Informe de Verema 2017 Finques de la Família Torres a ... · 1 Informe de Verema 2017 Finques de...

1

Informe de Verema 2017Finques de la Família Torres a Catalunya

2017 ha estat una anyada d’excel·lent qualitat. La maduració ha es-tat gradual i el raïm s’ha mantingut molt sa, així que l’hem pogut collir en el seu punt òptim de qualitat i maduresa i ha donat lloc a vins aromàtics que destacaran per la seva frescor i personalitat. Les temperatures durant la maduració (agost i setembre) s’han mode-rat en comparació amb les altes temperatures i onades de calor que estàvem tenint des del mes d’abril i que han fet avançar el cicle vege-tatiu de la planta. No ha estat un any fàcil, ja que, a més de la calor, hem tingut gelades a finals d’abril, calamarsa en algun cas, escassa fertilitat i sequera. És evident que estem patint les conseqüències di-rectes del canvi climàtic i haurem d’adaptar-nos any rere any per salvaguardar les collites. Tot això ha provocat que la collita d’aquest any hagi estat la més precoç que recordo, i també doblement curta, en dies i en producció.

Miquel Torres Maczassek a la finca del Castell de la Bleda, Penedès

Miguel Torres Maczassek5a generació Família Torres

2 Informe de Verema 2017 l Finques de la Família Torres a Catalunya

Penedès

La verema 2017 serà recordada per ser una de les més primerenques de la història. Al Penedès, tot i que les temperatures mitjanes del cicle vegetatiu han estat les habituals, sí que han estat especialment altes durant els me-sos de juny, juliol i part de l’agost. Això, unit al llarg període de sequera des de l’abril, ha provocat una baixada important del rendiment del 20-25% i un avançament de la maduració. Tot i així, aquesta anyada destaca pel bon estat sanitari del raïm, que ens ha permès collir-lo en el seu punt òptim de madu-resa i podem esperar vins de gran qualitat.

2017 ha estat una campanya marcada per les altes temperatures durant tot l’estiu. Després d’un hivern moderadament fred, el cicle vegetatiu ha començat amb certa antelació. El problema han estat les gelades del mes d’abril, amb la vinya en plena brotada, que han afectat sobretot les subzones d’Alts d’Ancosa i Costers del Montmell, on s’han produït pèrdues de fins al 90% en algunes vinyes.

En quant a pluviometria, l’hivern ha estat més plujós que l’any passat i això ha afavorit les reserves hídriques del sòl. Gràcies a això, i tot i que la primavera i l’estiu hagin estat notablement secs, el desenvolupament vegetatiu ha estat normal.

En general, ha estat una verema més curta que altres anys pel que fa a pro-ducció i ha durat menys dies, en contraposició a la de l’any passat, que va ser una de les més llargues dels últims anys. Les varietats més primerenques s’han avançat entre 10 i 15 dies de manera generalitzada, tant pel que fa a les varietats de cicle curt com les de cicle més llarg.

Hem inaugurat la verema al Penedès el 16 d’agost amb els primers moscatells de Frontignan i la chardonnay de les zones més càlides de la regió. Els primers negres no han arribat fins al 26 d’agost amb la varietat merlot de la finca de Pacs del Penedès, seguida d’alguns ull de llebre de la zona.

Hem finalitzat la verema amb alguns cabernet sauvignon de les zones de muntanya, que hem collit el 4 d’octubre –dues setmanes abans que l’any passat–, i amb la varietat ancestral moneu empeltada en vas al Castell de la Bleda, que hem veremat el 6 d’octubre.

Tant la moneu com la forcada, plantada a la finca de Fransola, són dues varie-tats ancestrals amb un gran potencial enològic. El consell regulador de la DO Penedès ha aprovat recentment la inclusió d’aquestes dues varietats. Hem suggerit també que s’estipuli que siguin plantades en vas i amb rendiments limitats, aspectes que es regularan properament.

