POCUMOAREQU ELS ANIMALS INVERTEVRATS Anais Peiruza Martina Riba Meritxell Lladó Marc Llohis Gener 11-2015 1r ESO Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015 1. Els porífers i els celenterats 2. Els cucs 3. Els mol·luscs 4. Els artròpodes 5. Els equinoderms

ELS PORÍFERS

Les esponja són del grup dels porífers. N’hi ha que son marins però també que son de aigua dolça. El

seu cos te forma de sac, te un gran nombre de porus, es comuniquen per canals.

1.A quina característica del cos d’ una esponja fa referencia el nom de porífer?

Perque esta plena de porus per els quals i entren els nutriens.

2. En què es diferencien un pòlip i una madusa? En que s’ assemblen?

En que el pòlip te forma de sac tubular amb l’obartura a l’extrem superior del cosi la madusa te forma de paraigua amb l’obartura a

l’extrem inferior del cos. La unicasemblasa que tenen es que viuen al mar

ELS CELENTARATS

Son animals aquatics, gairbé tots marins, tot i que les hidres viuen en aigua dolça.

Presenten simatria radial, es a dir, el el seu cos si el dividisin les dues parts serian identicas .

Tenen el cos tou,envoltats de tentacles. L’obarturancomunica amb la cavitat gastrovascular

que funciona com un estoamc.

Poden presentar dues formes d’organització corporal molt diferents:

Forma de pòlip. Tenen forma de sac tubular, amb l’obartura a l’extrem superior del cos.

Viuen al fons del mar individualment o en colonies.

Forma de madusa. Tenen forma de paraigua amb l’obartura a l’extrem inferior.viuen na-

dan o suran a l’aigua.

Antigament es

pensaven que els

porífers i la majo-

ria els celenterats

actuals eren plan-

tes, perquè sem-

pre les trobaven

enganxades a les

roques o a la sor-

ra.

CELENTARATS

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

ZPORÍFERS

2. ELS CUCS

El tema cuc inclou animals que tenen semetria biletaral, el cos tou i sense esquelet.

Els platihelmints Són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en sagments i

sense organs de locomoció.

No tenen aparell digestiu ni aparell respiratori. Són hermafrodites, el cos té òrgans masculins i femenins. Es poden au-

tofecundar i produeixen milers d’ ous.

Els nematodes La triquina i els cucs intestinals són nematodes. Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells

i els extrems acaben en punta. La majoria i habiten en ambients aquàtics i en ambients terrestres.

Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plantes. No tenen òrgans respiratoris.

Els anèl·lids Tenen el cos tou, cilíndric i divdit en anells. La repe-

tició de anells al cos s’anomena metameria.

A la part inferior de cada anell tenen uns apèndix rí-gidsmolt petits anomenats quetes, que contribueixe-

na la locomució. Alguns tenen un engruixament, ano-menat clitel, que intervé en la reproducció.

La majoria són aquàtics, molts són paràsits i alguns són terrestres. Els terrestres respiren a través de la

pell, i els aquàtics, per mitjà de brànquies.

Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb sexes separats. Gairabé tots són capaços de regenerar

un individú complet a partir d’un fragment del seu cos.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Les principals característiques son: Tenen simetria bilateral. Tenen el cos tou i dividit en tres parts el cap, la massa visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la boca. El peu es musculós i el fan servir per nadar, reptar o excavar se-gons el tipus de mol·lusc. Tenen el cos cobert per una membrana fina el mantell. La majoria de grups de mol·luscs produeix cap a l’exterior una conquilla amb funció protectora. La conquilla pot estar formada per una o dues peces anomenades valves. Algunes especies no tenen conquilla, com els pops i els llimacs, en altres s’han reduït molt o son internes.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Els mol·luscs aquàtics respiren per brànquies i els terrestres per

pulmons. n’hi ha de carnívors i n’hi ha d'herbívors. Tenen un apa-

rell digestiu ben desenvolupat. n’hi ha d'hermafrodites i n’hi ha que

tenen sexes separats. Poden tenir fecundació interna o externa, la

majoria són ovípars. En moltes especies l'embrió que surt de l’ou

es transforma directament en adult. D’altres neixen i fan la meta-

morfosis.

Es classifiquen en gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.

Els gasteròpodes Tenen un cap ven desenvolupat. amb quatre tentacles. Als dos tentacles mes grans hi tenen els ulls. El peu es musculós i el fan servir per reptar. A la boca

tenen una espècie de dents petites (ràdula). L’utilitzen per alimentar-se. Els marins respiren a treves de brànquies i es terrestres a treves de pulmons. La

majoria son herbívors i n’hi ha alguns de carnívors. Els bivalves

El nom prové de les dues valves que forma la conquilla. Estan articulades i es tanquen per l'acció d’uns músculs molt potents. Tots son aquàtics i n’hi ha algun de marí. Respiren a treves de brànquies i s'alimentés filtrant aigua de la qual retenen l’aliment. Els cefalòpodes

Tots son marins. Tenen el cap ben desenvolupat amb ulls grossos. Els peus s’han transformat en tentacles que envolten la bocs. La majoria com els pops no

tenen una petita conquilla interna. Respiren a treves de brànquies i son carnívors mitjançant els tentacles.

