-ons d’orígens diversos, i caldria reflexionar-hi. Cal cercar la partici-pació, no nomes social (que ja s’està fent) sinó, també, política participant i donant visibilitat a persones d’origen estranger i per-metre que assumeixin responsabi-litat d’alt nivell.El principi de reciprocitat, és a dir la participació dels espanyols en les eleccions municipals dels paï-sos que acceptin que els seus ciu-tadans participin en els eleccions municipals espanyoles i europees, ha portat a molts països a signar els convenis pertinents amb Espanya, per una participa-ció en les elecci-ons municipals de 2011.

David Aliaga

Hassan El Jeffali

d

d

Objetivo: contribuir al desarrollo económico, social i cultural del Camp de Tarragona

Narezzu: ad negg tizemmar di min yeqnen ghar tadsa d tusna n weydud deg iyyar n TarragonaObjective: to contribute to the eco-nomic, social and cultural develop-ment of the Camp de TarragonaObjectif : contribuer au développe-ment économique, social et culturel d’El Camp de Tarragona

g

Opinió

5

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected] Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]

Director:Jordi Salvador, edició Camp de TarragonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El HomraniMohamadi BouzianeJannete VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara Blázquez

Redacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka KingoloJames KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Col·laboradors:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard SolerDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport de:




Segons les previsions del govern, l’any que ve es donaran per superats els vells dèficits de comunicacions entre Osona i el Ripollès, amb una carretera completament desdobla-da. Això és el que va assegurar, si més no, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, durant la seva visita a les obres del desdoblament aquest mes de febrer. El conseller també va confirmar que el

desdoblament de la C-17 entre la variant de les

Masies de Voltre-gà i l’enllaç de

Sora entrarà en servei al setembre d’aquest any, mentre que no serà fins el setembre

de l’any que ve quan estarà

desdoblada fins a l’entrada de Ripoll.

Nadal va rebre l’expli-cació dels responsables de les

obres i va explicar que els túnels del tram fins a Sora estan completament calats i reforçats. Són els túnels paral·lels als actu-als de Sant Quirze de Besora, el Ginestet i Codines. En determinats trams de l’obra ja s’ha començat a fer una primera fase de pavimentació. Segons va dir, es treballa “intensament” en els punts més delicats de l’obra com un mur sobre el riu Ter o en els viaductes de l’obra com el de Cussons

d’uns 170 metres de longitud.En el cas del tram entre Montesquiu i Ripoll, que es preveu que estigui acabat el 2011, és una obra “complexa” per la seva orografia. Actualment s’ha excavat el tú-nel de la Fraga de Bebié i s’estan excavant els túnels de Bellavista i Ripoll. També es treballa en les boques dels túnels de Terra-dellas i Montesquiu.El conseller va destacar que l’obra no presenta obstacles seriosos i que al 2011 es podran donar per superats els dèficits comunicatius entre les dues comarques.La inversió total del desdoblament de la carretera entre Vic i Ripoll és de 312 mili-ons d’euros. L’obra l’executa la concessio-nària Cedinsa, la mateixa que executa les obres de desdoblament de l’Eix Transversal. Nadal va explicar que l’empresa ara es bolca en acabar aquesta obra per posteri-orment bolcar-se en la C-25, on va recordar que ja s’han iniciat alguns treballs en determinats trams. Les obres en execució s’emmarquen en el conjunt d’actuacions que el departament de Política Territorial i Obres Públiques du a terme per potenciar i millorar les prestacions de l’Eix Vic-Ripoll, i a més d’afavorir les comunicacions entre Osona i el Ripollès, afavorir la connexió amb l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta actuació inclou el desdoblament de la carretera entre Manlleu i Ripoll i la millo-ra del tram que ja té quatre carrils entre Centelles i Manlleu. Redacció

Breus Societat

La C-17 estarà desdoblada fins el Ripollès l’any que ve

La C-17 estará desdoblada hasta Ripoll el año que viene

C 17 ad ibda asegwas id itasen ar RippollThe C-17 will be a dual car-riageway as far as Ripoll next yearL’année prochaine, la C-17 sera dédoublée jusqu’à Ripoll

g

Els Premis Innovacat arriben a la tercera edicióJa s’ha encetat la tercera edició dels Premis Innovacat, que s’adre-cen a empreses catalanes relaci-onades amb la comarca d’Osona. Són una iniciativa pública i pri-vada, i els convoquen l’Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajunta-ment de Manlleu i les empreses osonenques Bon Preu, Girbau, La Farga Group i Fundició Dúctil Benito. Els Premis Innovacat volen donar suport a projectes empresarials que ens facin més competitius, que ens aportin més coneixement i que generin llocs de treball qualificats en el nostre territori, Osona.Los premios Innovacat lle-gan a la tercera ediciónAwardi n Innovacat itef-feghd wis 3 n twaratin

The 3rd Innovacat Awards are heldLes prix Innovacat en sont à leur troisième édition

La nova marca que uneix les caixes fusionades es diu UnnimUnnim serà la marca comercial de la Unió de Caixes d’Estalvis de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa. La denominació comer-cial parteix del concepte “Unió” inclòs en el nom social expressat en el projecte d’Estatuts i en els registres i documentació oficial de constitució. Des de fa mesos s’ha estat treballant en la creació de la marca comercial; un procés que va tenir una primera fase consistent en la convocatòria d’un concurs intern, a fi que els emple-ats de les quatre caixes poguessin fer les seves propostes de noms. Es van presentar més de 9.000 noms.Unnim será la nueva marca de la fusión de Cajas Unnim ad tiri d l3alama tamaynut n lmasarif

Unnim is to be the new name of the merged Savings BanksUnnim sera lanouvelle marque de la fusion des Caisses

2

Noticies




Són necessaris els debats polí-tics, i sobretot socials, entorn a la qüestió de la immigració. Ara bé, en els darrers temps, com bé van demostrar els últims esdeveniments de Vic i les posteriors reaccions, s’està generant un debat entorn a la immigració basat en la crimi-nalització i la seva utilització per a treure’n un rèdit electoral sense parar-se a pensar en les conseqüències que aquest pot comportar en la cohesió social i contradient els pactes assolits per evitar precisament que la immigració sigui un element per a aconseguir vots. Sens dubte la participació política seria una eina eficaç per a lluitar contra aquesta

instrumentalització de la immigració a més de ser una garantia de integració i cohesió social. Reconèixer el dret al vot a les persones immigrades els permetria defensar-se d’aquests prejudicis i a l’hora desenvo-lupar-se com a ciutadans. Tal i con recull el Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012 la parti-cipació política és l’exercici de la democràcia per excel•lència i la titularitat d’aquest dret és la màxima expressió de la salut política d’un país. No és una feina fàcil doncs és un procés que requereix del compromís de totes i tots però cada vegada és una realitat més propera. Aproximadament 85.000 estrangers nacionalit-

zats ja poden votar a tots els processos electorals, xifra que augmenta als 650.000 estran-gers residents quan ens referim a les eleccions municipals, ciutadans que desitjablement exerciran aquest dret en les properes eleccions. Però no només els partits polítics han de ser responsables de generar un debat rigorós entorn a la immigració sinó que és la societat qui ha de donar resposta a les injustícies, sent els mitjans de comunica-ció els que tenen la oportunitat de donar-li veu sense caure en la demagògia i la notícia sensacionalista, tal i com es va ja establir a les resolucions del II Congrés de la Immigració a

Catalunya, celebrat per AMIC l’any 2004 a la ciutat de Reus. Des d’AMIC seguirem reivin-dicant el respecte als drets laborals, socials i polítics de tots els ciutadans i ciutadanes i demanant responsabilitat a tota la societat, la participa-ció política i social de tota la població serà determinant en la consolidació d’una societat democràtica, respectuosa i políticament responsable.

