Revista UPF Alumni n.1

12
“LA NOSTRA PRINCIPAL FUNCIÓ ÉS ENTRETENIR” Més de deu anys lligat al programa APM. Des del 2001, n’és el director. Primer his- tòria i després, periodisme. És dels que entren ben d’hora a la feina. Guillem Sans és… Un periodista creatiu que ara mateix es dedica a l’humor però que, algun dia, es- pera tornar al periodisme més seriós. Periodista forjat a la UPF. Com ho re- cordes? Doncs amb molt de “carinyo”. Jo venia d’estudiar història —segurament menys motivat—, i quan vaig entrar a la UPF tenia molt clar que el que volia era fer periodisme. Diguem-ne que la predis- posició i la motivació eren diferents. Re- cordo molta feina, dormir poques hores; però passar-m’ho molt bé. Recomanes fer pràctiques? Són fonamentals. Tot i que no crec que sigui el cas de la UPF, perquè hi ha molts professors que treballen al- hora i expliquen com són els 2-3 Guillem Sans DIRECTOR DE L’APM / Sis graduats expliquen les seves experiències internacionals / INTERNACIONAL · 4/5 N.1 SETEMBRE 2012

description

La revista dels antics alumnes i amics de la UPF

Transcript of Revista UPF Alumni n.1

Page 1: Revista UPF Alumni n.1

“La nostra principaL funció és entretenir”

Més de deu anys lligat al programa APM. Des del 2001, n’és el director. Primer his-tòria i després, periodisme. És dels que entren ben d’hora a la feina.

Guillem Sans és…Un periodista creatiu que ara mateix es dedica a l’humor però que, algun dia, es-pera tornar al periodisme més seriós.

Periodista forjat a la UPF. Com ho re-cordes?Doncs amb molt de “carinyo”. Jo venia d’estudiar història —segurament menys motivat—, i quan vaig entrar a la UPF tenia molt clar que el que volia era fer periodisme. Diguem-ne que la predis-posició i la motivació eren diferents. Re-

cordo molta feina, dormir poques hores; però passar-m’ho molt bé.

Recomanes fer pràctiques?Són fonamentals. Tot i que no crec que sigui el cas de la UPF, perquè hi ha molts professors que treballen al-hora i expliquen com són els 2-3

Guillem sansDirector De l’APM

/ Sis graduats expliquen les seves experiències internacionals /

internacionaL · 4/5N.1 SetembRe2012

Page 2: Revista UPF Alumni n.1

02 entrevista

mitjans per dintre. De totes maneres, és el millor entre-

nament. És cert que cal tenir una bo-na base, però treballant és quan jo he après més.

tu també en vas fer? Vaig començar fent esports a Ràdio Barcelona. Em van servir per conèixer gent del mitjà, i per passar-me després a Catalunya Ràdio. Allà vaig inaugu-rar la meva carrera com a autònom, que és com la inaugura molta gent.

Van ser també els inicis de la teva re-lació amb l’APm.Sí, al de Catalunya Ràdio. La meva fei-na consistia a mirar talls de televisió a casa, editar-los amb una cinta de casset i cada dia portar-ne una a la ràdio amb els talls que havia seleccionat.

tenies clar que volies treballar ràdio?Les opcions professionals van ve-nint i t’hi enganxes o no t’hi engan-xes. Jo crec que l’important és pas-sar-s’ho bé.

Com a director de l’APm, què fas ser-vir més: la teva vessant d’historiador o la de periodista?La del periodisme, però la història m’ha servit per tenir un background que penso que, per a un periodista, és molt important. Segurament, moltes coses del present, si no mires enrere, no les entens. Per dirigir l’APM, però, tires de la realitat, perquè nosaltres in-tentem fer un humor de qualitat.

en què consisteix la teva feina?Miro quin material és susceptible d’en-trar, i després el selecciono.

I ara una pregunta que suposo que et deuen fer sovint: quanta gent està mi-rant la tele?Sí, hi ha dues preguntes que sempre

em fan. Una és: com ho feu?, l’altra, si a l’Homo APM li han trencat la ca-ra. La cara encara no li han trencat. I com ho fem; doncs, bàsicament hi ha sis persones que miren la tele cinc di-es a la setmana unes set hores al dia, seleccionen material i un cop selecci-onat pel director passen a mans dels guionistes, que intenten donar-li una mica la volta. Donar-li forma i un dis-curs perquè integri el programa.

Hi ha molta rotació dins de l’equip?Sí, especialment entre la gent que mi-ra alguns canals (riu). La gent es fon, es crema. L’equip de visionadors can-via més que el de guionistes, perquè jo entenc que és una feina pesada i que crema. Tot i que et paguin per mirar la tele, que ja és un privilegi tal com està el món, és una feina dura perquè necessites estar actiu. Quan tot et so-na igual, la teva capacitat crítica da-vant del mitjà es perd.

teniu moltes baixes?

