Salut€¦ · pondre a emergències internes com ara els incendis, i assegurar la continuïtat de...

DdGSalut Diari de GironaSuplement comercial

DIMARTS, 7 D’ABRIL DE 2009

«AVUI, DIA MUNDIAL DELA SALUT»�HOSPITALS ICENTRES DE SALUT SEGURS,L’OBJECTIU DE L’OMS PERAQUEST ANY

«ENTREVISTA A MARTAPEDREROL»�LARESPONSABLE DELDEPARTAMENT EXPLICA QUES’INVERTIRAN MÉS DE 480MILIONS D’EUROS A GIRONA

2DIMARTS, 7 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona

PUBLICITAT

SALUT

Servei d’atenció al mateix domicili per talde treballar l’autonomia personal/familiaraixí com també el suport social i l’ajuda a lestasques de la llarDIRIGIT A: persones grans, malalts, infants,famílies i disminuïts

• ASSISTÈNCIA A CENTRES,HOSPITALS, CLÍNIQUES...

www.sersaonline.comDes de 1987

estem amb la nostra gent gran

Entitat d’iniciativa social E-00083

2258/ER/0403ISO 9001

ENS TROBAREU A:

� GIRONAC. Valladolid, 10Tel.: 972 21 43 43 / 972 21 31 02

� FIGUERESC. de les Hortes, 31Tel.: 972 67 04 09

� PALAFRUGELLC. Martí Jordi i Frigola, 38-39Tel.: 972 30 11 12

� SANTA COLOMA DE FARNERSC. Sant Sebastià, 73Tel.: 972 84 32 93

� BLANESC. de la Fe, 1Tel.: 972 37 42 34

Serve

i d’a

juda

a domicili

SALUT

Marta Pedrerol i Mas (Barcelona,) és llicenciada en Medicinai Cirurgia per la Universitat deBarcelona. Amb un extens cur-rículum, el va ser nomena-da directora tècnica i Assistencialde l’Hospital de Campdevànol.Des de l’inici de i fins al ju-liol del mateix any va desenvo-lupar les tasques de directoraassistencial de la Fundació SalutEmpordà. L’ d’agost de vaprendre possessió com a direc-tora territorial de Salut a Gironai gerent de la Regió Sanitària Gi-rona del CatSalut.

Quines són les especialitatson hi ha més llistes per operar-se i per a quin tipus de proves diagnòstiques?

El temps d’espera per operar-se a la Regió Sanitària Girona en els procediments garantits va as-solir el el punt més baix desque es monitoritzen. Així, el mesde desembre de es va situara , mesos i va passar a , me-sos al desembre del . Comsempre aquest indicador es man-té per sota de la mitjana de Cata-lunya, que és , mesos, seguinttambé la mateixa línia descen-dent. Aquest fet s’explica per la im-plicació de tots els centres de laxarxa sanitària pública de la Regióque han passat pel que fa als procediments quirúrgics garan-tits del . operacions l’any fins a . intervencions l’a-ny . Per especialitats, hemfet un esforç en la reducció detemps en les pròtesis de genoll ihèrnies i hem de continuar fent es-forços per reduir les de cataractesi artoscòpies.Pel que fa a les proves diagnòsti-ques també, les llistes d’espera a la

Regió Sanitària han disminuït finsa situar-se en un temps mig de re-solució de dies i un nombre demalalts de ., mentre que el de-sembre de era de dies i. malalts.

L'any passat deia que arrande l'arribada d'immigrants,comptaven amb la figura del me-diador cultural per atendre pro-blemes de comunicació. Quantsn'hi ha en aquests moments?

En aquest moments hi ha des-plegats a les comarques gironines mediadors interculturals l’àm-bit de la salut que presten els seusserveis tants als centres d’atencióprimària com als hospitals i tam-bé, en alguns casos, a la xarxa desalut mental. Tots aquests media-dors han estat, o ho estan enaquests moments, formats amb unprograma de formació específic demediació intercultural en l’àmbitde la salut que es va fer a Girona.Els mediadors fan una gran tascaamb els principals col·lectius d’im-migrants: magrebins, subsaha-rians, indis, xinesos i romanesos.Si bé en un primer moment, la tas-ca principal ha estat i continua es-sent la de facilitar la comunicaciói l’entesa entre els usuaris i elsprofessionals sanitaris, cada copmés aquests professionals treba-llen en actuacions d’educació sa-nitària en la seva comunitat perajudar-los a aprendre coneixe-ments que milloraran el seu estatde salut.

Com està funcionant la Facul-tat de Medicina de Girona?

La Facultat de Medicina serà pera Girona el gran canvi per a la ciu-tat com ho va ser als anys la im-plantació de la Universitat. Aquestcurs ja han iniciat els estudis demedicina alumnes en el marcd’uns estudis plantejats de formaradicalment diferent als programes

tradicionals, la metodologia do-cent es basa en l’aprenentatge ba-sat en problemes (ABP), on escuida molt l’estudiant, que aprènen grups reduïts en els quals par-ticipa des del primer dia en l’estudide casos mèdics. Les instal·la-cions de la Facultat són provisio-nals però de gran qualitat. En unmitjà termini, quan la Facultatcompti amb les noves instal·la-cions del campus d’estudis de laSalut que es projecten a Sarrià deTer, a tocar del Trueta, i quan elnou Trueta l’aculli també en elseu nou edifici, de ben segur quees podrà dir que l’aposta de novaFacultat ha estat un èxit.

En quina fase es troba el pro-jecte de l'hospital Trueta?

Durant el es va desenvo-lupar l’avantprojecte per aconse-guir un document consensuat queens ha de permetre tirar enda-vant les fases següents del projec-te, amb garanties. És el documentd’avantprojecte que a principis

d’aquest s’ha pogut donarcom a definitiu. Durant el esportarà a terme l’encàrrec i des-envolupament del projecte bàsici executiu a partir de l’avantprojecte acordat. La redac-ció del projecte executiu s’estendràfins a primers del . També du-rant aquest i coincidint ambla redacció del projecte s’estanportant a terme les actuacionsparal·leles relacionades amb ladisponibilitat dels solars i cons-trucció dels mòduls provisionals,per ubicar les CE del Trueta i po-der fer lloc en l’edifici actual i aixíassegurar l’alliberament d’espaisen el Pavelló de Govern per pre-veure’n l’enderroc.

Hi ha algun centre hospitala-ri que ampliï les seves presta-cions?

Tots els hospitals de la Regió Sa-nitària Girona han estat o estan enprocés de millora i ampliació. Abanda del Trueta, hi ha un altreprojecte importantíssim a punt

d’iniciar les obres: el nou Hospi-tal de la Garrotxa a Olot. Substi-tuirà un edifici que presenta jasímptomes d’envelliment i queno pot donar resposta a les ne-cessitats d’un centre hospitalari enel segle XXI. També als Hospitalsde Palamós i Figueres s’estan du-ent a terme obres d’ampliació i mi-llora: a Palamós, l’any passat es vainaugurar la nova zona obstètricai fa pocs dies es van adjudicar lesobres de la segona fase de rehabi-litació i ampliació. A l’hospital deFigueres es van començar les ob-res d’ampliació a finals de l’any i es preveu que al entrien funcionament l’ampliació. Pelque fa a l’Hospital Comarcal deBlanes i l’Hospital de Campdevà-nol, l’any passat vam inaugurar lesobres d’ampliació de les urgènciesdel primer i d’ampliació i milloradel segon. A Salt aquest any entraràen funcionament el nou edificisociosanitari , que acabarà decompletar el que és el Parc Hos-pitalari Martí i Julià. En total, en elmarc del Pla d’inversions fins al del Departament de Salut,s’invertiran més de milionsd’euros a la Regió en equipamentssanitaris, tant d’hospitals com d’a-tenció primària.

Quins són els reptes que s'hamarcat el seu departament en elfutur?

Hem implantat el nou model del’atenció a les urgències a l’AltEmpordà a les àrees bàsiques desalut de Figueres, Peralada i Vila-fant. També estem en el momentde consolidar l’Agència de Pro-tecció de la Salut, que és l’embrióde la futura Agència de Salut Pú-blica de Catalunya, amb el que re-presentarà de millora en els àmbitsde protecció i promoció de la sa-lut, com també de vigilància epi-demiològica.

R

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

P

CÈLIA ROCA | GIRONA

«Invertirem més de 480 milions d’euros fins al 2012»J.M. BARTOMEU

Marta Pedrerol i MasDIRECTORA TERRITORIAL DE SALUT A GIRONA I GERENT DE LA REGIÓ SANITÀRIA GIRONA DEL CATSALUT

Marta Pedrerol.

3Diari de Girona | DIMARTS, 7 D’ABRIL DE 2009

PUBLICITAT

El Dia Mundial de la Salut se centra en la seguretat dels es-tabliments de salut i la preparaciódel personal sanitari que atén alsafectats per situacions d'emer-gència. Els centres de salut i el per-sonal sanitari, de vital importàn-cia per a la població vulnerable encas de desastre, són fonamen-tals per tractar lesions, prevenirmalalties i atendre les necessitatssanitàries de la població.

Els centres de salut i el perso-nal sanitari cobreixen les neces-sitats diàries que han de seguiratenent-se en situacions d'emer-gència, com ara, per exemple, elsserveis de tocologia, immunit-zació i atenció de les malalties crò-niques, i per això són essencialsper a l'atenció primària en lescomunitats. No obstant això, elssistemes de salut que es troben ensituació precària sovint no són ca-paços de seguir desenvolupant laseva labor durant un desastre, laqual cosa té conseqüències im-mediates i futures per a la salutpública.

Conseqüències sanitàries deles situacions d'emergència:

-El maig de , el terratrèmolocorregut a Wenchuan (Xina) vadanyar més d'. centres mè-dics, obligant desenes de milersde persones a buscar tractamenten altres zones.

-Els conflictes actuals a Etiòpiai Gaza interrompen els serveis

d'atenció primària, per exemple,els d'immunització.

-El sisme submarí ocorregut enl'oceà Índic el va danyar el dels establiments sanitaris de

la província d'Aceh (Indonèsia) iva causar la mort de gairebé unterç de les parteres de la zona, unagran pèrdua per a la salut de lesdones. Segons l’OMS, és enco-

ratjador constatar que diversospaïsos s'esforcen a mantenir la se-guretat als hospitals i millorar lapreparació per protegir les vides.Així, a Mèxic, un grup d'avalua-

dors degudament capacitats haanalitzat la seguretat de es-tabliments sanitaris i ha deter-minat quins d'ells necessiten mi-llores.

-A Bangla Desh es van construirinstal·lacions multifuncionals des-tinades a serveis de salut, educa-ció i agricultura per recolzar lesoperacions d'auxili en cas de ci-clons o inundacions. El ,aquestes instal·lacions van salvarmilers de vides després del pas delcicló Sidr.

Al Japó, Pakistan i el Perú s'es-tan construint establiments sa-nitaris que resisteixin els terra-trèmols.

Els hospitals de Somàlia, mal-grat la inseguretat, segueixen trac-tant als pacients en nom de la sa-lut per a tots.

Prioritats sanitàriesPer a l'OMS, el Dia Mundial de laSalut és una de les oportunitatsmés notòries de fomentar la sen-sibilització sobre les prioritatssanitàries mundials. Aquest any,l'OMS i els associats internacio-nals destacaran la importànciad'invertir en infraestructures sa-nitàries que puguin resistir elsperills i atendre les necessitats im-mediates de la població. Tambéinstaran els establiments sanita-ris a implantar sistemes per res-pondre a emergències internescom ara els incendis, i assegurarla continuïtat de l'atenció.

Diferents actes celebrats en di-verses parts del món destacaranels bons resultats, defensaran laconstrucció i el disseny de centressegurs i donaran impuls a l'àmpliapreparació per actuar en casosd'emergència, per a així salvarvides i millorar la situació sanità-ria mundial.

GIRONA | DdG

VESTUARI LABORAL PROFESSIONAL

METGES • INFERMERESGaleries Claret-Agulló - C/ Ferran Agulló, 10 · 17001 GIRONA - [email protected] - www.tottreball.com � 972 21 77 19 · Fax 972 22 65 72

Hospitals segurs, l’objectiu del DiaMundial de la Salut d’aquest any

Cada 7 d’abril l’OMS posa l’accent a una prioritat sanitària d’àmbit mundial�

Una infermera posa la vacuna de la pòlio a un nadó en un hospital d’Etiòpia.


PUBLICITAT

SALUT

GIRONA Güell, 58 edifici CINC Tel. 972 941 656 Fax 972 940 941

Si patiu ansietat o teniu l’estat d’ànim baix durant un cert temps, si teniu dificultatsde relació o us diuen que teniu un caràcter difícil, o si heu sofert algun trauma, grano potser no tant però de forma repetida, si patiu oblits de parts importants de la vostravida, o us sentiu fràgils i amb alts i baixos:

Adala és un centre d’Atenció Psicoterapèutic, amb un equip de professionalsformat per psicòlegs i psiquiatres especialitzats en la psicoteràpia, acreditats ofi-cialment en EMDR i Psicoteràpia Relacional entre altres modalitats terapèuti-ques. El criteri que orienta la nostra actuació és el d’oferir una atenció adaptadaa les particularitats de cada cas.

Som a Girona, Barcelona i Terrassa.


PUBLICITAT

SALUT

SERVEIS MÈDICS

Cardiologia F. FreireCirurgia general Nezar Haj-YounesCirurgia plàstica Dr. O. HucClínica dental Alcalde Dalmau

J. de RibotDermatologia medicoquirúrgica i veneriologia R.M. Casanovas

M. RouraEndocrinologia, diabetis i nutrició A. MarcoFisioteràpia J. TorrellGinecologia i obstetrícia J.M. Ramos

N. DomínguezHematologia J. ProfitósHomeopatia A. CampsMedicina interna X. BusquetsMedicina preventiva A. VilaOftalmologia J. Tarrús

M. T. TeixidorOsteopatia A. CerdanOtorinolaringologia P. García

L.A. LlanoH. Massegur

Pediatria M. Sánchez MuroPneumologia i al·lèrgia respiratòria S. LadrónPodologia E. BouPsicologia adults P. Mateos

N. TióPsicologia infantil i juvenil N. RossellPsiquiatria J. TorrellReumatologia O. CodinaTraumatologia i cirurgia ortopèdica J.J. Muñoz

M. RamosR. Roig

E. Sánchez

SERVEIS D’ANÀLISIS CLÍNIQUES I BACTERIOLÒGIQUES

E. Cardelús • M. V. Falguera

SERVEI D’ANATOMIA PATOLÒGICA I CITOLOGIA

J. Rabasseda • N. Tallada

UNITAT D’APARELL DIGESTIU I ENDOSCÒPIA DIGESTIVA

X. Busquets • X. Bertran • D. Busquets

UNITAT DE RADIOLOGIA I MAMOGRAFIA DIGITAL,ECOGRAFIA I DENSITOMETRIA

S. MassotJ. Albanell

C. NadalA. Maroto

F. Castañer

GABINET MÈDICDE DIAGNOSI I TRACTAMENT

PLAÇA JOSEP PLA, 11Tel. 972 20 48 82 - 972 20 10 8417001 GIRONAFax 972 22 38 63www.gdmedic.com

La combinació de quimioteràpiai radioteràpia augmenta en fins acinc anys l'esperança de vida de lespersones que pateixen un glio-blastoma -la variant més comunai letal de tumor cerebral primari,segons una investigació que pu-blica la revista mèdica The Lanceten el número de març.

Segons l'estudi realitzat per l'Or-ganització Europea per a la Inves-tigació i el Tractament del Cànceri l'Institut Nacional del Càncer delCanadà, el subministrament de l'a-gent quimioterapèutic temozolo-mida al costat de la radioteràpiaofereix aquesta esperançadoraperspectiva per a les personesamb aquesta malaltia.

Recorden els autors de la inves-tigació que durant els últims anys, la radioteràpia postoperatò-ria ha estat el tractament comú del

glioblastoma, malgrat que oferiauna curta esperança de vida (en-tre i mesos com a màxim).Però els últims assajos realitzatspels citats instituts mèdics «final-ment han mostrat resultats pro-metedors», ja que el tractamentcombinat amb radioteràpia i te-mozolomida «va reduir el risc demorir a causa del glioblastomaen un per cent, en comparaciódels casos en els quals només hi vahaver radioteràpia».

Passats dos anys, el per centdels pacients que rebien temozo-lomida i radioteràpia seguien vius,davant del per cent de supervi-vents entre els quals només van re-bre radioteràpia. Tres anys després,el percentatge de pacients viusque havien rebut el tractamentconjunt era del per cent i el delsque només es van sotmetre a ra-dioteràpia del per cent.

Als cinc anys, els percentatgeseren de , i , per cent, respec-tivament. Però el fet més destacat,segons l'equip dirigit pel doctor Ro-ger Stupp, és que les millores enl'esperança de vida es van donarper igual en tots els grups estudiats,fins i tot en els considerats amb pit-jor diagnòstic, com les persones demés edat o els pacients als quals noes va poder retirar els tumors mit-jançant cirurgia.

Gen desactivatUn altre element important de lainvestigació és que es va constatarque els pacients que van viuremés temps amb el tractament do-ble tenien tumors que presentavenel gen MGMT desactivat. Els autorsde l'estudi suggereixen que aques-ta troballa recomana analitzar elstumors per conèixer l'estatus del ci-tat gen, per conèixer per endavant

els pacients que es veuran bene-ficiats en major mesura per lacombinació de ràdio i quimiote-ràpia. Per concloure, s'adverteix aThe Lancet que «malgrat aquestamillora, que permet una majoresperança de vida, la majoria delspacients mor en un període curt de

temps». «La teràpia combinadapot ser eficaç per reduir el volumi la violència del tumor, però real-ment no modifica el comporta-ment natural de la malaltia, per laqual cosa és poc probable queaquesta via porti a una curació»,van afirmar els investigadors.

LONDRES | EFE/DdG

Combinar quimioteràpia iradioteràpia allarga la vidaen càncers cerebrals

Una dona se sotmet a un tractament de quimioteràpia.

DIARI DE GIRONA

La revista «The Lancet» publica que augmenta en fins a cincanys l’esperança de vida de les persones que pateixen unglioblastoma, la variant més comuna i letal d’un tumor cerebral

�

Científics britànics volen ser elsprimers a produir quantitats il·li-mitades de sang «sintètica» a par-tir de cèl·lules mare embrionà-ries per al seu ús en transfusionsd'emergència i sense risc d'infec-ció per al pacient.

En els pròxims dies s'anuncia-rà un gran projecte d'investigacióque es pretén que culmini d’aquía tres anys en les primeres trans-fusions a voluntaris amb sang ob-tinguda d'embrions sobrants de lafecundació in vitro, segons va in-formar el diari The Independent, el de març passat.

Obtenir aquests tipus de sang re-presentaria una autèntica revolu-ció en els serveis de transfusiósanguínia, que depenen actual-ment dels donants. En el projecteparticipen la secció de Sang i Tras-plantaments del Servei Nacionalde Salut, el Servei Nacional deTransfusió d'Escòcia i el WellcomeTrust, la major organització mè-dica de caràcter benèfic del món.

Els científics estudiaran els em-brions humans sobrants de la fe-cundació in vitro i intentaran tro-bar els genèticament programatsper desenvolupar sang del grup negatiu, amb el qual es pot fer unatransfusió a qualsevol personasense por a rebutjos. Aquest grupsanguini és relativament rar, cor-respon a aproximadament un per cent de la població, però podria

produir-se en quantitats il·limi-tades a partir de cèl·lules mare perla capacitat que tenen aquestes dedesenvolupar-se indefinidamenten el laboratori.

L'objectiu dels científics és ferque les cèl·lules embrionàries esconverteixin en glòbuls vermellsportadors d'oxigen per a transfu-sions d'urgència. Aquesta sang tin-dria a més l'avantatge, segons elsexperts, que no presentaria cap riscd'infecció pel virus de la sida, l'he-patitis o la variant humana de lamalaltia de les «vaques boges».

Es creu que el Wellcome Trust

s'ha compromès a destinar més detres milions d'euros al projecte, quees beneficiarà també de les apor-tacions dels serveis de transfusiód'Escòcia, Anglaterra, Gal·les ipossiblement també d'Irlanda.

Al capdavant del projecte hi hael professor Marc Turner, de laUniversitat d'Edimburg, que diri-geix el Servei Nacional Escocès deTransfusions.

Turner ha participat en investi-gacions destinades a garantir quela sang utilitzada en transfusionsestà lliure de l'agent infecciós cau-sant de la variant humana de la

malaltia de les «vaques boges».Es creu que diverses persones quepateixen aquesta malaltia l'hancontret per culpa de les transfu-sions.

Segons el diari, en el projecteparticipen també científics delCentre de Medicina Regenerativade la Universitat d'Edimburg, aixícom Roslin Cells, una petita em-presa sorgida de l'Institut Roslin, enel qual es va clonar el l'ovellaDolly. Científics d'altres països,entre els quals hi ha Suècia, Fran-ça i Austràlia, estan també treba-llant en el desenvolupament de

sang a partir de cèl·lules embrio-nàries. L'any passat, una compa-nyia de biotecnologia nord-ame-ricà, Advanced Cell Technology, vaanunciar que havia aconseguitproduir milers de milions de glò-buls vermells a partir d'aquest ti-pus de cèl·lules.

No obstant això, aquests tre-balls es van veure paralitzats per laprohibició dictada per l'anteriorGovern de la Casa Blanca contrales investigacions amb cèl·lulesembrionàries, encara que el noupresident, Barack Obama, ara harectificat.

LONDRES |EFE/DdG

SALUT

Estudien produir sang «sintètica» apartir de cèl·lules mare embrionàries

S’utilitzaria en transfusions d’emergència i no tindria risc d’infeccions per al pacient�

Una operació de trasplantament de ronyó.

Prop de 62.000 ciutadansnecessiten un òrgan d'una

altra persona i 12 moren diària-ment a l'espera d'un trasplanta-ment a Europa, on es podrien re-alitzar a l'any 60.000 operacionsd'aquest tipus, davant dels 28.085de 2008, si s'aconseguissin els ín-dexs espanyols de donació. Així hoposa de manifest el projecte DOP-KI, l’objectiu del qual és incremen-tar les taxes de donació europees.Finançat per la Unió Europea amb1,6 milions d'euros, el projecteDOPKI és una iniciativa espanyolaliderada per l'Organització Nacionalde Trasplantaments (ONT) en elqual participen 16 països europeusque representen el 80 per cent dela població europea. La taxa mitja-na de trasplantaments de la UE sesitua en 16,8 per milions d'habi-tants. Espanya lidera les donacionsamb 34,3 per milió, seguida de Bèl-gica (28,1), França (25,3), Portugal(23,9) i Àustria (22,3). MADRID | EFE

�

Esperant untrasplantament


PUBLICITAT

CURTES I LLARGUES ESTADES - RECUPERACIONS - CONVALESCÈNCIES - CENTRE DE DIAHabitacions amb bany complet, calefacció, telèfon i terrasa.

Ascensor, gimnàs, bany assistit, sales d’estar i T.V. Bar.Menjador. Gran terrassa enjardinada. Pàrquing.

SERVEIS: MÈDICS, INFERMERIA, FISIOTERAPÈUTIC i DIETÈTIC PROPISAv. Madrid, 5 - Tel. 972 81 75 50 - Fax 972 82 53 37 - PLATJA D’ARO

Àngels Castaño del BlancoPsicòloga ClínicaPsicoterapeuta Col·legiada núm. 1.459

C/ Sèquia, 20 3r 3a · 17001 GIRONA · Tel. 972 21 98 38

La primavera es presenta «in-tensa» per als al·lèrgics d'acordamb les previsions que han llançatels al·lergòlegs, que auguren unsmesos de maig i juny amb con-centracions de pol·len de gramí-nies per damunt de . gramsper metre cúbic, un dels més ele-vats dels últims deu anys.

El coordinador del Comitè d'Ae-robiologia de la Societat Espa-nyola d'Immunologia Clínica(SEAIC), Javier Subiza, ha asse-nyalat que les previsions es basenen les pluges de tardor, un percent superiors a les de l'any passat.

