Revista UPF Alumni n.2

12
“TREBALLAR DUR I CONSTANT ÉS LA CLAU DE L’ÈXIT” L’Hector Balasch (Economia, 2011) viu a Dublín, on està treballant per a Google des- prés de ser guardonat amb el Gold Award a la innovació de Google EMEA el 2012. Què recordes de la teva etapa a la Uni- versitat Pompeu Fabra? De la Pompeu en tinc molts bons records. La universitat és una barreja entre edu- cació i la gent que coneixes durant la car- rera. Amb el temps, m’he adonat que els moments més naturals i normals quan ets estudiant –com per exemple estar a Les Aigües, al bar fent un cafè o el dia a dia de certes classes– són el que més enyoro. Eren activitats que solia com- partir amb els meus companys. Què et va portar a escollir una carrera com Econòmiques? Vaig escollir aquesta carrera per di- verses raons. La primera i més impor- tant era que el tema m’agradava molt. Sempre havia estat interessat en tot allò relacionat amb l’econo- mia i l’empresa en general. 2-3 Hector Balasch STRATEGIC PARTNER MANAGER DE GOOGLE / La creació de noves empreses com a sortida al món laboral / EMPRENEDORIA · 4/5 N.2 SETEMBRE 2013

description

La revista dels graduats i amics de la UPF.

Transcript of Revista UPF Alumni n.2

“trEbaLLar dUr i constant és La cLaU dE L’Èxit”

L’Hector Balasch (Economia, 2011) viu a Dublín, on està treballant per a Google des-prés de ser guardonat amb el Gold Award a la innovació de Google EMEA el 2012.

Què recordes de la teva etapa a la Uni-versitat Pompeu Fabra?De la Pompeu en tinc molts bons records. La universitat és una barreja entre edu-

cació i la gent que coneixes durant la car-rera. Amb el temps, m’he adonat que els moments més naturals i normals quan ets estudiant –com per exemple estar a Les Aigües, al bar fent un cafè o el dia a dia de certes classes– són el que més enyoro. Eren activitats que solia com-partir amb els meus companys.

Què et va portar a escollir una carrera com Econòmiques?Vaig escollir aquesta carrera per di-verses raons. La primera i més impor-tant era que el tema m’agradava molt. Sempre havia estat interessat en tot allò relacionat amb l’econo-mia i l’empresa en general. 2-3

hector balaschstrategic partner manager de google

/ la creació de noves empreses com a sortida al món laboral /

EmprEnEdoria · 4/5N.2 SEtEMbrE2013

02 EntrEvista

La meva mare és economis-ta, així que des de petit ja

n’havia sentit a parlar a casa. A més, sempre he pensat que és una carrera amb moltes sortides, ja que un eco-nomista pot treballar en diversos àm-bits, tant del sector privat com del sec-tor públic.

Com creus que la UPF t’ha ajudat a convertir-te en qui ets avui?Economia em va donar la capacitat de tenir un pensament analític. La gent que vaig conèixer a la carrera em va ajudar a desenvolupar encara més les meves habilitats personals, i els pro-fessors, generalment, van ser molt bons mentors.

Animaria la Pompeu a facilitar, fo-mentar i normalitzar la possibilitat de fer pràctiques durant la carrera, així

com a destinar encara més recursos a les relacions amb el sector privat i a potenciar més la xarxa Alumni. És clau per a l’inserció laboral.

Sempre es parla de les pors un cop aca-bada la carrera. Com et senties ales-hores?En el meu cas estava molt content, pe-rò, alhora, sabia que s’obria una no-va etapa totalment diferent de la que havia viscut fins aleshores. També es-tava una mica estressat, perquè volia connectar la universitat amb una posi-ció que m’agradés. Tenia moltes ganes de treballar, de posar en pràctica tot el que havia après, i sentia que aquell era el moment.

Quan entres al món laboral? La veritat és que he treballat des dels 16 anys en diferents empreses, totes elles molt diverses i cadascuna m’ha aportat diferents aptituds. Vaig co-mençar un estiu en un fastfood. Allà vaig aprendre a interactuar amb la gent a nivell laboral.

I durant la carrera també vas seguir treballant?A primer de carrera vaig començar a treballar en un gimnàs durant mig

any, tots els caps de setmana i festius. Sóc una persona a qui li encanta viatjar, i per poder fer-ho més sovint ne-

cessitava diners extra. En aquesta feina vaig ex-pandir la meva intel-ligència emocional i vaig adquirir co-neixements de ne-gociació. Compagi-

nava també classes de guitarra, d’anglès i de matemàtiques a estu-diants. Durant aques-ta etapa vaig aprendre a potenciar coneixe-ments de coaching i motivació.

Al tercer any d’universitat vaig marxar d’Erasmus a Maastricht, Holanda. Va ser una de les mi-llors experiències de la

meva vida tant a nivell acadèmic com a nivell personal. L’últim any de car-rera vaig passar dos trimestres fent pràctiques a Hewlett-Packard, on vaig aprendre com funcionava una empre-sa multinacional. Això em va refermar en la idea de voler treballar al sector tecnològic. Estava sotmès a bastan-ta pressió pel fet que tenia molt poc temps lliure, però considerava estar a HP com una gran inversió que m’aju-daria a enlairar-me dins el sector tec-nològic. És potser l’etapa de la meva vida on he après més, tant a nivell per-sonal com a nivell laboral.

