Rutes 6de Constantí

Ajuntament deCONSTANTÍ

Una guia turística i cultural

La ruta del “Constantinus Infelix”

A C A S A

!"# $%&&'(# &%# )*+,-%#./+01%# 2-'3'-04%# 4(-%5,# 4'(#.05(,+#1%4%#40%"

6"#75'(#%#1*.2-%-#1%.05%5,#8%.9#'&#1%--',:;#'5#1*.2,'+#4<%=%3%-# '&#1*,>'#*# 3'-# &%#1*.%54%#2'-#?5,'-5',"

@"# A'+# ,%+B('+# 4*.C+DB('+# +E5# (5%#9*5%# .%5'-%# 4'# 3' -# 4 ' + 2' + %# '5' -=CD 1% F#' + 1 * . 9 - ' ( ;# 5','='(#'&+#)04-'+;#3'(#'&#&&0,;#5','='(#'&#9%5G"""

H"# I-%0'(# %# 2%++'J%-# '&# =*+# 84(-%5,# (5+# ,-'5,%# .05(,+:"#K0&&*-#+0#L*#3'(#%1*.2%5G%,+"

M"#N','='(#'&#1*,>';#&%#.*,*#*#&%#90101&',%"

O"#P'-#9-01*&%,='#4'#3*-.%#+'=(-%"

Q"#P'(#,%+B('+#4'#J%-405'-0%#0#1(04'(#&<L*-,"

R"# 70>'B('(S)*+# 2'-# 1%5)0%-# '&# 1%5%&#4'# &%# IT# 0#5*# (D&0,U'(# '&#1*.%54%.'5,#%#40+,V510%"

W"# P'(# '+D-%.'5,+# 0X*# '>'-1010+# Y'>0*5%5,# '&+# ,(-.'&&+# 0# '&+#='5*&&+#B(%5#.0-'(#&%#IT"

!Z"# [0#)0)0(#'5#(5%# -'+04C510%# 4'#='5,# =-%5;#*-=%50,U'(# =-(2+# 2'-# 1%.05%-"#\('4'(#1%4%#40%#%#&<'5,-%4%#0#2%++'='(#,-0%5,#(5%#-(,%#403'-'5,#1%4%#)'=%4%"

Pla

d’A

ctiv

itat

Físi

ca, E

spor

t i S

alut

(PA

FES)

- fe

brer

de

2010

www.pafes.cat

10 trucs per ser més actius

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

6"

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

!" ,-+*)%&('&%&$%"04%#%41

%.1%--2.*1%('57

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

%40-'3'-2%10+/.%,-

,:'-%-1&'9%.8,%550%.

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

,+(50.('4,%5-(4

',2.*15';,: +

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

%-3%%=<4

@" '# A.9*5%

*1' +

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

2-'3*',>*1&'%- %#&

(B+%,+%-%5'.

-. 9 ' (

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

85-',?5-'2%#4%5.*1%#

+'(BD+C.*4'%+'2+'4+'-40)+&'('=',

-

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

2,:,"'5

%#5(5E+F%1DC=-'5'

('=','5,;0&&&'('3;+

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

20

10"""G%59&'

e der

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

H" %0-I+-*&&K0

M" ','N

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

=&'%-J'+%+2%('%0,+%G%52.*%1('3*L0

,*.%#&;',>*1&'('='

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

5',-+5(,%5-(48+*",+

%",'&10109%#&**,

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

%,5

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

er

eb

rf

-ES

)A

FPPA(

ut

lSai

t rpo

Es,caisísF

t ta

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

O"

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

-*3'4',=%&*10-9-'P

%-J'4+'(B%+,

R" S('(B'>074

(

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

%"-(='+%#.-

*L<&('40(10%#0-'504%-

1&'%-0)%51-'2+*)V54

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

,"-

(*50TI%&'4%&%51

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

ta

&'(',U0&D(vi

Act

i’d

alP

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

+&&*5'=

!Z" 0['4'\

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

5'%.4%5.*1

W" %.-D+'('P"TI%#&('-0.%5(B

C40+'-%5(5'(0)0)%#%4,-5'<&%#%#04%#%41

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

%"01V5,+04%#,#

+0101-'>'*X0,+5'%.

;%5-=,5'='4%015C5,#%50,-'='+%+20%#

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

.-,(+&',%55*0>'Y+

'2+2(-=(',U0%5=-*%#%41,#5'-'304%#,-%#

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

+&'0+&&'.

"%--"50%.1-%"%4='

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

('4'(\

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

%#%4,-5'<&%#%#04%#%41(

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

5(,#%50,-('='+%+20%#

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

f

%#%41,#5'-'304%#,(-%#

pa.www

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # # # #

# # # ## # # # # #

# # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # # #

# # # # # #

# # # #

# # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # #

t

%"%4=')

ca.esffes2

3

RUTES DE CONSTANTÍ - NÚM. 6 - 2014

El sumari10Un itinerari pels indrets que restenencara de la Guerra de Separació(1640-1659), la pitjor hecatombe enla història del nostre poble.

La Guerra de Separació

18 Homenatgem la figura del gran es-criptor i onomatòleg Ramon Amigó.Repassem la seva relació amb Cons-tantí de la mà dels historiadors xa-vier Ferré i Josep M. Sabaté.Qui fou Ramon Amigó?

21La primera representació exhaus-tiva del terme de Constantí. Hi surtabsolutament tot: camins, munta-nyes, masos, recs, basses, etc.

El “catastró”Un gravat del segle xVi dibuixa l’es-tructura fortificada de Constantí:muralles, torres, baluards, castell...Te’ls expliquem.

Les fortificacions deConstantíBTT amb encant

CRÈDITSEdita: Ajuntament de ConstantíCarrer Major, 27 - 43120 Constantí Tel.: 977 520 521eMail: ajuntament@constanti.catCoordina: Àrea de CulturaAgraïments: Carles Alcoy, Ricard Es-

carré, Xavier Ferré Trill, José A. Latorre, IgnasiManzanares, Josep Anton Remolà, Josep M. SabatéSans i Josep M. Solé Barrufet.Correcció lingüística: Montserrat Franquès Gil

Impremta: Arts Gràfiques OctaviDipòsit Legal: T-944-2012ISSN: 2014-7686 (versió per a Internet) i 2014-7678 (versió en paper)

Amb el suport de la Diputació de Tarragona

1625 Has vist mai la cantera romana delMèdol? El recorregut per arribar-hiamb les rutes BTT amb encant. Hàbitat

Vols conèixer les espècies més ca-racterístiques que pots trobar-te a lapartida del Bassal? Les repassem dela mà del nostre naturalista de capça-lera.28

RICARD ESCARRÉL’any 1998 les excavacionsdels arqueòlegs pociña i Re-molà descobriren una fossacomuna de l’època de la Guerra delsSegadors amb el cadàver d’un enig-màtic soldat. La hipòtesi de l’histo-riador Manel Güell, tan plausiblecom difícil de confirmar amb les evi-dències disponibles, ens descriu unmilitar francès que, el mes d’octubrede 1647, defensava la vila de Cons-tantí i fou mort per un tret d’un canóde petit calibre.Si tanquéssim els ulls un momenti els poguéssim obrir en la pell delnostre soldat desconegut, el quepresenciaríem ens trasbalsaria dedalt a baix: fum i pols, sang, crits dedolor i comandament, esgarrifosos itronadors atacs d’artilleria, fortesolors d’indescriptible procedència i un paisatge de terrible desolació icolpidora confusió. Som a l’èpocamoderna però el terme té poc aveure amb la nostra concepció de la paraula: la societat és encara divi-dida en estaments, la higiene és es-cassa o inexistent, agreujada per unaalimentació precària, poc variada,

insuficient en molts casos. i els sol-dats són sovint pagesos enrolats enles lleves cridades per campanyesmilitars estacionals, de primavera aestiu, ja que el període de collita per-metia alimentar els soldats sobre elterritori que ocupaven.Catalunya, tot i la seva escassa de-mografia, veurà un enorme percen-tatge de la seva població mobilitzadamilitarment, com en el cas de la mi-lícia de miquelets o sometent. Elnostre soldat desconegut comprova-ria també com molts civils catalanses veieren obligats a agafar lesarmes amb la simple i ferma volun-tat de supervivència. El nostre de-fensor, sense nom ni rostre, va caureen combat però aquesta no fou, cu-riosament, la forma més usual demorir: molts desertaven i encaramolts més morien a causa de les ma-lalties, la misèria i la fam, com, perexemple, en el setge de Tarragona de1641, on hi hagué 1600 morts encombat però més de 10.000 morirenper fam i pesta. Així, aquest soldatanònim no hauria d’esdevenir testi-moni mut sinó que, ans el contrari,hauria de ser un clam i un recorda-tori de la crueltat sense sentit de laguerra.4

L’enigmista La foto misteriosaQui fou el defensor

desconegut deConstantí?

