Suport lingüístic i social en aules...
22
Suport lingüístic i social en aules multilingües Proposta d’organització i llistes de comprovació
Transcript of Suport lingüístic i social en aules...
Suport lingüístic i social en aules multilingües
Proposta d’organització i llistes de comprovació
2
Suport lingüístic i social en aules multilingües
Proposta d’organització i llistes de comprovació
Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics Servei de Suport a la Comunitat Educativa Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya Maig de 2016
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se n’esmenti l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades es faci amb una llicència igual que la que regula l’obra original.
La llicència completa es pot consultar a:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca
Índex
Introducció .................................................................................................................................... 4
A. Proposta d’organització del suport lingüístic i social als centres ............................................. 6
B. Llistes de comprovació ............................................................................................................. 9
Fase 1.1. Determinar el nivell de competència lingüística comunicativa en la llengua dels
aprenentatges dels alumnes que necessiten suport lingüístic ................................................. 9
Fase 1.2. Determinar les necessitats d’aprenentatge en les àrees o matèries del currículum
................................................................................................................................................. 10
Fase 1.3. Determinar les necessitats emocionals, relacionals i de pertinença dels alumnes. 11
Fase 2.1. Planificar l'organització del recurs ........................................................................... 12
Fase 2.2. Planificar i aplicar la intervenció didàctica de llengua i continguts en un entorn
d’escola inclusiva ..................................................................................................................... 13
Fase 2.3. Planificar i aplicar la intervenció didàctica des d’una perspectiva intercultural ..... 15
Fase 2.4. Planificar i aplicar el suport emocional, relacional i de pertinença de l’alumne/a . 16
Fase 3.1. Fer el seguiment dels aprenentatges de l’alumne/a ............................................... 17
Fase 3.2. Fer el seguiment del grau d’integració escolar i social ........................................... 18
Fase 4.1. Afavorir la implicació de les famílies en el procés escolar dels seus fills i en la vida
del centre ................................................................................................................................ 19
Fase 4.2. Promoure l’ús dels recursos que proporciona l’entorn per afavorir l’èxit educatiu,
l’ús de la llengua catalana, l’educació intercultural i l’arrelament al territori dels alumnes
d’origen estranger. .................................................................................................................. 20
Referències i bibliografia ............................................................................................................. 22
4
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Introducció
Per tal d'afavorir l'equitat i l'èxit educatiu de tot l'alumnat i atendre les necessitats específiques dels alumnes d'origen estranger, cal que els centres docents estableixin unes prioritats tant pel que fa als objectius com a les estratègies organitzatives.
Afavorir i accelerar el procés d'adquisició de les competències lingüístiques dels alumnes d’origen estranger, tant pel que fa al domini de la competència del llenguatge comunicatiu com al domini de la llengua d'ús acadèmic. S'ha de remarcar que l'objectiu és que, simultàniament, els alumnes millorin en el domini de la llengua i en l'assoliment dels continguts curriculars de totes les àrees.
Avaluar i fer un seguiment del nivell de competència comunicativa dels alumnes de manera que es puguin atendre les seves necessitats a partir del domini de la llengua vehicular que demostrin.
Atendre les necessitats afectives, emocionals, relacionals, identitàries i de pertinença, que es puguin derivar de la incorporació tardana al centre educatiu o del fet d’iniciar l'escolaritat sense tenir la competència lingüística suficient en la llengua vehicular dels aprenentatges, que poden comportar risc d'exclusió.
Fer el seguiment del grau d’integració escolar i social necessaris per garantir l’èxit dels processos educatius: situació relacional o de pertinença, hàbits escolars…
Informar la família de com pot afavorir la millora dels aprenentatges dels alumnes i la seva participació social en activitats extraescolars, biblioteques públiques, activitats de lleure...
La implementació del suport lingüístic i social (SLS) ha de tenir en compte que es tracta d'un recurs de suport a les activitats programades a l'aula ordinària i que, per tant, s'ha de basar en la cooperació i la informació compartida entre els docents dels equips que atenen als alumnes d'origen estranger
Per tal de facilitar la concreció en cada centre del SLS als alumnes d'origen estranger, en aquest document es presenten els instruments següents:
A. Proposta d'organització del suport lingüístic i social. La implementació del SLS en els
centres es pot estructurar de maneres diferents en funció de les característiques dels
alumnes que s'han d'atendre i d'acord amb la cultura organitzativa de cada centre, per la
qual cosa aquesta proposta té un caràcter orientatiu.
