Secundèria 117

secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA estiu 2007 - any 12 - www.deria.cat

número

117

Tiratge: 54.300

Èxit de Ficcions!

19Festcat07

02 nosaltres www.deria.catl’e

ditorial

Final de temporadaArriba l’estiu i, en plena època d’exàmens i a punt d’acabar les classes, surt l’últim número de la temporada de Secundèria. Després de mesos i mesos de curs, ara arriben la calor, les vacances, la platja i la muntanya, el trobar-se amb antics amics, el trencar amb la monotonia del dia a dia...

Aquesta temporada que acabem, però, ha sigut molt especial. Aquest 2007 ha tingut lloc la primera edició del concurs Ficcions. Com sabeu, més de 1.000 alumnes han participat en aquest projecte pedagògic, i literari, a través de la xarxa arreu dels països catalans. Al final, més de 230 històries per llegir, al web www.deria.cat/ficcions, d’una qualitat realment admirable.

Per celebrar aquest èxit, i entregar els diplomes als 30 finalistes, ens vam reunir a l’Ateneu Barcelonès. Un acte que, sens dubte, no podia ser més emocionant. Gent del món de la cultura, professors, alumnes i escriptors es van trobar als jardins més literaris de la ciutat comtal.

Les guanyadores del concurs, Anaïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad, del Col·legi Mare de Déu del Carme de Terrassa, es van emportar

els tres ordinadors portàtils de premi i el xec de 400 euros per a mate-rial escolar per al seu centre. I les segones classificades, Júlia Català, Júlia Florit i Nina Pons, de l’IES Josep Mª Quadrado de Ciutadella de Menorca, van venir expressament des de les Illes per gaudir de l’acte.

Ficcions, però, no ha sigut la única proposta pedagògica d’aquest curs. Des del mateix web dèria.cat, es podia participar en el concurs que hem organitzar per celebrar l’Any de la Ciència. A Fotodèria hem rebut fo-tografies del món animal, de cosmologia, del món vegetal, de la tec-nologia i del món marí. I, així, hem volgut donar també protagonisme a aquells que prefereixen expressar la seva creativitat a través de la imatge. Ara, a finals de juny, la millor fotografia s’emportarà una càmera digital i el millor conjunt de fotos serà premiat amb un telescopi.

Ens acomiadem, d’aquesta manera, fins la temporada que ve. Que pas-seu un molt bon estiu, que gaudiu de la companyia de qui us estima i estimeu, i que carregueu piles per tornar a veure’ns i trobar-nos, des-prés de les esperades vacances, a les pàgines de la nostra revista o de la xarxa.

13El treball social

14El quadern gris de...

29Guia Jove

30Estiu 2007

10L’estiu enca-ra és teu!

12Gran festa de Ficcions

27Oprimits

08El llenguatge dels colors

09El món empresarial

24Senglar Rock

25El matí i la mare que el va parir

06Carla Nieto i Ramon Pujol

22Premis Icomi

23Avaluació contínua

02Final de temporada

04Ajuts universitaris

18Professio-nals de la bellesaEditor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Albert Lladó, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: [email protected] (redacció) Publicitat: Alba Vidal Telèfon: 93 451 61 70, [email protected]

sum

ari

117

Tiratge: 54.300

0� caixa manresa www.deria.cat

Ajuts universitaris per als bons estudiantsSi comences els teus estudis a la universitat el proper curs, sol·licita el teu ajut a Caixa Manresa. El teu rendiment acadèmic no pot tenir millor recompensa!

Els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa ja fa més de 10 anys que es reparteixen entre els joves que inicien la seva etapa universitària, premiant l’esforç acadè-mic dels alumnes. L’any passat, l’entitat va rebre un total de 1.111 sol·licituds, de les quals se’n van sel·leccionar 563, que van rebre un ajut de 612,24 euros cadas-cuna. Si vols saber com pots accedir a aquestes ajudes, para atenció.

Com les puc sol·licitar? Per tal d’optar als Ajuts Universitaris de Caixa Manresa, has de tenir menys de 25 anys en la data de presentació de la sol·licitud i accedir per primera vegada al primer curs d’uns estudis universita-ris oficials en algun centre integrat o adscrit a una universitat catalana. Igual-ment, cal residir en una comarca on Cai-xa Manresa estigui implantada. Per fer la sol·licitud hauràs de demanar l’imprès de sol·licitud a qualsevol de les seves oficines i hi hauràs d’adjuntar la fotocò-pia del full de matrícula corresponent al curs 2007-08. També cal ser client de l’entitat, tot i que no es requereix anti-guitat ni un saldo mínims.

Per a més informació: Si vols tenir més informació sobre els Ajuts de Caixa Manresa, la podràs demanar al telè-

fon 902 36 25 29 o al web www.caixamanresa.cat/obrasocial.

Fins quant tinc temps?

El termini per demanar els Ajuts Univer-sitaris de Caixa Manresa s’obre el 16 de juliol de 2007 i acabarà el 31 d’octubre de 2007 a les 14:00h. La convocatòria es re-soldrà abans del 31 de desembre de 2007 i Caixa Manresa farà pública una llista dels estudiants guardonats.

Quins criteris es segueixen?

Les sol·licituds que es rebin es classifica-ran per vies d’accés a la universitat per a la seva valoració. Per a l’adjudicació dels ajuts només es tindrà en compte el rendi-ment acadèmic dels sol·licitants, conside-rant la seva nota d’accés a la universitat. L’any passat, els ajuts es van concedir a notes iguals o superiors a 8’5 i l’import de cadascun dels ajuts va ser de 612,24 euros. Enguany, aquesta quantitat encara no se sap i es precisarà al final del procés en fun-ció del nombre d’ajuts i de la dotació anual d’aquest programa.

0� els convidats www.deria.cat

Carla Nieto i Ramon Pujol, actors de la sèrie de TV3 “La Via Augusta”

“Hem après la vida quotidiana del romans”Carla Nieto interpreta a Màrcia, filla del Pompeu i la Clàudia, amb un irresistible poder de seducció. Ramon Pujol, fill de l’Antoni i la Calpúrnia, és tot noblesa i voluntat. Dos joves actors de la sèrie de TV3 “La Via Augusta” que ens apropa, els dijous a les 22.25 hores, al món de l’Imperi Romà.

“La Via Augusta” us ha servit per saber més de l’Imperi Romà i Tàrraco?Carla Nieto: I tant!, ara em puc imaginar molt més la vida dels romans i els seus esclaus a Roma i a Tàrraco l’any 24 a.C.Ramon Pujol: Cada acció que fas, des de beure un got d’aigua, fins a anar a dormir a la sèrie, has de pensar abans de fer-la. He après, per tant, de la vida quotidiana dels romans però també de política i història de l’època.

Per interpretar un paper així, t’has de documentar molt?Carla Nieto: Abans de començar el ro-datge, vaig mirar pelis, llegir llibres... la cosa que més em va servir per imaginar-me com vivien va ser “Yo, Claudio”. I als assajos teníem un assessor històric, l’Ori-ol Jonqueres, que ens va informar molt.Ramon Pujol: Ell mateix ja ens va donar la majoria de material que necessitàvem, però per la meva banda jo també vaig fer feina. És important conèixer què passa-va, com es vivia, tot. Jo vaig veure pel-lícules, documentals, llegir llibres d’histò-ria. I això t’ajuda a saber com relacionar-te amb els altres actors i amb l’entorn.

- Com definiríeu el vostre personatge?Carla Nieto: La Màrcia és passional, vis-ceral, ambiciosa, amb unes ganes de viu-re i de menjar-se el món impressionants, amb molt de caràcter i amb molta segu-retat en ella mateixa. Jo l’admiro molt!Ramon Pujol: El Marc és, abans que

res, una bona persona. És noble, sen-sible i molt innocent. No crec gens que sigui ximple, tot i que se’l vegi així. El que passa és que és inexpert a la vida, és adolescent, i es troba en un ambient molt dur, de molta ambició i malícia. I ell no està preparat per a això.

I com va evolucionant durant els dife-rents capítols?Carla Nieto: La Màrcia comença la sèrie molt nena. Es traslladen tots a Tàrraco i ella és la nena mimada i guapa d’una de les famílies més influents de Roma, i ho sap i actua com a tal. Però durant la sèrie ha de lluitar molt pel que vol i li passen moltes coses, i evoluciona cap a una Màrcia molt més madura.Ramon Pujol: Durant “La Via Augusta”, el Marc passa de nen a home. I entremig descobreix el sexe, l’amor, la traïció, la mort... I aprèn a protegir-se dels atacs ex-terns, a fer-se dur, i a lluitar pel que vol.

Creieu que els sentiments dels romans eren molt diferents als nostres?Carla Nieto: Gens ni mica, són exac-tament els mateixos, però en circum-stàncies diferents. Es mouen per les mateixes coses: amor, desamor, desig, ambició, ganes de poder....Ramon Pujol: Els valors eren diferents: la fidelitat, el dret a viure, a estimar... tot això era diferent, i es regia per unes al-

“LA MàRCiA és PAssioNAL, VisCeRAL,

AMbiCiosA, AMb gANes de MeNjAR-se eL MóN”,

CARLA NieTo

07

tres lleis. Però els sentiments, l’amor, la ràbia, l’odi, la pena, la desesperació... no crec que fossin gaire diferents.

“La Via Augusta” és una sèrie divulga-tiva, d’entreteniment o una barreja de les dues coses?Carla Nieto: Les dues coses. No pretén alliçonar a ningú, però si és veritat que podem aprendre coses de com vivien els romans, els costums... i per altra banda, és molt divertit el que passa a alguns personatges.Ramon Pujol: “La Via Augusta” és una sèrie de personatges, d’històries, de trames... d’entreteniment, sí. El que pas-sa és que el context històric s’ha tingut molt en compte, s’ha treballat, estudiat i fet amb el màxim rigor possible i, per tant, té un component divulgatiu, en el sentit que et pots adonar de com funcio-nava el món romà. Albert Lladó, [email protected]

“eL MARC és, AbANs Que Res, uNA boNA PeR-soNA. és NobLe, seNsi-bLe i MoLT iNNoCeNT”,

RAMoN PujoL

el llenguatge dels colors al Parc Zoològic de barcelona

Els colors dels animals avisen, criden l’atenció, atrauen l’altre sexe, foragiten els competidors... i també n’hi ha per dis-simular, enganyar... Per entendre el llen-guatge dels colors dels animals, et convi-dem al Parc Zoològic de Barcelona. Emmarcat dins el projecte Barcelona Cièn-cia 2007 “Colors i Ciència”, Parc Zoològic de Barcelona ofereix un seguit d’activitats que, durant els caps de setmana del mes de setembre, us desvetllaran les relacions dels colors amb els animals exhibits.

0� zoo www.deria.cat

Casals de Zoologia El llenguatge dels colors. Acompanyats d’un educador/a, desco-brireu molts aspectes de la visió dels colors i de las seva funció en la comuni-cació animal.Horari: 16 i 30 de setembre, de 10 a 12,30h. Places limitades.

Casals de Zoologia (Per a nens i nenes de 5 a 14 anys)L’aula del color . Acompanyats dels educadors/es i els voluntaris/àries del Zoo, coneixereu la comunicació animal tenint en compte, sobretot, les diferents cobertes dels animals, les seves textures i les seves coloracions. Setmana del 3 al 7 de setembre Horaris: de 9h a 16h. Places limitades.

