Històries del Prioratjocs florals celebrats a Reus. (11) A finals de juny de 1909, es va llicenciar...

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 1

Històries del Priorat

Especial Nadal 2016

Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida



Resum

Josep Maria Gich, pensador i home d’acció, dedicà part de la seva vida a lluitar, des de les seves idees, per un model de societat

més justa. Des de postures polítiques lligades al tradicionalisme durant la seva joventut, acabà intentant crear una mena de democràcia

cristiana durant els anys de la II República. El que segueix és una breu biografia d’un personatge que mereixeria un estudi molt profund.

Foto de portada: La Hormiga de Oro, 16.XII.1911, p.11



Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida

Josep Maria Gich era fill de Càndia Pi

Tost de Falset i d’Àngel Gich Rojals

de Tivissa. El matrimoni s’havia cele-

brat a Falset el 24 de maig de 1885.

(1) Tots dos eren joves, tenien 24

anys. Tanmateix, el 1887 Àngel va

enviduar possiblement arrel de com-

plicacions en el moment del part que

portaria al món al seu fill Josep Maria,

fet que va succeir a Tivissa el 15 de

novembre de 1887. (2)

Per cartes datades a Tivissa i

dirigides a Josep Maria Simó, propie-

tari de Porrera, sabem que Àngel li va

proposar matrimoni a na Matilde Pi

Tost, germana de la seva dona. Se-

gons explica, Matilde era “la única

persona que puede sustituirla sin el

mas minimo menoscabo en mi cora-

zon y al lado de mi hijo”. Tanmateix,

per raons que no explicita li diu al seu

amic que el matrimoni implicava can-

viar de residència i, després d’un pa-

rell d’intents fallits, acabà traslladant-

se a Bellmunt on treballà com a met-

ge de les mines i del poble. (3) Potser

la nova esposa no volia viure al ma-

teix lloc on havia viscut la seva ger-

mana. És possible que Josep Maria

es quedés per un temps a Tivissa

amb les seves tietes (Josefa i Sara) i

la seva àvia: a la rectificació del padró

de Bellmunt feta el 1889 i signada el

13 de gener de 1890 hi apareixen el

seu pare i la seva madrastra però ell

no. (4) Ara bé, al padró tancat a finals

de 1900 apareix empadronat a Bell-

munt juntament amb el seu pare, ma-

drastra, avi i tietes. (5) Segons un do-

cument que acompanya al padró,

s'havien donat de baixa a Tivissa en



data de 16 de febrer d'aquell any, la

qual cosa vol dir que en algun mo-

ment Àngel Gich i Matilde Pi havien

anat a viure a Tivissa perquè no apa-

reixen al cens de 1897.

Àngel Gich era un catòlic fervent

que féu donacions a l’església par-

roquial de Bellmunt per a poder

embellir-la i que fou vocal de la

comissió local de la Federación de

Asociaciones del Arzobispado de

Tarragona para la Acción y Defensa

Social. A més era subscriptor d’El Ra-

dical, publicació d’ideologia tradi-

cionalista. (6) Res d’estrany, per tant,

que un cop a Bellmunt acabés fent

amistat amb dos dels màxims re-

presentants del tradicionalisme a la

comarca, Frederic Escoda Sancho i

Miquel Sas Mor. Tots tres i la dona de

Frederic patiren un accident de carro

anant de Bellmunt al Molar, localitat

on residia Frederic Escoda. També

trobem als tres compartint alguna pro-

cessó per celebrar Santa Bàrbara

patrona dels miners. (7) D’altra banda

Àngel Gich escrivia articles a la

premsa mèdica com el Boletín del

Colegio de Médicos. (8)

Tot plegat ens permet afirmar que

Gich es va criar en una família molt

il·lustrada per als estàndards de l’è-

poca i que segurament va rebre una

educació basada en els valors més

tradicionals de l’església catòlica. Ara

bé, d’altra banda va passar la seva

infantesa a Bellmunt on va conèixer,

encara que potser només fos d’oïdes,

els treballs de les mines i els seus

perills, els conflictes que s’hi van

desenvolupar, les noves organitza-

cions amb què s’intentaven dotar els

treballadors... (9) I potser aquest co-

neixement va fer créixer en ell la con-

vicció que l’Església havia d’actuar

conforme a les directrius de la Rerum

Novarum i aprofundir en la seva ves-

sant social.