Aquests darrers anys s’ha portat aterme una feina d’afitament delnostre terme respecte dels municipisveïns. Ja existia, des de temps imme-morial, una divisió dels límits mar-cada amb fites. La construccióconstant d’infraestructures i d’equi-paments, com ara les carreteres, lesvies del tren o els polígons indus-trials, etc. feien necessari queaquesta divisió del territori fos benprecisa. Ara, s’ha dut a terme aquestatasca; d’una banda, amb el suport dela moderna tecnologia lligada a lageoreferenciació via satèl·lit i, de l’al-tra, amb la consulta de planells an-

CodEx - ARQUEoLoGiA i pATRiMoniAJUnTA

MEnTdECon

STAnTí

5

CARLES ALCOYHi ha un conte en què un jovehereu, pobre, tan pobre quesols ha heretat un cullerot,un gat i una falç. decideix voltar iviatjar, i arriba a llocs on no es conei-xen cap de les tres coses. El culleroten un poble on no sabien com agafarles sopes; el gat en un on hi haviatants ratolins que dormien amb elcap dins de carabasses per tal queels ratolins no els roseguessin lesorelles, i un lloc on el blat el tallenamb les ungles i les dents.En els dos primers casos tot vabé. En el tercer no. Els pagesos, ad-mirats per aquella “bèstia” que men-java blat, no fan cas de l’avís del noi,que els diu que “mossega” i el deixenal camp. Quan hi tornen la trepitgeni els punxa i surten tots corrent.Aquesta història, que sembla d’o-rigen molt antic, incorpora diversesnovetats: la domesticació dels ani-mals, el domini de la metal·lúrgia i,finalment, la millora de les tècniquesagràries. i ens assenyala que de lestres possessions, la més perillosa ésla falç.Tradicionalment, les revoltes pa-geses van amb eines de tall. Entenim exemples ben cruents a l’À-frica, amb la guerra de Ruanda, o aSierra Leone. Ens hauríem de fixaren aquests conflictes per fer-nos unaidea d’una revolta com la dels sega-dors. Les armes d’un exèrcit popular

eren les eines del camp, les més efi-caces i temibles, les més esmolades:la falç.no és difícil vincular aquest estriamb el Cant dels Segadors, ni amb latornada: “bon cop de falç”. però ara,ja lluny d’aquesta cultura tradicio-nal, anem a aclarir.La falç, la corbella i el volant sónvariants de la mateixa cosa. La falçés curta i amb dents, la corbella mésampla i amb més serra i el volant,més gros, més corbat i sols de tall,sense serra. Un volant encara mésgros, lligat a un pal llarg és una dalla.Encara que sembli obvi, molta gentjove no sap què són aquests estris,n’hem perdut l’ús i el coneixementen menys d’un segle. però eren einesmolt i molt valorades per la seva efi-càcia. Això va fer que ja des d’abansde la nostra era es fes referència a lamort amb la imatge de la sega. i ésper aquesta imatge d’eficàcia en lasega que la figura de la mort, perso-nificada, canviï a l’Edat Mitjana i en-lloc de representar la mort com unadona que talla un fil (les parquesclàssiques) passa a ser un esqueletque amb eficàcia dalla les vides delshumans, sense tria, sense selecció, elblat i les males herbes, tot alhora,rics i pobres, independentment de laseva alçada.potser seria més clara la imatged’una revolta de dalladors, peròaquí, relativament prudents, ensvam quedar amb els prou furiosossegadors.

El cullerot, el gat i la falç El guiawikiMEdiA CoMMonS

tics, com els del cadastre. El cas ésque aquesta feina d’afitar el terme hacomportat la cerca de les fites ante-riors. no totes es conservaven peròles que sí que s’han trobat mostrencerta varietat de formes i de mate-rials. En alguns casos tenen tantasingularitat que ben bé podrien om-plir la vitrina d’un museu. nosaltresperò, volem mostrar-vos una d’a-questes fites, potser la més curiosa:una fita feta amb pedra i ciment, ambuna forma de torre i que presenta lasingularitat que en el seu interior hiha estat capaç de néixer i créixer totun senyor garrofer.

6

El caminant

JOSEP ESTIVILLArxiu Municipal de ConstantíLlicenciat en Geografia i Història

per la Universitat de Barcelona(1986). Llicenciat amb grau en Histò-ria per la Universitat Autònoma deBarcelona (1993). Becari predoctoralde la Escuela Española de Historia yArqueología en Roma – CSIC (1995).Doctor en Filosofia i Lletres (seccióHistòria) per la Universitat Autònomade Barcelona (1996).

Arqueòleg del Taller-Escola d’Ar-queologia de Tarragona (1987-1989)i de Codex-Arqueologia i Patrimoni(1990-1994 i 1996-2002). Conserva-dor de Col·leccions i Recerca delMuseu Nacional Arqueològic de Tar-ragona des del 2002 i professor asso-ciat de la Universitat Rovira i Virgilides de 1997.

― Què va suposar la Guerradels Segadors per al poble deConstantí?Constantí i els altres pobles delCamp van tenir una activa participa-ció en la confrontació entre tropescastellanes i franco-catalanes pelcontrol de Tarragona. En aquestmarc general, Constantí va tenir unpaper rellevant per la seva impor-tància estratègica: prop de la ciutati del camí que conduïa cap a l’inte-rior peninsular. El seu castell i lesmuralles oferien un emplaçamentprivilegiat i una base d’atac i de de-fensa de Tarragona. per aquestmotiu, Constantí va ser assetjat, ocu-pat i abandonat diverses vegades.Més enllà del relat històric, aquesta―i qualsevol altra― guerra va signifi-car un profund trasbals pels constan-

tinencs que van veure les seves videsi pertinences amenaçades. Els campsvan ser devastats, els principals edifi-cis (castell i església) demolits i la població, exiliada, va patir les conse-qüències d’una lenta recuperació.― Com van ser les excavacionsdel baluard i de la fossa comunai quins elements rellevants s’hivan descobrir?Les excavacions arqueològiques alraval de Sant Cristòfol van posar aldescobert un baluard relacionat ambla línia exterior de fortificacions queprotegien pel nord el castell. no exis-tien restes del coronament on, pos-siblement, s’emplaçaria una bateriade canons. La part conservada cor-respon a la base, accessible a travésd’una escala, on s’obrien les espitlle-

res per a armes de foc lleugeres. probablement va ser construït periniciativa francesa durant la confron-tació en un va intent d’actualitzar lesobsoletes fortificacions de la vila. Un cop perdut el seu ús militar, vaser utilitzat ocasionalment com alloc d’abocament de deixalles do-mèstiques fins que la posterior urba-nització del raval el va colgardefinitivament.A l’oest de la vila emmurallada(carrer de la pobla de Mafumet), undels punts més vulnerables, es vanlocalitzar les restes d’almenys sis in-dividus llençats a l’interior d’unafossa o trinxera. Un dels cadàverspresentava una bala (possiblementde colobrina) al baix abdomen. Capaltra resta de vestimenta o objectespersonals. En un gravat de S. de

Josep Anton RemolàARQUEÒLEG

CodEx- ARQUE

oLoGiAipATR

iMoni

Beaulieu es representa l’arribada de lestropes franceses per socórrer Constantídurant l’intent d’assalt de les tropes cas-tellanes el 24 d’octubre de 1647 (vegeula pàgina 9). En el dibuix s’aprecia quel’assalt es va produir prop de la zona ons’ha localitzat la fossa i fa versemblantplantejar la possibilitat que es tracti devíctimes (castellanes?) d’aquest enfron-tament.― Què en queda avui dia del castelli de l’església vella?Visible, res o tan poc que resulta de di-fícil atribució. La voladura programada i intencionada del castell (1650) va arra-sar l’edifici i els seus efectes van fer desaparèixer també l’església gòtico-re-naixentista. posteriorment, per sobre del’enderroc es van erigir nous edificis, coml’església actual que ocupa part de l’anticsolar del castell, o van sorgir places (comla del Castell). per tant, ni que sigui a nivellde fonamentació han d’existir estructuresocultes en el subsòl que futures interven-cions arqueològiques podrien avaluar.― Resten més evidències materialsd’aquell conflicte bèl·lic perdescobrir al nostre municipi?Sí, sens dubte. Altres excavacions realit-zades en el casc antic de Constantí (comles realitzades a la zona del Morrot) hanpermès constatar l’existència d’altres res-tes relacionades amb l’urbanisme deConstantí abans de la Guerra dels Sega-dors. Algunes són encara ben visibles,com els trams de muralla o, per la sevaproximitat cronològica, el baluard que esconserva a l’angle que formen el carrerdels Horts amb les escales del dipòsit(“Morrot”). Altres, la major part, restenocultes sota el subsòl o emmascarades perconstruccions posteriors.

― Què se’n sap dels autors delsgravats francesos sobre Constantídurant la guerra? Existeixl’equivalent de gravats hispanssobre Constantí?L’exèrcit francès va aprofitar la sevapresència en terres catalanes per dibuixari representar el territori i les ciutats (o,millor dit, les seves defenses). Els dibui-xants i enginyers que acompanyaven alsexèrcits tenien encomanada la missiód’obtenir imatges el més fidedignes pos-sible amb un interès inicialment i princi-palment militar. Quasi un segle abans(1564), el pintor flamenc A. van den wyn-gaerde va fer estada a Tarragona per ferdibuixos de la ciutat en el marc d’un am-biciós projecte de Felip ii de comptar ambimatges de totes les seves possessions his-panes. i un segle i mig després (cap el1800-1802), el dibuixant francès A. de La-

borde va fer una extensa i detallada docu-mentació gràfica sobre la Tarragona i elseu entorn (incloent una vista de Centce-lles fins fa poc inèdita). ― Com s’han confeccionat elsdibuixos amb la restitucióhipotètica i aproximativa deConstantí durant els anys de laguerra? Com era el Constantí demitjans del segle XVII?Com la major part dels dibuixos re-constructius, es parteix d’una base realque es completa seguint criteris de lò-gica urbanística i arquitectònica. A partird’un model hipotètic de l’orografia esvan anar inserint les construccions exis-tents i recreant les que han desaparegutperò que coneixem a través de l’escassaperò interessant sèrie de dibuixos de S.de Beaulieu o de fotografies antigues.7

CodEx - ARQUEoLoGiA i pATRiMoni

J. A. REMoLÀ / T. RoMERo. CodEx - ARQUEoLoGiA i pATRiMoni

Tarragona Riu FrancolíMuntanya

de les Forques

JOSEP ESTIVILLConstantí ha canviat més en aquestsdarrers trenta anys que no pas enels anteriors tres-cents. S’han obertun munt de carrers i de places fins fer-nosperdre, gairebé, la fesomia del poble, peròsi ens situem al capdamunt de la munta-

