1

Benvolguts lectors,

Amb motiu dels premis St.Jordi celebrats al nostre institut, ens adrecem a

vosaltres per presentar-vos-els. Com tots sabeu cada any celebrem aquesta diada

organitzant diferents tipus d’activitats en les que els alumnes podem participar:

des de tallers de dansa, elaboració de trufes, educació de la veu... fins a d’altres

com el torneig de futbol o el multitudinari “karaoke”. Però, hem de dir que no hi

han participat gaires alumnes aquest any, sembla com si cada any interessessin a

menys gent, tot i l’esforç que molts hi posen per organitzar-ho. Potser és hora

que ens plantegem una pregunta: què podem fer per tal que això no passi?

Nosaltres tenim una proposta, i és que potser essent els alumnes qui

organitzessin i preparessin les activitats (gimcanes, jocs, tallers...) s’animarien

més a participar-hi.

Tot d’una i havent aclarit aquest punt, us presentem les diferents modalitats dels

nostres premis: poesia, prosa, dibuix i fotografia. Segons la seva edat, cada

estudiant competeix en primera categoria (1r i 2n ESO), segona categoria (3r i 4t

Eso) i, per últim, batxillerat i cicles formatius.

Aquest any ens va semblar una bona idea recollir totes les obres guanyadores,

que abans quedaven en l’anonimat, i algunes dades dels guanyadors perquè els

pugueu conèixer una mica millor.

Esperem que us agradi la nostra proposta i valoreu la dedicació i afecte que hi

hem posat tots els col·laboradors. Alumnes: Miguel Cordova, Diego Martín, Míriam Pernia i Paula Serrano. Professors: Toni Bagó i Mª Il·luminada Guitart.

2

El Jurat dels Premis de Sant Jordi 2006 Pere Box, Joan Fluvià, Fina Sans, Dino Montero, Anna de Castro i Àngels Alsina Ha atorgat els següents premis de les diferents modalitats i categories: POESIA 2n premi, II categoria Paula Serrano Reflexiones líricas 3r premi, II categoria Radka Svarcova Un ángel herido 2n premi, III categoria Emília Karabelnicova, Amor de neu PROSA 1r premi, II categoria Paula Serrano, Una persona més FOTOGRAFIA 1r premi, I categoria Diego Guerrero, Mafalda 3r premi, III categoria Míriam Pernia DIBUIX 1r premi, I categoria Slava Gounine 1r premi, II categoria Miguel Córdova 1r premi, III categoria Diego Martín

3

Els guanayadors . . . . . . . . . . Qui és? Miguel Córdova. Quin curs fas? 3r ESO A2. Quines són les teves aficions? M’agrada jugar a futbol ,a tennis, a l’ordinador i llegir. Per què vas participar als premis de Sant Jordi? Pel premi.

Quina és la teva opinió de Sant Jordi. És una oportunitat per fer activitats diferents. Què has escollit amb el val del premi? Memorias de una Geisha. Una caixa de colors. Una revista de videojocs. Un còmic de Mortadelo y Filemón.

. . . . . . . . . . . . Què li agrada? Un color: vermell. Una flor: lliri. Un llibre: Eragon. Una cançó: "Vuelvo a las Andadas" Un lloc: sota un salze.

Un esport: tennis. Un animal: lleó Un número: 5. Un menjar: arròs amb llet. Un viatge: a l’Amazones.

Miriam Pernia Alvarez 12 anys 1r ESO A2 Quines són les teves aficions? Cantar i escoltar música de tots tipus Per què has participat? Perquè m’interessen molt aquests concursos. Quina opinió tens sobre el Sant Jordi? Que ha estat bé. En què t’has gastat el premi? En material escolar. . . . . . . . . . . Què li agrada? Un color: Blau clar Una flor: Rosella Un viatge: París

Una cançó: "Rolly mon" Un lloc: Divo Un esport: Volei

Animal: Ponny Número: 28 Un menjar: Espaguetis.

Diego Martín Caldera 12 anys 1r ESO A2 Quines són les teves aficions?

4

M’agrada dibuixar, escoltar música, mirar la tele, etc. Per què has participat? Perquè m’agrada dibuixar i participar en concursos. Quina opinió tens sobre el Sant Jordi? Que està bé perquè és una bona ocasió per comprar llibres. En què t’has gastat premi? En un llibre pel meu pare i un altre per la meva mare.

