15 anysSECUNDÈRIA

149 OCTUBRE 2010 www.deria.catASSOCIATS A: CONTROL:

Angy

unA ArtistA Amb químicAFErnÁnDEZ

tEmA DEL mEs

bOcA A bOcA

sEXE

(P04) ELECCIONS AL PARLAMENT

(P16) RAÜL TIDOR, DIRECTOR DEL NOU 3XL

(P20) CONTROL DE NATALITAT

2 OPINIÓ UN fUtUr INcert?

3 la Imatge la dONa dels gOssOs

4 tema del mes eleccIONs al ParlameNt

6 PUblIrePOrtatge setmaNa de la cIèNcIa

8 altaVeU rOger mas

10 PUblIrePOrtatge Pa Negre

11 fUNdacIÓ llUÍs carUlla PremIs baldIrI reIxac

12 la cONVIdada aNgy ferNáNdez

14 teNdèrIes teràPIa de shOck

16 bOca a bOca raÜl tIdOr

18 PetIts aNUNcIs gUIa JOVe

19 VIdeOJOcs aqUesta tardOr, PrOhIbIt aVOrrIr-se

20 sexUalItat cONtrOl de NatalItat

22 cUltUra recOmaNem I ageNda

23 hIstòrIes de catalUNya Valmy

sumAri/OctubrE 149

Un futur incert?s’apropen les eleccions al Parlament de catalunya en uns dels pitjors escenaris econòmics que ens ha tocat viure. els joves i les joves d’arreu de l’estat estan patint la situació de manera especial. Pensar en l’emancipació, en què poden estudiar i com fer-ho o les sortides al món laboral són algunes de les preocupacions principals dels joves que veuen el seu futur incert.

aquest número Secundèria ha volgut apropar a tots els lectors de la revista les diferents propostes que ens han fet arribar els partits que es presenten a les eleccions so-bre feina, habitatge i ensenyament. tot i que molts dels lectors no estan en edat de votar, la revista creu que és important que estiguin informats sobres algunes de les polítiques que en un futur els afectaran directament.

la revista no vol oblidar, però, la resta de seccions i en el present número us ofereix, entre molts articles, dues entrevistes: una a l’angy fernández, la cantant i actriu que triomfa a la telesè-rie per a joves Física o Química i l’altre al raül tidor, director del nou canal 3xl. dos exem-ples d’emprenedoria i joventut que esperem que inspirin a tothom. Perquè la revista creu que el futur és d’aquells que ajuden a construir-lo. deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)

Tiratge: 54.300 exemplars

· editor: Josep ritort i ferrús· cap de relacions externes: Jordi sansalvador · redacció: diego giménez i laura cerdán · disseny i maquetació: enric Vidal, susana Perdomo · administració: sònia lópez· assessorament lingüístic: Irene torra· edita i distribueix: edicions catalanes del món de

l’ensenyament - edicat, sl· Impressió: cre-a, sl · dipòsit legal: gI-161-95· IssN: 1137-4306 · tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (Pgd/OJd distribució gratuïta 2005)

· edicions catalanes del món de l’ensenyament-edicat, sl· adreça: dos de maig, 270. local 2 - 08025 barcelona · telèfon: 93 451 61 70 - fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010OPINIÓ2

EDitOriAL

LA

iL·L

ustr

Ació

Troba’nsAra ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT

cOncursOs

aquest curs, no et perdis els nostres concursos. ficcions, Joves i conducció, deià, mans Unides...

A què esperes? Participa i guanya!!!Per a més informació: www.deria.cat

Aquest curs......concursos d'Edicat!

La dona dels gossos / http://www.flickr.com/photos/nuria_alarcon/Em dic Núria Alarcón Giné, tinc 17 anys i estic estudiant segon de batxillerat a l’escola Santa Caterina de Siena (Horta). M’agrada la fotografia, tant que m’hi vull dedicar, juntament amb el disseny gràfic. Crec que aquest és el meu any, ja que a part de guanyar el del RACC ara també m’heu donat una oportunitat a la revista Secundèria.

Aquesta fotografia l’he fet aquest estiu en una estació de metro de Londres. Volia anar a la plaça central de Picadilly Circus, vaig haver de creuar per allà i, en veure aquesta dona amb els seus dos gossos, la bossa de la compra i aquell rellotge penjant del sostre marcant les set en punt de la tarda, vaig pensar: he d’immortalitzar aquest moment!

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010LA IMATGE 3

T’AgRAdA feR foToS? eTS un iL.LuSTRAdoR que VoL donAR A ConèixeR eLS SeuS dibuixoS? Si TenS un eSPAi web -CoM un fLiCkR o un foToLog- no Ho dubTiS. enViA’nS LeS TeVeS CReACionS A RedACCio@ediCAT.CAT i PubLiCAReM LeS MiLLoRS A «eS buSquen joVeS TALenTS!». enTRA A deRiA.CAT o A HTTP://www.fLiCkR.CoM/gRouPS/joVeSTALenTS i PenjA LeS TeVeS foToS.

Es busquEn jOvEs tALEnts

+Info: web on es pot consultar el programa electoral o informació d’interès com xarxes socials, etc. www.jnc.catwww.facebook.com/joventutnacio-nalistadecatalunyawww.ciu.cat

+Info: web on es pot consultar el programa electoral o informació d’interès com xarxes socials, etc. www.iniciativa.cat o www.joves.cat

en aquests moments, en aquest web podeu consultar les 100 pro-postes prioritàries d’IcV i les 30 pro-postes que es van escollir aquest dissabte 18 de setembre. (llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010TEMA DEL MES4

Eleccions al ParlamentFeina, habitatge i ensenyament són alguns dels temes que més preocupen els joves

el pròxim 28 de novembre se celebra-ran les eleccions al Parlament de cata-lunya. l’hiperbòlic ha volgut preguntar als diferents partits les seves propostes sobre habitatge, feina i ensenyament, alguns dels temes que més preocupen als joves.

Janet Sanz CidCoordinadora nacional Joves d’Esquer-ra Verda i candidata jove a les llistes d’ICV-EUIA

HAbItAtgE:Volem garantir el dret d’accés a l’habi-tatge de la gent jove, continuant amb les polítiques que s’han desenvolupat dar-rerament: 30.000 habitatges hPO des del 2006. de les diferents polítiques per garantir aquest dret (hPO, ajuts, ha-bitatges preu taxat...) un percentatge ha de reservar-se i destinar-se específica-ment a la gent jove. cal ampliar el parc d’habitatge públic en propietat de la generalitat i dels ajuntaments, priorit-zant el lloguer o models de cessió d’ús de l’habitatge. regular la masoveria ur-bana: ocupació d’un habitatge a canvi de la seva restauració i manteniment.

fEInA:estudiem un pla de xoc per a l’ocupació juvenil. els objectius són incrementar les inversions específiques en inserció laboral per a joves, combatre l’infrao-cupació i lluitar contra la precarietat. establir quotes de contractació juvenil en la contractació pública, així com en les clàusules de les subcontractacions. evitar la subcontractació en cadena i inspeccionar les «empreses de serveis integrals» responsables de gran part de la precarietat juvenil.