El punt de vista

E

8

Cementiri Vell /plaça VerdaguerLínia de mar

Església de Sant Feliu

Castell / plaça del CastellEsglésia Vella

Muralla i torres delcarrer Sant Vicenç

La panoràmicanya de les Forques podrem reconèixer unasilueta que ens és familiar: el perfil deConstantí, tal i com apareix en el famósgravat de Beaulieu dibuixat durant la Guerra de Separació del s. xVii. Salvant lesdistàncies, és clar. Així hi veiem l’actual es-glésia parroquial que se situa al lloc on an-teriorment hi havia el castell, del qual jano en queda res, mentre que de l’antiga

església parroquial en perdurava encaraun mur de l’absis fins fa uns anys. L’anticcementiri ja fa més de cent anys que vadeixar de ser-ho; avui és la plaça de JacintVerdaguer. i el tram de les muralles queveiem a la dreta correspon a l’actual car-rer de Sant Vicenç. Actualment en restentan sols un parell de torres. El punt devista de la fotografia és el cim de la mun-

tanya de les Forques i és molt proper aldel gravat. Aquest indret és, precisament,on ajusticiaven als condemnats a mort. Elspobres desgraciats eren penjats d’unaforca, és clar. Aquest instrument el veiemen el gravat del segle xVii i és un altre delselements que ha desaparegut. Aquesta ve-gada per sort. En alguna cosa hem avançaten aquests tres-cents cinquanta anys.9

FoTo: AJUnTAMEnT dE ConSTAnTí. GRAVAT dE BEAULiEU: iCGC

Partida de les Argiles

10

L’itinerari

Ruta històrica: Constantinus Infelix

RICARD ESCARRÉEnguany volem convidar-vos aun autèntic viatge en el temps ipassejar pels indrets que com-memoren l’episodi històric més dra-màtic i devastador per la població i elpoble de Constantí: la Guerra dels Se-gadors. Ens situem dins un marc com-plex del que Constantí i Catalunya sónun escenari més dels conflictes que, anivell europeu, s’iniciaren amb la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). El detonant religiós que va suposar la Reforma protestant va ge-nerar un efecte dòmino que arrossegàgairebé tots els països europeus, acausa dels jocs d’aliances, interessospolítics i la lluita per l’hegemonia, es-pecialment entre les dues principalspotències de l’època, l’Espanya deFelip iV i la França de Lluís xiii. Context històricEl territori català esdevingué unespai “coixí”, de marca, on situar elstemibles “tercios” castellans, la infan-teria d’elit del seu temps, per tal depreveure i aturar una possible incur-sió francesa a través dels pirineus.però l’encara vast imperi espanyol es-

tava ja en franca decadència; no dis-posava de prou recursos econòmicsper assumir les nombroses despesesmilitars a què havia de fer front. FelipiV pretenia la “unió d’armes” amb Ca-talunya, o sigui, que els catalans assu-missin part del cost en homes imaterial de la guerra, especialment lacostosa campanya a Flandes. però elprincipat mantenia les seves institu-cions (Generalitat i Consell de Cent) iles decisions reials eren presentadesi aprovades (o no) per dites institu-cions. La situació catalana, ja des d’unsegle enrere, era d’una forta crisi eco-nòmica i social i no podia (i no volia,les relacions eren tenses) acceptar lespeticions castellanes. Encara i així, vahaver de permetre l’entrada de lestropes castellanes quan esclatà la guerra amb França, l’any 1635.Aquestes tropes, però, estaven malpagades, el que provocà que hagues-sin de “buscar-se la vida” a les pobla-cions, que ja es veien obligades aacollir-les i mantenir-les i, a sobre, ha-vien de suportar els seus abusos. Laprecària situació de les famílies, lagran majoria pageses, acabaria ence-nent la revolta arreu de Catalunyaamb la guspira que representà el Cor-pus de Sang de 1640 a Barcelona il’assassinat del virrei que, simbòlica-

ment, era un atemptat directe contrael rei. pau Claris, president de la Genera-litat, després de negociacions amb elcardenal Richelieu, declara Catalunyaindependent de la monarquia hispà-nica i es posa sota obediència de lafrancesa. Era una sortida desesperadaa una situació límit, buscant el recerd’un exèrcit defensor del qual Catalu-nya no disposava, però que realmentnomés suposava canviar el collarhispànic al francès. A partir d’aquí s’i-nicia la Guerra dels Segadors (1640-1652) o més apropiadament batejadaper la historiografia actual com Gu-erra de Separació, que comportarà ala pràctica la lluita sobre territori ca-talà dels exèrcits hispans i francesos iarruïnarà, encara més, l’empobridasocietat catalana. Malgrat la posteriorlectura nacionalista, la reacció delpoble fou més de supervivència queno pas patriòtica, un crit de rebuigcontra les autoritats i els elementsque l’asfixiaven i mantenien en la mi-sèria més absoluta. Recordo, com atall d’anècdota però molt descriptivad’aquesta situació d’extrema pobresa,haver llegit un ban del virrei de Cata-lunya en el que prohibia la celebracióde la festa major d’un poble, conside-rant la celebració com una mostra BASECARToG

RÀFiCA: iCC

12

5

11

1. Plaça del Castell2. Baluard 3. Carrer de l’Església Vella4. Carrer del Castell5. Escales del Morrot6. Església Vella (desapareguda)7. Plaça Verdaguer (antic cementiri)8. Sala parroquial (antiga església)9. Pany de la muralla (Ajuntament)10. Torre de la muralla11.Ca la Grassa 12. Fossa comuna13. Parc de la muralla14. Pany de la muralla15- Muntanya de les Forques

14

INDRETS DE LA GUERRA DE SEPARACIÓ

10

15

4

7

3

8

9 6

12

13

“d’indecència cristiana” davant les riuadesde pobres (en gran part nens) que vaga-ven pels camins, a principis del segle xVii. itinerariSi estem disposats a caminar pel Cons-tantí de fa quatre segles hem de refer lamirada sobre un patrimoni avui en granpart intangible, però no per això menysvaluós; és com l’escenari de les batalles:no hi queda res que puguem veure i tocar,però és tan fàcil tancar els ulls i veure lesformacions d’infanteria avançant, elsllampecs tronadors del foc de l’artilleria iles ràpides escaramusses de la cavalleriasobrevolant els turons veïns, mentre al’horitzó es perfilen les naus atracades alsports de Tarragona i Salou. És difícil anar més enllà de les xifres,dades, noms i dates i recrear l’entorn històric, l’univers mental de les personesque ens precediren. però sens dubte vis-queren temps molt difícils, de penúrieseconòmiques, escassetat d’aliments, ma-lalties i, sobretot, una contínua sensaciód’inseguretat. i aquest darrer fet crec que,tant ara com fa quatre segles, és el que

afecta més l’ànim de les persones. perquèels constantinencs del s. xVi veieren arri-bar els terribles pirates sarraïns i turcsdes de Salou, enviaren els seus fills a lluitar contra els francesos i patiren elsabusos i humiliacions de les tropes caste-llanes presents al territori. El seu empla-çament, a cinc quilòmetres de Tarragona,convertí Constantí en un punt vital d’en-llaç i control de la posició sobre la capital,una veritable defensa exterior que col·lo-carà la vila sempre a primera línia de foc.A més, constataren l’augment del bando-lerisme i el conflicte entre els dos princi-pals bàndols, els nyerros i els cadells, delsquals hi havia partidaris de totes dues fac-cions a Constantí. El castell intangibleComencem el nostre itinerari situant-nos al centre de la plaça del Castell, desd’on és més senzill copsar les dimensionsque devia tenir el pati interior del castell.Seria el que habitualment es considera elpati d’armes o plaça central, i des de lameitat d’aquest i més enllà dels actualsedificis situats al nord de la plaça ens hemd’imaginar una enorme estructura emmu-rallada d’altes parets emmerletades, deplanta trapezoïdal, que estèticament dis-posaria de certs elements decoratius se-nyorials en parets i finestres, ja que nohem d’oblidar que era residència dels ar-quebisbes tarragonins, tal com una espè-cie de Castel Gandolfo a la catalana. A més,havia estat eventualment residència reial:consta que l’infant pere, fill de Jaume i “elConqueridor”, el futur pere “el Gran” va re-sidir a Constantí el 1267. També Jaume iiva indicar a Galceran de Barberà que hidugués els infants Joan i Ramon Beren-guer, en cas que s’infectés l’aire de Mont-blanc.

Les recreacions del castell dibuixadespel dr. Aleu presenten un gran nombre definestres, hipòtesi que no sembla desen-certada si considerem també la seva fun-ció com a palau i, a més, el comparem ambaltres edificacions similars aixecats a lamateixa època, o per les restes d’una granparet amb finestrals de 3x2 metres que elmateix dr. Aleu va poder veure darrerel’absis de l’actual església parroquial, onencara avui, en el seu pati, és possible ob-servar part d’aquest llençol exterior deparet del castell. Aquesta enorme massa central del cas-tell, l’anomenat recinte sobirà, podria sercomparat en alçada (tot i arrencar mésavall) a l’actual església parroquial, quefou aixecada aprofitant part dels fona-ments i carreus del castell demolit. itambé hem d’imaginar-nos el que tin-dríem sota els nostres peus, els soterranisdel castell: cavallerisses, cisternes, sitgesi masmorres, ja que el castell també fouuna presó de grans dimensions si tenimen compte que durant la Guerra de Sepa-ració s’hi encabiren 300 presoners, la ma-joria de Cambrils, una de les primerespoblacions en patir l’atac de les tropescastellanes i de les que oferí major resis-tència, per la qual cosa fou castigada du-rament. Una colossal torre d’homenatge comu-nicada per un pont llevadís completariaaquest majestuós conjunt, des de la quales tindrien unes vistes magnífiques, comles que es tenen avui dia des del campanarde l’església. Aquest primer recinte emmurallat esta-ria rodejat a la vegada per un fossat i perun segon cordó de forma estrellada, ambcortines atalussades, murs angulars i in-clinats envers la part interior per tal de re-sistir millor els impactes dels projectils iels intents de voladura dels sapadors; una12

PÀGINA 10: vista aèria de la muralla de la plaça de l’Hospital. DALT: plaça del Castell.BAIX: coberta de la monografia històrica de Manel Güell sobre la Guerra de Separació aConstantí.