Matins al Zoo (Per a nens i nenes de 4 a 11 anys)Els colors dels animals.Acompanyats dels educadors/es i els voluntaris/àries del Zoo, s’iniciaran en l’aprenentatge d’“Els colors dels ani-mals”.15 de setembre.Horari: de 10h a 13h. Places limitades.

Més informació: www.zoobarcelona.com

Podreu imprimir un autoguiat des de la web del zoo que us permetrà, davant diverses instal·lacions del parc, desco-brir i interpretar el perquè dels colors i els dissenys de la coberta dels animals escollits.Mes de setembre de 2007. Activitat gratuïta.

el llenguatge dels colors

Els educadors/es del zoo donaran res-posta a preguntes com: Com veuen els animals? Tots veuen els colors? Per què escullen unes fruites determi-nades? Com s’entenen mares i fills?...Dissabtes i diumenges, i festius de se-tembre de 2007.Horari: 11,45h, 12,45h i 13,45h. Activitat gratuïta.

Aula oberta del Color

Cada setmana es podran veure ani-mals diferents. Els educadors/es del Parc Zoològic respondran totes les qüestions que plantegi el públic.Durada aproximada: 10 minuts per animal.Horari: dissabtes, diumenges i fes-tius de setembre de 2007, de 12,30h a 13,30h.Activitat gratuïta.

Parlem dels colors

LLISTAT DE GUANYADORS, EL PROPER 27 DE JUNY AL WEB!!!

0�EUNCETwww.deria.cat

T’agrada el món empresarial? T’agra-daria dedicar-t’hi però no saps on anar? Desconeixes on et poden oferir la millor educació en Ciències Empresarials? No et preocupis. Nosaltres tenim la res-posta i aquesta és l’EUNCET.

I què és l’EUNCET? Doncs molt senzill, és l’Escola Universitària Caixa Terrassa on hi podràs trobar els millors serveis i recursos per preparar-te i incoporar-te de ple en el mercat laboral. A més, la ti-tulació de Ciències Empresarials que ob-tindràs després de cursar els tres anys de la diplomatura està oficialitzada per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Allò que fa diferent l’EUNCET de la res-ta d’escoles universitàries és el model d’aprenentatge basat en millorar el conei-xement de l’àmbit empresarial i les com-petències professionals de cada alumne (pensament analític, treball en equip, comprensió interpersonal, iniciativa, fle-xibilitat i orientació a l’assoliment). Dins la diplomatura de Ciències Empresarials, hi podreu trobar tres especialitats: finan-ces, màrqueting o noves tecnologies. A cada una, s’hi imparteixen assignatures teòriques pròpies i compartides, a més d’un ampli ventall de presentacions orals, resolucions de casos pràctics, treballs en equip, simulacions, pràctiques en empre-ses i desenvolupament de projectes que

La millor borsa de treball

Un dels serveis més destacats de l’EUNCET és la borsa de treball, on hi ha més de 8.000 empreses que s’hi adrecen buscant persones qua-lificades. La borsa coordina les sol-licituds, les demandes, assessora, prepara i planifica la carrera profes-sional de l’estudiant. A més, per te-nir un perfil molt complert i facilitar la inserció laboral, es crea un perfil competencial mitjançant una meto-dologia que s’anomena assessment center. Aquest es basa en una en-trevista personal i la realització d’un conjunt d’exercicis de simulació que exposen a l’estudiant situaci-ons desconegudes, no directament relacionades amb la seva formació i funcions quotidianes. Això permet observar mostres de conducta sota pressió i és un mitjà òptim per a l’ex-pressió i la valoració de competènci-es emocionals.

el món empresarial al teu abast

aconsegueixen fer de l’alumne un profes-sional ben preparat.

L’Escola Universitària Caixa Terrassa, adaptant-se al nou Espai Europeu d’En-senyament Superior (EEES), ofereix, a més dels coneixements teòrics de la diplomatura, habilitats, actituts, valors i eines (competències) que serviran per enfrontar-se encara amb més garanties al món laboral. En aquest sentit, una de les

eines que ofereix l’EUNCET és l’assigna-tura de Desenvolupament Professional. Amb grups reduïts, es combina el treball individual i en grup, per treballar diferents aspectes com l’autoconfiança, el treball autònom, el treball en equip, l’empatia i el compromís ètic, la planificació i l’orga-nització, les habilitats comunicatives, la presa de decisions, etc. Igualment, hi ha el Serveis d’Orientació Psicopedagògic que dóna als estudiants tot l’assessora-ment que necessitin, tant a nivell acadè-mic com social o personal.

L’estiu encara és teu!

La Secretaria de Joventut, a través de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT), et proposa pas-sar les millors vacances amb el programa “L’Estiu és teu”. Vinga, decideix-te i apun-ta’t a alguna d’aquestes propostes!

“L’Estiu és teu” et proposa diferents ac-tivitats i un ampli ventall de torns per a què ningú es quedi sense unes bones vacances. Encara tens temps d’apun-tar-te a estades esportives i a qualsevol estada a l’agost.

estades esportives de bàsquet, futbol i handbol Aquests tipus d’activitats estan pensa-des per a què els nois i noies puguin practicar el seu esport preferit, alhora que es fomenta la superació personal i el reforç de la companyia amb els altres. A cada estada, hi ha un equip de moni-tors que està sota la direcció tècnica de diferents federacions esportives. Les estades de bàsquet es duen a ter-me a l’alberg de Deltebre, les de futbol a l’alberg de Planoles i les d’handbol a l’alberg de Móra la Nova.

10 joventut www.deria.cat

+ informació: Les inscripcions a qualsevol d’aquestes estades es pot fer a través del telèfon de la Central de Re-serves de la Xanascat 93 483 83 63. També podeu trobar més informació al web www.gencat.cat/joventut o www.xanascat.cat.

Passa-t’ho bé el mes d’agost El mes de vacances per excel·lència és el moment ideal per gaudir d’unes bo-nes estades. Pots triar entre les lingüís-tiques, on podràs escollir entre l’anglès, el francès i l’alemany; les multiesporti-ves, que combinen diferents esports com les curses d’orientació, el tir amb arc, la vela, etc.; les que combinen els idiomes i les multiesportives; les de música, on podràs ampliar i potenciar els coneixements musicals amb profes-sionals sota la direcció de l’Associació per a la Promoció d’Activitats Musicals, i les d’informàtica per aprofundir en els coneixements dels sistemes infor-màtics, operatius o de comunicacions. Totes les estades estan distribuïdes per tot Catalunya, des del mar fins a la mun-tanya, passant per ciutats i l’interior.

Parlem-ne!Realment, sabem què és un alberg o què hi podem trobar? Teníem uns quants dubtes i per això vam acudir a qui en pot saber més, d’ai-xò dels albergs. El Pep Serrano és director de l’Àrea de Programes de la XANASCAT i no va dubtar a respondre les nostres preguntes.

Anirem al gra: què és un alberg? Els albergs juvenils de la XANASCAT són espais pensats per a es-tades de convivència i per gaudir del temps lliure. Al llarg de l’any, s’hi organitzen activitats lúdiques i educatives per a joves, escolars, entitats i altres col·lectius.

Què hi podem trobar?Doncs hi pots trobar des de les habitacions amb els seus banys, fins a sales d’estar, personal de cuina i d’informació i en alguns, també hi ha instal·lacions esportives com piscina o pistes de futbol sala.

D’albergs, només en trobem a la muntanya? No, n’hi pot haver en quatre zones diferents. Nosaltres ho hem dividit en mar, muntanya, interior i ciutat. Ara cada alberg s’adapta al medi que té al seu voltant.

Estan pensats per a tothom?Sí, la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT) posa al servei de la gent 46 albergs, preparats per a l’allotjament i per a què qualsevol que hi vagi conegui l’entorn.

12 ficcions www.deria.cat

La primera edició de Ficcions, l’aventu-ra de crear històries no podia tenir un millor final. El passat dimarts dia 22 de maig, als Jardins de l’emblemàtic Ate-neu Barcelonès, més de 200 persones es van reunir per conèixer el veredicte final i celebrar la cloenda d’aquest concurs, que ha durat pràcticament tres mesos, i que s’ha convertit en un referent de la literatura juvenil en català a la xarxa.

Des que l’1 de febrer comencés el concurs, més de 1.000 alumnes de Catalunya, les Illes i el País Valencià, s’han registrat al web www.deria.cat/fic-cions. En quatre capítols, a partir d’un inici que havien de triar entre cinc, els alumnes han pogut desenvolupar una història de ficció original, versemblant i atraient. Al final, 230 històries van optar a guanyar el premi final.

La veritable aposta de Ficcions era la participació. Per això, al mateix web, es podien comentar les històries, o com-partir afeccions i inquietuds a través dels fòrums. No hem d’oblidar que els participants han sigut de llocs molt di-ferents, des de Ciutadella de Menorca fins a Maria d’Oló, o des de Roses a Roquetes. La xarxa ha de servir per això, per a què gent de llocs diversos es co-neguin, intercanviïn punts de vista, creïn un sentiment de comunitat a través de la literatura...

Més de 200 persones assisteixen a l’acte de cloenda a l’Ateneu barcelonès

Tres noies de Terrassa guanyen la primera edició de Ficcions

L’acte de l’Ateneu va ser emocionant, so-bretot, per això, perquè gent que havia llegit a companys de poblacions llunya-nes, que s’havien donat consells per uti-litzar recursos per a les seves històries, es van veure les cares i van intercanviar, ara sí en persona, sensacions.

Per donar la importància que es me-reixia l’esdeveniment, va obrir l’acte el President de l’Ateneu Barcelonès, Oriol

Bohigas, amb un discurs que resumia a la perfecció l’objectiu de Ficcions, on la cultura i l’educació han d’anar, sempre, de la mà. També van intervenir Oriol Iz-quierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, i Joan Badia, director general d’Innovació del Departament d’Educació. Després, Josep Ritort, l’edi-tor de les revistes Secundèria i L’Hiper-bòlic, va explicar com va començar el projecte i com s’ha desenvolupat.

Però l’hora de la veritat arribava. Dels 30 finalistes, a la primera fase, en descartàvem 24. Vam començar dient tots els grups i, en pujar a l’escenari acompanyats pels seus professors, van poder recollir els seus diplomes.

El jardí romàntic de l’Ateneu vibrava. Molts escriptors, que normalment

freqüenten aquest edifici símbol de la literatura, observaven l’acte sorpresos. I és que no és normal trobar a tants nois i noies de 14 a 16 anys participant direc-tament d’un esdeveniment cultural de tanta magnitud. Ara, elles i ells, eren els protagonistes.

Només quedaven 6 finalistes quan Antò-nia Cortijos, membre del jurat, va pujar a l’escenari i va llegir alguns fragments dels alumnes. Amb l’emoció continguda, es va fer públic el nom dels 4 finalistes que no optaven al primer i segon premi.

d’esquerra a dreta: oriol bohigas, joan badia, josep

Ritort, oriol izquierdo, Antònia Cortijos i Pau Vidal van

intervenir a l’acte d’entrega de premis Ficcions.

servei d’informació i orientació:

www.peretarres.url.edu Telf.: 902 410 [email protected]

Vam conèixer al Mohamed !!!