EnSEnyAmEnt:apostarem per prestigiar la formació professional, promovent l’augment del nombre d’estudiants i apropant-la als espais universitaris. fixant-nos en mo-dels d’èxit com l’alemany, estudiarem l’estada a l’empresa des del primer mes de formació i valorarem la possibilitat d’acostar els centres d’fP als campus universitaris en funció de la realitat de cada comarca. racionalitzarem el nom-bre de graduats universitaris tot avan-çant cap a un model d’excel·lència en l’ensenyament. (llegeix la proposta sen-cera a www.deria.cat)

EnSEnyAmEnt:cal apostar per una educació pública, no discriminatòria, coeducativa, gra-tuïta i laica. treballar per abolir l’as-signatura de religió. garantir l’acon-fessionalitat de l’escola. Posar fi a les subvencions a escoles concertades que segreguen per raó de sexe. mantenir l’oferta de batxillerat nocturn i recu-perar les escoles-taller. augmentar el nombre de les beques de mobilitat i de matrícula i la creació de beques-salari.

gerard m. figueras i AlbàPresident de la JnC i candidat a les eleccions al Parlament per la circums-cripció de barcelona

HAbItAtgE:malgrat que avui la dificultat que tenim els joves per poder llogar o comprar un pis ja no és portada, aquesta continua sent una necessitat de primer nivell per nosaltres. des de la JNc proposem diverses mesures, destinades tant a la compra com al lloguer. en aquest sen-tit farem una política real per afavorir tant el lloguer com la compra d’ha-bitatges per part de la gent jove amb ajustos importants del govern i amb la consideració de propostes com la co-propietat. (llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

fEInA:aquesta és la prioritat: posar fi al 40% d’atur juvenil que ha generat el tripartit a catalunya. És per això que lluitarem contra l’elevat índex d’atur juvenil, practicant una política real de foment i suport als joves emprenedors i empre-saris, amb incentius fiscals per a la con-tractació de mà d’obra jove. Promourem un nou pacte per a l’Ocupació Juvenil a catalunya i reformularem el sOc per convertir-lo en una eina útil i de referèn-cia. (llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

28 de novembre eleccions

al Parlament de Catalunya

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010REPORTATGE 5

EnSEnyAmEnt:cal posar èmfasi en l’educació com a motor del canvi que perseguim. Per això el nostre sistema educatiu ha d’encarar nous reptes. l’educació secundària de catalunya ha d’esdevenir una eina de co-hesió social, respecte i igualtat. És neces-sari tendir cap a un nou sistema educatiu molt més participatiu i dinàmic que defu-gi la memorització com a forma d’apre-nentatge i situï l’estudiant com a agent actiu en el procés d’educació. (llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

+Info: web on es pot consultar el programa electoral o informació d’interès com xarxes socials, etc. http://www.jerc.cathttp://www.youtube.com/JERC

la resta de partits també han estat consultats per participar en aquest article, però per falta de temps o per falta d’interès, no han enviat a la revista les seves propostes. Podeu consultar les propostes completes a www.deria.cat

gemma Lago i PorredonCap de llista de les JERC a les eleccions al Parlament de Catalunya

HAbItAtgE:la crisi desencadenada el 2007 ha agreujat encara més les dificultats d’ac-cés a l’habitatge per part del jovent. les Jerc apostem per deslligar-nos del mo-del espanyol i avancem cap a un model català d’habitatge guiat per l’augment de la construcció d’habitatge protegit, aprofitant la rehabilitació d’espais ur-bans i sense malbaratar més territori, volem que el lloguer sigui clarament una prioritat. alhora, ha de permetre la conversió en habitatge protegit de bona part dels habitatges construïts que resten buits a catalunya (prop de 200.000). (llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

fEInA:la situació del mercat laboral en relació amb la gent jove ha canviat molt en el nostre país a causa de la crisi econò-mica que ha patit i pateix el món de manera global, però especialment l’es-tat espanyol i, per extensió, els Països catalans. s’ha passat d’un context en què els problemes centrals del jovent en l’àmbit laboral eren la precarietat i la temporalitat i en l’actualitat, la tinença o no de feina és la prioritat principal. És necessari reforçar les polítiques actives d’ocupació juvenils. (llegeix la propos-ta sencera a www.deria.cat).

Centenars de conferències, jornades de portes obertes, tallers, cursos i exposicions, formen l’ampli ventall d’activitats de divulgació científica que portarà arreu Catalunya la Setmana de la Ciència 2010 (SC’10). Coordinada per talència i amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, la Setmana de la Ciència és un esdeveniment social viu i en contínua evolució que inclou al seu programa un bon nombre d’activitats adreçades especialment al públic jove, totes elles de caràcter gratuït.

la 15a setmana de la ciència a catalunya (sc’10), coor-dinada per talència, amb el suport del departament d’In-novació, Universitats i empresa, tindrà lloc del 12 al 22 de novembre. aquest veterà programa col·lectiu d’activitats agrupa un munt d’actes de divulgació del coneixement científic i tecnològic a nombroses localitats catalanes, sempre amb l’objectiu final d’acostar la ciència a la ciu-tadania. la sc’10 pren com a eixos temàtics centrals els conceptes de biodiversitat i l’apropament de les cultures amb motiu de la celebració de l’any Internacional de la bi-odiversitat i l’any Internacional de les cultures.

la setmana de la ciència, una iniciativa cultural ja clàssica al nostre país, compta amb el suport tradici-onal de nombroses institucions i entitats integrants del sistema català de recerca i Innovació. Un dels ob-jectius de l’sc’10 és apropar els continguts científics al jovent mitjançant tractaments i enfocaments atrac-tius, que puguin contribuir a generar futures vocaci-ons científiques. totes les seves activitats es portaran a terme a museus, centres de recerca, universitats, parcs naturals i d’altres institucions culturals i científi-ques repartides arreu del país.

ACtIVItAtS DEStACAbLES: DIA DE LA CIènCIA A LES ESCoLESconferències a càrrec de persones dedicades a la inves-tigació que explicaran la seva tasca, tant des del vessant científic com humà. s’organitzaran unes 80 sessions si-multànies, el dia 17 de novembre d’11:30 a 13:30 a tot el territori, i s’adreçaran a l’alumnat de 4t d’esO i batxillerat.

Videoconferència a càrrec de martí boada, professor i investigador del departament de geografia i de l’Insti-tut de ciència i tecnologia ambientals de la Universi-tat autònoma de barcelona (Uab). s’emetrà des de la sala d’actes del departament d’educació el dimecres 17 de novembre d’11:30 a 13:00 hores. la videocon-ferencia es podrà seguir a través de la pàgina www.setmanaciencia.cat

textos: redacció (redaccio@edicat.cat)

fotos: banc d’imatges

www.setmanaciencia.cat

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010PUBLIREPORTATGE6

DEL 12 AL 22 DEL DE nOvEmbrE sE cELEbrA LA 15A EDició DE LA sEtmAnA DE LA ciÈnciA

«Consulta totes les

activitats de la setmana

de la ciència al web

www.setmanaciencia.cat»

Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Rovira i Virgili Universitat Oberta de Catalunya Universitat de Vic Universitat Ramon Llull Universitat Internacional de Catalunya Universitat Abat Oliba Institut d’Estudis Catalans Consell Superior d’Investigacions Científiques Associació Catalana de Comunicació Científica Institut de Cultura de Barcelona Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Departament d’Educació Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

«foc a l’obaga» és una frase feta solsonina que expressa el mateix que «endavant les atxes!» o, amb un punt més arrauxat, aquell «xa-fem-ho tot» que sovint hem sentit en boca de l’acordionista carles belda. roger mas, que podria ser una mena de cosí assenyat d’en belda, empra darrerament aquest foc a l’obaga per cloure els recitals amb què presenta el seu nou disc, A la casa d’enlloc (k, 2010), el setè de la seva carrera i el primer amb cançons i producció pròpia des de Dp (k, 2003). el cantautor de solsona veu el nou treball com un autoretrat fidel i necessari després d’haver musicat mossèn cinto a Les cançons tel·lúriques (k, 2008) i ha-ver produït amb refree el CD Mística domèstica (k, 2005).

fer que l’obaga cremi no és feina fàcil. cal treball, constància, càlcul, talent i un punt de provocació. ara bé, quan aquest foc arrenca l’incen-di esdevé imparable. roger mas re-flexiona sobre la imatge de l’obaga encesa: «calar foc a una obaga és di-fícil perquè és ombrívola i humida, però quan s’encén, allò no hi ha qui ho pari: és on hi ha més fusta per cremar, i l’incendi és més important que quan crema una solana. a cata-lunya el clima és sec i les obagues tenen una significació especial, de fertilitat i d’abundància. És on hi ha

l’aigua i la humitat, on més creix la vida. Potser per això em fascinen». també és difícil fer un disc nou que sorprengui després de set treballs i catorze anys de carrera:

«crec que a hores d’ara sorpren-dre el públic és impossible. a més, aquesta necessitat no hauria de ser el motor que ens impulsi a fer cançons. Per un artista, dos discos bons ja són molt. la resta és anar-se repetint. com a mínim això és el que em passa amb la majoria de músics que m’agraden».

el tema que titula el cd, “a la case-ta d’enlloc”, és un homenatge als referents de joventut del cantautor de solsona: sisa, Pau riba, raimon, llach... «hi vaig connectar tard. en general els músics catalans som for-ça caïnites, però fins a cert punt és normal que la generació posterior vulgui matar el pare. És el perill de voler-ho fer tot nou, una cosa que, a més d’impossible, és mentida, per-què tot allò que s’ha fet en aquest país ja ho tens incorporat pel sol fet de viure-hi i respirar-lo».