B. Llistes de comprovació, que s'estructuren d'acord amb les fases que apareixen en la
proposta d'organització. Són un instrument per facilitar la reflexió i la valoració conjunta
de l'aplicació del suport en diferents moments de la seva implementació, partint de
l'observació i l'anàlisi. Poden ser útils per a les finalitats següents:
o Conèixer la situació present (punt de partida) del centre pel que fa a l’atenció a
l’alumnat d'origen estranger i a la seva integració escolar i social.
o Establir actuacions prioritàries per donar una resposta adequada a les necessitats
d’aprenentatge i de suport escolar i social de l’alumnat d'origen estranger.
o Valorar les actuacions i els processos d’atenció a l’alumnat d'origen estranger que
es duen a terme i, si s'escau, revisar la seva aplicació per millorar-ne els resultats.
o Establir nous objectius per millorar l'èxit educatiu de l’alumnat d'origen estranger.
5
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
o Establir nous objectius per desenvolupar la capacitat de tot l’alumnat de viure i
conviure en una societat plural.
o Millorar el funcionament del centre i la seva cultura organitzativa.
6
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
A. Proposta d’organització del suport lingüístic i social als centres
Blocs Fases Actuacions
Blo
c 1
Iden
tifi
caci
ó d
e le
s n
ece
ssit
ats
del
s al
um
ne
s
Fase1.1 Determinar el nivell de competència lingüística
comunicativa en la llengua dels
aprenentatges dels alumnes que necessiten
suport lingüístic.
A. Recopilació d’informació que es consideri rellevant per planificar un suport personalitzat.
B. Identificació del grau de domini de la llengua de l’alumne/a amb relació als nivells del Marc Europeu Comú de Referència com a element bàsic per a la intervenció didàctica personalitzada.
Fase 1.2 Determinar les
necessitats d’aprenentatge en les àrees o matèries del
currículum.
A. Identificació dels coneixements previs i dels punts forts i els punts febles de l’alumne/a com a punts de partida elements bàsics per a la intervenció didàctica personalitzada.
B. Determinació personalitzada de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne/a amb relació als objectius prioritzats de les àrees o matèries del currículum.
Fase 1.3. Determinar les
necessitats emocionals, relacionals i de
pertinença dels alumnes.
A. Detecció de les necessitats afectives i emocionals. B. Detecció de la situació relacional amb el grup classe. C. Detecció de la situació del procés de construcció identitària de
l’alumne/a. D. Detecció del grau d’implicació en els espais participatius del centre i
l’entorn.
Proposta d’organització del SLS als centres
Blocs Fases Actuacions
Blo
c 2
Pla
nif
icac
ió i
aplic
ació
Fase 2.1 Planificar l'organització
del recurs.
A. Concreció dels espais i l’organització horària del suport. B. Identificació de les necessitats de coordinació, formació i
assessorament dels docents implicats en l'atenció a l'alumnat d’origen estranger que necessita suport.
C. Delimitació de les responsabilitats dels professionals responsables de l’alumnat d’origen estranger.
Fase 2.2 Planificar i aplicar la
intervenció didàctica de llengua i continguts en un entorn d’escola inclusiva.
A. Determinació de les estratègies metodològiques per facilitar el progrés en el grau de domini de la llengua d’acord amb els nivells que estableix el Marc Europeu Comú de Referència i en l’adquisició del llenguatge acadèmic.
B. Determinació de les estratègies metodològiques més adequades per facilitar l’accés a les àrees o matèries curriculars en el marc d’una escola inclusiva i que valora la diversitat lingüística i cultural.
C. Implementació de les mesures i suports específics que necessita l’alumne/a d’origen estranger per superar les dificultats d’aprenentatge de la llengua i els continguts.
Fase 2.3 Planificar i aplicar la
intervenció didàctica des d’una perspectiva
intercultural.
A. Concreció d’estratègies didàctiques per treballar la interculturalitat: Aa. Desenvolupament del currículum des d’una perspectiva intercultural. Ab. Concreció d’estratègies inclusives amb relació al tractament de la diversitat. Ac. Gestió i resolució positiva de conflictes derivats de les diferents manifestacions culturals i religioses.
Fase 2.4 Planificar i aplicar el suport emocional,
relacional i de pertinença de l’alumne/a.