La reforma de la Llei d’estrangeria 4/2000, que va entrar en vigor el passat mes de desembre, ha introduït alguns canvis en el reagrupament famil-iar:

En relació a les persones que poden ser reagru-pades:• A més del cònjuge, també es pot reagrupar a la persona amb la que es mantingui una relació anàloga a la conjugal, lo que podríem entendre per una parella de fet, la forma d’acreditar-lo es

detallarà al reglament que ha de desenvolupar la Llei.• Es continua podent rea-grupar als fills menors de 18 anys propis i als del cònjuge o parella, també als majors d’aquesta edat que no siguin objectivament capaços de proveir a les seves pròpies ne-cessitats per raons de salut, així com als tutelats però només quan aquesta tutela pugui ser reconeguda com a vàlida al nostre país. •En relació als ascendents es on més canvis s’han produït, ja que ara només es podrà reagrupar als pares o sogres quan tinguin més de 65 anys, el reagrupant tingui la

residència de llarga durada (abans denominada perma-nent), estiguin al seu càrrec i existeixin raons que justifiq-uin la necessitat de qui vin-gui a viure a l’Estat espanyol amb ell. Excepcionalment es podrà reagrupar a menors de 65 anys en els casos que es determinin reglamentària-ment.

En relació als requisits econòmics: • NO computaran els que provinguin del sistema d’assistència social• Es tindran en compte els ingressos del cònjuge que convisqui amb el reagrupant.

* La cònjuge víctima de violència de gènere podrà obtenir una autorització de residencia i treball independent sense neces-sitat d’acreditar mitjans de vida propis o d’aportar un contracte de treball, quan es dicti al seu favor una ordre de protecció o el Ministeri Fiscal elabori un informe en el que s’indiqui la existència d’indicis de violència de gènere.

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaInformación sobre el reagrupamiento familiarLmawarid n rbarraniIneghmisen xef tmissit n rwacun ghar lxarij

Immigration law resourcesInformation about reuniting familiesRecours d’extranéitéInformations sur le regroupement familial

gAutorització de residència per reagrupament familiar

La participació política dels immigrants, una qüestió pendent

Estrangeria

AMIC-UGT de Catalunya

Sobre el derecho a voto y la no instrumentalización de la inmigración en las cam-pañas electorales.

Tasghart di lintixab d ubeddi ss tiraret zeg ne3raq deg himur n lintixabOn the right to vote and the non-exploitation of immigra-tion in election campaignsÀ propos du droit de vote et de la non-instrumentalisa-tion de l’immigration dans les campagnes électorales

g

www.associacioamic.com

VIVIMJUNTSNúm. 20 febrer 2010

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

Editorial

En arribar al nostre país, lespersones nouvingudes ini-cien un procés d’adaptació

que comença amb l’exploració delnou entorn. S’han de conèixer elsveïns, les botigues més properes,les escoles, el transport i els hos-pitals... tot és important per a es-tablir vincles i adaptar-se a la novarealitat. Un dels primers actes d’in-tegració que fan les persones mi-grades és el de l’empadronament.Aquest instrument d’àmbit munici-pal permet establir un doble vin-cle: d’una banda, l’administracióintenta conèixer els habitants delseu territori amb una informaciómínima sobre ells mateixos (nom-bre, circumstàncies, ubicació...),mentre que per a la persona em-padronada suposa un acte positiud’integració mínima en la comuni-tat humana més propera (els seusveïns) i també en la comunitat ins-titucional (el municipi). És, per tant,una de les vies principals per a laintegració a la societat de les per-sones nouvingudes. És una obli-gació de l’Administració localempadronar a totes les personesque viuen al municipi i que acre-ditin la seva identitat i la seva resi-dència habitual a la població ambdocumentació legal i en vigor,però cap altre requisit. Així ho diula Llei de Bases de Règim Local iaixí ho diu l’article 6è de la Lleid’Estrangeria. Per tant, això incloutambé les persones sense autorit-zació de residència. Excloure’ls nonomés obstaculitza el seu accés adrets com la salut i l’educació, sinóque també dificulta la planificacióde serveis i de polítiques de con-vivència per a tothom. Ajunta-ments com el de Berlín, aAlemanya, o Rotterdam, a Ho-landa, on les lleis no permeten em-padronar aquests ciutadans,veuen amb bons ulls aquest modelinclusiu, ja que permet mirar la re-alitat de cara, tal com és, i servirmillor el conjunt de ciutadans

Nou servei a partir de 2010

Conveni per al reconeixementprofessional dels nouvinguts

El secretari per a la Immigració delDepartament d’Acció Social i Ciu-tadania, Oriol Amorós; el director

del Servei d’Ocupació de Catalunya,Joan Josep Berbel; el secretari generaldel Consell Interuniversitari de Catalunyadel Departament d’Innovació, Universitatsi Empresa, Xavier de las Heras; el secre-tari general d’Universitats del Ministerid’Educació, Màrius Rubiralta; el directorde l’Àrea d’Integració Social de la Funda-ció “la Caixa”, Marc Simón; i la presidentade l’Associació Atlàntida,Montserrat Feu; van sig-nar el passat 15 degener un conveni per apromoure l’assessora-ment sobre els tràmitsnecessaris de cara a ob-tenir el reconeixement de les qualifica-cions professionals aconseguides perpersones estrangeres en els seus païsosd’origen. El projecte té dos objectius fo-namentals: d’una banda orientar i infor-mar sobre el tràmits del procediment dereconeixement de títols i, de l’altra, as-sessorar i afavorir la inserció laboral d’a-quest col·lectiu. L’acord respon a una de les mesures in-closes al Pacte Nacional per a la Immi-gració, en la qual s’aposta per “fer aflorarels sectors de la població qualificada através de l’agilització dels tràmits per al’homologació de la formació, el reconei-

xement de l’experiència professional i lacreació de mecanismes d’inserció laboralper als sectors qualificats”. Es parteix dela convicció que l’arribada de treballadorsi treballadores estrangers, especialmenten els darrers anys, representa una opor-tunitat per a millorar el nivell de qualifica-ció professional del conjunt de la poblaciótreballadora. De fet, segons l’EnquestaDemogràfica de Catalunya de 2007 del’Institut d’Estadística de Catalunya un 6,5% de la població estrangera és diplo-

mada i un 9,2 % llicen-ciada o doctorada.

Principals objectiusLes principals accionsque contempla la po-sada en marxa d’aquest

projecte són: orientar i informar sobre elstràmits de procediment en el reconeixe-ment de títols; oferir una primera acollidaen els casos necessaris; recollir les sol·li-cituds de reconeixement i fer seguimentde la seva tramitació; acompanyar alsusuaris durant el procés de reconeixe-ment dels seus títols; oferir orientació pera la realització dels requisits formatiuscomplementaris als que queda condicio-nat el reconeixement del títol, així com l’o-rientació per a la realització d’estudissuperiors complementaris; i assessorar iafavorir la inserció laboral de les perso-nes acollides en sectors laborals afins a

la seva titulació. Tot plegat es concentrarà a través del cre-ació del Servei d’Acompanyament al Re-coneixement Universitari (SARU) que espreveu obrir entre els mesos de març iabril i compartirà seu amb l’Oficina d’O-rientació per a L’Accés a la Universitat,ubicada a la plaça BonSuccés de Barce-lona.També s’editaran materials informa-tius en diverses llengues, entre d’altres.L’abast territorial del projecte és tot Cata-lunya, si bé la seva implementació seràprogressiva. Els beneficiaris seran perso-nes d’origen estranger residents a Cata-lunya en situació administrativa regular,que tinguin un títol universitari de graumitjà o superior.

Més informació:http://www.gencat.cat/dasc/immigraciohttp://www.lacaixa.es/obrasocial

Un vincle important

Signatura del conveni amb (d’esquerra a dreta) Marc Simón, Joan Josep Berbel, Màrius Rubiralta, Oriol Amorós, Xavier de las Heras i Montserrat Feu

Tindrà la seu al districte de CiutatVella de Barcelona

reconeixement: reconocimientosignar: firmar

promoure: promoverafavorir: favorecer

es parteix: se parteanys: años

millorar: mejorarde fet: de hecho

accions: accionesrecollir: recoger

tot plegat: todo esto

vincle: vínculocomença: empieza

botigues: tiendasestablir: establecerconèixer: conocer

nombre: númeropropera: próxima

vj 20 revista ma :Maquetación 1 1/2/10 10:48 Página 1

2 VIVIMJUNTS

Amazic és el nom dels pobladorsoriginaris del nord d’Àfrica. Es cal-cula que, avui dia, la població

amaziga suma més de vint milions depersones. La seva llengua, l’amazic, s’hamantingut fins els nostres dies, en què

comença a tenir un ús escrit important,com a llengua principalment oral. A Ca-talunya es calcula que el vuitanta per centde la població magrebina és d'origenamazic per la qual cosa la llengua ama-ziga és la tercera més parlada en el nos-

tre territori, després del català i del cas-tellà. És per això, que el passat mes degener es va inagurar a Barcelona la CasaAmaziga de Catalunya, que neix amb lavoluntat de ser el referent del Poble Ama-zic a Catalunya i també un punt de tro-bada entre la ciutadania amaziga i lacatalana. La Casa Amaziga té, entred’altres, els objectius següents: realitzarcursos de llengua amaziga i de català;dur a terme activitats culturals; difondrematerial de sensibilització, de divulga-ció, educatiu i lúdic; organitzar viatgesd’intercanvi, i disposar d’un centre dedocumentació. La seva seu, que com-parteix amb Òmnium Cultural, és al ca-rrer Diputació 276 de Barcelona.