Abans teníem dues o tres baixes de gent que era fitxada per productores més grans. Per a mi era un orgull però un mal de cap perquè havies de buscar gent nova, tot i que la nostra política és potenciar la gent de casa. Si tenim gent bona, no hem d’anar-la a buscar a fora. Crec que també és un element motivador per a l’equip.

Un element més que demostra la cri-si del sector.Tenim un problema greu. L’efecte de la crisi econòmica ha fet que baixin brutalment els ingressos publicitaris, que han provocat que les condicions laborals hagin empitjorat. Ara, molts es conformen a sobreviure i esperar temps millors.

I si no…Si algun dia no ens podem guanyar la vida fent això, doncs ens reinventa-rem. També conec altres companys que han desistit de fer de periodista perquè anaven encadenant contractes escom-

“tot i que et paGuin per mirar La teLe, és una feina dura”

Page 3: Revista UPF Alumni n.1

03alumniSetembre 2012

La frase que més utiLitzes:Es de ser inútiles.

frederic camallonga

braria i al final han dit: “Bé, jo el que he de fer és pagar una hipoteca”.

I d’altres, fan les maletes.Que hi hagi gent que vagi a treballar un temps a fora i que torni aquí, per a mi no és dolent. Ara, el fet d’inver-tir amb gent d’aquí, amb els impostos d’aquí, i que la gent se’n vagi a gua-nyar les garrofes fora vol dir que no estem fent bé alguna cosa.

Què li aconsellaries a un recent gra-duat?Paciència. Si us penseu fer milionaris fent de periodistes, oblideu-vos-en. És millor dedicar-se a la borsa o alguna altra cosa. És una feina molt vocaci-onal i segur que acabes dedicant més hores de les que et paguen.

Un bon periodista és…Una persona creativa, amb capaci-tat d’adaptació i fins i tot de reinven-tar-se.

tornem a l’APm. Quina és la vostra clau de l’èxit?No crec que n’hi hagi només una. Jo crec que té un punt de mala llet que enganxa perquè a la gent li fan creure que són xaiets, i no: la gent té les se-ves idees i els agrada que els mitjans siguin crítics.

De totes maneres, continueu innovant setmana rere setmana.És evident que allò que funcionava no ho hem tocat, però cada tres o quatre mesos anem introduint-hi novetats. Si no ho féssim, ens avorriríem fins i tot els que fem el programa.

I heu connectat amb els espectadors.Hem connectat amb un determinat pú-blic, hem aconseguit que sigui un pro-grama familiar, que enganxi des del petit fins al més gran, tot i que amb el més gran ens costa més pel ritme ma-teix del programa.

Com copseu les opinions del públic?

Per sort, tenim un feed-back brutal. Tenim un

públic molt jove, i que crec que s’ha

educat d’una manera que, si alguna cosa no els agrada, doncs ens ho di-uen. També estem molt atents al que passa al món del frikisme, a la xar-xa…, perquè les coses que funcionen allà, normalment, també funcionen a la televisió.

Com definiries els vostres espectadors?Hi ha gent de tot. El més importat és que s’ho passin bé i que riguin una es-tona. La nostra principal funció és en-tretenir. Després hi ha una altra franja, que jo la considero com la dels aliení-genes, que si el programa té, posa-li, 50 gags, en veuen 55. Vull dir que és un espectador creatiu que et fa la feina.

Amb humor, s’hi neix o s’hi creix?S’hi treballa. Jo, per exemple, no sóc un “tio” simpàtic; la gent que em co-neix diu que sóc bastant seriós. Crec que més que humor és tenir un punt de vista crític amb el que passa al teu voltant. I l’humor, com el periodisme, és un ofici.

Éreu conscients que provocaríeu aquest canvi en el llenguatge?És evident que no. Una de les coses que fem al programa és repetir les frases que ens semblen gracioses de forma recurrent, de manera que acaben sent frases insígnia; però no podíem ni ar-ribar a pensar que això produiria una revolució lingüística a Catalunya. Vas veient gent pel carrer dient: “Sa matao Paco” o ”Se va abé un follón”.

Quina sensació tens quan les sents?És motiu d’orgull, senyal que el pro-grama té una incidència. No sé si és bona o dolenta, però hi ha molta gent que el veu, i ho traslladen a la vida diària.

A la redacció ja fa molts anys que parlem amb frases de l’APM, però es-tà clar que el que et sorprèn és quan, en situacions quotidianes, les sents. Jo reconec que quan les sento ric; pe-rò també tinc una certa sensació de vergonya.

L’APM va néixer a Catalunya Ràdio el 1995. El 2004 se’n va fer una emissió especial per a TV3 i les audiències van propiciar el salt a la televisió.

Com definiries amb frases de l’APM? /1/La crisi:Això és una enga-nyifa dels de dalt.

/2/eL periodisme actuaL:Hi ha molta mal-dat en este món.

/3/una situació a casa:¡Pa’lante no, o nos quedamos aquí paraos!

anecdotari /4 /un recent LLicenciat:Mira si es buena persona.