Per un parell de notícies en què

s’informa que rebé diversos premis,

sabem que començà els estudis de

batxillerat a l’institut de Reus el curs

1899-1900 on va coincidir amb Magí



Isern. (10) Res més sabem d’aquells

anys d’infantesa i joventut tret de que

al 1906 va guanyar un premi a uns

jocs florals celebrats a Reus. (11)

A finals de juny de 1909, es va

llicenciar en Dret i Ciències Socials

per la Universitat de Barcelona amb

qualificació d’excel·lent i el febrer de

1917 era admès com a acadèmic a

l'Acadèmia de Jurisprudència i Legis-

lació. Dos mesos més tard obtenia,

també amb un excel·lent, el doctorat

en dret que havia realitzat a Madrid.

(12) Paral·lelament va estudiar al

conservatori amb el piano com a ins-

trument. “Era un apassionat de la mú-

sica; de jove anava al cinquè pis del

Liceu i seguia les representacions

amb la partitura a la mà.” (13)

A finals de 1912 va opositar a la

càtedra de Dret Administratiu Es-

panyol de l’Escola de Funcionaris de

l’Administració acabada de crear per

la Diputació Provincial de Barcelona.

Ignorem el resultat que obtingué,

potser negatiu perquè el marc de

1914 obtingué la plaça de professor

interí de la Facultat de Dret, “a pro-

puesta del claustro de la misma”. (14)

Ara bé, com al 1915 el trobem impar-

tint l’assignatura de Justícia Municipal

al segon curs de l’esmentada escola,

és possible que aprovés les oposi-

cions i compaginés ambdues feines.

(15) Allò cert és que al 1920, en una

notícia referent a un congrés peni-

tenciari que es va celebrar, hi figura

inscrit com a catedràtic de l’escola.

(16) La institució docent fou suprimida

per la Mancomunitat domesticada

que va imposar Primo a inicis de

1924 i recuperada a la fi de la Dicta-

dura del general reiniciant les classes

el curs 1930-31. (17)

A més de la seva feina de professor

també exercí com a advocat en di-

versos casos i per una notícia de

1924 sabem que havia obtingut una

plaça de notari a les Borges Blan-

ques; plaça de la qual sol·licità una

excedència de dos anys a finals de

1923. (18) De fet, no exercí l’ofici de

notari “fins que, per antiguitat, li



correspongué la plaça de Barcelona

on feia d’advocat.” (19)

Amb els antecedents paterns ja

mencionats res té d’estrany que la

primera militància política coneguda

de Gich fos en el camp del tradi-

cionalisme. A Barcelona, mentre estu-

diava, vivia a dispesa en la mateixa

casa que s’allotjava, entre d’altres,

Lluís Vila y d'Abadal que estava cur-

sant la carrera de medicina. (20) Amb

Vila y d’Abadal, que era carlí com el

seu pare, i d’altres, van fundar l'Agru-

pació Escolar Tradicionalista de la

qual al 1911 Gich n'era president, càr-

rec que deixà l’octubre d’aquell any.

Poc després el nomenaren president

honorari. Possiblement com a tal, in-

tervingué en la festa inaugural del

curs 1911-12 al local del Cercle Tradi-

cionalista de Barcelona. (21)

Durant la seva militància tradicio-

nalista intervingué en diversos mí-

tings. Segons es desprèn de les infor-

macions aparegudes a la premsa, de-

via tenir una oratòria brillant ja

Inauguració requeté Jaumista de Tarragona. Font: La Hormiga de Oro, 30.VIII.1913, p.9.



que al 1912, durant la inauguració ofi-

cial del requetè jaumista de Tarrago-

na, “[…] tuvo pendiente de su pala-

bra al auditorio durante hora y me-

dia.” (22)

Tanmateix, fos perquè se'ls va

censurar la tendència catalanista de

l'agrupació escolar, fos, com en el cas

de Vila y d’Abadal, per “la posició in-

transigent i germanòfila dels carlins”

durant la I Guerra Mundial, (23) la

qüestió es que es donà de baixa de

l'entitat que havia ajudat a crear. I al

cap d'un temps apareix vinculat al ca-

talanisme. El maig de 1918, el trobem

en una diada nacionalista a Alforja, el

juny del mateix any convocant a un

homenatge al Marquès de Vilanova i

la Geltrú... (24)

Sembla que durant uns anys va

viure a cavall entre Barcelona i el

Priorat perquè, mentre participava en

actes a Barcelona, apareixia molt

lligat a la vida política prioratina i

tarragonina. Així, el 1922 fou membre

de la Junta Directiiva de la Joventut

Nacionalista de la Lliga de Barcelona.

