Verdesperança

INTRODUCCIÓ

Hem escollit aquest tema perquè pensem que són molts els nens que han de enfrontar-se a molts problemes, com poden ser el sacrifici per una família. És un relat dirigit a persones de totes les edats.

-Tema: explotació infantil, pobresa, falta de recursos.

-Nathalia Lara i Carlota Cerrillo

La Shaira té deu anys, i viu a Sudan. Té quatre germans, i el seu germà gran, l’Abdou, treballa durant tot el dia amb el propòsit de poder seguir vivint.

La Shaira, com tots els nens, té un somni. Sempre ha volgut veure món, però en particular li agrada la natura, aquella natura verda i meravellosa que no coneix, que li és familiar i alhora desconeguda, on se sentiria a gust i al mateix temps estranya.

Tot i que és una noia molt obedient i treballadora, la Shaira desitjaria treure’s aquell enorme mocador i poder passejar-se nua, entre les flors i les papallones.

Per desgràcia, els somnis pertanyen a una realitat diferent, imaginària, i la Shaira avui ha d’anar a recollir blat. La jornada serà eterna i dura, però ella se sent molt afortunada de poder treballar, ja que així pot ser útil a la seva familia.

Són les set de la tarda, i la Shairatorna a casa. Com havia previst, el dia ha sigut molt dur, i ara troba a faltar a la mare. Plora, plora molt. Tot i que sap que és inútil, continua plorant. Llavors, el seu pare la pega, li diu que no arribarà enlloc sent tan dèbil.

Però la Shaira sap que els seu pare és el més dèbil de tots. Ho sap, tots ho saben. El pare no en té ni idea del que significa estimar, pensa la nena, espantada. El seu germà gran, l’Abdou, ho ha vist tot, no s’ho pensa dues vegades i intervé en la disputa.

L’Abdou estima molt a la Shaira i aquest amor es mutu. Per la Shaira, el seu germà gran és l’únic que ha estat veritablement en tots els moments que ella el necessitava, tant bons com dolents. És l’única persona que la comprèn.

L’Abdou parla amb el pare i consola a la seva germana. Li diu que no faci cas al pare, que està desesperat per la situació en la que es troben. Li diu que ell sap que ella és forta, molt forta, potser fins i tot la més forta de tots.

Seguidament s’abracen, sense dir res més. Ell sap que la Shaira el necessita al seu costat més que mai. Aquella abraçada significa molt per ella, li dóna les forces que li falten i és en aquell moment quan li ve el record que tant l’angoixa, aquella imatge que la porta al passat, la seva mare.

Un nou dia comença, la Shaira com sempre amb un somriure davant de tot el patiment se’n va a treballar. En arribar veu al seu pare caigut a terra, l’aixeca i veu que està dèbil, malalt. El porta al llit i li diu que no pateixi, que no serà res greu. Ella ha de carregar amb tot, com sempre, però no li fa res perquè sap que ho fa per la seva família.

Ja és de nit i torna l’Abdou. La Shaira pensava que la seva vida no podia anar a pitjor, però no és així.

L’Abdou li explica la mala situació que hi ha a la feina i li diu que l’han fet fora. Es crea un ambient tens, l’instint de superació sobrevola la cambra.

La Shaira comprèn que és el moment de fer el seu estimat viatge, tot i que no sigui per els seus somnis sinó per ajudar a la seva família. Pot ser no està preparada, però no li queda més remei.

S’escapa a la nit, no fa soroll i la seva única pertinença és un mocador amb un petit tros de pa al seu interior.

No pot negar que està espantada, però surt de la casa i es posa en camí cap a la capital.

Al camí es troba amb una petita dificultat, hi ha soldats per tot arreu i una nena tota sola per allà no és el més convenient. La Shaira baixa el cap i passa amb velocitat sense fer-se notar, està atemorida però continua endavant sense pensar-ho.

De sobte, li sembla veure un cap verd a la llunyania. No sap si és la seva imaginació o és real, però això la fa anar més ràpid. Aquesta imatge li ha donat més esperances i segueix el seu camí.

Decideix apropar-se, és real, ho ha aconseguit, es troba envoltada per papallones, no hi ha ningú. Està vivint el seu somni, no s’ho pot creure i ara només li queda un pas. Es treu el mocador i per fi és lliure.

Va arribar a la capital fa tres dies, va trobar les medicines pertinents pel seu pare. El seu germà va trobar un nou treball i el pare es va recuperar.

La Shaira havia complit el seu somni, era feliç.

FI NATHALIA LARA

CARLOTA CERRILLO