Per roger mas, aquest disc és un au-toretrat. «És el disc que ha sortit més com jo i per això és el que m’ha cos-tat més de reconèixer. Potser m’ha passat el que els passa a les mares que repudien els seus nadons quan

el part ha estat molt dolorós». mas volia que tot el cd tingués «un punt autoreferencial». «hi ha la voluntat de fer constar que ja tenim una edat i que no som pas aquí per fer una cosa diferent cada vegada que agafem la guitarra, com podria suggerir l’escol-ta fragmentada dels meus discos».

text: roger Palà / fotos: Jaun miguel morales

deria.cat

SAmItIER Missatges de l’aigua (Nòmada 57)Pop-rock

El disc de debut de Samitier ha estat gravat als estudis Nò-mada 57 del Poblenou de Barcelona, on també van enre-gistrar els seus discos Manel i Els Amics de les Arts. Amb el cantant, guitarrista i compositor Adrià Gonzàlez al cap-davant –a qui ja vam descobrir amb L’Ana és un Koala–, presenten un primer treball ple de cançons efervescents, cantades amb una veu fràgil i tocades amb senzillesa però de manera efectiva. ROGER PALÀ

PLoUEn AnCoRAtgE(Propaganda pel Fet!)Pop-rock

Plouen perd les Catximbes i s’allunya definitivament del reggae. A Ancoratge trobem cançons d’aquelles que només poden fer grups amb trajectòria, que es coneixen les virtuts i els defectes. Poden haver prescindit dels vents, haver endu-rit les guitarres i incorporat uns sintetitzadors analògics, fins i tot haver fet lletres que, més o menys, s’entenguin. És igual: segueixen tenint un so: Plouen. ROGER PALÀ

L’AtELIERFocs aquàtics(Temps Record)Pop

Minimalistes en els detalls com el confeti que s’escampa pel llibret, els menorquins establerts a Barcelona L’Atelier de-buten amb un disc que tant enyora la borratxera lluminosa de l’estiu («Final de festa») com s’alegra amb els paisatges nevats del passat («Cap a l’oest»). Tretze temes de Carlos Martínez i Jamie Prieto per nedar quan el cor ha cremat i res-ta quiet «després dels temporals». HELENA M. ALEGRET

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010ALTAVEU8

Roger Mas cala foc a

www.EnDErrOck.cAt

l’obaga

En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar les morts al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral front un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

Pel director, Agustí Villaronga, l’eix central so-bre el qual s’articula la pel·lícula Pa negre és el de la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil. Tot i que entre els seus personatges existeixen els que van guanyar i els que van perdre, no és una pel·lícula que planegi sobre els conflictes entre vencedors i vençuts, sinó que se centra directament en les emocions i els sentiments dels seus personat-ges. A través seu es descobreixen les terribles conseqüències de la guerra, lluny dels camps de batalla. La pel·lícula presenta uns personat-ges grisos i la seva vida íntima plena de contra-diccions i misèries quotidianes.

Influències literàriesL’estructura dramàtica que vertebra el relat s’alimenta de l’obra literària d’Emili Teixidor, però no només de la novel·la Pa negre, sinó de gran part de les seves narracions, ancora-des en la postguerra de la seva plana de Vic natal, i entre les quals destaquen els contes de Sic transit Gloria Swanson i una altra magnífica novel·la, Retrat d’un assassí d’ocells.

Per Villaronga, el fet d’ampliar la font d’inspira-ció literària, quan ja per si mateixa Pa negre és una novel·la força llarga, es deu a la voluntat que la pel·lícula resultant tingui una línia d’acció més contundent que la de la novel·la, on (sen-se posar en dubte la seva qualitat literària) els aspectes costumistes i contemplatius ocupen gran part de les seves quasi 400 pàgines. El que es pretén amb això és que el resultat fílmic sigui absorbent, àgil, misteriós, farcit d’emoci-ons i atractiu per a l’espectador.

La pel.lículaCom que és una pel·lícula d’emocions, fuig del costumisme i de la crònica d’una època adoptant una posició de gènere inscrita en el melodrama. Per això, segons el realitzador, la manera de filmar-la ha estat en certa manera clàssica, desproveïda d’elements conceptuals en el llenguatge fílmic que ens distanciïn del què els passa als personatges. Tot ha ajudat a fer que la història avanci i que emocioni a tra-vés dels ulls del nen que ens la narra. Sempre en primera persona i sense recórrer als salts enrere, tot i el pes que tenen les accions i els personatges del passat.

Uns altres dos sistemes narratius enriqueixen el melodrama: el thriller i el fantàstic. El thriller pel que té d’ocultació i descobriment gradual dels enigmes. El fantàstic perquè comporta una mi-rada infantil que s’atura sobre llocs i personatges farcits de misteri. Encara que mai no arriben a l’extrem de la fantasia, i es limiten a donar una di-mensió màgica i poètica, real i versemblant, que repercuteix en la fotografia, en la banda sonora i en les constants referències al món dels ocells, símbol dels ideals del seus personatges.

Pel que fa a l’entorn en el qual s’inscriu la his-tòria, està una mica desdibuixat de referències visuals del moment polític, per la seva obvietat. És una opció en la qual el teló de fons es manté imprecís per reforçar la idea abstracta d’opres-sió sobre els seus personatges.

Els actorsPel que fa al repartiment, el director remarca que la tasca dels actors mereix un punt i a part. En ells descansa gran part del treball d’aquesta pel·lícula. Cal destacar el darrer premi a la mi-llor actriu al festival de cinema de San Sebastià per Nora Navas. Bons actors adults i uns nens meravellosos, especialment en el cas de l’An-dreu, ja que donant-li la mà seguim pas a pas la seva evolució fins a la pèrdua de la innocència.

Textos: redaccio@acpg.catFotografies: Lucia Faraig

A l'esquerra, Sergi López, interpretant l'alcalde. A dalt, la Laia Marull en el paper de Pauleta

LA PEL·LÍCULA BASADA EN LA NOVEL·LA D’EMILI TEIXIDOR HA

GUANYAT LA CONCHA DE PLATA DEL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ

PER LA INTERPRETACIó DE NORA NAVAS

Pa negre

Fitxa

Pa negre108 minutsDirecció: Agustí VillarongaGuió: Agustí Villaronga, basat en la novel·la d’Emili TeixidorProducció: Isona Passola MASSA D’OR PRODUCCIONES CINE I AV, S.L.Repartiment:FRANCESC COLOMER (Andreu)MARINA COMAS (Núria)NORA NAVAS (Florència)ROGER CASAMAJOR (Farriol)LLUÏSA CASTELL (Ció)MERCÈ ARÀNEGA (Sra. Manubens)MARINA GATELL (Enriqueta)ELISA CREHUET (Àvia)I la col·laboració especial deLAIA MARULL (Pauleta)EDUARD FERNÁNDEZ (Mestre)SERGI LÓPEZ (Alcalde)E l 15 d'octubre

és l'estrena de

«Pa negre» a tot

Catalunya

A l'esquerra Nora Navas com a Florència, paper amb el qual a aconseguit la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià.A baix, l'Andreu i la Núria, en Francesc Colmer i la Marina Comas, respectivament

Aquests premis, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catala-na, són dotats per la fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntà-ries dels receptors del llibre-nadala que la fundació tramet cada any a persones interessades en la nostra cultura. Els Premis baldiri Reixac són convocats en tres modalitats:

PREmIS A LES ESCoLES14 premis de 3.300 euros cadascunserà premiada la qualitat global i la catalanitat, en llengua i continguts, d’escoles, instituts, centres de forma-ció d’adults i centres universitaris de formació del professorat, concretades en un projecte educatiu i lingüístic que s’estigui aplicant i que assoleixi un ús

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA 11

Premis Baldiri Reixac XXXIIIPubLirEPOrtAtgE | cOnvOcAtòriA PEr AL curs 2010 - 2011

Amb una dotació total de 111.200 euros, la Fundació Lluís carulla continua donant suport a alumnes i escoles

elevat de la llengua entre l’alumnat i el professorat, tant en l’activitat acadè-mica com en la comunicació informal.