D’altra banda, el 20 d'a-gost de 1922

prengué part a Falset en la inau-

guració del Centre Nacio-nalista, ma-

nifestant en el seu parlament la vo-

luntat de fer extensiva la seva acció,

la del Centre, a tot el Priorat, malgrat

que la comarca estigués esquar-

terada per divisions electorals, tasca

que pel que sembla tenia encoma-

nada. (25) A més, a l’acte de procla-

mació d’Eduard Recasens com a can-

didat a diputat al Parlament de Ma-

drid, parlà en nom de l’esmentat cen-

tre i en portà, amb d’altres, la re-

presentació. També prengué part ac-

tiva en la festa del Pomells de Jo-

ventut de Falset el maig d’aquell any.

(26) I, finalment, a principis de juny de

1923 la Lliga el proclamà candidat a

diputat de la Diputació de Tarragona

per la circumscripció de Falset-Gan-

desa. La premsa nacionalista s’afa-

nyà a pronosticar el seu triomf que el

convertiria en “el primer diputat regio-

nalista que representi aquelles co-

marques a la Mancomunitat de Cata-

lunya”, tot oblidant l’escó obtingut per



Josep Anguera Bassedes el 1911 en

una candidatura que va rebre el

suport dels republicans federals i

dintre de la qual Anguera fou el

candidat més votat. (27) Completaven

la candidatura en què va prendre part

Gich, Josep Compte Juncosa, liberal,

i Daniel Serres, tradicionalista. Evi-

dentment, es tractava d'una candi-

datura de les forces d'ordre. (28)

Es possible que, durant aquests

anys en què tingué una presència

més continuada al Priorat, fos quan

conegués la que seria la seva segona

dona, na Mercè Castellví, germana

d’Ignasi Castellví Jonullà, guiametà i

catalanista, amb la qual es va casar

el 24 de setembre de 1923 als Guia-

mets. (29)

I fou escollit. La Diputació es va

constituir a començaments d'agost

triant Àngel Guasch com a president i

Daniel Serres com a vicepresident.

Josep Maria Gich i Salvador Palau fo-

ren elegits secretaris. (30) A finals

d’aquell mes seria nomenat president

de la comissió d’hisenda de la Man-

comunitat i a principis d’octubre

entraria a formar part del consell de

pedagogia. (31)

Ara bé, el cop d’estat de Primo de

Rivera i la repressió que va inaugurar

van acabar arribant a la Mancomu-

nitat: a principis de gener de 1924 els

diputats elegits foren substituïts per

altres nomenats a dit que van dedi-

car-se durant uns mesos (fins que fou

dissolta finalment al març de 1925) a

desfer part de l’obra feta per la ins-

titució, com per exemple l’escola de

funcionaris, suprimida a mitjans de

març. (32) El juliol de 1924 Gich, jun-

tament amb d’altres, van presentar

recurs contra aquest tancament. (33)

Poques notícies seves tenim del

període de la dictadura i la gran

majoria fan referència a la seva

militància en el catolicisme social. Ja

al 1909 (34) era membre d’Acción

Social Popular, entitat creada al 1907

pel jesuïta Gabriel Palau, “una obra

de apostolado social que a través de



charlas, conferencias, cursos, leccio-

nes y seminarios, acompañados por

la publicación de libros, folletos, semi-

narios […] representaba algo así co-

mo una verdadera oficina de prensa y

comunicación del catolicismo social

militante de aquella época”. (35)