Com et decideixes per Google?S’aproximava el fi de les pràctiques a HP i vaig considerar Google com una de les empreses on m’agradaria treba-llar. Vaig enviar-hi una sol·licitud en línia i al cap d’unes setmanes em van trucar per començar el procés de se-lecció. Un cop havia finalitzat i m’ha-vien fet una oferta formal, el meu som-ni s’havia fet realitat; començaria a

“La gLobaLització comEnça pEr nosaLtrEs matEixos”

/1/Una cançó pEr comEnçar EL dia amb EnErgia... The Kissaway Tri-al, New Lipstick

/2/Una pEL·LícULa qUE dEixa EmprEmta... In time

/3/Una ciUtat pEr qUEdar-s’hi... Londres, Chicago

/4/Un LLibrE pEr créixEr... Qui s’ha endut el meu formatge?

/5/in thE middLE of difficULty LiEs opportUnity. - aLbErt EinstEin; cErt o faLs?Cert.

anEcdotari /6/qUi ErEs fa cinc anys?Un universitari amb moltes ganes de sortir per veure què li oferia el món.

/7/qUi Ets avUi?Una per-sona que té la sort de poder fer el que m’agrada i continuo vi-atjant pel món, una passió de la qual no em vull desprendre.

/8/com t’imaginEs d’aqUí a cinc anys?Perseguint les meves metes, re-novant il·lusions i sempre en moviment.

03alumnisetembre 2013

Judit Contreras

tera de clients conjunta, i no només a nivell individual. Durant el quart trimestre de l’any 2012 va guanyar el Google Gold Award en la catego-ria d’Innovació per a Europa, l’Ori-ent Mitjà i l’Àfrica (EMEA).

En què consisteix la teva feina a Go-ogle?Guio, optimitzo i dono suport sobre monetització de continguts i estratè-gia en línia als grups web més grans d’Espanya. Intentem aportar el mà-xim de valor possible als nostres socis mitjançant els productes que Google té disponibles, com per exemple AdSen-se, Maps, AdWords, Analytics, etc. Ac-tuem com a consultors per als nostres clients, proposant-los la millor solució per al seu model de negoci.

És una posició que m’omple molt. Sempre he volgut treballar directa-ment amb grans clients, ja que la re-lació amb les persones m’agrada. El fet de poder ajudar les empreses, tant en diferents línies de negoci com en els

serveis que poden oferir als seus usua-ris, m’aporta una gran satisfacció.

Com se sent un quan treballa en una de les millors empreses mundials?No us mentiré, m’agrada molt. L’en-torn de treball és jove, dinàmic i multi-cultural. Si et pares a mirar les perso-nes que t’envolten, t’adones que moltes d’elles són molt bones; se’n pot apren-dre molt. És bastant probable que al-gunes d’elles siguin el Larry Page, Ser-gei Brin o Steve Jobs de demà.

Google et dóna molta llibertat en l’estructura de la teva jornada labo-ral i en projectes en els quals vulguis treballar. La mobilitat interna a al-tres països és una realitat molt tangi-ble d’aconseguir.

Dóna’ns un consell per a algú que vul-gui començar amb la seva pròpia em-presa en línia.Que aprofiti el que la web i els telèfons intel·ligents permeten fer. Hem pas-sat d’utilitzar Internet d’una manera estàtica a fer-ho d’una manera dinà-mica. Avui dia estem sempre connec-tats. Totes les empreses haurien de po-der captar aquest missatge com una oportunitat de poder arribar sempre als seus clients. Mitjançant variaci-ons dels serveis o de les maneres d’in-teractuar amb una empresa, a través dels telèfons mòbils, tant el sector pri-vat com el sector públic poden afegir molt de valor a l’usuari.

Creus que tothom hauria de viure una temporada fora un cop acabats els es-tudis universitaris?Crec que tothom hauria de tenir l’opor-tunitat de poder anar-se’n com a mínim un cop; sobretot abans d’acabar la car-rera. Marxar a fer un curs, a treballar, a estudiar una carrera o a col·laborar en un projecte. El terme globalització és una realitat que comença per nosaltres mateixos. Com podem viure, concebre i entendre una societat global sense ha-ver marxat mai del nostre país?

Google EMEA representa les sigles d’Europe, Middle East and Africa i en-globa tots aquells països que participen en els programes de desenvolupament de Google Advertising Professionals.

treballar en una empresa tecnològica multinacional.

Quina creus que ha estat la clau del teu èxit?Treballant dur, constant i aprenent coses noves en cada feina. Crec que l’experiència professional, les vivèn-cies a l’estranger, els idiomes i el fet que m’encantés la tecnologia van ser el punt d’inflexió que va fer que fos seleccionat tant a Hewlett-Packard com a Google.