Volem, des d’edicat, felicitar-lo perquè amb la

seva simpatia ens ha guanyat a tots.

13Fundació Pere Tarrés

Amb els nervis a flor de pell, l’escriptor Pau Vidal va pujar a l’escenari i va co-mentar l’originalitat d’alguns dels pseu-dònims utilitzats pels participants. Ell mateix va obrir el sobre que contenia el nom del grup que va quedar segon: Júlia Català, Júlia Florit i Nina Pons, de l’IES Josep Mª Quadrado de Ciutadella de Menorca. I, ara sí, es feia públic, per fi, el nom del grup guanyador d’aquesta pri-mera edició de Ficcions: Anaïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad, del Col-legi Mare de Déu del Carme de Terrassa, s’emportaven els tres ordinadors portà-tils de premi i el xec de 400 euros per a material escolar per al seu centre.

Després de donar un regal a tots els que havien participat al concurs reconeixent el seu esforç, haguessin arribat a la final o no, la festa va acabar amb un dels mo-ments més bonics: la fotografia de grup. Tots els finalistes que havien vingut fins a Barcelona per a gaudir de l’acte, es van reunir a l’escenari i, amb els diplomes en mà, van acomiadar la primera edició de Ficcions, l’aventura de crear històries. Molts d’ells, en marxar, van assegurar que l’any que ve repetirien l’experiència. I és que l’aventura de crear històries, el joc de l’escriptura, només ha fet que començar.

Albert Lladó, [email protected]

guanyadores de Ficcions 1r Premi sergi Ritort i CasadoAnaïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad del grup EnjoyThe-Silence, del Col·legi Mare de Déu del Carme de Terrassa.

2n Premi de Ficcions Júlia Català, Júlia Florit, Nina Pons del grup Tinta menorkina, de l’IES Josep Mª Quadrado de Ciu-tadella de Menorca

“el treball social et dóna moltes satisfaccions”Quan arriba el moment de triar els estudis que han de portar-nos a exercir una professió en el futur, algunes persones no tenen cap mena de dubte. Però altres no tenen tan clar a quina activitat volen dedicar-se. Fins i tot, algunes persones necessiten anys per descobrir quina és la seva vocació. Afortunadament, molts estem a temps de canviar el nostre destí professional. Aquest és el cas de l’Emma Villegas, una alumna de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés- Univesitat Ramon Llull (EUTSES), que va decidir fer un gir a la seva vida professional per estudiar Treball Social. A les EUTSES, l’Emma va tenir accés a la formació de qualitat, perso-nalitzada i especialitzada d’un dels centres de referència de formació universitària en acció social a Espanya.

Com és que vas decidir deixar allò que feies i estudiar a les EUTSES? Va ser un procés. Durant 20 anys, he treballat en diferents empreses del món de la moda i la docència. La trajectòria professional ha estat satisfactòria i podria dir que he arribat allà on aspirava, però no ha estat suficient. La moda, que era la principal font d’ingressos, va començar a fer-se feixuga, ja no em sentia realitzada com abans. Necessitava donar un nou sentit a la meva vida.

Per què vas triar Treball Social a la Fundació Pere Tarrés?Vaig escollir Treball Social perquè volia treballar pels altres i la Funda-ció Pere Tarrés EUTSES, pel tracte, l’accessibilitat, la personalització, el tracte més directe amb els professors i la metodologia. L’avaluació continuada permet aprofundir més en els continguts i la combinació entre presencial i m@f, per poder estudiar a distància, és una facilitat per als qui treballen.

Quines sortides t’ofereix Pere Tarrés?Estic acabant encara… però la Fundació té una borsa de treball que en breu espero utilitzar. A més, estic en contacte amb diferents pro-fessionals de l’àmbit. Hi ha sortides professionals, és qüestió de saber introduir-se i donar-se a conèixer.

Creus que tothom es pot dedicar al Treball Social?No, perquè són professions vocacionals. No oblidem que treballem per millorar la societat i pel benestar de les persones, i sovint hem de trac-tar amb les dificultats i els problemes dels altres. S’ha d’estar preparat, motivat, i tenir predisposició i molt respecte pels altres. És una de les professions que més satisfaccions dóna.

L’Emma Villegas és un clar exemple de persona que està treballant per realitzar la seva vocació i és que les professions de treballador i edu-cador social demanen persones compromeses, però també prepara-des per atendre les creixents demandes socials. Les EUTSES Fundació Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull se centren en un model formatiu caracteritzat per l’assessorament personalitzat, la qualitat del professo-rat en actiu i amb reconegut prestigi en la docència universitària, i en la recerca, així com en un elevat índex d’inserció laboral.

1� ficcions www.deria.cat

Pàgines buides? Capítol i

Pàgines buides? Fou el passat divendres, quan em trobava a ca l’àvia i em manà que pugés a les golfes (ja que el mal de genolls, provocat per l’artritis, feia anys que l’impedia pujar-hi) a bus-car un llibre de receptes casolanes, que ben bé no havia estat fullejat per ningú en més de vint anys, però, ja se sap, les àvies tenen el do o la virtud de conservar-ho tot. Les golfes no eren un indret de la casa precisament agradable. L’olor a antic barrejada amb la humitat pròpia de Palafrugell, ajudaven a definir en aquella estança un lugu-brisme carácterístic, o més aviat, pertanyent a les cases antigues. D’entre fustes corcades i relleixos, em van cridar l’atenció un munt d’objectes rove-llats que romanaven en aquell indret, i que, inhòspitament, estaven col·locats amb la subtilesa pròpia del desordre.Mentre cercava entre andròmines i utensilis que no s’ultilitzen mai, vaig trobar aquest dietari d’entre el polsim de les golfes, de tapes dures, grises i maltractades a causa del pas dels anys. Vaig agafar-ho perquè em cridà l’atenció la data gravada a la portada. Aquell, doncs, no era un simple diari, sinò un objecte atàvic de possible gran valor. En obrir-lo, vaig poder apreciar un conjunt de pàgines groguenques, i, per la meva desil·lusió, absen-tes de lletra. Vaig fullejar-lo al voltant de tres minuts, sense obtenir cap mena de referència. Ben bé no sabia perquè. Però aquelles pàgines buides em seduiren. L’àvia i la seva inquietud em cridaven per a què baixés, la qual cosa m’obligà a tancar de cop el diari, i, davant la meva impertorbable curiositat, me l’endugué. No fou fins l’endemà, que el temps lliure em donà l’escaiença de tornar-me’l a mirar. Per a la meva sorpresa, en obrir el diari, trobà un nom. Un nom que em va fer pujar la mosca al nas. Hi vaig passar el dit índex per sobre, cercant de trobar indicis que m’indugueren a la conclusió que estava escrit des de feia molts anys. Tot va ser inútil. Amb una cal·ligrafia irreprensible, es podia frasejar el nom complet d’una noia: Neus Roscalleda Ametller.Aquells mots m’esgarrifaren, Roscalleda fou durant segles el cognom propi de la nos-tra nissaga familiar. Però… d’on havien sortit aquelles paraules? Tot i que sempre he estat una persona que toca de peus a terra, és a dir, de pensaments terrenals, no nego que aquell fet em va atemorir, ja que juraria que quan vaig examinar el diari a les gol-fes, aquell escrit no hi era. Malgrat tot, em vaig convèncer a mi mateix que a causa de l’escassetat de llum no l’havia vist, excusa que, al menys, va deslliurar-me de pensar-hi fins l’endemà, després de l’examen de dret constitucional. En tornar a l’habitació, novament la imatge d’aquell quadern gris trencant l’ordenada disposició de l’escriptori em persuadí. Altre cop el vaig obrir, i una altra vegada l’ab-sència de lletra em va esglaiar. Ja que la primera pàgina romania immaculada, com si mai hagués estat escrita. Què estava passant? ara sí que no hi havia dubtes, aquelles pàgines havien assolit el designi de copsar paraules i deixar-les anar, segurament amb la finalitat de fer-me em-bogir. I si la fatiga estava aclaparant el meu rendiment i estava patint al·lucinacions? Vaig decidir redactar un seguit de paraules. Era com si aquell dietari em convidés a escriure amb una fluïdesa inusual en mi. Certament, aquell llibre era un utensili ani-mal. Vaig omplir una pàgina (que no és res més que el principi d’aquest relat) com que hi ha tanta grip… En acabar, em sentí exhaurit. Aquelles pàgines no tan sols semblaven absorbir les paraules, sinó que també l’energia.L’endemà, a la càtedra, la meva concentració es va veure sovint afectada pel quadern gris. M’estava tornant paranoic? La lliçó de dret romà, que justament era una de les assignatures que més m’agradaven, em semblà desinteressant en comparació amb el misteri del dietari gris i d’aquell nom extraordinàriament fugaç. Obrí la porta. La casa restava en silenci, ja que els meus pares no havien arribat de tre-ballar. A grans passos, em vaig acostar a la meva cambra. El quadern gris continuava tal i com l’havia deixat, immòbil damunt la taula. Igual de misteriós. I en obrir-lo, em va tranquil·litzar poder veure-hi la pàgina escrita. Però aquella no era la meva cal·ligrafia…Ni tan sols les meves paraules.

el quadern grisinici (josep Pla)

8 de març – COM QUE HI HA TANTA GRIP, han hagut de clausurar la Universitat. D’en-çà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –mal-grat haver-s’hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada. A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu:

– Ja saps que avui fas vint-i-un anys?

I en efecte: seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ulla-da circular. El meu pare menja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic i de la crema em fan malfiar. Em pregunto si han estat elaborats per celebrar realment el meu aniversari o per re-cordar-me que el balanç dels primers anys és absolutament negatiu, francament ma-gre. Aquest retoc –penso– és tan natural! Tenir fills en forma d’incògnita, de nebulosa, ha d’ésser molt desagradable. La meva frivolitat, però, és tan gran, que ni el problema de consciència plantejat per les llaminadures no és prou per a evitar que trobi el pa de pessic saborosíssim i la crema literalment exquisida. Quan me’n serveixo més, la fredor augmenta d’una manera visible. Vint-i-un anys!

La família! Cosa curiosa i complicada...

A mitja tarda es posa a ploure –una pluja fina, densa, menuda, pausada. No fa gens d’aire. El cel és gris i baix. Sento caure la pluja sobre la terra i els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana –com la del mar a l’hiverna. Pluja de març, freda, glacial. A mesura que va caient la tarda, el cel, de gris, es torna d’un blanc de gasa –lívid, irreal. Sobre el poble, pesant sobre els teulats, hi ha un silenci espès, un silenci que es palpa. La fressa de l’aigua que cau l’allarga en una música vaga. Sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva obsessió del dia: vint-i-un anys!

Veure caure la pluja, a la fi, m’ensopeix. No sé què fer. Hauria, és evident, d’estudiar, de repassar els llibres de text, per treure’m de sobre aquesta pesada carrera d’advo-cat. No hi ha manera. Si sovint no puc resistir la temptació de llegir els papers que trobo pels carrers, davant d’aquesta classe de llibres la curiositat se’m tanca amb pany i clau.

Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré –just per passar l’estona, a la bona de Déu– el que se m’anirà presentant. La meva mare és una senyora molt neta minada per l’obsessió de mantenir la casa en un ordre gebrat. Li agrada d’estripar papers, de cremar velles andròmines, de vendre al drapaire tot el que per ella no té una utilitat pràctica o decorativa immediata. Ja farà prou, així, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. Si això arriba, no crec pas, de tota manera, que hi hagi res de mal...