FoToS: AJUnTA

MEnTdECon

STAnTí

disposició que s’aniria generalitzant en elssegles posteriors davant la millora dels ca-nons. Els murs també tendiran a ser cons-truïts a l’invers del concepte medieval: encomptes d’alts i prims, es faran murs bai-xos i gruixuts. També hi trobaríem para-pets, fossats i baluards que conformavenun poderós sistema defensiu. Mirant capa ponent, ja a l’actual Raval de Sant Cris-tòfol, trobaríem un d’aquests baluards,una posició defensiva avantatjada que so-bresortia de la muralla i que fou excavatl’any 1988, revelant una planta aproxima-dament semicircular, amb coberta devolta de canó, i que comptava amb quatreespitlleres des d’on disparar armes lleu-geres com el mosquet, protegit del foc en-emic. La seva construcció podria seratribuïda als treballs de fortificació encar-regats pel virrei francès, Lluís Condé, alcomte de Brogglio, l’any 1642, encara queles evidències arqueològiques no perme-ten corroborar-ho. L’Església vella i el recinteemmurallat de la Vila dedaltSi baixem pels carrers del Castell o del’Església Vella estaríem entrant en elsegon recinte o recinte jussà, amb murallaallà on més o menys avui hi ha les cases ala banda de llevant i ponent dels carrers;l’espai central estaria lliure d’edificacions,el que donaria més magnificència a lavisió de la primera església parroquial dela vila, d’estil romànic amb planta de creullatina, elements gòtics i dos campanars abanda i banda de l’absis, més un tercercampanar fruit de l’ampliació de la nau

principal, que afegí una nau perpendicu-lar que s’allargava fins a estar adossada ala muralla. El conjunt eclesial estaria si-tuat al tram final del carrer de l’EsglésiaVella, si baixem des de la plaça del Castell.La seva configuració i disposició no hapogut ser comprovada i contrastada perles intervencions arqueològiques, tot i queper les seves dimensions i arquitectura sesuposa que serien considerables, donadala seva rellevància històrica: aquí fou ba-tejat Jaume ii, foren enterrats nobles i pre-lats, albergà un excel·lent retaule gòtic iun dels millors orgues de la província, amés d’importants relíquies (entre lesquals destaca el temps que va acollir elbraç de Santa Tecla, traslladada en pom-posa i remarcable cerimònia medieval desde la catedral de Tarragona, l’any 1321). Un dels contraforts de l’església, enforma de morro, restà dempeus fins a fi-nals del segle xx i donaria nom al topònimactual de les Escales del Morrot. Aquestcontrafort tenia forma de tobogan i, jun-tament amb el dipòsit de l’aigua que hihavia al mig de la plaça del Castell o els re-fugis de la Guerra Civil sota la mateixaplaça, eren espais de joc per la canalla de

la generació que em precedí, encara quejo de petit encara vaig poder conèixer totsaquests espais, abans de la seva grantransformació a partir de la dècada delsvuitanta del segle passat. no tenim cap dubte que, si s’haguésconservat el magnífic conjunt del castell il’església, avui Constantí seria un centreturístic de primer ordre: entre Centcellesi el nucli emmurallat el seu atractiu riva-litzaria, sense cap complex d’inferioritat,amb Tarragona o Montblanc, per citardues poblacions properes amb patrimonisimilar. Si baixem les Escales del Morrot, a lanostra dreta, podem veure restes de lamuralla, en la qual s’hi pot observar unapart del parament atalussat del baluardque hi havia en aquest indret. darrere lasecció de muralla hi ha la planta del queseria una torre quadrangular que forma-ria part del baluard. davant nostre s’estén la plaça de Mos-sèn Jacint Verdaguer, que a l’època alber-gava el cementiri. Antigament estavaemplaçat vora l’església però fou traslla-dat en ampliar-se aquesta al s. xiV i resta-ria fora muralles.

DALT: dibuix del doctor Aleu amb una re-creació de la muralla i el castell de Cons-tantí. Carrer de l’Església Vella. DRETA:foto de les restes ja desaparegudes de l’Es-glésia Vella en una instantània presa perJosep M. Sabaté i Sans.

13

El tercer recinte: la Vila de BaixSi ens adrecem cap al Carrer Major, allàon conflueix amb el carrer de Sant pere,ens hem d’imaginar un dels tres portalsd’entrada, el portal nou, flanquejat perdues torres i vora una gran torre rodona.Les cases que es troben a la banda de lle-vant estarien adossades a la muralla queseparava la vila de dalt de la de baix, i al’interior de l’Ajuntament trobem un llençd’aquesta muralla ben conservat. El perí-metre seguiria aproximadament el recor-regut del carrer Sant pere; a l’interiord’algunes de les seves cases s’hi conservaencara algun altre fragment de muralla opati interior amb la forma de la plantaquadrada de les torres defensives d’a-questa part, mentre que a les cantoneress’hi emplaçarien torres de planta hexago-nal. Tot i així, al parc de la Muralla o a laplaça de l’Hospital és on trobem les restesmés ben conservades d’aquest conjunt,vora el que seria el portal de Reus. Totaquest espai conformaria la primera po-blació intramurs de Constantí; a la part senyorial o superior estava prohibit edifi-car-hi per mantenir-ho com un espai de-fensiu i d’ús exclusiu de l’arquebisbe,encara que amb el transcurs del temps, noobstant, començaren a edificar-hi.pujant pel carrer de la Costa, abans decreuar-nos amb el carrer del Mig, trobema la façana de Ca Grases l’escut de la famí-lia amb la data 1667, la qual cosa testimo-nia que fou de les primeres casesconstruïdes després de la Guerra de Sepa-ració. A la confluència del carrer de la pobla

de Mafumet i la plaça de Rafael Casanovafou trobada una fossa comuna amb sis ca-dàvers abocats uns sobre els altres, iden-tificats i datats a la Guerra dels Segadorsgràcies al descobriment d’un projectil d’a-quest període en l’estómac d’un dels es-quelets. És molt probable l’existènciad’algunes d’aquestes fosses, més reparti-des al voltant del que fou l’exterior del perímetre fortificat. Al cap i a la fi, repre-senta un escenari de batalla on era habi-tual enterrar els cossos dels soldatscaiguts en el mateix espai de lluita, al serdel tot impossible el trasllat i soterramenten cementiris propers. Si pugem pel carrer de Sant Vicenç, a la

nostre dreta estaria situada la muralla queacabava de tancar el recinte de la vila i gairebé al capdamunt hi descobrim, migamagada, una de les torres properes altercer portal, el portal de la Selva. En totalestaríem parlant d’un perímetre emmura-llat amb dotze torres que s’acostaria a unquilòmetre de llargada.Setges, fugides i misèriades d’aquí el nostre recorregut pot se-guir cap a les Forques, emplaçament quedeu el seu nom per ser destinació de lesexecucions públiques, tal com apareix enels gravats realitzats per Beaulieu a

DALT: les escales del Morrot. BAIX: el parc de la Muralla, amb la torre cantonera. PÀGINASEGÜENT: la muntanya de les Forques i la torre de la muralla al carrer de Sant Vicenç.

14

l’època que estem revivint. Un cop enla-irats al turó, i amb els gravats del mariscali enginyer militar francès, és molt méssenzill projectar com es varen desenvolu-par els diferents setges (vegeu pàgs. 8-9),cinc en total més dos assalts durant elsdeu anys de conflicte, en els que Constantíanirà canviant successivament de manscastellanes a catalanofranceses. La guerra al segle xVii és plantejada enmoviments de línies, on la infanteria prenl’espai central i la cavalleria se situa alsflancs per poder desplaçar-se més ràpida-ment des d’ambdós costats. Vist amb elsnostres ulls, trobaríem el seu desplega-ment lent i parsimoniós, gairebé avorrit,com una desfilada amb falta d’assaig, ones barrejaven els tocs de tambor, esten-dards i crits dels oficials per mantenir laformació a l’avançar. Com a referències vi-suals populars actuals, encara que situa-des algunes gairebé en un segle posteriori amb alguna que altra errada històrica olectura esbiaixada, tenim les imatges deles pel·lícules “Barry Lindon”, “El darrermohicà” o “El patriota”. En el gravat de Beaulieu del setge d’oc-tubre de 1647 es veu com, a la dreta, indi-cat amb una n, les tropes castellanesdirigides pel governador de Tarragona,Francesc Totavila, intenten entrar per labretxa que han obert en la muralla de lavila baixa. Mentrestant, al centre de laimatge s’observa l’atac de les forcesfranco-catalanes dirigides pel mariscalGramont, que finalment van fer fugir lestropes castellanes. davant les formidablesdefenses del castell de la vila alta, no és es-trany que els setges concentressin el focartiller en la muralla de la vila baixa, mésvulnerable. Tot i poder entrar en el recinteinferior, atacar el bastió enlairat del castelli els seus baluards resultaria igualment dificultós, pel que trobem diverses refe-rències documentals de l’època que qua-

lifiquen la fortalesa d’inexpugnable. El final fou dramàtic per Constantí: Juande Garay ordena als seus homes la demo-lició de l’església i del castell com a repre-sàlia per la resistència. Haurà d’esperarun temps per poder fer efectiva la seva decisió, però finalment amb barrils depólvora es va procedir a la voladura. Cons-tantí restava totalment enrunat, amb elsseus principals edificis totalment en runes

i les muralles i baluards en gran part derruïts. En els temps més foscos de lavila, aquesta quedarà despoblada duranttres anys i mig. Un cop finalitzada la guerra, l’any 1652, comptarà amb vora400 habitants i trigarà vora un segle en re-cuperar la població que tenia abans de laguerra. i la misèria que heretarà la segü-ent generació s’enllaçarà amb un altreconflicte a principis del segle xViii, la Gu-