/5/La frase més popuLar:¡Sa matao Paco!

Page 4: Revista UPF Alumni n.1

04 internacionaL

Ana Ortiz Aurembiaix PuigpinósPerioDisMe1 Any i Mig A BirMinghAM

PuBlicitAt i relAcions PúBliques8 Mesos A sAntiAgo De Xile

La Generació més Ben preparada, a punt per fer Les maLetes

fuga de cervells

un màster, aprendre idio-mes, noves oportunitats laborals o simplement la curiositat de conèi-xer d’altres països, són només alguns dels mo-

tius que, des de ja fa un temps, em-penyen milers de graduats a viure a l’estranger.

L’Ana Ortiz (Periodisme, 2010) va decidir marxar després d’acabar la carrera de periodisme. En veure “que no trobaria la feina que desitjava, i que amb els sous de pràctiques no po-dria marxar de casa els pares, em va començar a rondar la idea de marxar a Londres a buscar noves oportuni-tats” i també, insisteix, “per engrei-xar i millorar el currículum”. Al cap de poc temps d’instal·lar-s’hi, va co-mençar un màster en Comunicació a Birmingham, el qual li ha facilitat

poder fer pràctiques de periodista a la BBC. Té la intenció de quedar-s’hi fins que la situació millori i “pugui trobar una bona feina a casa”. Gaire-bé dos anys més tard, considera que “el millor és buscar noves experiènci-es i tractar de diferenciar-se de la res-ta per, quan arribin temps millors, es-tar ben preparats! Penso que hem de fer el màxim per formar-nos i adqui-rir experiència”.

noves oportunitatsA banda dels que marxen a la recerca d’oportunitats, d’altres veuen les esta-des a l’estranger com una fita. És el cas de la Daniela Arias (Biologia Humana, 2008). Va fer Biologia Humana, però diu que des que va començar a estudiar tenia clar que volia marxar una tem-porada a l’estranger; després d’aca-bar la carrera “tenia clar que Barce-

lona era una ciutat de pas”. D’això ja fa cinc anys, els mateixos que porta a Berlín, on va marxar a buscar forma-ció i a millorar l’alemany. Tot i així, al poc temps va trobar feina d’epidemiò-loga. En aquests moments, busca feina però està convençuda que trobarà una opció professional que s’adeqüi a les seves perspectives. Està il·lusionada i no es vol tancar portes perquè pensa “que avui el món és molt més petitó i això et facilita trobar feina a d’altres països”. Aquest també és el cas del Xa-vier Garcia Olivé (llicenciatura en Co-municació Audiovisual [2006] i màster en Història del Món [2008]). Assegu-ra que després d’acabar els seus estu-dis va sentir la necessitat de marxar, “m’havia cansat una mica de Barce-lona i tenia ganes de conèixer algu-na altra ciutat; a més a més, havia co-mençat a aprendre alemany. Tothom

Xavier García OlivécoMunicAció AuDiovisuAl1 Any A Berlín

Page 5: Revista UPF Alumni n.1

05alumniSetembre 2012

Daniela AriasBiologiA huMAnA5 Anys A Berlín

en deia meravelles, d’Alemanya, i me n’hi vaig anar. Quan no tens res que et lligui, suposo que és fàcil fer el pas”. De moment no té previst tornar, ja que té l’oportunitat d’estudiar i treballar. “La gent de Berlín té fama de seca, però la ciutat és molt acollidora per a joves i estudiants. A més, és plena de gent de molts llocs, i és molt habitual sentir-hi parlar castellà i fins i tot cata-là. O sigui, que és difícil sentir-hi nos-tàlgia.” A més a més, assegura haver trobat una idea més o menys clara del

que vol fer profes-sionalment en aca-bar el màster.

La Marta Gal-ceran (Ciències Polítiques, 2012) també va marxar a Berlín però a bus-car-hi oportunitats professionals, i grà-

cies a una de les beques Leonardo Da Vinci de la Unió Europea. Treballa com a investigadora en un projecte de recu-peració de la memòria històrica i con-sidera que ha estat una bona opció per agafar perspectiva i espavilar-se. “Tinc la sensació que a Berlín es tracta els be-caris com qualsevol altre treballador de l’empresa, i això et fa sentir-te valorat.” Quan s’acabi la beca i torni a Barcelo-na no té clars quins seran els seus plans, però no descarta tornar a Alemanya.