L’entitat, de la junta de la qual en va

formar part en moltes ocasions, (36)

era un element cabdal de l’entramat

de societats amb les que l’anomenat

catolicisme social pretenia, bastant en

va, allunyar els obrers de la influència

de les idees socialistes i anarquistes

tot oferint-los una alternativa. En l’o-

casió esmentada el trobem juntament

al P. Palau pronunciant una xerrada

que versava sobre les virtuts de l’es-

talvi i l’obra social que estava rea-

litzant la Caixa de Pensions, entitat

creada l’abril de 1904. Res d’estrany

el contingut de la xerrada ja que el

catolicisme social posava l’accent en

l’estalvi com una de les maneres d’a-

conseguir l’harmonia social, acabant

amb la misèria que patia el prole-

tariat, i d’integrar en el sistema bur-

gès “el màxim nombre de la població

obrera.”(37) Moltes foren les interven-

cions de Gich en actes organitzats

per promocionar l’estalvi i el 1921 fou

nomenat conseller de la Caixa. (38)

L’Acción Social Popular fou dissolta

el 1916 (la independència de la jerar-

quia de què gaudia l’entitat no agra-

dava gaire), en un episodi en què es

va escnecificar les diferències entre

els catòlics, i el 28 de gener de 1917

es creava Acción Popular que venia a

seguir l’obra de l’anterior però “bajo

estricta dirección diocesana”. (39) En

la nova entitat Gich també desenvo-

lupà càrrecs a la junta, fins arribar a

ser-ne el president el 1923. (40) Tam-

bé fou president del Centre Catòlic

Obrer de Sant Vicent de Paül. (41)

Des de la vessant del catolicisme

social participà en la difusió dels a-

vantatges del cooperativisme. Fou

així com prengué part en mítings de

la Federació Agrícola de l’Ebre, entitat

que agrupava sindicats de filiació ca-

tòlica, en congressos de cooperatives

(42) i, el 1928, ocupà el càrrec de



vicepresident de la Unió de Sindicats

Agrícoles Catòlics, acabada de crear

sota la iniciativa del cardenal Primat

d’Espanya. (43)

Home d’una capacitat de treball que

se’ns representa inesgotable, Gich

també actuà des de la vessant pe-

riodística. Va publicar una gran quan-

titat d’articles, molts d’ells a la premsa

catòlica (44) i al 1919 era director d’El

Social, òrgan de l’Acció Social Popu-

lar i, posteriorment a la seva dis-

solució ja comentada, de l’Acció Po-

pular. (45) També fou director de la

revista Catalunya Social que es va

publicar entre el 30 d’abril de 1921 i el

18 de juliol de 1936. (46) Al 1931 fou

designat president de la Comissió de

Premsa de la Junta Diocesana d'Ac-

ció Catòlica. (47) També va publicar

llibres relacionats amb la seva

activitat professional (El evolucio-

nismo jurídico) o amb la seva activitat

social (Ideas sociales de Balmes)...

Amb l’adveniment de la II República

Gich va tornar a l’activitat política i es

presentà per la Lliga encapçalant la

llista de la Candidatura Autonomista

Republicana a la demarcació de

Tarragona a les eleccions a corts

constituents de juny de 1931. (48)

Tanmateix, la llista fou esborrada,

segons les pròpies paraules de La

Veu de Tarragona, per “l’onada revo-

lucionària, de sentit francament es-

querrista”. (49) La candidatura d’ERC

va aconseguir el ple obtenint l’elecció

dels 5 candidats (Marcelí Domingo el

més votat obtingué més de 67.000) i

la del Partit Radical (lerrouxistes) els

2 de les minories (amb més de

20.000). La de la Lliga es mogué en-

tre uns 13.000 i uns 7.000 vots. (50)

La desfeta no el desanimà i pocs

mesos després el trobem fent cam-

panya a favor de l’Estatut d’Autono-

mia, en contra dels articles de la

constitució, que s’estava elaborant, i

que posaven en qüestió el paper que

l’Església havia desenvolupat fins

aquell moment... (51)

Foren anys d’i-tensa activitat

perquè també participà, a Madrid i



amb el Grupo de la Demo-cracia

Cristina, en xerrades, reunions, ela-

boració de manifestos... I ho va fer al

costat de primeres espases del ca-

tolicisme social més progressista com

Maximiliano Arboleya i Severino Az-

nar. (52) Però no abandonà la vida

política catalana i l’abril del 1934 fou

nomenat membre del consell directiu

de la comissió de política social de la

Lliga i el 1935, després dels fets d’oc-

tubre de 1934, vicepresident del Con-

sell de Treball de la Generalitat. (53)

Tota aquesta activitat el convertí en

víctima més que segura de la vio-

lència revolucionària de l’estiu-tardor

del 1936. I, amenaçat de mort a Fal-

set, va decidir amagar-se en una

casa de dispesa que el va acollir i

Candidatura de la Lliga a les eleccions de 1931.