PREmIS ALS ALUmnES70 premis de 700 euros cadascunseran atorgats a treballs escolars fets en català pel seu contingut i qualitat, que tractin sobre qualsevol àrea de coneixe-ment, realitzats en equip per alumnes d’ensenyament no universitari. l’import del premi es destinarà a llibres o mate-rials didàctics en català escollits pels alumnes guardonats. dos premis dotats amb 2.000 € cadascun seran atorgats a experiències específiques que fomentin la comunicació en català entre l’alumnat dins i fora de l’aula a fi de promoure l’ús social de l’idioma.

PREmIS A mEStRES I PRofESSoRSdotats amb 12.000 euros en conjuntPremi a un estudi, assaig o recerca pe-dagògics que contribueixi a millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge a les escoles i referit a qualsevol nivell escolar o àrea d’aprenentatge o àmbit de coneixement.Premi a una experiència didàctica, referi-da tant a la globalitat d’un centre educa-tiu, com a un o diversos cicles o nivells, amb relació a l’aprenentatge de la llen-gua en qualsevol àrea del currículum i a la creació de condicions que afavoreixin l’ús del català entre els alumnes.

textos: redacció (redaccio@edicat.cat)

fotos: banc d’imatges

deria.cat

Fundació Lluís CarullaAribau, 185, 3r, 08021 - BARCELONATel. 93 200 53 47 - Fax 93 200 56 33A/e: info@fundaciolluiscarulla.cat

El termini de presentació s’acaba el dia 11 de febrer de 2011. Els treballs tra-mesos per correu que arribin després d’aquesta data, només seran admesos si al mata-segells consta que la trame-sa és anterior al 10 de febrer. Els for-mularis d’inscripció es poden descarre-gar del web www.fundaciolluiscarulla.cat. La documentació que s’adjunti en suport informàtic ha de ser en progra-mari compatible amb Windows XP i au-toexecutable.

+ INFO

A partir d’aquí et van trucar per presentar un programa a mallorca?No sé si a partir d’aquí. sí que a la productora li van comentar que hi havia una nena que cantava molt bé... em van escoltar i així vaig co-mençar. Va ser també una experièn-cia molt divertida. Vaig treballar uns cinc mesos i va ser complicat com-binar-ho amb els estudis.

Va ser un bon lloc per agafar expe-riència?sí, és clar, aprendre com funciona la televisió i els rodatges va ser una gran experiència.

Des del 2007 amb Factor X fins ara amb Física o Química i el musical dels 40 Principales com ha canviat la teva vida?doncs imagina’t, un canvi molt gran. he passat de viure en una illa a viure a madrid. fa 3 anys d’això i al principi vaig passar una mica de nervis. Però ara estic completament adaptada. el que pitjor porto és el tema de la fama, que la gent et reconegui. bé, que et reconeguin no és un problema, tot el contrari. el problema és la gent que t’entra malament, que t’insulta.

Angy ha estat el teu primer àlbum i «Sola en el silencio» el videoclip que ha obtingut el Premi del Públic en la Secció oficial de Videoclips del festival de Cinema Espanyol de mà-laga. Què se sent en ser reconeguda per la gent?la veritat és que molt bé perquè va ser un premi del públic, que és qui millor et reconeix la feina, el que compra els teus discos, que va als teus concerts, els que et jutgen i els que et donen suport.

Des que la vam veure triomfar a Factor X amb 17 anys la carrera d’Angy fernández s’ha anat consolidant a poc a poc, no només en l’àmbit musical, sinó també en l’interpretatiu. El seu disc, la participació a la sèrie Física o Química i al musical dels 40 l’han situat com un referent per als joves.

Com i quan saps que el que vols fer és música?de petita sempre cantava. els meus pares ja em deien que seria cantant. Però diguem que és als 12 o 13 anys que es posa més de manifest la vena artística, em comprava la meva prò-pia música, tenia grups preferits, etc.

De fet, és l’edat en què et presen-tes al concurs de la televisió de mallorca, Camí de l’èxit.sí, abans m’havia presentat a la ver-sió per a adults del programa però no vaig poder entrar per edat. em vaig presentar un temps després a la versió infantil de Camí de l’èxit i vaig quedar segona. Va ser una experièn-cia genial.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010LA CONVIDADA12

« Sempre havia volgut fer un musical»

LA cAntAnt i Actriu mALLOrquinA quE intErPrEtA

LA PAuLA A FÍSICA O QUÍMICA vA FOrmAr PArt DEL

musicAL DELs 40 PrinciPALEs

EntrEvistA A Angy FErnÁnDEZ, Actriu i cAntAnt

El millor d’aquesta vida és... lluitar i viure envoltada d’amics i la família.No aguanto la gent que... menteix.Si no fos l’Angy m’agradaria ser... no ho sé...Li diria quatre coses ben dites a... tots els que expliquen les seves misèries a la tele.No m’agradaria morir sense... haver aconseguit el que desitjo.El tema perfecte és aquell que... està fet amb sentiment, que emociona i tan-tes altres coses.

ACABA LA FRASE

Per aquest 2010 està previst un nou àlbum? Ens pots avançar al-guna novetat?No sé si pel 2010 o pel 2011. s’ha anat retardant. des que vaig entrar a Física o Química hem anat ajor-nant el disc. Vam arribar a un acord amb la productora de la sèrie per poder fer alguna cosa de forma conjunta, com per exemple que els temes surtin a la sèrie, etc. de mo-ment hi continuem treballant.

Creus que t’afectarà la crisi o t’està afectant ja?sí, tothom l’està notant. les ven-des ja no són les que eren. hi ha pocs grups capaços de seguir ve-nent com abans i omplint estadis. el tema de la pirateria també està fent mal. d’una banda entens que

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010LA CONVIDADA 13

20 euros per un cd és un preu massa car, però, de l’altra, s’està robant la propietat de l’artista que ha treballat per fer uns temes i unes lletres.

Centrant-nos en Física o química, com et sents amb el paper de la Paula?doncs molt bé. hi ha alguns aspec-tes en què em sento reconeguda en el personatge, hi ha una part d’angy i d’altres en què no em sento reco-neguda en res. Per exemple en les escenes de sexe, que són les més difícils de fer, o quan es desmadra.

no fa gaire que va finalitzar el musi-cal dels 40, com va ser l’experiència?molt bé. feia de macarrilla (riu) i m’ho vaig passar bé. Jo sempre havia volgut fer un musical i em van cridar per fer el càsting. Vaig passar tres proves i em van agafar però no vaig poder in-corporar-me fins que vaig acabar la gravació de la sèrie. ha estat una ex-periència molt bona perquè he pogut combinar teatre i música.

Què aconsellaries a algú que es vul-gui dedicar a la música o la tele?els aconsellaria que si els interessa

«El públic és qui

millor et reconeix

la feina»

per vocació la música o la interpre-tació, que tirin endavant que no es rendeixin per res. ara bé, si el que volen és ser famosos o els diners, que es dediquin a una altra cosa.

diego giménez (diego@edicat.cat)

fotos: sony music

deria.cat

Lloc i data de naixement: Palma, 5 de setembre de 1990.Un grup de música: Oasis, Red Hot Chili Peppers, per dir-ne al-guns...Una pel·lícula: American Beauty.Un llibre: El alquimista, la biografia de John Lenhon.Plat que cuines millor: Cap (riu). No... ous ferrats amb patates.Una mania: Menjar xiclets.Una qualitat: Endreçada.Un somni: Cantar i omplir Las Ven-tas.Un viatge: Nova York o Londres.Tens fama de ser molt... obsessiva.