...

© Quadern Gris, Josep Pla, Editorial Destino...

el quadern gris d’enjoy Thesilence

15

Correspondència en el tempsCapítol ii 8 de març de 1837 Apreciat remitent,L’estupor i l’esbalaïment de llegir les seves línies sobre les pàgines del meu dietari gris m’impulsen a respondre-li mitjançant el mateix mètode.No sé si aquestes paraules arribaran a ser llegides per vostè, o simplement el que ha passat ha estat un fet casual. Visc en un període difícil. No s’imagina com n’és de complicat. Potser la follia s’ha apoderat ja de mi. Des que morí el meu pare, la família Roscalleda s’ha disgregat considerablement. D’ençà de tal fet, una gran malenconia sembla ésser present en cada un de nosaltres. El fet que provoca més dolor és potser la mateixa impotència davant la mort. No ens vam poder acomiadar d’ell, doncs morí lluitant al costat de l’arxiduc Carles... No sé si vostè, car remitent, haurà experimentat la manca d’un ésser estimat. Bé, li puc assegurar que és una experiència mortificant. El meu pitjor sentiment el provoca el fet de la petita baralla que vàrem tenir abans que marxés, ja se sap, barallar-se amb els pares és un dels símptomes més corrents de l’adolescència. I per aquell insignificant daltabaix no vaig donar-li ni tan sols un últim adéu.Deixo aquí el meu escrit, amb la curiositat que li arribi a vostè i sigui contestat.

Neus Roscalleda

Atònit davant aquelles paraules, el meu cos va quedar en estat catatònic. Qui era aquella noia? D’on provenien aquelles paraules?. La meva ment quedà col·lapsada de qüestions sense resposta que m’indugueren al mal de cap. Vaig aturar-me a cercar el mètode més adient per trobar les meves respostes. Posant en ordre les dades més exaltants dels fets, com foren el cognom de la noia, la data, la cal·ligrafia, etc. Vaig arribar a la conclusió de que m’hauria de servir de fonts externes per saber de qui es tractava. Vaig córrer cap a la biblioteca, doncs encara romandria oberta durant unes hores, i seguidament vaig buscar informació per Internet a partir de les poques dades què tenia. Sent una persona hàbil en coneixements informàtics aviat vaig situar Neus Roscalleda com la cosina de la meva rebesàvia, de família burgesa pertanyent a la nissaga. Fou la filla gran, fent-se càrrec així doncs, dels seus germans quan el pare faltà. D’alts coneixements d’escriptura i eloqüència (que em semblà estrany per a aquella època i per ser una dona). Treballava en una impremta vinculada al diari, on escrivia una columna mensualment.En veure a través de la pantalla la data de defunció i el codi de la làpida al cementiri, se m’eriçaren els pèls. No és que em sorprengués perquè, obviament, sent la cosina de la meva rebesàvia no podia continuar viva, però tampoc estava preparat per mantenir converses amb un mort. Allò no tenia ni cap ni peus. Esgotat i atònit vaig marxar cap a casa, necessitava descan-sar, ja que l’endemà havia de tornar a la universitat.En arribar a casa divendres, (després d’una esgotadora setmana d’estudis) em vaig convèncer de contestar les seves paraules. Ben bé durant tota la setmana m’havia estat plantejant si respondre o no. Finalment vaig decidir-me, convençut que tampoc no tenia res a perdre. En el fons, era la curiositat la major causa que m’impulsava a escriure-li.

16 març 2007

Estimada Neus,Les teves paraules em sorprengueren, sobretot per les condicions paranormals en què vaig rebre-les.Estic atònit, no sé ben bé què pensar. Creure’m aquesta història implica acceptar una sèrie de fets impossibles que no estic preparat per admetre i que no entren en el meu caràcter i la meva positivista manera de veure el món. No descarto la possibilitat que el meu germà, aprofitant les meves ausències, m’estigui prenent el pèl de mala manera. En cas que tota aquesta història i els seus mil factors irreals fóssin certs, m’agradaria preguntar-te algunes coses:Quina edat tens? D’on ets? Realment estàs a l’any 1837?Escribint tot això, realment trobo que m’estic tornant boig, però em consola el fet de pensar que si no t’escrivís, la curiositat acabaria produint-me també una alteració mental. Suposo que hi estic destinat. No va ser fins l’endemà que el quadern gris m’envià les respostes a les meves pre-guntes: tenia 17 anys, tal com havia trobat a Internet. Aquesta data em tranquilitzà bastant, si hagués estat una burla del meu germà dubto que fos tan elaborada. Vivia a Palafrugell, i l’adreça que indicava m’era totalment desconeguda, segurament el car-rer havia canviat de nom. Per últim em jurà i em perjurà que era a l’any 1837.Aquella mateixa nit vaig tenir un somni que realment em va colpir.Em trobava davant la porta de casa l’àvia, el carrer romania solitari envaït per un

silenci sepulcral. Allà on ara es trobava la carretera hi havia un caminet sorrenc i pedregós, envoltat de moreres. Els fanals havien desaparegut i la botiga d’informà-tica del meu amic Manel també, deixant-me amb l’única companyia de la llum de la lluna. Una força va instar-me a endinsar-m’hi. Un cop a dins, se’m va fer difícil familiaritzar-me amb aquella estança, tan modificada de com jo la coneixia.Els mobles eren més rústics i a les parets abundaven retrats familiars, que sembla-ven observar-me amb superioritat. De sobte, em vaig adonar d’una qüestió força intrigant. Era de nit, el carrer careixia de fanals i la casa d’espelmes, tot i això es podia apreciar tot gràcies a una llum blanca i pura que il·luminava el meu voltant. Per a més inri, la llum s’estenia desde les golfes, un lloc on precisament no abundava la claredat, sinó que inundava la foscor. Quan vaig pujar, em deixà astorat la bellesa que els meus ulls van percebre. Asseguda a terra, hi havia una noia jove i preciosa. De pell blanca i uns grans ulls verds que m’observava curiosa. Realment em semblà un àngel; no tan sols per la seva bellesa, sinó per la intrigant impressió d’irrealitat. Em vaig quedar davant seu sense capacitat de reacció. Semblava adonar-se’n i em va somriure. Seguidament, va aixecar un llistó del terra, que pel seu color diferent de la resta feia l’efecte que hagués estat col·locat posteriorment. Sota la lleixa de fusta, va extreure un petit collaret platejat, format per una fina cadena i un penjoll amb forma de llàgrima. Se’m va acostar lentament, sense deixar de clavar els seus ulls encisadors sobre els meus (cosa que em provocava estupefacció). Va deixar caure un penjoll sobre el palmell de la meva mà, i mentre tancava amb tendresa els meus dits com volent protegir el collaret, em besà dolçament els llavis.

...només somnis?Capítol iii Són curiosos els somnis. Alguns tenen la capacitat de provocar sensacions tan reals, que no semblen ésser fabricades pel propi subconscient. Teòricament, no-saltres som els productors executius dels nostres somnis i, tot i sent éssers de na-turalesa sàvia, als somnis veiem reflectida l’oportunitat d’endinsar-nos per la nostra part més exstranya i inescrutable. Però aquell somni no era com la resta. Sentia encara sobre els meus llavis l’essència dolça d’ella, com un petit present portat a la realitat, i no em costava gens ni mica recrear cada detall delicat de la seva faç, cada plec del seu vestit immaculat. Durant un instant, la persuassió que provocava en mi aquella noia, va abandonar-me per fer-me prestar atenció a un altre fet enigmàtic del desideràtum. El collaret que ella havia posat sobre la meva mà, romania encara al meu palmell?En percebre el tacte del metall fred entre els meus dits, em vingué una esgarrifan-ça. Vaig obrir la mà de cop. Era buida. L’absència del penjoll em tranquil·litzà.Passaren els dies, i a mida que ho feien, les meves esperances que el somni es dissipés del meu cap s’anaven perdent. Cada cop m’atemoria més l’obsessió que m’apoderava, fent-me dubtar en determinades situacions de la seva veracitat. Em dugué a tals extrems que vaig cercar resposta en un especialista en somnis.No se’m va fer difícil trobar la persona adient, ja que tinc un amic interessat en la psicoanàlisi, i en explicar-li el meu cas, va oferir-se voluntari a explorar el meu subconscient.Així doncs, vaig anar a la meva primera sessió, comentant-li el meu estrafolari desi-deràtum. Vaig explicar-li també la insistència del record de la noia que em tenia tan angoixat ja que, fins i tot, veia el seu rostre sobre el reflex de l’espill.En estudiar el meu cas, ell arribà a la conclusió que el somni no estava produït pel meu jo més intern, sinó per altres factors d’origen desconegut.Ell m’instà a anar al lloc on es desenvoluparen els fets, ja que ésser en aquell indret m’ajudaria a restar-li importància.I així ho vaig fer. En arribar a les golfes de ca l’àvia, em dirigí quasi inconscientment cap a la lleixa descolorida que la noia va aixecar. Empès per la persuasiva curiositat que m’emanava, vaig decidir llevar la lleixa. En treure-la, a sorpresa meva, distingí de l’obscuritat un lleu reflex de llum. Vaig endinsar la meva mà cap a la resplandor i extragué el collaret del somni. La meva reacció va ser ràpida.Vaig córrer cap a casa ansiós per endinsar-me entre els folis que m’incitaven a embogir. La tinta regalimava del meu bolígraf impulsat pel meu subsconcient que buscava la sobrietat.


