Semblava de seda i altres contes

7
Semblava de seda i altres contes Mercè Rodoreda

description

Semblava de seda i altres contes. Mercè Rodoreda. Mercè Rodoreda. Biografia: Barcelona , 1909 Etapes Títols coneguts. Semblava de seda. Resum de l’obra -És un recull de contes Estil -Monòleg interior -Diàleg -Personatges. Contes. Ada Liz En una nit obscura - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Semblava de seda i altres contes

Page 1: Semblava de seda i altres contes

Semblava de seda i altres contes

Mercè Rodoreda

Page 2: Semblava de seda i altres contes

Mercè Rodoreda

Biografia:

Barcelona, 1909

Etapes

Títols coneguts

Page 3: Semblava de seda i altres contes

Semblava de seda

•Resum de l’obra

-És un recull de contes

•Estil

-Monòleg interior

-Diàleg

-Personatges

Page 4: Semblava de seda i altres contes

Contes1. Ada Liz2. En una nit obscura3. Nit i boira4. Orleans, 3

quilòmetres5. Viure al dia6. Pluja7. El billet de mil8. Rom Negrita9. Paràlisi10.Semblava de seda11.El parc de les

magnòlies

Page 5: Semblava de seda i altres contes

Contes triats

oEl parc de les magnòlies:

ESTUDIANT: Com et dius?MARTA: Marta. I tu?...ESTUDIANT: Oh, jo…(Torna a abraçar-la i la besa.) No tinc nom.

(Mentre están abraçats entra MARIA, es queda una estona mirant-los; plena de ràbia, se’ls acosta i els pega.)

MARIA (cridant): No vull que us estimeu! No vull que us estimeu!

Page 6: Semblava de seda i altres contes

oEl bitllet de mil Caminava de pressa amb el billet plegat a la mà. Una glopada de

líquid li pujà de l’estómac al coll, tan àcida que li va fer tancar els ulls. Respirava amb la boca tancada, profundament. Va entrar al pis. Se sentia olor de sofregits: devia venir del celobert. Va ficar el bitllet a dintre d’un sobre i el va clavar amb quatre xinxetes sota el darrer calaix del armari del mirall. Amb la mà es va tocar la galta: bullia. Mirava la paret fixament: mai no s’havia adonat que els rams del paper tinguessin la vaga forma d’un cigne. El muscle de la cama li tornava a palpitar. “I ara què?”...

oSemblava de seda Al matí estava mig malalta; anava per casa d’esma, sense

saber què fer, sense saber què buscava ni què volia, amb el fil de la memòria embolicat i perdut. Em vaig quedar sense sopa per dinar: cremada. Sense poder aguantar més aquella guerra amb la vida, a l’hora de la basarda vaig sortir. Tot, dintre meu, em duia on no volia anar.