Els «pics» de pol·len de gramí-nies, que provoca més al·lèrgiesque la resta dels pòl·lens juntss'esperen entre la segona meitat demaig i la primera meitat de juny,sobretot a Extremadura, zona cen-tre i nord d'Andalusia, ha advertitSubiza als més de milions d'es-panyols al·lèrgics a aquestes subs-tàncies.

Segons ha destacat, aquestesprediccions podrien veure's alte-

rades si el mes de maig i juny són«excessivament» secs o plujosos,encara que ha assegurat queaquesta tendència «no s'ha ob-servat en anys».

Per això, els al·lergòlegs reco-manen a la població amb símpto-mes com la rinitis o l'asma acudira l'especialista abans del períodede pol·linització per obtenir un dia-gnòstic correcte i iniciar, si així hoindica, un tractament d'immuno-teràpia. Aquesta pauta adminis-trada durant tres o cinc anys acon-segueix la remissió de la malaltiai els seus símptomes en el percent dels casos. No obstant això,menys de la meitat de la poblacióal·lèrgica es vacuna i la majoria re-corre a l'automedicació mentreel per cent es diagnostica pelssímptomes sense proves que con-cretin el pol·len que produeix la re-acció, ha alertat Teófilo Lobera, co-ordinador del comitè d'Al·lèrgiesals Medicaments de la SEAIC.

Les vacunes de l'al·lèrgia con-sisteixen en l'administració dequantitats creixents d'un extracte

al·lèrgic de manera parenteral du-rant els mesos de tardor i hivern odurant tot l'any durant períodes de a anys. Perquè el tractamenttingui efecte, ha de ser conjugatamb les mesures destinades a evi-tar el contacte amb l'agent al·ler-gen: no acudir a parcs o a zonesamb abundant vegetació, no sor-tir en dies de vent ni a primeres o

últimes hores de la tarda perquè lesconcentracions de pol·len sónmajors. A més cal fer un correcteús dels fàrmacs i portar a terme untractament farmacològic que con-troli els símptomes.

En els nens al·lèrgics, els ex-perts adverteixen que si no s'apli-ca un tractament d'immunoterà-pia les possibilitats que una rinitis

al·lèrgica es transformi en asma s'e-leven al per cent. Respecte a lescauses de l'augment d'al·lèrgics,que han passat del , per cent dela població en al per centen l'actualitat, les investigacionsapunten a la contaminació at-mosfèrica i a l'excés d'higiene queconverteix en «mandrós» al siste-ma immunològic i produeix res-postes inadequades.

A més, les reaccions han aug-mentat el rang d'edat i si fa unsanys era rar trobar al·lèrgics entreels nens menors de cinc anys i lespersones de la tercera edat ara esprodueix en petits de o anys ien majors de , encara que la mà-xima prevalença succeeix en els anys. El president de la SEAIC, To-mas Chivato, ha assenyalat que aEspanya existeixen al·lergòlegstitulats, però la seva distribució ésdispar. Així a Madrid, Andalusia,Navarra o La Rioja hi ha suficientsespecialistes, mentre a Canàries oCatalunya són insuficients i en laComunitat de les Balears no n’hiha cap a la xarxa pública.

MADRID | EFE/DdG


PUBLICITAT

SALUT

L’Institut Català d’Ozonoteràpia és un centre mèdic privat, integratper professionals mèdics que ofereixen al pacient un tractamentcomplementari per a molts tipus de patologies. La Dra. G. RoviraDupláa fa 20 anys que es troba al capdavant de la Unitat d’O-zonoteràpia de l’hospital Quirón, primera unitat d’aquesta especia -lització creada en un centre hospitalari a Espanya.

Dra Rovira, què és artrosi de genoll? L’artrosi és una patologia degenerativa que afecta de forma crónicai evolutiva diferents articulacions del nostre cos. Una de les quemés la pateixen és el genoll, per ser una articulació estructuralmentcomplexa que a més suporta el pes de tot el cos. L’artrosi de genollés una malaltia molt freqüent ja que, donat el seu caràcter degener-atiu acaba afectant, més aviat o més tard i en major o menor mida,tothom.

Doctora, quins són els factors de risc per patir artrosi de genoll?Existeixen alguns factors de risc. A més del component genètic, lespersones amb sobrepès, amb un desgast exagerat de l’articulació,per exemple per la pràctica d’algun esport, o que per la feina passenmoltes hores drets tenen major probabilitat de patir-la abans.

Quins avantatges aporta el tractament amb ozonoteràpia respecteals fàrmacs o a la cirurgia?De manera convencional l’artrosi de genoll es tracta amb analgèsicsi antiinflamatoris que, tot i que produeixen al pacient una milloradels seus símptomes, li provoquen també nombrosos efectes secun-daris, sobretot pel que fa a l’estòmac i fetge. Si a això li sumem queel tractament s’ha de prendre al llarg de tota la vida perquè la malal-tia no es cura, doncs queda clar que cal una alternativa. Aquesta al-ternativa pot ser l’ozonoteràpia, tècnica que utiliza l’ozó, un gas queté un potent efecte analgèsic i antiinflamatori. El seu principal avan-tatge és que permet tractar pacients que tenen altres malalties asso-ciades, com pot ser diabetis, cardiopaties, hepatitis, etc., perquè nofa reaccions adverses ni té efectes secundaris. Això és molt impor-tant perquè, per exemple, els tractaments amb cortisona presentenmolts problemes als pacients amb diabetis. La cirurgia es deixaràsempre com a última opció terapèutica. L’ozonoteràpia és per tant,una alternativa no agressiva per al tractament de l’artrosi de genoll.

Com es realitza el tractament, s’ha de fer repòs?El tractament, que no necessita anestèsia, consisteix a realitzar infil-tracions d’ozó directament al genoll (infiltracions intraarticulars).No és un tractament dolorós perquè les agulles que fem servir sónles de menor diàmetre que existeixen. Les punxades són molt bentolerades i el pacient surt de la consulta caminant pel seu propi peu ia punt per seguir amb la seva vida normal.

Dra. Rovira quins resultats s’obtenen amb el tractament?El nostre Institut va presentar durant el transcurs del I Congrés Na-cional SEOT (Societat Espanyola d’Ozonoteràpia) a Madrid, a fi-nals del 2008 els resultats d’un estudi realitzat amb pacients nostresafectats d’artrosi de genoll. Les conclusions posen de manifest que,en només cinc sessions, el 79,2% dels pacients afirmava tenir unamillora dels seus símptomes entre regular i molt bona. Alguns d’a-quets pacients han millorat més en fer alguna sessió addicional. Detotes formes una mitjana de 5 sessions és el que acostumem a acon-sellar als nostres pacients. L’ozonoteràpia és un tractament efectiu,indolor, molt avantatjós i econòmicament assequible.

Mare de Déu de la Salut, 78. Barcelona 08024Tel. 932 84 82 20 –– www.ozono-terapia.com

L’ozonoteràpia, una altra einaper al tractament de l’artrosi de genoll

Gloria Roviradoctora enMedicina ipionera del’Ozonoteràpiaa Espanya

Preveuen una de les primaveres amb més pol·len dels últims deu anys

Es recomana als al·lèrgics que acudeixin a l’especialista abans del període de la pol·linització�

Planta de la família de les gramínies que pot provocar al·lèrgia.

Un equip de científics nord-americans ha descobert que lafalta de vitamina D està relacio-nada amb un major risc de patirinfeccions respiratòries. En la re-vista Archives of Internal Medicine,investigadors de la University ofColorado Denver School of Medi-cine, del Massachusetts GeneralHospital i del Children's HospitalBoston (EUA) expliquen que lespersones amb nivells més baixosde vitamina D en sang pateixenmés infeccions respiratòries que laresta.

«Els resultats del nostre estudiconfirmen que la vitamina D des-envolupa un paper important enla prevenció d'infeccions respira-tòries comunes, com els refredatso la grip», explica el responsable dela investigació, Adit Ginde. El cien-tífic indica que els individus ambmalalties pulmonars cròniques,com asma o emfisema, poden serparticularment propensos a lesinfeccions respiratòries derivadesde la falta de vitamina D.

La mostraL'equip va analitzar la concen-

tració de vitamina D en sang de. adults i adolescents nord-americans als quals s'havia pre-guntat sobre les últimes infec-cions que havien patit. Els parti-cipants amb les concentracionsmés baixes d'aquesta vitaminavan presentar un per cent més

de probabilitat d'haver patit unainfecció respiratòria que aquellsque tenien nivells normals. Aques-ta relació es donava en totes les es-tacions i era fins i tot més impor-tant en els pacients amb asma(els qui presentaven un dèficit

d'aquesta vitamina tenien cincvegades més probabilitats de pa-tir una infecció) i amb malaltia pul-monar obstructiva crònica (el do-ble de possibilitat d'haver patituna infecció). Els investigadors,que suggereixen que la vitamina D

podria ser una arma important perajudar el sistema immunològic alluitar contra infeccions respira-tòries comunes, indiquen que elsseus resultats necessiten ser con-firmats ara amb més estudis clí-nics.

BOSTON | EFE/DdG

La falta de vitamina D augmenta elrisc de patir infeccions respiratòries

Uns bons nivells d’aquesta vitamina poden ajudar a prevenir refredats i grips�

La llet i els ous són una gran font de vitamina D.

Les principals fonts naturalsde vitamina D són, per una

banda, la majoria d’aliments d’ori-gen animal. Així hi ha: llet; format-ges; ous (rovell); llard, mantega;margarina; oli de fetge de peixos ipeixos grassos (salmó, tonyina,arengada, sardines i generalmentels aliments abundants en àcidsgrassos omega 3) .

La vitamina D pertany al grup deles vitamines liposolubles (solublesen lípids). Es troba en diferents ali-ments en forma de precursors itambé pot ser produïda pel nostreorganisme després de l'exposicióals raigs ultraviolats (UV) emesospel sol. Els precursors són substàn-cies que en ser metabolitzades oprocessades per l'organisme es con-vertiran en vitamines. Els alimentstenen diferents precursors com el7-dihidrocolesterol, d'origen animal,i l'ergosterol, d'origen vegetal. Totsdos necessiten la radiació solar perconvertir-se en provitamines. Lallum solar és una font important devitamina D, atès que els llamps UVdonen inici a les síntesis de vitami-na D a la pell. Davant l'estímul de lallum solar el 7-dihidrocolesterol esconvertirà en colecalciferol (provita-mina D3) i l'ergosterol en ergocoles-terol (pro-vitamina-D2). Necessitenencara una altra transformació perconvertir-se en les formes activesde la vitamina D. Aquesta transfor-mació es dóna en 2 passos, sent laprimera en el fetge i l'última en elronyó. La síntesi de vitamina D de-pèn de la pigmentació de la pell idel grau d'exposició a la llum solar.GIRONA | DdG

�

Fonts naturals de vitamina D


PUBLICITAT

SALUT

DIETISTAANNA FERRER I COLLSDiplomada en Nutrició i Dietètica Humana

� Assessorament dietètic

� Dietes personalitzades en casos de: sobrepès i obesitat, hipertensió, colesterol, anèmia, osteoporosi, restrenyiment, al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, etc.

� Orientacions dietètiques en les diferents etapes de la vida: infància, embaràs, menopausa, vellesa, etc.

� Test d’intoleràncies alimentàries

Consulta (visites concertades)

C/ Monturiol, 11, entresòl · Tel. 972 676 746 · Figueres · [email protected] · www.annaferrerdietista.com

Un diagnòstic no pot esperarServei en 24 h

CENTRE MÈDIC DIAGNÒSTIC ALOMARGirona Olot PalamósC/ Joaquim Vayreda, 8-10-12 Ctra. de la Canya, 47 C/ Rosselló, 11Tel. 972 41 45 32 - Fax 872 08 01 29 Propera obertura Tel. 972 31 21 30

RESSONÀNCIA MAGNÈTICA

Científics espanyols han ana-litzat, per primera vegada, l'ex-pressió de proteïnes entre els dostipus de greix del cos humà i hanobtingut dades que confirmenque el teixit adipós omental acu-mulat entorn de l'abdomen ésmés actiu en l’àmbit metabòlicque el subcutani.

L'estudi, publicat en el Journalof Proteome Research, ha estat di-rigit per Belén Peral, de l'Institutd'Investigacions Biomèdiques Al-berto Sols (centre mixt del CSIC ila Universitat Autònoma de Ma-drid), amb la col·laboració degrups de l'hospital Josep Trueta deGirona, del Ciber d'obesitat (CI-BERobn) i del Centre Nacionald'Investigacions Cardiovascularsde Madrid. Es tracta de la prime-ra anàlisi comparativa d'expressióde proteïnes entre els dos teixits

adiposos del cos humà, el greixsubcutani i el greix omental, aquellque s’acumula sota el peritoneu(membrana que recobreix l'ab-domen), i que segons els últims es-tudis, té major relació amb l'obe-sitat abdominal i amb diversesmalalties metabòliques que apa-reixen per sobrepès.

Més enllà de les diferències enl'expressió de les seves proteïnes,els dos teixits es distingeixen ambel tacte: mentre que el greix sub-cutani s'acumula just sota la pell iresulta tou, l’omental apareix sotaels músculs de l'abdomen i per da-munt de l'estómac i els intestins.Aquesta posició fa que la zona onés freqüent la seva acumulació, laconeguda panxa cervesera, siguidura al tacte. El teixit adipós omen-tal és font d'energia dels òrgans vi-tals, i al contrari que el greix sub-cutani, l’omental té accés directe al

fetge a través de la vena porta.«Per això, en persones obeses, esprodueix un degoteig d'àcids gras-sos al fetge, la qual cosa interfereixamb el metabolisme de l'esmen-tat òrgan. Si el fenomen s'agreujapoden aparèixer diferents com-plicacions metabòliques, com sónla intolerància a la glucosa, ni-vells excessius de triglicèrids, aixícom nivells elevats d'insulina»,explica la investigadora. Al costatde les diferències ja conegudes,l'estudi reafirma l'existència dedesigualtats bioquímiques, me-tabòliques i fins i tot cel·lulars en-tre els dos dipòsits grassos. Així

mateix, revela que el greix omen-tal és més actiu en l’àmbit meta-bòlic que el subcutani.

Segons Perera, l’estudi «no no-més pretén aportar dades sobre lesdiferències en l’àmbit proteòmicentre els dos tipus de greix, sinóque també vol contribuir a la des-cripció de proteïnes que poden in-tervenir en el desenvolupament demalalties associades al sobrepès,incloses les malalties cardiovas-culars o la diabetis tipus ».

Segons la seva opinió, la iden-tificació de les citades proteïnespodria donar peu al desenvolu-pament de teràpies per endarreriro fins i tot per detenir l'aparició d'a-

quest tipus de patologies; no obs-tant això, aquesta primera anàlisiproteòmica constitueix «el primerpas d'un llarg camí», ha destacat lainvestigadora.

En el treball «es descriuen di-verses de les proteïnes que pre-senten majors nivells d'expressióen el teixit adipós omental respecteal subcutani. Algunes d'aquestesintervenen en el metabolisme dela glucosa, en el transport i meta-bolisme dels lípids, en la síntesi il'acoblament de proteïnes, aixícom molècules implicades en laresposta a l'estrès cel·lular i en elsprocessos inflamatoris», afegeixla investigadora.

MADRID | EFE/DdG

El greix abdominalacumulat és més actiuque el subcutani

Un home amb l’anomenada panxa cervesera.

Científics espanyols –entre ells, un grup del Trueta– han analitzatl’expressió de proteïnes entre els dos tipus de greix del cos humà�

Els científics han estudiatles proteïnes que intervenenen les malalties associadesal sobrepès


PUBLICITAT

SALUT

Una diferència estructural a labanda dreta del cervell podriaestar vinculada a un major risc depatir depressió, segons una in-vestigació realitzada pel centremèdic de la Universitat de Co-lúmbia i l'Institut Psiquiàtric del'Estat de Nova York.

La investigació, realitzada pelspsiquiatres Bradley Peterson iMyrna Weissman, revela que lespersones amb major risc de patirdepressió tenen el costat dret del'escorça cerebral un per centmés prim que aquells que nopresenten aquesta situació.

Els investigadors van indicar, se-gons la pàgina web d'aquest cen-tre universitari novaiorquès, queaquesta diferència cerebral éstambé observada en personesque pateixen malalties com l'es-quizofrènia o l'Alzheimer. «La di-ferència era tan gran que al prin-cipi no ho crèiem, però després decomprovar una i una altra vega-da totes les dades i buscar totes lesexplicacions possibles, la dife-rència seguia aquí», va dir Peter-son en un comunicat de premsa.

El metge va indicar que aques-ta condició de l'escorça cerebral(teixit nerviós que cobreix la su-

perfície dels hemisferis cerebrals)«pot augmentar el risc de desen-volupar una depressió, i afectardes de les possibilitats de prestaratenció a interpretar els senyalsemocionals i socials d'altres per-sones». La part exterior del cervello escorça cerebral és responsabledel funcionament cognitiu, sen-sitiu, motriu i emotiu. Per realit-zar aquest estudi es van compa-rar els cervells de persones

amb edats entre els i els anys, que tenien o no un historialfamiliar de depressió. L'estudi,segons el comunicat de premsadel centre universitari, revela quetenir l'escorça cerebral més primano implica patir depressió, sinó unrisc més accentuat de patir aques-ta malaltia. El centre universitariva explicar que per realitzaraquest estudi Peterson es va su-mar a les investigacions de la

doctora Weissman, que va co-mençar fa anys amb diversesfamílies amb risc de patir de-pressió, i que ara inclou avis, fillsi néts.

ADNLes troballes dels dos científicspodrien tenir implicacions en lesteràpies i tractaments utilitzatsamb aquest tipus de malalts, peròels dos metges van indicar que en-

cara són hipòtesis. Peterson iWeissman han començat ara elseguiment de persones quetenen entre dotze i vint anys, ambi sense familiars amb un historialde depressió, mitjançant l'ús deressonàncies magnètiques. Elsinvestigadors també planegen unaltre estudi que tindrà en comp-te l'ADN d'aquestes persones perdeterminar si tenen o no ten-dències depressives.

NOVA YORK | EFE/DdG

Tenir l’escorça cerebral dretamés prima pot comportar un major risc de depressió

La part exterior del cervell és responsable del funcionamentcognitiu, sensitiu, motriu i emotiu.

Aquesta diferència també es dóna en casos de persones quepateixen Alzheimer o esquizofrènia, segons la investigaciórealitzada per un grup de científics de Colúmbia i Nova York

�

Aquesta diferència també es dóna en pacients amb Alzheimer.


PUBLICITAT

SALUT

C/ Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva - [email protected] DE DILLUNS A DIVENDRES, MATINS I TARDES

L’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer de Cassà de la Selva i Girona posa a disposicióde totes les famílies que tinguin malalts d’Alzheimer o altres demències el seu servei d’acollida, psi-cològic, grup d’ajuda mútua i tallers de memòria.

Si hi esteu interessats podeu demanar informació al tel. 972 46 36 69 - 639 811 931

CENTRE DE IOGAi TÈCNIQUES ALTERNATIVES

MÈTODE TERÀPIA AUDITIVA TOMATISCLASSES D’IOGA I RELAXAMENTFORMACIÓ DE PROFESSORS

Per a informació: La Salle, 35 baixos – Tel. 972 21 53 28 – www.iogagirona.com

Des de fa més de 25 anys a Girona!

Una forma diferent de tractar el cos...

FisioteràpiaRecuperació funcionalTractament de reeducacióper a l’escoliosi: Mètode Schroth

Mètode Spine CorDrenatge Linfàtic ManualReeducació postural individual o en grupTeràpia manual. Tracció lumbar elèctrica.

Carme Armengol i NiellFISIOTERAPEUTA. Col. 450

C/ Impressors Oliva, 5, baixos17005 Girona

Tel./Fax: 972 21 03 03

L’Afacg (Associació de Familiarsde Malalts d’Alzheimer de Cassà dela Selva, el Consorci de BenestarSocial del Gironès i Salt i els dife-rents ajuntaments dels municipisde la comarca del Gironès que hihan volgut participar, organitzenper segon any consecutiu, els ta-llers de memòria per a personesmajors de anys interessades aaprendre tècniques per mantenirla memòria.

En aquests tallers es fan activi-tats orals i escrites destinades a tre-ballar coses tan comunes com són

l’orientació en el temps i l’espai, elllenguatge, el càlcul o la lectura.Aquests tallers estan pensats comuna activitat de prevenció per ex-ercitar les capacitats intel·lectu-als de la gent gran.

Durant aquest primer semestredel es realitzaran un total de tallers repartits per diferentspobles de la comarca del Gironès,amb una mitjana de deu partici-pants per taller que, a més, són gra-tuïts. Els organitzadors en fan unavaloració molt positiva i han des-tacat l’interés que mostra la gentgran per realitzar aquesta activitat.

GIRONA | DdG

Organitzen tallersde memòria per a la gent gran del Gironès

Un dels tallers que s’han organitzat.

SALUT


PUBLICITAT

stem davant d’una verdaderarevolució en el món de la salut.Aquesta vegada són les tecno-logies de la informació i la co-

municació (TIC) que estan donant un nouimpuls al sistema de salut, millorant lescondicions de treball dels professionals i fa-cilitant la gestió de la salut personal perpart dels ciutadans. Hi ha cinc factors quecal tenir en compte per tal que la imple-mentació de les noves tecnologies sigui unèxit.

Crisi. La situació actual de l’economia,dels mercats i de les finances està creantuna situació complexa que suposarà unscanvis importants en la nostra societat. Unade les oportunitats que comporta aquestacrisi és la d’una major responsabilitat indi-vidual. La salut serà cada cop més un ele-ment no delegable de la nostra vida. Les no-ves tecnologies ens poden ajudar en aques-ta tasca. Com planificar hàbits saludables,com posar a la pràctica una dieta o fer es-port en el cas que tinguem encara bona sa-lut. Si patim una malaltia, veure com la ma-negem, com seguim les pautes curatives o

com ens adaptem a viure amb malaltiescròniques. També com compartim expe-riències gràcies a les xarxes de comunicacióamb Internet amb altres pacients o amb fa-miliars.

Comunicació. La transmissió d’infor-mació en el temps adequat i en el lloc ade-quat és vital en el món de la salut. Si desdels serveis d’emergències mòbils podencomunicar als serveis d’urgències de l’hos-pital l’estat del pacient atès i, aquest hospitalté accés a la seva història clínica, l’atenciópodrà ser més ràpida i eficaç; això ho facili-ten les tecnologies. Però per poder comuni-car ens calen xarxes de comunicació ade-quades, ens calen serveis de suport i sobre-tot ens calen estàndards per poder ser inter-operatius. En el món de les TIC, no n’hi haprou tenint els millors aparells o els últimsgadgets del mercat, ens calen processos iens calen complicitats dels metges, infer-meres i farmacèutics amb els pacients.

Coneixement. Mai en la història de lahumanitat havíem gaudit de tanta informa-ció. Per exemple, si cliques la paraula «càn-cer» a Google ens surten 219.000.000 de pà-

gines web que ens informen sobre aquestamalaltia. El problema és com convertim lainformació en coneixement. Les noves tec-nologies ens poden ajudar a «filtrar» i a or-ganitzar les informacions, compatir-les ambprofessionals i pacients i convertir-les en co-neixement

Continuïtat. Serà cada cop més difícilque la nostra societat accepti que per uncostat un ciutadà rebi una atenció sanitàriaen un hospital que té un cost molt elevat ique després la mateixa persona estigui solaa casa i que no tingui atenció sociosanitàriaadequada. Aquí també les tecnologies po-den jugar un paper clau en permetre unacontinuïtat amb la persona des d’un centred’atenció social o sanitària.

Confiança. La implantació de les novestecnologies en l’àmbit de la salut requereixgarantir la confidencialitat de les dades delpacient, disposar de tecnologia fàcil d’utilit-zar i que els avantatges de l’ús de les tecno-logies siguin evidents. Però sobretot cal el li-deratge dels professionals de la salut que, si-gui utilitzant o integrant tecnologies, doninconfiança als pacients i als seus familiars.