1� ficcions www.deria.cat

... (segueix a la següent pàgina)16 abril 2007

Estimada Neus,Ets tu la noia que apareix en els meus somnis? Abans que pogués continuar, la tinta s’absorbí i obtingué una resposta inmediata, com si hagués estat esperant la meva contestació tot aquest temps... “Sí”, -digué ella- “tenint l’oportunitat de poder accedir a tu, vaig fer-ho, perquè volia demanar-te que trobessis el meu collaret”.Seguidament jo li respongué:“Efectivament, he trobat el teu collaret al mateix lloc que el somni mostrava. Tot plegat fou molt estrany, i no aconsegueixo treure’m del cap aquella besada... Per què ho vas fer?” A continuació, apareixeren les seves paraules amb significat profund:“Perquè t’estimo”. Van anar passant els mesos. El que en un principi era una curiosa relació d’amistat va anar convertint-se en un sentiment més intens. La nostra correspondència va passar a ésser un element periòdic; arribant a ser in-dispensable en el nostre dia a dia. I amb ella, el temps transcorria amb una curiosa rapidesa, tanta que de seguida passaren els mesos. A través del dietari gris, intercan-viàvem impressions i anècdotes de les nostres vides, i cada nit ens trobàvem en els somnis, que sempre tenien com a escenari casa de l’àvia.D’ençà de totes les nostres trobades, va anar augmentant la nostra complicitat, però tot i això, no vam traspassar els límits d’aquell nostre primer petó. Un dia, intrigat per la Neus Roscalleda actual, em vaig dirigir cap al cementiri. Després de passejar per lúgubres passadissos durant una bona estona, tot cercant-hi el seu nom, finalment, vaig trobar la làpida. Em vaig agenollar per poder contemplar-la, ja que, tot i ser obvi que estava morta en l’actualitat, no em trobava preparat o, potser no m’havia plantejat si realment estava capacitat per a acceptar-ho. Vaig treure les fulles que hi havia a la tomba i, posant la meva mà oberta sobre la freda pedra, em vaig sentir francament abatut de tenir-la tan a prop meu, tot just a l’altra banda, i no poder-la sentir, doncs ara era tan sols restes del que ella havia estat. Ens tornarem a veure en els somnis d’aquella nit, però no m’atreví a explicar-li la meva experiència. Cada vegada sentia més la necessitat que estigués amb mi, ja que donaria el que fos per tenir una relació normal, com ho són les de totes les parelles que passegen el seu amor per la universitat. Una nit, en una de les nostres trobades, va succeir un fet que canviaria per sempre el meu destí. I és que aquella nit, la vaig trobar especialment maca, els seus ulls emanaven desig. Ben bé no sé com va començar tot, tan sols recordo que aquella nit va ser inoblida-ble. Vam romandre agafats de les mans durant una bona estona, mirant-nos als ulls fixament.De mica en mica, vaig deixar anar la seva mà per posar la meva sobre la seva cara, i acariciar-la amb tendresa. Els nostres rostres van unir-se fins a acabar en un petó tan especial com ho va ser el primer, i lentament, em va desvestir i jo a ella, i entre petons i carícies l’amor va apoderar-se dels nostres cossos amb bojeria. Passaren els dies, i els meus sentiments cap a ella s’intensificaven d’allò més, doncs cada dia tenia més clar que era ella la dona de la meva vida, sense saber, pobre de mi, que aquesta darrera frase que escric significaria més del que aparentment repre-senta... Un dia plujós de novembre, en obrir el diari, vaig trobar unes paraules que em deixa-ren sangglaçat: “Estimat... estic embarassada”

existència provocadaCapítol iV

Una angoixa m’entrà per dins. Com podia ser possible?

Sempre ens havíem vist als somnis, però mai els fets havien traspassat fins arribar a la realitat. Amb el penjoll, tan sols havia vist a través de la Neus on podia trobar-lo, sent, així, una simple premonició de la disposició actual d’aquest.

Vaig córrer cap al psicoanalista amb el dietari a la mà i l’esperança que em donés respostes a tots aquells fets inconnexos.

Després d’haver-li explicat el que la Neus m’havia dit i el nostre posterior somni, em digué:

-Podem accedir als difunts que apareixen en els somnis i que sojornen en un lloc de la nostra memòria, tot i que mai he sentit que puguin interactuar amb els vius d’una manera tan explícita.

-I doncs, com és possible que tot això ocorri en la nostra ment?

-Tenim una ment col·lectiva, un inconscient col·lectiu que està en algun lloc, en algun indret. Deu haver-hi una regió dels morts. Això mateix, s’ha anomenat “infern” en altres cultures.

-Llavors, creus que és possible que pugui haver-la deixat embarassada?

-No et sabria respondre a aquesta pregunta, doncs el teu cas és massa complex. Tots els éssers humans, capacitats com pocs mortals d’intel·ligència i de reflexió personal, quan dormim no perdem el temps. Teòricament, quan se somia, el subjecte té altres personalitats, és capaç de fer coses que no es podrien fer a la vida real. Els teus som-nis, en canvi, són diferents, ja que ets capaç de ser tu mateix i, fins i tot, relacionar-te estretament amb una personalitat concreta, pertanyent al teu passat. I no sols en això els teus somnis són diferents dels altres, ja que també pots rememorar-los amb extre-ma nitidesa quan despertes.

Vaig sortir de casa seva més atordit de com havia entrat; no havia obtingut cap con-clusió prou clara per restar tranquil. Vaig anar a la biblioteca, obcecat per trobar algun tipus de solució.

Després de nombroses recerques, vaig trobar un llibre que m’informà plenament so-bre la branca que havia de prendre per desemmascarar el misteri: la psicometria.

Aquest tipus de ciència oculta, que literalment significa “medició de l’anima”, implica que una persona sensible -o ,dit col·loquialment, un mèdium-, agafi un objecte físic de certa antiguitat, i s’esforci en captar, per medis psíquics, alguna cosa de la seva història i les emocions d’aquells que manipularen l’objecte.

Així doncs, vaig trobar un enllaç respecte el collaret. I si per mitjà de la psicometria pogués trobar respostes?

A continuació d’aquell apartat, el llibre comentava un altre aspecte que em cridà l’aten-ció: “l’amor, potser una de les emocions és poderoses de totes, és captada sovint pels psicometristes en objectes molt variats, des d’ un antic vestit fins un collaret victorià. A través de l’amulet, que pot haver passat per moltes generacions d’una mateixa família, les persones sensibles poden captar informació sobre la història emocional d’aquella nissaga, una història que, potser, ja s’havia oblidat.”

Exacte, això era el que realment m’ajudaria a entendre totes aquelles darreres vivències.

Després d’àrdues hores cercant per Internet persones capacitades per realitzar psico-metria, vaig trobar una especialista en aquesta curiosa ciència.

Em disposà doncs a enviar-li un e-mail per concertar una visita que em servís d’ajuda. Deuria ser molt bona en el seu camp, perquè no vaig conseguir quedar amb ella fins al cap d’un mes.

Finalment, el temps va transcórrer i arribà l’hora d’acudir a la cita. No hi havia cap dubte que era el lloc perfecte per realitzar ciències ocultes: la llum tènue suggerint penombra; aparells i instruments situats sobre les parets; l’encens que produïa una boira enigmàtica...

Vaig entrar amb pas decidit, amb el penjoll a la mà dreta i el quadern gris a l’esquerra. Tot dirigint-me una mirada penetrant i intrigant, la mèdium m’instà a seure amb ella.

el quadern gris d’enjoyThesilence

1�

Aviat em digué que notava en mi un corrent d’energies no terrenals, tot i que aquella frase no va provocar en mi gaire expectació, ja que els especialistes en les ciències ocul-tes diuen més del que perceben amb el seu “sisè sentit”. En agafar el penjoll, començà a dir coses incoherents i el seu to de veu variava amb una celeritat gairebé inhumana, tot alternant diferents timbres de veu com si parlés més d’una persona. De sobte, deixà de sostenir-ho; semblava que alguna influència negativa l’hagués induït a fer-ho.

- Es tracta d’un collaret amb una energia concentrada molt elevada – em digué la vi-dent. La seva veu es percebia alterada, i la seva respiració exagerada.

-Què ha notat? Què deia mentre tenia el penjoll entre les seves mans? Parlava d’una manera que gairebé no he pogut entendre.

-En agafar el penjoll he pogut percebre dintre meu totes les vivències que el mateix collaret ha presenciat.

Tan sols he pogut veure una noia portadora, potser és perquè ella ha estat la que més ha influït per aconseguir guardar tants records. Però vostè sap si va haver-hi algun altre posseïdor?

-No ho crec- responguí -. Vaig trobar-lo a les golfes, empolsinat i perdut sota una llei-xa de fusta del terra. Era certament difícil trobar-lo, i per la deixadesa de l’amagatall, semblava que hagués estat allà des de feia molts anys.

-Ah, ja ho entenc... I si em permet preguntar-li… com el va trobar vostè, en un lloc tan recòndit?

-Pot semblar-li estrany… però ella va fer-me veure on estava en un somni.

A continuació, vaig explicar-li l’ofuscació que sentia davant l’embaràs de la Neus. Aviat, reprengué el penjoll tot cercant indicis d’un infant en ell. Però no se’n sortia. M’explicava decebuda que tan sols tenia visions fosques i sentiments plens de dolor i angoixa. No aconseguia percebre cap imatge de nadó, ni tan sols en sentí el plor d’algun.

Després del penjoll, començà a interessar-se pel diari gris. De fet, amb ell havia co-mençat tota aquesta història. I aquest més que la resta d’elements, ens donaria la clau per acabar-la.

Escrigué unes paraules en llatí, una cosa ràpida que més aviat em semblaren gargots.

-Ara- digué concentrada en la ploma- provaré d’accedir a la Neus nou mesos després del moment en què la coneixes tu, però en el seu espai de temps.

I tot seguit va continuar escrivint sobre els fulls que tants misteris revelaven.

Novament, com jo havia presenciat més d’una vegada, la tinta fou absorvida. Però aquesta vegada no s’obtingué cap resposta.

Vaig observar-la. Ara tenia els ulls tancats i, amb expressió d’esforç, cercava de con-centrar-se al màxim.

Després l’expressió se li suavitzà, el rostre se li va destensar sense deixar entreveure cap emoció aparent. I de cop reprengué l’escriptura.

Escrivia de pressa, gairebé fent lliscar la ploma sobre el paper. No li calia aturar-se a aga-far tinta. La tinta procedia del dietari, com si els mots emergissin sols després d’una eter-nitat atrapats a les pàgines. La lletra, petita i elaborada, pertanyia a la Neus. Amb els ulls encara tancats, la dona escrivia i escrivia, i no va aturar-se fins a tenir un bon paràgraf.

Va restar una estona encara en la seva posició neutral, sense escriure. A poc a poc va anar obrint els ulls.

-Ho he aconseguit! digué satisfeta. I tots dos vam llegir impacients l’escrit.

8 d’Agost de 1838

La guerra cada dia arreplega més ànimes innocents. Tot i estar espantada, jo i els meus no perdem l’esperança que sortirem amb vida. Hem amagat totes les poques riqueses que ens queden en llocs segurs, així com jo mateixa he deixat el meu car penjoll sota terra.

Angoixada per haver-ho fet, espero que qui ho trobi sigui algú de cor noble.

Ens està costant molt subsistir. Els pocs familiars que quedem estem amagats a les golfes de la casa, ja que més d’una vegada han entrat els militars a saquejar-ho tot.

Per sort, l’obertura d’accés al nostre amagatall és tan recòndita que tan sols un Roscalleda podria trobar-la. El meu embaràs cada cop és més avançat, i donat el poc espai que tenim, m’està resultant molt incòmode i esgotador. Ningú no gosa preguntar-me sobre el pare, ja estem tots prou amoïnats com per pensar en altres coses. Això m’alegra. Odiaria haver de donar explicacions .

Espero de tot cor que no registrin a fons la casa ni l’enderroquin o bombardegin. Sinó aquesta seria la nostra fi.

Tan de bo això s’acabi aviat.

Vaig quedar-me sense respiració. La data que marcava aquell escrit m’era des-graciadament familiar. L’endemà d’aquell dia estava gravat a la làpida de la Neus. L’endemà es moriria!

Vaig explicar-li-ho tot a la vident i, a corre-cuita, vam investigar sobre aquell fatídic dia.

Efectivament, ella no va saber veure-hi més enllà de la data. Vaig trobar-la a la bibli-oteca dins d’una llarga llista d’afusellats durant la guerra. Algun veí o parent devia xerrat massa. El cor se’m glaçà. De tanta angoixa no vaig poder dormir, i per con-tra, tampoc podia avisar-la de tot. Volia que tant ella com el meu fill visquessin.

Al dietari gris, finalment, vaig aconseguir contactar-hi. Li vaig explicar tot dema-nant-li si us plau que em fes cas i que marxés. Que fugís a França o a qualsevol altre país més segur.

Va fer-me cas i va partir. Deixant totes les seves pertinences. Va prendre un tren cap a França. Arribà a Niça i s’instal·là en un petit pis amb tot de refugiats com ella.