. . . . . . . . . . Què li agrada? Un color: Negre Una flor: Tulipa Un llibre: Eragon Una cançó: "Gaia"

Un lloc: La muntanya Un esport: Futbol Un animal: Linx Un número: 17

Un menjar: Costelles de xai Un viatge: Nova York

Paula Serrano Chinchilla, 16 anys (4tA) Quines són les teves aficions? M’agrada molt la música, llegir (sobretot llibres que et fan reflexionar), m’agrada la poesia i els animals. Per què vas participar als premis Sant Jordi? Perquè solia participar-hi a l’escola i quan vaig entrar a l’institut i vaig veure que també n’organitzaven vaig decidir participar-hi. És una forma d’aconseguir que altres “avaluïn” treballs d’aquest caire. Quina és la teva opinió sobre Sant Jordi? Sant Jordi és una celebració que m’agrada bastant, encara que a l’institut no atrau a gaire gent. Potser és que no es promociona prou i que potser s’haurien de fer canvis per aconseguir-ho. Què has escollit amb el val del premi? Llibres: La conspiración del templo , Peter Harrys No sin mi hija, Betty Mahwoody i William Hoffer. Déjame que te cuente, Jorge Bucay . . . . . . . . . . Què li agrada? Un color: Blau Una flor: Rosa negra Un llibre: La historia interminable Una cançó: Sure know something, Kiss Un lloc: La terrassa de casa

Un esport: Tennis Un animal: Gos Un número: 2 Un menjar: Amanida Un viatge: Ciutat del Cap, Sud Àfrica

5

Obres premiades

POESIA 2n premi, II categoria Reflexiones líricas, Paula Serrano

ABUELO ¡Qué dolorosa se está haciendo tu pérdida! Ahora que te vas con el Divino Y más dolorosa es la vida Si te dejo en el camino. Angel venido del cielo, Que fuiste por la tierra apadrinado , Alma noble, y espíritu cansado; Mereces que Él te reciba Y guarde en gloria entre sus brazos. Transmitias siempre alegría.. Cada segundo te echaremos de menos, Para ellos fuiste Juan, Para nosotros, siempre abuelo. CAMINANDO POR LA NOCHE Caminando por la noche Soñé que me abrazabas Soñé que ya no estabas Donde anida el olvido. Caminando mi alma sola Con su perdida mirada, Imaginando que hablaba Susurrando, a tu oído; Imaginando que respiraba Tus palabras en sigilo, Y por tus brazos rodeada. Caminando una noche Bajo una manta estrellada Soñé que me perdía, Amor, por el camino. Caminando por la noche soñé contigo.

POR SI DECIDES VOLVER Añoro aquellas mañanas Las recuerdo como ayer Tú sentado en tu butaca: ¡”el rosal va a florecer”! A través de la ventana Un fugaz rayo de sol Iluminaba, arrugada, Cara radiante de amor. Añoro aquella alegría Por la mañana al entrar, Mañana de buen sábado ¡Cuánto tardas en llegar! Tras tu rostro muchos años De trabajo y soledad, Tras tu corazón de antaño No cabía la maldad. Añoro aquella butaca Donde solías leer, Que está ahora desocupada Por si decides volver. Añoro aquellas reuniones, ¡Tú las añoras también! Tras largas conversaciones, Una cómoda placidez. No logro poder sentarme Donde restabas ayer Sigue aún sin haber nadie, Por si decides volver. Añoro poder decirte Te quiero y siempre lo haré; No hay dolor aún más triste Que añorarte sin querer.

6

3r premi, II categoria Un ángel herido, Radka Svarcova Gastando sus últimas fuerzas en vuelo

Un ángel intenta subir, no caer.

Un ángel herido, caído del cielo.

No tiene un futuro en el que creer.

No grita, ni llora, ni sufre tampoco

Y sigue luchando, no quiere morir.

Y su corazón aunque ya esté roto,

Con sólo un recuerdo ya vuelve a latir.

El ángel amaba, el ángel quería,

A un sólo dios con su gran corazón

Oir esa voz era su alegría

Y una mirada su vida y razón.

El ángel creyó que amando podría

Hacer que el dios lo amara también

Y era muy fuerte el amor que sentía

Tan dulce y puro, como la miel.

El dios fue cruel y le dijo al ángel

Que un ser divino no sabe amar.

Y luego con un frío gesto de mano,

Las alas al ángel le hizo cortar.

El ángel intenta volver a su cielo

Pero ya no puede subir ni volar.

Y ya medio vivo se cae a la tierra

Y sólo susurra "yo puedo amar".

Se cierra su boca, sus alas desangran

Y sólo al cielo consigue mirar.

El ángel amó, pero todo fue en vano,

Porque un ser divino...no puede amar.

2n premi, III categoria Amor de neu, Emília Karabelnicova Mai vaig imaginar el que em passaria. Mirant els teus ulls clars me n’enamoraria. Sempre recordaré aquell somriure teu, temps que no oblidaré quan érem a la neu. No hi podré tornar, penso cada dia. M’hauré de conformar o seguir no podria. Si més no et torno a veure, vull que sàpigues bé que el teu amor vaig veure i sempre t’estimaré.