TAL COM RAJA

www.AngywEb.ES

www.mySPACE.Com/AngyRoCkS

twIttER.Com/AngyfDz

+ INFO

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010TENDÈRIES14

Engego la ràdio i el locutor assegura que donarà pas a un nou tema, els autors del qual són joves estudiants catalans reconeguts com un dels grups més prometedors dins del panorama musical català. S’acaba la cançó i em sorprenc: ho fan molt bé, sincerament tenen fusta de bons músics. Ràpidament, des de Dèria, decidim contactar-hi per conèixer-los. Després de diversos intents ho aconseguim. Responen les nostres preguntes aprofitant que es troben tots junts assajant les noves cançons que formaran el seu nou disc que sortirà ben aviat.

ens expliquen que són un grup de música anomenat teràpia de shock format a la garrotxa l’estiu del 2006. actualment els membres del grup són quatre joves de les Preses, tot i que van ser en ferran massegú (veu i guitarra) i en Jaume sucarrats (guitar-ra) els qui van tocar junts per primera vegada i van iniciar la confecció de les seves primeres creacions i melo-dies. més tard, van incorporar-se a la formació en gerard lópez a la bateria i l’albert Parés al baix, i així és com va néixer teràpia de shock. es defi-neixen simplement com «un grup de

joves a qui els agrada la música i els encanta tocar junts». ells mateixos també ens expliquen que el seu estil «és el power-pop, amb influències de grups com lax’n’busto o fins i tot the hives». el cantant del grup, en massa, recalca: «les nostres cançons tracten temes de la vida quotidiana, ens inspirem en el que nosaltres vi-vim». com a curiositat preguntem al grup sobre el nom de la banda i ens expliquen que per a anomenar-la van inspirar-se en una pel·lícula que un dia van veure tots junts; admeten que «és com una mena de homenat-ge» que fan al film.

el primer hivern junts es tanquen al seu local d’assaig a compon-dre temes i aconsegueixen actuar per primer cop en directe, dins del marc de la festa d’estudiants de sant tomàs de la garrotxa, a la dis-coteca kratter’s. a partir d’aquest moment sorgeixen noves oportu-nitats i actuacions per tota la co-marca. gràcies a l’energia que el grup aconsegueix transmetre en els seus directes i el seu bon rit-me, són premiats amb el Premi del Públic del concurs de salitja 2007. més tard, després d’haver estat reconeguts com a grup revelació 2007 per la revista Enderrock es converteixen en un nou fenomen musical i inicien paral·lelament

una carrera frenètica donant-se a conèixer per tot catalunya. el grup assegura que «va ser una alegria molt gran, un cop de sort que ens va donar una empenta per conti-nuar lluitant. ara fem la vida que fèiem abans de tenir el grup, però amb molta més feina». gràcies a aquest últim premi queden entre els cinc primers finalistes per al disc català de l’any 2007, organit-zat per ràdio 4, amb tan sols una maqueta. el novembre del 2008 surt al mercat el seu primer treball amb segell discogràfic titulat Es-capa’t amb mi. així doncs, fent un repàs de tota aquesta trajectòria, demanem als teràpia que donin un consell a tots aquells joves que ara mateix pensen endinsar-se en el món de la música, i ens contesten així: «primer de tot prepareu forces, perquè és un mon molt dur i difícil. I recordeu que el més important de tot és la constància. a part d’això es una aventura molt agraïda».

quan els preguntem si en un futur voldrien viure de la música assegu-ren que «és el somni que tenim tots. Poder arribar lluny i viure del que més ens agrada que és la música».

textos: mohamed el amrani

fotos: teràpia de shock

deria.cat

nOvEs tEnDÈnciEs musicALs

quatre llocs on poder fer una pausa força original

Un cafè?

CAfè DE LA PRInCESA sabateret 1-3 / flassaders 21. 08003, barcelona34 93 268 15 18

l’espai del cafè de la Princesa s’organitza en dues zones diferenciades però que tenen continuïtat visual i volumètrica. a la part interior hi ha el res-taurant, un ampli recinte cobert al centre per una gran cúpula de vidre que permet el pas de llum natural. a la botiga es pot trobar moda d’home i de dona de prestigiosos dissenyadors.

InfUSSIon deu i mata, 10. 08014, barcelona652 362 583

el restaurant Infussion representa la perfecta fusió entre l’exquisidesa de les millors aromes i els sabors de la mediterrània, l’Orient i del món sencer. sabors i aromes de gran importància in-ternacional et traslladen plenament a cada racó del món amb els cinc sentits. Viatja a qualsevol racó del món gràcies als sabors i aromes propis de cada regió sense sortir de barcelona.

EL tío CHE rambla Poblenou, 44-46. 08005, barcelona93 309 18 72

el tio ché és una gelateria artesana, especialit-zada en l’orxata, una de les millors de barcelona. l’orxata és completament natural, amb la millor xufla d’alboraia. a més, l’elaboració és sense su-cre. Però a part de l’orxata, entre les seves especi-alitats destaca la llet merengada pedregada amb canyella, sola, amb granissat de cafè o amb una bola de gelat. sigui com sigui, és exquisida.

CAfè DE L’ÒPERA la rambla, 74. 08002, barcelona 93 317 75 85

Un altre clàssic en què un cert resplendor d’or decora el seu encant. No hi ha un lloc millor per veure gent a la rambla. Just davant del liceu, el bar ofereix un ambient incomparable per gaudir d’una beguda, companyia i estil.

diego giménez (diego@edicat.cat)

deria.cat

4 iDEEs

Des de les Preses, a la garrotxa, el jove grup ja és un dels que té més projecció en el panorama nacional

Teràpia de Shock «La música és una aventura molt agraïda»

Parlem amb en Raül tidor, partícip en la gestació de l’antic 3XL.net i director del nou canal 3XL, que passa de ser un programa a ser un canal que integrarà televisió, internet, xarxes socials i videojocs. Un concepte que no deixarà indiferent a ningú.

Incidint en la teva trajectòria per-sonal, quin ha estat el camí que has seguit per ser editor del nou 3XL?Vaig estudiar comunicació audiovi-sual a la Uab. Vaig començar a fer pràctiques a tV3, l’any 1998. des-prés em vaig passar un any fent pu-blicitat, realitzant. de fet, vinc del món de la realització. l’any 2000 vaig tornar al 3xl.net com a guio-nista. en entrar com a guionista, tot i tenir formació com a realitza-dor, la meva carrera es va decantar cap aquí. la clau germinadora és precisament a les pràctiques: vaig entrar a l’Sputnik on vaig aprendre una manera determinada de fer les coses. després he fet programes com Loops, Silenci, Ànima i alguns més. si t’hi fixes tots tenen aquest aire de guerrilla, com de contracul-tura. després vaig anar cap a altres reptes com La Marató de tV3, do-cumentals, etc. I d’allà fins aquí.

El nou 3XL. Quins seran aquests nous canvis després de 10 anys?els reptes van en dos direccions. en primer lloc es fa un «reset» al 3xl, del qual només en queda el nom, i potser ni això, ja que ara es diu canal 3xl. el programa ha-via fet una feina important amb la gent jove durant uns 10 anys però li calia un canvi. més que un nou 3xl és un nou canal per a una nova generació de joves. No reneguem

del que vam fer, sinó que encetem una nova etapa per estar a l’alçada del panorama audiovisual actual. És un fenomen audiovisual molt fragmentat, amb molts canals amb els quals no es pot competir.