La nostra comunicació s’anava reduint. Els somnis van deixar de ser amb ella i el qua-dern gris var passar a ser l’únic element actiu. Un element, però, que cada vegada em deixava parlar-hi menys. M’entristia moltíssim tot aquell allunyament però no podia fer-hi res. Al cap de dos o tres mesos, el dietari va passar a ser un llibre tan corrent com qualsevol altre. No em donava cap informació ni sobre la Neus ni sobre el meu fill.

Un dia, un temps després, vaig parlar amb l’àvia sobre la Neus, amb la intenció de entregar-li el penjoll trobat a casa seva.

-I és clar que sé qui és!- va contestar-me bocabadada. -Era la meva mare!

-Què? La teva mare? No és possible! No donava crèdit al que estava escoltant: la meva àvia era la meva filla!

-I com és que jo encara conservo el seu cognom, si ella era una dona?-vaig pre-guntar tímidament.

-Perquè sempre va dir-me que demanés als meus fills que posessin als seus el cognom “Roscalleda”.

-De debò?

- Sí, ella sempre ens ho deia. Deia que un “Roscalleda” va salvar-li la vida advertint-la que fugís abans de començar la guerra, i és per això que el cognom hauria de continuar.

Llavors, pel que l’àvia deia, jo era el seu pare, i ella la meva filla, no podia ser possible!

-Qui va ser el teu pare?

-No vaig tenir-ne. La meva mare va marxar embarassada cap a França i mai va re-velar qui era el meu pare. Mai va voler estar amb cap altre home.

Tornant cap a casa pensatiu, se’m dibuixà mig somriure a la cara: havia canviat el transcurs de la història. Només quedava penjat un petit detall.

La data de defunció de la làpida. El meu primer sou serviria justament per això, per canviar la data del traspás de la meva estimada besàvia, de la meva per sempre adorada Neus.


17

1� FP www.deria.cat

Altres professionals de la bellesaEl món de l’estètica pot anar molt més enllà d’allò que normalment coneixem. Per això, uns dels graus mitjans que et proposa la Genera-litat de Catalunya és el d’Estètica personal decorativa. Entre allò que poden fer aquests professio-nals, hi ha convertir-se en experts de manicura i pròtesis d’ungles o en consellers de bellesa. Si t’atrau la idea, informa-te’n!

Titulació: Tècnic/a en Estètica perso-nal decorativa.

durada: 1.400 hores (un curs acadè-mic). D’aquestes, 990 hores són al centre docent i 410 hores, de pràctiques.

Què estudiaràs?- Depilació mecànica i tècniques

complementàries- Higiene facial i corporal - Neteja, desinfecció i esterilització- Maquillatge- Escultura d’ungles i estètica de

mans i peus- Promoció i venda de productes

i serveis en l’àmbit de l’estètica personal

- Administració, gestió i comercia-lització en la petita empresa

- Anatomia i fisiologia humanes bà-siques

- Cosmetologia aplicada a l’estètica decorativa

- Formació i orientació laboral- Formació en cen-

tres de treball- Síntesi

IES Enric Borràs Ptge. Encants, s/n 08914 – Badalona 934603450

IES Salvador SeguíC. Santander, 7-9 08020 - Barcelona 933142041

IES Vall d’Hebron Pg. de la Vall d’Hebron 08035 – Barcelona 932115116

IES Guillem CatàC. Font dels Capellans, s/n 08240 – Manresa 938773705

IES Montmeló Av. Mil·lenari, 19 08160 – Montmeló 933717042

IES Ribot i SerraC. Concha Espina, 33 08204 - Sabadell 937121322

IES Camps Blancs Av. Aragó, 40 08830 – St. Boi de Llobregat 936407312

IES Narcís Monturiol C. Compositor Joaquim Serra, 30 17600 - Figueres 972671604

IES Narcís Xifra i Masmitjà C. Canigó, 4117007 – Girona 972212612

IES de Sant Feliu de GuíxolsPg. Sant Joan Bosco 17220 – Sant Feliu de Guíxols972820118

IES Torrevicens Av. Torre Vicens, 3 25005 – Lleida 973220033

IES Cal·lípolis Autovia de Salou, s/n 43006 - Tarragona 977544202

Centres públics on s’imparteix:

Quins coneixements adquiriràs? Amb aquest grau mitjà, podràs ad-quirir coneixements per aplicar tècni-ques d’estètica personal decorativa, sabràs com assessorar al client en el seu àmbit de competència i aprendràs diferents presentacions de productes, estris i aparells d’ús per a la bellesa.

de què pots treballar?Amb la titulació de Tècnic/a en Estètica personal decorativa podràs fer, entre altres coses, les tasques d’aplicació de tècniques d’estètica a la higiene facial i corporal, realització de maquillatges i tractaments estètics específics a mans i peus, com també d’eliminació del pèl moixí per mitjà de procediments mecà-nics o decoloració per camuflar-lo. Més genèricament, la persona titulada en aquest àmbit podrà exercir la seva pro-fessió en àmbits professionals com els establiments de bellesa, hospitals, cen-tres geriàtrics, empreses de serveis fu-neraris i clíniques de medicina estètica.

1�fescatwww.deria.cat

La Festcat és l’aposta del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat per a potenciar la cultura d’ar-rel popular a l’estiu. Es tracta de quatre escoles repartides per tot el territori que, en diferents àmbits, volen recuperar i di-namitzar la cultura tradicional. Els alum-nes, de la mà dels seus professors, són els veritables protagonistes de la Festcat.

A l’“Escola de la Festa”, en un Campus a Llívia que funcionarà del 9 al 13 de ju-liol, es barregen les arts per oferir una proposta pedagògica amb l’objectiu de d’ensenyar a gaudir de la festa. Per això, s’ofereixen cursos d’artesania, arts visu-als, música, teatre i molts tallers.

A Esterri d’Àneu, del 15 al 21 de juliol, té lloc l’“Escola de Dansa Tradicional”. El “Dansàneu”, a través de tallers i diver-ses activitats, és un punt de trobada per crear, aprendre coreografies, dialogar i compartir.

A l’“Escola de jocs tradicionals”, organit-zada a Horta de Sant Joan del 15 al 21 de juliol, s’estudia el joc tradicional i convida als seus alumnes a descobrir les seves potencionalitats socials i culturals.

I, per últim, a l’“Escola de música tradi-cional”, a Torroella de Montgrí del dia 16 al 21 de juliol, es podrà aprendre música tradicional i folk en una cita que s’ha con-vertit en referent en el panorama euro-peu. A més, els alumnes podran gaudir, al mateix temps, del “Festival de Músi-ques de Torroella”.

Festcat07escoles d’estiu de cultura popular

Aquests propers juny i juliol, CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social de “la Caixa”, estrena el programa anomenat Ciència-Barra Lliure amb el qual podreu descobrir les darreres novetats científiques i tecnològiques en àmbits com la música electrònica, Internet, teixits tecnològics, robots... T’ensenyem tot allò que podràs trobar en aquestes sessions amb barra lliure científica, un programa englobat entorn de l’exposició Física i música. Vibracions per a l’ànima.

CosmoCaixa, Ronda de Dalt. Ferrocarrils Av. Tibidabo, autobús 196

Un altre tipus de música CosmoCaixa presenta i exposa 4 instruments de corda i un tambor controlats per un suport informàtic. Creats per Roland Olbeter, col·laborador habitual de la Fura del Baus, barregen ciència i tecnologia amb la creació musical. Es realitzaran concerts en directe durant alguns caps de setmana.

Dies: 12 de juliol a les 19:30h, presentació gratuïta dels instruments. Del 12 al 22 de juliol, exposició dels instruments i Concerts breus els dies 14, 15, 21 i 22 de juliol.Preu: inclòs a l’entrada de CosmoCaixa.

Amb una entrada a qualsevol espectacle de música del Festival Grec,

entra a Cosmocaixa gratuïtament del 26 de juny a l’11 de setembre.

Cosmonit, l’oferta per als noctàmbuls

El 28 de juny CosmoCaixa reunirà de 8 del vespre a 2 de la matinada diferents activitats per experimentar i conèixer una mica millor això que anomenem música des de la seva vessant científica. La nit començarà amb intervencions de 9’20’’ a l’auditori per conèixer l’origen i evolució de la música amb personatges tan reconeguts com Jordi Tardà, Miki Puig o Igancio Yepes. Tot seguit, es podrà gaudir d’experiències tant diferents com fer ballar un robot, fer ballar el foc, trenacr un got amb so, o gaudir dels millors videoclips de la història a través de la visió de que diferents artistes i creadors han tingut de la ciència i la tecnologia. A l’Scanner Lab Music, podreu escoltar, compartir, transformar i descarregar música lliure. A més, podreu aprendre a compondre i remesclar amb l’ajuda d’Upload. A l’espai Outdoor, hi haurà actuacions sorpresa.

Dia: 28 de juny de 20:00h a 02:00h. Preu: 3 euros (inclou entrada a CosmoCaixa).

Gratuït Carnet Jove, +25, LKXA i Carnet d’estudiant.

Sónar arriba a CosmoCaixa

Un dels festivals més importants del món en música electrònica pren també CosmoCaixa. Caracteritzats per utilitzar diferents espais de la ciutat de Barcelona, aquest recinte servirà per donar a conèixer la ciència i al tecnologia que hi ha darrera de la música del Sónar: nous sistemes d’audició, tenir en compte l’espai i el cos humà alhora de percebre la música… Se celebrarà una taula rodona amb artistes tan reconeguts com Carsten Nicolai o Kurt Hentschlager i durant tot el dia a l’Espai d’Audició 5.1, podrem gaudir d’una recopilació de diferents creacions videomusicals (Audiostore & Eavesdropper, etc. ) que premien la relació amb la ciència i la tecnologia del so en els seus muntatges.

Dies: 13 juny a les 19:00h. Taula rodona gratuïta. 13, 14 i 17 de juny Espai Audició 5.1 Preu: inclòs en l’entrada de CosmoCaixa.

Amb una entrada SONAR entra a CosmoCaixa

gratuïtament del 9 al 30 de juny

+ informació a: www.laCaixa.es/ObraSocial

Moda i Ciència Imagina’t un teixit que canviï de color amb la temperatura corporal, que es pugui fabricar a partir d’un esprai o que alliberi crema hidratant. Això que et pot semblar tant increïble, serà només una de les propostes de les que es parlaran a les Jornades Technoteixits, avantsala del PASAFAD i del MERKAFAD 2007 TECHNOCOLOR que en aquesta ocasió tindran lloc a CosmoCaixa. Els joves creadors que participaran al fashion show i a la passarel·la de dissenyadors emergents, presentaran les seves creacions amb innovacions científiques i tecnològiques aplicades als teixits i banyats per tones de color. La Ciència de la MODA s’apoderarà de CosmoCaixa!

Dies: 6 i 7 de juliol. Preu: Jornades Technoteixits: 6 euros.

Carnet Jove , +25, LKXA i Carnet d’estudiant: gratuït. Entrada gratuïta al Pasafad (aforament limitat) i Merkafad.

22 Abad Oliba www.deria.cat

Tornen els Premis icomi a la universitat Abat olibaEmulant la història bíblica de David i Goliat, els alumnes de la llicenciatura de Publici-tat i Relacions Públiques de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO) han valorat els tre-balls dels professionals del sector. Són els premis Icomi UAO Awards.