Font: La Veu de Tarragona, 23.VI.1931.



desfer-se’n de tota la seva docu-

mentació, alhora que feien córrer la

brama de que se n’havia anat a

l’estranger. (54) Allí, amb un alemany

que estudiava medicina i que havia

acudit a la Ciutat Comtal fugint dels

nazis, va aprendre alemany i… va

perdre 30 kg. Casa seva va servir

d’allotjament per a la seva germana i

els seus nebots: el seu cunyat, Enric

Macip Sas, havia estat assassinat el

28 de juliol de 1936, i la seva casa

confiscada.

En acabar la guerra va poder sortir

de l’amagatall per a trobar-se amb un

país que s’havia convertit en una im-

mensa gàbia i amb un poder que el

castigà i marginà per la seva mili-

Cartell anunciant un acte amb participació de Josep Maria Gich. 1933.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Gich_i_Pi

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Gich_i_Pi

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Gich_i_Pi



ància catalanista. Gich va patir, per

tant i com tants d’altres, la persecució

per part dels dos bàndols. Només l’a-

mistat d’una persona que va fer

recordar i emfatitzar la seva militància

en el camp del tradicionalisme li va

permetre tornar a ocupar el seu càr-

rec de conseller de la Caixa de Pen-

sions, entitat a la qual li dedicà tots

els seus esforços en aquells anys de

foscor.

Evidentment, després de la guerra

no hi havia espai polític per a

persones com Gich i es va recloure

en la seva feina com a notari i com a

conseller de la Caixa, entitat en la

qual arribà a ocupar la vicepresi-

dència segona. (55) Totes les notícies

que tenim sobre ell en aquest període

de la seva vida tenen relació amb la

seva activitat com a directiu de l’en-

titat. De resultes d’aquesta feina,

aconseguí que la Caixa, que no obria

biblioteques en poblacions amb pocs

habitants, en creés una a Falset.

Gich va morir el 2 de gener de 1957

als 69 anys víctima d’un càncer que

feia poc que se li havia diagnosticat.

Al seu enterrament hi va acudir la

plana major de la Caixa de Pensions i

autoritats diverses, inclosos el rector i

l’alcalde de Falset. El 14 de juliol d’a-

quell any, a la sala de la biblioteca

que havia ajudat a crear, l’ajuntament

de Falset li va retre homenatge jun-

tament amb els principals directius de

la Caixa de Pensions. A partir d’aquell

dia, la biblioteca de la Plaça de la

Quartera va portar el seu nom. (56)



(1) AHAT, Parròquia de Santa Maria, Falset.

Llibre de Matrimonis 1867-1887. El pare

d’Àngel, Josep Gich Marrull, era natural de

Torruella de Montgrí (Girona) i s’havia casat

amb Gertrudis Rojals, de Tivissa, localitat on

devia anar a raure en l’exercici de la seva

professió, la de cirurgià. Na Gertrudis era

mestra i tenia plaça a la localitat de Tivissa.

Diario de Comercio, 28.XII.1901, p.2.

(2) Entrevista a Mercè Macip Gich i Núria

Gavaldà Macip, Tarragona, 4.II.2015. ACPR,

Fons Ca l’Amorós, Correspondència, Àngel

Gich, Tivissa, 28.IV.1888. Josep Maria Simó

Juncosa, Porrera.

(3) Sobre el trasllat: ACPR, Fons Ca l’Amo-

rós, Correspondència, Àngel Gich, Tivissa,

28.VIII.1889, Josep Maria Simó Juncosa,

Porrera. Sobre el càrrec: Catalunya Nova,

30.IV.1911, p.3.

(4) ACPR, Fons Ajuntament de Bellmunt,

Rectificació padró 1889.

(5) ACPR, Fons Ajuntament de Bellmunt,

Padró 1900.