“Aquesta verema, a més de ser de les més primerenques de la història i curta en dies i producció, destaca pel bon estat sanitari del raïm”

3Informe de Verema 2017 l Finques de la Família Torres a Catalunya

La verema ha transcorregut amb total normalitat gràcies a la falta de pluges durant tot el període de verema i també al bon estat sanitari del raïm i la bona maduració en quant a sucres.

Pel que fa a la qualitat dels vins, podem constatar que els blancs presenten una bona intensitat aromàtica i bon equilibri en boca amb molta frescor. Els negres tenen en general un gran nivell i també mostren bona intensitat aromàtica en nas i bona estructura en boca, amb tanins molt equilibrats.

Les nostres finques

Mas La Plana (subzona Turons de Vilafranca)

Hem iniciat la verema en aquesta finca, una de les més emblemàtiques de la nostra família, el 26 de setembre, pràcticament deu dies abans que l’any passat, amb una part de la parcel·la del Sivill Jove. Després d’una pausa de tres dies, hem continuat amb la resta de la parcel·la i l’anomenada Teula Jove, sense haver de fer més pauses ja que són molt homogènies.

L’estat del raïm ha estat immillorable, amb unes bones graduacions alco-hòliques i bona maduresa fenòlica, tot i que els rendiments han estat lleu-gerament inferiors als darrers anys.

Gràcies a la bona maduresa i sanitat del raïm, hem obtingut un vi d’intensi-tat colorant elevada i tanins molt rodons i suaus. En general, l’extracció de polifenols ha estat una mica més complicada que l’any passat i la maceració de pells lleugerament més curta que altres anys, per tal d’aconseguir lots més fins i elegants.

Verema de cabernet sauvignon a la finca Mas La Plana

Sòls d’origen al·luvial, de color marró groguenc, profunds i ben drenats amb capacitat de retenció d’aigua moderada. Formats per capes de graves, sorres i argiles intercalades..


Verema de moneu al Castell de la Bleda

Castell de la Bleda (subzona Turons de Vilafranca)

La finca del Castell de la Bleda, a prop de Mas La Plana, ha tingut aquest any un gran interès per a nosaltres ja que hi hem fet la primera verema de la moneu, la varietat autòctona ancestral que vam localitzar el 1998 a prop de Querol. La vam introduir de manera experimental el maig del 2016 mi-tjançant el mètode de sobre empelt aeri en dues parcel·les amb diferents sistemes de conducció, ceps en vas i en espatllera.

Aquest any hem dut a terme en aquesta finca una nova plantació de moneu per experimentar amb densitats de plantació més estretes (1,1 x 1) però haurem d’esperar fins d’aquí a uns anys per saber com influeix en la qualitat dels vins.

El 23 de setembre, començàvem la verema a la parcel·la en espatllera. L’estat del raïm ha estat satisfactori i ens ha permès obtenir una gradua-ció alcohòlica raonable, una maduració fenòlica bona i una acidesa ele-vada. El raïm ha estat seleccionat amb cura mitjançant taula de selecció i elaborada amb un règim de remuntats suaus respectant les pells del raïm fins a l’obtenció d’una bona intensitat colorant en equilibri amb els seus tanins.

Sens dubte serà un bon any per començar a avaluar com obtenir tot el po-tencial d’aquesta varietat, així com quin mètode d’elaboració és el més ade-quat. Hem acabat collint la vinya en vas el 6 d’octubre, fet que demostra la resistència d’aquesta varietat antiga a les altes temperatures i la seva capa-citat per adaptar-se millor al canvi climàtic.

Sòls argilosos calcaris, al·luvials, amb bona retenció d’aigua. És un tipus de sòl del Penedès desenvolupat a partir de materials fins del Plistocè (Quaternari).


Finca Les Arnes

Miquel Torres i Albert Escofet, responsable de les finques del Penedès, al Castell de la Bleda

Les Arnes (subzona Costers de l’Anoia)

A Les Arnes, on cultivem el raïm negre que destinem al vi Reserva Real, hem començat la verema el 16 de setembre amb la merlot (l’any passat la vam començar el 28 de setembre). La cabernet sauvignon l’hem collida el 22 de setembre, pràcticament vint dies abans que l’any passat, i l’endemà ens hem posat amb la cabernet franc.