Llavors, com us ho fareu per res-pectar l’esperit jove del 3XL per adaptar-lo a aquest panorama?en primer lloc, treure’ns l’etiqueta de gurus -que a vegades pots tenir la temptació de caure-hi- i, en se-gon lloc, sent molt realistes. Un cop analitzat el que hi ha, el que fan i agrada als joves, és a dir, el consum brutal d’internet, de videojocs i de xarxes socials, vam fer el raonament que mai tindríem el potencial econòmic i l’equip que tenen les grans multinacionals amb les quals competim. Per tant, apostem per dos elements: la proximitat i la creativitat. seguint el símil barça-madrid, planter-diner, el que intentem és oferir un canal de molta quali-tat que es reconegui de seguida, que no sigui el de sempre en contingut i forma.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010BOCA A BOCA16

«Els espectadors no es quedaran indiferents» El 3XL es renova en un canal multiplataforma adaptat a les noves generacions

EntrEvistA A rAÜL tiDOr, DirEctOr/EDitOr DE 3XL.cAt

Què ens pots avançar?És un projecte multiplataforma total. Un projecte en què el 99% dels con-

tinguts que es veuran a la televi-sió es podran veure a internet amb molta qualitat durant uns

dies.

Heu tingut problemes en aquest sentit?

hem hagut de negociar du-rament amb les distribuï-dores. de fet, n’hi ha que encara són reticents. Però és una condició sine qua non. Però tornant a les diferències, els contin-guts propis es podran seguir de forma amplia-da a internet. a la xarxa es podrà ampliar el que

es vegi a la televisió. fa 10

anys, quan fèiem el 3xl.net, tení-em un programa que constantment repetíem a la televisió, entre sèrie i sèrie, «ei! que tenim una web!», al 2010 som conscients que tenim una web en què constantment hau-rem de repetir «ei! que tenim un canal!». És un canal 2.0.

Quins seran els pilars de la web?la web tindrà 3 nivells. el primer nivell de consum seran els vídeos: tot el que es veu al canal i més de la web. el segon nivell, les xarxes soci-als. la comunitat registrada d’usu-aris serà una xarxa social en català que aglutinarà les altres xarxes so-cials com facebook, twitter, etc. No podem competir amb aquesta reali-tat ni negar-la. el tercer nivell és més interactiu. la comunitat, a banda de poder fer servir la xarxa social, po-drà participar de forma més activa a través d’un joc en el qual els usuaris seran els protagonistes. això farà que els usuaris creïn contingut. els elements que vertebren tot això se-ran els presentadors del canal que presenten les sèries i dinamitzen les comunitats d’usuaris.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010BOCA A BOCA 17

«Els espectadors no es quedaran indiferents»

Lloc i data de naixement: El 3XL com a programa l’any 2000 i com a canal, ara. Un grup de música: Eikostate (han fet la banda sonora del canal). Una pel·lícula: Borat (humor corrosiu) i Rec (terror bestial). Un llibre: Qualsevol llibre que no et deixi igual. Plat que cuines millor: Una pizza 2.0.Una mania: Posar la música més alta del neces-sari. Una qualitat: Fet per entusiastes. Un somni: Emocionar amb el 3XL. Un viatge: La volta al món. Tens fama de ser molt: Espero que tingui fama de diferent. Crec que no deixarà indiferent a ningú. No es podrà dir «heu fet el de sempre.

TAL COM RAJADEL 3XL.CAT

Parlant de les sèries, continuarà havent-hi manga, anime, etc? En quina mesura?la consigna per a totes les secci-ons és qualitat sí, quantitat no. abusar de seccions pot fer que el canal es col·lapsi amb quantitat i no amb qualitat. el mateix passarà a totes les seccions. el fet que tin-guem horari nocturn ens ha donat un ventall de possibilitats molt am-pli per renovar el planter. No es pot viure de Bola de Drac eternament.

Què poden esperar els especta-dors del nou 3XL?No es quedaran indiferents i tin-dran un espai de referència on pro-bablement trobaran alguna cosa que els interessi. es trobaran da-vant d’un canal que els voldrà fer partícips dels continguts i de les seves decisions. fins i tot donarem la possibilitat a la gent de dir-nos quines sèries clàssiques hem de recuperar. ells faran el nou 3xl.

diego giménez (diego@edicat.cat)

fotos: 3xl.cat

deria.cat

“Amb el 3XL

tindrem un

canal 2.0”

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010PETITS ANUNCIS18

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOMA Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials:

15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

Us esperem a Rosa dels Vents: Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035 www.rosadelsventsidiomas.es

Estades a Catalunya 902 200 005www.rosadelsvents.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EUSS - Programes ADD* EUSS Activa* LaborEUSS* ProfEUSSional* fEUSS-te enginyerPregunta’ns acomunicacio@euss.catpel programa que millors’adapta als teus estudis actuals

EUSS EnginyeriaPg. Sant Joan Bosco, 74932 805 244www.euss.cat

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

c/ Aragó 55. BarcelonaTel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.eswww.ceta.edu.es

GRAU EN TURISME

Centre adscrit a:

concursos de dèria.catentra, participa... i guanya!!!

TrobaSecundèria

xarxes socials

a les

TRACkMANIA WIIfabricant: foCUSPlataforma: wiigènere: EsportsPreu: 39,95+3

Usant el Wiimote i el Nunchuk, el ga-mepad o el volant Wii podràs conduir cotxes de carreres a velocitats increï-bles en emocionants circuits plens de rampes, revolts, trams d’acceleració i altres elements delirants. competeix en més de 200 pistes repartides en sis ambients, i nombrosos modalitats de joc: curses, plataformes i fins i tot puzles. TrackMania Wii també ofereix el seu fonamental i apreciat editor de pistes que proporciona la possibilitat de crear un nombre infinit de circuits personalitzats. Pots compartir les te-ves creacions més boges amb els teus amics gràcies a la connexió Nintendo Wi-fi.

aquesta tardor un munt de novetats per a totes les videoconsoles donen el tret de sortida a la temporada. des dels esperats Fifa11 i ProEvolution11 a la segona edició d’Sparta per a Pc passant pel Tracmania o el Battlefield. fem un petit avançament d’aquestes novetats.

textos: redacció (redaccio@edicat.cat)

fotos: banc d’imatges

deria.cat

QUANTUM ThEORyfabricant: koEIPlataforma: XboX 360, PS3, PSP, PS2, PCgènere: AccióPreu: 60,95 €+16

aquest trepidant joc d’acció i trets està ambientat en un entorn apocalíptic, sota un canviant i viu camp de batalla, en què es barregen motius propis de l’art nouveau amb una alta dosi d’acció i tecnologia. Quantum Theory comptarà amb la possibilitat de disputar partides multijugador en línia de fins a dos ju-gadors, ja sigui en la modalitat «batalla en equip» o en la modalitat «battle ro-yale». en el paper de syd, l’usuari lluita-rà per salvar la terra del saqueig cons-tant a la qual la sotmeten els poders de la torre fosca. a més haurà d’aturar la infecció que amenaça de canviar el món, no només es trobarà un paisatge canviant sinó que s’anirà modificant al seu pas, fins a convertir-se en vastos enemics, als quals únicament el treball en equip els podrà derrotar. des del co-lossal monstre demoníac behemot que s’alça sobre els cels, fins als terrors emergents de la mateixa torre, cap lloc és segur, cap lloc ofereix recer i l’entorn en si mateix et trairà.

PRO EVOLUTION SOCCER 2011fabricant: konAmIPlataforma: XboX 360, PS3, PSP, PS2, PCgènere: EsportsPreu: Entre 29,95 i 62,95+3

Pro Evolution Soccer destaca pel realisme que té i els exclusius controls. com cada any els creadors diuen que Pes 2011 representa la major innovació vista fins avui en la saga. consideren que un aspecte fonamental de la

llibertat de joc de Pes 2011 és la nova barra d’energia individual de cada jugador, que permet controlar amb precisió la potència i la punteria de totes les passades i xuts. tot plegat, porta a un millor control de les juga-des i del ritme del partit. a més, les noves rutines d’Ia (intel·ligència artificial) deixen al jugador la responsabilitat de totes les ju-gades i decisions. les situacions en què la Ia interferia en el joc ja són cosa del passat. el sistema de control és un altre element fo-namental de Pes 2011. ara més que mai les passades que superen diversos futbolistes i guanyen espai marquen la diferència entre

la victòria i la derrota. al mateix temps, els driblatges i el control de proximitat exigeixen un major grau de precisió. en resum, Pes està més a prop que mai del futbol real. Pes 2011 està basat en els principis de realisme, control i, alhora, presenta una evolució i reo-rientació del futbol virtual.

