L’escola de Chicago: la llavor del funcionalisme

Chicago era al principi un poble agrícola i ramader a la vora del llac Michigan. El 1871 fou destruït per un incendi i es va haver de reconstruir per complet. Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, la qual, degut a la manca de sòl i als elevats preus d’aquest, va originar els característics gratacels.

L’arquitecte més destacat fou Louis Sullivan.

Louis Sullivan (Boston, 1856- Chicago, 1924)

Sullivan és considerat per molts el pare dels gratacels moderns. Es considerat l’arquitecte més rellevant de l’Escola de Chicago. Estudià arquitectura a Massachusets i a París on rebé la influència del decorativisme modernista.

Començà treballant a Boston, però el 1873 es traslladà a Chicago, on es produí un boom constructiu després del gran incendi de 1871.El 1879 s’associà amb Dankmar Adler, i inicià l’època més productiva de la seva carrera. Sullivan s’encarregava bàsicament dels dissenys arquitectònics. En aquesta empresa treballà Frank Lloyd Wright, el qual sempre reconegué la gran influència de Sullivan en la seva obra. Sullivan i Adler varen construir més de cent edificis. Treballaren sobretot a Chicago, però la seva fama s’estengué per altres ciutats americanes on reberen nombrosos encàrrecs.

Dankmar Adler

Louis Sullivan

Els projectes de gratacels de Sullivan amb estructures de ferro i formigó convertiren aquesta tipologia d’edificis en el símbol arquitectònic dels EE.UU. de l’últim terç del segle. Els seus edificis foren sobretot comercials.

Sullivan mantingué elements decoratius dels modernisme, tot i que per a ell el més important era la funció de l’edifici (“La forma segueix la funció”).

Security Bank de Owatonna (Minnesota, 1908)

L’escola de Chicago

L’arquitectura dels EE.UU. va seguir fins la segona meitat del segle XIX les pautes dictades a Europa. Poc després, l’augment continuat de les seves ciutats els va dur a cercar noves solucions arquitectòniques. L’exemple més clar d’això fou la reconstrucció de Chicago, arrasada per un incendi el 1871. Aquí va néixer l’Escola de Chicago.

Els magatzems Carson, Pirie & Scott foren l’última gran obra de Louis Sullivan (1856-1924), principal arquitecte d’aquesta escola.

http://en.wikipedia.org/wiki/Louis_Sullivan

Per Sullivan cada construcció era una figura urbana. Així els grans edificis, en lloc de frenar la vida urbana, la intensifiquen i dinamitzen, ja que l’espai interior (avingudes, carrers, voreres...) continuen en el vestíbul, ascensors, escales i oficines.

Característiques generals

A la majoria dels edificis de l’Escola de Chicago, trobem diversos elements comuns que podem considerar com a característiques generals d'aquesta Escola:

• Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària.

2. Ús del pilar de formigó com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós.

3. Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que ja no seran necessaris els anomenats murs de càrrega)

4. Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica)

5. Desenvolupament de l’ascensor elèctric

6. Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals.

Wainwright BuildingSt. Louis, Missouri, 1891

Auditorium Building, Chicago (1886-1890)Aquest constava d’hotel, oficines i teatre,l’acústica del qual el convertí en una obra modèlica

Prudential Building, També conegut com Guaranty Building, Buffalo, New York, 1894

Union Trust BuildingSt. Louis, Missouri, 1910

Documentació general

Títol: Magatzems Carson, Pirie, Scott.Autor: Louis Sullivan (Boston 1856- Chicago, 1924)Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903-1904)Tipologia: civilMaterials: formigó, ferro i vidre.Estil: escola de ChicagoLocalització: Chicago (EUA)

Magatzems Carson, Chicago, 1899-1904

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Els magatzems Carson estan sostinguts per un esquelet format per els nous materials, com el formigó armat (creació francesa del 1880), les característiques del qual són: més comprensió i plasticitat (capacitat d’adaptar-se als motlles on s’aboca) i més resistència al foc, cosa imprescindible en els edificis del moment. Això forma una estructura interna de ferro que permet fer edificis molt més alts, obrir-hi grans finestres i dissenyar els interiors lliurement, sense dependre de murs de càrrega.