A. Concreció de les mesures de suport per donar resposta a les necessitats afectives i emocionals de l’alumne/a.
B. Concreció de les mesures de suport per construir una identitat múltiple.
C. Concreció d’activitats per fomentar la relació amb la resta del grup classe.
D. Concreció d’activitats per fomentar la participació en la vida escolar Da. Activitats complementàries. Db. Comissions, càrrecs de responsabilitat, òrgans de participació del centre. Dc. Activitats de lleure educatiu.
Proposta d’organització del SLS als centres
8
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Blocs Fases Actuacions
Blo
c 3
Segu
imen
t d
e l’a
lum
ne/
a
Fase 3.1 Fer el
seguiment dels aprenentatges de l’alumne/a.
A. Valoració trimestral del grau de domini de la llengua de l’alumne/a en relació als nivells del Marc Europeu Comú de Referència.
B. Valoració trimestral del grau d’assoliment dels objectius curriculars de les àrees o matèries del currículum.
C. Revisió de la intervenció didàctica en funció dels resultats de les valoracions dels aprenentatges de llengua i continguts.
Fase 3.2 Fer el
seguiment del grau
d’integració escolar i social.
A. Valoració trimestral del grau d’integració escolar. B. Valoració trimestral del grau d’integració social.
Blo
c 4
Imp
licac
ió d
e la
fam
ília
i l’e
nto
rn
Fase 4.1 Afavorir la
implicació de les famílies en
el procés escolar dels
seus fills i en la vida del centre.
A. Programació d’entrevistes individuals amb les famílies. B. Planificació d’actuacions per fomentar la coresponsabilitat i el compromís
entre la família i l’escola. C. Planificació d’actuacions per fomentar els vincles emocionals entre les
famílies i l’escola. D. Informació a les famílies sobre les mesures de suport, acompanyament i
formació.
Fase 4.2 Promoure l’ús dels recursos
que proporciona l’entorn per
afavorir l’èxit educatiu, l’ús de la llengua
catalana, l’educació
intercultural i l’arrelament al territori dels
alumnes d’origen
estranger (PE).
A. Difusió de les associacions juvenils i entitats de lleure de l’entorn. B. Promoció de la participació dels alumnes d’origen estranger en les
activitats d’associacionisme juvenil i entitats de lleure de l’entorn. C. Impuls de la interacció entre tots els alumnes en les activitats
extraescolars i del lleure educatiu. D. Planificació d’actuacions de reconeixement de les llengües familiars dels
alumnes i la diversitat lingüística i cultural. E. Promoció de l’ús de la llengua catalana en les activitats extraescolars i
els espais informals del centre. F. Determinació del suport escolar.
9
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
B. Llistes de comprovació
Actuacions
Fase 1.1. Determinar el nivell de competència lingüística comunicativa en la llengua dels aprenentatges dels alumnes que necessiten suport lingüístic.
Sí No Observacions
A
Rec
op
ilaci
ó d
’info
rmac
ió q
ue
es c
on
sid
eri r
elle
van
t
per
a p
lan
ific
ar u
n s
up
ort
per
son
alit
zat.
Tots els docents coneixen la composició demogràfica del centre i les característiques de l’alumnat pel que fa a la diversitat lingüística i cultural.
En els instruments de recollida d’informació sobre els alumnes s’incorporen dades sobre aspectes específics relatius als alumnes d’origen estranger (escolaritat prèvia en altres països, llengües familiars, aspectes relacionats amb el procés migratori...).
Tots els docents que atenen l'alumnat d’origen estranger comparteixen la informació sobre les seves necessitats emocionals i sobre el procés migratori i les expectatives educatives tant de l'alumne/a com de la seva família.
B
Iden
tifi
caci
ó d
el g
rau
de
do
min
i de
la ll
engu
a d
e
l’alu
mn
e/a
amb
rel
ació
als
niv
ells
de
l Mar
c Eu
rop
eu
Co
mú
de
Re
ferè
nci
a co
m a
ele
men
t b
àsic
per
a la
inte
rven
ció
did
àcti
ca p
erso
nal
itza
da.
L’escola té procediments i instruments d’avaluació establerts per determinar el nivell en el domini de la llengua vehicular dels alumnes d’origen estranger i la informació que proporcionen és compartida pels docents de totes les àrees.
El tutor de suport té coneixements sobre els descriptors de les escales del MECR i els pot aplicar per determinar el nivell de llengua dels seus alumnes.