E

LES 5 CDE LESTECNOLOGIES DELA INFORMACIÓEN L’ÀMBIT DE LASALUT

PRESIDENT EXECUTIU DE LA FUNDACIÓTICSALUT. DEPARTAMENT DE SALUT DE LAGENERALITAT DE CATALUNYA

Joan Cornet i Prat

L'himen, aquesta membranaque si arribava intacta al matri-moni era símbol de puresa i cer-tificava «l'honradesa» d'una dona,com fa anys deien les nostresàvies, pot ser restaurat amb unapetita intervenció quirúrgica queels últims anys ha tornat la virgi-nitat perduda a moltes dones.

Una pràctica tan antiga com uni-versal i que era una de les moltes«habilitats» d'aquella vella alca-vota, meretriu en la joventut, queés Celestina, el personatge creatper Fernando de Rojas a finals delsegle XV.

L'operació, que tan sols té unadurada de mitja hora, es practicaamb anestèsia local i no requereixhospitalització. Això sí, perquè esdugui a terme cal pagar entre i . euros. Dones de raça gita-na o de religió musulmana, cul-tures en les quals arribar verge almatrimoni és encara avui un cos-tum ancestral i una obligació –en-cara que només per a elles – són,en un dels casos, segons la gi-necòloga Otilia Martín Crevillén,les principals demandants d'a-questa cirurgia. Dones d'entre i anys, i en el cas de les gita-nes encara més joves, que es ve-

uen obligades a recórrer a aques-ta «trampa» davant el temor de serrebutjades per qui es convertirà enel seu marit o per les seves pròpiesfamílies, que entenen la virginitatcom un bé d'alt preu.

Martín Crevillén, que realitzaunes himenoplàsties l'any, vafer la primera el . «Abans noexistia demanda. S'ha incremen-tat amb l'augment de la poblacióimmigrant. Si se’n realitzava al-guna era de manera silent», ex-plica.

Motius religiosos o culturalsPer la consulta madrilenya de ladoctora María Jesús Barba, espe-cialista en cirurgia cosmètica, pas-sen cada any, i des d’en fa deu,unes dones que per motius re-ligiosos o socioculturals necessi-ten arribar «pures» al matrimoni,gairebé sempre concertat per unspares que mai no acceptarien elcontrari.

Aquesta puresa però, ha deixatde preocupar les noves genera-cions d'espanyols, que segons elCentre d'Investigacions Sociolò-giques (CIS) s'inicien en el sexe auna edat cada vegada més pri-merenca. Segons l'estudi Fecun-ditat i valors a l'Espanya del segle

XXI, elaborat pel CIS el , el, dels espanyols deixen de serverges entre els i els anys, iel , entre els i els . No-més el , va viure la seva pri-mera experiència sexual entre els

i els anys. A conclusions si-milars ha arribat la Federació Es-panyola de Societats de Sexologia(FESS), que en un estudi de certificava que el dels espa -nyols manté la seva primera rela-

ció sexual abans dels anys, el entre els i els i el ,entre els i els .

«La virginitat ha deixat de ser untabú. Només es manté intacte enalgun cercle social tancat», expli-

MADRID | CARLOS MINGUEZ/EFE

Recuperar la virginitat com sigui Dones de raça gitana o musulmanes són les que més acudeixen a les consultes a fer-se una himenoplàstia�

Dues joves amb el vestit tradicional de Malàisia amb els seus mòbils.

DIARI DE GIRONA

MARINA CASTRO I LEONARTEPsicòloga, col.13746

Terapeuta sexual i de parellaAcreditada per l’Associació Espanyola d’Especialistes en Sexologia

Consulta a Girona i BarcelonaTel. 678 42 45 48

www.marinacastro.com

Màster en teràpia sexual i de parella (UB)Postgrau salut sexual i reproductiva (UdLL)Expert universitari teràpia de parella (UdG)Postgrau sexologia (ISEP)Postgrau en teràpia breu estratègica (UdG)

DIMARTS, 7 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona PUBLICITAT12

SALUT

es relacions afectives i sexualsson molt complexes. Això faque en aquesta àrea de la vidasigui fàcil trobar-nos amb difi-

cultats. Aquestes dificultats, en la majoriad’ocasions, es poden resoldre per un ma-teix utilitzant els recursos apresos al llargde la vida. En canvi, en altres ocasions notenim les eines per poder desencallar lasituació, la qual va empitjorant fins esde-venir un problema que afecta la vida de lapersona i/o la parella.

Quan un problema es va arrossegant,va provocant un distanciament en la pa-rella i una sensació que això passarà sem-pre, per la qual cosa el desànim és palpa-ble.

Aquest procés succeeix ja sigui unaproblemàtica de relació de parella i/o se-xual, ja que aquests dos àmbits de la vidasovint van relacionats i quan empitjoraun dels dos, arrossega l’altre.

Les conseqüències acostumen a ser unempitjorament de la qualitat de vida de lapersona que es pot manifestar com a ner-viosisme, trastorns del son, baixa autoes-tima, pensaments cíclics sobre el proble-

ma, tancament afectiu, irritabilitat….

AssessoramentEn entendre que la sexualitat i la parellaés un tema privat o tabú, que no s’ha deparlar amb els altres, creix la sensacióque s’és l’única persona o l’única parellaque té aquesta dificultat. Això fa que de-manar assessorament o teràpia de vega-des sigui un procés dificultós per la por aljudici o simplement per vergonya o timi-desa. Per aquest motiu existeix una espe-cialització i una associació que reconeixles persones amb una formació en aques-ta àrea.

Les problemàtiques més habituals enl’àmbit de la parella són:

-Incomunicació i aïllament.Discussions i baralles-Responsabilitats.-Projectes conjunts divergents.-Dificultats de convivència.-Adaptació vital: arribada dels fills,

marxa dels fills, malalties dels pares…-Ajuda en la separació. Les problemàtiques més habituals en

l’àmbit sexual són:-Mites, malentesos i prejudicis.-Falta de desig sexual, femení i mascu-

lí.-Dificultat per tenir orgasmes.-Problemes amb l’excitació i l’erecció.-Problemes en la penetració , impossi-

bilitat de penetrar o dolor. -Falta de control ejaculador.-Rutina. I en l’àmbit afectiu:-Dependència emocional i maltracta-

ments.-Por al compromís o establir vincles

afectius.-Patrons afectius tòxics.A la consulta es treballa per entendre la

dificultat i desencallar el cicle problemà-tic tot creant eines que ens puguin serútils per tal de no repetir situacions.

L

LES RELACIONSAFECTIVES ISEXUALS

PSICÒLOGA, COL. 13.746. TERAPEUTA SEXUAL IDE PARELLA ACREDITADA PER L’ASSOCIACIÓESPANYOLA D’ESPECIALISTES EN SEXOLOGIA

Marina Castro i Leonarte

ca el doctor Carlos San MartínBlanco, secretari general de laFESS. «La sexualitat –recalca– ja noés un valor estigmatitzat pel pe-cat». Els espanyols vivim de ma-nera «més positiva» la nostra sexualitat, «lluny de la rigidesa» decànons socials i imposicions vi-gents fins no fa gaire temps. «Lesespanyoles –apunta el doctor SanMartín– ja no conceben la virgi-nitat com una ofrena a l'home».En el dels casos, segons l'es-tudi de la FESS, el jove s'inicia enel sexe amb un xicot/a, el ambun amic/ga, el , amb prosti-tut/tuta i només un , amb undesconegut.

En secretLes dones musulmanes acudeixena les consultes prèvies i a l'opera-ció «sempre en secret i moltesvegades angoixades», soles o encompanyia d'una amiga, «gairebémai amb la mare», relata OtiliaMartín Crevillén, i sempre ambl'obsessió de «treure's un pes desobre davant el temor de ser re-pudiades».

«Vénen convençudes que ha deser així, que perdre la virginitatabans del matrimoni és una des-honra per a la seva família. I ambel temor que la seva vida fins i tot-pot perillar», indica la doctoraBarba, que recorda que com amés de les tres quartes parts de lesdones del món «se les obliga aanar pures al matrimoni». «D’aquí

ve –diu– la realitat dels crims d'ho-nor».

Les joves gitanes encaren el pro-blema sense tanta angoixa, perògairebé sempre convençudes que,per tradició, la «flor de la sevavirginitat» ha d'estar intacta laprimera nit. A més, hauran dedemostrar-ho públicament, da-

vant tota la parentela, –amb la fa-mosa prova del mocador–, abansi després del casament. «Vénen ala consulta amb la seva mare, laseva àvia, les germanes, les ami-gues....», comenta la doctora Bar-ba.

L'experiència de la doctora Mar-tín Crevillén és que les joves gita-

nes van «més obligades que con-vençudes».

Al marge d'aquests dos grupssocials, són comptadíssims elscasos, relaten les dues doctores,d'espanyoles que recorren a lahimenoplàstia abans del matri-moni. Gairebé sempre són donesque, després d'una ruptura ma-

trimonial, inicien una nova relaciósentimental «i volen fer-ho intac-tes», explica María José Barba.«També –afegeix– he atès prosti-tutes d’alt estànding» que han tro-bat en la virginitat un reclam percaptar clients. Conec una donaque s'ha fet l'operació set vegades».

En qualsevol cas, són interven-cions en les quals no hi pot haver«cap imprecisió. Tot ha de quedarperfecte, sense el més mínim dub-te, perquè abans del casament hihaurà un examen minuciós percomprovar que l’himen de la nú-via està intacte», diu la doctoraBarba, a la consulta de la qual vana més d'espanyoles, dones des deFrança i del Marroc. «Prefereixenfer-se la intervenció lluny de casa»,postil·la.

Tres mesos abansLa himenoplàstia es realitza coma mínim un mes abans de la datadel casament perquè cicatritzi bé,encara que Otilia Martín reco-mana tres mesos a les seves pa-cients, que en tots els casos «aban-donen la clínica pel seu propipeu, sense problemes», conclou.

«Es tracta –diu Carlos SanMartín Blanco– d'un element cul-tural, religiós, social, absoluta-ment sexista. Als joves d'avui elque els preocupa és viure l'expe-riència de manera agradable itriar adequadament la personaamb la qual han de tenir aquestaprimera experiència».

EQUALDENT ÉS UNA CLINICA DENTAL CATALANA CREADA PER UN GRUP DE DEN-TISTES ALTAMENT ESPECIALITZATS EN LES DIFERENTS BRANQUES DE L’ODONTOLOGIA.A EQUALDENT CENTREM ELS NOSTRES ESFORÇOS A RESOLDRE QUALSEVOL DOLÈN-CIA BUCODENTAL D’UNA MANERA LÒGICA, RESPONSABLE, EFICIENT I SEMPRE PENSANTEN LES NECESSITATS I POSSIBILITATS DEL PACIENT.

EQUALDENT POSA AL SERVEI DEL PACIENT TOT EL SABER I L’EXPERIÈNCIA CLÍNICAD’AQUEST EQUIP HUMÀ. JUNTAMENT AMB TOTS ELS AVANTANGES ECONÒMICS QUEOFERIM FEM QUE VISITAR EL DENTISTA ESDEVINGUI UNA EXPERIÈNCIA SATISFACTÒRIA.

CADA PERSONA REQUEREIX UN TIPUS DE TRACTAMENT DIFERENT. A EQUALDENTGARANTIM HONESTEDAT I SENTIT COMÚ EN ELS NOSTRES DIAGNÒSTICS.

A EQUALDENT S’OFEREIXEN EN MANS DEL NOSTRE EQUIP D’ESPECIALISTES, TOTS ELSTRACTAMENTS BUCODENTALS QUE PUGUIN DONAR RESPOSTA A LES NECESSITATS DELPACIENT.

NOSALTRES, JUNTAMENT AMB ELS NOSTRES PACIENTS, ESCOLLIM QUINA ÉS LA MILLORVIA DE SOLUCIÓ PEL SEU CAS I LI OFERIM TOTS ELS AVANTATGES ECONÒMICS PERQUÈEL COST NO SIGUI UN PROBLEMA (FINANÇAMENT A MIDA, PAGAMENT FRACCIONAT I/OPAGAMENT SOBRE TRACTAMENT…).

TENIM TOTES LES ESPECIALITATS EN UNA SOLA CLÍNICA:

� PRÒTESIS FIXES I REMOVIBLES

� CIRURGIA / IMPLANTOLOGIA: - REGENERACIONS ÒSSIES- IMPLANTOLOGIA TRADICIONAL- IMPLANTOLOGIA IMMEDIATA (DENTS EN UN DIA)

EQUALDENT CONFIA EN IMPLANTS DEFCON (www.defconimplants.com) DE QUALITATI PRESTIGI RECONEGUDES ARREU DEL MÓN. PERQUÈ NO TOTS ELS IMPLANTS SÓNIGUALS.

� ESTÈTICA DENTAL :- PRÒTESI DE ZIRCÒNIA I EMPRESS 100% BIOCOMPATIBLES- BLANQUEJAMENTS AMB LLUM FREDA FET A CLÍNICA I/O BLANQUEJAMENTTRADICIONAL A DOMICILI

- RECONSTRUCCIONS ESTÈTIQUES- FACETES ESTÈTIQUES DE COMPOSITE (UNA SOLUCIÓ RÀPIDA I ECONÒMICA)

� ORTODÒNCIA: INFANTIL I ADULTS- INVISALING, ORTODÒNCIA ESTÈTICA- ORTODÒNCIA AUTOLLIGABLE, DAMOND SYSTEM ÉS UNA ORTODÒNCIA MÉS RÀPIDAI PERIODONTALMENT MÉS NETA, EN DEFINITIVA, MÉS SALUDABLE I CÒMODA

� PERIODÒNCIA, ENDODÒNCIA I ODONTOPEDIATRIA

MÉS DE 1.500 PACIENTS HAN CONFIAT EN NOSALTRES AQUEST PRIMER ANY. GRÀCIES.

NO SOM UNA FRANQUÍCIA

ENS TROBAREU A:EQUALDENT SALTPasseig Països Catalans, 116 baixos17190 – Salt – Girona (Línia 3 de BUS)TEL. 9972 23 11 79FAX 972 23 39 20MAIL:[email protected]. WWW.EQUALDENT.COM (EN PREPARACIÓ)

EQUALDENTOdontologia Avançada


PUBLICITAT

Un casament a Tunísia.

Les persones amb millors refle-xos tenen major probabilitat deviure més temps, segons un estu-di conjunt de la Universitat d'E-dimburg (Escòcia) i del Conselld'Investigació Mèdica del RegneUnit, publicat en la revista Intelli-gence del passat mes de març.

L'estudi, en el qual es van ana-litzar les reaccions de . per-sones, estableix que les personesamb els reflexos més lents tenenuna probabilitat , vegades mésgran de morir de manera prema-

tura que les persones que mostrenagilitat en les seves respostes. Elsinvestigadors van afirmar que elsbons reflexos poden ser un signed'intel·ligència, un tret que sol de-rivar en hàbits més saludables i,per tant, en més esperança devida.

Les reaccions es van registrarprimer en els anys utilitzant unprograma d'ordinador, juntamentamb una sèrie de variables de lespersones estudiades -l’edat mitja-na dels quals era de anys-, comel consum d'alcohol, el tabaquis-

me, la tensió arterial i el pes. Vintanys després, . d'aquestes. persones estudiades havienmort i es va comprovar que nomésels fumadors, la taxa de mort delsquals triplicava la de la resta, fi-guraven en una categoria de ma-jor risc que la de les personesamb escassos reflexos.

El professor Geoff Der, un delsautors de la investigació, va ma-nifestar que «l'estudi ha demostratque hi ha una correlació entre elstemps de reacció de les personesi la seva intel·ligència. Hi ha una

tendència clara: la gent amb mésintel·ligència i que ha tingut unamillor educació, ha tingut treballsamb millors condicions». «Aques-tes persones -afegeix- també cui-den millor la seva salut i són mésconscients de la influència que tésobre ella el tabaquisme, l'exerci-ci físic i l'alimentació», va explicarDer.

El professor Chris Drinkwater,que també va participar en la in-vestigació, va indicar que «existeixuna evidència clara que apuntaque els èxits educatius estan vin-

culats amb la salut». «Hi ha gentque té un major coneixement so-bre el que és bo per a la seva saluti sobre el que constitueix un riscper a la seva vida, i està disposadaa actuar en conseqüència», va co-incidir Drinkwater.

En la mateixa línia, Ash Ran-pura, neuròleg de l'University Co-llege of London, va considerarque «hi ha evidència d'una corre-lació, encara que sigui moderada,entre el temps que a un individu li-costa processar una informació i laseva intel·ligència».

LONDRES | EFE/DdG

Millors reflexos, més anys de vidaLes persones amb millor educació i agilitat mental -a la foto, alumnes d’una aula universitària- tenen més possibilitats de viure més.

Un estudi revela que les persones amb més agilitat mental augmenten la seva esperança de vida�

SALUT

DIMARTS, 7 D’ABRL DE 2009 | Diari de Girona PUBLICITAT14

C/ Vilallonga, 9 - 17600 FigueresTel. 972 50 78 49

ortodòncia invisible

El teu somriureforma part de la teva imatge!

Metge Estomatòleg - Col�legiat núm. 2853

Odontologia generalEspecialista en odontopediatria

i ortodòncia en nens i adults

Nº COL: 879-1799PI I MARGALL, 1 - 17600 FIGUERESTEL. 972 50 24 67 URG: 610 20 77 77wwww.gorgotpalau.com

DRS. GORGOT PALAUOTORRINOLARINGOLOGIA

Protegir la salut de les persones i garantir la seguretat dels malalts des d’una perspectiva ètica i competent.

c/ Albereda, 3-5 3r · 17004 GIRONATel. 972 20 40 61 - 972 20 15 04 · Fax 972 21 30 08 · www.codigi.cat

Actualment, l’Escola universi-tària, amb l’objectiu de formarprofessionals i garantir el mante-niment de la seva competència através de cursos de postgrau, im-parteix la titulació de fisioteràpia auns alumnes.

Antoni Narbona, director delcentre, coordina un equip docentpreparat i il·lusionat que dissenyaun complet programa d’estudisper assolir els coneixements ne-cessaris de cara a la incorporaciólaboral.

Narbona diu que «el treball enequip és bàsic per aconseguir unsresultats satisfactoris, l’adequadacompensació entre les classes teò-riques, les pràctiques i la formacióen centres hospitalaris és la millorbase per aconseguir uns bons co-neixements en una professió queté cada dia més projecció social i

professional». El pla d’estudis pre-tén aconseguir una especialitzacióen tres línies específiques, hidro-teràpia, gestió i direcció de centresi fisioteràpia comunitària. La fi-sioteràpia és una especialitat sa-

nitària amb un gran present i unexcel·lent futur, que té una àmpliacapacitat d’autoocupació i tambémoltes sortides professionals enhospitals, sanitat pública i privada,mútues d’assegurances i atenció

primària. A partir del curs vinent ipendents de la verificació de l’A-neca a Madrid, l’Euses iniciarà elgrau en ciències de l’activitat físi-ca i de l’esport –CAFE– que englo-ba tot un conjunt d’àrees relacio-

nades amb el món de l’educació fí-sica, l’esport, la salut o la recreació.

Josep Segura, responsable deciències de l’activitat física i del’esport a l’Escola universitària deSalt, entrenador futbolístic d’èxit ireconegut docent d’Inefc a Cata-lunya, va manifestar en la jornadade portes obertes que es va realit-zar el mes de febrer passat que l’ob-jectiu fonamental «és formar es-pecialistes en tots els àmbits quetinguin una connexió amb l’acti-vitat física i l’esport. L’alumne ha dedominar tots els camps d’actuacióde l’activitat esportiva». Els estu-diants podran tenir la possibilitatsde formar-se i especialitzar-se enles diferents àrees com l’entrena-ment, l’organització i direcció es-portiva, la salut i el lleure. La for-mació íntegra, i a la vegada espe-cialitzada, permetrà a alumnesencaminar-se i orientar-se a les se-ves línies d’interès aprofundint entots els aspectes que puguin es-devenir el seu veritable desig pro-fessional.

Ciències de l’activitat física i del’esport, un grau esperat i de granrecorregut, tindrà en la docència eneducació física, direcció esportiva,readaptació i entrenament espor-tiu i lleure algunes de les projec-cions professionals més evidents.D’aquesta manera, i amb un nouprojecte vinculat a la docència entreball social, Euses–Escola Garbí,que té actualment diversos con-venis professionals i de pràctiquesen centres hospitalaris d’arreu deCatalunya, es postula com unaescola universitària de referènciaen els àmbits social, de l’esport i lasalut.

SALT | JOSEP M. BARTOMEU

Façana principald’Euses, Escola Garbí, alCampus de Salt, prop delparc hospitalari. Unade les aules on s’impar-teixen classes pràctiquesals estudiants delcentre. Una de les salesd’Euses-Escola Garbí,amb tots els elementsnecessaris per a lespràctiques.

1

3

2

�

1

ESCOLA DE FISIOTERÀPIA IALTA DIRECCIÓ DE CENTRES�Euses-Escola Garbí, es trobasituada al Campus de Salt, alcostat del Parc Hospitalari MartíJulià. Amb la intenció deconsolidar-se com a EscolaUniversitària Social, de l’Esport ila Salut, el centre té unes àmpliesi modernes instal·lacionspensades específicament peroferir una formació de qualitatadaptada a les noves tecnologies,a les necessitats de la societatd’avui i a la nova proposta delsistema europeu d’educaciósuperior.

LA CLAU

Euses-Escola Garbí, un centreuniversitari de referència

Els nous projectes educatius enfoquen el centre en els àmbits social, de l’esport i la salut�

* Pendents de la verificació d’ANECA

Francesc Macià, 65 –– 17190 Salt –– Telèfon 972 40 51 30 –– [email protected] –– www.euses.cat

Centre adscrit:

Grau en Ciències de l’activitat física i l’esport*Grau en Fisioteràpia*

2 3


PUBLICITAT

SALUT


PUBLICITAT

En qué està especialitazada laclínica Ibon?

Ens dediquem al tractament i al'intent de curació de la patologiaque es troba en l'anus i en el intestírecte. A l'anus la patologia més co-muna són les hemorroides i les fís-tules, fisures i totes les infeccionsde la zona com anitis, cistitis, pa-pilitis, etc. que són causants demalestar. En aquesta zona del coss'apilonen una sèrie de condicio-nants que de vegades produeixenmolèsties. S'ha de tenir en comp-te que hi ha grans quantitats de ter-minacions nervioses en aquestazona del cos humà que regularit-zen les funcions de control. Ésuna de les zones més sensibles,doloroses i estumulatives del nos-tre organisme. Aquesta zona tam-bé es la més propensa a les infec-cions i aquestes infeccions gene-ren abcessos i aquests es tornen in-feccions anals i quan això passa espot constituir amb una fístula.

I això com s'anomena?Això és l'anitis o el que vulgar-

ment se'n deia abans «tenir cucs».Molta gent pensa que han des-aparegut, però es mantenen pre-cisament a la nostra Costa Brava ia l'interior; no se sap ben bé perquè. Aquesta situació pot generardeteriorament de la zona i infec-cions automàticament. Aquestes

infeccions es ramifiquen en duesvies; una va a la pell i l'altra a l'in-terior de l'anus. Quan una s'infectaés quan pica en el periné, que esla zona exterior i s'ha d'anar encompte de no rascar-se gaire perno provocar ferides que poden serperilloses.

Llavors vostès què fan?Doncs escoltar el pacient, in-

vestigar amb tacte i finor per do-minar aquesta patologia. Aques-ta patologia necessita uns tracta-ments especials, com el tacte rec-tal, que permet saber si és un fle-mó, un gra o un tumor cancerigen.També el tacte rectal ens permetexplorar la pròstata en l'home i ala vagina de les dones per detec-tar altres patologies.

I quan es detecten casos se-riosos o greus, què s'ha de fer?