DISCIPLES IIIfabricant: fXPlataforma: PCgènere: RolPreu: 19,95+16

Disciples III és la tercera entrega de la llegendària saga desenvolupada per strategy first, aclamada per públic i crítica des de la seva aparició el 1999. la saga aposta pel rol de combat, una evolució del seu sistema de joc a l’estil action rPg per torns, per conquerir els amants del rol i de l’estratègia. la seva millora a través del combat i la con-questa són les claus que no permeten esbrinar la trama fins a arribar a l’en-frontament final. en el camp de batalla les unitats es desplacen, maniobren, fan servir diferents atacs i accions de cober-tura, treuen partit de les seves habilitats especials i en ple combat llancen pode-rosos encanteris.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010VIDEOJOCS 19

Aquesta tardor, prohibit avorrir-seEsport, aventures i cotxes tot un reguitzell de novetats per a tot tipus de jugador

Aquests últims dies, la neus està molt amoïnada. Ja li hauria d’haver vingut el període però té un retard d’uns dies. Encara no li ha dit al gerard i no sap com s’ho prendrà ell. Sempre parlen de prendre precaucions en les seves relacions sexuals però al final acaben deixant-se endur pel moment sense valorar les possibles conseqüències. Els pares de la neus li han estat preguntant si li passa alguna cosa, la veuen seriosa, però ella no s’ha atrevit a dir res.

el concepte «control de natalitat» fa referència al nombre de fills que es desitgen tenir o no i està direc-tament relacionat amb els mètodes anticonceptius. l’origen del con-trol de natalitat i l’anticoncepció és coetani amb el descobriment que els nostres avantpassats van fer de l’associació existent entre les relacions sexuals i l’embaràs. la pràctica de l’avortament i l’an-ticoncepció s’ha donat a la història de la humanitat des d’èpoques im-memorials perquè el control de la natalitat ha constituït una preocu-pació per a l’home, i sobretot per a la dona, en totes les èpoques.

els primers escrits que es coneixen sobre el tema de l’anticoncepció és el papir de Petric o kahun de l’any 1850 ac, en el qual es descrivia com a mètode anticonceptiu una tècnica que consistia a fer una pasta barrejant mel amb fem de cocodril.

els hindús utilitzaven aquesta tèc-nica fent servir fem d’elefant. Per la seva part, els jueus introduïen esponges a dins de l’aparell repro-ductor femení.

a l’antic egipte, el papir d’ebers, de l’any 1550 ac, és considerat un dels tractats més importants de medicina, ginecologia i higie-ne. No menys importants són els papirs de berlín, uns documents egipcis de l’Imperi mitjà datats entre el 2160 ac i el 1700  ac que inclouen la primera documentació coneguda referent a proves d’em-baràs. els papirs de berlín són el tractat de pediatria més antic que es coneix, amb prescripcions mè-diques per protegir tant la mare com el nounat, així com també per tractar les malalties infantils.

d’altra banda, se sap que els antics hebreus tenien coneixements sobre la relació entre el cicle menstrual de la dona i la seva època fèrtil, ja que recomanaven un període de set dies des del final de la menstruació fins el període de fertilitat.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010SEXUALITAT20

Control de natalitatEl concepte fa referència al nombre de fills que es desitgen tenir o no i està directament relacionat amb els mètodes anticonceptius

Hola, Laura. M’agradaria saber com afecta l’alcohol a la sexualitat.De vegades l’alcohol desinhibeix a qui el consumeix. Algu-nes persones senten menys vergonya per iniciar o mantenir una conversa després de beure alcohol perquè l’ansietat inhibeix el desig sexual i és possible que, en alguns casos, l’alcohol ajudi a augmentar l’interès pel sexe. Però si se’n beu massa, l’alcohol pot fer difícil completar les relacions sexuals perquè inhibeix l’excitació sexual i, en els homes, l’erecció. Una persona beguda pot trobar difícil satisfer les seves necessitats sexuals i les de la seva parella. Algunes persones es desinhibeixen tant que deixen de prendre pre-caucions, com ara d’utilitzar preservatius, quan tenen rela-cions sexuals després d’haver begut. El sexe sense precau-cions pot comportar un risc d’embaràs o de contagi del virus de la sida o altres malalties de transmissió sexual.

Hola, Laura, estic a 2n d’ESO i tinc una amiga que és la meva millor amiga des de P3. Des que van començar les classes no em parla i, per tant, jo a ella tampoc. Però l’enyoro, no sé què li passa amb mi i vull tornar a ser amiga seva.En resposta a teu correu electrònic, crec que el millor és que intentis parlar amb la teva amiga. Si no hi ha comunicació, serà impossible que solucioneu el vostre problema. De vega-des un malentès pot donar pas a una cosa més greu. Abans que sigui massa tard, intenta comunicar-te amb ella. Si real-ment és amiga teva, t’ho explicarà i trobareu una solució.

envia'ns les teves conultes a:

sexualitat@edicat.catcOnsuLtOri

Popularment eren molt conegudes les herbes i plantes que permetien l’anticoncepció. els indis nord-ame-ricans i els antics egipcis feien pre-parats intravaginals que actuaven com a espermicida. aristòtil (384 - 322 ac), filòsof de l’antiga grècia, va descriure un mètode per prevenir l’embaràs que consistia a aplicar al cèrvix una barreja d’oli d’oliva amb mel. actualment, se sap que l’oli redueix la mobilitat dels espermato-zoides. aristòtil es va oposar ferma-ment a l’avortament, però en el seu llibre La Política autoritza aquesta pràctica si el nombre de ciutadans era excessiu. tot i així, pobles antics com l’Índia, Pèrsia o la xina, entre d’altres, no consideraven l’avorta-ment com un delicte.

a l’antiga roma es troben els ante-cessors dels actuals preservatius. els romans feien servir tripes i bu-fetes d’animals com a preservatiu. aquest mètode tenia la mateixa utilitat que els actuals preser-vatius, ja que no només evitava embarassos no desitjats sinó que també evitava el contagi de malal-ties venèries. el metge romà sorà d’efes és considerat un dels pares de la ginecologia.

a l’edat mitjana, amb el domini de l’església catòlica romana sobre europa, els coneixements sobre mètodes anticonceptius i avorta-

ment van quedar en la foscor. l’es-glésia no veia amb bons ulls aquestes tècniques i els

ensenyaments de sant agustí i sant tomàs

d’aquino van influir tant en l’esglé-sia catòlica que es penava l’avor-tament amb pena de mort, càstigs corporals i l’exili.

a partir dels segles xviii i xix, el desen-volupament de la impremta va facili-tar l’extensió d’escrits mèdics sobre l’anticoncepció. al segle xix, thomas malthus serà el primer en alertar so-bre el ràpid creixement demogràfic i les seves conseqüències pel món a la seva obra Assaig sobre els principis de la població. a principis del segle xx sorgeixen moviments feministes que, inspirats en les doctrines de marx i d’engels, plantegen l’amor lliure, la promiscuïtat, l’educació sexual i la lli-bertat de les dones a l’hora de decidir sobre el seu cos. dones com margaret sanger i marie stopes tindran rellevàn-cia en tant que seran precursores en la promoció de campanyes anticon-ceptives i defensa de l’avortament. la primera clínica creada a londres per al control de la natalitat va ser fundada l’any 1921 per marie stopes.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010SEXUALITAT 21

“La pràctica de

l’avortament i

l’anticoncepció s’ha

donat a la història

de la humanitat

des d’èpoques

immemorials”

a la dècada dels 60 es produirà una vertadera revolució sexual amb l’aparició de la píndola anticoncep-tiva, el primer anticonceptiu oral del món creat per l’endocrinòleg gregory goodwin Pincus i venuda per primera vegada als estats Units el 23 de juny de 1960. Una empenta molt impor-tant en l’evolució de l’anticoncepció la va donar la IV conferència Inter-nacional de Població i desenvolupa-ment celebrada a el caire l’any 1994 perquè va oferir l’oportunitat que el públic reconegués el moviment in-ternacional a favor de la salut de la dona. en aquesta conferència es van crear per a la dona les condicions in-dispensables per prendre decisions de manera responsable i informada sobre la seva reproducció i va garan-tir un enfocament integral i modern sobre el tema.

laura cerdán rubio (laura@lcpsicologia.com)

fotos: banc d’imatges

deria.cat

el preservatiu és un dels mètodes anticonceptius més eficacos contra els

embarassos no desitjats i contra les malaties de transmissió sexual

mÚSICA I tEAtRE I PoESIA I CIRC I fIRES I ConfERènCIES I EXPoSICIÓLLIbRES

ADÉU, ESPANYA!