El professorat de les àrees lingüístiques i de les no lingüístiques té coneixements sobre les diferències entre la competència comunicativa en el llenguatge d’ús quotidià i les exigències del llenguatge acadèmic, molt més abstracte i descontextualitzat.
Llistes de comprovació
10
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions Fase 1.2. Determinar les necessitats d’aprenentatge en les àrees o matèries del currículum
Sí No Observacions
A
Iden
tifi
caci
ó d
els
con
eixe
men
ts p
revi
s i
del
s p
un
ts f
ort
s i e
l pu
nts
feb
les
de
l’alu
mn
e/a
com
a e
lem
ents
bàs
ics
per
a la
inte
rven
ció
did
àcti
ca
per
son
alit
zad
a.
Tot els docents que atenen els alumnes d’origen estranger comparteixen la informació sobre el seu perfil escolar i lingüístic i el tenen en compte a l'hora de planificar l'actuació didàctica.
La varietat de llengües d'origen que aporten els alumnes al centre es té en compte a l'hora de programar activitats (es veu com una contribució positiva a la vida escolar).
Els docents tenen expectatives altes per a tots els alumnes.
Per establir les adequacions del currículum d'un alumne/a es tenen en compte també el seu estil d'aprenentatge i la seva capacitat d'aprendre autònomament.
B
Det
erm
inac
ió p
erso
nal
itza
da
de
les
nec
ess
itat
s d
’ap
ren
enta
tge
de
l’al
um
ne/
a
amb
rel
ació
als
ob
ject
ius
pri
ori
tzat
s d
e le
s
àree
s o
mat
èrie
s d
el c
urr
ícu
lum
.
Els docents de les àrees no lingüístiques fan avaluacions inicials adaptades als alumnes d’origen estranger, ja que coneixen estratègies per adequar els instruments d'avaluació, especialment pel que fa a la càrrega lingüística.
Els suports que es programen per a l'alumnat d’origen estranger tenen com a objectiu facilitar l'accés al currículum comú, que està clarament definit per a totes les àrees o matèries.
A partir del perfil de l’alumne/a i del seu nivell de domini de la llengua i dels continguts curriculars, l’equip docent estableix, amb ajuda d’un PI si s’escau, quines són les necessitats educatives de l’alumne/a.
Llistes de comprovació
11
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions Fase 1.3. Determinar les necessitats emocionals, relacionals i de pertinença dels alumnes.
Sí No Observacions
A
Det
ecci
ó d
e le
s n
ece
ssit
ats
afec
tive
s i e
mo
cio
nal
s.
Es disposa d’estratègies per recollir i detectar situacions de tensió emocional de l’alumnat (pors, tabús, dol migratori…).
B
Det
ecci
ó d
e la
situ
ació
rel
acio
nal
amb
el g
rup
cla
sse.
Es disposa d’instruments per recollir les relacions que s’estableixen entre els alumnes.
C
Det
ecci
ó d
e la
sit
uac
ió
del
pro
cés
de
con
stru
cció
iden
tità
ria
de
l’alu
mn
e/a.
Es disposa d’instruments i recursos per detectar el procés de construcció identitària de l’alumne/a.
D
Det
ecci
ó d
el g
rau
d’im
plic
ació
en
els
esp
ais
par
tici
pat
ius
del
cen
tre
i
l’en
torn
.
L’acció tutorial inclou l’aplicació d’instruments per recollir el grau de participació de tot l’alumnat en els espais participatius del centre.
L’acció tutorial inclou l’aplicació d’instruments per recollir el grau de participació de tot l’alumnat en les entitats de lleure educatiu de l’entorn.
Llistes de comprovació
12
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions Fase 2.1. Planificar l'organització del recurs. Sí No Observacions
A
Co
ncr
eció
del
s e
spai
s i l
’org
anit
zaci
ó
ho
ràri
a d
el s
up
ort
.
El centre té directrius clares sobre com s'ha d'organitzar el suport als alumnes d’origen estranger.
Hi ha criteris clars i compartits sobre quina dedicació horària s'ha de donar als objectius personalitzats de suport per als alumnes d’origen estranger (determinada part o tipus d’activitat d’un àrea o matèria, anticipació de continguts, dificultats del llenguatge acadèmic, competència comunicativa...).
B
Iden
tifi
caci
ó d
e le
s n
ece
ssit
ats
de
coo
rdin
ació
,
form
ació
i as
sess
ora
men
t d
els
do
cen
ts im
plic
ats
en
l'ate
nci
ó a
l'al
um
nat
d’o
rige
n e
stra
nge
r q
ue
nec
ess
ita
sup
ort
.