A cada patologia s'ha d'aplicarla seva teràpia. Unes vegades ésmitjançant tractaments mèdics id'altres amb condicionants d'aju-da com els tractaments làser, cor-rents d'alta freqüència, introduc-ció de medicaments mitjançantcànules o bé entrem a la part cru-enta que és la cirurgia. Aquesta ci-rurgia, amb coneixements sufi-cients, ens permetrà realitzar unabona tasca. Amb aquest tipus decirurgia s'ha d'anar molt en comp-te perquè una errada pot com-portar molt males conseqüèn-

cies. Diuen que el postoperatori és

molt dolorós i que per això mol-ta gent no s'opera...

Sí; el posteoperatori és enor-mement conflictiu i dolorós, peraixò molta gent li té por. És unazona en la qual el professionals'ha de guanyar la confiança delpacient perquè aquest estigui tran-quil. A la gent li fa pudor, sensibi-litat i temor al «què diran». Per aixòmolta gent no va a les consultes i,quan hi van, desgraciadament jaés massa tard.

I tot això d'on prové?Aquesta patologia és gairebé

sempre de tipus glandular. A tot elcòlon hi ha unes glàndules que

són les que segreguen una sèrie desubstàncies fonamentals per a lafuncionalitat dels nostre intestígruixut. En aquestes glàndules éson es provoquen les lesions ini-cials. En aquest sector és on es des-envolupen molt lentament les pa-tologies. Creix un càncer molt apoc a poc i hi ha un període detemps molt precís i preciós per apoder-lo localitzar. Per desgràciaaquests tipus de càncer són silents.S'ha de mentalitzar la gent que el dels càncers amb diagnòsticprecoç tenen curació. I és el càn-cer de còlon el que comparativa-ment és curable amb força facili-tat, sense grans cirurgies, sensegrans problemàtiques, simple-

ment amb estirpacions limitades,estirpacions polipoides, que esfan moltes vegades amb la tecno-logia moderna a través de l'en-doscòpia o la colonoscòpia.

I vosté recomana revisions?Sí, a partir dels anys la gent

s'ho hauria de fer. Això és signifi-catiu per tenir un futur més bo. Estracta d'evitar també l'enfermetatinflamatòria intestinal, la malaltiade Crohn, la politis ulcerativa,que produeix ulceres, perfora-cions, destrueixen la mucosa ievidentment condicionen unamalaltia de per vida, amb una sè-rie de circumstàncies greus quepoden portar a l'anul·lació de totel còlon.

R

P

R

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

P

José Carnicer BielEspecialista en cirurgia de l’aparell digestiu i coloproctologia. Va néixer a Saragossa fa 72 anys, on també va fer-hi els seus estudis deMedicina. Va arribar a Girona per estar-s’hi un any i ja n’hi porta quaranta. Va obtenir plaça de «Jefatura» a l’hospital Josep Trueta de Girona, quan en aquellsanys se’n deia residència Álvarez de Castro. Fa 25 anys que dirigeix la clínica Ibon amb alguns ajudants de bon prestigi.

El doctor José Carnicer Biel.

J.M. BARTOMEUCELRÀ | JOSEP M. BARTOMEU

SALUT

El quiròfan de la clínica Ibon de Girona.

J.M. BARTOMEU

«El càncer de còlon té una alta curació»

Fácil Ecológica Te lleva a todas partes Infórmate

Además toda clase de accesoriospara la mobilidad:

Muletas graduables, andadores, rampas, sillas de ruedas, bastones, alzas para WC…

También adaptamos espacios de baños, habitaciones, etc.

Su contacto 606 451 634

Fernando Girón CardonaCol. núm. 403

PSICÒLEG CLÍNIC

SEXOLOGIA TERÀPIA FAMILIAR

RELACIÓ DE PARELLATRASTORNS DE PERSONALITAT

C/ Eiximenis, 10, 5è 2a - Tel. 972 21 27 99 - 17001 GGIRONA

TRACTAMENTS I DEPILACIO AMB LÀSERMALALTIES DE LA PELL i PROVES D’AL·LERGIA CUTÀNIA

C/ Ibèria, 12 - 14 baixos B • Tel. 972 24 51 80 • 17005 Girona

Dr. L. QUINTANA MORATONESCol. 1266

Dr. X. QUINTANA MORATONESCol. 2125

Durant els últims cinc anys haaugmentat a Espanya el nombrede persones que davant la possi-bilitat d'haver contret el virus VIHsol·liciten un tractament amb an-tiretrovirals a la sanitat pública.

Aquest tractament, que con-sisteix en l'administració dels fàr-macs en les hores següents a lapossible exposició d'alt risc al VIHi durant quatre setmanes, va ser re-comanat en el Pla Nacional deSida el i es pot sol·licitar alshospitals públics des de l'any .Segons un estudi presentat el pas-sat de març a la jornada Con-trovèrsies en el maneig de la infec-ció VIH, organitzada per la Fun-dació Areces, el nombre de peti-cions del tractament ha passatd'unes cent el a gairebé tres-centes el . La dispensació d'a-quest tractament de profilaxi post-exposición (PPE) al VIH per evitarla transmissió només es realitza ensituacions d'alt risc.

L'efectivitat del tractament és«força alta», i en «la major part dels

casos la infecció només arriba aproduir-se en persones que tornena exposar-se a la transmissió du-rant el període de tractament»,ha explicat el doctor Ignacio San-tos de l’Hospital de la Princesa.

Excepcionalitat«És essencial recordar que aques-ta pràctica s’ha d’utilitzar en si-tuacions d'excepcionalitat i mai hade desplaçar la prevenció primà-ria», va senyalar el doctor JoséMaría Peña de la Unidad de VIH del'hospital de la Paz. L'estudi ana-litza peticions realitzades en hospitals espanyols de les quals esva recomanar l'ús dels fàrmacsen la meitat dels casos (, percent) i només es van registrar tresinfeccions (, per cent).

El per cent de les personesque sol·liciten aquest tractamentsón homes de mitjana edat, enca-ra que «també hi ha moltes sol·li-cituds per a nens que s'exposen alVIH normalment a través del con-tacte amb xeringues abandona-des».

MADRID | EFE/DdG

Creix la demanda detractaments d’urgènciaper por d’un possiblecontagi de VIH Calculen que superaran els 70.000 euros per pacient a l’any �


PUBLICITAT

SALUT

Alerten que Espanya no podràfinançar tots els tractaments oncològics d’aquí a cinc anys

D'aquí a cinc anys, Espanya tin-drà problemes per finançar elstractaments oncològics perquèsuperaran els . euros perpacient a l'any, segons va afirmarel doctor Pere Gascón, organitza-dor d'un simposi internacionald'Oncologia Traslacional que es vacelebrar a finals del mes passat enquè hi van participar experts.Gascón, cap del servei d'oncologiamèdica de l'Hospital Clínic deBarcelona, va assegurar que eltractament oncològic «està en-trant en un cercle perillós» perquèes faran combinacions de diversosfàrmacs, com passa amb la sida,que dispararan el cost per pa-cient, que ara està entre els .i . euros.

Per a aquest expert, aquesta si-tuació, unida a l'envelliment de lapoblació, obliga a obrir com mésaviat millor un debat sobre quinshan de ser els límits, i fins quan ocom cal finançar un tractament.Va assegurar que a Andalusia la sa-nitat pública ja ha començat a

aplicar criteris restrictius en fàr-macs amb poca eficàcia o quenomés allarguen la vida del pa-cient uns dies, i que a Gran Breta-nya, l'Institut Nacional d'Excel·lèn-cia Clínica (NICE en les seves siglesen anglès), ja marca límits quant alcost dels tractaments. Així, al Reg-ne Unit no s'utilitzen anticossosmonoclonals perquè considerenque els o mesos de vida queguanya el pacient no compensa l'e-norme despesa sanitària que su-posa per al sistema públic.

Els anticossos monoclonals sónsubstàncies que només reconeixen una proteïna o un antigen, i quenomés s'uneixen a cèl.lules que fande blanc específic en la superfícied'una cèl.lula cancerosa. També enaquell país el govern ha pactatamb la indústria farmacèutica elpagament de determinats tracta-ments oncològics, però només enels casos que siguin efectius.

Fins ara, segons Gascón, els la-boratoris desenvolupaven un fàr-mac i quan s'autoritzava es dedi-caven a vendre'l i prou, però això

ha de canviar i han de ser capaçosde delimitar per a qui és efectiu iper a qui no ho és, i racionalitzaraixí la despesa. «El sistema actualés insostenible i la indústria far-macèutica ho sap», va asseguraraquest oncòleg, que va proposarinvestigar en la recerca de marca-dors per fer fàrmacs a la carta, elque s’anomena oncologia trasla-cional, i promoure els genèrics i elsfàrmacs biosimilars quan acabinles patents.

Gascón va recordar que en elcàncer colorectal els estudis d'on-cologia traslacional serveixen peridentificar pacients que presentenmutacions d'un gen determinat,com el K-RAS, en els quals els fàr-macs contra el receptor del factorde creixement epidèrmic (EGFR),que són molt cars, no funcionen.Només un dels pacients ambcàncer de còlon són portadors dela mutació K-RAS, i ara es pot sa-ber en hores amb una biòpsiade pell si el fàrmac actua contra elreceptor per al qual ha estat dis-senyat.

BARCELONA | EFE/DdG

Les altes temperatures i les bai-xes pressions baromètriques in-crementen el risc de patir migra-nyes i altres dolors aguts de cap, se-gons un estudi publicat avui per larevista Neurology en el seu exem-plar del març passat. Un equip in-vestigador del Beth Israel Deaco-ness Medical Center i el HarvardMedical School de Boston (EUA)va estudiar l'efecte que les condi-cions meteorològiques i la conta-minació de l'aire tenen en l'apari-ció de mals de cap.

Les migranyes afecten una partimportant de la població, parti-cularment adults joves i de mitja-na edat, –i entre aquest darrergrup, sobretot les dones– i se sapque certs factors augmenten elrisc de patir-les: alguns aliments,l'alcohol, l'estrès i les hormones.Durant molt temps els pacientshan relacionat les condicions me-teorològiques amb el patimentd'aquest tipus de molèsties, peròla ciència havia descobert poc so-bre això. Per llançar una mica dellum sobre aquesta «llegenda clí-nica» i determinar si la pol·lució at-mosfèrica desencadena mals de

cap, els científics, dirigits per Ken-neth Mukamal, van registrar els ca-sos de . pacients que, des demaig de a desembre de ,

van acudir a les urgències d'unhospital de Boston afectats perintensos mals de cap. Els investi-gadors van mesurar la tempera-

tura, la pressió baromètrica, lahumitat, la matèria de partículesfines, el negre de carbó i els diòxidsde nitrogen i sofre presents en

l'aire durant els tres dies anteriorsa la visita mèdica, el mateix dia, idies després.

L'equip va descobrir que la pu-jada de les temperatures durant les hores anteriors a la visita mè-dica estava relacionada amb unmajor risc de patir forts mals decap. Per cada augment de grauscentígrads, el risc de dolor agut vapujar un , per cent. En menorgrau, la baixada de les pressionsbaromètriques durant les o hores anteriors a la visita a urgèn-cies també va ser un factor influ-ent en l'aparició de les migranyes.«Per descomptat, els nostres re-sultats són conseqüents amb laidea que els mals de cap aguts po-den ser desencadenats per factorsexterns», explica el responsable del'estudi, Kenneth Mukamal.

L'expert ha descobert que l'am-bient afecta la salut en qüestió demals de cap, encara que no ha tro-bat proves que la contaminació del'aire influeixi en l'aparició deldolor, com passa en les apople-xies. No obstant això, aclareix, noes pot descartar que tingui un pe-tit efecte en l'aparició de mals decap aguts.

BOSTON (EUA) | EFE/DdG

A Estètica Venècia posem a la vostre disposició latecnologia més avantguardista i els professionalsmés qualificats per oferir-vos diferents serveis en elcamp de l’estètica:- Depilació femenina i masculina.- Fotodepilació.- Làser Mèdic de Díode.- Manicura.- Pedicura.- Tractaments Facials Personalitzats:

*Analítica Facial Gratuïta

- Maquillatge.- Decoloració.- Tintat de pestanyes.- Permanent de pestanyes.- Micropigmentació.- Peeling corporal.- Quiromassatge.- Solarium.- Ayurveda.- Tractaments Corporals:

*Analítica corporal gratuïta

- Reductors.- Anticel·lulitis.- Reafirmants.- Drenatge.

Salut i benestarLa nostra aparença física sempre és un reflex delnostre estat de salut i per tant a Estètica Venèciavolem tenir molt en compte aquest aspecte i oferir-vos una sèrie de serveis en aquest sentit.Actualment el concepte de salut va més enllà delbenestar físic i ha d’incloure el nostre benestarpsíquic i social. A partir d’ara Estètica Venècia posa a la vostra dis-posició professionals d’alt nivell en teràpies comple-mentàries per ajudar-vos a millorar el vostre estat desalut, sempre sense oblidar aquest concepte de salutglobal.En l’actualitat les teràpies complementàries juguenun paper molt important en la sanitat. Poden servirde gran ajuda o són imprescindibles per seguir d’al-tres tractaments mèdics, poden millorar per ellesmateixes molts trastorns o malalties i tenen l’avan-tatge de potenciar o estimular el nostres propismecanismes curatius.Trastorns de la pell que podem tractar o contribuiren gran mesura que siguin més efectius d’altres trac-taments mèdics:- Dermatitis seborreica.- Pell grassa seborreica amb tendècia a l’acné.- Acné.- Acné rosacea.- Pell seca i sensible.- Pells atòpiques.- Nadons amb pells atòpiques.- Desequilibris del pH degut a fàrmacs. - Psoriasi.- Xerosi.- Trastorns de pell que es produeixen en l’embaràs,postpart, adolescència, menopausa.- Alteracions cutànies degudes a la radioteràpia.

L’acupuntura ens pot ajudar en el tractament de:

- Ansietat i l’estrès.- Insomni.- Obesitat.- Tractament del dolor.- Fibromiàlgies.- Dolors menstruals.

Amb la fisioteràpia:- Rehabilitació funcional.- Tractament de lesions.- Massatges terapèutics.- Promoció de la salut.

El metge homeòpata mitjançant dosis molt petitesde medicament exemptes d’efectes secundaris iprèvia individualització de l’estat de salut fent unacompleta història clínica (amb utilització de provescomplementàries si fos necessari, analítiques,ecografies,..), estimula els propis mecanismes cu-ratius de l’organisme per millorar o curar les disfun-cions o malalties que es deriven d’aquest estat desalut alterat:- Processos infecciosos recurrents.-Pot intervenir en estats crònics de causa autoimmu-nitària (reumatismes, alteracions de la glàndulatiroides).- Pot millorar o curar estats mentalsderivats de situacions quotidianes o afectives.- Estats atòpics i al·lèrgics.- Cefalees i migranyes.- En general qualsevol estat de salut alterat pot sermillorat pel tractament (a vegades ens trobem mala-ment i les proves complementàries de diagnosi sónsempre normals, malgrat sentir que no ens trobembé).

Professionals que col·laboren en la nostra tasca:

– Dr. Jaume Oliveras (Metge homeòpata).

– Sra. Neus Mató (Diplomada en fisioteràpia i graduada en acupuntura).

Horari: De dilluns a divendres de 10 h a 20.30 h. / Dissabtes de 10 h a 14.00 hc/ Major núm. 60 • 17190 SALT (Girona) • Telèfon: 972236734 - 659966427 • e-mail: [email protected]

estètica venècia

Les altes temperatures i baixes pressionsaugmenten el risc de patir mal de cap

Les dones pateixen més de migranyes que els homes.


SALUT


PUBLICITAT

SALUT

SALUT/PUBLIREPORTATGE

El passat de novembre, es vancelebrar els anys del naixementde C.A.G. com a fusió de labora-toris de Girona. Amb tot aquesttemps, l'empresa ha crescut i s'ha ex-pandit per donar un millor servei atota la província. Compten ambcentres a: Girona, Palafrugell, Fi-gueres, Platja d'Aro, Llagostera, Ca-daqués i des de fa dos mesos tam-bé a Olot.

El C.A.G., es diferencia per donarun servei ampli, de qualitat i ràpid.Ampli perque durant a quests anyss'han incorporat determinacionsanalítiques contínuament, com potser el Test d' Intolerància alimentà-ria que és una de les més innova-dores; amb una simple extracció desang, és possible mesurar la intole-rància fins a aliments, la qualcosa permet personalitzar la dietatant a esportistes (per augmentar elrendiment físic) com a gent ambproGDGblemes de salut com el colon

irritable, estrès, migranyes i cefalees,trastorns gastrointestinals, proble-mes dermatològics, trastorns neu-rològics, transtorns respiratoris,problemes de sobrepés, etc.

Qualitat, perque desde l'any el Centre d’Anàlisis Girona està cer-tificat amb la norma ISO :,la qual cosa l’obliga a un continucontrol de qualitat tan intern com

extern de totes les determinacionsque es fan. Ràpid, perque es tractad’un equip pluridisciplinari formatper a farmacèutics i metges espe-cialitzats en Anàlisis Clíniques ambel suport de més de persones es-pecialitzades en l' àmbit sanitari quetreballa per donar un bonservei els dies de l'any durant les h. deldia.

El C.A.G., està diferenciat en di-verses seccions o departamentscom són:

Hematologia, Bioquímica, Immunologia i Hormones, Mar-cadors Tumorals, Al.lèrgia, Micro -biologia/Parasitologia/Micologia, Biologia Molecular i Banc de Sang,sense oblidar la secció d'urgencies.

Properament, l'empresa té previstque vegi la llum la seva nova web, ones podrà obtenir informació de totsels centres i a mig plaç està previstpoder consultar els resultats de lesanalítiques per Internet, com ja esfa en alguns serveis de Clínica Gi-

GIRONA | DdG

Centre d’Anàlisis Girona:deu anys treballant per a la salut dels ciutadans

Interior de la zona de laboratoris del centre de Juli Garreta.

GDG

L’expansió, objectiu de l’empresa, que compta amb centres a Olot,Palafrugell, Figueres, Platja d’Aro, Llagostera, Cadaqués i Girona�

Façana del Centre d’AnàlisiGrona al c. Juli Garreta.

GDG

Al laboratori hi ha aparells de tecnologia punta.

GDG


1. QUI SOM

SERVEIS MÈDICS és una empresaconstituïda a Girona l’any 1986 i formadaexclusivament per professionals sanitaris.Treballem a l’àmbit de l’atenció a la salut deles persones, combinant una relaciópersonalitzada amb els coneixements i lestècniques de diagnòstic i tractament de lamedicina més avançada.

Volem que els nostres serveis donin respostaals problemes de salut de les persones quedipositin en nosaltres la seva confiança. Peraconseguir-ho els professionals de ServeisMèdics posen els seus coneixements al serveidel compromís amb els seus pacients, durantles 24 hores tots els dies de l’any gràcies alseu servei d’atenció continuada.

Amb una organització orientada a garantiruna resolució ràpida i eficaç dels problemesde salut amb el màxim de qualitat, mitjançantl’ús dels serveis i recursos tecnològics mésadients en cada moment.

2. LA HISTÒRIA

El nostre centre està orientat a la salut ibenestar dels nostres pacients, volem que enssentin propers i amb capacitat de respostadavant dels seus problemes de salut. On lesseves característiques personals defineixen eltipus de servei i com fer-los servir. Creiemque és la forma que puguin sentir que laràpida solució de les seves demandes són elnostre objectiu.

El camí recorregut i l’experiència pròpia idels nostres clients que ens han fet confiança,fa que avui dia SERVEIS MÈDICS sigui undels centres de referència a les comarquesgironines. Treballem actualment per a més de60 entitats d’assegurança privada. Tenim mésde 70.000 històries clíniques. Atenem més de17.000 persones a l’any. I realitzem més de100.000 intervencions anuals.

estar en condicions d’aportar una «visióestratègica global» i el coneixement personalde l’estat de salut, l’entorn psicosocial, elshàbits i conductes sanitaris de risc i, endefinitiva, el perfil biològic i social de cadapacient.

Aquesta solució informàtica inclou un modeld’Història Clínica Electrònica (EMR,electronic medical record) centrada en la saluti en les malalties de cada pacient. Oferintnotables possibilitats de millorar l’eficiència,disminuint riscos i interferències de les provesdiagnostiques, millorant, en definitiva, laqualitat i seguretat de l’assistència mèdica.

La Història Clínica Personal de Salut delsnostres clients és l’eina que ha de servir perafavorir la seva participació informada. Elspermetrà compartir amb qualsevolprofessional sanitari la informació sobre laseva salut des de qualsevol lloc i rebre unaatenció personalitzada en mobilitat, ja quepodrà consultar la seva història clínica enqualsevol moment mitjançant el bolcatge altelèfon mòbil, a través d’internet, TDT, etc.

Podrem oferir nous serveis, a la velocitat quela tecnologia ho permeti, per tal d’aconseguirmillorar la qualitat de vida i possibilitar ungrau més alt d’independència dels nostresclients. Com ara el Portal de Salut, el serveid’atenció i vigilància de la salut amb unseguiment automàtic i personalitzat d’avisosi riscos sanitaris, l’assessor personal com areferent professional que ens orientarà les 24hores del dia davant de qualsevol problemarelacionat amb la nostra salut.

En definitiva volem ser capdavanters en unanova visió dels Serveis Mèdics quegaranteixen el dret de les persones a unaatenció sanitària de qualitat sense importar laseva condició o localització geogràfica,facilitant la mobilitat en un marc d’igualtatd’oportunitats i una participació informada.

4. SERVEIS ASSISTENCIALS

Servei d’urgències permanent al nostre centrei al domicili dels pacients.Metges de família i infermeria en consulta i adomicili.Especialitats i Mitjans diagnòstics:Laboratori, Rx., Ecocardiografies...

3. EL FUTUR

Gràcies al potencial de canvi de les noves tecnologies és possible un nouescenari que faciliti l’aproximació dels serveis als nostres pacients, ambuna ràpida resposta i resolució a les seves demandes i la millora del’efectivitat diagnòstica i terapèutica.

SERVEIS MÈDICS disposa en exclusiva d’una Història Personal de Salut(EHR, electronic health record) que permet la gestió d’un únic registre desalut al llarg de la vida dels seus pacients.

La Història Personal de Salut Info33® va incorporant la informació delsdiferents metges, siguin o no de Serveis Mèdics, la classifica, ordena iracionalitza. La interacció entre els diferents fitxers va enriquint lainformació disponible i alimenta de forma automàtica els avisos clínics,al·lèrgies, vacunes que li toquen, proves o revisions que s’haurien de fer, lahistòria farmacoterapèutica –medicaments que no pot prendre, les malaltiesque té, els riscos sanitaris personals, els factors de risc individuals i elsrecordatoris de les intervencions previstes.

En conjunt, el registre, estudi i tractament d’aquesta informació ens permet

Info33®.mobile. Li permetrà portar al mòbil, la informació dela seva història clínica. Podrà consultar sempre que vulgui els seusavisos com el recordatori de visites. Els riscos sanitaris, si té al·lèr-gies, revisions que s’hauria de fer, etc., la medicació que pren, elsefectes adversos, interaccions o efectes secundaris.

Info33®.web. El seu Historial Clínic estarà disponible, via In-ternet, en temps real i en tot moment pel registre i actualització perqualsevol professional mèdic, de l’hospital o qualsevol consultori,correctament identificat. Disposarà de tota la informació relacio-nada amb la seva salut en un registre en línia protegit amb unacontrasenya. Aquest registre l’ajuda a tenir un paper més actiu en la sevaatenció medica.

Serveis Mèdics.net. Vetlla per la qualitat de registre de la sevaHistòria Personal de Salut. Per al seu manteniment i actualització.Durant les 24 hores del dia podrà demanar qualsevol consultasobre les intervencions que li han realitzat per un determinat pro-blema de salut que tingui o hagi tingut. Supervisa els avisos, factorsde risc i recomanacions perquè estiguin sempre actualitzats, tant enla seva historia clínica com al seu mòbil. Manté la vigilància i se-guiment de totes les seves malalties.