Joan MaragallLa Butxaca4’9564 pàgines

LA PUERTA

Albert LladóCultivalibros14 euros159 pàgines

CInEmA

wEb

THE SOCIAL NETWORKDavid FincherJesse Eisenberg, Justin Timberlake, Andrew Garfield, Joseph Mazzello, Rashida Jones118 minuts

LET ME INMatt ReevesKodi Smit-McPhee, Chloe Moretz, Richard Jenkins, Elias Koteas, Sasha Barrese119 minuts

Coincidint amb la desintegració de l’imperi espa-nyol (amb la pèrdua de Cuba i Filipines el 1898) i la conquesta de les primeres parcel.les de poder pels moviments catalanistes (començant de Solidaritat Catalana el 1906), Joan Maragall va desplegar el seu pensament sobre Catalunya com a nació i les dificultats del seu encaix dins d’Espanya. Adéu, Es-panya! presenta articles com «La independència de Catalunya», «La ginesta» o «L’alçament» i poemes com «Oda a Espanya», «Orde llei» i «Himne ibèric».

El protagonista de La puerta viu en un món clàssic del qual s’alimenta amb una curiositat d’esponja perquè té interès per tot: pel cinema, l’art, la literatura, el jazz, la filosofia i s’envolta d’estudiants ebris de saber i expe-riències com ell en una Barcelona que molt sovint re-corda al París existencialista de les Deux Magots i del Flore. Lladó ens deixa amb La puerta una primera no-vel.la plena de lectures ben filtrades. Un llibre que sap que en l’art, l’amistat, l’amor hi ha el millor lenitiu per combatre l’apatia i el desassossec. Fernando Clemot

JUST DANCE 2www.ubi.com

Desenvolupat exclusivament per Wii, Just Dance 2, amb el seu sistema de detecció millorat, nous duos, mode cooperatiu i noves maneres de competir és, més que mai, el joc de ball per excel.lència!.

KARAOKE REVOLUTIONhttp://es.games.konami-europe.com

Karaoke Revolution utilitza un nou sistema que me-sura el to vocal del jugador, la precisió i el ritme. Els jugadors poden cantar en veu baixa els clàssics, demostrar la seva destresa amb David Bowie, Rod Stewart o els Jackson 5.

Una nit de tardor de l’any 2003, Mark Zuckerberg (Jesse Eisenberg, “Zombieland”), alumne de Harvard i geni de la programació, seu davant del seu ordinador i amb entusiasme comença a desenvolupar una nova idea: una xarxa social global. Sis anys i 500 milions d’amics després, Mark Zuckerberg és el bilionari més jove de la història. Però per a aquest emprenedor, l’èxit ha suposat complicacions personals i legals.

Let Me In narra la vida d’un nen trist anomenat Owen, maltractat pels seus companys de classe i abando-nat pels seus pares divorciats. En aquest ambient, alguna cosa canviarà en la solitària vida d’Owen quan conegui una nova i misteriosa veïna anomena-da Abby, amb qui començarà una particular amistat. Una nova versió nord-americana de la premiada pel-lícula sueca Deixa’m entrar (Let The Right One In).

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010CULTURA22

rEcOmAnEm AgEnDA/OctubrE2010

µ Tot l’anyEl documental del mes de joventut Cinema El Documental del Mes té com a objectiu acostar el gènere documental al màxim nombre d’espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques.

+Info: /www.eldocumentaldelmes.com µ fins al 16-10-2010

2a mostra de cinema PalestíCinemaLa mostra vol apropar i fer visible la cinematografia palestina, una cinematografia força desconeguda per la situació de conflicte permanent que viu el país. A més a més també pretén apropar al públic realitats i imatges molt allunyades d’aquelles a què ens tenen acostumats els mitjans de comunicació.

www.palestina.cat

µ 21-10-2010L’habitació de verònicaTeatre

Club Capitol Rambles, 138 08025 Barcelona

902 33 22 11

µ 28-10-2010six Feet under Concert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

mÚSICA I tEAtRE I PoESIA I CIRC I fIRES I ConfERènCIES I EXPoSICIÓ

el 20 de setembre de 1792, Johann Wolfgang von go-ethe i altres 35.000 soldats prussians i austríacs de primera línia i 45.000 més en el conjunt de la zona, semblen disposats a infringir una derrota decisiva als 24.000 reclutes francesos («els estripats de Valmy»), que s’interposen en el seu camí aparentment triomfal cap a París.

la batalla comença amb un llarg intercanvi de canona-des. I, després d’algunes hores, en veure que la seva artilleria no aconsegueix trencar les línies franceses, dues columnes d’infanteria aliades amb el suport de la cavalleria inicien l’assalt prop del molí de Valmy. aleshores, però, arengats pel seu general françois christophe kellermann i al crit de «Visca la Nació!», els inexperts reclutes francesos llancen un furiós contra-atac a baioneta calada i amb la cobertura d’un intens foc artiller contra les dues columnes enemigues que, desconcertades davant de tanta determinació, inicien la retirada cap a les posicions inicials. I, després d’un segon intent a mitja tarda, en constatar novament la ferrenya resistència francesa, els austroprussians abandonen definitivament el camp de batalla i inicien el camí de retorn a casa.

de fet, poques setmanes abans, frederic guillem II de Prússia havia signat un acord secret amb rússia a esquenes d’àustria per un nou repartiment de Polò-nia, un problema que el preocupava molt més que la restauració de la monarquia francesa, que recomana-va el retorn a la pàtria de les tropes. Probablement, però, entre els factors més determinants d’aquesta inesperada victòria francesa, hi ha tant l’esgotament i la disenteria de les tropes aliades a causa de la seva insuficiència alimentària, com l’eficàcia de la moder-na artilleria francesa i, sobretot, el coratge d’aquells «estripats reclutes» francesos, que no només lluiten pels principis abstractes de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, sinó també per les seves terres de conreu que els havien estat repartides arran dels decisius de-crets del 4 a l’11 d’agost de 1789, que havien liquidat l’antic sistema feudal.

més enllà de l’escassa transcendència militar, la ba-talla de Valmy va tenir un impacte psicològic enorme. que un exèrcit reclutat a corre-cuita, indisciplinat, d’escassa experiència militar i d’evident inferioritat numèrica, derrotés tot un exèrcit coaliat austroprus-sià, va fer retornar la credibilitat a l’exèrcit i va facili-tar l’acceptació de la conscripció obligatòria. tal com conclou goethe, a Valmy, «es va acabar el vell món i va començar una nova era».

deria.net

VALmy

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010CULTURA 23

HistòriEs DE cAtALunyA

µ 8-11-2010scissors sistersConcert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

µ 23-11-2010Alice cooperConcert

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 Barcelona

µ 25-11-2010Dani martínConcert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

µ 26-11-2010suedeConcert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

µ fins al 12-12-2010gata sobre teulada de zinc calentaTeatre

Teatre Lliure Montseny, 47 - Gràcia 08025 Barcelona

www.teatrelliure.com

µ fins al 31-12-2010Escoles d'altres mons-fotografia i literaturaExposició

Museu Marítim de Barcelona Av. Drassanes, 1 Barcelona

933429920

µ fins el 01-01-2011Perdre’s en un laberintExposició

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Montalegre, 5 Barcelona

933064100