Roma

La ciutat dels Papes

GIEDION, S.: Espacio, tiempo y arquitectura, Barcelona: Editorial Científico-Médica , 1961, pàg. 76-107

MORRIS, A.E.J., Història de la forma urbana. Desde sus orígenes hasta laRevolución Industrial, “Arquitectura / Perspectiva”, Barcelona: Gustau Gili,1992 (1974).:— «Renacimiento y Barroco», pp. 177-183:

▪ carrer principal rectilini▪ la retícula▪ recintes espacials

― espai tràfic (Popolo - Concorde- Victoires)― espai residencial (Navona - Royale - Coven Garden)― espai de vianants (S. Pietro - Campidoglio - S. Marco)

— «La red viaria romana», pp. 200-210

BRAUNFELS, W.: Urbanismo occidental, Madrid, Alianza Forma, 1983 (1976),cap. VIII, «La segunda y tercera Roma», pp. 277-296

SPAGNESI, G.: La basilica di San Pietro, il borgo e la città, Milano, Jaca BookSpA, 2002

Franz Theobald Horny (1798-1824) Roma a l’època del Renaixement.Heildenberg, Kunpgälzisches Museum

Nucli de Sant’Angelo

Els set turons de la Roma antiga:1. Mons Palatinos 2. Mons Capitolinus3. Collis Quirinalis 4. Collis Viniminalis5. Mons Esquilinus 6. Mons Caelius7. Mons Aventinus

Les set basíliques de peregrinació a Roma

Les cinc primitives:1. San Pietro in Vaticano2. Santa Maria Maggiore3. San Giovanni in Laterano4. S. Lorenzo fuori le mura5. S. Paolo fuori le mura

Les dues que posteriorment reberen veneració especial:6. Santa Croce in Gerusalemme7. San Sebastiano fuori le mura

Antoine Lafréry, Les set basíliques de RomaSpeculum Romanae magnificentiae, 1575

Mapa de Giacomo Lauro i Antonio Tempesta Les set basíliques de RomaAny Sant, 1600

Vies d’origen romà

Via Lata, o Strada del Corso[carrer principal rectilini]

Des de l’antiguitat via d’accés al nord de la ciutat:

(Via Flaminia—Porta dei Popolo—Via Lata)

Vies en part d’origen medievalmillorades al Quattrocento

Via Peregrinorum(Piazza di Ponte—Teatro Marcello)

Via Papalis(Piazza di Ponte—Campidoglio—

S. Giovanni in Laterano)

Via Recta, o Coronari

(Piazza di Ponte—Piazza Colonna—enllaça amb Strada del Corso o Via Lata)

Quan els Papes es traslladaren delPalau Laterà al Vaticà, a l’entorn dela basílica de Sant Pere s’estavaconstruint el barri nomenat

Borgo Nuovo (la retícula)

(Vaticà—Castel Sant’Angelo)

La “Wall Street” de la Roma renaixentista

Nicolau V Tommaso Parentucelli(pontificat, 1447-55)

▪es proposà construir una aïllada i grandiosa residència eclesiàstica al Borgo Nuovo.El projecte fou estudiat per Leon Battista Alberti (1404-1472), però no es va dur a terme

▪ inicià les obres per a situar una plaça enfront de Castel Sant’Angelo

Forum Pontis, Platea Pontiso Piazza di Ponte

▪restaurà l’Acqua Virgo (Agripa, 19 dC), que durant l’edat mitja es va fer arribar fins a Trevi i encarregà una font a Alberti (1453). L’Acqua Virgo o Virgine era l’únic aqüeducte en funcionament de les 14 conduccions heretades dels antics romans

▪ mitjançant una política d’exempció d’impostos es proposà potenciar el desplegament dels habitants cap als desèrtics turons de la ciutat

Sixt IVFrancesco della Rovere(pontificat, 1471-84)

Edicte Papal de 1480(Restaurator Urbis): disposaval’eliminació qualsevol elementconstructiu que impedísl’arrenglerament dels carrers.

Ponte Sixtus(Ciutat Medieval ― Trastevere)

Alexandre VI Roderic de Borja

(pontificat, 1492-1503)

Via Alesandrina(Borgo Nuovo)

(Castel Sant’Angelo—S. Pietro in Vaticano)

Primer carrer d’enllaç de la Romamoderna en motiu de l’Any Santde 1500.