Demani Informació: 671 650 505

[email protected]:www.serveismedics.net

INSTITUT CATALÀ DE SERVEIS MÈDICSSOCIETAT PROFESSIONAL

INFO33.MOBILEAccedeixi des de qualsevol lloc

i qualsevol moment al seu Històrial Mèdic

C/ Josep M. Gironella, 11-1317005 - GironaTel. 972 40 00 04 - Fax 972 40 18 [email protected]

PREMIO ARTUR ANDERSEN. Novembre 1996. PREMIO GOLDEN HELIX DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CALIDAD. ASISTENCIAL: Finalista amb menció especial. Any 1999. PREMIO RAMONTRIAS I RUBIES DE LA ACADEMIA DE CIENCIAS MÉDICAS DE CATALUÑA Y BALEARES: Any 2002. SELECCIÓ DE SERVEIS MÈDICS PER L’OMS. Període 2002-2004.


PUBLICITAT

SALUT


PUBLICITAT

Estomatòlegs, odontòlegs i den-tistes; tots són el mateix?

Per al públic en general sí, són elmateix. Dentista és el nom comúque engloba els estomatòlegs iodontòlegs. Fins fa uns quantsanys per ser especialista en pato-logies de la boca s’havia d’estudiarMedicina i especialitzar-se en Es-tomatologia. Llavors tots els den-tistes que es van formar amb aquestsistema són Estomatòlegg (esto-mos significa boca). Més recent-ment, aquesta via es va eliminar i esva crear una carrera específica,l’Odontologia (odonto significadent) i per això els professionals s’a-nomenen odontòlegs.

Quins canvis s’han produït en laprofessió?

Els canvis han estat molt signi-ficatius a tots els nivells. Els mate-rials són més específics i de mésqualitat; els aparells són més mo-derns, més sofisticats i molt mésprecisos. Pel que fa als tractaments,aquests han passat d’estar basats atreure peces (extraccions) i substi-tuir-les per altres de postisses (prò-tesis) a ser tractaments enfocats ala prevenció i conservació de les pe-ces dentàries.

Han canviat altres aspectes dela professió?

La professió ha passat d’estarcontrolada pels professionals de l’o-dontologia (dentistes) a ser con-trolada per un model més empre-sarial, l’objectiu principal del qualés l’obtenció de la máxima rendi-bilitat per a l’empresa. Aquest noumodel de consulta dental és el queel sociòleg George Ritzer anomenamacdonalització de l’Odontolo-gia. Un model que es carecteritzaper una forta inversió en publici-tat (campanyes en televisió, dípticsa les bústies...), així com pràctiquesagressives de màrqueting (preusganxo, serveis gratuïts o de baix costo finançament bancari dels trac-taments, etc.). Entre d’altres co-ses, una pràctica freqüent d’aquest

model és estandaritzar els tracta-ments dentals, al contrari que en l’o-dontogia tradicional, on es consi-dera que cada pacient és diferent iper tant cada tractament s’adaptaa les seves necessitats específi-ques.

Quins consells donaria a unpacient que ha d’anar al dentista?

Els diria que busquessin un den-tista de confiança (recomanat perun familiar o amic) del qual sàpi-guen nom i cognoms, i també elsrecomano demanar el número decol·legiat, que podran validar con-sultant-lo al Col·legi Oficial deDentistes. Una vegada feta la visi-ta i diagnosticat el problema den-tari, cal exigir el pla de tractamenti el pressupost per escrit per evitarsorpreses. Finalment aconselleriaque s’anés en compte amb els trac-taments poc costosos o gratuïts jaque a vegades és només un ganxoi sovint va acompanyat d’una des-pesa posterior important.

Últimament s’ha llegit en lapremsa que s’han tancat algunesconsultes dentals i, concretamenta Tarragona, sense notificar-ho alspacients.

Sí, és correcte. És un cas molt pre-ocupant ja que s’ha deixat a moltspacients amb el tractament pagatperò sense acabar. S’han posatmés de denúncies contra l’em-presa ja que molts dels pacients ha-vien pagat tot el tractament peravançat mitjançant finançamentbancari i ara han de seguir pagantals bancs i a més a més a un altredentista perquè els acabi els trac-taments començats.

Com afecta la crisi actual a l’o-dontologia i als consultoris den-tals de Girona?

La crisi actual sobretot és fi-nancera, immobiliària i de consum.La prevenció i els tractaments den-tals formen part de la salut globalde la persona. Si bé és cert queaquesta crísi també ens afecta,també ho és que el nivell de cons-cienciació de la població gironina

respecte a la promoció de la sevasalut és molt alt i, per tant, la in-versió dels gironins en la seva salutmanté uns alts estàndards de con-sum d’odontologia, tant des delseu vessant preventiu com tera-pèutic.

Està dient que la crisi no afec-ta els dentistes de Girona?

La crisi està afectant molt lescompanyies d’assegurances den-tals, les franquícies, las macroclí-niques dentals i, en general, totesaquelles estructures que basen laseva activitat en criteris econò-mics. D’altra banda el consultoridental tradicional, basat en la pro-fessionalitat i que té com a únic ob-

jectiu la salut dels pacients, no estàpatint la crisi o, si més no, no l’estàpatint tant. Fins i tot hi ha consul-toris dentals que estan incremen-tant la seva activitat per aquestaconscienciació més alta de la po-blació gironina sobre la seva salut.Hi ha una gran fidelitat entre el den-tista com a professional i el pacient.

Com és el nivell actual de l’o-dontologia a Girona?

És un dels millors d’Espanya i delmón. Fa molts anys que ja no calderivar el pacient a Barcelona per-què gaudeixi d’un determinat trac-tamet especialitzat. Actualment,els dentistes gironins poden oferirla més alta qualitat assistencial

que es pot trobar arreu del món.La qualitat és bona, però a quins

preus? Segueix l’odontologia es-sent tan cara?

L’odontologia a Girona no no-més és d’una alta qualitat sinóque, en aquests darrers anys, tam-bé ha aconseguit millorar la seva ac-cesibilitat. M’explico: actualment aGirona pràcticament tota la po-blació pot accedir al dentista a tra-vés de la xarxa de consultioris pri-vats i, en el cas dels nens, s’hi afa-geixen també els centres d’atencióprimària públics, que ofereixenprestacions dentals públiques gra-tuïtes, encara que no totes les quepot requerir un nen.

I vosté com valora les presta-cions dentals públiques?

Històricament a Girona, la xar-xa de consultoris dentals privats i lesmesures preventives promogudesper l’Administració i pel mateixCol·legi han aconseguit que, ara perara, les comarques de Girona tin-guin un dels índex de salut dentalmillors del món. Així és i així ho dic.Les prestacions dentals públiquesactuals, que s’ofereixen als centresd’atenció primària públics, sónfruit del nou catàleg de presta-cions del sistema nacional de salutespanyol i, a Girona, sobretot, enpoden gaudir les persones ambmenys recursos i les persones nou-vingudes, encara que van dirigidesa tota la població. També vull dirque, malauradament, caldrien mol-tes més partides pressupuestàriesper aconseguir una bona odonto-logia infantil de qualitat als centresd’atenció primària públics. És adir, que el dentista gaudís de l’e-quipament i material necessaris perpoder fer bé la seva feina i que eldentista del sistema públic gaudístambé de mecanismes de formacióeficients per desenvolupar la sevacarrera professional, del personalauxiliar necessari i d’un sou supe-rior en consonància amb la seva fei-na especialitzada a diagnosticar itractar els problemes dentals.

R

P

R

P

R

PR

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Emili Banchilleria i BalaguerPresident de la Junta de Girona del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. Nascut a Girona fa seixanta-cinc anys, va estudiara l’Institut gironí del carrer de la Força, per seguir estudiant medicina a Valladolid i especialitzar-se en estomatologia a la Universitat de Madrid. És latercera vegada que és escollit president del Col·legi.

«Girona té un alt nivell d’odontòlegs »

El doctor Emili Banchilleria, president del Col·legi d’Odontòlegs.

J.M. BARTOMEUGIRONA| JOSEP M. BARTOMEU

Ronda Sant Antoni i M. Claret, 43, 1r 2a - Telèfon 972 21 05 72 - Fax 972 22 11 72 - 17002 GIRONAE-mail [email protected] www.coec.net/girona/index.htm

SALUT

JUNTA DE GIRONARonda Sant Antoni M. Claret, 43, 1r - 2a

Telèfon 972 21 05 72

Fax 972 22 11 72

e-mail: [email protected]

web: www.coec.cat/girona/

17002 GIRONA

Abad Sánchez, DanielAgustí Roca, BertaAiguaviva Pinsach, AnnaAl-attari, Maher AbedAlabau Janer, Maria del MarAlaniz, Ricardo A.Alba Díaz, Félix A.Alcalde-Moraño Dalmau, AntoniAlcántara Aracil, SantiagoAlcoba Escobar, Hugo NelsonAlcocer Porras, IsmaelAlegre Cebrián, ManuelAli Hussein, AkramAliste Salís, Josep ManelAllegretti Dávila, RubénÁlvarez Mogollón, M. ReyesÁlvarez Regincós, FrancescÁlvarez Sánchez, M. TeresaAmici Guardia, Liliana E.Àngel Arias, M. BelénAngelats Cullell, MontserratAntueno Rios, Jorge RolandoArcos Palomino, IgnacioArias Gil, EugeniAriosa Piuzzi, German LuísArmengol Rofes, Josep M.Arnau Güell, GlòriaArovi, Mirta BeatrizArriaga Osorio, Mónica AngélicaArtés Reig, RaquelAsensio Bueno ManuelAstigarraga Albiac, LeiaAyuso Montero, RaülBaena Janini, AntonioBagaria Canals, JoanBalbín Valentí, JesúsBalcells Prat, JosepBallester Sala, MartaBanchilleria Balaguer, EmiliBanchilleria Masó, MònicaBaranova, TatianaBardalet Casals, EnricBardalet Casals, NarcísBardalet Viñals, Anna M.Barea Illana, José LuisBarrera Toro, Glòria EugèniaBarroso Bosch, EnricBarroso Panella, AlbertBartrina Alabau, XavierBatchvarova, Iliana VladimirovaBazán Sánchez, Francisco JavierBegudan Pineda, DavidBeltran Cruells, GeninaBernardo Vilamitjana, NatàliaBerta Cabrelles, DavidBertorello de Catini, Maria MarceBertrana Malet, JordiBisio Milano, Héctor E.Blactot, PatrickBlasco López, JoséBlasco Villegas, José LuisBlazquez Diaz, FernandoBlum, Rene NatanBohm, CarlosBoix Sans, TomàsBorgarello Allasia, Susana B.Bosch Capdevila, SílviaBottino Marchisio, OsvaldoBoyer, PhilippeBrau Maire, IsabelBraun, Stefan OlivierBreetvelt Delgado, JeannetteBrugué Puente, LiaBruscantini, Carlos N.Busquet Vila, JosepCabestré Marco, M. ÁngelesCabratosa Termes, JosepCabruja Casanovas, ÀngelCacciacane, Sergio HugoCalle Montes, José IgnacioCallís Privat, MartaCampistol Plana, PereCanela Alfaro, ElenaCapdevila Gibert, KapdeCapria Laudani, IreneCarbonera Nin, M. CarmenCarbonera Nin, Joan JosepCaro García, Antonio J. Caro Perearnau, ElionorCarrasco De la Mano, SílviaCarreras Fígols, SantiagoCarulla Argila, MontserratCasale, EduardoCasale, FedericoCasanovas Felix, Marta

Casaponsa Parerols, JaumeCasas García, M. PilarCasas Muns, RosaCasellas Obiols, Ma AssumpcióCastejon, Sebastien MiguelCastella Campaña, José A.Castillo Pereda, Gabriela del RocioCatini, Gustavo GabrielCejudo Martín, Ricardo AndrésCepeda Valdez, Fernando L.Cervera Echeverria, SantiagoChávez Núñez, Julio AlbertoChiappe Caldas, Jorge NéstorClemente Sala, José M.Climent Vallejo, ConcepcióCoec, CarminaColl Juanes, MercedesComa Roma, MariaComas Ventura, AlbertCompte Codina, JosepConcellón Rodríguez, Juan A.Cordini, Victor DavidCorominas Delgado, CristinaCorrea, Heraldo O.Correa Reyes, Estela MiriamCorretger Canós, F. XavierCortada Colomer, TomàsCortada Jiménez, BlaiCortada Llach, NúriaCortés Bayod CristinaCotten, PhilippeCristau Soler, EmmaCroce, Jean-JacquesDalgamonni, M. IssaDalmau Amorós, BenetDarnaculleta Caballer, JordiDarnés Cirera, AntonioDaunis Bayes, JorgeDavid, PatrickDe Arquer Blanc, JoaquinDe Arquer Illa, MartaDe Ribot Martínez, DanielDe Ribot Martínez, EduardDe Weyer, MarcDel Riego Cobos, CristinaDepoorter Gay, MarcDepoorter Van Winckel, Zeger JanDescals Alemany, RosóDeulofeu Piquet, JoanDíaz Rendon, Juan CarlosDíaz-Granados Torregrosa, HumbertoDomingo Campano, JuanDomínguez Aramendi, Julio CesarDorca Garcia, ElenaDou Ferran, NeusDou Ferran, PereDou Juncà, JoanDubie, CristopheEchevarne Lostado, RafaelEgli, Jean PaulEller PhilippeEscabias Santamarta, LídiaEscoda Manzano, MeritxellEspejo Roca, JaumeEspinosa Benítez, IsaacEsquiaga García, Alfredo RaúlEsquiaga García, Hugo A.Esquiaga García, Jorge A.Estany Castella, JorginaEsteban, Agustín F.Falcó Rodrigo, GuillermoFarré Rodríguez, JordiFeliu Vallejo, Carlos ManuelFernández Álvarez, Miguel Á.Fernández Fernández, FernandoFernández Gil, Raul A.Fernández Gil, Rubén A.Fernández Pujol, MercedesFerré Cartón, Ma CruzFigueras Cabanes, MartaFigueras Soler, SandraFigueras Vall-llosera, CristinaFina Rodeja, M. MercedesFont Costa, ImmaFonts Clemente, RicardFonts Contel, JordiFosse, AlainFradera Barbé, SaraFrías Cortez, María AliciaGallifa Limós, ElisabetGalve López, M. TeresaGarcia Juan, Pedro D.García Porras, NúriaGarcía Reixach, NúriaGarcía Robledo, Sonia

Gaset Borràs, EnricGaspar Caró, FredericGayà Sansó, MargaridaGea Guiral, LuisGelada Grabuleda, CarmeGerman Germosen, José EdibertoGirard, AnnieGironella Masgrau, NúriaGómez Colmenares, EduardoGómez Enciso, Dora InésGómez Montes, BelénGonzález Castro, Rosa L.González Chantiri, José L.González Hernández, AmèliaGonzález Lagunas, JavierGonzález Moreno, Ma. LuisaGonzàlez Prada, ElisabethGonzález Sancho, AlfredoGonzález Tascón, Carlos EduardoGornes Gómez, EvaGratacós Cubarsí, GemmaGuembe Itoiz, CarlosGual de Diego, Jorge LuisGuilbeaux Urgelles, Manuel de J.Guinot Jimeno, Francisco AntonioGuinot Sirvent, AgustíGuinovart Coma, OriolHaj Younes Ortega, NadiaHary, Jean-DidierHereu Grau, TomàsHernández Biette, PaulaHernández Herrero, XavierHernández Sánchez, PereHilgert, JanineHolguin Díaz, Martha LigiaHonrado Cruz, BárbaraHontangas Canela, JoanHospital Ribas, AnnaHospitalier, EricHostailler, SylvieIbáñez de Yorda, Míriam MónicaIlla Picart, GemmaIraculis Soteres, XavierIsern Roca, JesúsJacoby Masferrer, FrançoiseJové Jové, RamonKalaydjian, ElizabetKamiya, MirtaKee Cho, Jong GanKelhoffer De Giordano, Liliana B.Lacaci Domínguez, MònicaLacasa Samitier, AmparoLassale Drago, DominiqueLassale, Louis C.Lavallee, PhilippeLeal Sayrol, JordiLemoine, Jean-MarieLinares Giraldo, DiegoLinares Sánchez, XavierLópez de Calatayud, ManuelLópez Sala, MarLópez Serra, AnnaLorenzo Pla Giribert, MontserratLozano García, SòniaLozano Luaces, José AntonioLuengo Torrent, JesúsLlagostera Barreno, FrancescLlansana Fitó, FerranLlistosella Vindel, RamonLlop Roig, DavidLlopart Piñol, LauraLlorens Colls, JoanLlorian Gallego, RodrigoLlos Bombardo FrancescaLloveras Dilmé, JosepLloveras Dilmé, RogerMaceo González, Luis EduardoMallol Rubies, DavidMangas Sopeña, Pedro AntonioMartínez Caparrós, M. ElenaMartínez Duran, Josep OriolMartínez Samper, FredericMasdevall Galter, JuditMasdevall Lobo, EduardMasià Figueras, JordiMatamala Joan, AnnaMató Trill, MartíMayor López, NancyMedina García, Luz ÁngelaMedina Gómez, ÓscarMenardia Pejuan, VenturaMéndez Alavedra, NarcísMéndez Salip, JordiMéndez Salip, MònicaMendieta Fiter, Ignasi

Meuley, Michel BernardMigoya Sengenberger, Gustavo F.Ministral Masgrau, AgnèsMolina, Leticia DanielaMolina, Sergio LuisMolina Agüero, CeciliaMolina García, JoaquínMolina García, KilianMora Rendon, RodrigoMoral Martínez, SoniaMorel Corona, Wandy YerniferMorell Olivé, MontserratMuñiz Torre, María EugeniaNadal Faig, Josep L.Nalino-Baile, ThomasNguyen, Minh-TriNiño Gonzalez, Anna MariaNoguera Corominas, ClaraNoguera Massa, AntoniNordi, Elbio NorbertoObradors Cherta, GerardObradors Giró, DomingoOliu Rovira, JordiOliva Arbat, RoserOlivé Marquès, CèsarOlivé Moncho, Carlos J.Oliver Bofill, ImmaOliveres, Georges DamienOltra Arimon, DavidOrri Perich, JordiOrtiz Fernando, Romulo E.Otaolaurruchi Fernández, JoséOtero, Carlos A.Paeckel Pascual, ChristianPaez Ceña, FlorencioPalacios Fraile, MartaPalol Martínez, CarolinaParahy Cuvellier, EricParis, DenisPedro Galobart, Ana MaríaPelegrina Gómez, SusanaPeña Carvajal, MauricioPenegre, GerardPerazzo Iguri, SusanaPeña Carvajal, MauricioPerea Martínez, SoniaPerea Rodríguez, IgnacioPerejoan Rouch, JordiPérez Guzmán, Betty RosaPérez Martínez, J. MiguelPerlacia Rigau, Omar LázaroPiera Carreras, JordiPifarré Portella, MarcPlanagumà Clara, MariaPlana Montaña, MarcPlanas Borrell, EnricPlanas Callicó, JoaquimPons Planas, GemmaPons Salvadó SilviaPorra, PatrikPoure, Jean ClaudePrada Lombo, Maria LilianaPrió Miravet, CarmePugach, Arturo OsvaldoPujiula Juncà, MariaPujol Comajoan, MarcPujol Gimbernat, JoaquimPulido Martí, MartaQuer, Jean-M. Jacques RaphaelQueralt Arqué, RamonQuintana Vila, AlfonsQuinteros Borgarello, AugustoRabotnicoff, Flora D.Ragusa, Osvaldo A.Ratto, Diana C.Rebella López, L. GabrielRestrepo Taborda, Jorge IgnacioRibas Deix, OlgaRibas Mateos, ManelRibas Turon, AldaRibas Turon, CarlaRibot Targarona, José deRiera Casadesús, JosepRiesco Hernández, JoséRigall Barris, SusannaRigat Puig, MireiaRigau Gay, MontseRipoll Llopart, VicenteRobau Gassiot, Anna MariaRocha Eiroa, Ma DoloresRodado Alonso, CarlosRodeja Roca, FrancescRodrigo Davan, GlòriaRodríguez Arias, ClaudiaRodríguez Puig, Maite

Rodríguez Sanahuja, JaumeRodríguez Torrent, ManuelRomán Ruiz, Manuel JoséRos Valdecantos, Maria del MarRosa Vilarnau, EricRossell Capell, JoanRoure Viñals, NataliaRover Moroni, AlejandroRuiz Jusmet, José LuisSabater González, ValeriaSabater Gornals, JoaquínSabrià Rius, JoanSaguer Casacuberta, Teresa M.Sala Carrión, LauraSalart Casanovas, NatàliaSalvador Masabeu, ClaraSamsó Mazanedo, JordiSánchez Babot, JosepSánchez Bonet, LluísSánchez Fernández AraceliSancho Bregante, GlòriaSancho Lecina, NievesSangenís Torrents, EmilioSantaló Puig, LluïsaSantillán Castillo, AngélicaSanz Bernal, NataliaSanz Jou, LluísSartorio Dubini, Adriana M.Saurina Canals, M. AssumpcióScalesciani, AlejandroSchaller Mangini, Alcides P.Sellabona Buch, ElisendaSerra Bago, ElviraSerra Centelles, M. CarmeSerra Renom, M. TeresaSerra Serra, GabrielSfar, MehdiSicilia Tejada, Juan C.Siqués Jofre, PereSiqués Reig, PereSolà, Jorge A.Solanes Martínez, NúriaSolé, LídiaSolé Santoll, NeusSoler Aliaga, HortensiaSoulie, AlainTalló Catarineu, CristinaTallon Walton, VictoriaTeuber, Agustus G.Thomas, PatrickTorrent Cardelús, CarlesTorres Guerri, LluísTorres Polo, Fco. JavierTorres Vicente, Luis E.Torruella Esteban, BeatrizTroyano Ruiz, CarlosTrull Gimbernat, Josep M.Ulldemolins Batet, AndreuUribe Stand, Martha PatriciaVal Casado, Josep delVal González, Josep Lluís delValdearenas Pelegrina, Isabel D.Vall-llosera Riera, JosepVallejo, Gina MarcelaVazquez Prieto, CristinaVelilla López, MiguelVentura Guix, JosepVerdiell Botey, LaiaViader Cobo, SalvadorVicino, Elsa L.Vida, Oscar AlfredoVidal Estrany, NarcísVidal Malaka, NorbertoVilà Alsina, AnnaVila Burch, JoaquimVila Gassó, RicardVila Reyner, AnnaVila Reyner, JoaquimVila Rutllant, AdriàVila Sánchez, RamonVilar Bühler, Josep M.Vilardell Margarit, JudithVilarrasa Adam, JordiVillalba Moreno, OscarVindel Serrano, ElisabethVindel Serrano, Miriam E.Vyetrova, InnaYorda Ricci, Luis AlbertoZanchi, José RamónZanchi, Pablo Ariel

Col·legiats fins al 20/03/09

JUNTA DE GIRONARonda Sant Antoni M. Claret, 43, 1r - 2aTelèfon 972 21 05 72 - Fax 972 22 11 72

e-mail: [email protected]: www.coec.cat/girona/

17002 GIRONA

Llistat de col·legiats del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya que exerceixen a les comarques gironines

Aquesta Junta de Girona posa en coneixement del públic en general que les personesde la llista següent són les úniques capacitades per a la pràctica d'intervencionsodon to lò gi ques, i la seva col·legiació constitueix per a l'usuari i consumidor l'únicaga ran tia fiable de la qualitat del servei i de la seva prestació en les degudescondicions hi gie nicosa ni tà ries, tan necessàries en moments en què el risc detransmissió de ma lal ties in fec to con ta gio ses és elevat.


PUBLICITAT

SALUT

Els avenços en implantologia enels darrers anys han estat diri-gits a l'estudi de la superfície del'implant de titani perquè aquests’osteointegri (s’uneixi) com mésaviat millor a l'os.

Aquests nous avenços hanaconseguit que es puguin realitzar

diferents tècniques: dents en undia, dents en una hora, tècnica «allon four». Al costat d'aquests aven-ços els conceptes de cirurgia mí-nimament invasiva, implants sen-se os, i tècniques de sedació cons-cient fan del tractament un procéscòmode i segur, essent aquest ti-pus de tractaments molt habitu-

als en societats avançades ambpoblació d'edats avançades, i mi-llorant en qualitat de vida en po-der menjar amb dents fixes.