L’Aurembiax Puigpinós (Publici-tat i Relacions Públiques, 2009) és un altre exemple de jove en busca de no-ves experiències a l’estranger. Després d’un any estudiant un postgrau entre Maastricht (Holanda) i Friburg (Suïs-sa), va decidir fer les maletes de nou. Aquest cop, però, a Santiago de Xile. Tot i que els motius personals eren una de les raons de pes, l’oportunitat de tornar a marxar va acabar de decan-tar la balança: “Treballar a l’estran-ger durant una temporada és sempre un repte. Viure a l’estranger t’obre la ment, et desperta curiositats, conei-xes altres punts de vista i és quelcom que aporta un plus a un recent llicen-ciat encara impregnat de la teoria dels llibres.”

visions positivesAbans de marxar va començar a en-viar currículums i només al cap d’un mes d’instal·lar-se a Santiago va tro-bar feina com a executiva de xarxes socials en una agència de màrque-ting digital. “A Barcelona potser tre-ballaria en una posició similar, però ho hagués tingut més complicat pel que fa a reconeixement perquè hi ha més competència”, assegura. Ara bé, diu que per tirar endavant cal aïllar-se dels missatges negatius i pensar en positiu: “Tot i que no som una genera-ció que ho estigui tenint fàcil, sí que

som una generació que estem canvi-ant d’actitud. Diuen que som la gene-ració perduda, però només ens hem perdut pel món.”

D’altres com el Diego Villalobos (Economia, 2007) estan convençuts que “les barreres més grans són les que ens posem nosaltres mateixos”. Tot i que just després d’acabar els seus es-tudis, no tenia massa clar quin seria el seu futur professional, sentencia que “el més important és arriscar-se, bé sigui en busca d’una feina millor

o per implemen-tar una idea de ne-goci. No hi tenim res a perdre”. Se-guint aquesta filo-sofia, va aprofitar una oportunitat de feina que li va sor-gir després de fi-nalitzar l’estada en

pràctiques. Després d’uns anys a l’es-tranger en fa una valoració positiva i assegura que ha estat l’oportunitat perfecta per desenvolupar uns “soft skills com saber parlar en públic o tractar companys de tots nivells de diferents països”, que considera es-sencials “en un món laboral molt fle-xible, on un ha de ser encara més fle-xible i tenir clar que canviarà de feina més d’una vegada al llarg de la seva vida professional”.

auremBiaix puiGpinós: “no som La Generació perduda, només ens hem perdut peL món”

dieGo viLLaLoBos: “Les Barreres més Grans són Les que ens posem nosaLtres”

Marta Galceranciències Polítiques6 Mesos A Berlín

Diego VillaloboseconoMiA, 20076 Anys A lonDres

Page 6: Revista UPF Alumni n.1

06 notícies

nou sistema de comunicació entre metges i pacientsMedTep és una empresa creada fa es-cassament un any per dos recent gra-duats, un d’ells alumne de la UPF: Pablo Pantaleoni (ADE i Economia, 2011) i Jacob Suñol (enginyer infor-màtic). Pantaleoni explica que Med-Tep és la nova via de comunicació en-tre metges i pacients. La seva funció és connectar la història mèdica (Elec-tronical Medical Record) amb les apps mèdiques (Personal Health Record); l’objectiu principal és fer més fluida la comunicació entre metges i paci-ents apropant les noves tecnologies al dia a dia del sector sanitari, així com aconseguir una historia clínica única completa”.

MedTep es desenvolupa a través d’uClinics, un software de gestió de clíniques mèdiques en l’entorn cloud; i uPatient, la història clínica única, que permet que el pacient disposi del seu historial mèdic en línia sempre actualitzat, amb la qual cosa s’evi-ta repetir proves mèdiques, explica Pantaleoni.

Els seus creadors tenen clars quins són els avantatges de MedTep: totes les funcionalitats de la plataforma han si-gut dissenyades per metges i tenim la sort de comptar amb un grup de per-sones del sector sanitari que treba-llen conjuntament amb nosaltres. A més, Pantaleoni anima a tots els es-tudiants i/o graduats de la UPF a di-ferenciar-se: emprendre és possible i el fet de veure créixer el teu projecte no té preu”.

ciència

tot a punt per a la vuitena edició d’upfeina 2012Aquells que busqueu feina, heu d’apuntar-vos una cita a les vostres agendes: 7 de novembre del 2012, campus de la Ciutadella. I és que tot està en marxa per a la vuitena edició d’UPFeina, la Fira d’Ocupació de la Universitat Pompeu Fabra.

A l’edició de l’any passat , UP-Feina va reunir més de 50 empre-ses i prop de 4.500 estudiants i re-cent graduats. S’hi van intercanviar gairebé 1.700 currículums, d’entre els quals es van reclutar 135 estudi-ants per treballar en alguna de les empreses participants.

Enguany s’espera una major diversificació dels sectors de pro-cedència de les empreses partici-pants i s’ofereixen nous serveis per a tothom.