Les vinyes es trobaven perfectament equilibrades pel que fa al vigor, tot i haver patit un fort cop de calor a l’estiu. Això ha fet que la collita s’avancés més de dues setmanes respecte a l’any passat.

Sòls desenvolupats a partir de pissarres del Silurià (Paleozoic), únics en tota la regió del Penedès, que es caracteritzen per ser poc profunds i pedregosos, de color fosc i amb un drenatge ràpid.


La varietat merlot ha estat la que més ha patit les elevades temperatures amb cert grau de dessecació, i l’hem hagut de seleccionar. Les tres varie-tats han presentat un excel·lent nivell de sanitat i un contingut polifenòlic alt i de fàcil extracció. Els vins presenten una gran qualitat gràcies a la bona maduració fenòlica i sobretot a la molt bona acidesa. Són vins inten-sos aromàticament parlant, que destaquen per la seva finesa i capacitat d’envelliment.

Fransola (subzona Alts d’Ancosa)

A Fransola, hem tingut un hivern fred i una primavera suau, interrompuda per les gelades de finals d’abril que han afectat gran part de la finca. L’estiu ha estat càlid i això ha fet avançar la maduració.

La verema s’ha iniciat el 7 de setembre amb la parcel·la La Creu de sauvig-non blanc per seguir amb Darrera Turó, dues de les grans parcel·les destin-ades al vi Fransola. Hem continuat amb Fons Palau i Els Balcons per acabar amb la parcel·la de Ca l’Andreu.

Tot i que ha estat un any marcat per temperatures elevades al final del cicle i poca precipitació durant l’estiu, el microclima d’aquesta finca i la bona ca-pacitat de retenció d’aigua dels seus sòls han afavorit una bona maduració del raïm i una excel·lent qualitat dels diferents lots de raïm. Els vins obtin-guts són molt equilibrats en general i tenen una gran intensitat aromàtica i molt bona acidesa en boca.

Als sòls i al clima d’aquesta finca s’ha adaptat molt bé la varietat ancestral blanca forcada, que té un potencial enològic molt interessant. Aquesta va-rietat té un raïm no gaire gran i gra petit, i es caracteritza per un cicle ve-getatiu llarg, una maduració tardana i un bon equilibri vegetatiu amb una producció mitjana.

Miquel Torres, a la vinya d’alta densitat de la varietat

ancestral forcada a la finca Fransola

Sòls argilo-calcaris profunds, de color vermellós, amb un drenatge moderat i una capacitat de retenció d’aigua alta. Formats a partir d’argiles de l’Eocè (Terciari).


Priorat

Al Priorat, l’anyada 2017 s’ha caracteritzat per una maduració precoç i una reducció important de la quantitat mitjana de producció.

A grans trets, la climatologia d’aquesta verema ha destacat per una sor-tida de l’hivern i un inici del cicle vegetatiu amb una pluviometria mitja-na abundant superior a la mitjana, però amb un final de cicle vegetatiu marcat per una primavera i un inici d’estiu extremadament calorós i sec.

Verema de vinyes velles a la finca Santuari de la Rosa, a Porrera

Hem collit el raïm el 28 de setembre, deu dies més d’hora que el 2016. Hem elaborat el vi al celler de microvinificacions després d’una selecció estricta per minimitzar l’heterogeneïtat de maduresa causada per la gelada. Els vins tenen aromes de fruita blanca madura, notes de fruita tropical i un punt especiades. L’entrada en boca és fresca i el pas per boca es caracteritza per una evolució amb finesa i una acidesa equilibrada.

Sòls desenvolupats a partir de pissarres del Carbonífer (Paleozoic), es caracteritzen per ser poc profunds, amb drenatge ràpid i una capacitat de retenció d’aigua baixa.


Això ha provocat que el final de creixement vegetatiu arribés gairebé una setmana abans del que és habitual i s’iniciés amb molta rapidesa el cicle de maduració.

