RMC 327 - 201205 - CatMusica25
-
Upload
pere-andreu-jariod -
Category
Documents
-
view
223 -
download
0
Transcript of RMC 327 - 201205 - CatMusica25
-
8/2/2019 RMC 327 - 201205 - CatMusica25
1/2
Entre les moltes celebracions musicals que tenim aquest 2012, trobem laniversari deCatalunya Msica, que compleix 25 anys amb molt bona salut. Arriba en un moment de
maduresa de lemissora, hem aconseguit fites i consolidat laudincia, explica lex Robles, actualcoordinador de lemissora.
ACTUALITAT
14|RM
Cmaig-juny2012
Reportatge
Catalunya Msica s ara una de lesmarques ms potents de msica clssicaa Catalunya. La nostra ha estat sempreuna emissora que ha volgut mantenir unesperit jove i dillusi, fent una aposta
per estar al dia, quant a continguts itamb tecnolgicament. s una propostatemtica de msica clssica i, per tant, deminories, que busca lexcellncia, la quali-
tat, per que no renuncia a la proximitat, aacostar-se al gran pblic i poder captar-nede nou, comenta Robles, i aegeix, consci-ent de lpoca en qu vivim, que estem enun moment de crisi, problemes i situaci-ons complicades, en qu lentretenimentsenzill, lart, la cultura, la msica, s unrefugi. Aix torna a donar sentit al que sla nostra essncia.
La primera en catal
Jess Rodrguez Pic va ser lencarregatde posar en marxa el projecte, a fnal del
1986. Era el moment: Catalunya vivia un
procs de construcci i reconstrucci demolts temes, recorda el primer directorde Catalunya Msica. Des del comen-ament van tenir clara quina era la sevatasca: Lobjectiu era participar i condi-cionar la vida musical del nostre pas. Deseguida vam posar-nos en contacte amborganitzadors de concerts i vam activar els
primers contactes amb altres emissores
internacionals.Aix van entrar a ormarpart de lOIRT (organitzaci demissoresde rdio de pasos de lmbit comunista,tot i que nhi havia tamb de Sussa, elCanad o el Jap), i sestabliren contactesbilaterals amb altres emissores.
De seguida vam tenir oients que agra-en el tipus de plantejament, a ms de laqualitat del so, la cura en la pronncia delsnoms, procurar no fer comentaris banals,recorda Rodrguez Pic. Tamb des delsinicis comencen a oerir en directe latemporada del Gran Teatre del Liceu i a
enregistrar els concerts de lOBC al Palau.
Carmina Malagarriga, Joan Vives i AlredCelaya sn a Catalunya Msica des del pri-mer dia. Era molt important no tenir capmodel establert i anar construint-lo. Poderdir amb naturalitatEl vol del borinot, que
ja estava en els programes de concert perno en el llenguatge parlat. Faltava aquestaaportaci que per a mi s essencial pernormalitzar una llengua. Tamb el des-
cobriment dels autors catalans, veure quetamb hi havia msica catalana, recordaMalagarriga.
Joan Vives, que ha et moltes transmis-sions en directe, assenyala que aquestessn la part del producte que surt deCatalunya Msica ms viu, ms directe.La mgia del moment, sovint sorprenenti sempre imprevisible, fa que linters perals oients bviament creixi igual comsi estiguessin a la mateixa sala. De fet,senten el mateix i al mateix momentamb lnica diferncia que sn a casa o al
cotxe.
Francesc
Falc
25 y
ClyMscUn quart de segle en bona sintoniaper Pere Andreu Jariod
-
8/2/2019 RMC 327 - 201205 - CatMusica25
2/2
15|RMCmaig-juny2012
ACTUALITAT
Carles Lobo va ser productor musical alemissora des del 1991 fns al 2007. Decser de les persones que durant aquells anysva sentir ms concerts de tot Barcelona.Calculo que en vaig arribar a sentir ogravar uns 3.000 durant 16 anys, i recordaque la meva relaci amb la msica eramolt viva: si no era a dalt de lescenari, hiera a sota o al darrere. A causa de la crisidel 1992, el pressupost per enregistrarconcerts es va reduir drsticament i tambes van tallar els contactes i les relacionsinternacionals. Lequip de producci sharenovat aquests ltims anys i actualmentsn tcnics ormats a lESMUC, els quienregistren els concerts.
