Sessió 5. com és que hitler arriba al poder

11

Transcript of Sessió 5. com és que hitler arriba al poder

La República de Weimar: sorgida de la Primera Guerra Mundial, es

caracteritza per la seva debilitat política:

• Alemanya havia hagut d’acceptar el Tractat de Versalles

• Context: crisi econòmica, misèria i atur.

• Govern de coalició de forces moderades

– Auge dels partits més radicals de l’oposició:

– Comunistes Moviments revolucionaris d’esquerra revolució

obrera

– Feixistes (amb grups paramilitars) No accepten les condicions

imposades a Versalles i exploten discurs nacionalista.

– Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP)

• Efectes socials de la crisi econòmica. Després del crack del 29:

– Empreses nordamericanes retiren inversions s’atura el crèdit

Tancament d’empreses Increment de l’atur (6 milions el

1932)

– Augmenta el descontentament i la tensió social

• Ensorrament de les forces moderades (SPD i centredreta),

incapaces de gestionar la crisi.

• Increment del suport popular al partit comunista (KPD) i al partit

nazi (NSDAP).

• Els grans financers i industrials alemanys donen suport i ajuts

econòmics al partit nazi (NSDAP) Objectiu: aturar la possibilitat

d’una revolució social

Cartell electoral NSDAP, 1932

Cartell electoral KPD, 1932

Neix a Àustria al 1889

Soldat durant la Primera Guerra Mundial, amb l’exèrcit alemany

No accepta la derrota alemanya i les condicions de pau imposades

Al 1920 s’uneix al Partit Nazi (NSDAP)

Al 1923 lidera un intent de cop d’estat, és detingut i empresonat

1925 escriu Mein Kampf on expressa:

• El menyspreu per la democràcia

• El seu odi al comunisme

• Defensa l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un

gran imperi alemany (Reich)

Benito Mussolini:

“Nosaltres representem un principi nou al món. L’antítesi

pura i definitiva de tot el món sorgit dels ideals de 1789”

Quins eren els ideals de 1789?

Quins devien ser els ideals del feixisme?

Culte al lideratge :

• Líder amb un gran carisma i capacitats oratòries.

• Sap convèncer als seguidors (i a les masses) amb un discurs

agressiu i violent.

• Es presenta com un salvador. Se li deu obediència: ningú pot

qüestionar-lo.

Demagògia i propaganda:

• Discurs que deforma la realitat, la simplifica culpabilitza a

determinats sectors de la societat

• Discurs repetitiu, acaba sent acceptat com una veritat.

Culte a la violència:

• Organitzacions paramilitars: exerceixen la violència i el terror.

• La importància dels símbols: himnes, banderes, uniformes...

Anticomunisme: es presenta com una garantia d’ordre davant la

possibilitat de revolució social.

Racisme i persecució de les minories

Míting del partit nazi, Nuremberg 1935 Cartell de les forçes d’assalt: SACartell anticomunista

Totalitarisme :

• L’estat regula i controla tots els aspectes de la vida

• La ideologia feixista impregna la societat.

• Tota discrepància és perseguida i eliminada.

Exaltació de l’estat per damunt l’individu:

• No hi ha espai per a les llibertats individuals.

• L’individu s’ha de limitar a obeir les normes imposades

Expansionisme i militarisme:

• L’exaltació de la superioritat nacional

• Voluntat de conquesta i imperialisme.

Cartell nazi, Visca Alemanya

CRONOLOGIA

• Eleccions novembre del 1932:

• Els nazis guanyen les eleccions obtenint 196 diputats

• Són la primera força al parlament, però sense majoria.

• Gener del 33: amb el suport dels conservadors, Hitler és

nomenat Canceller d’Alemanya

– La burgesia alemanya pressiona als conservadors perquè donin

suport a Hitler i aquest sigui canceller.

– Els conservadors pensaven poder moderar les postures de Hitler i

els nazis.

• Febrer de 1933:

Incendi del Reichstag (Parlament)

– Se li atribueix a l’anarquista holandès Marinus van der Lube

– Els nazis acusen els comunistes de l’incendi Els

comunistes són perseguits i empresonats :

• Març de 1933 :

• Noves eleccions.

- El Partit Nazi obté el 44% dels vots

- Es porten a terme en un clima de violència i intimidació de les

milícies nazis cap a l’oposició.

Incendi del Reichstag, 1933