Els mesos de juliol i agost han registrat temperatures, encara que altes, més properes a la mitjana dels últims anys. De tota manera, les altes temperatures habituals a la zona en aquesta època i la manca de pluges durant aquests mesos han fet que no es normalitzés el cicle de madura-ció i seguís uns dies avançat respecte a la mitjana. D’altra banda, la me-nor càrrega productiva dels ceps i aquestes condicions climatològiques han afavorit una qualitat sanitària del raïm excepcional.

Durant els primers dies de setembre, s’han registrat algunes petites pre-cipitacions seguides d’un període de vent sec procedent del nord i una baixada important de les temperatures, cosa que ha afavorit que s’alen-tís una mica el cicle de maduració, especialment a la zona de Porrera.

A la zona del Lloar - Bellmunt del Priorat i El Molar, que és la zona més càlida de la DOQ, s’ha arribat a finals d’agost amb la maduració de les va-rietats més prematures molt avançada i amb alguns primers símptomes de deshidratació de les baies. Això ha fet que es comencés la verema a finals d’agost amb la varietat syrah, uns 10 - 12 dies abans respecte a la mitjana dels últims 10 anys.

En general, podem parlar d’una qualitat sanitària de raïm molt bona i una correcta maduració ja que, tot i que s’avancés la maduració del raïm, els fulls han aguantat bé i no s’han assecat abans d’hora. Durant els pri-mers 15 dies de setembre, hem veremat les varietats syrah i garnatxa negra d’aquesta zona i la segona quinzena de setembre, la carinyena de vinyes joves. Entre el 2 i 5 d’octubre, hem collit els lots de carinyena de vinyes velles destinats al vi Perpetual.

A la zona més tardana, a Porrera, l’inici de setembre fresc i ventós ha estat de vital importància per arribar a inicis d’octubre en perfectes con-dicions de maduració i sanitat, sense haver de témer per la possible des-hidratació de les baies o per un excés de concentració de sucres. Hem començat a collir la garnatxa negra el 2 d’octubre, seguida dels lots de carinyena. Hem acabat la verema entre el 10 i 13 d’octubre amb les vin-yes velles d’aquesta varietat, entre les quals es troba l’emblemàtica finca Santuari de la Rosa.

En general, els vins negres del Priorat de la verema 2017 es caracterit-zen per ser molt nets al nas gràcies al bon estat sanitari del raïm i amb una correcta extracció de polifenols per la ràpida –però bona– madura-ció fenòlica del raïm. Intuïm ja vins amb excel·lent nas varietal, marcant molt la tipicitat de la zona, i amb una concentració alta però amable en boca.

“2017 s’ha caracteritzat per una maduració precoç del raïm, una reducció de la producció i unes condicions sanitàries molt bones”


Conca de Barberà

La verema 2017 en aquesta zona ha estat també una de les més primeren-ques dels últims anys, amb temperatures suaus durant tot el cicle vegeta-tiu però més càlides a l’estiu. Ha plogut poc sobretot durant la primavera i l’estiu, però les pluges de l’hivern han permès una bona arrencada del cicle vegetatiu. Al final de la primavera s’han produït algunes gelades que han causat afectacions molt puntuals en algunes zones fondalades amb poca ventilació.

En general, hem collit un raïm en perfecte estat sanitari i amb el grau de ma-duresa desitjat per a l’elaboració dels vins sota aquesta denominació.

Muralles

La verema ha transcorregut amb total normalitat. L’escassetat de pluges durant el mes de setembre i octubre ha beneficiat la maduració lenta de les varietats tardanes. Totes les varietats s’han collit uns 10 dies abans en comparació a altres anyades.

Hem iniciat la verema el 9 de setembre amb la varietat ancestral querol. A mitjans de mes, hem collit la garnatxa i hem seguit amb la carinyena fins a finals de setembre. A principis d’octubre li ha arribat el torn a la varietat ancestral garró i hem finalitzat la verema el 6 d’octubre amb la monastrell.

Pel que fa a la qualitat dels vins, podem dir que són madurs i fragants aromàticament, amb bon color i alta concentració, i en general mostren un bon potencial per a l’envelliment.

Sòls profunds i pedregosos formats per capes de graves de pissarres i granits paleozoics. Drenatge ràpid i una capacitat de retenció d’aigua baixa.