Una de les novetats d’aquesta edició és l’speed networking talent, una eina que permet planificar, a un mes vista, entrevistes de curta dura-da entre estudiants i empreses amb l’objectiu que aquestes puguin fer una preselecció dels futurs candi-dats. Les empreses participants in-sisteixen en la idea que els valors, les competències i les habilitats dels candidats no sempre queden reflec-

tides en un currículum tradicional, i per això valoren tan positivament l’oportunitat de fer entrevistes de 5 minuts amb els candidats.

impuLs a L’emprenedoriaUna altra novetat d’aquesta edició serà l’impuls que des de la Univer-sitat es vol donar a l’emprenedoria. En col·laboració amb l’UPF Bu-siness Shuttle, unitat que promou l’emprenedoria i la innovació, s’es-tà organitzant una activitat paral-lela basada en el testimoni d’em-prenedors graduats de la UPF. A més a més, i per primera vegada, durant la fira tindrà lloc l’acte de lliurament del premi UPFEmprèn. Aquest és un Premi a la Iniciativa i a la Capacitat Empresarial entre els joves universitaris, creat i con-vocat pel Consell Social i la Funda-ció Banc Sabadell.

Estudiants participants a la setena edició de la Fira UPFeina. eva guillamet

Més informació: www.upf.edu/upfeina

Pablo Pantaleoni.

ocupació

Per a més informació

Page 7: Revista UPF Alumni n.1

07alumniSetembre 2012

projecte de màster per fer música amb la mirada

ciència

Fer música amb els ulls i amb el pen-sament ja és una realitat gràcies al projecte de Zacharias Vamvakousis, un estudiant del màster en Tecnologi-es del So i la Música de la UPF. Vam-vakousis també és graduat en Infor-màtica i Telecomunicacions per la Universitat d’Atenes (Grècia), i té un títol en estudis d’Harmonia Clàssica i Acordió. El setembre passat va pre-sentar el seu projecte final de màster, The EyeHarp.

“The EyeHarp és una interfície musical que pot ser controlada per qualsevol dispositiu d’entrada capaç de prendre el control del busca del ra-tolí”, explica Vamvakousis. Assegu-ra, però, que la innovació més gran és que aquesta interfície es controla “amb els ulls, per mitjà d’un rastre-jador ocular”.

the eyeharp aL sònarEl seu va ser un dels projectes exposats a l’última edició del Sònar, juntament amb altres treballs d’alumnes del màs-ter. Per a Zacharias, “va ser realment gratificant veure com, tant músics com no músics, podien realitzar composi-cions musicals molt interessants amb els seus ulls”. Zacharias està satisfet de poder explicar el projecte, ja que un dels principals objectius d’EyeHarp és permetre que persones amb paràlisi a causa de l’esclerosi lateral amiotròfica puguin fer música amb els ulls.

cLuB aLumni

Donar un cop de mà a aquells estudiants o graduats amb ide-es i ganes d’engegar un negoci. Aquesta és la funció principal del primer Club d’UPF Alumni, el Club d’Emprenedors. Per a Ferran Si-marro, un dels fundadors, el més important és “que la gent que tin-gui ganes d’emprendre trobi un suport en antics alumnes de la Universitat”, i insisteix a deixar clar que “quan es comença, una de les coses més importants per tirar endavant és teixir una xarxa de contactes”. El Francesc Sanz, un altre dels fundadors, conside-ra que “ser emprenedor és més que mai una alternativa perquè,

cada vegada més, hi ha menys llocs de treball. Les coses han canviat i ara ser emprenedor es-tà ben considerat”.

El Club d’Emprenedors pre-tén ser un espai de trobada per a aquells amb nous projectes o amb ganes d’innovar. És per això que el Club treballa en coordina-ció amb la UPF Business Shutt-le, la unitat d’emprenedoria de la Universitat.

La presentació oficial es va fer el passat 31 de maig al cam-pus de la Comunicació amb una conferència sobre emprenedoria a càrrec de l’emprenedor i crea-dor d’Emagister Jesús Monleón.

PAS ENDAVANT CAP A LA CULTURADE L’EMPRENEDORIA

Els tres fundadors del Club d’Emprenedors. anaÏS SiScar

Page 8: Revista UPF Alumni n.1

08 notícies

UPF Alumni, el programa de gradu-ats i amics de la Universitat, ja comp-ta amb més de 6.000 membres. Aques-ta xifra representa el 20% del total de graduats de la UPF.

El programa va néixer el desembre del 2009 amb l’objectiu de mantenir els vincles i la comunicació entre la Universitat Pompeu Fabra i els seus graduats. Des de llavors, cada cop són més els antics alumnes que coneixen el programa i que se’n fan membres una vegada han finalitzat els seus es-tudis. Durant el curs 2011-2012 el 70% dels nous graduats es van ins-criure al programa, xifra que duplica els nous membres del curs anterior.

nous serveisEn el darrer curs, UPF Alumni s’ha refermat en l’objectiu de desenvo-

lupar l’intercanvi d’experiències ai-xí com cursos i conferències enfoca-des a orientar professionalment els recent graduats en l’inici d’una no-

va etapa. Entre els serveis que ofereix UPF Alumni desta-quen els butlletins d’avantatges i la revista digital UP-Flaix, amb notícies i entrevistes d’an-tics alumnes.

Durant l’últim any, s’han creat

nous canals de comunicació amb els alumni a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Linkedin), i ja sumen prop de 2.000 membres.