El centre té mecanismes per detectar necessitats de formació i assessorament del professorat i donar-hi resposta.
Els docents del centre participen en activitats compartides de formació del professorat sobre l'atenció a l'alumnat d’origen estranger.
C
Del
imit
ació
de
les
resp
on
sab
ilita
ts d
els
pro
fess
ion
als
qu
e at
én l’
alu
mn
at d
’ori
gen
estr
ange
r.
Tots els docents del centre consideren que proporcionar suports als alumnes d’origen estranger és responsabilitat seva.
El tutor de suport està implicat en la planificació de les activitats i en l'adequació del currículum.
Tots els docents del centre coneixen quines són les funcions específiques del tutor de suport pel que fa a l’atenció dels alumnes d’origen estranger.
Hi ha espais específics de coordinació entre tots els professionals del centre implicats en l'atenció als alumnes d’origen estranger.
Llistes de comprovació
13
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions Fase 2.2. Planificar i aplicar la intervenció didàctica de llengua i continguts en un entorn d’escola inclusiva.
Sí No Observacions
A
Det
erm
inac
ió d
e le
s e
stra
tègi
es m
eto
do
lògi
qu
es
per
faci
litar
el p
rogr
és e
n e
l gra
u d
e d
om
ini d
e la
llen
gua
de
l’alu
mn
e/a
(d’a
cord
am
b e
ls n
ivel
ls d
el M
arc
Euro
peu
Co
mú
de
Ref
erèn
cia)
i en
l’ad
qu
isic
ió d
el
llen
guat
ge a
cad
èm
ic.
Els docents que imparteixen llengua catalana a l'aula ordinària són conscients de les diferències entre competència conversacional i llenguatge acadèmic i saben que l'alumne/a ha de progressar paral·lelament en els dos àmbits.
Els docents de les àrees lingüístiques es coordinen entre ells i comparteixen metodologies.
Quan es determinen les necessitats d'aprenentatge de l'alumne/a, es vetlla perquè mentre adquireix el llenguatge acadèmic continuï avançant en el domini de la competència conversacional.
Els docents de les àrees i matèries són conscients de les necessitats lingüístiques de les àrees i matèries.
B
Det
erm
inac
ió d
e le
s e
stra
tègi
es m
eto
do
lògi
qu
es
mé
s
adeq
uad
es p
er f
acili
tar
l’acc
és
a le
s àr
ees
o m
atèr
ies
curr
icu
lars
en
el m
arc
d’u
na
esco
la in
clu
siva
i q
ue
valo
ra la
div
ersi
tat
lingü
ísti
ca i
cult
ura
l.
A l’hora de programar els suports específics per a cada matèria, es prioritzen aquells que poden tenir una aplicació més general i que poden afavorir la competència d’aprenentatge autònom dels alumnes.
Els docents de les àrees no lingüístiques coneixen les metodologies basades en el tractament integrat de llengua i continguts.
Tots el docents inclouen continguts que permeten incorporar la diversitat lingüística i cultural en les activitats curriculars.
Hi ha criteris clars i compartits sobre quins tipus d’agrupament són els més adients per assolir els objectius proposats quant a l’atenció a l’alumnat d’origen estranger (tutorització individualitzada, dos docents a l’aula, grups reduïts, ajuda entre iguals...).
Llistes de comprovació
14
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions Fase 2.2. Planificar i aplicar la intervenció didàctica de llengua i continguts en un entorn d’escola inclusiva. Sí No Observacions
C
Imp
lem
enta
ció
de
les
me
sure
s i s
up
ort
s
esp
ecí
fics
qu
e n
eces
sita
l’al
um
ne/
a d
’ori
gen
estr
ange
r p
er s
up
erar
les
dif
icu
ltat
s
d’a
pre
nen
tatg
e d
e la
llen
gua
i co
nti
ngu
ts.
L’organització del recurs permet moments de treball conjunt amb tot el grup d’alumnes a l’aula ordinària, amb la presència del tutor de suport i el docent de l’àrea o matèria que s’estigui impartint.
Els docents que atenen l'alumne saben que és possible proporcionar als alumnes d’origen estranger bastides de suport (ajuts a la comprensió i a l’expressió orals i escrites) per facilitar l'accés als continguts curriculars i com aplicar-les.