Dents en una hora. Dents enun dia. Des de la introducció delsimplants com a tractament den-tal, després de la seva col·locaciós'ha esperat un temps que ha os-

cil·lat de a mesos. La milloradels materials i de les tècniques hapermès escurçar aquest procés.Sempre s'ha esperat un temps decicatrizació després de la col·lo-cació de l'implant, la osteointe-gració.

Aquesta cicatrització és la quedóna estabilitat a l'implant. Lamillora dels materials dels im-plants, de la tècnica de col·locaciói de la pròtesi ens permeten col·lo-car la pròtesi en hora.

El postoperatori és mínima-ment molest, el pacient pot con-tinuar amb les seves activitatsdiàries i durant el temps de cica-trització seguir una dieta tova. Sies tracta d'una dent trencada,aquesta es pot extreure i en elmateix acte col·locar un implantdental, i sobre aquest implant escol·loca una dent provisional. Enel cas d'una boca sencera neces-sitarem un matí per confeccionarla pròtesi removible després de lacol·locació d'implants.

Tècnica «All on four». És unatècnica de la implantologia mo-derna que està orientada a repo-sar en el mateix dia les dents delmaxilar superior i inferior amb unnombre reduït d'implants de ca-racterístiques específiques col·lo-cant-los d'una forma determina-da.

És una tècnica que necessita uncirurgià experimentat ja que la tèc-nica quirúrgica i la pròtesi fixa a re-alitzar és més complexa. «All onfour» és útil per a un percentatgede pacients, i en alguns casos esnecessita complementar amb al-tres tècniques.

Cirurgia mínimament invasi-va. La cirurgia mínimament in-vasiva (CMI) es va introduir en lamajoria de camps de la Medicinafa anys i fa uns anys en la Ci-rurgia Oral i Odontologia. És elprocediment que ens permetcol·locar els implants dentals dinsde l'os sense necessitat d'aixecarla geniva. En no tallar la geniva, lesferides són molt més petites, iqueden ocupades per la pròtesi,no es necessita donar punts de su-tura i la resposta inflamatòria ésmínima.

Sota el concepte de cirurgiamínimamanent invasiva en afegir-li les dents en hora ha revolu-cionat el món de la implantologia.S’utilitza la tecnologia més mo-

derna en informàtica (programa-ri) , en diagnòstic per la imatgeamb la Tomografia Computerit-zada DICOM i en pròtesi imme-diata roscada. Les imatges de la TCDICOM es processen amb unprograma de CAD-CAM que enspermeten reconstruir l'esquelet fa-cial del pacient, coneixent amb de-tall l'altura, el grossor i la qualitatde l'os.

Sobre les imatges virtuals sesituen els implants en la millorubicació i orientació. Aquesta in-formació s'envia per Internet alprotèsic on es fabrica una guia qui-rúrgica per col·locar els implants.Amb aquest sistema se supera lacirurgia mínimament invasiva jaque en conèixer la posició exactadels implants podem col·locaruna pròtesi sobre els implants enacabar la cirurgia, retornant l'es-tètica i una funció correcta al pa-cient de forma immediata.

Sedació conscient. La seda-ció conscient disminueix la cons-ciència, eliminant el dolor i elmalestar. Els pacients tractats ambsedació en general són capaços deparlar i col·laborar amb el pro-fessional. La sedació conscientés molt segura quan és adminis-trada per metges especialistes enAnestesiologia i Reanimació.

GIRONA | DdG

SALUT/PUBLIREPORTATGE ART DENTAL

Especialitzada en implants dentals i rehabilitacions bucodentals

CC. Eiximenis, 11 baixos - 17001 Girona - Tel. 695 170 584 - Fax 872 080 188www.artdental.cat - [email protected]

IMPLANTS EN 1 DIACANVIEM EL TEU SOMRIURE EN UN MATÍ

� Implantologia assistida per ordinador� Tècnica mínimament invasiva� Tractament sense dolor amb sedació� Materials d’alta qualitat i amb garantia� Disseny del somriure� Facilitats en finançament i

fins a 36 mesos sense interessos(vàlid fins al 31 de Maig de 2009)

DOCTORS ESPECIALITZATS EN:� Ortodòncia � Blanquejaments dentals� Pròtesi dental � Implantologia� Rehabilitació oral � Conservadora� Periodòncia � Estètica dental� Endodòncia

Avenços enimplantologia:la col·locaciód’implants i dents espot fer en una hora

Permeten utilitzar diferents tècniques:dents en un dia, dents en una hora ol’anomenada «all on four»

�

DIMARTS, 7 D’ABRL DE 2009 | Diari de Girona PUBLICITAT24

Box blau del centre Art Dental.

Imatges de les diverses partsdel procés amb els implants.

SALUT


PUBLICITAT

empre he cregut que l’estudi il’exercici de la biologia és moltvocacional. La majoria delscompanys amb els quals tinc

relació sempre coincidim en què la deci-sió d’estudiar biologia va estar sempremolt clara dins les nostres intencions. Arabé, els més grans recordem la poca com-prensió i sorpresa per part de la gent queteníem més a prop quan comunicàvem lanostra intenció.

Des de sempre ha existit el tòpic dedistingir entre dos tipus de biòlegs: biò-legs de «bata» i biòlegs de «bota». Els de«bata», associats als laboratoris i els de«bota», fent treballs de camp en plena na-tura. Voldria anunciar i reivindicar l’apa-rició d’una nova espècie dins el gèneredels biòlegs de «bata»: L’embriòleg clínic.

Què és i què fa un embriòleg clínic?Un embriòleg clínic és un professional

amb coneixements avançats d’embriolo-gia, fisiologia, biologia cel·lular, bioquími-ca i genètica.Un embriòleg clínic, a més amés, ha de tenir coneixements i criterissobre fisiologia, diagnòstic i tractamentde l’esterilitat i infertilitat i sobre les tècni-ques de reproducció assistida, i estar pre-parat per tenir criteris i influir sobre lesdecisions dels tractaments a seguir per

part de les parelles que consulten en elscentres de Reproducció Assistida.

Fins i tot, l’embriòleg clínic pot venird’altres «gèneres» d’estudis universitariscom: farmàcia, bioquímica i medicina. Elseu hàbitat natural són les unitats de re-producció assistida.

Es mou sempre amb un peu a dins dellaboratori de biologia i un peu a fora.Però la seva mirada ha de tenir sempremés complicitat amb el món intern dellaboratori.

Entre moltes altres coses, prepara elsespermatozoides i els oòcits per a la fe-cundació in vitro o ICSI (FIV/ICSI) i s’as-segura que es donin totes les condicionsnecessàries perquè tingui lloc la fecunda-ció i el desenvolupament de l’embrió.

Ha de ser un professional observador icuriós perquè estem en el món de lesciències de la vida i allò que hauria de serexacte no sempre ho és. Cal preguntar-se,per què no ha sortit com un volia i si aixòcomporta implicacions o no.

El denominador comú sempre és eltreball en equip. A part de l’equip del la-boratori (biòlegs i tècnics), al voltant tam-bé hi ha un equip molt ampli i interdisci-plinari, perquè en els temes de reproduc-ció assistida també hi intervenen altresprofessionals: ginecòlegs i andròlegs, psi-còlegs, personal d’infermeria i biòlegsd’altres especialitats com poden ser: lesanàlisis clíniques, la microbiologia, la ci-togenètica o la genètica molecular.

La comunicació i l’intercanvi fluid ésfonamental per assolir la finalitat d’ajudara les parelles que tenen problemes d’este-rilitat.

Ha de tenir present sempre la relacióamb aquestes parelles, dialogar, comuni-

car, valorar, aconseguir respecte i con-fiança mútua. Es treballa en una àrea queés capdavantera; les innovacions i elsavenços són constants i es produeixen aritme frenètic. Es provoca debat ètic i, pertant, sempre que la societat debat untema ètic fa un canvi en el seu tarannà, enla seva manera de pensar. Nosaltres pro-voquem aquest canvi i participem en eldebat.

Més enllà del dia a dia, hi ha una tasca

molt important que crec que l’embriòlegclínic ha de fer i fa: la difusió científica, ésa dir, explicar de forma comprensible pera la societat que la feina que es fa dins ellaboratori no té res a veure amb tòpicssensacionalistes de clonatges, de selecciógenètica o de «nens a la carta». Noméspretén ajudar parelles o dones que vulgu-in tenir fills i tinguin dificultats per acon-seguir-ho. I això és molt. I molt gratifi-cant.

S

DE LA BIOLOGIA A L’EMBRIOLOGIA CLÍNICA:DE BIÒLEG A EMBRIÒLEG CLÍNIC

EMBRIÒLEG CLÍNIC CAP DEL LABORATORI FIV.UNITAT DE REPRODUCCIÓ HUMANA IDIAGNÒSTIC GENÈTIC. CLÍNICA GIRONA

Joan Sarquella i Ventura

SDFDDSFASAFSF

L’equip que forma part de la Unitat de Reproducció Humana i Diagnòstic Genètic de laclínica Girona. L’autor de l’article, Joan Sarquella, és la quarta persona per l’esquerra.

Joan Maragall 26 1a planta - Tel. 972 20 52 62 - 17002 Girona - [email protected] - www.girofiv.com

UNITAT DE REPRODUCCIÓHUMANA I DIAGNÒSTIC GENÈTICCLÍNICA GIRONA

GABINET D’ANDROLOGIADr. Joaquim Sarquella i Geli

Col. núm. 3.054

C/ Creu, 42, 1r 2a17002 Girona

Tel. 972 20 29 65Tel. 649 19 88 16Fax 972 20 29 65

E-mail:[email protected]

ÉS HORA DE SENTIR-HI BÉ

CENTRE AUDITIU ESPECIALITZAT

Gran Via Jaume I, 69 Tel. 972 20 06 64 17001 GIRONAVilafant, 8 baixos Tel. 972 50 93 51 17600 FIGUERES

Per construir un producte or-topèdic cal fer un motlle. Durantanys s'ha utilitzat les venes deguix sobre el pacient per obtenirel negatiu, aquest s'omple d'es-caiola per aconseguir el positiui mitjançant les eines apropiadesse li dóna la forma corregida queens permetrà construir el pro-ducte ortoprotèsic final.

Actualment, la informàticapermet fer aquest procés de for-ma virtual. Els avenços en eldisseny tridimensional perme-ten prendre les mides exactesdel cos humà mitjançant un es-caner D sense contacte i ex-portar la forma a un programaespecífic per corregir i modelarl’estructura tal i com es fa ma-nualment, però ara ho fem ambdiferents eines virtuals que do-nen molta més flexibilitat.

Tanmateix, permet interca-lar fotos o radiografies a la formaD, aconseguint molta més pre-

cisió en els aparells de correcció.Aquest arxiu s'envia a una fre-sadora numèrica C.N.C. queconstruirà la forma que ens per-

metrà construir el producte or-toprotèsic. El Rodin D és elprimer programa informàtic queintegra històrics de totes les

modificacions amb la finalitat dereproduir, cancel·lar, modificaro suprimir les eines aplicadessobre la forma D. Així, també és

possible conservar tota la informació tècnica sobre els pacients i fer un seguiment mésprecís de la seva pròtesii adaptar-la als canvis necessa-ris.

L’escànerL'escàner FASTSCAN utilitza uncamp magnètic per situar-se al'espai, i recupera la superfícieD amb ajuda d'una línia làseri d'una càmera de vídeo de pre-cisió.

Els productes més utilitzatsamb el programa infomàtic Ro-din D són els corsés per esco-liosis, les prótesis d'extremitatinferior, els seients posturalsper adaptar a cadires de rodes,els bipedestadors a mida, elscascos de plagiocefalia, etc...

Amb aquest nou software elstècnics de Bosch Ortopèdicsaconsegueixen crear nous pro-ductes ortoprotèsics amb mésrapidesa, exactitud i precisió.

GIRONA | DdG

SALUT/PUBLIREPORTAGE BOSCH ORTOPÈDICS

EscútersCadires de rodes

PROFESSIONALS AL SEU SERVEIDes de 1.000 euros

AudiòfonsControl de l’entorni comunicacions

Llits. GruesAjudes al discapacitati a la gent gran

Estudis de la marxaOrtopèdia esportivaPodologiaPlantilles a mida

HORARI:

Dilluns a divendres

9 a 13h i de 16 a 20h

Tel –– 972 203986

[email protected]

Pròtesis a midaTaller propi

Un nou «software» per crear pròtesis molt més precises que amb el guix

Noves eines informàtiques al servei de l’ortopèdia: L’ortopèdia Bosch de Girona és una de les pioneres autilitzar aquest programa informàtic, el Rodin 4D, que compta amb un escàner 3D per digitalitzar les formes �


PUBLICITAT

La fresadora Rodin 4D.

L’escàner FASTSCAN.

Forma digitalitzada.

NO DEIXIS PASSARAQUESTA OFERTA EXCEPCIONAL!


PUBLICITAT

SALUT

Telèfon 630 90 40 25 � Av. La Selva, núm. 10 � 17170 AMER � [email protected]

SALUT


PUBLICITAT

ls psicòlegs ens trobem ambpersones que ens consultensobre els seus patiments i so-vint afegeixen; «.. prefereixo

no explicar el que em passa, ni als meusmillors amics , ni a la meva família». Pot-ser perquè de vegades costa descriure elque estàs sentint, però en la majoria decasos, per vergonya a ser jutjats negati-vament per l’entorn. Resulta més obviperò menys feixuc, de cara als altres ,perexemple, trencar-se una cama, i anar en-guixat fins al capdamunt que no patir dedepressió o d’angoixa, aquests mals invi-sibles que ens poden afectar a tots, enqualsevol estadi de la nostra vida.

Les angoixes, les fòbies, les obses-sions, són els trastorns més difícils d’ex-plicar a persones properes, que no leshagin patit mai. És cert que l’ansietat,quan pren una dimensió considerable,impregna de por la vida quotidiana de lapersona. Pot ser molt limitant, i fins i tot,el malalt deixa de fer coses tan naturalscom sortir de casa, anar a l’escola, soparamb els amics…

CasosLa M. és un adolescent intel·ligent, quede cop i volta no vol estudiar, però noper mancar-li interès o motivació, sinóper l’angoixa i els atacs de pànic que pa-tia cada cop que era a classe. En R. ja noduu el seu cotxe perquè en la seva rutadiària cap a Barcelona li costa respirar,creu que perdrà en coneixement en ple-na autopista. En J. mira de no quedaramb els amics, perquè quan està envol-tat de molta gent pateix una por intensa,tant que en una ocasió, ens comenta:«Em varen portar d’urgències convençutd’estar patint un infart, quan el que real-ment tenia era una crisi d’ansietat». Sónpors: a coses, llocs, situacions, inclús apensaments no desitjats ( en el cas d’ob-sessió) que la majoria els tenim per in-ofensius, si més no, la nostra vida nocorre perill, no estem davant de lleonssalvatges i afamats, però ho podria benbé semblar per la resposta del nostre

cos. Tot l’organisme queda a disposicióde l’adrenalina que segreguem quan ad-vertim un perill: el ritme cardíac aug-menta, respirem acceleradament, el tomuscular queda tens.... Una personaamb aquest símptomes estaria prepara-da per afrontar la compromesa situacióde defensar-se dels lleons famolencs, encas que hi fossin, és clar!, però la realitatés que el que entenem per amenaçador,el que desperta tot el nostre sistema d’a-lerta biològic, no és coherent amb el l’es-tímul que tenim al davant. Malgrat quel’ansiós/a és conscient que l’objecte dela seva por és irrisori (o si més no, de pe-rillositat molt qüestionable), no pot des-fer-se d’aquestes sensacions angoixantscada cop que es veu enfront l’estímul.Com el cas d’en X. i la seva fòbia als pe-tits insectes: «Em paralitzo cada cop queveig una aranya, li haig de dir a la mevadona que me la tregui del davant, per-què jo sóc incapaç de fer res».

Les conseqüències de les pors inten-ses, són tan desagradables com la matei-xa por per si sola. Les persones que pa-teixen fòbia (fòbia simple, agorafòbia,fòbia social ) i obsessions (T.O.C), sesenten culpables quan creuen no poderdominar certs àmbits de la seva vida, iforça vergonya de viure espantats percoses objectivament absurdes.

La por sovint els obliga a posposar lesseves rutines. Prefereixen evitar les si-tuacions temudes que reviure altre copel pànic. Evitar fer certes activitats i si-tuacions, sol ser el resultat de patir ho-res, dies setmanes abans, preveient queno seran capaços de fer allò que per aells inspiri perill. La P. no pot suportar laidea d’haver d’anar a un sopar de feinaquan arriben les típiques trobades na-dalenques d’empresa. També és habituali massa freqüent evitar quedar els capsde setmana amb el amics quan sap quehaurà d’anar a locals farcits de gent.Sempre troba justificacions per excusar-se i alliberar-se de la por que li suposariaassistir-hi. Com més vegades diu que no,més por sent, i menys compten amb ellaels amics, perquè les seves raons perquedar-se a casa poden convidar a pen-sar als altres que aquests tipus de relacióamistosa no l’interessa prou, ja que no fares per conservar-la.

Deixar d’afrontar les coses que elsprovoquen ansietat, els pot alleugerir elpatiment de forma immediata, però l’ú-nic que s’aconsegueix a la llarga, és re-afirmar-se en la seva creença que no po-den fer segons quines coses. Van pospo-sant el suposat perill, mentre que, per al-

tra banda, l’inflen d’importància com unglobus. No és d’estranyar, doncs, que elstrastorns d’ansietat sovint vagin acom-panyats de depressió; la persona afecta-da se sent presonera de la seva debilitat,la por intensa, la seva capacitat de d’au-tocontrol queda molt minvada i amb fre-qüència necessiten de persones de con-fiança i que no qüestionin el seu estat,per mantenir una vida normal.

Es cert que el mercat farmacològicofereix un assortiment de psicofàrmacs,per altra banda necessaris, per alleugeriri tractar aquestes malalties, però l’evi-dència d’investigacions en aquests campens certifiquen que el problema en sipreval i es manté en el temps si no esprenen mesures psicològiques de tracta-ment i seguiment. Una de les causes méssignificatives (hi ha altres factors res-ponsables) perque l’ansietat normal es-devingui malsana, sol ser l’aprenentatgeincorrecte de les nostres capacitats coma individus autònoms. Les personesafectades el que normalment sostenenés el ferm convenciment que no podransuperar mai aquestes pors, que no serancapaços afrontar allò que tanta angoixaels provoca.

Quan som petits, el món que ens en-volta no sembla tan hostil com el veuenles persones grans: «Vigila no caiguisque et post fer mal !, porta’t bé o l’homedel sac s’ha t’endurà !, no t’allunyis de lamare que et pots perdre!»… No són cer-tament, missatges de seguretat tempera-da, sinó més aviat l’ansietat despropor-cionada dels adults, que no suportarienque sota la seva responsabilitat els pas-sés res de dolent als més petits, per defi-nició indefensos i dependents. Quinaparadoxa no? De petits, la supervisió vaa càrrec de persones que poden estar enpermanent estrès per mirar de protegir ala perfecció l’infant, de petits accidents ide grans catàstrofes, incloses totes duescategories dins un mateix sac. L’inici d’a-questa angoixa que s’acaba traslladant alnen/a, sembla sorgir d’analitzar tot unventall de coses horribles i perillosesque podrien passar, imaginant-se conse-qüències dramàtiques, si no les pogues-sin evitar a temps, i angoixar-se per simai es confirmes aquests fatal pronòstic,com si d’un estat profètic es tractés: ésmillor preparar-se per al pitjor!

La nostra societat coixeja quan ensmira d’educar en matèria de «prudèn-cia». De la prudència ens alliçonen en elseu extrem ; la «por», on l’habilitat de lapersona per afrontar-la queda completa-ment anul·lada, on senzillament el co-

ratge no s’entrena i la persona es paralit-za o mira d’esmunyir-se, evitant el con-flicte. Tots nosaltres tenim petites pors,que no han de prendre necessàriamentformes de conducta fòbiques, ni de porsmés mentals, com és el cas de les obses-sions. Pors més menudes i quotidianes,però que també enterboleixen la nostrallibertat: La S. vol canviar de feina, liagradaria estar fent una altra activitat la-boral, que s’ajustes a la seva vocació,però no envia mai currículums a d’altresempreses, ja que creu que no està proupreparada. A en M., de 28 anys i feina es-table, li agradaria emancipar-se sortir decasa els pares, però no sap com exposar-ho per no decebre’ls... No conec ningúque no disposi de pors, tots tenim un«crec que no puc», «crec que no me’nsortiré», per algun racó amagat. No exis-teixen fórmules màgiques per fer des-aparèixer l’ansietat malsana de cop i vol-ta, de fet necessitem l’ansietat per so-breviure, n’hem fet ús des que érem ho-mes primitius fins avui en dia, si no dis-poséssim d’aquesta «ansietat sana» in-herent a tot ésser viu; els lleons salvatgesi famolencs no representarien el perill, ino dubteu que acabaríem per ser devo-rats per ells en un tres i no res, o creuarel carrer infestat de cotxes i sense semà-for no ens estimularia el nostre sistemad’alerta, no trobaríem arriscat travessarsense mirar a dreta i esquerra, i per tantla nostra vida correria perill constant-ment, sobreviure aleshores sí que seriauna qüestió de sort.

La majoria de persones que passenper Psicoamer acaben per descobrir unaevidència poc òbvia per a molts: somlliures i aptes per dominar la nostra vida.No és tant una qüestió de donar eines,pautes, habilitats ( que també són ne-cessàries, per descomptat!), sinó de RE-INVENTAR-SE a ells mateixos: puc dei-xar de ser el que no vull i em lliga a lapor, i moure’m per la vida al meu ritmevital.

Existeixen dos axiomes bàsics: el pri-mer és que la por no desapareix, perquèforma part del paisatge de qualsevolexistència, prendrà diferents textures,mesures i colors, empiparà més o me-nys, però la tindrem de companya deviatge i n’hem de treure-li tot el profitque puguem: Com més vegades caiguis,més ràpid sabràs aixecar-te!

I en segon lloc, la vida no és ni peri-llosa ni completament segura: la vivimcom la interpretem!, i creieu-me hi hamillors maneres d’interpretar-la que nopas mitjançant el filtre de l’angoixa.

E

QUÈ EN SABEU DE LES PORS?

PSICÒLOGA.TERAPEUTA. ESPECIALISTA ENTRASTORNS D’ANSIETAT. RESPONSABLE DELA CONSULTA PSICOAMER

Natàlia Llach Català

ET PODEM ASSESSORAR EN MOLTS ÀMBITS

Clínica i Salut, Educació, Psicosocial, Organitzacions, Jurídic i Forense, Esport, Seguretat Viària, Emergències...

Plaça Marquès de Camps, 17, 4t 2a • 17007 Girona

Tel. 972 22 27 10 • Fax 972 41 43 60

[email protected] • www.copc.org

SALUT


PUBLICITAT

oel és un nen prematur de 34setmanes i 1.200 grams. L’em-baràs havia anat molt bé i, desobte, en una visita rutinària

van veure que alguna cosa no anava bédel tot. A la mare van haver de practicar-li una cesària urgent. En Joel va ser in-gressat a l’UCI de neonats i la mare en-cara no ha pogut veure el seu fill. El pareés qui va a veure al nen i li explica a lamare com està en Joel.

No ha estat gens fàcil per aquests pa-res. La mare se sent impotent per no po-der estar amb el seu fill, i tot i que elsmetges li han dit que està estable, ella nos’ho acaba de creure i està molt angoixa-da.

El pare, el primer cop que va baixar aveure al seu fill a l’UCI es va marejar.L’impacte de veure el seu nadó tan petita dins d’una incubadora i connectat a unmunt de màquines li va generar un grantrasbals.

La Laia ja té 48 dies de vida, va néixeramb 31 setmanes i va patir molts proble-mes respiratoris, i ara està força estable.Els pares han fet de l’hospital la seva se-gona residència, vénen de l’Escala i espassen tot el dia en el centre, tot i queveuen que la Laia està bé i que només lical guanyar pes i menjar per si sola, re-coneixen que estan esgotats, tant físicacom psíquicament.

