SEMBRA ESPERANÇA - Document Marc€¦ · LEMA DE L’ANY 13-14 Maristes SEMBRA ESPERANÇA -...

LEMA DE L’ANY 13-14 Maristes SEMBRA ESPERANÇA - Document Marc

1

ÉS UNA RESPOSTA A… En els temps que vivim i essent conscients de la realitat més propera, el lema SEMBRA ESPERANÇA vol ser un missatge positiu per a les persones. Una resposta a la realitat que viu el nostre entorn més proper, condicionada per la crisi economicosocial i les injustícies que se’n deriven. Una resposta a la necessitat i a la recerca de sentit de la vida amb tots els projectes, conviccions, decisions, creences… La capacitat que tenim les persones per poder aconseguir els somnis que ens proposem malgrat les dificultats. Una resposta per tornar a l’Evangeli genuí i així donar una bona notícia. Una resposta d’amor, justícia i pau a les persones. El fet de contagiar esperança en el nostre entorn pot ser un punt de partida per començar a transmetre positivitat i compromís cap al món, creient que és possible que algun dia les dificultats esdevinguin oportunitats.

EL GEST DE SEMBRAR

«Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el

seu camp.» (Mt 13,24)

És un gest actiu que ens convida a no quedar-nos parats i a comprometre’ns. Cal saber i decidir quan és el millor moment per sembrar i quin tipus de llavor és la idònia. El temps que vivim ens empeny a saber que ARA és un bon moment. És un gest senzill que ens demostra que una petita acció pot arribar a esdevenir quelcom més gran. Comporta que siguem més constants en els nostres gestos quotidians d’amor, pau, servei i justícia. Les petites accions de cada dia són una oportunitat per sembrar i provocar petits canvis que, malgrat que siguin petits, contribueixen a millorar el nostre món.


2

És un gest que implica VIDA. Sembrem perquè hi hagi vida. Tenim l’esperança que la llavor arrelarà i donarà fruit. Donar bones notícies, ser portadors de pau i esperança per a les persones que tenim al voltant dóna més sentit a les nostres vides. Ajudar a créixer, cuidar, posar-nos al servei de l’altre i prioritzar la dignitat humana són gestos d’Evangeli que ens alliberen i ens fan sentir més vius i plens. És un gest gratuït. Quan el sembrador sembra, no espera res a canvi. El més important és sembrar, fins i tot sabent que pot ser que no tot el que sembri acabi germinant. L’acció de compartir, donar i sortir cap a fora no imposa cap condició de retorn, sinó la gratuïtat, la solidaritat i el compromís. No ho fem per ser millors ni més importants, sinó perquè, a poc a poc, volem contribuir a la construcció del Regne que Jesús somiava.

QUÈ VOLEM SEMBRAR? (Mc 4,26-34) «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.»

BONES LLAVORS Que esdevenen canvi a petita o gran escala. Que despleguen des de dins cap enfora tota la seva potencialitat i vida. Les llavors cauen a terra i germinen lliurement per esdevenir una planta que donarà fruit.

ALLÒ ESSENCIAL I VITAL Sense llavor no hi ha vida. Però tampoc hi ha vida si no es cuida, si la terra no és bona i l’aigua no la rega. Què és allò essencial a les nostres vides que ens fa créixer, viure i ser feliços? Quins són els valors essencials que no hem de descuidar i que ens fan més humans i més persones?

ESPERANÇA Missatges, paraules i gestos que donen llum i sentit a les nostres vides…


3

SEMBRAR

(Mt 13,31-32) «Els proposà encara una altra paràbola: “Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.”» Hem d’abonar, regar i cuidar les nostres llavors. Hem de treballar l’ESPERANÇA. La petita llavor esdevindrà un arbre gran i no només per donar fruit, sinó perquè els ocells s’hi sentit acollits i reposin a les seves branques. Marcel·lí Champagnat és un clar exemple de sembrador. Ell, amb el seu esforç i amb la seva perseverança, va fer realitat un somni que avui s’estén en diferents llocs i realitats del món. Entorn d’una petita taula, juntament amb els primers germans, van fer comunitat a La Valla i van començar a educar els infants i joves necessitats d’un poblet de la França del segle XIX. La petita llavor que va sembrar va esdevenir una casa més gran amb L’Hermitage. L’arbre ha crescut i avui les seves branques són les diferents comunitats, obres i presències d’arreu del món, on nosaltres ens sentim acollits i part activa del seu projecte esperançador en favor dels més petits i necessitats. Sembrarem i no sempre trobarem el fruit que esperem. El més important és l’acció de sembrar gratuïtament i compartir el bo i millor de nosaltres mateixos; per això, hem de tenir cura del nostre interior com si fos un jardí que hem de regar cada dia i del qual hem de treure les males herbes. Si el jardí del nostre cor està a punt, tothom hi tindrà cabuda i cada dia serà més ric i bell. Això ens farà més grans, com l’arbre. Igual que els ocells, les persones trobaran esperança i sentit en nosaltres. I també hem de tenir cura del nostre jardí exterior, hem de sembrar gestos i paraules d’esperança perquè cada dia puguem fer que el nostre entorn sigui un jardí més bo on viure i gaudir de la VIDA.