En què consisteix l’eina Portfolio In-sights, per la qual vas ser guardonat amb el Gold Award a la innovació de Google EMEA?Portfolio Insights és una eina desen-volupada per mi al llarg d’un any. Analitza, afegeix i complementa in-formació sobre els portfolios de ca-da Strategic Partner Manager a ni-vell mundial. Amb Portfolio Insights, cada gestor pot prendre decisions es-tratègiques a nivell de tota una car-

04 EmprEnEdoria

La crEació dE novEs EmprEsEs com a sortida aL món LaboraL

aprenent a emprendre

corren temps difícils per als universitaris que s’aca-ben de graduar. Espanya presenta una taxa del 26% d’atur, i els joves re-presenten una gran part

d’aquest percentatge. Així doncs, qui-na és la solució?

El ventall de respostes possibles da-vant d’aquesta pregunta ofereix opci-ons limitades. Una d’aquestes opcions és la fuga de cervells; una altra podria ser recórrer despatxos i oficines a la cer-ca d’una oferta de feina, en un intent d’acostar-se a allò que un ha estudiat; i, en darrer lloc, hi ha l’opció de l’em-prenedoria.

L’EmprEnEdoria, L’opció dEL riscVicente Ortún, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Pompeu, creu que “la figura de l’empresari emprenedor és un element essencial de l’economia de mercat, per-què són individus pioners que introdu-eixen innovacions que dinamitzen la producció i el consum”. Així doncs, em-prendre s’està convertint en un factor a l’alça de la nostra societat. Ortún tam-bé apunta, però, que els governs utilit-

zen sovint les bones dades que pot apor-tar el creixement gràcies al naixement d’aquests nous negocis com una dada “útil” del desenvolupament.

Des de la Universitat es dóna suport a les diverses iniciatives fermes que els estudiants dels diferents graus puguin desenvolupar. És per això que es va cre-ar el premi UPF Emprèn, organitzat pel Consell Social en col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell: “per incen-tivar la cultura emprenedora entre els joves i reforçar els vincles entre la in-novació universitària i el teixit social i productiu”.

L’Eric Teruel (màster en Emprene-doria i Innovació, 2011) va ser guardo-

nat amb el premi UPF Emprèn 2011 pel seu projecte Finixer, una web que aglu-tina una comunitat d’esportistes amb la qual compartir l’opinió personal sobre curses, trobar nous reptes, marcar una agenda de competicions, etc. L’Eric és molt conscient de la situació econòmi-ca i laboral per la qual estan passant el país i molts joves com ell, i no està gens d’acord que ara sigui “el moment d’em-prendre”. Ell afirma que el premi li va obrir moltes portes per al projecte i va suposar un gran reconeixement, pe-rò afirma: “He vist com molta gent en situació de risc es juga la seva última reserva en un projecte d’emprenedoria perquè els han donat suport moral o els han supervisat un pla de negoci, sen-se saber que, en molts casos, empren-dre és com ficar-se en una piscina ple-na de taurons”.

La Belén Rubio (Comunicació Au-diovisual, 2008; màster interdiscipli-nari dels Mèdia i Sistemes Cognitius Interactius, 2010) i Diego Miguel San-tos (màster interdisciplinari dels Mè-dia i Sistemes Cognitius Interactius, 2012) van veure un forat de mercat ar-ran d’una conversa amb un amic invi-dent que els explicava les dificultats

Vicente Ortún Eric Terueldegà d’econòmiques màster en emprenedoria i innovació, 2011

Diego Miguel Santosmàster interdisciplinari, 2012

A la Universitat també hi ha, a més del premi UPF Emprèn, altres iniciatives per donar un cop de mà a l’empre-nedoria. Així, l’any passat es va crear el primer Club d’UPF Alumni, el Club d’Emprenedors, que pretén ser un es-pai de trobada per a aquells que tenen nous projectes o ganes d’innovar. El Club treballa conjuntament amb l’UPF Business Shuttle, la unitat d’emprene-doria de la Universitat.

aLUmni EmprÈn

05alumnisetembre 2013

que tenia per accedir a la informació de documents impresos. És d’aquí d’on neix My Voicer (projecte guanyador del premi UPF Emprèn 2012), un escàner portàtil que integra un petit ordina-dor amb sortida d’àudio que permet que qualsevol text imprès es conver-teixi en veu. Van començar a desenvo-lupar-ho amb unes primeres inversions pròpies i treballant fora d’hores. Amb l’ajuda del premi, de 20.000 €, veuen més a prop la idea de comercialitzar el seu producte.

La Belén reconeix que ningú t’en-senya a emprendre, i que és un con-cepte intangible; “entre moltes altres

coses, emprendre és sortir al carrer i trucar a les por-tes, convèncer la gent, confiar en algunes perso-nes i desconfiar d’altres, prendre

decisions difícils, saber comunicar-se, equivocar-se, i no perdre, mai, la il·lusió”.