La Blanca i en Martí són dos bessonsde 27 setmanes. La Blanca, als pocs diesde viure, va agafar una infecció que nova poder superar i va morir. En Martí haanat guanyant pes i està estable.

A la Sònia, la mare dels bessons, elsseus familiars i amics li recomanen queno pensi en la mort de la Blanca, que hade ser forta per en Martí, tothom prefe-reix fer com si això no hagués passat iella no ho pot veure ni sentir-ho. Així, sesent trista, cansada i pensa que la vidaha estat molt injusta amb ella. Desprésde tres anys amb tractaments per inferti-litat, quan per fi es queda en estat i debessons, perd un dels nens.

Aquestes són algunes de les històriespersonals (les dades han estat alterades)

que han de viure pares amb fills ingres-sats a l’UCI.

PrematursActualment a l’Estat espanyol el 13%dels naixements són de nadons prema-turs. Es considera prematur quan elnadó neix abans de les 36 setmanes degestació i molt prematur quan neixabans de les 32 setmanes.

L’augment del nombre de nadons queneixen abans de temps s’atribueix a di-verses causes, entre aquestes una majoredat de les mares a l’hora de tenir fills,l’augment dels parts múltiples com aconseqüència de les tècniques de repro-ducció assistida, i moltes d’altres encaradesconegudes.

El tenir un fill en aquestes circum-stàncies representa una brusca separa-ció del nadó amb els seus pares, amb unimportant risc de crear una ruptura delvincle afectiu entre ells. Per una altrabanda, el nen nascut no té gaire a veureamb el nen imaginat. Quan veuen perprimer cop el seu fill, es troben un nenprobablement amb baix pes, dins d’unaincubadora, connectat a màquines queno saben per a què serveixen, que hande respirar i menjar de manera artificial ique temen per la seva supervivència.

Generalment aquests pares es veuenenvaïts per una gran tristor, sentimentsde por, incertesa, frustració, ràbia, culpa... fet que crea un estat d’estrès i mo-ments de fallida emocional. D’aquestsnadons, alguns evolucionaran a millor iseran donats d’alta. Altres passaran llar-gues estades amb complicacions físi-ques que faran témer per la seva vida;un altre percentatge haurà d’afrontardiagnòstics difícils com el retard mental,paràlisi cerebral o altres discapacitats iun petit percentatge morirà.

Hospital Josep TruetaDes del servei de suport psicològic del’hospital Josep Trueta, la psicòloga i totl’equip de professionals (metges, infer-meres, auxiliars...) de la unitat acullen iacompanyen els pares en tot aquest pro-cés.

El programa de suport psicològic técom a objectiu donar suport emocionala aquests pares per tal que no se sentinsols en aquests moments tan significati-us de la seva vida que, en el cas de no serben afrontats, podrien repercutir a llargtermini en la seva salut mental i en elvincle afectiu de pares-fills.

El programa ofereix «el grup de pa-res» adreçat a pares que tenen fills in-

gressats, conduït per la psicòloga, per talde tenir un espai on puguin compartiremocions, dubtes, suport i ajuda mútuaentre iguals.

Per altra banda, ofereix suport indivi-dual on se’ls ajuda a gestionar l’angoixaque genera la pròpia situació, es treballal’elaboració del dol pel fill desitjat, l’ela-boració de sentiments com la culpa pelque van fer o deixar de fer, la frustraciódavant de la incapacitat de poder tenircura dels seus fills i exercir el seu rol depares, es treballa com enfrontar-se a l’es-très, es dóna suport davant les males no-tícies i s’acompanya en el dol els paresque han perdut un fill durant l’ingrés, enel moment del part o bé en el transcursde l’embaràs.

La mort d’un fill és una de les expe-riències més devastadores i amb méscàrrega emocional negativa amb la quales poden trobar els pares. Al nostre país,tot i que la mort perinatal ha disminuïtforça en els últims anys, segons les dadesestadístiques ens indiquen que aquestaencara segueix sent entre un 8% i un 10% dels casos.

Contràriament al que es pensava fauns anys, el dolor que senten els paresamb la pèrdua d’un fill no està directa-ment relacionada amb la quantitat detemps que van passar amb els seus fills.El dolor que poden sentir els pares quehan perdut un fill en el moment del partpot ser tan dolorós com en qualsevol al-

tre moment de la seva vida.En el cas dels nens ingressats a l’UCI

neonatal, tot i que la seva evolució no si-gui positiva i s’esdevingui la seva mort, elfet d’haver tingut contacte amb el nen,veure’l, tocar-lo i acariciar-lo, afavoreixel fet que visquin la pèrdua d’una mane-ra més adaptativa i elaborin millor eldol.

En el cas de la mort del nadó, apli-quem un protocol d’intervenció on s’im-plica tot el personal sanitari per no dei-xar sols aquests pares, on afavorim els ri-tuals de comiat, els oferim veure el cosper poder acomiadar-se’n, parlem delnen mort pel seu nom, els oferim re-cords del nadó com pot ser l’empremtadel peu, el braçalet que duia, la històriaclínica... Records que si no volen enaquell moment guardarem a la seva his-tòria per si més endavant volen ser recu-perats, i els oferim un espai d’acollimenten un moment tan delicat en les sevesvides.

En definitiva, intentem estar atents ales necessitats de la família, per tal quela mort del seu fill sigui el menys trau-màtica possible. El Programa de SuportPsicològic va començar el mes d’abrilpassat amb la incorporació de la psicò-loga a l’equip terapèutic i fins al moments’hi ha acollit un centenar de persones,majoritàriament famílies amb fills in-gressats a l’UCI neonatal o a l’UCI pedià-trica, però també infants i adolescentsamb malalties cròniques i dones ges-tants de llargues estades hospitalàries.

Aquest servei va néixer com a respostaa les necessitats emocionals detectadesen pares i mares als quals els ha tocatviure experiències d’aquest tipus i grà-cies al finançament de la Fundació «Elsomni dels nens» i a l’aportació econò-mica del Fòrum Carlemany. La fundacióté com a missió fer realitat els somnis denenes i nens afectats de càncer o altresmalalties cròniques o greus, amb la fina-litat d’aportar una dosi d’il·lusió que elsajudi a mantenir una actitud positiva alllarg dels tractaments. Igualment, dedi-quen part dels seus recursos i capacitatde gestió a oferir de manera continuadaserveis, programes i activitats per tal decontribuir a millorar la qualitat de vidadels nens i les seves famílies en l’entornhospitalari.

Avui, després d’un any, corroborem laimportància de complementar l’atenciómèdica que vetlla per la salut i el benes-tar fisiològic dels nadons amb l’atenciópsicològica que vetlla per la part mésemocional de la família.

J

EL PSICÒLEG A L’UCI DE NEONATS

PSICÒLOGA CLÍNICA. NÚMERO COL·LEGIAT:8.525

Natàlia Artigas Graells

Un nadó acabat de néixer.

972 48 39 93 972 48 39 93VETURIÁN ARANA

· Acupuntor

· Mestre de Reiki

· Bioressonància Quàntica

SÒNIA TORRES· Infermera

· Acupuntora

· Quiromassatgista

MARTA MIRÓ· Acupuntora

· Homeòpata i Naturòpata

· Flors de Bach

CARLES GARAY· Tractament del dolor amb

acupuntura, tuina

i Fisoteràpia

ISABEL VIDAL· Doula i Pedagoga

· Especialitzada en

maternitat i criança

GEMMA VIDÓ· Psicòloga especialitzada

en trastorns afectius

i ansietat.

SHEN GIRONA Pl. Salvador Espriu, 3-4 · 17002 GIRONA · Tel. 972 48 39 93 · www.shengirona.com

SHEN GIRONALA TRANQUIL·LITAT PER A LA TEVA SALUT

SALUT/ PUBLIREPORTATGE


La implantació de les teràpiesnaturals a Girona és ja una re-alitat, com ho demostra l’èxitde Shen Girona, el centre de te-ràpies de referència de la co-marca. Molt cèntric, modern,amb llum natural i ambient aco-llidor, on professionals titulatsens atenen amb la màxima efi-càcia, Shen Girona és a l’avant-guarda de les teràpies naturalsmés antigues i modernes.

Veient l’èxit de Shen Gironadóna la impressió que feia mol-ta falta un centre d’aquest tipus.

Sabíem que funcionaria bé,però l’acollida que ha tingut ha es-tat millor del que ens pensàvem.Mirant-ho retrospectivament télògica, Girona és una ciutat mo-derna plena de persones amb in-quietuds però que no deixen laseva salut en mans de qualsevol,sinó únicament de professionals ti-tulats amb experiència.

Això és de màxima importàn-

cia en temes de salut….Sí, és molt important. Mira, a

Shen Girona, tots tenim com a mí-nim dues especialitats. Per exem-ple, la Sònia a més de tenir els anys d’estudis de Medicina Tra-dicional Xinesa, és infermera ambpostgrau de quiròfan i també di-plomada en quiromassatge. LaMarta és professora, acupuntora,homeòpata i naturòpata amb mol-ta experiència en pediatria i trau-matologia. En Carles té la carrerad’acupuntura, Shiatsu i és profes-sor de medicina xinesa, i així finscompletar tots els terapeutes queformem Shen Girona.

Han posat el llistó molt alt...I el seguim posant. Ara mateix,

la Sònia està cursant un màsterd’infermeria naturista al Col·legide Metges de Barcelona. En Car-les està desenvolupant una línia defitoteràpia per uns laboratoris. Joestic estudiant una nova tècnicabioenergètica que aviat portarema Girona...No parem mai.

Estan a l’última en estudis i entecnologia però també treballen

amb tècniques molt antigues.Quan véns a Shen Girona tant et

pot passar que et posem una agu-lla d’acupuntura com un electro-de de biorressonància quàntica. Lanostra fita és activar i accelerar elprocés de sanació.

També atenen nens?Sí. De fet tenim un servei, únic

a Girona anomenat Shen Petitprecisament per a nens. La IsabelVidal, pedagoga i doula, s’encarrega de tots els temes d’em-baràs, part i criança. La MartaMiró, homeòpata, s’encarrega delstemes de salut dels més petits.També oferim teràpia craneosa-cral, que és fantàstica per a ells. Percert, cada dimecres de -h te-nim l’espai de criança a càrrec dela doula on les futures mares i lesque ja ho són comparteixen ex-periències.

Fan també tractaments de be-llesa?

Sí, tractem arrugues facials, pits,cel·lulitis... amb acupuntura, me-soteràpia i biorressonància. Tam-bé fem unes meravelloses envol-

tures de xocolata, cafè, or, plata... I massatges?Ja ho crec. Fem quiromassatge,

massatge emocional, Shiatsu iTuina.

I a més de la part física tractenla mental?

La nostra feina és holística,així que sempre tractem la perso-na com un tot. Però si et refereixesa si tenim servei de psicologia laresposta és sí, a càrrec de la nos-tra psicòloga Gemma Vidó. Tam-bé, ja que hem parlat abans delsnens, la nostra companya Susan-na Arjona s’encarrega de la partpsicopedagògica. La Isabel a més,acompanya les dones en el procésde creixement personal quan sóno seran mares.

I què tal la relació amb els met-ges?

Genial, tenim doctors que estracten amb nosaltres i que ens de-riven pacients. També nosaltres re-comanem a bons professionalssanitaris quan ho creiem neces-sari. La relació és de col·laboraciói complementació, com ha de ser.

Però, quins tipus de casos sónels que tenen més demanda?

Aquesta qüestió és complicadade respondre... va per èpoques,però jo diria que la nostra espe-cialitat són els problemes de dolorcrònic, les disfuncions ginecolò-giques, els trastons digestius i perdescomptat, les alteracions emo-cionals i l’estrès.

I ara amb botiga pròpia...Sí, ara podem assegurar-nos

que el pacient adquireix el pro-ducte adequat i d’eficàcia con-trastada. A més, molts d’ells nomésels pots trobar a Shen Girona,com també passa amb algunes deles nostres teràpies. I si algú ens de-mana un producte concret, el po-sem en pocs dies a disposició delclient..

Fan conferències o tallers?Sí, fem conferències, tallers i cur-

sos. El calendari d’activitats estroba a la nostra web www.shen-girona.com.Val la pena visitar-laperquè sempre hi ha ofertes, in-formació de noves activitats, des-comptes, etc.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

DdG | GIRONA

Sònia Torres, Marta Miró i Veturián AranaDEL CENTRE DE TERÀPIES NATURALS SHEN GIRONA

Façana de Shen Girona.

DIARI DE GIRONA

Sònia Torres (esquerra) i Marta Miró.

DIARI DE GIRONA

Veturián Arana, fundador i co-directorc de Shen Girona.

DIARI DE GIRONA

Girona abraça les teràpies naturals

Tractaments individuals.

En hores convingudes

COS TERÀPIA:

• REEDUCACIÓ POSTURAL GLOBAL

(RPG) - ESCOLA D’ESQUENA.

STRETCHING GLOBAL ACTIU

• REEDUCACIÓ DEL SÒL PÈLVIC.

Femení i masculí. Embaràs, Part,

Postpart, Menopausa.

• REEDUCACIÓ DELS TRASTORNS

MANDIBULARS

• OSTEOPATIA CRANIOSACRAL

(Mèdote M.R. Poyet)

• DRENATGE LIMFÀTIC MANUAL

• REFLEXOTERÀPIA PODAL

(Mètode Hanne Marquardt)

• STRETCHING GLOBAL ACTIU

• TERÀPIA FLORAL DR. BACH

• MASSATGE

COS FORMACIÓ PER A PROFESSIONALS:

Coordinació de Cursos a Girona per

a Fisioterapeutes i Professionals de

la Salut:

- Stretching Global Actiu (Abril 2009)

- Reflexoteràpia Podal Mètode

H. Marquardt (Abril - maig’09)

- Reeducació dels trastorns de l’ATM

(Juny 2009)

- Osteopatia Fluídica Harmonització

Craniosacral (Juny - juliol’09)

- Introducció a la Reeducació del sòl

Pelvià (maig 2009)

COS FORMACIÓ:

Tallers i grups de gimnàstica

per a dones sobre Sòl Pèlvic,

Incontinència Urinària i temes

relacionats.

MARTA JIMÉNEZ i XIBERTA

Diplomada Universitàriaen Fisioteràpia. Col. núm. 924

C/ Juli Garreta, 1, 4t C - Girona 17002

Te l . 6 1 5 174 5 4 [email protected]

www.cosfisio.com

SALUT

Marta Jiménez aposta pel treballamb la dona, el coneixement delpropi cos i el redescobrimentde la feminitat per resoldre acurt termini patologies com la in-continència urinària o els pro-lapses. Entén la fisioteràpia desde la globalitat de la persona, ofe-rint així una opció diferent de lafisioteràpia clàssica. Jiménezs’ha especialitzat en la Reedu-cació del Sòl Pelvià, un àmbit dela salut de la dona que abraça elstrastorns femenins en totes lesetapes de la vida, i proposa untreball d’autoconeixement i pre-sa de consciència del propi cosper evitar patologies com la in-continència urinària o els pro-lapses, o per poder gaudir ple-nament de l’embaràs, el part i elpostpart.

Què significa un tractament defisioteràpia GLOBAL?

Bàsicament la diferència entrela fisioteràpia clàssica i la fisiote-ràpia entesa des de la globalitat dela persona, és la manera d’enten-dre el problema que ens manifestala persona i per tant la manerad’enfocar-lo i tractar-lo. Conside-rant la persona com un tot i no perparts, la fisioteràpia global no es li-mita al tractament simptomàtic.Qualsevol lesió, per exemple unalumbàlgia, no es tracta única-ment tenint en compte la zonalumbar sinó tota la postura, ca-denes musculars, hàbits, histò-ria personal i evolució individuala tots nivells fins al moment ac-tual. Això ens permetrà arribar ala causa i implicarà la persona ac-

tivament en el seu procés de re-cuperació.

Totes les lesions es poden trac-tar «globalment»?

Naturalment, la fisioteràpia glo-bal no és una tècnica a aplicar, sinóuna manera diferent d’entendre lafisioteràpia i el tractament dequalsevol lesió. No es pot tractarcap dolència sense considerar-la a tots nivells: físic, emocional,energètic... Qualsevol estrès, fí-sic o emocional, deixa una em-premta en l’organisme, que utilit-za múltiples mecanismes percompensar-lo. El tipus de vidaactual genera o és el rerefons de lamajoria de les lesions que podenser motiu de consulta per a un fi-sioterapeuta (contractures, dolor,problemes d’esquena, etc.), iaquest ha de tenir les eines per re-conèixer aquest estrès que haquedat inscrit en la memòria cor-

poral per poder ajudar la personaa alliberar-lo i gestionar-lo.

Què és el sòl pelvià?És el nom que rep tota la capa

muscular que cobreix el fons (elterra) de la pelvis i sosté el seu con-tingut (úter, bufeta urinària, rec-te...), i que inclou en una capa méssuperficial els esfínters urinari,anal i vaginal en el cas de la donai en una capa més profunda tot undiafragma muscular que té unafunció de sosteniment d’aquestcontingut pèlvic.

Qui pateix incontinència d’o-rina o altres trastorns del sòl pel-vià?

La majoria de dones en algunmoment de la vida pateixen tras-torns del sòl pelvià: incontinènciaurinària, prolapses, seqüeles post-part o d’alguna intervenció gine-cològica o urològica, incontinèn-cia fecal o als gasos, disfuncions

sexuals, cicatrius doloroses...etc.Sorprenentment, la zona anatò-mica més femenina de la dona ésdesconeguda per la majoria de do-nes. També els homes poden pa-tir incontinència, que general-ment és posterior a cirurgia depròstata, i que és igualment trac-table i amb molt bons resultats.

La incontinència urinària tésolució? És un tractament llarg?

Com molts dels trastorns del sòlpelvià, la incontinència urinària ésuna patologia que es pot resoldrefàcilment amb poques sessions,gràcies a un bon treball de presade consciència, bons hàbits i pau-tes de conducta, i tot un apre-nentatge i desvetllament cons-cient del cos de la pròpia dona, pergaudir-ne i tenir-ne cura en totesles etapes de la vida, malgrat el pasdels anys.

Quins són els símptomes quepoden ser motiu de consulta?

Les pèrdues involuntàries d’o-rina poden ser per molts motius idavant situacions diferents: tos-sir, esternudar, riure, saltar o fergimnàstica, fer esforços, fer ab-dominals, no poder arribar albany quan apareix el desig mic-cional, despertar-nos moltes ve-gades a la nit per necessitat d’ori-nar, tocar aigua o tenir fred...etc.Però l’important és que totsaquests símptomes s’enfoquindins el procés de cada dona, ja quela maternitat, la menopausa i defet totes les etapes de la vida de ladona van molt més enllà delssímptomes físics i és en aquestacomprensió integradora que po-dem fer un bon treball conjunt.

La qualitat de vida pot empit-jorar pels problemes de sòl pel-

vià?El fet de tenir pèrdues d’orina,

descens d’òrgans, problemes perles relacions sexuals, etc., pot con-dicionar completament la vidade la dona, amb tot el componentpsicoemocional i social que aixòcomporta.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

DdG | GIRONA

«La dolència s’ha de tractar globalment ja quequalsevol estrès deixa empremta en l’organisme»

Marta JiménezFISIOTERAPEUTA

Marta Jiménez.


PUBLICITAT

Marta Jiménez treballa habitu-alment de forma individual,

però al mateix temps proposa tallersi treballs en grup, sobretot en el casde la dona, ja que reconeix que elsgrups de dones són molt enriqui-dors: «A través del redescobrimentdel propi cos, s’ofereix a la dona lapossibilitat de recuperar la confiançaen ella mateixa, de compartir lespròpies vivències i de tornar a creureen ella mateixa com a dona dins d’unespai creatiu que permet redescobrirels lligams i la comprensió dins delcol·lectiu femení, en una societatque l’allunya de la seva part més in-tuïtiva i creadora».

Amb una àmplia experiència do-cent, Marta Jiménez dóna i organitzacursos per a fisioterapeutes i profes-sionals de la salut a la ciutat de Giro-na: «La majoria de cursos de forma-ció continuada s’han fet i es fan aBarcelona. Ara que tenim l’EscolaUniversitària de Fisioteràpia a Giro-na, crec que és important que es pu-guin fer cursos de formació sensehaver de desplaçar-nos.» Jiménezté la seva consulta al carrer Juli Gar-reta 1 de Girona, on ofereix un espaiper a la reeducació i la fisioteràpiaentesa des de la globalitat de la per-sona. GIRONA | DdG

�

Tallers en grup

El doctor Aparicio explica que enels països industrialitzats «la ma-joria de les persones passen mésdel del temps en espais tan-cats. Des dels últims trenta anys lescases es construeixen perquè tin-guin una major eficàcia en la con-servació de l’energia, la qual cosaprovoca una menor ventilació iuna major acumulació d’al·lèr-gens a l’interior».

El doctor Aparicicio segueix ex-plicant que la pols de la casa, «ésuna barreja de molts elements i lamajoria són de naturalesa orgàni-ca: restes d’insectes, escames, pèlde procedència humana i animal,fibres tèxtils, aliments, espores defongs, i àcars». Així mateix Apari-cio diu que «la pols del carrer noconté àcars i per tant només actuacom a irritant».

Pel que explica el metge al·ler-gòleg, «els elements més abun-dants en totes les mostres de polsanalitzades són els àcars de la fa-mília dermatophagaoides res-ponsables de la sensibilitzacióal·lèrgica i causa asma en els païsosamb un clima humit. Les espècies

més freqüents són D.Pteronyssinusi D. Farinae», afegint a continuacióque els àcars «són artròpods quepertanyen a la classe aràcnida,tenen un tamany microscopi in-ferior a un milímetre. Les condi-cions òptimes pel seu desenvelu-pament són una temperatura de graus centígrads i una humitat re-lativa del . Per sota del d’humitat els àcars moren perdeshidratació».

TractamentEls àcars s’alimenten bàsi -cament de cèl·lules humanesdescamades i restes d’aliments.La seva localització a casa és enmatalassos, coixins, edredons imantes. Els àcars no piquen nitransmeten malalties, peròprodu eixen proteïnes queeliminen per la femta i aquestessí que tenen poder per sen -sibilitzar.

Pel que ha assenyalat el doctorSantiago Aparicio, «la clínica ca-racterística de l’al·lèrgia al àcars dela pols consta d’estornuts, picor denas i ulls, i congestió molt similara un refredat. També hi pot havertos, xiulets al pit i sensació de fal-ta d’aire».

El tractament de les malaltiesal·lèrgiques consta de tres mesu-res; la seva combinació, segons eldoctor Aparicio, «és la que dónamés eficacia», tot i afagint segui-dament que «la primera és redu-ir l’exposició a l’al·lergen amb con-trol ambiental. La segona és trac-tament mèdic i la tercera és im-munoteràpia específica amb al·ler-gen».

Les recomanacions que dóna eldoctor al·lergòleg gironí són, enprimer lloc, eliminar les catifes imoquetes de la casa, especial-ment als dormitoris. En segon ter-me, usar llençols antiàcars, ambporositat inferior a micres per a

matalassos i coixins i eliminar elsmatalassos i coixins vells que si-guin de llana. En tercer lloc, reduirla humitat elativa de la casa persota del . Això pot ser difícil encases amb calefacció central, pertant el millor és aconseguir unabona ventilació. Cal evitar humi-ficadors, tant petits com de gran ta-many.

En quart terme el doctor Apa-

ricio recomana rentar la roba dellli amb aigua calenta a grauscada set dies. L’aspiració de la casas’ha de fer amb aspiradores po-tentes amb filtres HEPA en l’aire desortida. Aparicio aclareix que «lessigles HEPA venen de l’anglès i vo-len dir «High Efficiency Particula-te Air», és a dir, filtres que eliminenles partícules de l’aire amb gran efi-càcia. Aquests filtres s’han utilitzat

tradicionalment en quiròfans, la-boratoris farmacèutics, indústrianuclear, electrònica i aeroespa-cial».

Finalment Santiago Aparicioconclou destacant que «les me-sures de desal·lergenització són unpilar important en el tractamentdels pacients al·lèrgics i la seva efi-càcia depén directament de la in-formació que tingui el pacient».