Els objectius de les activitats són clars i s’estableixen criteris per adequar-los a les necessitats dels alumnes.
S'aprofiten els recursos de les TAC com a suport i per personalitzar l'aprenentatge.
Llistes de comprovació
15
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions
Fase 2.3. Planificar i aplicar la intervenció didàctica des d’una perspectiva intercultural.
Sí No Observacions
A
Co
ncr
eció
d’e
stra
tègi
es d
idàc
tiq
ues
per
tre
bal
lar
la in
terc
ult
ura
litat
.
a. D
esen
volu
pam
ent
del
cu
rríc
ulu
m d
es d
’un
a p
ersp
ecti
va
inte
rcu
ltu
ral.
A l’hora de triar els materials didàctics (llibres de text, llibres de lectura, recursos audiovisuals…) es vetlla perquè aparegui reflectida la diversitat lingüística i cultural del centre i s’inclouen continguts relacionats amb cultures no europees.
Es disposa d’instruments pedagògics per desenvolupar l’esperit crític de tot l’alumnat respecte als elements culturals, tant els propis com els dels altres.
b. C
on
crec
ió d
’est
ratè
gie
s
incl
usi
ves
amb
rel
ació
al
trac
tam
ent
de
la d
iver
sita
t.
Es disposa d’estratègies per gestionar les manifestacions pròpies de la diversitat cultural a l’aula.
c. G
est
ió i
reso
luci
ó p
osi
tiva
de
con
flic
tes
der
ivat
s d
e le
s d
ifer
ents
man
ifes
taci
on
s
cult
ura
ls i
relig
iose
s.
En la resolució de conflictes, es preveu el treball relatiu al reconeixement de les diferències culturals i al respecte als valors compartits de la societat d’acolliment.
Les actituds o conductes que impliquin discriminació per raó d’origen es consideren especialment greus en les NOFC i s’intervé de manera immediata i amb fermesa per eradicar actituds i expressions discriminatòries i reaccionar davant de qualsevol acte de racisme o xenofòbia.
Llistes de comprovació
16
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions Fase 2.4. Planificar i aplicar el suport emocional, relacional i de pertinença de l’alumne/a.
Sí No Observacions
A
Co
ncr
eció
de
les
me
sure
s d
e su
po
rt p
er
do
nar
res
po
sta
a le
s
nec
ess
itat
s af
ect
ives
i
emo
cio
nal
s d
e
l’alu
mn
e/a.
Es disposa d’estratègies per canalitzar i tractar situacions de tensió emocional de l’alumnat (pors, tabús, dol migratori…).
B
Co
ncr
eció
de
les
me
sure
s
de
sup
ort
per
co
nst
ruir
un
a id
enti
tat
mú
ltip
le.
Es disposa d’estratègies i recursos per treballar el concepte d’identitat múltiple.
C
Co
ncr
eció
d’a
ctiv
itat
s
per
fo
men
tar
la r
elac
ió
amb
la r
esta
del
gru
p
clas
se. Es disposa d’estratègies pedagògiques,
materials i recursos per fomentar la relació entre l’alumnat.
D
Co
ncr
eció
d’a
ctiv
itat
s p
er f
om
enta
r la
par
tici
pac
ió e
n la
vid
a
esco
lar.
Da.
Act
ivit
ats
com
ple
men
tàri
es.
Es promou la participació de tot l’alumnat, especialment el més desfavorit, en les activitats complementàries.
Db
. Co
mis
sio
ns,
càrr
ecs
de
resp
on
sab
ilita
t,
òrg
ans
de
par
tici
pac
ió d
el
cen
tre.
Es promou la implicació de tot l’alumnat, especialment el més desfavorit, en els càrrecs de responsabilitat a l’aula (delegat/da, encarregat/da de material…) i en els òrgans participatius del centre.
Dc.
Act
ivit
ats
de
lleu
re
edu
cati
u.
Des de la tutoria es promou la participació de tot l’alumnat en activitats lúdiques, esportives i de lleure educatiu de l’entorn.
Llistes de comprovació
17
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions Fase 3.1. Fer el seguiment de l’alumne/a. Sí No Observacions
A
Val
ora
ció
tri
mes
tral
del
gra
u
de
do
min
i de
la ll
engu
a d
e
l’alu
mn
e/a
amb
rel
ació
als
niv
ells
del
Mar
c Eu
rop
eu
Co
mú
de
Re
ferè
nci
a.