La mÀ amigaUna d’aquestes persones en qui confi-ar o que, com a mínim, diposita tots els seus útils consells a la xarxa és l’Èlia Fibla (Humanitats, 2008). A part de ser una noia que desenvolupa la seva vena creativa a través de les seves jo-ies, l’Èlia va voler crear un espai 2.0 d’ajuda per a emprenedors: “Sempre m’ha agradat escriure, i tot sovint em trobava amb gent que, com jo, s’havia plantejat emprendre el seu propi ne-goci però que es frenava en veure les

traves burocràtiques. Per això vaig decidir crear Supperyuppies”. El blog és un lloc des d’on l’Èlia ofereix recur-sos, contactes, orientació i altres ei-nes que, explicats d’una manera molt col·loquial, serveixen per ajudar totes aquelles persones que volen convertir-se en empresaris. Optimista i lluitado-ra, proclama un nou lema per a la gent de la seva generació: “Els joves d’avui dia hauríem de ser una barreja entre en Joan Sense Por i en Juan Palomo (...) El ‘jo puc fer-ho’ de cada dia.”

EmprEndrE pEr aprEndrELa Marta Lacima i la Patricia Pé-rez, dues graduades en Periodisme al 2013, van començar la seva carrera professional al diari digital esportiu LaJornada.cat com a redactores. Eren els inicis del projecte i aleshores hi ha-via una vintena de persones involucra-des. Després de gairebé tres anys de vi-da, el projecte va créixer i va arribar al punt de tenir en plantilla un total de 100 persones (entre redactors, correc-tors, fotògrafs i equip directiu).

LaJornada.cat es defineix com un diari digital esportiu que tracta sobre els esports i els esportistes de Catalu-nya. D’aquesta manera cobrien esde-veniments esportius de tota mena, des de futbol (primera, segona A, segona B i tercera divisió) fins a bàsquet, tennis, natació, atletisme, hoquei, automobilis-me..., per citar-ne alguns, sempre que es quedessin dins de les fronteres catala-nes. Quan només feia quatre mesos que col·laboraven amb la publicació dos dels cinc membres de l’equip directiu van plegar, i va ser en aquell moment que els

van oferir d’entrar a formar-ne part.Les ganes d’aprendre i de ser partí-

cips del projecte superaven qualsevol barrera. “Sempre ens ha agradat pen-sar que LaJornada.cat ha estat una es-cola de periodisme esportiu per a tots nosaltres”, explica la Marta.

L’1 de juliol passat, però, l’equip di-rectiu va prendre una decisió conjunta: posar fi al projecte. Després de meditar-ho molt i d’intentar consolidar-se com a empresa, LaJornada.cat s’acomia-dava dels seus seguidors (més de tres mil a Facebook i a Twitter) davant la impossibilitat de continuar tirant en-davant un diari digital en plena crisi

del sector perio-dístic. Tot i ple-gar veles pel que fa a aquest pro-jecte, aquests cinc joves amb em-penta continuen endavant amb al-

tres projectes vinculats al món de l’es-port i el periodisme. La Patricia afirma que “LaJornada.cat m’ha obert moltes portes, i actualment hem iniciat amb en David Planella (membre també de l’equip directiu) un altre diari digital, el Montilivi Digital”, un portal dirigit als seguidors del Girona FC.

Aquest és un exemple de superació i de coratge, perquè no sempre una cai-guda és un final. Aprendre a aixecar-se és també part del procés cap a l’empre-nedoria. És aquest esperit lluitador el que defineix un bon emprenedor, que no s’atura davant les adversitats i no es cansa fins que no ha aconseguit allò que desitjava.

“EmprEndrE és com ficar-sE En Una piscina pLEna dE taUrons”

“ELs EmprEnEdors són individUs pionErs qUE introdUEixEn innovacions”

Marta Lacima i Patricia Pérezperiodisme, 2013

Belén Rubiocomunicació audiovisual, 2008

Èlia Fiblahumanitats, 2008

06 notíciEs

obrint portes al món professionalDes del Servei de Carreres Professi-onals de la Universitat i des del pro-grama Alumni intentem, durant tot l’any, acostar-vos a activitats que per-metin obrir-vos nous horitzons pro-fessionals, orientar-vos i ajudar-vos a conèixer nous centres d’interès per al vostre futur.

Enguany hem organitzat més d’una cinquantena d’activitats, de les quals en destaquem les que més assistència i participació d’alumnes han tingut. El mes de maig va ser el moment idoni per dur a terme diverses xerrades.

En primer lloc, antics alumnes de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades i membres actius Alumni van oferir una xerrada que ens va acostar a la situació professional un cop acabat el pas per la universitat. Dos d’ells van parlar-nos de la seva experiència com a professors d’anglès, mentre que una al-tra de les participants ens va acostar a la seva activitat com a traductora.

Uns dies després també va tenir lloc la xerrada “Estudiar, treballar i viure a Austràlia”, gràcies a la qual els estudi-ants que hi van assistir van poder acos-tar-se una mica més a les característi-ques que ofereix aquest país.

