www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

08

298

_1

86

3b

_v1

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Any de la riuada 1863

Conca Ter

Riu Mèder

Municipi Vic

Lloc Parc Jaume Balmes

Nom – Topònim Església i Convent de Sant Domènec

Situació de la marca Façana de l’edifici

Nivell assolit 1,36 m sobre el terra, 7 m sobre el llit fluvial

Tipus de marca Placa de marbre rectangular de color blanc

Coordenades UTM (ETRS89) X: 438.118, Y: 4.641.897

Altitud del carrer 483 m (terreny) + 1,36 m (placa)

Observacions Placa situada en un edifici religiós

Font: ACA (29/03/2011)

RIUADA DEL RIU MÈDER AL PONT DE QUERALT A VIC

08 d’octubre de 1863 Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

08

298

_1

86

3b

_v1

DESCRIPCIÓ

Es tracta d'un dels episodis més memorables de la història de Vic que, més de segle i mig

després, encara desperta interès i curiositat entre els estudiosos i els amants de la història de la

ciutat.

L’aiguat més important i terrible que es recorda al riu Mèder data de la nit del 8 d’octubre de 1863.

El Mèder, anomenat popularment pels naturals com la riera, neix al terme de Santa Eulàlia de

Riuprimer amb un recorregut de 15,5 km i un desnivell de 375 metres, essent la seva conca de

56,5 km2.

Les dades meteorològiques feien preveure pluges intenses a Vic, però en cap cas de la dimensió

que realment van tenir, doncs l’aigua va caure de manera sobtada i en molt poc temps.

Les aigües incontrolades van sobrepassar els ulls dels ponts i es van desbordar al nivell del Prat

de la Riera i l’actual Parc de Balmes. Van estendre’s en una amplada de 400 metres (fins a

l’antiga plaça de braus), arribant a 7,45 metres d’alçària sobre la cota normal (Reparaz, 1928).

Aquest nivell d’inundació supera amb escreix el límit superior dels murs de contenció actual del

riu, construïts a mitjans anys 1990 (es pot observar a les marques de les plaques de marbre del

pont del Remei, del Parc de Balmes i del pont de Queralt).

Els carrers de Vic van quedar negats i la riuada es va endur animals, arbres, cases (va ensorrar

33 cases, altres 58 en estat de ruïna i 84 afectades en major o menor grau) i també persones que

vivien a prop del riu , sobre tot als ravals del Remei, de la Soledat, de les Adobaries i al carrer de

Sant Francesc. La llista oficial de morts era de 33 persones.

Les inundacions del riu Mèder van abastar des del Blanqueig de la Codina fins al pas d’en

Mambla. Les cròniques de l’època apunten que l’aigua va pujar el seu nivell fins a 7,5 m en algun

tram.

Al barri de la Calla, zona amb cases humils construïdes majoritàriament a base de tàpies i fang, la

riuada les va desfer i fins i tot "algunes van caure senceres", segons explica l’historiador Pasqual

Bernat.

Tot i que les cròniques parlen de prop d'un centenar de morts, també hi va haver molts

desapareguts. Pasqual Bernat explica que els dies següents al desastre es van trobar cadàvers al

llarg de tot el riu Mèder. Molts, però, van desaparèixer totalment a causa del fang. Els vigatans van

ser molt solidaris, de seguida es van mobilitzar per recollir roba usada, oferir àpats gratuïts als

afectats o recapte de diners. Fins i tot l’alcalde del moment, Josep Giró i Torà, va obrir la seva

farmàcia perquè tothom prengués els medicaments que necessitava, explica Bernat. De fet, tan

bon punt va passar la riuada, es va obrir una subscripció benèfica per als damnificats que va

recollir 367.361 rals. Els danys dels bens i immobles es van quantificar en dos milions de rals.

L’any 1913, cinquanta anys després de la tragèdia, es va commemorar amb un monument a

l’entrada del carrer Sant Francesc.

Cal dir que en aquell temps, degut a una major extracció de llenya i al pastoreig intensiu, els

turons i les muntanyes circumdants, com la capçalera del Mèder, estaven poc vegetades. L’aigua

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

08

298

_1

86

3b

_v1

de pluja lliscava amb facilitat i a gran velocitat i el perill de desbordament era, aparentment,

superior a l’actual.

La riuada al barri va impressionar a prohoms de l’època com Jacint Verdaguer i el canonge Collell.

Els fets van servir d’inspiració per algunes de les seves obres.

* Aquesta riuada va esdevenir en vida de Jacint Verdaguer quan ell era un jove (justament aquest

any de 1863 comença els estudis de Teologia al Seminari de Vic) i l’episodi va contribuir a

impressionar-lo. La inundació de la nit del 8 d’octubre de 1863 va quedar gravada en la memòria

del jove Verdaguer, i Jaume Collell (Del meu fadrinatge, Vic. 1920) ho explica en aquests termes:

“Una mànega d’aigua que descarregà a la part de Ponent de la Plana, embotí i reinflà una

riera, el Mèder, i en ajuntar-se amb el Gurri, també revingut, eixí d’areny envaint hortes i

entrant de riuada a Vic esbotzà moltes cases i causà moltes morts.”

Tanta impressió li va causar que, segons declaracions pròpies, va trobar la inspiració per

compondre la seva gran obra de l’Atlàntida.

Fonts:

Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Méder en la madrugada

del dia 8 de octubre de 1863. Francesc d’Assis Aguilar (sacerdot) i Joaquim Salarich

(corresponsal del Diario de Barcelona). 1863.