El passat més de maig es va celebrar a la Universitat Abat Oliba CEU (UAO) la ceri-mònia d’entrega de premis Icomi UAO Awards, amb la presència de més d’una vintena d’empreses de referència en el sector publicitari. Els seus treballs van ser els valorats pel jurat, format pels 300 alum-nes de la llicenciatura de Publicitat i Relaci-ons Públiques que, a través d’un sistema informàtic, van emetre el seu vot.

una nit molt especial plena de sorpreses

Després d’alguns anys de no celebrar-se, els Premis Icomi es van tornar a celebrar re-unint més d’un centenar de persones entre les quals cal destacar Manel Fuentes, Àngel Llàtzer o el publicista Lluís Bassat, que es va endur el Premi a la Millor Trajectòria Pro-fessional. La gala, organitzada íntegrament pels alumnes de quart curs i amenitzada pel compositor Marc Puntí, persegueix l’objectiu de servir de lloc de reunió entre els joves creatius de la Universitat i el sem-pre difícil món de la publicitat professional. El fet de que siguin els alumnes qui valorin la feina dels professionals fa que l’esdeve-niment estigui sempre envoltat de bon am-bient. Els premis “GoliADs” més destacats de la nit van ser el següents:

Millor iniciativa de premsa: Diari ADNMillor iniciativa de televisió: “Silenci?” del Canal 33Millor iniciativa de ràdio: “Minoria Absoluta” de Rac1Millor anunci: Audi “Emociones” de DDBMillor campanya amb menys recursos: La Caixa “Barreras/Pobresa/Espais” de McCann Ericsson Millor campanya interactiva: Seat “Lo llevas dentro” de Grey & TraceMillor autopromoció de cadena: Cuatro

El fi de festa va tenir lloc al claustre del Campus de Bellesguard de la UAO, on alumnes i premiats van poder compartir experiències, sensacions i idees.

sexualitatwww.deria.cat 23

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! [email protected]

Avaluació contínua

En aquest curs que acaba ha estat real-ment present el fenomen del “bullying”, és a dir, la violència entre iguals a les au-les d’una escola. Aquesta violència entre alumnes suposa un abús de poder que no necessàriament es dóna entre alumnes d’un mateix curs. En els darrers anys, s’ha produït un augment de la percepció gene-ral d’aquest tipus de violència que ha fet saltar l’alarma social. Psicòlegs, pedagogs i mestres treballen dia a dia amb aquesta situació a les seves aules i escoles.

A Espanya, s’utilitza el terme “bullying” per etiquetar aquest fenomen però, segons els diferents països i segons els diferents investigadors que realitzen estudis sobre el tema, existeixen altres termes com “Peer Harassment” o “intimidació”.

El terme bullying fou proposat per Dan Ol-weus, un dels primers investigadors que va estudiar el fenomen de la victimització en l’entorn escolar. Olweus defineix el bullying com a “conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un alum-ne contra un altre, al que elegeix com a víctima de repetits atacs”.

El bullying es caracteritza per ser un tipus de violència no recíproca entre dues o més persones, és a dir, agressor i víctima no busquen fer-se mal mútuament sinó que, l’únic que busca el perjudici de l’altre és l’agressor. Apareix principalment entre els 11 i 14 anys, i majoritàriament són els nois els més practiquen el bullying.

El bullying suposa un maltractament re-iterat durant un temps cap a un alumne. Aquest maltractament pot ser físic, verbal o relacional. És difícil percebre que existeix aquest tipus de maltractament perquè no sempre és visible. L’alumne afectat pot patir maltractament físic, és a dir, ser víctima de cops. Però també es poden classificar com a maltractament físic totes aquelles conduc-tes per part de l’agressor com robar objec-tes a la víctima, trencar els seus objectes, etc. De manera no excloent, la víctima pot patir també maltractament verbal com per exemple ser insultat, rebre amenaces, bur-les, etc. Finalment, existeix un altre tipus de maltractament característic del bullying que pot no ser tan visible i evident com és el maltractament físic. Aquest és l’anomenat maltractament relacional o d’exclusió soci-

al. En aquests casos, l’agressor ignora a la víctima i l’exclou de tot tipus d’activitats. El maltractament més freqüent és el maltrac-tament físic, aquell en què es donen agres-sions físiques i verbals. Un alumne víctima d’aquest tipus de maltractament pot veure’s intimidat, amenaçat, obligat a fer coses que no vol fer, colpejat, insultat, etc.

Sovint, el bullying és un tipus d’agressió ben conegut pels alumnes de la classe però difícilment detectable pels adults. La dificultat per identificar i diagnosticar el bu-llying i les seves conseqüències, el conver-teix alhora en un fenomen difícil d’eliminar. La por que sent la víctima pot fer que no demani ajuda ni a dins ni a fora de l’escola i que acabi sentint-se sol i exclòs de la resta de companys de classe. Les conseqüèn-cies del bullying poden ser més o menys greus depenent del tipus i de la intensitat del maltractament que s’hagi patit. Una de les conseqüències més devastadores per a la víctima de bullying és la destrucció de la seva autoestima. La víctima desenvolu-parà una autoestima molt baixa i, amb mol-ta probabilitat, una personalitat insegura, dèbil, cauta, sensible i tímida.

És possible que l’agressor no sigui cons-cient de les conseqüències dels seus atacs. Però això no justifica les seves accions. Les escoles, les famílies i tam-bé els mitjans de comunicació i la societat en general han de prendre consciència d’aquest problema que tan patent s’està fent a les escoles. Prendre consciència del problema ajudarà a una fàcil preven-ció, detecció del bullying i, per tant, per-metrà prendre les mesures adequades.

Laura Cerdán Rubio , Psicòloga

L’Aleix ha començat aquest any 1r d’ESO. L’institut és nou, igual que els companys, que també són nous. L’Aleix pensava abans de co-mençar el curs que no li costaria gaire fer nous amics a l’institut però, el cas és que no se sent a gust a classe. I és que tres companys de classe riuen contínuament d’ell, les burles són constants, li amaguen els llibres i l’insulten al pati. L’Aleix no ha parlat amb ningú sobre el que està passant i li ha dit als pares que no vol anar més a l’institut.

Què hi podem trobar: la desena edició del primer festival de la temporada es-tival dels Països Catalans se celebra al Parc Municipal de les Basses de Lleida a finals del mes de juny. De moment, amb un 60% del cartell confirmat, cal desta-car grups com Sepultura, Els Pets, Para-dise Lost, Fermin Muguruza, Obrint Pas, The Toasters, Koma i Companyia Elèctri-ca Dharma. També hi haurà l’actuació de Lax’n’busto, l’únic grup que ha actuat en les deu edicions del festival.

Molt més: El Senglar Rock celebra aquest any el seu desè aniversari i, per celebrar-ho, l’organització ha decidit fer un petit canvi de rumb obrint el festival a programadors, representants, màna-gers, intermediaris, etc. per facilitar la contractació de grups catalans. D’aques-ta manera, el Senglar Rock comença la

seva transició cap a una fira o mercat de la música sense perdre, de moment, el seu esperit de festival. En termes més pràctics, enguany s’estrena una nova zona d’acampada totalment aïllada del recinte de concerts amb lavabos amb dutxes, àrea de descans, enllumenat, re-collida selectiva de deixalles, pàrquing, ràdio en directe, mercat de paradetes, exposicions, serveis mèdics, punts d’in-formació i turisme, piscina, etc. Igual-ment, aquest any es posen a la venda les entrades de nit, sobretot enfocades per a què la gent de Lleida pugui entrar i conèixer el festival.

www.senglarrock.com

2� festival www.deria.cat

on i quan: 28, 29 i 30 de juny a Lleida.

Preus: ANTICIPATS Abonaments fins el 27 de juny: 55 €.

Abonaments divendres + dissabte: 50 €.

Anticipada dijous: 25 €. Anticipada divendres: 35 €.Anticipada dissabte: 40 €.

TAQUILLA Abonaments: 70 euros.

Abonaments divendres + dissabte: €.

Entrada dijous: 30 €. Entrada dijous nocturna (a partir de les

24h): 12 €.Entrada divendres: 40 €.Entrada divendres nocturna (a partir de

les 0’30h): 15 €. Entrada dissabte: 45 €.Entrada dissabte nocturna (a partir de les

0’30h): 15 €.

senglar Rock, la festa de l’aglà fa 10 anys

Foto: Els grup Praga a l’escani Basses, Senglar Rock 2006

25entrevistawww.deria.cat

Carles Pérez és el presentador d’aquesta nova temporada del programa de Ràdio Flaixbac “El matí i la mare que el va pa-rir”. Acompanyat per la productora Berta Badia i els humoristes Berto Romero, Mi-quel Company i Rafel Barceló, del grup El Cansancio, informen de l’actualitat, amb elevades dosis d’humor, cada dia, de di-lluns a divendres, de 6 a 10 del matí.

Quina diferència bàsica hi ha entre aquest “Matí i la mare que el va parir” i els anteriors?Carles Pérez: Jo crec que la diferència més gran és que a les edicions que feien el Llucià Ferrer i el Vadó Lladó eren un programa d’autor, i ara “El matí i la mare que el va parir” és un programa d’equip. A més, abans no hi havien humoristes professionals, i ara, amb El Cansancio, sí.

Com es treballa el guió del programa?Berto Romero: Ho tenim bastant dividit en dues parts. Una part són els guions humorístics, i això ho portem més nosal-tres (El Cansancio) i després hi ha tota l’altra part del programa que porten en Carles Pérez i la Berta Badia. Carles Pérez: Tot i així, no són parts tan-cades. Tothom participa de tot.Berta Badia: Sí, nosaltres portem més el que és actualitat, les trucades telefòni-ques, l’escaleta del programa...Rafel Barceló: Donem molta importància al guió, però en un programa com aquest de ràdio hi ha d’haver espontaneïtat.

Com es fa per fer humor de segons qui-nes notícies?Berto Romero: S’ha de buscar la “pun-ta” a les notícies, descontextualitzar-les... repassem l’actualitat aplicant-li elements de ficció.Rafel Barceló: Exactament. Moltes ve-gades l’actualitat ens serveix com a punt de partida per anar a altres llocs.

Què és “El Cansancio”?Berto Romero: El Cansancio som un grup de gent que fem humor i que in-tentem fer-ho en totes les vies en la que ens deixen: fem ràdio, fem teatre i, ara, també fem televisió.

Què ha de tenir un bon programa de rà-dio de matí?Carles Pérez: Tot programa matinal té unes claus a seguir, unes lleis bàsiques.

Hem de pensar com ens escolta la gent. I sembla estar demostrat que la gent ens escolta de mitjana 20 o 30 minuts. Això ens obliga, per tant, a repetir els matei-xos elements cada 30 minuts. Per tant, el programa ha de tenir molt de ritme, ser molt dinàmic i ser alegre.Berta Badia: La gent que ens truca ens agraeix molt que sigui tan dinàmic. Hi ha molta gent que li costa molt aixecar-se i posar-se en marxa. Nosaltres hem de do-

Actualitat, humor i molt bon rotllo

“el matí i la mare que el va parir”

nar-los ritme, ara una trucada, ara un gag...