Verema a la parcel·la Riudabella de la finca Muralles


Milmanda

El sòl franc llimós i el clima més continental fan de la finca de Milmanda un indret ideal per al cultiu de la varietat chardonnay destinada al Milmanda i al Sons de Prades.

Hem començant a veremar la chardonnay el 23 d’agost –una setmana abans que l’any passat– amb les parcel·les Estret 3 i Estret 4, destinades al Sons de Prades. Hem continuat amb altres parcel·les situades al voltant del castell per acabar el 6 de setembre amb Llarga 4 i Llarga 3, destinades a l’elaboració del Milmanda.

La qualitat del raïm ha estat excel·lent amb una maduració lenta i regular, que ha permès arribar a l’estat òptim de maduració amb una bona relació de grau i acidesa. Els vins finals són molt equilibrats amb bona intensitat aromàtica i una gran concentració en boca.

Els vins de Milmanda són nets i intensos, amb matisos herbacis i cítrics. En boca són rics i amb molta tensió, gràcies al seu bon contingut en àcid màlic, la qual cosa augura unes bones fermentacions malolàctiques i integració de la bóta.

“Tant les varietats blanques com les negres han madurat de manera lenta i regular, resultant en una qualitat excel·lent”

Sòls argilo-calcaris profunds, rics en llims, amb un drenatge moderat i una capacitat de retenció d’aigua molt alta. Formats a partir de margues vermelloses d’origen oligocènic.

Verema a la finca Milmanda


Costers del Segre

Purgatori (subzona Garrigues)

A la finca Purgatori, de L’Aranyó (municipi de Juneda), la campanya 2017 s’ha caracteritzat per la seva precocitat, per les altes temperatures i l’escassetat de pluja. Les temperatures mitjanes d’abril a setembre han estat superiors a la mitjana des del 1999. A l’estiu, les onades de calor han arribat a màximes de fins a 37,5 °C.

A l’hivern, ha plogut més que l’any passat, mentre que la primavera ha re-gistrat una precipitació normal. L’estiu ha estat molt sec, igual que setembre, amb menys pluges que altres anys. El resultat ha estat una verema molt pre-coç amb una baixada de rendiment molt important.

Les varietats més afectades per la pèrdua de rendiment han estat la syrah, part de la garnatxa i les parcel·les experimentals de les varietats ances-trals. La verema ha estat la més precoç que es recorda, començant el 16 d’agost amb la syrah i seguint amb la gonfaus l’1 de setembre. A mitjans de setembre, hem collit la garnatxa i hem acabat la verema el 3 d’octubre amb la carinyena.

La verema ha transcorregut amb total normalitat; l’escassetat de pluges durant el mes de setembre i octubre ha beneficiat la maduració lenta de les varietats tardanes, també les temperatures més fresques durant el se-tembre han provocat una llarga i perfecta maduració.

Verema a la finca Purgatori, a L’Aranyó

Sòls molt profunds, ben drenats i de textura moderadament fina, on dominen els llims. En superfície, no pedregosos, sense graves. Contingut en matèria orgànica baix i un contingut en carbonat càlcic molt alt.


Tines de fermentació del nou celler Purgatori, en què s’ha utilitzat terra de la

mateixa vinya per a la seva fabricació

Els vins elaborats són de molt bona qualitat, amb bona concentració i alt potencial d’envelliment.

El més destacable d’aquesta finca enguany ha estat la construcció del Ce-ller Purgatori, a la masia coneguda com la Masia dels Desterrats, que va pertànyer a finals del segle XVIII a l’Abadia de Montserrat. Estem ultimant les obres per poder-hi elaborar la propera anyada del vi Purgatori.

Sant Miquel de Tremp (subzona Pallars)

A la finca de Sant Miquel de Tremp, situada a 950 m d’altitud, la verema 2017 també ha estat una de les més primerenques d’aquests últims anys.