També es va organitzar la setmana jurídica i van tenir lloc dues taules ro-dones de dues hores de durada cadascu-na sobre la pràctica jurídica en l’àmbit privat i públic, que van comptar amb uns ponents de luxe i amb l’activa par-ticipació dels alumnes.

activitats

Upfeina es consolida com a referent d’ocupació a la UpfTot és a punt perquè arrenqui, un any més, la fira d’ocupació de la Universitat Pompeu Fabra, UPFei-na 2013. Enguany se celebra, el pro-per dia 13 de novembre, la novena edició d’aquest esdeveniment orga-nitzat pel Servei de Carreres Profes-sionals de la UPF, que aplega prop de quatre mil estudiants i graduats de la Universitat i una cinquantena d’empreses que es volen donar a co-nèixer entre el públic Pompeu.

Com a activitats que van tri-omfar l’any passat i que repetei-xen en l’edició d’aquest any trobem l’speed networking talent, una ei-na que permet planificar, a un mes vista, entrevistes de curta durada entre estudiants i empreses perquè aquestes puguin fer una preselec-ció de personal. També repeteixen les taules rodones sobre auditoria i consultoria, així com oportunitats a l’estranger i emprenedoria.

UPFeina intenta acostar-se a tots els àmbits d’estudi de la Univer-sitat, i és per això que el Servei de Carreres Professionals i el programa Alumni, estan organitzant ja la pri-mera taula rodona sobre les sortides

professionals dels graduats en Hu-manitats. També s’hi convidarà, per primera vegada, el Col·legi de Poli-tòlegs de Catalunya, qui, juntament amb altres representants del sector, organitzaran una xerrada sobre les oportunitats per als politòlegs.

activitats prEfiraEl Servei de Carreres Professionals de la UPF vol donar la possibilitat que els estudiants que ho vulguin puguin preparar-se a fons abans de participar a UPFeina. Així doncs, se’ls formarà de cara a les possibles entrevistes, i se’ls ajudarà a redac-tar un bon CV i, sobretot, a prepa-rar-se per a les sessions de l’speed networking talent. Tot plegat amb la col·laboració de Barcelona Acti-va, que oferirà tant sessions pràcti-ques com sessions teòriques.

Estudiants a la vuitena edició de la Fira UPFeina. HeCtor Fuentes

Més informació: www.upf.edu/upfeina

Assistents a la “Setmana de les profes-sions jurídiques”. PeP Botey

ocupació

Per a més informació

07alumnisetembre 2013

La ciència i la comunicació a debat des de l’observatori

ters és Kiicks (Knowledge Incubati-on and Creation for Science), que bar-reja la ciència amb l’art. Des del Kiicks es conceben idees que es puguin de-senvolupar com a projectes de negoci. L’exemple més clar és el del grup de tec-nologies musicals, que han participat en les jornades de ciència i tecnologia que promou el Festival Internacional de Música Avançada, Sònar. Enguany presentant el Neuro-Music Hack Day,

dedicat a la vincu-lació entre cervell i música.

Per últim i no menys interessant, el NERRI (Neu-ro-Enhancement: Responsible Rese-

arch and Innovation). Un projecte que tracta d’un tipus de recerca molt inci-pient anomenat neuromillora. En lloc de curar persones malaltes, el que es pretén és millorar les capacitats neu-ronals de persones sanes. És aquí on entra una part moral i ètica de percep-ció de la societat per veure si això es-tà acceptat i l’Observatori hi partici-pa com a intermediari.

La ciència és una part activa de la nos-tra societat, ens envolta i avança a pas-sos de gegant sense que ens en donem compte. Des de l’Observatori de la Ci-ència i la Comunicació (OCC) es po-sa l’ull a sobre els mitjans de comuni-cació, les pel·lícules, els museus o els nous descobriments que tenen un im-pacte sobre la societat. Així, recerquen i analitzen aquesta relació que es crea entre la ciència i el públic, i s’encar-reguen, també, d’educar i formar els periodistes i els científics en pro d’una bona comunicació científica.

L’OCC tanca el balanç del curs 2012-2013 amb l’orgull d’haver format part de tres projectes europeus de gran envergadura. Per una banda, PLACES (Platform of Local Authorities and Communicators Engaged in Science). Una col·laboració que està ultimant resultats després de 4 anys de recerca. Durant aquest temps s’ha analitzat tot el que s’ha fet en relació a la ciència per tot Europa per veure quin impacte ha tingut sobre la població. Des de l’Ob-servatori s’han coordinat uns 30 inves-tigadors de més de 25 països.

Un altre dels projectes més pun-

ciència

Participants al Neuro-Music Hack Day del Sònar. @Formesnaturals

pLacEs, KiicKs i nErri, trEs projEctEs coordinats pEr L’occ

www.barcelonagse.eu/masters

CHALLENGE YOURSELF

› Competition and Market Regulation

› Economics

› Economics of Public Policy

› Finance

› Health Economics and Policy

› International Trade, Finance, and Development

› Macroeconomic Policy and Financial Markets

magazine_ad_GSE_75x297_FINAL.indd 1 18/09/13 17:38

notíciEs

08

La interacció de la comunitat universi-tària amb el programa Alumni és bàsi-ca perquè entre tots puguem millorar i continuar creixent amb el projecte. Fa uns mesos es va presentar una enques-ta que ha tingut una elevada participa-ció. Més de vuit-cents antics alumnes han volgut donar la seva opinió sobre els serveis i contribuir al bon funcio-nament de la xarxa.