Més informació:Tel. 933 198 [email protected]

Un nou espai d’intercanvi i apropament entre cultures

S’inaugura la Casa Amaziga de Catalunya

El Departament d’Acció Social iCiutadania, a través de la Se-cretaria per a la Immigració, i la

Federació de Ràdios Locals de Cata-lunya acaben de signar un conveni decol·laboració per promoure el conei-xement i la comprensió sobre el fetmigratori i la interculturalitat, espe-cialment entre la societat autòctonacatalana. L’acord es concreta a travésde la producció i emissió d’un espairadiofònic promogut per la Secretariaamb la col·laboració d’Unescocat i lamateixa Federació. Amb el títol de “Vivim Junts”, es tractad’un programa que inclou -de moment-una dotzena de capítols, d’uns cinc mi-nuts de durada, cadascun dedicat aun dels principals col·lectius d’origenestranger presents a Catalunya. Laprevisió és emetre’n un a la setmana.El “Vivim Junts“ aproparà a l’audiènciaels principals trets culturals de cadacol·lectiu, els motius que motiven laseva emigració, la seva presència enel territori català, explicarà les realitatsque viuen un cop són aquí o comaconsegueixen integrar-se.La Federació de Ràdios Locals deCatalunya treballa, des de fa temps,

per incorporar progressivament en laprogramació de les emissores adheri-des la diversitat cultural. Actualment,la Federació aplega a més d’un cen-tenar de ràdios locals i comarcals, lamajoria de titularitat pública, d’arreudel Principat i suma una mitja aproxi-mada de 300.000 mil d’oients.

La Fundació Bofill ha presentat re-centment l’estudi “Impacte de lacrisi econòmica en la immigració in-

ternacional a Catalunya l'any 2008”, ela-borat per Andreu Domingo i AlbertSabater del Centre d'Estudis Demogrà-fics de la Universitat Autònoma de Barce-lona. L’informe analitza l'evolució recentdels fluxos de la migració internacionalcap a Catalunya, de la qual se’n despre-nen dues conclusions principals: que l'im-pacte de la crisi sobre els fluxos ésdesigual en funció de les nacionalitatsanalitzades, i l'inici de processos de dis-gregació familiar a causa de les estratè-gies seguides per adaptar-se a lesconseqüències de la crisi.En efecte, després d’un ascens ininte-rromput i sense precedents durant tot elsegle XXI, l’any 2008 van caure a Cata-lunya els fluxos migratoris internacio-nals. Degut a la crisi econòmica, lesentrades, que havien arribat a poc mésde 170.000, van caure un 12,7% res-pecte al 2007. Aquest descens, però, és molt inferior al’enregistrat en altres comunitats autòno-mes (on superava el 25%), en part deguta la major antiguitat dels corrents migra-toris i al caràcter d’assentament que el

territori català té per a la població es-trangera. També durant el 2008 van aug-mentar notablement les sortides deCatalunya cap a l’estranger, arribant apoc més de 81.000 aproximadament. Com a resultat d’aquesta inflexió de l’o-nada migratòria i de l’augment de les sor-tides, el creixement de la població denacionalitat estrangera empadronada aCatalunya s’ha ralentitzat en el seu con-junt, arribant a un total de 1.184.192 per-sones (el 15,9% del total) a 1 de gener de2009 segons les dades provisionals delPadró continu. Aquesta evolució estàmarcada per una gran heterogeneïtatdels comportaments per nacionalitats.Més informació:www.migracat.cat

El “Vivim Junts”, ara també a la ràdio

Els efectes de la crisien la immigració

Acord amb les emissores locals Estudi de la Fundació Jaume Bofill

Línies estratègiques de la Casa Amaziga de Catalunya:

-Enfortiment institucional i treball en xarxa

- Promoure el fet propi i diferencial amazic a Catalunya

- Promoure el fet propi i diferencial ca- talà al país d’origen

- Enfortir el teixit associatiu amazic- Orientar als amazics de Catalunya- Impulsar el codesenvolupament amb

el territori amazic- Promoure l’equitat de gènere

Oriol Amorós (Secretaria) i Manel Ramon(Federació) després de signar el conveni

ara: ahoraespai: espacioinclou: incluye

trets: característicasd’arreu: de todo

aplega: se componemitja: media

recent: recientefluxos : flujos

desprenen: derivansense: sin

van caure: cayerondegut: debido

enregistrat: registradosortides: salidas

onada: oleadacreixement: crecimiento

Territori d’origen dels amazics, al nord d’Àfrica

parlada: habladaneix: nace

dur a terme: realizarseu: sede


VIVIMJUNTS 3

Apendre català

Declarat festa d’interès nacional, elCarnaval de Solsona és únic a totel país per molts motius. Recupe-

rat a finals de la dictadura l’any 1971, grà-cies a la iniciativa d’un grup de jovessolsonins, el Carnaval de Solsona va serel primer en recuperar-se a Catalunya,després d’anys de prohibicions. D’a-questa manera, les tradicions tornaven areviure per donar pas a la parodia i laburla pròpies d’aquesta festa. El Carnaval

comença el dijous gras amb el pregó i l’a-rribada del Carnestoltes (del 5 al 17 de fe-brer). Després, balls i disfresses fins eldimecres de cendra, quan es crema i s’en-terra el ninot. Entremig, música i cercavilesamb els Gegants Bojos, paròdia dels ge-gants de la Festa Major, que dansen al sodel Bufi, himne del Carnaval, mentre esto-maquen tothom a mida que avancen pelscarrers. I dissabte, el moment més esperatper tothom: la penjada del ruc.

Ara fa molts anys, als solsonins els deienels mata-rucs pel costum que tenien depenjar un ruc del campanar d’acord ambuna antiga tradició. Avui dia, la paròdiasegueix amb un ruc de mentida que éspenjat pel personatge popular que aquellany s’encarrega de fer la lectura delpregó de les festes. Tot plegat, una pilad’actes lúdics i amens que, durant dies,animen una festa única i molt divertidaque barreja modernitat i tradició i quemostra el tarannà dels solsonins i la sevaciutat. Una ciutat viva i plena d’històriaque val la pena conèixer. Capital de la co-marca, Solsona és coneguda per ser unaciutat activa i bella. Activa, pel gran nom-bre de comerços que omplen els carrersestrets del seu nucli antic i pel movimentdels mercats que es celebren dimarts i di-vendres a la Plaça del Camp i els PasseigPare Claret. I bella, pels seus portals, lescases senyorials, els seus palaus i, so-bretot, per la seva catedral i l’aire tranquili serè que s’hi respira. Passejant per Sol-sona trobarem infinitat d’indrets bonics icuriosos: les fonts gòtiques ubicades agairebé totes les places, les muralles i elPortal del Pont per on entrem a la ciutat iens adrecem a la Catedral, el Palau Epis-

copal, la Plaça Major, la Torre de lesHores, el Portal del Castell o l’edifici del’Ajuntament entre molts altres. Solsonarespira història i tradició i encisa tothomque la visita. Malgrat tot, si el que volemés conèixer-la de veritat, el millor quepodem fer és viure les seves festes i, enespecial, el Carnaval.