15

Una església “amb rumbeig de Catedral”Les fortificacions durant la Guerra de Separació

La descoberta

RICARD ESCARRÉAbans de la Guerra de Separa-ció, les fortificacions existentsa Constantí començaren aadaptar la seva morfologia i funcio-nalitat davant la transformació del’art de la guerra en el pas de l’èpocamedieval cap a la moderna. Si davantl’atac de la cavalleria i la infanteriaera suficient amb parets altes i torresamb merlets, amb l’adveniment del’artilleria les regles del setge can-vien. Cal adoptar noves formes comles que afegiren les modificacions delcastell de Constantí, formes triangu-lars, hexagonals o trapezoïdals, mursmés gruixuts però més baixos, paretsatalussades amb inclinació..., tot unplegat d’elements que dificulten l’im-pacte dels canons i caracteritzen lafortalesa d’època moderna. La cons-trucció de fossats o baluards sobre-posats o adjuntats a les fortificacionsexistents (com el baluard del Ravalde Sant Cristòfol) permetien una mi-llor defensa i constituïen un obstacleafegit en un intent d’assalt. Aquests tipus de fortificacions esdissenyen per primer cop a itàlia(per això són anomenades de “traçaitaliana”) ja que és allí on es produ-eixen les primeres guerres del quepodríem qualificar “d’estil modern”entre les tropes hispàniques i france-

ses, en l’anomenat descens de CarlesViii. A finals del s. xV les tropes fran-ceses incorporen com arma de setgeels canons, que ensorren fàcilmentles muralles medievals altes i primesde les ciutats fortificades italianes ique faran canviar, com hem descrit,el plantejament defensiu de les forti-ficacions existents. Aquesta “escola”italiana influirà en els enginyers eu-ropeus, destacant principalment elsholandesos i francesos, com el piemontès Francesco-Maria,comte de Brogglio que, sota ordresdel virrei francès, remodelarà les de-fenses constantinenques en ple con-flicte, l’any 1642. davant l’evident manca de pedre-res properes, les muralles medievalsde Constantí eren fetes amb mam-posteria (morter de calç i reble)sobre l’argila natural amb encofratsde tàpia a sobre. Aquest parament detàpia podia ser reforçat amb terra enel moment del setge, funcionant aixícom un coixí al rebre les bales d’arti-lleria. Al mateix temps, construiramb materials més a l’abast i menyscostosos permetia reconstruir mésràpidament la muralla, fins i tot du-rant els atacs enemics. Les torres i elsbastions adossats a les murallescomptaven amb canons per dispararals atacants però també es-devenien “cantera” o trinxerasi eren volats per l’artilleria

enemiga, o fins i tot es minaven pertal que l’explosió sorprengués almajor nombre d’atacants al creuaren aquell punt. El desenvolupament dels setges aConstantí consistiren, com en els set-ges al llarg del segle xVi, en establirun cercle al voltant de la vila per tald’evitar la fugida dels assetjats i la re-buda d’efectius i subministramentsdes de l’exterior, mentre es vigilavaque no vingués un exèrcit al rescatque deixés els assetjadors entre dosfronts, acorralats entre les murallesque pretenien assaltar i les tropesque venien a l’auxili, com va succeira la batalla de pavia (1525). després,s’intentava l’apropament a les mura-lles per tal de col·locar una mina enun punt dèbil de les fortificacions,que en esclatar obriria una via d’en-trada al recinte, a la vegada que el focd’artilleria intentava obrir algunabretxa per on poder entrar amb la in-fanteria, com de fet va tenir lloc enl’assalt a Constantí de l’octubre de1647.Assetjats i assetjadors viurien envigilància continua, tant observantcom escoltant qualsevol movimentdel contrari, perquè els defensors noperdrien ocasió per disparar als ata-cants desprevinguts, sortir en unaràpida escaramussa o col·locar unacontramina que esguerrés els intentsde prendre la plaça.

inSTiTUTCAR

ToGRÀFiCiG

EoLòGiCdEC

ATALUnyA

JOSEP ESTIVILLArxiu Municipal de ConstantíRamon Amigó és l’autor dedues obres importantíssimessobre la toponímia i l’ono-màstica de Constantí. Homenatgemla seva figura per l’estret lligam d’a-questes disciplines amb el conceptedel paisatge cultural i amb l’amor pelterritori. per fer-ho, hem conversatamb xavier Ferré, un dels màxims es-pecialistes en la vida i l’obra de l’es-criptor, aprofitant que va venirrecentment per presentar la biogra-fia que ell mateix ha escrit: RamonAmigó i Anglès, pedagog del territori(1925-2011): aportació a la sociabili-tat cultural (Barcelona: publicacionsde l'Abadia de Montserrat, 2013).També és l’autor de l’article “RamonAmigó i la toponímia de Constantí”(Estudis de Constantí, 28, 2012, pp.255-262).xavier Ferré Trill és postgraduaten sociologia i màster en Estudis Su-periors de Llengua i Literatura Cata-lanes. Actualment exerceix de docental departament de pedagogia de laURV. Ha investigat els moviments so-cials contemporanis i les conjunturesdel pensament (polític i literari).També s’ha centrat en l’edició d’as-saigs i epistolaris sobre història na-cional (Rovira i Virgili, Joan Fuster).

Quina és la importància de lafigura de Ramon Amigó?Amigó (Reus, 1925-2011) és unexemple de baula intel·lectual quepermet de reconstruir, per mitjà dexarxes de relacions cívico-culturals,el teixit associatiu local-nacional. Estracta d'un integrant de la generació(si adoptem aquesta tipologia) delsanys cinquanta que endega dues ac-tivitats bàsiques: l'excursionisme iels cursos de llengua, l'abast del qual,per la seva rellevància, depassà l'àm-bit comarcal. Així, la tasca de més re-lleu la durà a terme d'ençà de laprimera meitat dels anys quarantafins als anys seixanta.La toponímia —com a extrem que

desenvolupa la consciència lingüís-tica amigoniana— serà un fet induïtde l'activitat excursionista i de la re-lació de Ramon Amigó amb l'histo-riador i geògraf Josep iglésies, de qui,per cert, cal una biografia.L'altre aspecte a destacar és quetota aquesta dedicació és duta aterme des de l'autodidactisme, desde la formació no formal, cosa que hade dur a la reflexió en aquest tempstan funcional-instrumental: tan pràc-tic (sic)...La realització d'aquest tipus debiografies —extrapolades a tot elpaís— ens ofereix una radiografiaajustada de com es reprengueren,entre els anys quaranta i cinquanta,

Ramon Amigó, vist per Xavier Ferré Trill

El personatge

18

FoToS: AJUnTA

MEnTdECon

STAnTí

19

dinàmiques culturals i polítiques alhoraque descentralitzades i mancomunades.Quines fonts has emprat per a con-

feccionar la biografia i quins aspec-tes més rellevants has trobat?Les fonts de què he disposat han estat les familiars. Fonamentalment lacorrespondència d'Amigó, la consulta —lectura— de la qual ha estat determi-nant per a fixar tot el que he respost a l’an-terior pregunta. A més, però, la històriaoral i altres arxius personals han acabatd'afaiçonar les fonts primàries. Cal desta-car, en aquest sentit, la documentació delsArxius Comarcal del Baix Camp, Comarcalde Tarragona i el nacional.La consulta d'una determinada part delfons epistolar m'ha permès conèixer mi-llor el personatge objecte d'estudi i el de-tall de les seves activitats. Com sempre, lescartes aporten llum sobre la microhistòriaque, sovint, no apareix en llibres, o en tes-timonis orals i administratius. La corres-pondència de Ramon Amigó amb Josepiglésies i amb Joan Coromines és de granrelleu.

Podries explicar com era tècnica-ment la feina de l’onomatòleg Amigóquan feia treball de camp?Gràcies al guiatge de Josep iglésies id'Enric Moreu-Rey, Amigó va anar apre-nent una metodologia que tenia dos bra-ços fonamentals: el recull oral de noms,renoms, de lloc i noms de persona, i l'a-portació de dades escrites històricamentreferencials. primer varen ser estudis to-ponímics i posteriorment (anys vuitanta,noranta) estudis onomatològics, és a dir,estudis sobre antropònims (noms de per-sona) i topònims.El recull oral era fet a partir d'un criteri:gent gran que no tingués formació acadè-mica (o amb una formació elemental).Aquesta condició servia per a tenir es-ment de noms no matisats per cap font se-cundària, o interpretativa. Calia conèixerels noms reals, que passaven de generacióa generació. o que en patien ruptura detransmissió.El segon procediment era la consulta defonts escrites. normalment documentsadministratius —censals, capbreus, ca-dastres, fogatges— per a sistematitzar icontrastar els noms obtinguts a través deles fonts orals. La comparació i contrastentre ambdues fonts feien que s'obtingu-essin trajectòries de noms com més exac-tes millor. i també permetia de reproduirfragments documentals on apareixien to-pònims en llur context.Tot plegat feia que Amigó —en certamesura recuperant la tradició d'un excur-sionisme d'estudi, no pas lúdic— recorre-gués, fins a edat madura, pràcticament

tots els indrets a estudiar. precisamentaquests desplaçaments feien que trobésnoves indicacions, o noves localitzacionscom els pous de glaç.Cal dir que els estudis onomatològics,amb diversos procediments de formalit-zació, tenien —i tenen— un valor afegit:el coneixement de formes de vida —co-munitàries, laborals, culturals— que handeixat d'existir. per aquest motiu treballssobre toponímia —La Mussara— perme-ten de concretar aquesta extinció. Enaquest cas la desaparició d'una vila sen-cera i l'establiment d'una seva dinàmicade migració. Hi ha una dimensió antropo-lògica, si es vol traduïda etnogràficament,en les recerques onomatològiques. Alme-nys Amigó en donà compte.Amigó era aficionat a l’excursio-

nisme; com es relacionaven les duesactivitats?Com he dit, l'excursionisme, essencial-ment desenvolupat —per bé que no pasúnicament a l'Associació Excursionista deReus— permetia Amigó, iglésies, Santasu-sagna, Massó, pàmies, etc. conèixer els recorreguts i els indrets de cada desplaça-ment. A més, aquesta associació esmen-tada, de la qual el toponimista reusenc foupresident, organitzava conferències for-matives a càrrec d'historiadors, biòlegs,geòlegs... Aquestes sessions tenien com afita oferir eines d'estudi, o nous procedi-ments pràctics, per a assolir un coneixe-ment més sistemàtic per a (re)conèixer elterritori.