7

8

PROSA

1r premi, II categoria Una persona més, Paula Serrano

Fins i tot la persona més estressada i amoïnada s’hauria sentit relaxada i en pau. Observant, en la més immensa tranquil·litat, el mar i la ciutat des de la teulada, la Laia semblava haver-se aïllat del món. No era conscient de la pau que respirava, ni tan sols era conscient de la quantitat de coses que passaven pel seu cap en aquells moments. Només sentia, per primera vegada, ser una persona més en una ciutat i un món ple de gent. La Laia, una noia jove i encoratjada, sovint solia pujar a la teulada de casa seva, era l’únic lloc on aconseguia aïllar-se de la resta del món. Semblava contradictori, però aquell lloc obert a l’aire lliure, era l’únic indret on ella se sentia refugiada i protegida. Protegida de les crítiques, de les preocupacions, de qualsevol cosa que semblés perseguir-la. A més a més, era el millor lloc per reflexionar; la qual cosa va esdevenir imprescindible per a ella després de la seva última experiència. La Laia solia ser una persona creativa, riallera, alegre... Cap raó era suficientment important per capficar-s’hi massa. Va ser amb la mort del seu avi, amb el qual havia crescut i havia viscut al llarg de tota la seva vida, que les coses començaren a canviar. A poc a poc, la noia va començar a amoïnar-se cada vegada més per qualsevol cosa. Cada vegada se sentia més inquieta i infeliç, tristament enfonsada. Propiciada per les ganes d’oblidar aquella angoixa, la Laia decidí fer un viatge. El destí no era el més important, només volia deixar enrere el suplici sofert durant tot aquell temps. Un dels llocs que la Laia volia visitar des de feia temps era el Marroc, un lloc exòtic on segur que trobaria un munt de sensacions noves, encara que no tot seria com ella esperava. Tot i la seva joventut, la Laia viatjà sola encara que sense gaires complicacions. S’hostatjaria a un hostal petit anomenat “Ryad Mogador”, situat en Marrakech. No era un lloc gaire luxós ni tan sols acollidor, era com una mena d’habitació típica de les pel·lícules, amb parets de ciment amb la pintura esquerdada pel pas del temps i la humitat, tan sols amb un llit i una petita calaixera on guardar la roba . El primer dia, en arribar a la ciutat amb l’autobús, vell i ple de gent, la Laia va decidir anar caminant fins a l’hostal i després fer la migdiada per tal de recuperar-se del viatge. Havia estat un trajecte dur i necessitava descansar. Al carrer es flairava una olor distinta, estranya tot i que agradable a mitjà transcorrien els minuts. Els carrers estaven plens de gent i tothom semblava anar molt capficat en les seves coses com per fixar-se que hi havia una noia estrangera caminant entre ells. En arribar a l’hostal, la Laia s’expressà com va poder per demanar la clau de la seva habitació i hi pujà. Obrí la porta i s’estirà damunt el llit de cara al sostre. Es quedà uns minuts tombada i després col·locà la roba a la calaixera.

9

Descansà una estona i decidí sortir a conèixer la ciutat, no volia desaprofitar els tres dies que hi estaria. Mentre caminava pels carrers i avingudes no podia deixar de pensar en el seu avi, ell havia viatjat allà abans i li havia parlat molt sobre aquella cultura. Ella desitjava amb totes les seves forces que fos allà. Després de comprar algunes coses, que no sabia ben bé per a que servien, en un mercat al carrer; decidí tornar a l’hostal mentre menjava una mena d’entrepà de carn que havia comprat en una parada del mercat. De camí a l’hostal, un fred va recórrer el seu cos, es va sentir sola, enyorava el seu avi. Quan estava a punt d’obrir la porta d’entrada a l’hostal, va sentir un fort crit de dona, un crit esgarrifós que provenia de l’edifici del costat. Semblava que dues persones, un home i una dona, estiguessin discutint fortament. No entenia el que es deien, però el to que utilitzaven era molt violent. No volia pensar això, però estava pràcticament segura que l’home l’havia pegat. Es va començar a sentir espantada i ràpidament entrà cap a dins i pujà a la seva cambra. S’estirà al llit i tancà els ulls intentant oblidar allò succeït. L’endemà al matí no es llevà d’hora, el primer dia havia estat massa atrafegat i cansat a causa del viatge i es va adormir ràpidament. Al llevar-se la Laia començà a recordar els crits de la dona de l’altre pis i pensava que potser li hauria passat alguna cosa. Desitjava que no fos així. Baixà al bar de l’hostal i va prendre una aigua i alguna cosa de menjar. Quan va acabar es va dirigir a la parada d’autobús; volia visitar uns quants llocs on hi havia estat el seu avi. Ell havia parlat molt d’alguns barris on havia monuments realment preciosos; al seu avi li encantava aquella cultura ja que la seva àvia, que era de procedència marroquina, li havia explicat bastantes coses sobre aquell país durant el poc temps que va viure quan ell era petit. Va pujar a l’autobús i va pagar al conductor, el qual el va correspondre amb un cortès moviment de cap, en senyal d’agraïment. Tan sols mirant per la finestra s’adonava de per què el seu avi havia estat enamorat d’aquells carrers, aquelles places, aquella terra. En arribar al barri on hi havia una de les mesquites més impressionants dels voltants, va anar a visitar un munt de llocs, començant per aquesta. Després de la seva sortida va tornar a l’hostal. No tenia gaire gana però va decidir menjar alguna cosa abans de pujar a la cambra, per evitar que li vingués gana a mitja nit. Però, quan es dirigia a la seva habitació, des del passadís va tornar a sentir una forta discussió. Semblaven les mateixes veus del dia anterior, encara que potser la veu de la dona mostrava més temor. No va saber ben bé el perquè, però la Laia va sentir la necessitat de sortir al carrer per veure si podia fer alguna cosa, però va ser en va. Quan va sortir es va quedar mirant fixament a la finestra d’on provenien els crits i, de sobte, va veure la cara d’una dona àrab, de mitjana edat, molt bella, però espantada. El seu rostre estava cobert de blaus i ferides, una fredor li va recórrer tot el cos i es va quedar parada sense reaccionar, durant una estona, mirant la dona. En desaparèixer el rostre va tornar a recuperar-se i va entrar ràpidament a l’hostal, va intentar demanar ajuda a un home que treballava allà i que semblava l’amo, però aquest, que parlava una mica el francès, com la Laia, va dir-li que ell no hi podia fer pas res, això no era de la seva incumbència. La