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.carnavalsolsona.com

La festa del Carnaval arriba a Solsona

Ajuntament de Solsona

Castell, 2025280- SolsonaTel. 973 480 050

[email protected]

motius: motivosreviure: revivir

pas: pasoballs: bailes

disfresses: disfracescendra: cenizaninot: muñeco

entremig: en mediodansen: danzan


Entrevista Juan Elías Pérez, odontòleg i premi APRODOCAT 2009

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“És important tenir interès pelpaís que t’acull”

4

BreusExposició “La pelld’Amèrica” a Vic El Museu de l’Art de la Pell de Vicacull des del passat 20 de gener l’ex-posició “La Pell d’Amèrica”. Es tractad’un recorregut per l’Amèrica delNord, el Perú, Mèxic i l’Argentina a tra-vés de les peces del museu, explica-des per persones nascudes enaquests països que, a través de re-cords, anècdotes i vivències, ensaproximen a les cultures americanespresents a la comarca d’Osona. Lamostra permet al visitant endinsar-se,a través d’un conjunt de peces depell, en la realitat personal i culturald’aquestes nous osonencs i es com-plementa amb informació audiovisualsobre els objectius generals del pro-jecte, i amb els testimonis enregistratsdels informants i la seva relació ambles peces del museu. L’exposició ro-mandrà oberta fins el 28 de març. Alllarg del 2010 es podran veure les ex-posicions monogràfiques restants, “LaPell d’Àfrica” i “La Pell d’Europa”. I,més endavant, tota la informació re-collida durant el projecte serà utilit-zada en la remodelació de l’exposiciópermanent del museu. Paral·lelament,aquest projecte ha d’esdevenir el puntd’arrencada per promoure accionssocioculturals i pedagògiques cons-truïdes a partir del fet intercultural.

“Viatge a Tatinutropo”Amb el nom de “Viatge a Tatinutropo”,el Consell Comarcal del Vallès Occi-dental i l’Ajuntament de Ripollet, ambla col·laboració de la Secretaria per ala Immigració, han organitzat una ex-posició itinerant per combatre els pre-judicis i rumors sobre la diversitat dela nostra societat. La intenció de lesadministracions implicades és fomen-tar la convivència als municipis de lacomarca i contribuir a l’integració detotes les persones que hi viuen. Tati-nutropo és la terra de l’oportunitat, unaciutat acabada d’inventar, però para-doxalment massa real, on el dia a diano és gens fàcil. L’exposició inclouunes visites guiades per aquest terri-tori desconegut, que es faran els diesi hores següents: 11 de febrer (de15.30 a 17h.), 20 de febrer (de 10 a11.30h.) i 25 de febrer (de 18.30 a20h.).Cal inscripció prèvia, enviantnom i cognoms a l’adreça de [email protected] o trucant al telè-fon 935 046 040 .

VIVIMJUNTS

Marc Simón (Esplugues de Llobre-gat, 1960) és el director de l’Àread’Integració Social de la Funda-

ció “la Caixa”. Des d’aquest departament,creat el 2006, de la principal entitat finan-cera del país es treballa activament pereradicar les diverses formes d’exclusiósocial que es manifesten a la nostra so-cietat. En aquesta entrevista parlem de laseva feina al respecte.

Què és l’Àrea d’Integració Social de laFundació “la Caixa”?És l’encarregada d’afrontar tots els pro-cessos de lluita contra l’exclusió social,que es tradueix, per una banda, en el su-port a projectes aliens, de tercers, quevagin en aquesta línia i, per l’altra, en l’e-laboració de projectes propis. Els nostresprojectes tenen com a objectiu canviar larealitat d’aquelles situacions concretesque considerem de risc.

Com per exemple?Des de l’Àrea d’Integració Social de laFundació “la Caixa” treballem en diversosfronts: les famílies amb perill de pobresainfantil, el suport a persones que pateixenmalalties avançades, amb dones maltrac-tades, les aules hospitalàries (per a nensingressats en centres mèdics), en progra-mes de conciliació de la vida laboral i fa-miliar, en prevenció del consum dedrogues, en incorporació al mercat labo-ral de persones amb dificultats per incor-porar-s’hi, en la formació de la poblacióreclusa, i també en la interculturalitat. Entots els àmbits on actuem ho fem sempreen col·laboració amb entitats del tercersector, perquè, per a ser efectius, cal evi-tar la duplicació d’estructures.

De tots aquests programes, quins en des-tacaria especialment?N’hi tres que són molt importants per a no-saltres. Les famílies amb risc que els seusfills pateixin pobresa, les persones ambproblemes per accedir al mercat laboral ila interculturalitat. En el primer cas, el deles famílies amb pobresa infantil, hemdestinat 12,5 milions d’euros, només a l’à-rea metropiltana de Barcelona, per treba-llar-hi. Pel què fa a la incorporació a unafeina de la gent que més li costa, apli-quem una programa novedós d’inserciólaboral, en col·laboració amb les adminis-

tracions, que cerca les necessitats del’empresa en cada cada cas. Gràcies aaquesta metodologia aquest any 2009hem augmentat en un 30% el nombre decontractes laborals signats.

I pel que fa a la interculturalitat?La treballem a dos nivells, la mediació in-tercultural pròpiament dita i la mediaciódins l’àmbit sanitari. Aquest darrer camp,compartit amb la Generalitat.

Però com enteneu la interculturalitat desde la vostra Àrea?És una eina per afavorir la convivència, apartir de dues concepcions individualscompatibles i complementàries: l’orgull depertinença i els lligams al territori d’aco-llida. Aquests valors, com dèia, han de sercompatibles entre ells, ja que ningú noestà per sobre de ningú.

La presència de persones nouvingudesés superior en algun dels sectors on tre-balleu per davant dels altres?La immigració és un element present entots els sectors en els quals actuem, peròamb una incidència especial en les famí-lies en situació de vulnerabilitat i amb riscde patir pobresa infantil. En aquests dosgrups els índexs de persones immigradesés superior a la resta.

Quin és vostre mètode d’actuació al res-pecte?Tenim diferents programes dins d’aquestàmbit, com l’ajut econòmic a les entitats es-

pecialitzades en el tema, l’edició de mate-rials específics de difusió com la guia“Cómo es este país”, la publicació de di-rectoris d’entitats del sector i la mediació in-tercultural. En concret, aquest darrer arribaaquest any a la fi de la seva primera fase.

I a partir d’ara?Després del període 2006-09 ara arribema la seva conclusió, i a partir d’ara inicia-rem un nou projecte, que anomenem d’in-tervenció comunitària.

En que consistirà?Buscarem territoris on existeixi una im-portant diversitat cultural i hi desplegaremdiferents actuacions amb l’objectiu d’afa-vorir-ne la convivència. Aquestes actua-cions incidiran sobre els àmbits queconsiderem més idonis a tal efecte, comsón l’escolar, el de la salut i el del teixit as-sociatiu. A més, es faran també convenisamb l’Administració per donar suport ainiciatives que vagin en aquesta línia. No-saltres no aportem únicament el finança-ment dels programes sinó que hiintroduim un mètode de treball. I això estradueix en les eines que posem a dispo-sició dels professionals i en la creació degrups interdisciplinars on s’aplica aquestamanera de fer.

El doctor Pérez a la seva consulta de Guissona (la Segarra)

acull: acoge

tarannà: carácter

desenvolupa: desarrolla





Més enllà dels macarrons amb tomata i carn rostida hi ha vida, tot i que s’ha de dir que són insuperables, per tant el millor és anar a un plat de macarrons diferents. De sortida, quan dius macarrons amb verdures, et contesten “vols dir?”, doncs si!, només cal fer la proba, veure com el plat queda net causa ganes de repetir.En una paella amb el foc al mínim posem al mateix temps l’oli, alls laminats una mica gruixuts, bitxo i llorer, deixem que vagi confitant a foc lent, quan els alls estiguin ben daurats, ho reguem amb una copa de vi blanc, deixem que es redueixi i cremi l’alcohol i ja està llest.Els macarrons els haurem bullit amb sal i un raig d’oli, fins que ens quedin al dente, un cop llestos els escorrem i els passem per la paella com a molt un parell de minuts, el temps just perquè agafin el gust de l’all i bitxo, i els posem al fons d’un centre de taula i per damunt les verdures al té verd, que ara us explico com es fan.Al mateix temps haurem fet al vapor unes verdures tallades ben petites –carbassó, mongeta verda, bròquil, tomata, all tendre, pastanaga,...- , abans de coure les verdures amb dos dits d’aigua posem tè verd, deixem fer l’infusió, quan sentim l’aroma del tè posem les verdures a coure el temps just perquè ens quedin cruixents. La verdura agafa l’aroma del tè i li dona un toc de gust molt interessant.Queda molt bé posar el macarrons amb verdures al centre de la taula i que la gent vagi agafant, el blanc dels macarrons amb els colors de les verdures crea un plat amb molt color, la sorpresa de la gent és quan comença a menjar i descobreix els sabors amagats, que no saben d’on venen. Els ma-carrons amb l’all, bitxo, llorer i vi, agafen un bon sabor aromàtic i amb un toc picant, i per més sorpresa, les verdures resulta que no són rebullides, sinó que són cruixents i amb l’aroma del té, i si us agrada per da-munt espolseu formatge parmesà.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Macarrons al all i bitxo amb verdures al te verd

Els ro-mans arriben a l’actual Tarragona l’any 218 aC en el marc de la segona guerra púnica; i tant els hi va agradar que s’hi han quedat per a sempre. Però no van ser els primers. Els ibers ja hi eren des del segle V aC.La ciutat està farcida de restes romanes i ara us farem un petit esbós dels principals espais a visitar a la ciutat.