La relació, doncs, entre excursionisme itoponímia era versemblant perquè senseun bon coneixement de les partides deterra, dels límits dels llogarets, de la his-tòria de la vila, de les nissagues familiars;o sense les dades essencials de la vegeta-ció, tipus d'economia agrària, difícilmentes podien elaborar recerques rigorosessobre onomàstica. Cada mot tenia un món.i per a Amigó assolir la relació entre pa-raula i entorn era fonamental, altramentes podria incórrer en extrapolacions inadequades. per això defenso la hipòtesique l'excursionisme portà inicialmentAmigó a l'interès per l'estudi de noms delloc.Quins aspectes queden encara

per investigar sobre la figura deRamon Amigó?La biografia publicada ofereix una con-textualització general de la vida i obraamigonianes. Caldria, en tot cas, desenvo-lupar el funcionament de tota la xarxa deformació de professors de llengua als anysseixanta i setanta. i, per descomptat, apro-fundir en l'aportació onomatològica d'A-migó i l'escola que en derivà. Al llibren'aporto una referència global, però seriaadient de fer-ne una monografia.pel que fa a l'excursionisme, que en elllibre només surt vinculat amb la trajectò-ria del biografiat, és clar que manca encara una recerca exhaustiva sobre l'As-sociació Excursionista de Reus, o de l'As-sociació d'Estudis Reusencs, de la qualAmigó fou president.

PÀGINA ANTERIOR: Ramon Amigó durant l’acte de nomenament com a fill adoptiu deConstantí (1994). A sota, les cobertes dels dos llibres d’Amigó sobre toponímia i onomàs-tica publicats els anys 1968 i 2008, respectivament. DALT: l’acte de presentació de la bio-grafia d’Amigó escrita per Xavier Ferré Trill (a l’esquerre) i que es va celebrar a laBiblioteca Municipal de Constantí el 2014. L’acte comptà amb una introducció a càrrecde l’historiador Jaume Massó (a la dreta).

Fa pocs anys ens va deixar RamonAmigó. El 2011 es va apagar la llumd’una de les personalitats més im-portants en el camp de les ciències socials.Autor de dues obres cabdals en la fixaciódels noms al nostre poble: una, “Els topò-nims del terme municipal i del poble deConstantí”, publicada l’any 1968; l’altra,“onomàstica del terme municipal deConstantí”, del 2008. Quaranta anys sepa-ren aquestes dues publicacions. Amb el primer llibre, Amigó és un per-fecte desconegut a Constantí i només elconeix la mare d’unes tietes seves desegon grau, cosines germanes de la sevamare, perquè eren filles d’un germà delseu avi matern, que s’havia casat, aquestgermà de l’avi, amb una noia Berguedà deConstantí. Amb aquest feble contacte i unencàrrec del dr. Helmut Schlunk, directorde la delegació espanyola de l’institut Ar-queològic Alemany, Amigó es presenta undia a Constantí per emprendre una ambi-ciosa recerca científica: documentar elstopònims del terme pel que puguin reve-lar de cara a les excavacions arqueològi-ques de la vil·la de Centcelles que el citatinstitut emprèn en aquells anys. per a aquesta recerca, que durarà entre1964 i 1966, contacta amb una trentenad’informants amb el perfil: home, vell iamb pocs estudis. Amb ells recorre elterme o, si estan físicament impedits, elsentrevista a casa. Contrasta el treball decamp amb la visita als arxius (el municipalde Constantí i el provincial i l’arxidiocesàde Tarragona).El cas és que amb un ingent aplec dedades i aplicant la metodologia toponí-mica, Amigó confecciona el famós estudisobre els topònims de Constantí. Som acomençaments de 1967 i Schlunk, en lle-gir l’original, manifesta haver trobat molt

interessant el treball i estar-lo estudiantamb molt d’interès. Afegeix que ha fet ges-tions per a la seva publicació (que final-ment editarà la diputació de Tarragona, através de l’institut Ramon Berenguer iV).També l’important geògraf Josep iglésiesn’elogia el llibre i qualifica Ramon Amigóde “mestre virtuós” que amb cada recerca“posa de manifest major rigor tècnic i in-terpretatiu”. però el llibre dels topònims del termemunicipal i del poble de Constantí sorpre-nentment no s’arriba a presentar al pobleen qüestió: Constantí. Tal com ens aclareixl’historiador Josep M. Sabaté i Sans, pas-sen deu anys d’un total desconeixement ino serà fins a la iniciativa del Cercle Cul-tural, Recreatiu i Esportiu que compra unestoc d’exemplars del llibre i els posa a lavenda a Constantí. El reconeixement oficial arribarà vint-i-tants anys després, durant l’alcaldia deJosep Bergadà, quan se’l nomena fill adop-tiu el 1994 i, després, pregoner de la FestaMajor d’Hivern el 1997. Amigó —ens ex-plica Josep M. Sabaté— es queda perplexamb aquests reconeixements, tal com liconfessa en una ocasió al professor JoséSánchez Real, perquè a Constantí no ha-vien mostrat massa interès per la seva re-cerca toponímica, que en aquell momentja feia trenta anys que s’havia portat aterme. però l’investigador aprofita el seupregó de festa major per encoratjar els es-tudiosos constantinencs perquè treballinen l’actualització de la seva investigació i,de fet, en qualsevol altre camp de les lle-tres, a profit d’aquesta comunitat tan afec-tada pels trasbalsos dels últims anys,impulsats pel capitalisme industrial.L’actualització de l’estudi arribarà deuanys després, aquesta vegada per encàr-rec del Sindicat Agrícola de Constantí.

Aquesta entitat acabava de celebrar el seucentenari amb la publicació d’una mono-grafia sobre la història de la mateixa enti-tat i, poc després, demanen a RamonAmigó la reimpressió del seu llibre delstopònims de Constantí; però l’onomatòlegproposa una reestructuració de la infor-mació per ajustar-la a la manera de fer ac-tual en aquesta mena d’obres. A més, s’hiincorporen alguns noms —no gaires, tan-mateix— que s’havien descobert en elstranscurs dels quaranta anys que havienpassat des de la publicació del llibre ori-ginari. Els col·laboradors actuals, a dife-rència de la vegada anterior, són pocs peròselectes, gent de lletres i amb experiènciaen les ciències socials: la historiadora iprofessora universitària, Montserratduch, la filòloga Montserrat Franquès,l’historiador Josep Franquès i l’eruditlocal Josep M. Solé Barrufet. d’acord ambel testimoni d’aquest darrer, RamonAmigó queda amb ell o amb Josep Fran-quès, preferentment al cafè del Sindicat, iallí aclareixen els dubtes sobre certs nomsque l’onomatòleg porta apuntats en unesfitxes. En aquesta nova edició incorporauna cinquantena de topònims (que nosortien al primer llibre) i, sobretot, d’an-tropònims, raó per la qual es consideraoportú donar-li una denominació nova,que serà “onomàstica del terme munici-pal de Constantí”. La publicació serà a càr-rec conjuntament de l’institut d’EstudisCatalans i del Sindicat Agrícola de Cons-tantí.Aquesta vegada, el llibre sí que es pre-senta a Constantí. Va ser el 2008 i l’as-pecte era el de les grans ocasions, amb lasala Macià Martorell del Sindicat plena degom a gom, amb gent que celebra la im-portància d’aquesta obra científica i de lafigura del seu autor.

FoTo: JoSEpM. S

ABATESAnS

20

Ramon Amigó a Constantí

JOSEP ESTIVILLArxiu Municipal de ConstantíL’instituto Geográfico y Ca-tastral va realitzar, durantla primera meitat delsegle xx, una sèrie de mapes re-ferits als treballs topogràfics delcadastre parcel·lari de rústica.Aquest organisme va ser creatl’any 1870 amb la curiosa finalitatde determinar la forma i les dimen-sions de la Terra (d’aquí el seu logo,la bola del món recolzada en uncoixí de núvols).Els mapes de Constantí es van ferdurant la dècada dels anys trentadel segle passat. Aquestes fulles esconserven actualment a l’Arxiu His-tòric de Tarragona, però l’Ajunta-ment de Constantí en va encarregarla digitalització i avui es poden con-sultar per internet al web de l’ArxiuMunicipal (arxiudeconstanti.cat). Us mostrem un d’aquests fulls, eldel polígon número 8, de la Riba,

queés la par-tida que delimiten el camí de Mont-blanc i el riu Francolí, d’una banda,i el camí dels pallaresos i el torrentdel Mas Blanc, de l’altra. no cal ni dir que aquests mapessón excel·lents per als estudis de to-ponímia perquè ens faciliten elsnoms dels indrets però també per-què podem descobrir com era elnostre terme municipal ara fa vui-tanta anys.