(6) Sobre subscripció: El Radical, núm. 45,

9.XI.1912, p.2. Sobre donacions: AHAT,

Parròquia de Bellmunt. Llibre de Matrimonis

(1850-1913), capsa 2, lligall 7, p.89; capsa

3, lligall 13. Sobre càrrec: Boletín de la Fe-

deración de Asociaciones del Arzobispado

de Tarragona para la Acción y Defensa,

núm. 14, p.108. Sobre la federació: AUDÍ

FERRER, PERE. Cooperativistes, anarquistes

i capellans al Priorat (1910-1923). Torroja-

Falset: Centre Cultural i Recreatiu La Unió

de Torroja del Priorat-Arxiu Comarcal del

Priorat, 2010. pp.367-384.

(7) Diario de Comercio, 22.V.1903, p.2 (acci-

dent); 10.XII.1903, p.3 (processó).

(8) Diario de Comercio, 21.II.1906, p.2;

4.XII.1906, p.2.

(9) Per una ràpida visió que no pretèn ser

exhaustiva sobre aquestes qüestions vegeu:

AUDÍ, PERE. Op. Cit., pp.62-64 (accidents),

pp.167-174 (primers conflictes).

(10) Lo Somatent, 17.VI.1900, p.3; 17.VI.

1902, p.2.

(11) Diario de Tarragona, 18.VII.1906, p.2.

(12) Entrevista a Josep Maria Macip Gich,

Barcelona, 14.I.2015. La Vanguardia, 24.VI.

1909, p.5; 17.II.1911, p.5. Catalunya Nova,

30.IV.1911, p.3.


Barcelona, 14.I.2015.

(14) La Vanguardia, 12.XII.1912, p.3; 29.III.

1914, p.4.

Notes



(15) La Veu de Tarragona, 12.IX.1915, p.2.

(16) La Vanguardia, 26.III.1920, p.5.

(17) La Vanguardia, 21.III.1924, p.6; 16.IX.

1930, p.9.

(18) Un exemple de la seva actuació com a

advocat: La Veu de Tarragona, 12.IV.1914,

p.2. Sobre l’excedència: La Vanguardia,

31.I.1924, p.16.





(21) El Radical, 29.VII.1911, p. 3; 21.X.1911,

p.3; 28.X.1911, p. 3.

(22) El Radical, 13.I.1912, p. 1-2. Un altre

exemple de participació en un míting carlí:

La Cruz, 15.XII.1911, p.2. A la foto que

acompanya el text Gich és el primer per la

dreta.

(23) RAGUER I SUÑER, H. La Unió Demo-

cràtica de Catalunya i el seu temps

(1931-1939). Publicacions de l’Abadia de

Montserrat, 1976, p.94. Com és ben sabut,

d’Abadal fou un dels fundadors d’Unió De-

mocràtica de Catalunya. Prèviament havia

militat a Acció Catalana.

(24) La Veu de Tarragona, 26.V.1918, p.1;

16.VI.1818, p.1.

(25) Sobre la pertinença a la Junta de les

joventuts de la Lliga, La Cruz, 14.VII.1922,

p.1. Sobre l’acte a Falset: Priorat, 15.VIII.

1922, p7; 1.IX.1922, p.6. La Veu de Tarra-

gona, 26.VIII.1922, p.3.

(26) La Veu de Tarragona, 1.IV.1923, p.2;

Priorat, 19.V.1923, p.3.

(27) La Veu de Tarragona, 2.VI.1923, p.3.

Sobre la figura d’Anguera Bassedes: AUDÍ,

PERE. “Diputats provincials prioratins durant

la Restauració” a Bolduc. Butlletí Cultural

Informatiu de l’Arxiu General de la Diputació

de Tarragona. Tarragona: Diputació de Tar-

ragona, núm.12, pp.9-10.

(28) Priorat, 7.X.1923, p.6. AHDT, Fons Di-

putació, Llibres d'actes, 1.VIII.1923. Diario

de Tarragona, 3.VI.1923, p.1.

(29) Priorat, 7.X.1923, p.6. La primera dona,

na Concepció Magrinyà Compte, morí al

1918 als 26 anys: La Vanguardia, 18.I.1918,

p.3.

(30) La Veu de Tarragona, 4.VIII.1923, p.1;

El Camp de Tarragona, 9.VIII.1923, p.2.

(31) La Vanguardia, 1.IX.1923, p.3; 5.X.

1923, p.5.

(32) La Vanguardia, 13.I.1924, p.8.

(33) La Cruz, 9.VII.1924, p.3.

(34) La Vanguardia, 23.XI.1909, p.2.