Periòdicament (per exemple, un cop al trimestre), el tutor de suport fa una valoració del grau de domini de la llengua de l’alumne/a d’origen estranger d’acord amb els nivells del MECR.
B
Val
ora
ció
tri
mes
tral
del
gra
u
d’a
sso
limen
t d
els
ob
ject
ius
curr
icu
lars
de
les
àre
es o
mat
èrie
s
del
cu
rríc
ulu
m.
El seguiment i l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumne/a es fa conjuntament entre el tutor de suport i el docent responsable de l’àrea o matèria, a partir de la planificació dels aprenentatges que consta en el seu PI.
Els docents de les matèries no lingüístiques recullen informació i evidències amb relació als objectius proposats, tant dels continguts curriculars com de les produccions d’expressió, comprensió i interacció orals i escrites.
C
Rev
isió
de
la in
terv
enci
ó d
idàc
tica
en
fu
nci
ó
del
s re
sult
ats
de
les
valo
raci
on
s d
els
apre
nen
tatg
es d
e lle
ngu
a i c
on
tin
guts
.
A partir dels resultats de les avaluacions, de la recollida d’evidències i de l’observació, l’equip docent valora l’adequació de les activitats que es proposen a l’alumne/a i, especialment, dels suports i les bastides que es proporcionen per compensar la falta de domini del llenguatge acadèmic.
Periòdicament (per exemple, un cop al trimestre), l’equip docent revisa de manera sistemàtica el PI de l’alumne/a per fer un seguiment i, si s’escau, reconsiderar els objectius d’aprenentatge previstos.
Llistes de comprovació
18
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions Fase 3.2. Fer el seguiment del grau d’integració escolar i social.
Sí No Observacions
A
Val
ora
ció
tri
me
stra
l del
gra
u
d’in
tegr
ació
esc
ola
r.
El centre té procediments i instruments de seguiment establerts per determinar el nivell d’integració escolar (participació en la vida del centre, relació companys/es…) de l’alumnat i la informació que proporciona és compartida pels docents de totes les àrees.
Trimestralment, el tutor de suport i el tutor de l’aula ordinària fan una valoració del grau d’integració escolar de l’alumne/a.
B
Val
ora
ció
tri
mes
tral
del
grau
d’in
tegr
ació
so
cial
.
El centre té procediments i instruments de seguiment establerts per determinar el nivell d’integració social (participació, associacionisme, realització d’activitats extraescolars, arrelament al territori…) de l’alumnat i la informació que proporciona és compartida pels docents de totes les àrees.
Trimestralment, el tutor de suport i el tutor de l’aula ordinària fan una valoració del grau d’integració social de l’alumne/a.
A B
Val
ora
ció
tri
mes
tral
del
gra
u
d’in
tegr
ació
esc
ola
r
Val
ora
ció
tri
mes
tral
del
gra
u
d’in
tegr
ació
so
cial
.
En el butlletí de notes s’informa la família del procés d’integració escolar i social de l’alumne/a.
Llistes de comprovació
19
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions Fase 4.1. Afavorir la implicació de les famílies en el procés escolar dels seus fills i en la vida del centre.
Sí No Observacions
A
Pro
gram
ació
d’e
ntr
evis
tes
ind
ivid
ual
s am
b le
s fa
míli
es.
Es proporciona a les famílies d’origen estranger la informació sobre el centre (nom del director/a, telèfon, horari de visita) de manera clara i amb suport visual. Si encara és necessari, s’utilitzen els models de comunicació amb les famílies en la llengua familiar.
Es programen entrevistes individuals amb les famílies d’origen estranger per traspassar la informació del butlletí de notes trimestral.
B
Pla
nif
icac
ió d
’act
uac
ion
s p
er
fom
enta
r la
co
resp
on
sab
ilita
t i
el c
om
pro
mís
fam
ília
i esc
ola
.
S’utilitzen les addendes de la carta de compromís educatiu per fer el seguiment escolar, personal i social de l’alumnat i acordar els compromisos amb les famílies.
C
Pla
nif
icac
ió
d’a
ctu
acio
ns
per
fom
enta
r e
ls v
incl
es
emo
cio
nal
s en
tre
les
fam
ílies
i l’e
sco
la.
Hi ha disponibilitat i es promouen espais d’interrelació entre famílies per millorar-ne la integració en la vida del centre, especialment les famílies d’origen estranger.