A les dues pàgines següents tro-bareu la imatge completa d’aquestfull del polígon 8, però us en volemdestacar alguns aspectes que tro-bem especialment interessants,com la recreació de la vil·la ro-mana de Centcelles (1), quan en-cara no havia estat excavada i lasala de la cúpula es denominavaencara ermita de Sant Bertomeu.Les restes dels banys romans sónles que consten com a ruïnes men-tre hi veiem la caseta i el corral delmas que era en aquell momentCentcelles.També hi veiem una part del molíde Reus (2), amb el dibuix de la im-ponent bassa ja que aquest molí in-dustrial s’alimentava amb la forçade l’aigua de la sèquia dels Molins. A la resta del mapa hi trobem elsmasos i barraques, tan caracterís-tics del nostre territori, però tambéles abundants evidències de cons-truccions lligades a la gestió de l’ai-gua: regs, basses, pous, sínies, etc.(3).

El catastró de Constantí dels anys trenta del segle XX Eines

21

1 2 3

23

IGNASI MANZANARESpunt d’informació JuvenilAjuntament de ConstantíAquesta ruta que us presentem ensporta al Mèdol, la pedrera de l’è-poca de la Tarraco romana millorconservada en l’actualitat i que, a partirdel segle ii a.C., va servir per construir lamuralla de la capital i una bona part delsmonuments més emblemàtics de l’actualciutat de Tarragona.Aquest recorregut té el seu punt desortida a Constantí i llavors, passant vorala vil·la de Centcelles, travessa el riuFrancolí i al cap de poca estona ens sa-luda novament una altra mostra de l’ex-tens patrimoni heretat de la colonitzacióromana: l’imponent pont del diable. Acontinuació, seguirem un itinerari com-plex i variat que, a través dels boscos deTarragona, els pallaresos i el Catllar, ensportarà al nostre destí: la cantera delMèdol. En pocs anys, aquesta pedrera hapassat de ser un preciós racó desconegutper la majoria a la situació actual. Re-centment, ha patit un incendi i al seu vol-tant s’ha construït una tanca de fusta iuns miradors per poder admirar des del’altura, però que li han fet perdre partdel seu encant.

A continuació, seguirem un camíparal·lel a la costa que, després de passarpel Mas de Sorder (record i mostra de lariquesa dels antics propietaris d’aquestterreny), ens portarà al punt culminantde la geografia de la comarca: els Alts dela Bassa Closa, coneguda com a Gurugúper la presència propera d’un antic re-cinte militar.des d’aquest punt, baixarem a Tarra-gona i tranquil·lament retornarem per lavora del riu al punt de partida: el muni-cipi de Constantí.Constantí - pont del diableConstantí —Vil·la de Centcelles— Molíde Reus — riu Francolí — Represa —pont del diable. Total: 6'8 km.pont del diable - Carreterade Santes Creuspont del diable — Mas dels Arcs — Ta-llafocs (de dreta a esquerra) — Tallafocs(d'esquerre a dreta) — sortida per sen-deró a la dreta a 90 metres — pista al'esquerra — Mas del pastor — Carreterade Tarragona a Santes Creus. Total: 3'46 km.

Carretera de Santes Creus -urbanització BonaiguaTravessem i continuem recte fins aagafar el GR (taques vermelles i blan-ques) que ve de cara i es desvia a la nos-tra esquerra (direcció al Catllar) — elseguim fins a la carretera entre pallare-sos i el Catllar (T-203) a l'alçada de la ur-banització de la Bonaigua. En aquest

Cap a la pedrera romana del Mèdol!

BTT amb encan

t

24

25

tram hem d'estar alerta ja que varia sovintde camins (senderons, pistes de terra, pis-tes encimentades o carrers asfaltats permig d'urbanitzacions) i no sempre s’escullel camí més evident: sempre hem d’estaratents als senyals pintats en blanc i ver-mell. Total 5 km.Urbanització BonaiguaRotonda de la MoraContinuem la carretera fins a la cruïlla,que travessem — Cementiri del Catllar —carrer a la dreta i pista a la dreta, conti-nuem sempre pel més recte sense perdrealçada, passant per unes parcel·les de bes-tiar — Apareixen senyalitzacions cap alMèdol acompanyades de cintes grogues(continuem sense perdre alçada) — bifur-cació amb un pal senyalitzador, amb duespossibilitats d'arribar al Mèdol — prenemla de l'esquerre amb un ràpid i divertitdescens — planta purificadora a l'es-querre al final del descens i després pistaque prenem a la dreta fins a la rotonda dela platja de la Móra.Total: 6'36 km.Rotonda de la Mora - elMèdol - Carretera de BoscosSense entrar a la rotonda, prenem uncaminet a l'esquerre de l'autopista Ap7 ial cap de 800 metres travessem per unpont sobre l'autopista per arribar al nos-tre objectiu: la pedrera romana del Mèdol.per retornar, tornem les nostres passesi, sense creuar el pont, baixem per unatrialera fins a una pista — seguim la pistaa la dreta les indicacions cap el Mas de

Sorder, sempre recte paral·lel a l'autopista— Mas de Cusidor — Mas de Sorder (co-negut popularment com a Mas de la Cú-pula) — Carretera de Boscos deTarragona al Catllar (Tp 2039). Total: 2'96 km.Carretera de Boscos - parcdel Francolí Continuem a l'altra banda de la carre-tera per una pista amb forts i continuspendents (sobretot de pujada) paral·lelssempre a l'autopista, amb algun desvia-ment a la dreta per sortejar els pendentsmés forts (atenció) — senyals (pals igroc) cap a Gurugú — Gurugú (punt mésalt del Tarragonès) — Urbanització delMas de panxer— carretera de SantesCreus (Tp2031) — Travessem el pont da-munt de l’autopista i prenem l’antiga car-retera a la dreta — 30 m. camí a l'esquerrai descens per GR — trialera, túnel, sederói sortir a l'esquerre i després a la dreta perpista encimentada — Cementiri de Tarra-gona — Tarragona 2 pont damunt de l’au-tovia i baixada per carrers fins al parc delFrancolí — abans del pont de Santa Tecla(sortida cap a Reus) entrem a la dreta capal parc, travessant-lo fins al final (pistesesportives). Total: 11'70 km.parc del Francolí - Constantíd'aquí, pel camí que voreja el marge es-querre del riu (pujant a la dreta) arribemal camí d'anada, a l'alçada de la Represaper creuar novament cap a Constantí. Total: 5'45 km.

per carretera, carrers i trams tèc-nics és altament recomanable l’úsdel casc per evitar greus lesions ce-rebrals en cs de caiguda i/o acci-dent.Seleccioneu la ruta en funció deles vostres capacitats físiques i tèc-niques.La bici sempre a punt: canvi demarxes ajustat i sense friccions im-portants, frens efectius...Si feu alguna ruta que presenti di-ficultats on el nivell de la vostra tèc-nica sigui escàs o just, aneuacompanyats d’alguna persona queus pugui ajudar en cas d’accident.Aquesta ruta és factible i satisfac-tòria també caminant o corrent, sino disposem de bicicleta adequadaa aquests terrenys.Calculeu una durada aproximadad’unes tres hores i mitja per fer-laamb tranquil·litat en bicleta.

Recomanacions

Colla Cicloturista Centcelles de Constantíhttp://www.cicloturistasdecons-tanti.com

Punt d’Informació Juvenil Sant pere, 49 - Constantíimanzanares@constanti.catorganitza puntualment sortides deBTT a l’entorn proper de Constantí,a demanda dels joves que ho desit-gin.

Més informació

CONSTANTÍ - EL MÈDOLTipus d'activitat: anar en bicicletaDescripció: visita a la cantera romana del MèdolRecorregut: 41 kmTemps: 2’5 / 3’5 horesElevació màxima: 224 m Elevació mínima: 49 mDesnivell acumulat: 1025 mGrau màxim: 39 %Grau mínim:-96 %

Molí de Reus

Riu Francolí

Represa

Mas dels Arcs

Mas de Pastor

Parc del Francolí

Urb. Tarragona 2

Cementiride Tarragona

Urb. Masde Panxer

Coincideix amb un itinerari de Gran Recorregut

S’abandona l’itinerari de Gran Recorregut

BASE CARToGRÀFiCA: iCC

El Gurugú

Mas de Sorder

Mas de Cusidó

El Mèdol

Planta purificadora

Cementiridel Catllar

Urb. Bonaigua

28

JOSÉ A. LATORREEn aquest nou article d’Hàbitat veu-rem la diversitat biològica quepodem trobar en els espais obertsdel nostre terme, constituïts bàsicamentper conreus de cereal, guarets, erms i pas-tures. En aquest cas, estem en els espaisque envolten els camins de la Sinieta, del’Albiol i del Bassal.Geològicament, les graves i conglome-rats de diferent composició i mida ens in-

La partida del Bassal

aligotcomú

xoriguer comú

1.- Cel

blaveta guineu

diquen que estem davant d’unes terresque formen part d’un gran ventall de de-jecció, provinent de la Serralada prelito-ral.Aquests indrets herbacis, encara quesemblin sense vida, tenen una flora rude-ral associada, com per exemple el panical,de vital importància com a font de nèctarper a insectes com la blaveta, l’abella, etc.;també podem descobrir la lleterola d’hort,el bolitx o la calcida blanca.Al nostre voltant seran els ocells els queposin la nota més cridanera; així, podrem

descobrir el vermellós bitxac comú, quebusca insectes entre el terra, al temps queel trist emetrà insistentment el seu reclamdes del cel i la perdiu ens pot sortir volantestrepitosament al nostre pas.Entre els murs de pedra seca que envol-ten camins i parcel·les podrem entreveurela sargantana ibèrica darrere de les mos-ques i les aranyes, sense perdre de vista elseu gran depredador, la coronela llisa, unaserp especialitzada en la seva captura.dins de la nostra passejada i si aixe-quem la vista per un instant, podríem

tenir la sort de veure alguns rapinyairescom el xoriguer i l’aligot comú, molt do-nats a caçar en espais oberts que perme-tin descobrir les seves preses ambfacilitat: rosegadors, rèptils, insectes...Si en el decurs del nostre itinerari se’nsfes de nit, podríem sorprendre l’àgil i es-quiva guineu saltant sobre els talpons quesurten dels seus caus subterranis.Resumint, estem davant d’un paratgeric en espècies que ens alegraran les nos-tres jornades de camp pels volts de Cons-tantí.