La muralla:Del s. II a.C. Destaca

per la seva base de megàlits que sus-

tenta els murs de carreus.

També és digna de mencionar, la torre de Minerva, que conté un relleu d’aquests

divinitat, l’escultura ro-

mana més anti-ga de la penínsu-

la. Una bona part de la muralla es pot visitar

des del Passeig arqueològic, habilitat a la contramuralla edificada pels anglesos durant la Guerra de Successió.

Recinte de culte:Ubicat a sota de l’actual Cate-dral. Imponent temple dedicat a August. Tàrraco va ser la primera ciutat en retre culte a l’emperador. Només es poden veure algunes restes a la cate-dral i al claustre.

Fòrum provincial:Una de les places més grans de l’imperi. Acollia grans actes i cerimònies. A l’època medieval es va ocupar amb habitatges (part de l’actual casc antic de la ciutat). Com a restes accessibles hi ha, entre d’altres, la torre del

Pallol i la del Pretori (a banda i banda de la muralla) que comunicaven el fòrum i el circ (salvant-ne el desnivell).

Circ Romà:Construït a finals del s. I d.C es dedicava a les curses de carros. Tenia capacitat per a uns 25.000 espectadors. L’arena està ocupa-da per l’actual plaça de la Font, la zona d’on sortien els carros es troba sota l’Ajuntament. La capçalera del circ es pot visitar i, a la Plaça dels Sedassos i al carrer Trinquet vell, són visibles les restes del sistema de galeries i voltes que sustentaven les graderies.

Amfiteatre:S’hi feien lluites de gladiadors i feres. La seva capacitat era d’una 14.000 espectadors. Es va construir a les afores de la ciutat aprofitant un desnivell proper a l’actual platja del miracle. En el seu interior hi ha les restes d’una església aixeca-da en honor del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, martiritzats en aquell lloc l’any 249.

Fòrum local:Construït aproximadament cap a l’any 30 aC era el centre religiós i social de la ciutat. Estava constituït per una plaça envoltada d’edificis públics, com temples, la basílica, la cúria i comerços. A més, també hi havia escultures dedicades als per-sonatges més importants de la ciutat i de la història de Roma.Fora de la ciutat hi trobem l’aqüeducte, la pedrera del Mèdol, Centelles a Constantí, els Munts a Altafulla i l’arc de Berà.

Ruta per la Tàrraco romanaVisitar Tarragona és fer un viatge de més de dos mil anys d’històries. Avui us parlarem del que sense dubte és el període històric més important de la ciutat, l’època romana.Jordi Gené Tarragona

Macarrones al ajo y bicho con verdu-ras al te verdeMaqarunis akid ticcart d rxudart d watay aziza

Macaroni with garlic and chilli and vegetables in green teaMacaroni à l’ail et piments de Cayenne aux légumes et au thé vert

Un viaje a la antigüedad.

Ticri ghar radjagh n umezruyA journey back in timeUn voyage à l’Antiquité

g

La cuina d’en Camil




Manlleu tindrà una nova biblioteca

Cultura

Manlleu dis-posarà d’una nova biblio-teca i arxiu municipal, l’Ajuntament ja ha aprovat el projecte executiu. El nou equi-pament disposarà de 150 punts de lectura, 40 punts d’infor-màtica, una sala poliva-

lent per a 80 persones i l’arxiu municipal. La Diputació de Barcelona va lliurar el projecte a principis de mes a l’alcalde de Manlleu, Pere Prat. Ara començarà el procés admi-nistratiu d’aprovació del projec-te, el concurs per la contractació i un cop hi hagi l’adjudicació de les obres el termini d’execució serà de 18 mesos. L’edifici s’ubicarà al carrer Sant Joan, al solar de l’antiga fàbrica

de la Piara, i comptarà amb una superfície total construïda de 2.740 metres quadrats. Serà un referent de sostenibilitat amb la qualificació energètica classe “A”, ja que aconseguirà un estalvi energètic de 207.454 kWh, equi-valent al consum de vuit habi-tatges per any i una reducció de les emissions de CO2 de 127. 638 Kg, equivalents a les emissions produïdes per 71 cotxes per any. El nou equipament estarà for-mat per la biblioteca, una sala polivalent i l’arxiu municipal. La zona de públic de la biblio-teca s’estructurarà en dues úni-ques plantes (baixa i primera), i l’arxiu estarà a la segona planta, i disposarà d’un accés alternatiu per funcionar independentment de la biblioteca.La sala polivalent, amb un afo-rament de 80 persones, estarà ubicada a la planta baixa, amb un accés directe des de la plaça pública, fet que li permetrà fun-cionar de manera autònoma. El cost total de l’obra serà de 5.208.218,80 euros. La Diputació

de Barcelona assumeix el cost de la redacció del projecte per un import de 206.880 euros, i fa un suport econòmic a l’obra de 760.000 euros, a través del programa Xarxa Barcelona Mu-nicipis de Qualitat. I la Genera-litat de Catalunya aportarà un finançament de 876.208 euros, i la resta de l’import s’assumirà amb els pressupostos municipals d’aquest any i els dos següents.

Manlleu tindrà una nova biblioteca i arxiu municipal. Ha rebut el projecte per part de la Diputació de Barcelona. Ubicat al carrer Sant Joan, el nou equipament disposarà de 150 punts de lectura, 40 punts d’informàtica, una sala polivalent per a 80 persones i un arxiu municipal.

Redacció Manlleu

Manlleu recibe el proyecto de su biblioteca y archivo municipal

Manlleu yettef lmesru3 n lmektaba n lbaladiyya d reh’wayej tiqdiminManlleu receives the project for its new municipal li-brary and archiveManlleu reçoit le projet de sa bibliothèque et des ar-chives municipales

g

Cultura

Pel·lícula:

Distrito 9 Direcció i guió: Neill BlomkampNova Zelanda, 2009. 111’

Una nau extraterrestre aterra a Sudàfrica per error. Els humans en prenen el control i no deixen que se’n vagin. Manipulació i secretismes per posar la hu-manitat sencera en contra dels alienígenes.Distrito 9 tuvo 4 nomina-ciones a los Óscar el año pasado

Dcar n 9 itrecceh’ 4 imuren i luscar deg segwas ye3dun ‘Distrito 9’ was nominated for 4 Oscars last year L’an dernier, Distrito 9 a reçu 4 nominations aux Oscars

Llibre:

Olor de Colònia Sílvia AlcàntaraEdicions de 1984, 2009

Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. ‘Olor de colònia’ recrea la vida en una colonia textil en los años 50

Arrih’et n waman n rwad itawid tudert di dcar n usenne3 di iseggussa n 50 ‘Olor de colònia’ recreates life in a textile ‘colony’ in the 1950s‘Olor de colònia’ retrace la vie d’une colonie textile des années 50

Música:

La bola extra Los Ronaldos Warner Music La bola extra és un disc i DVD gravat en un concert que Los Ronaldos van fer l’estiu de 2007 a Madrid, després d’anunciar la seva separació, i es va posar a la venda el 2008. El disc inclou la cançó “No puedo vivir sin ti”. La bola extra es el último disco de Los Ronaldos

Tabulat n zyada d adebsi aneggaru n Los Ronaldos ‘La bola extra’ is the latest recording by Los Ronaldos ‘La bola extra’ est le titre du dernier album du groupe ‘Los Ronaldos’

Web:

www.festacatalunya.cat

En aquest lloc web hi ha infor-mació sobre les festes i fires que es fan a Catalunya, recomanaci-ons d’activitats d’oci en fami-lia, turisme cultural i esport i aventura. Esta web recoge información de las ferias, fiestas y el ocio en Catalunya

Site a dayes marra min yeqnen ghar tiraret d ima-rsan iyetwaggen This web brings together information about all the fairs, festivals and leisure entertainment in CataloniaCe site web contient toutes les informations relatives aux salons, foires et expositions

Blog:

http://joguinessense-fronteres.vicentitats.cat

Joguines sense fronteres és una ssociació sense ànim de lucre que ajuda al desenvolupament emoci-onal dels nens i nenes en situació de desavantatge social proporci-onant joguines amb la finalitat que els nens i nens es diverteixin, juguin i estiguin contents.