Alguna cosa que us hagi passat al “Matí” i que us hagi sorprès especialment?Berto Romero: La Carla és una nena molt divertida. L’altre dia ens va trucar per dir-nos que m’havia vist a la tele i que s’havia decebut molt... no m’esperava tan lleig, va dir en directe.Carles Pérez: Els nanos són els que estan més atents, i els que sempre sorprenen.

27altaveuwww.deria.cat

“Aquest disc sona com ho fem en directe”La banda mallorquina Oprimits presenta el seu tercer disc, Tolerància zero, on po-dem gaudir del grup en estat pur. Hem parlat amb l’Antoni Serra, la veu i guitar-ra, per a què ens expliqui millor com ha anat la creació d’aquest tercer treball.

Aquest és el vostre tercer disc. Què hi podrem trobar?Aquest tercer disc és Oprimits en estat pur. Hem treballat molt per aconseguir el so que volíem, però ho hem fet. Quan entres a un estudi de gravació, malgrat que els temes els tinguis molt clars, és fàcil afegir sons, efectes, guitarres, veus, etc. que en directe no pots plas-mar. Amb aquest disc, hem fet el possi-ble per a què no sigui així. Hem creat un disc que sona talment com ho fem en directe, amb l’estil que ens caracteritza, amb la barreja d’estils musicals. Quines diferències hi ha entre Toleràn-cia zero i els dos anteriors treballs?Per a nosaltres, Tolerància zero té dues

vessants importants: una és la que hem comentat a la pregunta anterior i l’altra seria en el model de gestió. Cansats de les relacions amb les discogràfiques i amb el seu model de gestió, hem optat per autoeditar el nostre propi treball. D’aquesta manera, hem pogut contro-lar-ho tot, és a dir, número de còpies ve-nudes, disseny de la portada, contingut musical, preus, distribució, etc. Creiem que aquesta serà a partir d’ara la nostra manera de treballar.A nivell musical, el destacaríem com un treball madur fruit de la fusió dels ante-riors discs amb una producció molt cu-rosa a càrrec de Jaume Salom. Són 13 temes carregats d’adrenalina que com-binen festa, lluita i compromís.

Aquest és el primer disc que arriba a Catalunya o sempre hi heu estat pre-sents?Des dels nostres inicis, sempre hem es-tat presents entre el públic del Principat. Quan encara no dúiem un any amb el

grup, vàrem enregistrar una maqueta titulada Terra lliure i va ser el que ens va obrir camí al Principat. El que passa és que costa molt sortir de l’Illa, prova d’això és que tan sols grups com Antò-nia Font o Fora des sembrat (en el seu moment) ho han pogut aconseguir. En quant a la repercussió dels discs, depèn de les discogràfiques: si inverteixen en tu sonaràs per totes les ràdios, però en canvi, si ets un més, t’hauràs de cercar la vida com hem fet nosaltres. Si no vaig mal encaminada, heu tardat quatre anys en editar un nou treball. A què es deu tanta espera?Nosaltres no vivim de la música i això és un entrebanc. Quatre anys d’espera per a un nou disc no ha estat sinònim que ens aturéssim de fer concerts, sinó tot el contrari, ja que mai hem parat de tocar. El que passa és que havíem de tancar projectes personals, com per exemple el meu cas que volia acabar la carrera universitària.

Teniu previst fer alguna gira per presen-tar el disc?En aquest moment ens trobem en plena gira sobretot per Mallorca. Al Principat, hi ha tota una sèrie de dates tancades encara que el disc ja es va presentar a la festa del 8è aniversari de Racó Cata-là a Granollers celebrada el passat 14 d’abril. Com i quan sorgeix el grup?Sorgeix a finals dels anys 90 a Palma on, fruit de tres amics de l’escola, decidírem ajuntar-nos i començar a tocar fent ver-sions de Kortatu o Reincidentes.

Com us definiríeu musicalment?Som una barreja, sovint frenètica, d’es-tils però la nostra base és l’ska, el hard-core, el rock o el reggae. Som un grup principalment de directe. Ens encanten els escenaris i disfrutam tocant i això la gent ho nota.

Per què el nom d’Oprimits?El moment de triar el nom del grup és un moment crític. Per què OPRIMITS? Perquè realment ens sentim així. Vivim en una terra maltractada on qui defensa els seus drets és un inadaptat; on qui defensa la seva llengua quan és malme-sa el consideren com un intolerant; on les diferències socials són abismals; on l’habitatge és un luxe; on el paisatge, la terra, la nostra identitat és trepitjada pels polítics que governen aquesta comuni-tat, etc. Crec que podríem donar infinits motius per dir que estam Oprimits.

Sortegem 5 CD’S

Entra a www.deria.cat i participa!

de l’últim treballd’Oprimits

“Tolerància Zero”

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 [email protected]

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 [email protected]

EDUC

ACIÓ

Per una societat millorEt motiva el contacte directe amb les perso-nes? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer dife-rents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.C/ Santaló, 37 (Barcelona)Tel.: 902 410 [email protected] www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

Per publicitat a laGuia Jove:Alba Vidal93 451 61 [email protected]

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

2�

EDUC

ACIÓL’ensenyament a mida

Batxillerats HomologatsAccés a Cicles FormatiusAccés al Cicle d’Ensenyament Superior de DissenyAccés a Cicles d’Arts Plàstiques i DissenyAccés a la Universitat per majors de 25 anysCursos Selectivitat LOGSE i per a EstrangersEscola de Formació d’Adults autoritzada per la Generalitat de Catalunya

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya)08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 [email protected]

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 [email protected]

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

30 cultura www.deria.cat

agendaCinema

Then ice Dia: 14/06/2007 Girona. Preu: gratuït.

Fires

iV Fira de la Mel NovellaDia: 24/06/2007Colera. Preu: gratuït.

Xii Festa de la Cirera Dia: 17/06/2007 Miravet. Preu: gratuït.

Excursions

els racons de la PenaDia: 15/07/2007 Vimbodí. Preu: -

Concerts

son con filin, amb Mane Ferret i CubaneoDia: 28/06/2007 Barcelona. Preu: gratuït.

obrint Pas i Net FlandersDia: 22/06/2007 Hostalric. Preu: -

Teatre

el síndrome Chukolsky, Cia. LapsusDia: 29/06/2007 Barcelona. Preu: 4 euros.

Tallers

Construcció de titelles de pal i de got, dins els ii Festival de Teatre de Titelles de Nou barris Dia: 17/06/2007 Barcelona. Preu: gratuït.

estiu 2007

CoNFeRÈNCiA “Nous RePTes

deL CoMeRç: oPoRTuNiTAT o

NeCessiTAT?”

Dia: 27/06/2007. H

ostalric.

Aquesta conferència, orientada al comerç, es troba dins el cicle

“Els vespres d’innovació comercial a Hostalric”, que organitza

l’ajuntament de la població fins el mes d’octubre. L’objectiu és

crear un espai de debat, de diàleg i d’intercanvi d’experiènci-

es per millorar la gestió comercial en el teixit urbà.

Preu: -

hostalric@hostalric

.cat

FesTiVALs d’esTiu

Durant tot l’e

stiu arre

u de Catalunya

Durant els mesos de juny, juliol i a

gost podreu trobar a tot

el territori c

atalà diferents ofertes musicals englobades en

festivals d’estiu. Aprofiteu ara que ve el bon temps per es-

coltar la música que més us agrada a l’aire lliu

re. Teniu:

el Sónar, el Summercase, l’Acampada Jove, el Senglar

Rock, el Fib, el Pop Arb i molts d’altre

s.

Preus: consultar festivals.

www.deria.cat

sNoRkeL A LA PuNTA de LA

MóRA

Dia: 30/06/2007

Amb una durada de 90 minuts, aquesta activitat està adre-

çada a conèixer diferents aspectes relacionats amb el món

de les algues i més concretament le

s de la punta de la

Móra, a Tarragona. A més, es vol sensibilitzar i a

costar

els destinataris al món litoral i m

arí.

Preu: gratuït.

www.tinetagenda.org

DÈRIA

estiu 2007

sNoRkeL A LA PuNTA de LA

MóRA

Dia: 30/06/2007

Amb una durada de 90 minuts, aquesta activitat està adre-

çada a conèixer diferents aspectes relacionats amb el món

de les algues i més concretament le

s de la punta de la

Móra, a Tarragona. A més, es vol sensibilitzar i a

costar

els destinataris al món litoral i m

arí.

Preu: gratuït.

www.tinetagenda.org

Des d’Una bella història (1962),

“SI UNA TARDA...”:

Si una tarda plou la tristesa i lluen sota el baf les carrosseries dels cotxes, tot creuant els semàfors, el fang i el fàstic de la ciutat humida; si una tarda un surt cansat de fer feina i plou, i plou la tristesa i plou tant que els cecs s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa, com pot un aguantar els ulls de les nines boges, els ulls de les nines lletges! La letargia, la tarda, la pluja, la pena, l’esfondrament general, el neguen tant a un, que un s’aferra, a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor, brufada desperit.

Miquel Bauçà (Felanitx, 1940 - Barcelona, 2005)

LA POESIA

Co

NCe

RT d

e C

HiQ

ui d

e LA

LíNe

A

Dia: 17/06/2007. U

lldecona.

Amb Juan Ram

on Caro a la guitarra espanyola, Chiqui de la

Línea presenta El Quejío del Alma, un recital profund on tocarà

els “palos” més antics i oblidats, “saetas” de Setm

ana Santa i

“siguiriyas, malagueños o tonás”, entre d’altres. Chiqui de la

Línea ha compartit escenari am

b figures tant importants del

flamenc com

Fosforito, El Pele i José Mercé.

Preu: -

ww

w.tinetagenda.org

MoNdo, FesTiVAL M

uLTi-

CReATiu de Reus

Dia: 12/07/2007 al 14/07/2007. R

eus.

El grup Perejil’s Sounds ha creat M

ondo, una plataforma

d’exploració i exposició entorn a les iniciatives de la cultura

contemporània, tant en creació musical com en disseny

independent i art v

isual. Si us voleu posar el dia en tots

aquests temes, no us podeu perdre aquesta cita.

Preu: gratuït.

www.perejilssounds.com

31

Envia’ns els teus petits relats, contes, poemes... a [email protected] te’ls publiquem!

Tinc el cor de vacancesNo vulguis veure la claror dels teus ulls en els meus, contaminats d’un gris de decepció. No em segueixis, estic perdut. No em demanis ser el teu àngel de la guarda, em van tallar les ales, i tinc el cor fermat. No et conformis amb el meu batec arrítmic i cansat. No desitgis les meves nits inacabables de dolor constant. No em supliquis paraules amoroses ni promeses irreals, perquè tinc el cor reclòs en solitud. No facis del teu ésser la prolongació del meu, t’enfonsaria. No et deixis endur per l’obsessió malaltissa, no en sóc mereixedor. No em preguntis el perquè de tot, desconec la veritat absoluta. Si sé que tinc el cor ple de records que es fan presents, i tu no hi ets. No visquis amb la il·lusió de consolar-me, ni anhelis el meu desig, que ja no és meu. No arribis amb intenció d’arrossegar-me al teu mar tranquil, m’ofegaria. No em vulguis per a tu, que no sóc jo. Tinc l’ànima esquinçada, la ment implorant descans i el cor, de vacances.

Setecel

el racó

Secundèria 117

Documents

Transcript of Secundèria 117