Amb la creació de nous chap-ters internacionals, UPF Alumni de-

Ja som més de 6.000 alumni!xarxa

sitja també enfortir els lligams pro-fessionals i socials entre el col·lectiu de graduats que viuen o treballen a l’estranger i que ja constitueixen un 5% del total dels membres. En la ma-teixa línia de creixement, el col·lectiu d’amics d’UPF Alumni ha augmen-tat un 194% en el darrer any i ja su-men més de 1.000 membres. Tot amb l’objectiu de no perdre el lligam amb la UPF. No et desconnectis, apunta’t a UPF Alumni!

deLs Graduats de La upf són memBresd’aLumni

20%

ens pots trobar…

facebook.com/AlumniUPF@alumni_upfhttp://es.linkedin.com/in/upfalumnihttp://www.youtube.com/upfalumni

Page 9: Revista UPF Alumni n.1

09alumniSetembre 2012

PARTICIPACIÓ MULTIDISCIPLINAR AL CURS Els amants de la història del peri-odisme esportiu van tenir l’opor-tunitat, el passat mes de maig, de gaudir del Curs de Periodisme Es-portiu en Anglès, que va organitzar UPF Alumni. L’encarregat de dur-lo a terme va ser Ernest Amat, pe-riodista freelance que ha treballat per a nombrosos mitjans com ara BarçaTV, Mundo Deportivo o GolTV. Amat és diplomat en Futbol Interna-cional per la Universitat Bucks del Regne Unit i va demostrar als alum-nes assistents la seva passió per la història del futbol britànic.

Entre els participants en el curs hi van haver alumnes de diverses disciplines, com ara dret, humani-tats, traducció i, evidentment, peri-odisme. El curs va estar dividit en tres sessions, en què es parlava de la història de les retransmissions esportives en el seu lloc d’origen: Gran Bretanya. L’objectiu del curs va ser, per a Amat, canviar la per-cepció que es té del futbol i de la gent que s’hi dedica. En paraules del mateix periodista, “darrere del futbol hi ha moltes més coses i qui treballa en aquest món no és ense”. Amat també va voler transmetre la seva idea de com ha de ser un bon periodista esportiu, algú capaç de tocar tots els camps del periodis-me: premsa, ràdio i TV.

Periodisme Esportiu en Anglès

activitats

/ erneSt amat /

nova fornada upfGraduats

El passat 4 de juliol, el Campus de la Comunicació-Poblenou va acollir la cerimònia de graduació de màsters i postgraus. Els prop de 300 graduats van recollir el diploma de la mà del rector Josep Joan Moreso, de la presi-denta del Consell Social, Núria Basi, de la vicerectora de Postgrau i Docto-rat, Olga Vallverde; i del secretari ge-neral, Josep Fargas.

El professor del màster en Creació Literària, escriptor i periodista mexi-cà, Juan Villoro, va impartir la lliçó de cloenda sobre la creació literària a la universitat.

Al finalitzar la cerimònia els post-graduats van fer-se fotos al photocall d’Alumni i alguns d’ells, ja amb el di-ploma a la mà, ens van explicar els seus plans de futur.

Alicia Medrano Màster AvAnçAt en ciències JuríDiques

“El que intentaré ara és aprofitar al màxim tot el que he après en el màster i aplicar-ho en la meva vida, tant en l’àmbit professional com en el personal”.

Sandra Muñoz Màster en inDústriA FArMAcèuticA i BiotecnològicA

“Vull continuar estudiant, tinc pensat fer el doctorat en Biologia Molecular.”

Wipawee KongsantadMàster interDisciPlinAri Dels MèDiA i sisteMes cognitius interActius

“Després de presentar el meu projecte final de màster tornaré al meu país, Tailàndia, per treballar a la universitat”.

José Lecina Màster en inDústriA FArMAcèuticA i BiotecnològicA

“De moment, prolongaré les pràctiques que he fet durant el projecte i després tinc intenció de continuar estudiant a l’estranger”.

1. 2. 3. 4.

Presentació de l’acte de graduació a la plaça Guttemberg. frederic camallonga

Page 10: Revista UPF Alumni n.1

10 emprenedoria

Fa un any i escaig, quatre joves aca-bats de sortir de la universitat –tres d’ells de la Pompeu Fabra– van pre-sentar al món un projecte revolucio-nari: MyCD, una plataforma en línia pensada per oferir als músics novells l’oportunitat de fer-se un lloc en el món de la indústria musical. MyCD és un portal on l’usuari pot penjar la seva música i vendre-la al preu que ell ma-teixa esculli, i on també pot contractar serveis com ara el mastering, la distri-bució digital de les seves cançons o la fabricació de CD.