Es el blog de la asociación Juguetes sin fronteras

Wanita d blog n tmesmunt n tiraret mebra afray The blog of the Joguines sense fronteres (Toys with-out Borders) AssociationVoici le blog de l’association Jouets sans frontières

Ressenyes




Cultura

Preguntes Creuades

Les preguntes de l’Anna

La Lila respon:

Quina és la professió a la que et dediques? Té rel-ació amb la formació que vas realitzar al teu país d’origen?Actualment sóc mediadora intercultural. Al meu país vaig estudiar dret i sí que té relació amb el meu treball actual però em vaig haver de reciclar aquí a Espanya, sobretot en temes relacionats amb la immigració (i la llei d’estrangeria).

T’has sentit recolzada i motivada a Espanya tant per les persones com pels organismes oficials?Porto 13 anys a Espanya i la veritat és que quan vaig voler especialitzar-me en aquest treball vaig tenir tot el recolza-ment per part de la meva famí-lia i sobre tot dels organismes oficials.

En el moment de crisi actual que estem vivint hauries valorat de forma diferent la migració a Es-panya?Sí, sí, l’hauria valorat diferent i no només per la crisi.

Consideres que Espanya i Algèria tenen el mateix nivell de respecte envers les cultures diferents? Quin és el país en el que es respecta més la diversitat religiosa, cultural...?La pregunta que em fas no és senzilla de respondre, podria ser un tema d’estudi. Hi ha molta diferència entre accep-tar i respectar.

L’Anna respon:

Voldria saber a què et dediques i si el teu treball actual t’agrada i et fa sentir realitzada.En aquests moments no treballo per motius personals. Però la meva professió i el meu treball sí que m’agrada i espero aviat poder tornar-hi. Si l’he de definir, assessorament jurídic, entre d’altres.

Per què vas decidir estu-diar el Màster de Migra-cions? Ha suposat per tu un abans i un després en la teva manera de veure la immigració i els immi-grants?Vaig estudiar el Màster perquè volia profunditzar en el tema, i a més ho veia imprescindible per la meva reincorporació al treball ja que existeix una certa relació amb persones estrangeres. I sí, hi ha certs aspectes que han canviat la meva forma de veure la immi-gració. Crec ser una persona que comprèn i es posa en la pell dels altres. Si no, es difícil veure la realitat de la vida.

Si et donessin el poder de decidir en el tema de la im-migració, què faries o què canviaries?Només puc saber que en qual-sevol tema intentaria basar-me en els principis de justícia i equitat i per suposat del dret a una vida digna. Dins d’aquests paràmetres hi ha moltes coses per canviar tot i que amb difí-cil solució.

Les preguntes de la Lila

Cultura

La llei del cinema segueix endavant. El Parlament de Catalunya ja li ha donat llum verda, i tot i que caldrà que els diferents grups parlamentaris es posin d’acord amb els detalls de la llei, es pre-veu que al mes de maig estigui aprovada.El Parlament va acceptar la tramitació de la Llei del Cinema de Catalunya, deses-timant les esmenes a la totalitat que hi havien presentat els grups del PP i Ciu-tadans. Els grups del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA), però també CiU, han votat en contra de les esmenes, tot i que el PSC ja ha indicat que desitja presentar esme-nes i que hi hagi “canvis” en l’articulat. D’aquesta manera, s’obre la porta a la discussió en comissió d’algun dels aspec-tes polèmics que inclou el projecte de llei, com el que estableix que el 50% dels films siguin doblats o subtitulats en català. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicaciói, Joan Manuel Tresserres, va subratllar que “el cinema no només és entreteniment” i que “qualsevol cultura que aspira a la viabilitat ha d’aspirar a un sistema cinematogràfic potent”. Tresserres va assegurar que vol el màxim consens possible, però a la vegada va reivindicar “el dret del Parlament a fixar quotes per el català, ja que la cultura catalana ha de tenir el mateix tracte que altres”.El projecte de llei del cinema ha generat polèmica perquè obliga, quan s’estreni un llargmetratge a Catalunya, doblat o subtitulat, que la meitat de còpies hagin d’estar en català. Si la llei s’aprova sense modificacions, les pel·lícules de Hollywo-od hauran de ser doblades al català, una mesura que ha provocat la protesta d’ex-hibidors i distribuïdors i l’elogi d’entitats com l’Acadèmia del Cinema Català. L’objectiu del govern és obligar les grans distribuïdores (les “majors”) a tenir en compte el català, una llengua que actual-ment només és present en el 3% de les pel-lícules que s’estrenen en les sales catalanes.

La Generalitat vol pal·liar així el gran desequilibri que hi ha entre l’oferta de cinema en castellà i en català, ja que en altres productes culturals com poden ser la premsa, el teatre o la ràdio l’oferta està molt més equilibrada. Amb aquesta nova llei la Generalitat vol promoure el doblatge i també les versions originals subtitulades en llengua catalana, que es finançarien amb el cobrament d’una taxa a les pel·lícules doblades. La nova llei aplicarà aspectes ja previstos a la llei de normalització lingüística de 1998. Segons el document de bases d’aquesta, són objectius estratègics del govern “ga-rantir el dret dels ciutadans a poder veure cinema en les dues llengües oficials i fo-mentar la distribució i exhibició de cinema en versió original subtitulada”. A part de l’aspecte lingüístic, la nova llei vol “oferir un nou marc per a la creació, la producció, la distribució i la comercia-lització, així com els aspectes relacionats amb la formació i la preservació de les arts del cinema”

La llei del cinema tira endavant

La nueva ley de cine quiere garantizar que la mitad de la oferta de cine sea en catalán

Azref amaynu n usaru yexs ad yuc tasghart i usaru akatalan ktar zi azyen The new Law on Cinema aims to ensure that half the films shown here are in CatalanLa nouvelle loi relative au cinéma veut garantir que la moitié de l’offre cinématographique soit en catalan

g

F: M

aule

ts O

sona

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活




Guia de serveis

OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra088 Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22 CNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusC/ de l´Amargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolats estRanGeRs a BaRCelonaGuia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services




Esports i oci

Sara Blázquez Barcelona

El Catalunya Criquet Club ha viatjat aquest mes de febrer a la ciutat de Salé, al Marroc, demos-trant que és el gran ambaixador del criquet a Catalunya. L’equip català va participar en un tor-neig, que, a més, va guanyar. El primer partit va ser contra l’equip de la zona nord del Mar-roc en un concurs Twenty20. El Catalunya Criquet Club va guanyar el sorteig i va batre primer, sumant un total de 143 pel 7 Wickets en els seus 20 overs assignats.En resposta, l’equip local va tenir un començament lent i va perdre tres wickets ràpids, i mai va amenaçar amb superar el total de Catalunya. L’equip català va guanyar fàcilment el partit, tot i que “no oblidem l’equip marroquí per les seves bones demostracions amb la pi-lota i la seva defensa en el camp que va limitar a Catalunya a un total de 143 curses”, diu Robert Masih, president del Catalunya Criquet Club. El segon partit del torneig, el van jugar contra l’equip de la zona central del Marroc. El par-tit era de 40 overs i Catalunya

va escollir el bat després de guanyar el sorteig. Una vegada més, Catalunya va guanyar el partit. Armaghan va llançar la pilota cinc overs econòmics per només 11 curses.L’últim partit del torneig va ser contra la secció nacional del Marroc. Aquest partit final el van veure els ambaixadors del Regne Unit, Bangladesh i Sudàfrica, juntament amb els representants del Ministeri d’Es-ports i el de Cultura. El Catalunya Criquet Club va guanyar els tres partits i va ser el campió del torneig.“Volem agrair a la federació de criquet marroquina tot el re-colzament cap a l’equip català i l’excel·lent tracte que vam rebre al Marroc”, diu Masih. Després de l’intensiu torneig en terres marroquines, el Catalu-nya Criquet Club no descansa, i ja ha organitzat el II Torneig Català de Criquet, que ja va in-augurar l’any passat. El torneig es va disputar el cap de setmana del 19 de febrer al Camp de Beis-bol de Montjuic, a Barcelona, i hi van participar 10 equips.