Del meu fadrinatge. Jaume Collell (canonge). Vic. 1920.

L'aigua no té senyor. Crònica de la riuada de Vic de 1863”. Pasqual Bernat. 2013.

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

08

298

_1

86

3b

_v1

MAPA D’UBICACIÓ

Mapa del lloc i punt del riu Mèder on hi ha la placa de la inundació de 1863. Està situada a l’edifici de l’Església i Convent de Sant Domènec, al Parc J. Balmes. Ens trobem en el marge esquerre just abans del gir del riu cap a la dreta camí del Pont de Queralt.

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

riu Mèder

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

08

298

_1

86

3b

_v1

CARTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC. Col·legi Sant Miquel dels Sants

Encara que no es pot llegir bé, sí que es pot observar la zona ocupada per la inundació i, per tant,

negada. Els cercles indiquen el pont del Remei, el Parc Jaume Balmes i el pont de Queralt on hi

ha plaques commemoratives de la gran riuada. L’escala és 1:10.000

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

08

298

_1

86

3b

_v1

FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ

C/València

Plaça de C.

A. Torras

Riuada 08/10/1863. Riu Mèder.

Parc J. Balmes. Vic Vista del riu Mèder quan discorre paral·lel al passeig de Muralla i al passeig de Jaume Balmes, entre el pont del mateix nom (des del que està feta la foto) i el de Queralt. Podem observar la placa que hi ha al pont de Queralt – i que també documentem en el informe corresponent - al fons. La canalització del marge esquerre és en pedra i la del marge dret en formigó. Font: ACA (29/03/2011)

Riuada 08/10/1863. Riu Mèder.

Parc J. Balmes. Vic Façana de l’Església Convent de Sant Domènec, que dóna al Parc Jaume Balmes, on es troba la placa commemorativa de la gran riuada del 8 d’octubre de 1863, que tantes desgràcies va ocasionar als vigatans i de la qual encara guarden respectuosa memòria després de més de 150 anys. L’aigua va pujar 1,36 m sobre la base del terra i uns 7 m sobre el llit fluvial. El gran interès que desperta aquesta inundació es va posar de manifest quan es va fer el reconeixement i es parlava amb la gent. Font: ACA (29/03/2011)

Font: ACA (20/12/2011)

1,36 m

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

08

298

_1

86

3b

_v1

Riuada 08/10/1863. Riu Mèder.

Parc J. Balmes. Vic De les tres plaques d’aquesta inundació que hi ha a Vic, aquesta del Parc Balmes és la que millor es conserva. Segurament deu ser més nova. Curiosament, encara que es refereixen al mateix fet luctuós, les plaques i la redacció no són exactament iguals. Les altres dues, que també documentem, són la del pont del Remei i la del pont de Queralt, situats aigua amunt i aigua avall respectivament. Font: ACA (29/03/2011)

Riuada 08/10/1863. Riu Mèder.

Parc J. Balmes. Vic A la zona central del Parc Jaume Balmes hi ha el monument a l’insigne teòleg i filòsof vigatà (1810-1848) que en tan breu vida va fer tantes coses. Veiem la placa de la riuada al fons, sobre la façana ja esmentada i a la dreta de la porta d’entrada corresponent. La riuada va ocupar una superfície d’inundació molt ampla, es va estendre per tot el parc i va topar amb els edificis. Font: ACA (29/03/2011)

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

08

298

_1

86

3b

_v1

Riuada 08/10/1863. Riu Mèder.

Parc J. Balmes. Vic Vista del riu Mèder, del Parc J. Balmes i de l’Església Convent de Sant Domènec des del marge dret del riu. Aquest tram fluvial està situat entre el pont Nou i el pont d’en J. Balmes. L’alçaria del mur sobre el llit fluvial és de 6,20 m i la inundació encara va pujar més com ho demostra la placa col·locada al Convent. En aquest tram les aigües van assolir, amb les mesures d’avui, uns 7 m sobre el llit. Font: ACA (29/03/2011)

6,20 m

al marge fluvial esquerre (mur): 62 m

Riuada 08/10/1863. Riu Mèder.

Parc J. Balmes. Vic Foto presa des de la zona sud del Parc J. Balmes, molt a prop del pont Nou. Observem la porta a la dreta de la qual hi ha la placa de la riuada encerclada. L’aigua es va estendre per tota la zona en una distància de més de 60 m, que és la que hi ha des del mur de pedra del marge esquerre fins a l’edifici on hi col·locada la placa. Font: ACA (29/03/2011)

www.gencat.cat/aca

39,00 7,80 13,80 29,40 9,00

1,3

6

8 d'octubre de 1963

Placa riuada

6,2

0

3,7

0

Co

nve

nt d

e S

an

t D

om

èn

ec

Ed

ific

iCalçadaParc de Jaume Balmes

Mèder

0,5

0

0,6

0

1,0

0

Nivell de la riuada

99,00

ME MD

Riu Mèder. Parc de Jaume Balmes. Vic.

ESCALA GRÀFICA

0 5 10 m.

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya

Departament de Territori

i Sostenibilitat

Agència Catalana

de l'Aigua

EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:

MARÇ 2011

DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:

_____DE______

PLÀNOL Nº:

FULL:

1

1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons

RIU MÈDER. PARC DE JAUME BALMES. VIC.

MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS

aca

_m

at_

08

29

8_

18

63

b_

v1

08

26

5_

19

40

a_

v1.d

ocx

x

Font: ACA

Nivell de la riuada

Mèder