La nova discoGràfica?Jordi Nieto (Economia, 2011; ADE, 2012), Lluís Coromina (Economia 2011; ESADE), Pau Segurana (ADE, 2011) i Sílvia Oliveras (Economia, 2008; ADE, 2009) són els responsa-bles de la creació d’aquest nou model de negoci, una idea que només existeix –amb moltes diferències– als EUA. “El terme discogràfica no ens agra-da i, de fet, a la majoria dels nostres clients, tampoc”, afirma el Pau. “No-saltres preferim definir-nos com una plataforma que pretén oferir totes les eines necessàries per al músic que co-mença”, explica la Sílvia.

Però, com s’aconsegueix combinar estudis amb emprenedoria? Segons que expliquen ells mateixos, tot va co-

mençar amb una idea. Entre un treball de classe del Lluís, una conversa amb el seu amic Jordi i unes quantes “entre-vistes” amb companys músics, va néi-xer el primer esbós de MyCD. Després va venir la sort: “Teníem uns contac-tes amb una discogràfica tradicional que estava en crisi, així que vam veu-re que era el moment perfecte per pre-sentar-los el projecte”. Un cop aprovat pels futurs inversors, va començar el procés de creació de la pàgina web, la clau del negoci. En aquesta etapa, un nou amic es va unir a l’equip: Pau Se-gurana, jugador de waterpolo, afirma que aquest esport li ha donat “les ei-nes per treballar en equip”.

Sobre la importància d’un bon equip, tots estan d’acord amb Segu-rana: “L’important és fer que les peces quadrin; aquí, cadascú de nosaltres ju-ga un paper i ens complementem”. “Si, a sobre, som amics, molt millor”, sen-tencien. L’última incorporació va apor-tar experiència i seguretat al grup: la Sílvia Oliveras havia treballat durant dos anys en una consultora i conei-xia la tècnica de l’èxit d’una empresa. “Em vaig cansar de prescriure soluci-ons a les empreses i no palpar-ne mai els resultats; quan el Jordi em va oferir un nou treball creatiu, que em donava l’oportunitat de provar com funcionen les coses, m’hi vaig llançar”, explica.

eL camí aL triomfAra, MyCD intenta fer el salt “d’agra-dar a triomfar”. L’objectiu és interna-cionalitzar-se, potenciar l’entorn web i ampliar l’oferta de serveis. La filosofia, però, no canvia: “Les coses, ben fetes”. Si els preguntem quina és la clau per emprendre un projecte, contesten amb decisió. Per al Lluís, “il·lusió i ganes de treballar”; per a la Sílvia, “no deixar en cap moment de creure en la teva idea i treballar per ella”; el Pau diu: “Si tre-balles i lluites per un objectiu, si el teu nivell d’esforç és positiu, es veurà re-compensat”. De moment, no hi ha dub-te que ells ho han aconseguit.

síLvia oLiveras“No has de deixar mai de creure i treballar en la teva idea”

pau seGurana“Cal treballar i esforçar-se positivament per un objectiu”

Sílvia Oliveras

econoMiA, 2011; esADe

ADe 2011

(1)

(2)

(3)

Lluís Coromina

Pau Segurana

econoMiA, 2008; ADe 2009

Tres dels quatre fundadors i integrants de l’equip de MyCD.

quatre Joves capGiren La indústria discoGràfica

mycd

(3)(2)(1)

Page 11: Revista UPF Alumni n.1

L’expert 11alumniSetembre 2012

El professor del Departament de Cièn-cies Experimentals i de la Salut i coor-dinador del màster en Recerca Biomè-dica ens dona tres idees per afrontar la vida professional:

Sovint, el biòleg que s’acaba de graduar es troba amb la coneguda fra-se que aquesta titulació li obre portes cap a diverses i estimulants direcci-ons. Tot i que, cap a on em conduei-xen aquestes direccions? He de seguir la via acadèmica del màster i, tal ve-gada, també la del doctorat? O ja po-sats, en què treballa un biòleg?

Tot i que cert grau de dubte i ansi-etat una vegada graduat és saludable, després de quatre anys de continuïtat, el temps vola i has de moure’t. Tens per endavant gairebé cinquanta anys de vi-da professional; així que has d’aconse-guir que aquest sigui el resultat esti-mulant de les teves decisions i no de les circumstàncies sobre les quals no vas tenir control. Les idees següents poden servir-te per tirar endavant. Aquests no són consells únicament per a gra-duats, però si estàs a segon de carrera ja els pots posar en pràctica.

/1/traça eLs teus oBJectius amB temps i meticuLositatEsbrina en què consisteix la professió a la qual t’agradaria dedicar-te com a biòleg. Si t’atrauen diverses opcions, cerca sobre cadascuna d’elles. Qui-nes recompenses i satisfaccions t’ofe-reixen, com es troba a llarg termini la gent que ha seguit aquestes direccions, quines aptituds professionals i emoci-onals requereixen...

És fonamental que sàpigues cap a on voldràs arribar durant els propers cinc o deu anys de la teva vida. Plani-fica, projecta i persegueix els teus ob-jectius. Una voluntat enfocada i perse-verant aconsegueix meravelles.