El Catalunya Criquet Club guanya un torneig al Marroc

g

Esport a Catalunya

El Catalunya Criquet Club gana un torneo en Marruecos

Tarbih’t n krikit n Katalunya arebh’en di LmaghribThe Catalunya Cricket Club wins a tour-nament in Morocco Le Catalunya Criquet Club remporte un tournoi au Maroc

F: Cat

alu

nya C

rick

et C

lub

EsportCAT

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Humor. Partir-se de riure

Des del comen-çament de la Lliga de Futbol Professional ja s’han jugat onze partits

de la nostra Lliga de Futbol dels Països Catalans, que enfronta els equips de primera divisió dels territoris de parla catalana. Segueix al capdavant de la clas-sificació el F.C. Barcelona, amb

un partit menys que el Mallorca i el Villareal. El Mallorca ja se situa a dos punts del Barça i del València, amb 8 punts cadascú. L’Espanyol segueix a la cua amb dos punts i quatre partits jugats.

Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 4 82 València 4 83 Mallorca 5 64 Villareal 5 35 Espanyol 4 2

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 0-0 Espanyol 1-0 1-0 0-0

Mallorca 4-2 1-1 1-1 1-1 València Villarreal 1-1 1-0 4-1

Taula de resultats

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire




Llengua

HistòRia

La Pasqua és la festa en la qual la tradició cristiana celebra la resurrecció de Jesús. La Pasqua sempre s’escau entre març i abril. Aquest any el diumenge de Pasqua és el dia 4 d’abril i el dilluns de Pasqua, el 5 d’abril.

tRadicions de Pasqua:Les caramelles.Es fan cantades de cançons satíriques i populars pels carrers dels pobles. Els can-taires solen anar vestits amb el vestit tradicional català.

La mona de Pasqua. És un pastís que els padrins regalen als seus fillols el dilluns de Pasqua. Aquests pastissos solen anar guar-nits amb els ous de pasqua.

cuRiositats:origen del mot Mona prové del llatí MUNDA, plural de MUNDUM (panera adornada i plena d’objectes (especialment coques i pas-tissos), que els romans ofre-naven a Ceres en el mes d’abril.

Hi ha una curiosa coincidèn-cia amb l’àrab mûna o mu’na (proveïments o queviures)

Parlem de PasquaLes mones de pastisse-ria són modernes. Daten, si fa no fa, d’un segle enre-re. Una de les més famoses pastisseries de l’època va establir el costum de posar-hi una figureta que representava un mico. Això va refermar la designació de ‘mona’ per al pastís. Des d’aleshores deriva el rematament dels pastissos amb figures i nines, que, un cop menjat el pastís, constitueixen una joguina per a l’infant.

Era tradició que els padrins donessin la mona als nens des de dos anys i fins a dotze. La mona tenia tants ous com anys tenia l’infant. Per tant, les més petites eren de dos ous i les més grosses, de dotze.

LenGua Vocabulario de la fiesta de PascuatotaLaYt (iRas) Amawal n l3utla n Pascua

LanGuaGe Vocabulary of EasterLanGueVocabulaire des fêtes de Pâques

En un moment en què és tan important aprendre català, la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vice-presidència i l’Institut Ramon Llull en col•laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, han posat a la vostra disposició l’espai web Parla.cat. Parla.cat presenta una modalitat d’aprenentatge on el materials objecte d’estudi i la relació entre els docents i els alumnes es duu a terme exclusivament a través d’Internet. Les principals característiques d’aquest tipus de formació les podem resumir en:• Separació del professor i l’aprenent tant en l’espai com en el temps• La utilització de mitjans tècnics per accedir als contin-guts per a l’aprenentatge i per relacionar-se entre els membres de la comunitat donats d’alta a la plataforma.L’objectiu final és que les persones aprenguin a usar el català en contextos reals i que aprenguin a comunicar-se. A més, el Parla.cat proposa mate-rials d’aprenentatge innovadors

i facilita l’autoformació.Els destinataris dels cursos són les persones que desco-neixen el català i que el volen aprendre i també les perso-nes que volen millorar el seu nivell de coneixements, ja que s’organitza en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemen-tal, intermedi i suficiència i cadascun d’ells està dividit en tres graus: bàsic 1, bàsic 2, bàsic 3; elemental 1, elemental 2, elemental 3; intermedi 1, inter-medi 2, intermedi 3; suficiència 1, suficiència 2, i suficiència 3. En els graus de nivell bàsic, per facilitar-ne la comprensió, es poden traduir els enunciats de les activitats i dels continguts teòrics en castellà, francès, anglès i alemany.Modalitats d’aprenentatgeEls cursos s’ofereixen en dues modalitats d’aprenentatge: lliure i amb tutoria. La modali-tat lliure permet un aprenen-tatge totalment autònom, pau-tat i organitzat, i els materials dels cursos són de lliure accés. Els cursos d’aquesta modalitat són gratuïts.

La modalitat amb tutoria permet l’aprenentatge amb el suport d’un tutor o d’una tutora que guia i motiva l’alumne i dinamitza el seu aprenentatge. L’aula virtual de la modalitat amb tutoria inclou eines de comunicació que faciliten la interacció entre els membres del grup.L’alumne haurà de resoldre, a part de les activitats autoco-rrectives, activitats comunica-tives obertes que les corregirà el tutor i haurà de participar en activitats col•lectives amb els alumnes del seu grup. En aquesta modalitat, la relació dels alumnes amb el tutor sem-pre és a través de les eines de comunicació que ofereix la pla-taforma, correu electrònic in-tern, xats escrits, fòrums, xats de veu. Els cursos d’aquesta modalitat són de pagament.Trobareu tota la informació a http://www.parla.cat a l’apartat Inscripció, Calendari fent clic a Consorci per a la Normalit-zació Lingüística o Institut Ramon Llull.

aprèn català a internet!

Puedes aprender por internetTzemmared ad tremded s tagracna

You can learn through InternetVous pouvez apprendre au travers de l’Internet

g




El consell del mes Com hem dit abans, encara que sembli una temeritat o una contradicció, segons es miri, no és una mala idea que l’empresa sàpiga i sigui públic i notori, amb testimonis, que us presen-teu com a candidats. És una manera d’evitar que l’empresa pugui venir a judici i dir que no tenia coneixement que aquest o aquell altre treballador acomia-dat –ves quina casualitat!- seria candidat a les eleccions. El mateix passa, com explicarem en un altre número de la revista, quan existeix algun problema o greuge amb l’empresa, és a dir, quan heu de reclamar algun dret. El millor sempre i el que més us protegirà en un futur és presentar una demanda o una queixa per escrit, que provi que l’empresa l’hagi rebut. Perquè si com a conseqüència d’aquest problema o queixa, l’empresa us acomiada, tindreu la possibilitat amb posterioritat, quan fem la demanda d’acomiadament, de reclamar la nul·litat de l’acomi-adament: l’empresa no us pot acomiadar pel fet d’haver recla-mat justament els vostres drets.