4

ESPERANÇA És esperar que un futur millor pot ser possible: un altre món és possible, una altra Església és possible. És un retorn als valors més essencials i humans. El temps de crisi implica desesperança. Hem de buscar el que realment dóna esperança: humanitat, amor, família, bondat… És situar-nos de manera positiva davant la realitat buscant signes d’esperança en el nostre entorn proper. Amb una mirada profunda, mirant a fons la realitat i les persones. Vivint la vida des de la profunditat i no des de la superficialitat. És donar valor a la paciència i acceptar el temps, el ritme de les persones, els processos i els esdeveniments de la vida. És sentir-nos partícips del projecte de Jesús, el Regne de Déu que és possible avui. És saber que és possible aconseguir els somnis personals malgrat que el camí sigui llarg i difícil.

Sembrar esperança és ser portadors de l’Evangeli que allibera i mostra horitzons nous de pau i felicitat. Sembrar esperança ens obre al sentit profund d’esperar activament amb un estil utòpic. El cristià, per essència, ESPERA activament un món nou, un temps nou. Jesús ens convida a viure en aquesta clau d’esperança, a fer de la nostra vida un advent constant. És en Maria on trobem l’exemple d’esperança, amb el seu acompanyament silent però constant, amb la seva espera activa. És a través de la seva espiritualitat i manera de ser i fer que descobrim que un altre sistema, una altra societat i un altre món són possibles. Com a seguidors de Jesús, ens sentim responsables de l’esperança, de l’arribada del Regne que avui ja estem construint.


5

Hi ha dies en que sembla impossible

que la vida sigui com havíem somiat.

Fa mesos que llegeixo en el teu somriure

un missatge de tristesa amagat.

Els diaris col·leccionen males notícies

i al carrer hi ha gent que no aixeca el cap

els rics que s’embutxaquen mentre d’altres desesperen,

els rius d’indignació van desbordant...

Ens cal trobar respostes, una petita escletxa,

un brot de Bona Nova, abraçar les pors i obrir finestres

UN TEMPS PER L’ESPERANÇA I CREURE EN LA UTOPIA

UNA NOVA MIRADA CAP A L’HORITZO QUE ENS CRIDA

TREURE DE DINS A FORA LA LLUM QUE ENCARA ÉS VIVA

I FER D’AQUESTA TERRA UN RACÓ DE BONDAT I VIDA

ES TEMPS DE SEMBRAR

SEMBRA ESPERANÇA... (x3)

Els gestos més senzills de cada dia

esdevenen noves llavors que germinaran.

La vida que es contagia, arrela i es fa més plena,

l’Evangeli es fa més viu a les teves mans.

Sembradors que no esperen res a canvi

un do solidari amb gratuïtat

i a poc a poc s’aixeca, constant i sense pressa

aquell regne que Jesús havia somiat

Ens cal retornar a l’essència, que il·lumina i ens fa créixer,

missatges i paraules que humanitzen i ens fan veure-hi clar...

En Marcel·lí trobem un clar exemple de bon sembrador

esperançat com la bona mare, el seu somni viu arreu del món

Com aquell gra petit de mostassa que un home va sembrar

Ja ha començat el canvi, des del fons del nostre cor

Nova vida naixerà!


6

El cartell vol mostrar que es

sembra esperança en tot acte que

sigui transformador i tot acte que

sigui creador. Déu pare crea el

món i en el cor de les persones hi

trobem l’esperança que ens mou

a fer actes d’amor i servei a

l’altre i al món. Es mostra a Déu

com a sembrador de la Terra d’on

sorgeix el cor que és el que dóna

sentit a l’existència humana. Déu

posa la llavor de Jesús a la Terra.

Els diferents elements del pòster

ens ajuden a interpretar,

contemplar i reflexionar entorn al

lema SEMBRA ESPERANÇA.

SUGGERÈNCIES DE REFLEXIÓ MITJANÇANT ELS DIFERENTS ELEMENTS DEL PÒSTER

LES MANS DE DÉU PARE I MARE:

Cadascuna de les dues mans són diferents amb la idea d’un Déu Pare i Mare. La mà de l’esquerra es

dibuixa amb formes més masculines i la mà de la dreta amb formes més femenines. Déu Pare i

Mare com a presencia amorosa que sosté el món amb les mans. És l’amor de Déu qui nodreix el

món i la seva existència.

UN COR QUE SURGEIX:

Aquest Déu Pare i Mare és creador del món i del fons del cor de cada persona sorgeix l’ESPERANÇA.