/2/cuLtiva Bones fonts d’informacióIdentifica fonts d’informació solvents.

conseLLs per a Graduats

en BioLoGia

No s’hi val simplement l’amic d’un col-lega i el “tothom diu que...”. Aprofita els teus professors, tutor i gent sènior. Aconsegueix confiança de gent des-tacada en la seva professió (la tens a prop) perquè t’ofereiràn consells ho-nestos i valuosos.

/3/desenvoLupa aptitudsEstigues alerta del teu rendiment i pre-parat per ser valorat per objectius com-plets (que no sempre vol dir la quanti-tat de treball que hagis realitzat). En alguns contextos professionals, pots tenir la impressió que el temps és flexi-ble, o que els terminis d’entrega es reso-len sols amb el pas del temps. Però no t’enganyis, el teu èxit professional de-pendrà en última instància de la teva competència i valors humans, i no del moviment brownià improductiu al vol-tant d’una taula de laboratori.

José Aramburu al laboratori d’immunologia del PRBB. anaÏS SiScar

/ per /

José Aramburudoctor en biologia

Va desenvolupar la seva formació postdoctoral a Thomas Jefferson

Univesity i Harvard Medical School.

Page 12: Revista UPF Alumni n.1

02 entrevista

L’acabament del dia l’havia atrapat als afores de la ciutat. Era una nit calmada i una mi-ca trista, des de dins del va-gó les rialles de costum i els crits de la gent sonaven es-morteïts, una estranya sor-desa s’havia instal·lat als ros-tres dels desconeguts. El vagó

restava mig buit, i quan va girar-se de cara a la finestra el vidre li retornà una mirada deses-perada amb la qual no hagués volgut identifi-car-se. Els seus llavis formularen un somriure tremolós i aterrit, com un gest de consol vingut d’un estrany. Ja feia estona que viatjava i havia oblidat quin era el nom de la parada on hauria d’haver baixat.

Tot i que al principi havia pensat a pregun-tar, finalment havia desistit; ara se sentia estra-nyament alleujat de no haver-ho fet. Els camps verds de la regió nòrdica i les flors de mitja llu-

na d’un groc ros i cendra li alleugerien amb re-tard aquell malestar. Era com la lenta transfi-guració d’un so constant que s’esvaeix entre els dits. No tenia ganes de tornar a l’hostal perquè no sabia on havia deixat la clau i tampoc volia confessar que no podria pagar l’endemà, que era quan havia dit que marxava. El paisatge, animat entre les ombres i a cada volta més om-brívol i abandonat, li despertava una sensació d’inquietud i tranquil·litat a mitges. Podia es-collir entre lliurar-s’hi o lluitar contra el des-coneixement d’aquella nova realitat.

Va ser llavors que fou sensible a una nova sensació, a quelcom que havia estat deixat a l’at-zar i del qual ell s’havia d’apropiar. Somrigué. L’instant avançà més de pressa que el pensament i ja només era una mica d’espai travessat per la immobilitat dels dos mons que habitava. Era si-milar, es digué, al retrobament de la felicitat que abandona massa aviat un rostre. Massa abans i tot que aquell l’hagués pogut recordar.

nit estranGeraMar Schoenenberger ··· HumaniSta ··· 23 anYS

reLat

upf aLumni

ets pompeu, ets aLumniQuè és? UPF Alumni és el programa d’antics alumnes i amics de la UPF, i té com a finalitat potenciar el vincle entre els antics alumnes i la Universitat.

Serveis gratuïts Sent membre d’UPF Alumni gaudiràs de:

Butlletí informatiu UPFlaix, 1amb notícies d’altres alumnes i de la UniversitatAdreça electrónica [email protected]í informatiu sobre 1beques, ajuts i activitats d’UPF AlumniXarxa professional 1d’antics alumnes al Linkedin

Serveis Premium Fent-te membre PREMIUM podràs beneficiar-te d’un gran ventall d’avantatges:

Borsa de Treball 1Clubs i chapters 1Descomptes en formació: 1cursos Alumni, Idiomes UPF, màsters i postgraus del Grup UPF (IDEC, ESCI, Barcelona GSE,…)Promocions en cultura 1i oci.I molts avantatges més… 1

no t’ho

pots perdre

participa

Concurs de Relats Breus d’UPF Alumni./modalitat/Narrativa/extenSió/300 paraules/enviament/[email protected]

apunta’t entra al Portal

www.alumni.upf.edu regiStra’t

penso…Marc Sanjaume

ProFessor De ciències Polítiques“Dir que un politòleg està

destinat a ser polític, és com dir que un biòleg

està destinat a ser hipopòtam”

/equiP/Abel Carro, Lidia Cuesta, Marta Poch, Anaïs Siscar

Adreça Edifici Born, Pg. Pujades, 1; 08003 Barcelona / Tel. 93 542 11 06 /

http://www.upf.edu Fotografia de coberta Frederic Camallonga

Disseny anversal.com