Treballa amb dignitat Pep Camprubí

Entrevista a Ester NadalAdministrativa a la UGT de Terres de Lleida

gTRABAJA CON DIGNIDADResolvemos consultas laborales IXEDDEM SE’L ÄZZImcawaren x min yeqnen ghar rxedmet

WORKING WITH DIGNITYWe deal with your employment queries UN TRAVAIL DIGNENous répondons aux questions se rapportant au travail

La llibertat sindicalM’interessa presentar-me com a Delegat dels Tre-balladors a la meva empresa, però em fa por que l’empresa m’acomiadi. Em poden acomiadar?En aquest cas hem de tenir en compte dues coses: si l’acomiadament es produeix abans que co-mencin les eleccions o si es produeix un cop ja hi ha escollits els delegats. El més perillós és el primer cas, perquè un cop s’anuncia que hi haurà eleccions, o l’empresa en té coneixement extraofi-cial, molt sovint actua ràpidament acomiadant a aquells treballadors que possiblement es presen-taran i poden sortir escollits i que són molestos per l’empresa. Ens referim a aquells treballadors respectats pels seus companys que coneixen -mí-nimament o molt- els seus drets i els han fet valer en algun moment davant l’empresa. Aquesta, per evitar que aquest o aquests treballador passin a ser els delegats i quedin protegits –tal com expli-carem més endavant- per les seves actuacions com a delegats, actua i els acomiada fulminantment, fins i tot pagant un indemnització de 45 dies. Quan això passa, s’ha de presentar una demanda d’acomiadament sol·licitant la nul·litat; és a dir, encara que l’empresa hagi pagat els 45 dies, si es declara que l’acomiadament ha estat nul, per vul-nerar el Dret de Llibertat Sindical, l’empresa està obligada a readmetre de nou al treballador. Per tal de poder guanyar fàcilment aquesta demanda, si patiu que l’empresa pugui actuar d’aquesta forma, el més recomanable és que ho feu el màxim de pú-blic que podeu, perquè l’empresa no pugui al·legar en cap moment que no sabia que el treballador aco-miadat s’anava a presentar de candidat. Per tant, si ho feu públic i ho dieu a encarregats, companys, etc., més protegits estareu. Per què demanaríem i es declararia la nul·litat de l’acomiadament? Perquè està completament prohibit acomiadar algú per la seva significació sindical o per evitar que es pugui presentar i exercir com a delegat. És un dret poder presentar-se i defensar els companys inclòs en una llista electoral sindical i per tant, això forma part del Dret a la Llibertat Sindical.

L’Ester Nadal Tarragó va entrar a treballar a la UGT de Terres de Lleida a finals del 2007 com a administrativa. Té 22 anys, viu a la població de Bellpuig, a la comarca de l’Urgell, on des de cada dia es desplaça en tren per venir a treballar a la ciutat de Lleida. És una treballadora especial, ja que el fet de tenir síndrome de down fa que cada jornada laboral sigui un repte per a ella.

En què consisteix la teva feina a la UGT?Aquí a la UGT faig moltes feines i això m’agrada molt. Estic a la recepció d’atenció al públic, oriento i atenc visi-tes, contesto el telèfon, faig fotocòpies i gestions cada dia a correus, als serveis territorials de Treball i als bancs. També ajudo a fer el recull de premsa. Cada dia tinc contacte amb molta gent.

Que és el que més t’agrada de la teva feina ?El contacte directe amb la gent, poder ajudar, ser una treballado-ra com la resta…

T’ha costat adaptar-te al lloc de treball i a l’equip? No. Al sindicat la gent m’ha tractat molt bé des del primer dia i això m’ha ajudat molt a integrar-me en aquest equip. Al principi em va costar una mica aprendre’m el nom de totes les federacions que conformen la UGT, els noms dels seus respon-sables i de tots els treballadors i treballadores de la casa, però ara això ja ho tinc superat.

Quins consells donaries a al-tres persones amb algun ti-pus de discapacitat a l’hora de buscar feina i d’integrar-se al món laboral?Que siguin valents, ja que amb esforç tot és possible.

Què podem fer els altres treballadors i treballadores per facilitar la integració dels companys amb neces-sitats especials?Senzillament un comportament normal, ja que no volem que ens tinguin un tracte diferent.

Treball

“S’ha de ser valent, amb esforç tot és possible”

Entrevistamos a alguien relacionado con el mundo del trabajoNtemsawar akid ijjen ghar-s min gha yini di amadal n rxedmet

Every month we interview someone connected with the world of workNous avons un entretien avec une personne liée au monde du travail

g

Publicitat




Societat

Sara Blázquez Vic

A la majoria d’infants els agrada el futbol, fins i tot a aquells que, encara que vulguin, no poden jugar en cap equip de la comar-ca d’Osona. Aquesta és la idea de la que parteix l’associació Amic Amazigh per organitzar, cada any, un torneig de futbol per infants

d’entre 8 i 11 anys. Enguany, el torneig es va celebrar el passat diumenge 14 de febrer a la tarda, al camp

de futbol del Remei, a Vic. Una de les novetats d’aquesta nova edició és que els equips estaven formats per barris, i hi van participar un total de quatre equips: el barri d’Osona, el Sucre, el Montseny, i un equip organitzat per l’Associació d’Equatorians residents a Vic, a més d’un equip de la Plaça dels Màrtirs, els jugadors del qual

es van repartir amb els altres equips.

“Hi ha nanos que no juguen a cap

equip, i el nostre objectiu és for-mar equips que després conti-nuen entre-nant, a més es coneixen entre els barris”, diu Aziz Bouzi-

ane, un dels membres d’Amic

Amazigh, encarre-gat de l’organització

del torneig. Els quatre equips van ju-

gar una lligueta, tots contra tots, i l’equip que va obtenir més punts va ser el format per l’Associació d’Equatorians resi-dents a Vic. Els representants

del barri d’Osona van quedar segons, el Montseny tercer, i el Sucre quart. El camp mde Remei va aple-gar molta gent, “els nanos en tenen ganes, i la gent està molt interessada perquè ningú orga-nitza aquest tipus de tornejos i tenen ganes de participar”, diu Bouziane. L’associació Amic Amazigh va comptar amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Es-ports (IME) per a l’organització d’aquest torneig de futbol 7 de categoria benjamina.

Un equip d’equatorians guanya un torneig de futbol 7 benjamí

g

Esports

Vic acoge un torneo de fut-bol infantil

Vic dinni ijjen umh’izwar n tacurt udar Vic hosts an under-14 foot-ball tournamentVic accueille un tournoi de football infantile

F: A

mic

Am

azi

gh

Publicitat

La veu del barri

www.bitjove.cat

Acosta’t al barri seguint o participant al programa de

la ràdio jove de Vic

Una ràdio feta per joves de la ciutat

Escolta-la i participa!

La convivència de la diversitat cultural

Vic, la història, la civilització. És l’in-dret de la convivència de moltes races amb diferència cultural,

religiosa. Hi han passat des dels romans, els amazics, els andalu-sos, durant segles, fins l’actu-alitat. Amb una societat d’una riquesa cultural enorme, de gairebé tots els punts del món, amb una diversitat lingüística, cultural, tradicional, religiosa, que dóna a la societat riquesa i fortalesa. La polèmica sobre el padró ja és història, encara que molts n’han tret profit i sobre tot els mitjans de comunicació, a través de reportatges, entrevistes, progra-mes, però s’han de concentrar més en l’ocupació, que ara ma-teix és la protagonista de veritat. Per la bona convivència que hi ha en aquesta comarca, alguns volen crear malestar. No ho han aconseguit i no ho aconsegui-ran. Mentrestant seguim sent tots responsables del bé de la nostra ciutat. Tot això amb el treball, el respecte, la participa-ció, la invenció, l’aportació de cadascú de nosaltres, dones i homes. Tot depèn de nosaltres.Hem de ser eficaços, actius i par-ticipatius, sinó serem víctimes fàcils per absorbir.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Febrer 2010www.revistama.cat

Mohamadi

Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Quan sigui vell tornaré a Ghana”

Era l’any 2001 quan en Mohammed Suraka va venir a Vic, després de passar dos anys a Almería, treballant al camp. Va pensar que a Catalunya po-dria trobar una feina millor i, de fet, va treballar 8 anys en una fusteria. Ara, però, està a l’atur. Com que li costa trobar feina, vol aprofitar per formar-se, perquè considera que “ara es necessiten títols”. Durant els anys que porta a Vic, en Mohammed ha format una familia, ha tingut dos fills, “ells es quedaran aquí, però jo em plantejo tornar a Ghana quan sigui vell”. Sura-ka està convençut que els avis viuen millor a Ghana que a Catalunya.

%

Mohammed Suraka 36 anys

¡Yo ya no soy inmigrante! Uhu necc ur djigh ca d an-e3raq

I’m not an immigrant any more! Je ne suis plus un immi-grant !

Vic, capital de la convivencia

Vic tamdint tameqrant n umsaddarVic, capital of peaceful coexistenceVic, capitale de la cohabitation

g

Revista Mà 22 Osona

Documents

Transcript of Revista Mà 22 Osona