Hàbitatcalcidablanca

lleterolad’hort xicòria panical

3.- Terra

29

perdiu rosella

bitxaccomú

serp llisaseptentrional trist

2.- Línia arbustivasargantana

ibèrica

30

La xarxa de Camins del Camp deTarragona està constituïda pelscamins que els municipis han triatmantenir i senyalitzar per afavorir eltrànsit no motoritzat. Són caminspúblics i, per tant, imprescribibles,inalienables i inembargables. Labona nova és que alguns dels caminsde Constantí s’han afegit a aquestaxarxa. Es tracta dels camins que con-necten el pont de les Caixes i la vil·laromana de Centcelles amb els ca-mins de Tarragona, en particularamb l’entorn del pont del diable, iarribaven fins a Altafulla o més enllà,encara.Aquesta iniciativa la va posar enmarxa inicialment l’Ajuntament deTarragona el 2010 per crear els ca-mins de l’Anella Verda però després,la participació del Consorci del pla

de Competitivitat Turística de la Tar-raco Romana, la va estendre als mu-nicipis del voltant. Arriba fins al camí dels pallaresosdes del pont del diable i llavors re-corre un itinerari que ens és ben fa-miliar, amb el pont de les Caixes, elmas de la Ferrerota, els molins i lasèquia i, sobretot, la vil·la romana deCentcelles amb el seu imponent mo-saic de temàtica paleocristiana. Totel recorregut ha estat senyalitzatabastament, amb la indicació de ladistància en quilòmetres i del tempsde durada aproximat. Amb aquestaintervenció guanya en riquesa totl’entorn al voltant de Centcelles, jaque aquesta coneguda vil·la romanaestà envoltada d’importants indretspatrimonials que ara seran una micamés coneguts.

notícies TOTS ELS CAMINS DUEN A ROMA

En aquesta nova secció que us presentem volemmostrar algunes obres artístiques, sovint poc ogens conegudes pel gran públic, que recullin els ele-ments del nostre paisatge. devem la primeraimatge a la gentilesa del senyor Lluís Maria FortunyCanadell. Es tracta d’una aquarel·la magnífica re-alitzada per Salvador ponte de Castellví el 1997. És una imatge ben característica del carrer Majori que, amb tota seguretat, sabreu ubicar de seguida

ja que està presa des del balcó d’una casa situada ala plaça de l’Església i mirant en direcció a Tarra-gona. En la imatge, hi podeu veure el domini mages-tuós de la façana modernista del Casino, obra del’arquitecte reusenc pere Caselles.La tècnica emprada és mixta: tinta per delimitarels contorns i aquarel·la pels colors de les superfí-cies. La qualitat del dibuix és extraordinària, tantper la precisió dels detalls com pel domini dels co-lors i la suavitat i alegria de la llum.En la part superior dreta hi llegim la càlida dedi-catòria de l’autor, ponte de Castellví, al professor deConstantí, Manuel Fortuny: “Al maestro Fortuny,agradecido por sus sabios consejos”. i acaba dientl’artista “perdón por las molestias, meu veí...”.El professor Manuel Fortuny la va cedir al seu fill,Lluís Maria Fortuny, el qual havia estat antic regi-dor al consistori constantinenc i, encara que ja faanys que no viu al nostre poble, va tenir el bon gestde fer-ne donació a l’Ajuntament de Constantí. Ara,el quadre de pontue de Castellví el publiquem a lacontraportada de la revista “Rutes de Constantí”perquè, d’aquesta manera, esdevingui una obra co-neguda i admirada per tothom.

Art i paisatge

A L T R A N S P O RT

!"#$%&'()*+#,-*./*0(1*0(# &*2#*234&*2#52*16-*#.+*#*2%7+'0#8*0#'&9&+1'04:*2;#'#*<'(*+#+24-#&=423*02>-"##

?"#@'#474,*+#&=423*02>-A#84'B*+#48402#:*&#<>2(-*#:*2CA#>#6+7*+#+02#6'2>2#1D2A#'#,*+#+02#(-412#6*-#&*2#*234&*2"#

E"#F<'(*+#+24-#&*2#*234&*2#1*3G0'.+*2#:*&#1*(->A#:*#&*2#*2(43'>02#:*#(-*0#'#:*&2#4*->6>-(2"

H"#I*+#J2#:*&#(-4026>-(#6J8&'3# '#84'B*+#+04#>#:+*2#64-4:*2#48402#:*&#<>2(-*#:*2CA#>#:*26-D2A#2'#D2#+04#)>04#2*7+-4#6*-#341'04-"

K"# F26*-*+# *&# 1*(-># '# &=4+(>8J2# 341'040("# L*3>-:*+# 3*:'-#2*16-*# *&# 2*'*0(# 4# +04# 4&(-4# 6*-2>04# .+*#M># 0*3*22'%N# 4#1D2A#:*16*+2#,4-*+#1D2#:*26*24#:=*0*-7'4#'#(-*84&&4-*+#&=*.+'&'8-'"

O"# P0*+# 4# 6*+# 4# &4# ,*'04# '# 4&2# &&>32# :*# &&*+-*"# I*+# J2# :=+0#6>:Q1*(-*#'#,*+#*0(-*#R"SSS#'#!S"SSS#6422>2#4&#:'4"

T"#$%&'()*+#*&#(-4026>-(#6J8&'3#6*-#43>1640U4-#*&2#'0,40(2#4#&=*23>&4"

R"#P3>1640U*+#*&2#<>2(-*2#V&&2#4#&=*23>&4#4#6*+#5(418D#*&2#4W+:4-G#4#:*2*0<>&+64-#+0#3>16>-(41*0(#43%+;"

X"#P64-.+*+#*&#3>(B*#>#&4#1>(>#&&+0U#5KSS#1#46->B";#:*# &*2# *0(-4:*2# :*# &*2# 8>%7+*2A# :*&2# 3*0(-*2#3>1*-3'4&2A# 3*0(-*2# +-8402A# 3'0*1*2A# (*4(-*2# >#:*#3424"#Y41'0*+#+0#1Z0'1#:*#:*+#1'0+(2"

!S"# I*+# J2# :*# &4# 8'3'3&*(4# 3>1# 4# 1'(WG# :*#(-4026>-("

Pla

d’A

ctiv

itat

Físi

ca, E

spor

t i S

alut

(PA

FES)

- fe

brer

de

2010

www.pafes.cat

10 trucs per ser més actius

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

!" &%$+&9&'0*8

?" 47'@

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

(0*(10*/.*-,+*()'2++*('<*';2*4:0'1+

B4'8A--A>20*342=&+*,447

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

*-61*252*4&32*2*&"-">20*342=&4-2

*(-2><&*:24048+*B

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

%2**+.

>AC2*:*

7# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

++*7+6

E" *('<F*:'0*(-

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

++*,'A2D12>2'620+

12*4&32*2*&4-2++*"(2->6>-4*2&*

(-&*:2J+*IC:(-&:

H"

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

4&32*2*&-*6241(-20+

>(-*1&*:2*+.'G03*1

B4'8'3'&8J6(->6240(-D'D:

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

"2*4&

*:20>'43(2*2*&*:A>

4:4-62*+:>40++*B

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

20

10

*

240482*4:'

e der

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

AC2*:*(-2><&*:

K" *+*-*62F*'*2&**-61*2+*4-,2+*61*:

O" *64+*0P

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

4#0+2D'2A2D-62*:>A

J8>(4+=&'>(-*1&*2-*64(-4&40+4(0**0*=:4#2*62*:2D1+

24&'40'*,4&4+

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

413-*64#-+7*24#0>)4#

->3*L("400'4132J'22*3*0>M*+.40>.*=&+*4-&4&8*(-'4#'7-

+*I"*-+*&&*:23>&&

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

er

"4-0'41

-':*3+*:A2D14N%'

"'-8'&'+.

0+=:2J+

ebr

f-

ES)

AF

PPA(ut

l

Sait r

poEs,

caisísFt

ta

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

*1Q:>6

T" '&%$

R" >3PG#4-:+4W

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

6SSS"R*(-0*+*,'*(-*

8J6(#->6240(-&*+*()

2*(-2><2&*+*U406130+4-6+&><0*2*:4#

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

:4&2>2426SSS"S!'S

4-U4061>43-*63'&8

+*644&>32*=&42&&V;+%43(#0*41(->61>3

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

4"':

4"&>32*=&4#(240,0'2&*

&(5";418D * 2

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

ta

4"

viA

cti

’dalP

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

X" 4-6P2*&*:3-*1>34"423*:

!S" I

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

14&>*(B>3&*+*+.4-82*&*:2*4:(-0*A2408-+2*(-0*3A24&'

1'0Z10++*0'41Y4"

*&3'3'84&*:2J+*

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

461SSK5U0+&&>(>1*(-0*32&*:A2*+7%>>2*(-4*(A2*1*0'3A

"(2+0'1+*:*:

:G(W'141>34(*

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

>-462*

>

*

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

!S" I>6240(-

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

*&3'3'84&*:2J+*("-

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

:G(W'141>34(*

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

f

*

pa.www

# # # # # # # ## # # # # ##

# # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # ## # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # # # # ## # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # ## #

# # # # # # # # # # ## # # # # # # #

# # # # # ## # # # # # #

# # # # # # # # # #

tca.esffes31