La finestra internacional
Des del 2009 Catalunya Msica orma
part de la Uni Europea de Radiodiusi(UER). Aquesta vinculaci li permet rebrei oerir concerts i peres de la vuitantenademissores no noms dEuropa, tambdaltres llocs del mn que ormen part delorganisme. Ha estat un salt de qualitatdefnitiu. Lentrada a la UER de Catalu-nya Msica marca un abans i un desprs,remarca lex Robles. s molt important
perqu permet poder portar a la nostraaudincia una programaci de concertsde primer ordre, del que es a a les millorssales de concerts del mn i, daltra banda,tant o ms important, portar les millors
produccions que enregistra CatalunyaMsica al mn, amb presncia de compo-sitors i intrprets catalans, o el que es aals auditoris de Catalunya. No ha sonatmai tanta msica clssica catalana desde Catalunya al mn com ara.Grcies alacord amb la UER, Catalunya Msica oe-reix anualment uns 300 concerts i naportaun centenar, amb una mitjana de cinc o sispeticions de cadascun.
La persona responsable de les relacionsamb les emissores internacionals s AlredCelaya. Repetidament rebem mostres
dagrament i fns i tot dadmiraci pel etque una emissora de la nostra dimensisigui capa de er unes oertes de concertsnombroses i de qualitat, del nivell demis-sores molt ms importants, assenyala.
Un any de celebracions
El 10 de maig, just el dia que va comenara sonar Catalunya Msica ara a 25 anys, hihaur una programaci especial. Duranttot el 2012, per, es aran altres activitats,com ara concerts especials, en diversosauditoris. Tamb enregistrar, per oerir
amb posterioritat, la integral dels quartets
de corda de Schubert a crrec del QuartetCasals, a Vilabertran. A ms, per mitj delPremi El Primer Palau, satorgar el Premi25 Anys de Catalunya Msica, que donaropci al guanyador de participar en elconcurs de talents de la UER.
Hi haur dues sries de programesespecials dedicats a Montsalvatge i Toldrque semetran durant la temporada destiu,i el programa Una tarda a lperade JaumeRadigales celebrar el seu des aniversarial juliol, ora dels estudis, amb una edicien directe al Foyer del Liceu.
Per potser una de les activitats msoriginals s la Ruta Bach, que es ar afnal de juliol i comenament dagost, i a laqual aniran un grup doients de lemisso-ra. La conduir Joan Vives i visitaran les
principals ciutats alemanyes on va viurei treballar Johann Sebastian Bach. Vives,que ja ha visitat aquests indrets en altresocasions, reconeix que s un viatge moltcomplet, dun atractiu extraordinari. Semacudeixen poques idees tan atractivesi originals per celebrar els 25 anys deCatalunya Msica com anar a conixer laterra dun dels compositors que millorsmoments ens ha et passar en companyiade la rdio.
Mirant al futur
Catalunya Msica sha sabut adaptar alsnous temps i a les noves realitats tecno-lgiques, digitalitzant completament elseu arxiu discogrfc i de concerts. MaraMontes s qui socupa de la presnciade Catalunya Msica a la xarxa. s laresponsable del contingut dels portals deCatalunya Msica i CatClssica (un canalnascut lany 2008, que emet noms perinternet msica dautors i intrprets cata-lans). Ella s tamb qui gestiona les xarxessocials, on lemissora t una presnciaimportant (Facebook, Twitter o Spotiy),i que serveixen daltaveu del que es a a
lemissora i amplien el pblic potencial itamb la ranja dedat.
Al web de Catalunya Msica (www.catmusica.cat) no noms podem sentirlemissi en directe, sin tamb recuperarprogrames i seccions, seguir lactualitat delmn de la msica i de lemissora, o saberanticipadament qu hi sonar.
Ester Pinart presenta MP Clssics, les-pai de novetats discogrfques. Se segueixenregistrant molt, hi ha molt de volumde novetats. A nosaltres noms ens arriba
una petita part del que es a, comenta en
relaci amb el mn del disc, i creu que simportant que lescolta es renovi i que nosoni sempre el mateix. Hi ha gravacionsantigues que hi han de ser perqu snreerents, per tamb noves audicions. Elrepte principal s descobrir alguns com-
positors i intrprets que no es coneixen.
El utur ms immediat de CatalunyaMsica passa per la multiplataorma. Noestar pendent noms dun aparell: que Ca-talunya Msica sigui a la rdio, per tamba lordinador, al teu telon, a tot arreu onet connectis, explica Mara Montes.Jo veig que laposta de utur va per aqu,
per integrar, per er bons continguts, quedesprs aniran sortint per les plataormesque ara existeixen i probablement peraltres que existiran, explica el responsablede lemissora, i conclou que el que hem
dintentar s que aquest moment dol queestem vivint no sens marceixi a les mans imantinguem sempre lesperit viu.
El 10 de maig, just el diaque va comenar a sonar
Catalunya Msica ara fa 25anys, hi haur una
programaci especial. Tambdurant tot el 2012 es faran
activitats com concertsespecials, enregistraments,programes especials... i un
viatge que seguir la ruta vital
de Johann Sebastian Bach.