Juli II Giuliano della Rovere(pontificat, 1503-13)

Via Lungara(a la banda dreta del riu Tiber)

Via Giulia(a la banda esquerra del Tiber)

Via de la Lungarai porta d’ingrés al Trastevere

Via Giuliai el pont Farnese dissenyat per Miquel Àngel

Lleó X Giovanni de Mèdici(pontificat, 1513-21)

Strada Leonina o Via Ripetta

a la dreta de la Piazza del Popolo, sota l’eix de la Via Lata o Strada del Corso

Pau III Alessandro Farnese(pontificat, 1534-49)

Strada del Babuino(a l’esquerra de la Piazza del Popolo, sobre l’eix de la Via Lata o Strada del Corso).

Petites vies radials, les primeresd’aquest tipus:

Via Paola(Piazza di Ponte—Via Giulia)

Via Panico(Piazza di Ponte—Via Recta o Coronari)

Trasllat de l’estàtua eqüestre de Marc Aureli al Campidoglio

Projecte de Miquel Àngel per al Campidoglio

El primer trident. Les vies Babuino,Lata (o Strada del Corso) i Leonina (oRipetta), vistes des de la Piazza delPopolo

Strada del Babuino Strada del Corso(Via Lata)

Via Ripetta(Strada Leonina)

Jardins urbanitzatsper Valadier (1816)

Via Panico

Vies Tordinona i Panico

Els primers carrers radials: les vies Panico i Paola des de la Platea Pontis

Via Paola

Basilica S. Giovanni Battista de’ Fiorentini1508-1734Bramante (1508), Giuliano da Sangallo (1509-16),, Jacopo Sansovino, Antonio da Sangallo ilGiovane, Baldasare Peruzzi, Raffaelo di Sanzio(1518-19), Sansovino (1519-20) Antonio daSangallo il Giovane (1521-23), Michelangelo(1559-64), Giacomo della Porta (1583-1602),Carlo Maderno (1603-18), Pietro Da Cortona iCirro Ferri (1634), Francesco Borromini (1656),Alesssandro Galilei (1733-34)

S. Giovanni Battista de’ Fiorentini

Interior, amb algunes de les intervencions de Borromini i la seva lauda sepulcral

▪ balustrada de l’altar major

▪ cripta funerària de la família Falconieri

Juli IIIGiovan Maria de Ciocchi del Monte(pontificat, 1550-55)

Urbanització del Campidoglio, segons el projecte de Miquel Àngel (1550)(Iniciada per Pau III)

Via Trinitatis [avui Via Condotti](Piazza di Ponte—segueix per Strada di Tordinona—cap a S. Trinita dei Monti)

L’obelisc davant de l’església fou erigit al segle XVIII.

Trasllat de l’estàtua eqüestrede Marc Aureli (176 dC) alCampidoglio i el projecte deMiquel Àngel.

El projecte original de Miquel Àngel, al qual es van adaptar les obres, el coneixempels gravats d’Etienne Dupérac (ca. 1525–1604), documents que es van fer públicsdesprés de la mort de l’artista.

Urbanització del Campidoglio

Gravat anònim, ca. 1552

Domenico dei Rossi1692 Gravat

Gravat de Domenico dei Rossi, 1692

Els gravats alteren la perspectiva

Via Trinitatis (avui Via Condotti), des de l’escalinata de la Piazza Spagna

Pren el nom dels conductes o canals que portaven l'aigua a les Termes d'Agripa

Pius IVGiovan Angelo de Mèdici(pontificat, 1559-65)

Strada PiaAl nord-est(avui Via XX de Setembre)(Piazza Quirinale—Porta Pia)

Strada PiaAvui Via XX de Setembre

Miquel ÀngelPorta Pia, 1562

Fresc del Palau LateranoSala del Consistori

Piazza del Quirinale

Gregori XIII Hugo Boncompagni(pontificat, 1572-85)

Via Gregoriana(avui Via Merulana)

(S. Maria Maggiore—S. Giovanni in Laterano)

Més endavant, fou retocada perSixt V.

Amb la publicació de la sevaQuae publice utilia (1574),deixà assentades les basesjurídiques de la configuracióprogressiva de la Roma barroca.A partir d’aquest moment seràmés fàcil obrir nous vials iampliar els existents.