EL COR DE DÉU:

És l’amor de Déu el motor de la vida. És mitjançant Jesús que s’encarna aquest amor. Ell ens mostra

el rostre humà de Déu. Tots som un, fills d’un mateix pare i mare. És l’amor qui engloba el sentit

vital de la nostra existència. És en Jesús i a través del compartir que trobem a Déu.


7

UN MÓN QUE ES PARTEIX/UN MÓN QUE COMPARTEIX:

Com el pa que és fruit de la mateixa terra. El gest de compartir és una mostra d’amor i d’esperança

vers un nou món. Un món on el nord i el sud no existeixen, amb igualtat d’oportunitats. On no hi ha

diferències, on la diversitat cultural, ètnica i religiosa esdevé una oportunitat d’enriquiment.

DE LA FOSCOR CAP A LA LLUM:

La part inferior té un fons negre que podria fer referència a la situació de crisi actual en diferents

àmbits. Moments de foscor en les nostres vides que han d’esdevenir una oportunitat de

transformació i de creixement. La part superior més clara i lluminosa, vol simbolitzar l’esperança i

llum que ha de venir. Un nou demà és possible. El regne que Jesús somiava pot ser possible.

L’esperança ens aporta llum a les nostres vides. És mitjançant els gestos de fraternitat que donem

més vida a l’altre.

EL SOL NAIXENT:

Un nou demà és possible. Simbolitza l’esperança per la humanitat fonamentada en l’amor

incondicional, justícia, gestos de servei, compartir. Un entorn ple de bondat i vida. S’il·lumina i ens

guia cap a un horitzó utòpic i somiador en el que avui ja estem en camí. El regne de Déu ja ha

començat i cadascú de nosaltres ja hi som implicats.

Petits gestos d’ESPERANÇA

En cada un dels nostres gests altruistes, generosos, compromesos, es sembra esperança per un nou món,

una nova creació de la que en formem part. Aquests petits gests els descobrim en cadascun dels petits

dibuixos i escenes distribuïdes dins del món en el que els protagonistes són les persones que amb aquesta

forma d’entendre la vida donen els fruits d’esperança. En cada gest representat en els dibuixos hi trobem el

cor que simbolitza la presència de Déu en cada acte de creatiu i transformador, és a dir, “Creativador”.

Plantar un arbre: contribuir a renovar la creació, esperança pels fruits, respecte per la Natura, sentir-se part de la creació de Déu.

Reciclar: per un món més net, més agradable. Posar en pràctica el compromís de conservar el que tenim i que és un regal per a tothom.

Ajudar: oferir a l’altre el que necessiti. Dignificar la vida dels qui no en tenen. És donant que es rep realment. Oferir acompanyament a les persones que caminen soles.


8

Acompanyar: és estar present des de diferents àmbits (esport, classe, grups juvenils, obres socials) per tal d’ajudar a créixer integralment i fer camí amb l’altre ajudant-los a trobar sentit a la seva vida. Fer-se present enmig dels infants i joves. Fer comunitat i viure la fraternitat és una manera d’acompanyar i sentir-se acompanyat.

Amistat: que sigui la base de tota relació humana en els diferents estats la vida

Contemplar la natura: aprendre a gaudir de la natura en l’admiració de la bellesa que trobem a la Natura. Allà hi trobem Déu i admirem la seva creació com un regal. Alegrar-se i agrair el fet de sentir-nos part d’ella.

Apropar-nos a Jesús: És en Jesús on trobem la referencia d’esperança. Déu ens ofereix a Jesús com a llavor que sembra esperança en les nostres vides. Ens apropem a ell en totes les accions esperançadores, mitjançant la pregària, la vida compartida, els gestos de servei, l’atenció als més necessitats…

Construir el regne de Déu: el compromís per la Pau, per les causes dels qui no tenen veu, per la protesta social i ciutadana davant de les injustícies actuals, fent grup, fent església amb les organitzacions que contribueixen a construir un Regne de justícia i amor. El que Jesús anomenava el “Regne de Déu”

Descobrir la nostra interioritat: és descobrint la nostra interioritat que ens podem conèixer millor a nosaltres mateixos, les nostres capacitats i limitacions. Aprendre a estimar-nos per tal de poder oferir més estimació i bondat als altres. Treure de dins a fora la llum que és viva. En el nostre món interior hi trobem esperança i sentit vital.

Família: l’escenari on s’aprenen els valors fonamentals i vitals. Són possibles la vida comuna, la tendresa, l’amor incondicional. Com projecte de vida. La vida de família ha de ser Font d’esperança, recolzament i fraternitat.

SEMBRA ESPERANÇA - Document Marc€¦ · LEMA DE L’ANY 13-14 Maristes SEMBRA ESPERANÇA -...

Documents

Transcript of SEMBRA ESPERANÇA - Document Marc€¦ · LEMA DE L’ANY 13-14 Maristes SEMBRA ESPERANÇA -...