noia, plena de ràbia a causa de la impotència que sentia en aquells moments, sortí i trucà al timbre d’algunes de les cases del bloc. Finalment una altra dona, també de mitjana edat, obrí la porta. Aquesta parlava una mica espanyol i s’adreçà a la Laia en castellà al veure que, desesperada, intentava fer-se entendre en aquest idioma. La noia li va explicar allò succeït i la senyora, en el mateix instant en què la Laia li ho explicà, la va fer callar posant-se un dit a la boca i emetent un sonor “shhh”. La dona li va dir que se n’anés, i que si no volia ficar-se en problemes deixés estar aquest afer. Tot seguit va tancar la porta mentre murmurava, amoïnada i nerviosa, alguna mena de retret en el seu idioma. Al llit, la Laia, es trobava més incòmoda que mai. No podia tancar els ulls, cada vegada que ho feia apareixia la imatge de la cara de la senyora a la finestra. No era pas culpa seva però se sentia molt malament per no haver-la ajudat. Encara ho sentia més per haver de marxar l’endemà. Però la son la va vèncer i, després d’algunes hores més, la noia es va adormir. Era l’últim dia, l’últim matí que la Laia estaria al Marroc. Va ficar la roba a la maleta, i gairebé li va ser quasi impossible de tancar-la per la quantitat de records que se’n portava. S’assegurà de no deixar-se res a l’habitació i baixà. Després d’acomiadar-se com va poder de l’amo de l’hostal, sortí al carrer i féu l’última ullada, nostàlgica, a la ciutat que tants records del seu avi li van portar i la qual ara deixava enrere. No va poder evitar dirigir la mirada cap a la finestra del bloc contigu. El viatge de tornada no se li va fer tant llarg com el primer, ja que va dormir una bona estona durant el vol a Barcelona. Per fi havia arribat, ja era a casa.... En aquests moments seia a la teulada de casa seva. Perduda en la immensitat de la ciutat que des d’allà contemplava, la Laia començà a pensar en aquell viatge. Ja feia un mes que havia tornat però els records de cada moment viscut encara seguien flotant per la seva ment. Tot el que li rondava pel cap no era agradable. Mentrestant, el sol l’escalfava i la seva mirada es perdia en l’horitzó. I és que, des d’aquell matí, no podia treure’s una idea del cap, una desagradable notícia llegida al diari aquell mateix dia: una dona àrab de mitjana edat havia estat violentament cremada amb àcid pel seu marit a Marrakech, Marroc. La Laia sabia que hi havia milions de dones en un lloc com aquest i que, tot i la gran injustícia que allò suposava, no havia de precipitar-se a pensar el que ella es temia. Però, una part d’ella no podia evitar de pensar en la dona de la finestra, mentre es resignava a acceptar que era impossible aturar totes les injustícies del món. Només era una persona més en el món.

10

FOTOGRAFIA 1r premi, I categoria Diego Guerrero, Mafalda

11

3r premi, III categoria Míriam Pernia

12

13

Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín Paula Serrano Radka Svarkova Emília Karabelnicova Paula Serrano Diego Guerrero Míriam Pernia Slava Gounine Miguel Córdova Diego Martín