Algunes de les dades més interes-sants extretes d’aquesta enquesta són que la visibilitat del programa Alumni es dóna sobretot a través d’altres com-panys, fet que ens indica que una de les principals raons de ser del programa funciona. Mantenir aquesta xarxa de contactes no només amb la Universi-tat, sinó també entre els estudiants, és un dels pilars del programa Alumni.

Amb la intenció de millorar els ser-veis que us oferim, sempre és útil sa-ber quins us semblen més interessants i, també, quins us han resultat més efi-caços. La Borsa de Treball i la possi-

bilitat de continuar tenint accés a la biblioteca és un dels factors més ben valorats, seguit dels descomptes en la formació contínua a la UPF i en altres empreses i, també, tota aquella infor-mació relacionada amb activitats, cur-sos i formació extra.

De tots els canals de què disposa Alumni, els més coneguts i, per de-fecte, els preferits, són en primer lloc

la web mateixa d’Alumni, i en se-gon lloc el butlle-tí informatiu que enviem quinze-nalment. Des del programa estem treballant dia a dia per millorar la comunicació a

través de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Linkedin) i, així, acostar-nos a les necessitats dels membres de la co-munitat de manera més directa.

Entre els participants en l’enquesta

La xarxa alumni continua creixentxarxa

sortejàvem un iPad 3G, que ha acabat a mans de Marta Caballero Casillas, antiga estudiant d’ADE que actual-ment està cursant un màster a l’IDEC, des d’on continua vinculada a la Uni-versitat Pompeu Fabra. Per a ella “és important mantenir aquesta doble re-lació amb la facultat, tenint en comp-te els coneixements que constantment estàs rebent i, per altra banda, tot el que tu hi pots aportar”.

Des d’aquí volem donar-vos les grà-cies a tots aquells que heu participat en l’enquesta, perquè la vostra opi-nió és essencial per continuar treba-llant amb el projecte Alumni.

dELs gradUats Upf ja formEn part d’aLUmni

24%

ens pots trobar a…

facebook.com/AlumniUPF@alumni_upfhttp://es.linkedin.com/in/upfalumnihttp://www.youtube.com/upfalumni

Marta Caballero, guanyadora de l’iPad. PeP Botey

alumnisetembre 2013 09

ocUpació

És divendres, 28 de juny, i el grup farmacèutic Janssen aterra al campus del Mar per fer-hi una presentació empresarial del tot original. Una quin-zena d’alumnes vestits amb la samarreta cor-porativa i que duen una enganxina amb el seu nom resten a l’espera d’aquesta presentació, que porta per nom “De-safío Janssen”.

Els primers quinze mi-nuts es presenten amb un PowerPoint explicatiu de la companyia i un vídeo corpora-tiu. Els valors d’aquest grup farmacèutic, part de la gran multinacional Johnson&Johnson, comencen a ca-lar entre els assis-tents. I és que la que va ser escollida mi-llor empresa com a Great place to work 2011 i Empresa TOP del 2010 té molt clar que cal fonamentar una bona ba-se de valors, un credo sobre el qual treballar.

La Jornada Janssen prosse-gueix ara amb unes dinàmiques de grup. D’una manera del tot trenca-dora, un dels formadors de la sessió (del grup BLC, empresa externa que col•labora amb el departament de recursos humans de Janssen) pre-senta als estudiants una història so-bre una expedició que va desaparèi-xer a l’Amazones. Primeres cares de sorpresa. Les enganxines dels es-tudiants permeten una interacció molt directa amb ells: “Sergi, i tu, què n’esperes d’aquesta sessió?”. La

resposta ràpida és “aprendre què és Janssen i què fan”, però amb aques-ta activitat es va un pas més enllà.

Durant les quatre hores se-güents no hi ha temps per quedar-se en blanc. Els participants s’han convertit en els protagonistes de la història. Han trobat els expedicio-naris que havien desaparegut, pe-rò aquests viuen amb un grup sal-vatge anomenat Melé (que significa ‘grup’). La missió? Aconseguir entrar

al poblat, recollir els aventurers i tor-nar a casa amb unes plantes medici-nals que aquesta tribu guarda amb

molt de recel.Aquesta història fantàstica

és el motor de la sessió que portarà els estudiants a parti-cipar, dividits en dos equips, en una jornada en què s’es-pera d’ells interacció, comu-nicació, acció i capacitat de

treballar en grup. A través d’una sèrie de set acti-

vitats, que inclouen jocs a l’aire lliure, els equips s’enfronten a petits reptes que els posen a pro-va i esperen treure

el millor d’ells. Se’ls explica que els Me-

lé valoren l’esforç, l’or-ganització, pensar abans

d’actuar, imaginar, ser respon-sables, tolerants i respectuo-

sos. O el que vindria a ser el mateix: els valors que Jans-sen té i vol compartir amb tots ells.