Un altre element molt important, l’ascensor elèctric, fou construït per Siemens l’any 1887.

La façana

Aquesta presenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edifici, formada per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana.

Dues bandes de rica ornamentació de ferro fos.

La resta de plantes segueixen una construcció cel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix un ritme de finestres horitzontals. Aquestes són més baixes a la part superior, i estan separades per una geomètrica estructura de formigó.

La part superior es tanca amb una coberta plana.

Sullivan resol el trencant de la cantonada aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, amb una decoració molt més exagerada en la part baixa.

Als vitralls que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure els noms dels magatzems

L’ornamentació de ferro fos és naturalista, feta de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els aparadors

Les portes del pavelló circular permeten un a perfecta interrelació de l’interior amb l’exterior, havent-hi continuïtat entre carrer i vestíbul

La façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment deixar entrar la llum.

Elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades horitzontalment i coincidint amb l’estructura de muntants i jàsseres.

L’horitzontalitat li dóna poca sensació d’alçada, tot i tenir 10 pisos, cosa que li permet una major adaptació visual a l’entorn.

L’ornamentació de la façana és escassa en la resa de l’edifici. Només la cornisa i el capitell de les columnes presenten una suau ornamentació geomètrica.

L’interior

L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fóra, formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, on no sobra ni falta res. Així, cada part reflexa la funció a la qual està destinada: “La forma segueix a la funció” era una de les teories de Sullivan.

La llum és un element predominant en tot l’interior

La planta és lliure, només columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espai

http://www.flickr.com/photos/urbanoasis/387656971/in/set-72157594531183327/

Entorn i integració urbanística

Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins el districte comercial de Chicago, zona històrica que fou inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA el 1998.

La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció la ciutat després l’incendi del 1871, la qual significà un canvi de costums i la centralització de les activitats econòmiques i administratives a la City, lloc que concentrava els negocis al centre de la ciutat. És la part associada als grans magatzems i al comerç, i el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.

Interpretació: Significat i funció

Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre altres.

Es consideren una de les construccions més importants de Louis Sullivan i també un des edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Són un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan (La forma segueix la funció)

Aquests magatzems donen una doble lliçó d’arquitectura: l’articulació d’un interior ampli i la disposició d’unes façanes obertes que contribueixen a fer l’interior encara més espaiós, aportant-li llum natural. Per alguns aquest edifici és un gratacels apaïsat el qual organitza a la perfecció els seus volums. Sullivan aconseguí que la seva idea rectilínia no es trobés alterada per la torre central, la qual s’articula en el ritme del conjunt i s’adapta a les formes que l'abracen pels dos costats. Són un autèntic antecedent dels magatzems actuals, i són també un clar antecedent del racionalisme arquitectònic posterior.

Torre central Idea rectilínia

Façanes obertes

Models i influències

Sullivan manté formes ornamentals influïdes pel modernisme, que conegué en la seva visita a París, l’edifici recull l’essència de les innovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupades entre 1875 i 1905.

Utilitzà els nous materials (formigó, ferro i vidre) i inicià la construcció de gratacels, fent que el seu plantejament, segons el qual la forma està condicionada per la funció, es trobi en l’arrel del funcionalisme europeu posterior, en el qual destacaren Adolf Loos i Le Corbusier.

Adolf Loos Haus, VienaLe Corbusier - Villa Saboye (1929)

Influència a Catalunya

Tot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb el gust pel manteniment patrimonial o d’estils anteriors, a Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de la Via Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall entre el modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Amb tot, ni l’alçaria ni el tipus de construcció s’apartaren de les línies convencionals.

Josep Domènech Mansana, Edifici de Sindicats