(35) PAPANIKAS, DIMITRI PABLOS. La Iglesia

de la Raza. Tesi doctoral. Universidad Au-



tónoma de Madrid, 2012, p.99. Es pot des-

carregar a: https://repositorio.uam.es/.

(36) La Vanguardia, 10.VI.1911, p.3; 17.XI.

1912, p.4; 22.V.1915, p.3; 10.V.1916, p.4

(vicesecretari segon).

(37) BENGOECHEA, SOLEDAD. “El catolicisme

social a Catalunya” a Butlletí de la Societat

Catalana d’Estudis Històrics, volum 9. Bar-

celona, IEC,1998, p.131. El mateix Gich va

definir en un article les caixes com una

forma d’acció social

(38) Revista de Información Económica y

Financiera, 20.I.1957, p.1. Agraïm a Josep

Maria Macip Gich el fet d’haver-nos pro-

porcionat una fotocòpia de la publicació es-

mentada. Diario de Tarragona, 11.VII.1928,

p.4. És la primera referència que hem trobat

de Gich amb el càrrec de conseller. En

aquella ocasió signà amb el subdirector de

la Caixa i l’alcalde de Reus l’escriptura de

compra d’uns terrenys.

(39) PAPANIKAS, Op. Cit, p.104. El capítol de

la tesina dedicat a la tasca de Palau i a

explicar els motius de la seva marxa a

l’Argentina (pp.78-108) són molt interes-

sants per a entendre els problemes que cor-

secaven l’acció social catòlica a Espanya en

aquells anys.

(40) La Vanguardia, 29.I.1917, p.3 (membre

del consell tècnic); 28.XI.1923, p.8 (pre-

sident).

(41) La Vanguardia, 2.VII.1913, p.5.

(42) La Vanguardia, 28.XI.1913, p.3 . Un

exemple de vinculació amb la federació: La

Cruz, 30.V.1917, p.2. Sobre aquesta fede-

ració i la seva repercussió, escassa, al Prio-

rat: AUDÍ, Pere. Cooperativistes,... Op. Cit.,

pp.407-412. Pel que fa a la seva presència

a congressos: La Correspondencia de Es-

paña, 9.XII.1913, p.2.

(43) La Vanguardia, 29.III.1928, p.6.

(44) Citarem un parell d’exemples: La Cruz,

27.II.1910, p.1 (l’escola laica com a adver-

sari més directe del catolicisme); 6.VIII.

1910, p.1 (comentari d’un llibre).

(45) La Vanguardia, 15.II.1919, p.7.

(46) http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/

collection/catsocial/

(47) La Vanguardia, 25.VI.1931, p.13.

(48) Diario de Tarragona, 28.VI.1931, p.1;

La Veu de Tarragona, 23.VI.1931, p.1.

(49) La Veu de Tarragona, 30.VI.1931, p.1.

(50) Tarragona Federal, 30.VI.1931, p.1.

(51) Un exemple dels molts que podríem

presentar: La Veu de Tarragona, 14.XI.

1931, p.1.

(52) La Lectura Dominical, 4.VI.1932, p.8

(míting); 9.III.1935, pp.6-9 (conclusió d’un

manifest).

(53) La Vanguardia, 24.IV.1934, p.10;

https://repositorio.uam.es

https://repositorio.uam.es

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/catsocial/






27.XII.1935, p.20.

(54) Si no s’indica el contrari la font per a tot

el que segueix és: Entrevista a Josep Maria

Macip Gich, Barcelona, 14.I.2015. Pel que

sembla un antic pouer que li havia construït

un pou anava a executar-lo però, de sobte,

va recordar que l’Àngel Gich havia salvat el

seu pare que ben bé podria haver treballat a

les mines de Bellmunt (els pouers treba-

llaven sovint a les mines). I decidí deixar-ho

córrer. Això sí, li va enviar una carta on li re-

clamava diners a canvi d’oblidar definitiva-

ment la malpensada. Gich pagà i fugí de

Falset.

[55] Revista de Información Económica y

Financiera, 20.I.1957, p.1.

[56] Diario Español, 17.VII.1957, p.8.

Històries del Prioratjocs florals celebrats a Reus. (11) A finals de juny de 1909, es va llicenciar...

Documents

Transcript of Històries del Prioratjocs florals celebrats a Reus. (11) A finals de juny de 1909, es va llicenciar...