Grups de mol·luscs

Quines funcions té el peu dels mol·luscs? Les funcions dels peus son nedar, reptar o excavar segons el tipus de mol·luscs.

Quines son les parts principals del cos d’un mol·lusc?

El cap, la massa visceral i el pau. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests temes: gasteròpode, bivalves, cefalòpodes

Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran de la part ventral del cos que els permet reptar com els cargols Grup de mol·luscs que no presenen unn cap diferenciat. Tenen un peu aplanat amb forma de destral i una conquilla amb dues peces articulades.

Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles, generalment no tenen conquilla com el pop.

Una espècie de gasteròpodes son

els cargols. Tenen una conquilla

es a dir una closca. A la cara

tenen una mena de tentacles i al

final hi tenen els ulls.

Un musclo és un bivalve que viu

fixat a les roques per mitjà d’u-

nes secrecions filamentoses. Gai-

rebé tots els bivalves son marins,

però també n’hi ha que viuen als

riu, als bassals o als llacs.

El nàutil es l'únic cefalòpode que

te una conquilla protectora (una

closca). Te tentacles i es marí i

te uns ulls grossos.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Tenen simetria bilateral. Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet format

per peces articulades i formats per una substancia anomenada quiti-

na. L’ exosquelet apart de protegir-los impedeix que s’assequin. Tenen apèndixs articulats com les potes, les ales... La majoria tenen

el cos dividit en tres zoes: cap, tòrax i l’abdomen. N’hi ha que te-nen el cap i el tòrax fusionats i formen el cefalotòrax. Al cap hi te-

nen antenes... Tenen els òrgans dels sentits molt desenvolupats. Si tenen els ulls simples s’anomenen ocels i si no compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimentació variada i es relaciona amb la seva manera de viure. Hi ha artròpodes carnívors , her-bívors i carronyaires.

La majoria tenen sexes separats i es mascles i les femelles son diferents. Son ovípars i la fecundació nor-

malment es interna. Alguns artròpodes del ou neix una larva, després fan la metamorfosis es converteix en un individu adult. Quan crei-

xen s’han de desprendre d’un esquelet extern i en formen un de nou. Aquest procés rep el nom de muda. Aquest procés passa diversos cops a la vida de l’animal. Es classifiquen en insectes, aràcnids, crustacis i miriàpo-

des.

Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.

Els artròpodes son invertebrats dotats d'un exosquelet un cos segmentat, i extremitats articulades ano-menades apèndixs.

Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes? La funció de l’exosquelet es protegir-los dels depredadors i evita la dessecació del cos i així es poden

adaptar a hàbits terrestres.

Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? Han de mudar la coberta externa perquè a per el creixement i la maduració han de passar una fase es a

Son els grups més nombrosos d’animals, actualment es coneixen mes d’un milió d'espècies d'artròpodes.

Viuen en tots els medis: terrestres marins... Tenen una gran varietat d'adaptacions diferents de maneres

de viure.

Com són els insectes

Els insectes

Es el grup d’artròpodes més nombrós. Els insectes s’han desenvolupat i s’han

adaptat a tots els ambients.

Al cap tenen ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d’antenes que

els serveixen d’olfacte i tàctils. L’estructura de la boca és molt variada

i depèn de l’alimentació.

Tenen tres parells de potes articulades i en general un parell d’ales.

Respiren per tràquees. Tenen sexes separats i moltes vegades el mas-

cle es diferent de la femella. Tenen fecundació interna i són ovípars.

De l’ou neix una larva que fa metamorfosi. Poden passar per una fase

larvària o dos com es el cas de les papallones.

Aparells bucals dels insectes

FORMIGA

Boca

mastegadora

PAPALLONA

Boca

xucladora

ABELLA

Boca

Mastegadora i

Xucladora.

La metamorfosi de la papallona:

De cada ou, una larva anomenada eruga. L’eruga després d’un període de madura-

ció, passa per una fase de nimfa, en la qual s’embolcalla en un capoll, que rep el

nom de crisàlide i experimenta un seguit de canvis fins que es converteix en papa-

llona.

Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?

Per que tenen tres parells de potes articulades. Com respiren els insectes?

Respiren per mitjà de tràquees. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?

Llagostes, pugons, i escarabats de cuina o paneroles.

MOSQUIT

Boca picadora i

xucladora

LARVA

CRISÀLIDA

PAPALLONA

ADULTA

Els aràcnids

Gairebé tots són terrestres i viuen en llocs secs i càlids. Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i

l’abdomen. Al cefalotòrax tenen dos quelícers que

els serveixen per menjar, dos pedipalps amb funció de-fensiva i tàctil, i quatre parelles de potes.

Respiren per mitjà de tràquees. L a major part són carnívors. Tenen ungles, garfits i glàndules verino-

ses per atrapar les preses. Tenen els sexes separats. Alguns són vivípars d’altres

ovípars i d’altres ovovivípars, i no fan metamorfosi.