Aquesta finca es caracteritza pel seu clima continental i notable amplitud tèrmica entre el dia i la nit, que és especialment interessant en el l’època de maduració. Però el fet de situar-nos a aquesta altitud també comporta riscos climàtics, com són les pedregades. Aquest any les hem patit durant el mes de juny però, per sort, hem pogut pal·liar-ne els efectes en els ceps gràcies a les malles contra la calamarsa.

La pirene, la varietat ancestral recuperada que millor s’ha adaptat a aques-ta finca, ha tingut un llarg i tranquil període de maduració. L’hem collit el 7 d’octubre, deu dies abans que l’any passat. Els seus mosts tenen molta fruita, són nets i carregats de color. Aquesta ha estat la varietat amb la qual hem acabat la verema a Tremp.


“La verema ha començat més aviat del que és habitual per les altes temperatures i la falta de pluja, que han provocat una baixada important del rendiment”

Sòls constituïts per conglomerats de naturalesa calcària, que es van formar a partir de dipòsits de materials provinents de l’erosió de la Serra de Gurp durant el Quaternari. El gruix de graves permet un bon drenatge i l’elevada permeabilitat evita acumulacions excessives de carbonats i la formació de crostes compactes.

Verema a la vinya de Sant Miquel de Tremp

Miquel Torres, mostrant els sòls terciaris de Tremp, antics Rius a 900 metres d’altura


Meteorologia

Durant la totalitat del cicle vegeta-tiu (d’abril a setembre) en totes les zones, destaca la sequera generalit-zada, tal com s’observa en la gràfica comparativa amb la mitjana des del 1999.

Les temperatures mitjanes d’abril a setembre a la majoria de zones van ser superiors a la mitjana, excepte al Penedès i la Conca de Barberà.

Temperatura mitjana cicle vegetatiu (abr-set)

21

20,5

20

19,5

19

18,5

18

° C Mitjana 2017

Precipitació total cicle vegetatiu (abr-set)

400

350

300

250

200

150

100

50Penedès

Penedès

Penedès

Priorat

Priorat

Priorat

Conca de Barberà

Conca de Barberà

Conca de Barberà

Garrigues

Garrigues

Garrigues

Pallars Jussà

Pallars Jussà

Pallars Jussà

mm Mitjana 2017

Mitjana 2017

Temperatura mitjana maduració (ago-set)

23

22

21

20

18

19

17

° C

Les altes temperatures del mes de juny, en plena floració a la majo-ria de zones, han estat superiors a la mitjana. Això ha accelerat el ci-cle vegetatiu i, juntament amb la sequera des del mes d’abril, han causat l’avançament destacable i generalitzat de la verema. En canvi, les temperatures durant la madu-ració, d’agost a setembre, han estat inferiors a la mitjana.


Accions contra el Canvi Climàtic

Fa anys que el canvi climàtic és una de les nostres preocupacions més grans. Les condicions climatològiques d’aquest any demostren que els efectes ja els estem patint, per tant hem de fer allò que estigui a les nostres mans per evitar que les temperatures continuïn pujant, i això passa per reduir les emissions de CO2.

En el marc del programa ambiental Torres & Earth, aquest any hem inves-tigat i donat suport al desenvolupament de tecnologies de CCR (Carbon Capture and Reuse) per trobar maneres de reutilitzar el CO2 de la fermen-tació del vi. Són tecnologies en diferents fases de desenvolupament que estem provant amb la col·laboració d’empreses i universitats. Volem anar més enllà en el nostre esforç per reduir la petjada de carboni; de fet, volem aconseguir que, en el futur, la producció del vi resulti neutral en emissions.

Fins al mes de juny, hem reduït en un 18,9 % les emissions de CO2 per ampolla en tot el seu abast, des de la vinya fins al transport final, des del 2008, mitjançant la implementació de mesures d’eficiència energètica, energies alternatives i transport eficient, entre altres actuacions.Exemples de tecnologies de reutilització del

CO2 de la fermentació del vi

Informe de Verema 2017 Finques de la Família Torres a ... · 1 Informe de Verema 2017 Finques de...

Documents

Transcript of Informe de Verema 2017 Finques de la Família Torres a ... · 1 Informe de Verema 2017 Finques de...