D
Info
rmac
ió a
les
fam
ílie
s
sob
re le
s m
esu
res
de
sup
ort
, aco
mp
anya
men
t
i fo
rmac
ió.
Es disposa de mecanismes de suport entre iguals per acompanyar les famílies d’origen estranger en la integració escolar i social.
S’informa les famílies dels diferents ajuts escolars i/o educatius.
Llistes de comprovació
20
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions
Fase 4.2. Promoure l’ús dels recursos que proporciona l’entorn per afavorir l’èxit educatiu, l’ús de la llengua catalana, l’educació intercultural i l’arrelament al territori dels alumnes d’origen estranger.
Sí No Observacions
A
Dif
usi
ó d
e le
s as
soci
acio
ns
juve
nils
i
enti
tats
de
lleu
re d
e l’e
nto
rn.
Es dóna a conèixer a l’alumnat i a les seves famílies les entitats i activitats que proporciona l’entorn (associacionisme, suport escolar…).
B
Pro
mo
ció
de
la p
arti
cip
ació
del
s al
um
nes
d’o
rige
n e
stra
nge
r en
les
acti
vita
ts
d’a
sso
ciac
ion
ism
e ju
ven
il i e
nti
tats
de
lleu
re d
e l’e
nto
rn.
El centre i les entitats del lleure educatiu de l’entorn promouen la participació de tot l’alumnat en aquestes entitats i programen actuacions conjuntes.
C
Imp
uls
de
la in
tera
cció
en
tre
tot
l’alu
mn
at e
n le
s ac
tivi
tats
ext
raes
cola
rs i
del
lleu
re e
du
cati
u.
Es fa el seguiment dels alumnes que participen en activitats i entitats que proporciona l’entorn.
Llistes de comprovació
21
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Actuacions
Fase 4.2. Promoure l’ús dels recursos que proporciona l’entorn per afavorir l’èxit educatiu, l’ús de la llengua catalana, l’educació intercultural i l’arrelament al territori dels alumnes d’origen estranger.
Sí No Observacions
D
Pla
nif
icac
ió d
’act
uac
ion
s d
e
reco
nei
xem
ent
de
les
llen
güe
s
fam
iliar
s d
els
alu
mn
es
i la
div
ersi
tat
lingü
ísti
ca i
cult
ura
l. Tant en els espais comuns com a les aules es
visualitza clarament i de manera positiva la cultura de tots els alumnes i les llengües que coneixen, tant les curriculars com les no curriculars.
S’informa les famílies d’origen estranger sobre cursos presencials o a la xarxa que els facilitin l’aprenentatge de les llengües d’origen.
E
Pro
mo
ció
de
l’ús
de
la
llen
gua
cata
lan
a en
les
acti
vita
ts e
xtra
esc
ola
rs
i els
esp
ais
info
rmal
s
del
cen
tre.
S’informa les famílies d’origen estranger sobre cursos presencials o a la xarxa que els facilitin l’aprenentatge de la llengua catalana.
Es fa el seguiment sobre l’ús de la llengua catalana en les activitats extraescolars.
F
Det
erm
inac
ió
del
su
po
rt
esco
lar.
El centre participa en grups de treball d’àmbit comunitari interprofessionals (en el marc dels plans educatius d’entorn o altres programes socioeducatius).
22
S U P O R T L I N G Ü Í S T I C I S O C I A L E N A U L E S M U L T I L I N G Ü E S
Referències i bibliografia
Coelho, E. (2013): Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe. Una enfoque práctico. Barcelona:
Horsori Editorial.
Coelho, E. (2005): Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals. Una aproximació integrada.
Barcelona: Horsori Editorial.
Coelho, E. (2007): “How Long Does It Take?”. Inspire. Ontario Ministry of Education.
http://eslc.teachers.ab.ca/SiteCollectionDocuments/conference/AnnualConference2008/Coelho_H
ow%20Long%20Does%20It%20Take.pdf
Ontario Ministry of Education (2009): Policy Statement and Guidelines on the Admission,
Welcoming, and Support of Students in Frenh-Language Schools in Ontario.
http://www.edu.gov.on.ca/eng/document/policy/Admission.pdf
Booth, T. Ainscow, A. (2004): Índex per a la inclusió. ICE UB.
http://www.xtec.cat/monografics/inclusio/index.html
Sabariego, M. (2002): La educación intercultural ante los retos del siglo XXI. Bilbao: Editorial Desclée
de Brouwer.