Durant les activitats, els membres de l’equip forma-

dor anoten les qualitats dels participants. Sovint, quan un in-

teracciona no és conscient de com es comporta en grup, i això és el que permet a BLC conèixer-los mi-llor. D’aquesta sessió en poden sor-tir futurs treballadors de Janssen i, a més, s’aconsegueix dinamitzar rols i actituds i apropar-se als candidats d’una manera més càlida que no amb una entrevista. Tres dels estu-diants de la UPF assistents a l’edició de l’any passat van ser seleccionats, i finalment un d’ells es va incorporar a la plantilla de Janssen.

Janssen, una manera intel·ligent i dinàmica de presentar una empresa

10 EmprEnEdoria

Trama Serveis Culturals és una empre-sa de gestió cultural formada per gra-duats d’Humanitats de la UPF units en aquest projecte que vetlla per la trans-versalitat de la cultura entesa com la connexió de diversos àmbits com la li-teratura, la historia, l’urbanisme…

A priori, Trama té un caire molt utòpic però no defalleixen en el seu intent d’empènyer endavant una idea que va començar el 2011 i que a poc a poc va cobrant forma.

Les idees del més veterà del grup, el Pablo Raya, convergien i s’amplia-ven mútuament amb les dels seus com-panys. La membre més jove, la Cristi-na Moreno, apunta que “la societat no percep les humanitats amb una apli-cació pràctica, amb una sortida labo-ral clara, i de retruc això fa que no es vegi com una carrera útil”. Per tant, és de la necessitat d’on sorgeix el primer pas de Trama. Si trobar un lloc de tre-ball que encaixi en les teves possibili-tats no és cosa fàcil, crea’l tu.

De la boca d’en Pablo només en brolla la paraula “transversalitat”: d’espais, d’actors, d’idees... Des del punt de vista de Trama, cal tornar a deixar que la cultura sigui prota-gonista del dia a dia de la societat. I com s’aconsegueix que un concepte tan abstracte com la cultura prengui

forma? “Oferim diverses activitats cul-turals que combinen la reflexió teòri-ca amb l’experimentació pràctica i la participació de les persones assistents: xerrades, tallers, cinefòrums, debats i taules rodones d’història, art, literatu-ra, cinema, teatre, filosofia i gènere”.

dinamitzant La cULtUraAlguna de les activitats inclouen itine-raris per la ciutat. Es poden organitzar per a col·lectius o per a persones indi-viduals. “Tenim, per exemple, una ru-ta per a escolars sota el títol ‘El raval

obrer’, que acosta els infants als can-vis arquitectònics que va patir el barri amb la industrialització, a la realitat social de la zona, i se’ls fa reflexionar amb el que ells tenen i el que aquest barri de Barcelona viu a diari”.

Els membres de Trama van enge-gar el projecte de manera autogestio-nària i molt austera, invertint-hi molt de temps i esforç: “De moment ens fi-nancem mitjançant els ingressos de les activitats realitzades i les aporta-cions de les persones associades. El suport mutu entre nosaltres és bàsic, i més en la situació en què es troba la cultura. Un esperit humanístic, en es-sència. Cal trobar-se i buscar punts en comú per aprendre els uns dels altres”, diu en Fidel.

Trama Serveis Culturals ja porta tres anys en actiu, creixent com a pro-jecte, en espais i en col·laboracions. La Cristina explica que tot això està passant gràcies “als nous formats, les xarxes socials, la gent jove..., fets que estan permetent que es doni visibili-tat a la necessitat social d’interrelaci-onar conceptes”. Pensen que algun dia la seva feina deixarà de ser quelcom tan abstracte i esdevindrà més nor-malitzada: “Cal retornar la cultura al seu lloc; no pas perquè sigui maca, si-nó perquè és necessària”.

Núria Campdepadrós

humanitats, 2010

humanitats, 2009

humanitats, 2006

(1)

(2)

(3)

(4)

Fidel Pallerols

Cristina Moreno

Pablo Raya

humanitats, 2006

“caL rEtornar La cULtUra aL sEU LLoc, pErqUÈ és nEcEssÀria”

trama serveis culturals

(3) (4)(2)(1)

cristina morEno“Si tens una formació en humanitats t’has de buscar la vida per trobar-li l’aplicació pràctica”

pabLo raya“L’especia-lització és important dins de la visió global i transversal de les humanitats”

L’ExpErt 11alumnisetembre 2013

El periodisme es troba en un moment de canvi. Possiblement estem vivint el gir més transgressor de la professió dels últims anys, i això genera una si-tuació d’incertesa per als estudiants i els qui s’acaben de graduar. Carlos Pérez de Rozas ha estat al capdavant de les aules durant més de 36 anys i ara, ja jubilat, continua defensant el seu etern lema: “Confiar en els joves, creure en ells i en tot el que poden ofe-rir. No sé més del que m’han ensenyat els meus alumnes”. Defensa així que els professionals del periodisme esti-guin a prop de les aules per continuar generant aquestes sinergies.

Ningú no té la recepta per sortir d’aquesta crisi de formats, però el que està clar és que si la societat creu en el que els joves poden aportar a aquest canvi de paradigma del periodisme tot pot continuar endavant. Tot i ai-xò, sempre és reconfortant que algú com Pérez de Rozas doni un missatge d’ànim, i des d’aquí ens llança tres con-

sells per no defallir en aquesta renova-ció i cerca constant de la veritat.