GIRONA | JOSEP M. BARTOMEU

J.M. BARTOMEU

El metge al·lergòleggironí Santiago Aparicio,en una de les sevesconferències sobre l’esal·lèrgies. Catifes iedredons a leshabitacions són perillososper a les persones quepateixen al·lèrgies,segons el doctor. Hi haplantes i herbes a lanatura que són lescausants d’al·lèrgies.

1

3

2

�

1

SALUT

PREVENCIÓ DE LESAL·LÈRGIES A LA LLAR�L’increment de les malaltiesal·lèrgiques en les últimesdècades ha obligat a estudiarmesures de prevenció. Segons eldoctor Santiago Aparicio, metgeal·lergòleg, «les mesures dedesal·lergenització són moltimportants per prevenir, en elfutur, asma, rinitis, o eczema.L’exposició a al·lèrgens enindividus sensibilitzats potagreujar la seva malaltia i eliminarl’exposició als al·lèrgens millorade manera clara els símptomes».

LA QÜESTIÓ


Compta amb les al·lèrgiesEl doctor Santiago Aparicio, especialista en la matèria, explica com es pot prevenir la malaltia�

A L E R G O G I RCENTRE D’AL·LÈRGIA i ASMA

� Adults i nens� Proves d’al·lèrgia� Proves funcionals respiratòries� Al·lèrgia a medicaments� Al·lèrgia a aliments

� Urticàries i angioedemes� Dermatitis de contacte� Dermatitis professionals� Proves del pegat� Dermatitis atòpica

c/ Juli Garreta, 9, 4t - 17002 GIRONA - Tel. 972 22 19 20

2 3

SALUT

El el pare de Marta Ro-queta, el farmacèutic Ignasi Ro-queta, va obrir el primer labo-ratori d’anàlisis clíniques ubicaten un carrer molt cèntric de Gi-rona. Aprofitant el è aniversaridel laboratori , un dels tres socisde la firma, filla del fundador, ex-plica com han canviat les coses.

Com van ser els inicis del la-boratori del seu pare?

Estava ubicat al carrer del Nordde Girona. Al llarg de la seva acti-vitat el meu pare va tenir diversossocis: els doctors Llach, Santaló iColomer. En l’actualitat som tressocis tots especialistes en anàlisisclíniques i disposem de tres cen-tres de treball. La nostra empresadisposa des de l’any de la cer-tificació ISO -.

Quina ha estat l’evolució del la-boratori al llarg dels anys?

En temps del pare les proveseren absolutament manuals. Un

exemple és la prova de la grano-ta, que es feia a les dones que vo-lien saber si estaven embarassa-des. En aquells anys l’analista eracom una mena d’alquimista. Aratot és molt diferent; s’ha passat defer totes les proves manuals a fer-ne la major part de manera auto-matitzada amb el desenvolupa-ment d’una tecnologia molt avan-çada que permet tenir resultats deproves molt complexes en moltpoc temps.

Quina és la situació actual dels

laboratoris Roqueta-Esteve-Rim -bau?

Estem en un moment d’expan-sió. A Girona ciutat comptemamb dos laboratoris: Clínica Bo-fill i el del carrer Ferran Agulló ides de som a Olot, al labo-ratori fundat el pel nostrecom pany Jordi Corominas Bar-nadas. A part d’aquests laborato-ris, disposem de diversos centresd’extracció repartits per diverseslocalitats de les comarques deGirona.

Com veu el futur?Les proves rutinàries es conti-

nuaran processant d’una maneracada vegada més ràpida i precisa.El catàleg de determinacions creixcontínuament (un exemple sónels marcadors tumorals). Però laBiologia Molecular, que en l’ac-tualitat encara és complexa i cos-tosa, ocuparà un espai cada ve-gada més important en la nostrafeina, la qual cosa incrementarà laqualitat i el pes del laboratori enel diagnòstic mèdic.

R

P

R

P

R

P

R

P

CÈLIA ROCA | GIRONA

«El nostre laboratori porta70 anys al servei de Girona»

J.M. BARTOMEUMarta Roqueta FARMACÈUTICA, ESPECIALISTA EN ANÀLISIS CLÍNIQUES I COPROPIETÀRIA DELS LABORATORIS ROQUETA-ESTEVE-RIMBAU

Marta Roqueta en el laboratori de la clínica Bofill.

J.M. BARTOMEU

La recepció del centre de Ferran Agulló.

J.M.BARTOMEU

Maquinària de tecnologiaavançada a la clínica Bofill.


PUBLICITAT

Què és exactament Actua?Som una unitat que tracta les le-

sions de l’aparell locomotor. Alcomençament érem un grup detraumatòlegs que vàrem assumirel servei de la que aleshores era laclínica «la Aliança», ara ClínicaQuirúrgica Onyar. La idea era ja lad’un servei que integrés el màximpossible de subespecialitats de latraumatologia, per tractar tot tipusde lesions, de les més senzilles a lesmés complexes, incloent-hi totauna sèrie de tractaments que no te-nen res a veure amb la cirurgia,com són la rehabilitació, osteopa-tia, acupuntura etc. Hem aconse-guit tenir un equip en el qual hi tre-ballen professionals de totesaquestes especialitats per poderdonar un tractament al més globalpossible i així obtenir la recupe-ració més ràpida dels nostres pa-cients.

I quins serveis tenen? Tenim sis fisioterapeutes, dos

massatgistes, dos osteopates, unaacupuntora, dos podòlegs, unadietista, dos metges de medicinaesportiva, i un tècnic ortopèdic perfer pròtesi o aparells ortopèdics.Disposem d’una cambra hiper-bàrica i una unitat de valoració mè-dica, i, per descomptat, un equipde cirurgians per fer totes les ope-racions de la nostra especialitat.

I les intervencions quirúrgi-ques, són complicades?

Doncs hi ha de tot; des d’ope-racions molt senzilles que es po-dran resoldre en escassos deu mi-nuts fins a operacions molt com-plicades que tal vegada requerei-xin la intervenció de dos o tres ci-rurgians durant un període dequatre o cinc hores com poden sercirurgies complicades d’esquena,recanvis de pròtesi, etc.

El tipus de lesions més fre-

qüents quines són?Al nostre centre intervenim

cada any mitjançant l’artroscòpiaunes dues-centes lesions de me-niscs o problemes degeneratius del’articulació del genoll. Dins delcamp de la medicina esportivatractem aproximadament unes lesions de lligament encreuatanterior, fem també molta cirurgiad’espatlla, unes cada any, prò-tesi de genoll, de maluc, d’espatlla,cirurgia del peu, etc. Aproxima-

dament, però, el del que femsón lesions derivades de la pràcticaesportiva.

Però una persona que no siguiesportista pot ser atesa també?

Sí, és clar. Cada metge de l’equips’especialitza en un tema concret:un fa la cirurgia de la mà, un altrede l’esquena, un altre del peu, etc.En una especialitat tan diversacom la nostra és molt difícil per aun sol professional poder arribara tots els camps. Les corves d’a-

prenentatge són llargues i semprees fa millor una tècnica que exer-cites molt que una que fas de tanten tant.

De les lesions d’abans dels fut-bolistes amb les d’ara, què hacanviat?

Els nens comencen a jugar moltaviat i arriben a una edat adultaamb lesions que arrosseguen desde petits. L’avantatge que hi ha araés que la preparació física i l’ali-mentació és bona, cosa que nopassava abans, la competitivitat,però, i l’alt nivell de tots els juga-dors, fa que hi hagi lesions ennens molt petits. Totes les com-peticions ara tenen un nivells moltbons i això és nota. Moltes lesionsde lligament creuat anterior, sónuna plaga en el futbol.

Quina és la lesió més greu quees pot donar en un esportista?

Les més greus sobretot en elsfutbolistes podríem considerar lesde genoll, també són greus lesfractures de fèmur o les de tíbia,malgrat això les lesions complexesde genoll, amb afectació de diver-sos lligaments, de meniscos, etc.són les que deixen el futur de l’es-portista més penjat i les que fanabandonar més vegades l’exercicide la professió. Són lesions que ne-cessiten una recuperació moltllarga, i que poden fer minvar lesexpectatives del jugador.

I tot això es pot tractar dins delcomplex Actua?

Sí. Estem parlant d’una cirur-gia molt tecnificada, avui en dia,gracies a les noves tècniques i aldomini de l’artroscòpia es fan a tra-vés d’una cirurgia indirecta, estemtreballant dins de l’articulació i laimatge ens la dóna una càmera deTV introduïda dins. Així veiem icontrolem el que s’està fent a dinsde la juntura. Amb un instrumen-tal dissenyat per aquesta tasca

podem realitzar pràcticament to-tes les intervencions articulars,reparació de lesions meniscals i delligaments, transplantaments decartílag, etc.

El pacient ja no ha de tenirpor com abans?

No. Ara les anestèsies són moltsegures. Moltes d’aquestes inter-vencions es fan amb anestèsiaepidural i el pacient pot veure almonitor de televisió la intervencióque se li està fent i pot comentaramb el cirurgià els detalls. Cada ve-gada es realitzen més cirurgiesambulatòries. S’operen al matí i elmateix dia poden anar a dormir acasa seva. És molt bo perquè des-mitifica el tema d’allò que t’opereni has d’estar dies a la clínica. Aixòencara angoixa més la gent. Aquestfet psicològic ajuda molt.

En resum, que tot ha milloratmolt en l’aspecte quirurgico-traumatològic?

La tècnica ha millorat molt. Elque estem intentant és fer unafeina al més compacta possible;que qualsevol patologia es puguitractar de la forma més correctaper al professional més preparatper portar-ho a terme.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Josep M. Centenera CenteneraCirurgià especialista en Ortopèdia i Traumatologia . Va néixer a Soses (Lleida) a l’any 1956. Va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelonafins 1980, especialitzant-se posteriorment en cirurgia ortopèdica i traumatologia. Va fer l’especialitat a la Mútua Asepeyo a Barcelona. Ha estat 4 anys al’hospital de Puigcerdà i 10 a l’hospital de Palamós. Des de fa 10 anys és el director mèdic del grup «Actua, Serveis Mèdics».

«Les lesions de lligament creuat anteriorsón una plaga en el món del futbol»

El doctor Josep Centenera, director mèdic d’Actua.

J.M. BARTOMEUGIRONA | JOSEP M. BARTOMEU

Urgències 24 hores(Clínica Quirúrgica Onyar)Cirurgia ortopèdicaMedicina de l’esportPodologia, ortopodologia

QuiropodologiaAcupuntura i HomeopatiaFactors de creixement

C/ Heroïnes Santa Bàrbara, 6Tel. 972 42 60 77

Cambra hiperbàricaRehabilitació esportivaReadaptació esportivaFisioteràpiaRevisions mèdiques

DietèticaUnitat valoració mèdicaQuiromassatges

C/ Joan Roca Pinet, 6Tel. 972 21 63 86

SERVEIS MÈDICSwww.eactua.com

«Tenim un equip decirurgians per realitzar totesles intervencions de lanostra especialitat»

«El cinquanta per cent delque fem són lesionsderivades de la pràcticaesportiva»

«Qualsevol tipus de lesió oproblema pot ser tractatpel professional mèdicmés adequat»

SALUT/PUBLIREPORTATGE

Façana del centre Actua a Girona.

J.M. BARTOMEU


INTEGRATS

ESPECIALITAT FACULTATIU ESPECIALITAT FACULTATIU SERVEIS CENTRALS

ALTRES ESPECIALITATS

Al·lèrgia DR. ALEJANDRO PARA MARTINEZ

Cardiologia DR. JOSEP Mª FRIGOLA MARCET

DRA. JULIA ROURE FERNANDEZ

DR. JOAN SALA MONTERP

Cirurgia Vascular DR. OMAR ANDRES NAVARRO

Cirurgia General DR. JOSEP ALAYRACH VILELLA

DR. NEZAR HAJ-YOUNES

DR. FERNANDO LOPEZ LANAO

DR. JORDI SIERRA CADILLACH

Cirurgia Pediàtrica DRA.MONTSERRAT ROS MIQUEL

Cirurgia Plàstica DR. MANEL ROMANI OLIVE

Clínica del Dolor DR. LEONARDO JARAMILLO CARRION

Dermatologia DR. ALBERT XIFRE SIMON

Dietista DRA.PILAR RODRIGUEZ PERPINYA

Digestiu DR. XAVIER BERTRAN HAEFFNER

DR. XAVIER BUSQUETS MASCORDA

DR. XAVIER PAMPLONA PORTERO

Electromiografia DR. ANTONI HERNANDEZ VIDAL

DRA. NURIA MASSO ORTIGOSA

Endocrinologia DR. JOAN TORRENT CAPDEVILA

Ergometria (Proves d'esforç) DR. XAVIER ALBERT BERTRAN

Ginecologia i Obstetricia DR. RAMON BRICS PASTOR

(GINEXX) DR. ANGEL ROCAS HUERTOS

Ginecologia DRA. NURIA HARO JORDA

DRA. Mª ROSA HUGUET MONTFULLEDA

DRA. ISABEL MORAL FUSTER

Hematologia DRA. Mª DEL MAR HERMOSILLA FERNANDEZ

DR. JOSEP Mª RONCERO VIDAL

Medicina General DR. FERRAN IRIARTE ROCA

DR. JERALD RINCON FLORES

DR. ALBERT TAVERA VILLALBA

DR. JOAN TURRO ROCA

Medicina Interna DR. JOAN TORRENT CAPDEVILA

DR. JOAN TURRO ROCA

Oftalmologia DRA. CARMEN AYATS PADROSA

(IOG) DR. JOAN TARRUS DE VEHI

DR. PHILIP TSIPLAKOS DECAVALI

Otorinolaringologia DR. JOSE ANTONIO LLANO CALVO

DR. MARC TOBED SECALL

Pediatria DR. SULIMAN ABU TAIR

DR. MANEL PRAT FIGUERAS

DR. JOAN TITUS BOHER

Pneumologia DR. JOAN ROLDAN SANCHEZ

Psiquiatria DRA. CONXITA VIDAL COLL

Reumatologia DR. RAMON VALLS GARCIA

Traumatologia DR. JOAN CASANOVA SELLARES

(ACTUA) DR. JOSEP Mª CENTENERA CENTENERA

DR. LLUIS GARCIA RAFANELL

DR. SALVADOR GELI BURGUE

DR. PATRICK JACOULET

DR. MARC TEY PONS

Unitat de Raquis DR. JOSE ANTONIO BECERRA FONTAL

Unitat de Flebologia DR. RAMON MASVIDAL CALPE

DR. ORIOL SALOMO FONOLL

Unitat Obesitat DRA. PILAR RODRIGUEZ PERPINYA

DR. JOAN TORRENT CAPDEVILA

Urologia DR. JOSEP COMET BATLLE

Acupuntura SRA. NURIA PUIG PUIGNAU

Fisioterapia Sòl pèlvic SRA. LOIDA BATALLE MARIN

Osteopatia SR. ARTURO CERDAN LOPEZ

SR. CARLES CENTENERA GARÇON

Podologia SR. JOSEP Mª CARNERO ELIAS

Revisions Mèdiques DRA. ANNA VILA FARRONI

DR. JOAN TURRO ROCA

Unitat de M.Estètica INDERMIA

Infermeria Esportiva SR. JUAN MANUEL HUERTA

(*) I altres col·laboradors associats

Anestèsia i Reanimació

Laboratori Anàlisis Clíniques

Unitat de Diagnòstic per la Imatge

- Radiologia Convencional

- Tac

- Ressonància Magnètica

- Ecografies

QUADRE MÈDIC CLÍNICA QUIRÚRGICA ONYAR


PUBLICITAT

SALUT


PUBLICITAT

SALUT

NOMÉSLES PERSONES

SUPEREN LA IMPORTÀNCIA DE LA TECNOLOGIA

LÀSER DERMATOLÒGIC

BOFILLTRACTAMENT AMB LÀSER DE TAQUES A LA PELL, COUPEROSI,

ANGIOMES, BERRUGUES, FOTODEPILACIÓ, FOTOENVELLIMENT FACIAL, CIRURGIA RECTAL LÀSER, etc.

VISITA INFORMATIVA GRATUÏTA

CLÍNICA BOFILL · Pare Claret, 20 · 17002 GIRONA · Tel. 972 41 04 04

Ronda Sant Antoni M. Claret, 20 - 17001 GironaTel. 972 20 43 50 - Fax 972 20 83 86

[email protected]

assistència sanitàr ia integral

CLÍNICA BOFILL


PUBLICITAT

SALUT

RRddaa.. PPaarree CCllaarreett,, 1155 ·· 1177000011 GGIIRROONNAA ·· TTeell .. 997722 2200 8877 8877LLaa vvoossttrraa bboottiiggaa aa IInntteerrnneett -- wwwwww..ggeenncciiaannaa..eess

OOsteopatiaNaturopatiaAcupunturaHomeopatia

Medic ina xinesaTractaments infant i ls

Flors de BachDiet ista

SALUT


PUBLICITAT

er a la població general, la feinad’un oftalmòleg s’associa al dia-gnòstic i tractament de dife-rents processos com poden ser

cataractes, glaucoma, patologies de la reti-na (diabètics, miopies importants, degene-ració macular asociada a l’edat, despreni-ments de la retina,...), patologies de la còr-nia, inflamacions i infeccions de l’ull (lesfreqüents conjuntivitis, per exemple), trau-matismes oculars (entrada d’un cos estranyo bé fer-se una ferida corneal), estrabismes,cirurgies de la miopia o el més frequent: re-visar unes ulleres.

De tal manera que podem parlar, dintred’un món cada vegada més especialitzat,d’un cirurgià de cataractes, un glaucomatò-leg, un retinòleg, un estrabòleg o un cirur-gia refractiu. Tots ells tracten patologiesque tenen un denominador comú: estanlocalitzades preferentment al globus ocular.

L’oculoplàstia és una subespecialitat din-tre de l’oftalmologia que s’ocupa de les ma-lalties derivades dels anexos de l’ull; és adir, tot allò que està situat dintre de la cavi-tat orbitària però fora del globus ocular: lesparpelles, l’òrbita pròpiament dita i l’aparelllacrimal.

Com a consequència, els seus puntsd’interès són els següents: la patologia pal-pebral, els problemes derivats de la via la-crimal, les malalties de l’òrbita, l’anoftàlmia(exèresi o extracció del globus ocular o detot el contigut orbitari i adaptació de pròte-sis oculars) i la cirurgia cosmètica palpe-bral. Es tracta d’una subespecialitat ambun component eminentment quirúrgic, en-cara que tenim malalties que no requeriranpassar pel quiròfan per una correcta cura-ció.

Juntament amb la cirurgia refractiva,han estat les dues últimes subespecialitatsa desenvolupar-se dintre de l’oftalmologia;en el cas de la cirurgia oculoplàstica i repa-radora ha estat gràcies a tres factors princi-pals: el millor coneixement de l’anatomiaorbitària per part de l’oftalmòleg, el fet d’es-tar habituat a practicar microcirurgia i pertant, treballar amb petites incisions; i perúltim, tenir sempre present que qualsevolcirurgia dels anexos oculars pot tenir una

repercusió sobre la superfície ocular (còr-nia i conjuntiva) i, per tant, pot afectar laqualitat visual del pacient.

El fet que l’òrbita tingui com a límitsprincipals la cavitat cranial, les fosses na-sals i les cavitats sinusals li dóna la peculia-ritat de poder afectar-se en el context demalalties extraorbitàries tan diverses comuna sinusitis, una extracció dentària o unaalteració vascular cerebral. En altres oca-sions serà un procès d’inici orbitari quepodrà progressar fora d’aquesta. Això im-plicarà que en ocasions el cirurgià oculo-plàstic hagi de treballar conjuntament ambaltres professionals com l’otorrinolaringò-leg, el neurocirurgià, el cirurgià maxil·lofa-cial o el cirurgià plàstic per tal d’aconseguirun adequat resultat anatòmic i funcional.

La patologia palpebral inclou el tracta-ment dels traumatismes palpebrals (lacera-cions d’espessor completa o parcial, feridesamb o sense pèrdua de substància), infec-cions (els coneguts mussols són un exem-ple), malposicions palpebrals (ptosi palpe-bral o parpella caiguda, retracció palpebralo parpella massa oberta, entropi o parpellaque es «fica cap a dintre», ectropi quan estàevertida cap a fora, el lagoftalmos o impos-

sibilitat de tancar completament l’ull –típicde les paràlisis facials–), patologia de lespestanyes, els blefarospasmes o els tumorspalpebrals, ja siguin benignes o malignes.

Dintre de la patologia orbitària destacal’orbitopatia associada a les tiroides (princi-palment per hipertiroidisme) i que clàssi-cament cursa amb exoftalmos o desplaça-ment del globus ocular cap endavant; lesfractures i els tumors són altres exemplesde malalties de l’òrbita.

Un dels motius de consulta més habitu-als a la consulta de l’oculoplàstic és el pa-cient amb epífora o llagrimeig; aquesta pa-tologia és cada vegada més prevalent a cau-sa que amb l’edat experimentem una este-nosi o estretament de la via lacrimal. El dia-gnòstic i el tractament de vegades pot serdifícil, ja que en moltes ocasions la causasol ser multifactorial i s’haurà d’individua-litzar segons el cas.

En algunes ocasions, tenim un pacientamb absència de visió (no percepció de lallum) no recuperable i l’ull és dolorós o béés estèticament inacceptable. En aquestscasos, podem eliminar el dolor i millorarl’estètica ocular del pacient mitjançant laimplantació i/o adaptació de pròtesis ocu-

lars.

Aspecte externPer últim i cada vegada més frequentment,ens visita el pacient que vol millorar l’as-pecte extern dels seus ulls: dermatocalàsia(o excés del plec de la pell palpebral), ptosipalpebral, bosses a parpelles inferiors o su-periors, arrugues perioculars, caiguda deles celles...

En aquests casos l’examen per un oftal-mòleg és important, atès que en molts ca-sos podem trobar-nos autèntics defectesfuncionals i no només estètics que podenpassar desapercebuts. Per això és bàsic feruna correcta avaluació de l’estat ocular(agudesa visual, funció lacrimal, motilitatocular, etc.) a fi d’evitar qualsevol repercus-sió sobre l’estat visual com a conseqüènciade la cirurgia, podent arribar en alguns ca-sos a contraindicar-la.

En resum, en cas de qualsevol procés pe-riocular, ja sigui funcional o cosmètic, tin-gui sempre present l’oftalmòleg especialistaen cirurgia oculoplàstica: probablement si-gui el metge que millor el pugui tractar.Perquè l’oftalmologia no és només «cosad’ulleres».

P

QUÈ ES L’OCULOPLÀSTIA?

DOCTOR, ESPECIALISTA EN GLAUCOMA IOCULOPLÀSTIA

Miguel Angel Arcediano

DIARI DE GIRONA

1

3 4

2

Entropi preoperatori. Entropio postoperatori. Carcinoma de parpella preoperatori.Carcinoma de parpella postoperatori.4

31 2�

Dr. E. Ayats Cataracta

Dra. T. Teixidor Oftalmologia Pediàtrica i Estrabismes

Dr. M. Arcediano Glaucoma i òrbita

Dr. F. Duch Cirurgia Refractiva amb làser

Dr. A. Jürgens Cirurgia Vies Llagrimals

Dra. O. Martínez Electrofisiologia i Neurooftalmologia

Dr. E. Ordoñez Oftalmologia General

Dr. M. Zapata Retina i diabetis ocular

Juli Garreta, 13, 2n pis - 17002 Girona Tel. 972 412 413Consultes Externes Clínica Girona www.oftalis.com URGÈNCIES 24 HORES


PUBLICITAT

SALUT


PUBLICITAT

SALUT

La farmàciapreparada per al futur

La recepta electrònica,una realitat a totes les farmàciesde les comarques gironines.

Ultònia, 13, 2n · 17002 Girona · Tel. 972 201 824

[email protected] · www.cofgi.com

Salut€¦ · pondre a emergències internes com ara els incendis, i assegurar la continuïtat de...

Documents

Transcript of Salut€¦ · pondre a emergències internes com ara els incendis, i assegurar la continuïtat de...