Els crustacis

Gairebé tots són marins, però també hi ha d’aigua dolça i alguns terrestres.

Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l’abdomen.

En molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax.

Al cap tenen dos parells d’antenes, un parell d’ulls i man-díbules mastegadores. Té cinc parells de potes. L’ab-

domen el té segmentat. Respiren per mitjà brànquies, situades a la base de les potes o a traves de la superfície

del cos. Fonamentalment són carnívors però hi ha que

són filtradors i d’altres paràsits. La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i fan me-

tamorfosi amb fase larvària fins a l’estat adult.

Aràcnids

Crustaci

Què són els quelícers dels aràcnids i quina utilitat tenen? Una cosa que tenen al cefalotòrax que els serveix per menjar i atra-

par les seves preses.

Busca en els conceptes clau el significat de miriàpode. Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos llarg dividit en

nombrosos segments. A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i les paparres?

Al grup dels aràcnids. Quina és la principal diferencia que hi ha entre els centpeus i els

milpeus?

Els centpeus tenen un parell de potes a cada segment i els milpeus tenen dos parells a cada segment.

Els miriàpodes

El seu cos està format pel cap i el tronc amb segments. A cada segment

poden tenir un parell de potes. Al cap

tenen un parell d’antenes, ulls i una boca amb mandíbules mastegadores.

Respiren per mitjà de tràquees. Al-guns poden ser carnívors, com els

centpeus, i d’altres poden ser herbí-vors, com els milpeus.

Tenen sexes separats. Són ovípars i

no fan la metamorfosi

MIRÀPODE

Com és el cos dels equinoderms:

7. Els equinoderms

Tenen simetria radial tot i que la de les larves es bilateral.

Tenen el cos de forma a arrodonida com les garotes, cilíndrica com

les holotúries, o estrellades com les estrelles.

Tenen esquelet intern format per plaques situades sota la pell que po-

den estar lliures, articulades, o soldades.

No tenen diferencies i la boca esta situada a la part inferior del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms es desplacen per un aparell molt exclusiu anomenat aparell

ambulacral, que són uns tubs interns, plens d’aigua, que forment el peus

ambulacrals, acabats en ventosa.

Respiren per la pell mitjançant l’aparell ambulacral, tot i que n’hi ha que

respiren per mitjà de brànquies poc desenvolupades.

Quasi tots presenten sexes separats tot i que n’hi ha que són hermafrodi-

tes. Tenen fecundació externa. Dels ous en surten larves que fan la meta-

morfosi i es converteixen en adults.

Alguns són capaços de regenerar-se per si perden algun membre del cos.

Grups d’equinoderms

Asteroïdeus:

Estrelles de mar.

Activitats 19 i 20

Busca en els conceptes clau els significat del terme equinoderm:

Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i espines es

desplacen pel fons del mar molt lentament com per exemple els eriçons de

mar i les estrelles de mar.

Que es l’aparell ambulacral? Quina funció fa?

És un sistema amb tubs interns, plens d’aigua, que formen els anomenats peus

ambulacrals, acabats en ventoses.

I els permet respirar i desplaçar-se.

Equinoïdeus:

Garotes o eri-

çons de mar.

Ofiuroïdeus:

Falses estrelles

Holoturioï-

deus:

Cogombres de

mar.

Crinoïdeus:

Clavellines o lliris

de mar.

A fons

Explica la informació de la classificació dels insectes. (Elimina aquestes paraules quan hagueu d’escriure la introducció).

Himenòpters: Formigues, Abelles...

Tenen dos parells d’ales membrano-

ses tot i que n’hi ha que no. L’aparell

bucal està adaptat per xuclar, llepar i

mossegar.

Dípters: Mosques i mosquits.

Dos ales membranoses, les posteriors

reduïdes als òrgans, mantenen l'equili-

bren quan volen. I tenen l’aparell bucal

xuclador.

Coleòpters: Escarabats.

Tenen dos parells d’ales. Les anteri-

ors dures i gruixudes i les posteriors

membranoses. L’aparell bucal és

mossegador i mastegador.

Dermàpters: Estisoretes.

Tenen ales molt curtes i les altres

grosses i membranoses. L’aparell

bucal es mastegador.

Ortòpters: Saltamartins, grills.

Tenen dos parella d’ales, les anteriors

endurides i plegades sota les primeres.

L’aparell bucal és mastegador.

Heteròpters: Xinxes.

Tenen dos parells d’ales. Les anteri-

ors tenen una part engruixida i les

posteriors son membranoses. La

boca està adaptada per perforar i

xuclar.

Lepidòpters: Papallones i arnes.

Tenen dos parells d’ales membrano-

ses amb escates. L’aparell bucal és

xuclador, i està enrotllat en estat de

repòs.

Odonats: Libèl·lules.

Tenen dos parells d’ales estretes gros-

ses i membranoses. L’aparell bucal és

mastegador

Sifonàpters: Puces.

No tenen ales. Les potes estàn adap-

tades per fer salts. La boca és xucla-

dora i està adaptada per perforar la

pell.