/1/tEnir passióS’ha d’estar enamorat de la feina que es fa, no hi ha cap altra recepta. En-tregar-te al 100% a allò en què tre-balles i donar el millor de tu. Només d’aquesta manera podràs aconseguir un producte de qualitat que aconse-gueixi emocionar el teu públic tant com t’has emocionat tu.

/2/EntEndrE qUE EL pEriodismE és Una profEssióDes de ja fa uns anys el periodisme ha entrat a les aules de les universitats i es-tà aconseguint més i més reconeixement com a carrera, però de tota la vida que

consELLs pEr a gradUats En pEriodismE

ha estat una professió, que cal estimar molt i que cal exercir amb energia dia a dia, perquè està en un constant procés de canvi i no et pots quedar quiet. Si re-alment vols ser periodista has de sentir-ho, i tot el que aprenguis a les aules t’aju-darà a desenvolupar aquest sentiment i els coneixements necessaris.

/3/mantEnir sEmprE La qUaLitat dEL sErvEi No oblidar mai que el periodisme és un bé no material de valor incalculable. Com a futurs periodistes cal que con-tinueu destapant informacions ama-gades, cal que lluiteu –amb ètica– per una informació digna i que doneu a la societat tot el que espera de la nostra feina. Una societat ben informada és capaç de tot!

Carlos Pérez de Rozas al campus de la Comunicació Poblenou. laia ros

/ pEr /

Carlos Pérez de RozasProFessor JuBilat de Periodisme

Reconegut periodista de la premsa catalana que ha passat per les

redaccions de: Papus, Barrabás, Diario de Barcelona, el Periódico de Catalunya, El País-Catalunya; i durant 20 anys, director adjunt

d’art de La Vanguardia.

02 EntrEvista012

Li havien encarregat que escrivís un relat de tres-centes parau-les i ho havia acceptat. Però a l’hora de la realitat només n’hi venia una al cap. L’escriptor adorava els llibres que parlen d’escriptors, i potser aquest és el recurs fàcil que tenen molts autors a l’hora d’escriure: re-

córrer a allò que coneixen. Potser per això la li-teratura actual és plena de metaliteratura. Res de massa original. Els pintors duien segles fent autoretrats o incloent-se a les obres literàries i tothom ho trobava genial. Quantes tesis docto-rals s’havien escrit sobre Velázquez i la seva in-clusió a Las Meninas? Doncs això.

Era a la biblioteca de la universitat, allà on havia estudiat tota la vida i on ara, per desgrà-cia dels propis llibres que tremolaven en els pres-tatges, el silenci era quelcom que es reservava, i amb prou feines, a uns estudiants que es tanca-

ven dins una espècie de peixera. Tot li sembla-va un contrasentit, com si el món hagués canvi-at massa en els darrers anys.

I la paraula fent-li voltes pel cap.Ell no volia escriure ni de la universitat, ni

de literatura, ni de la crisi mundial que havia deixat la cultura en un fil que penjava. Ell volia fer una gran història d’amor de tres-centes pa-raules. Però se’n va adonar que per ventura no en sabia, o que per ventura no sabia fer-la en un espai tan petit, tan precís, i per això havia co-mençat a fer voltes en el seu relat per anar es-vaint paraules.

Al final ho va trobar. Les accions valentes sempre necessiten còmplices. N’hi va haver un a informàtica. I aquell curs 2013/2014 tots els or-dinadors de la Universitat, enlloc de projectar “Està prohibit fumar” varen començar a projec-tar “T’estim”. I així va veure la paraula repetida i projectada tres centenars de vegades cada dia. Sí, escrivim per ser feliços.

rEvoLUcióSebastià Bennasar ··· esCriPtor ··· 37 anys

rELat

Upf aLUmni

Ets pompEU, Ets aLUmniQuè és? UPF Alumni és el programa de graduats i amics de la UPF.

Que t’ofereix? Borsa de Treball 1Descomptes en formació: 1màsters i postgraus del Grup UPF (IDEC, ESCI, BarcelonaGSE, ...), Idio-mes UPF, cursos AlumniAdreça electrònica [email protected] i chapters 1Promocions 1en cultura i ociConferències, 1tallers, trobades de promoció...

ho hEU

vist?

biografia

Sebastià Bennasar (Palma, 1976), humanista a la Pompeu entre el 2005 i 2009, reincideix cursant el doctorat en història. Ha publicat més de vint llibres de tots els gèneres, el darrer “Nocturn de Sant Felip Neri”. Sobreviu amb la literatura

entra a www.alumni.upf.edu

i apUnta’t

pEnso…Sebastià Bennasar

“només la cultura ens

salvarà”

/equiP/Pep Botey, Lidia Cuesta, Abel Carro

Adreça Edifici Born, Pg. Pujades, 1; 08003 Barcelona / Tel. 93 542 11 06 /

http://www.alumni.upf.edu Fotografia de coberta Judit Contreras

Disseny anversal.com

Fes-te premium Si fa menys de tres anys que et vas graduar, apunta’t ara i gaudeix del 50% de descompte!