Revista dEstudis HistricsAny CXXVII Nm. 866 #68_ISSN: 0212-7458

Tercera poca_Palma_2012

Bollet de la Societat Arqueolgica LullianaHISTRIA 1885-1904: Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana1905-1937: Bollet de la Societat Arqueolgica Luliana1938-1977: Boletn de la Sociedad Arqueolgica LulianaAnys: 3 poca 1978-ISSN: 0212-7458Dipsit legal: PM 738-1960Periodicitat ANUALEditor: Societat Arqueolgica Lullianahttp://www.arqueologicaluliana.comPreu de la subscripci: 45 euros

CONSELL DE REDACCIDirector Dr. Miguel Jos Dey Bauz, Universitat de les Illes BalearsSecretari Dr. Miquel ngel Capell Galms, Universitat de les Illes BalearsVocals Dr. Albert Hauf i Valls, Universitat de Valncia / Dr. Flocel Sabat i Curull, Universitat de Lleida / Dr. Manuel Calvo Trias, Universitat de les Illes Balears / Dr. Toms de Montagut Estragus, Universitat Pompeu Fabra / Dr. Xavier Torres Sans, Universitat de Girona / Dra. Maria Barcel Cresp, Universitat de les Illes Balears / Dr. Ricard Urgell Hernndez, Arxiu del Regne de MallorcaCONSELL ASSESSOR Dr. Antonio Bernat Vistarini, Universitat de les Illes Balears / Dra. Catalina Cantarellas Camps, Universitat de les Illes Balears / Dr. Mariano Carbonell Buades, Universitat Autnoma de Barcelona / Dr. Friedrich Edelmayer, Universitt Wien / Dr. Gabriel Ensenyat Pujol, Universitat de les Illes Balears / Dr. Antoni Furi Diego, Universitat de Valncia / Dr. Jaime Garca Rossell, Universitat de les Illes Balears / Dra. Maria Grazia Melis, Universit di Sassari / Dr. Ignacio Henares Cullar, Universidad de Granada / Dr. Eloy Martn Corrales, Universitat Pompeu Fabra / Dra. Isabel Moll Blanes, Universitat de les Illes Balears / Dra. Natividad Planas, Universit Clermond-Ferrand / Dra. Sabine Panzram, Universitt Hamburg / Dra. Pinuccia Simbula, Universit di Sassari / Dr. Enric Porqueres i Gen, cole des hautes tudes en sciences sociales (CNRS)PRESNCIA EN BASES DE DADES I REPERTORIS BIBLIOGRFICSISOC Ciencias Sociales y Humanidades. CSIC / REGESTA IMPERII. Akademie der Wissenschaften und der Literatur (DE) / Repertorio de medievalismo Hispnico. CSIC / Catleg LATINDEX / Acceptada a PIO (Periodical Index Online). Quest (GB) / Incorporada a DICE / Evaluada a RESH / Clasificada a CIRC / Allotjada a e-Dialnet, Universidad de La RiojaPRESNCIA A INTERNETVolums 1-62 (1885-2006) http://ibdigital.uib.catVolums 1-18 (1885-1921) http://prensahistorica.mcu.esVolums 63 i segents (2007-) http://dialnet.unirioja.es

REVISI DE TEXTOS EN ANGLSM. Magdalena Vzquez Amer DISSENYAntoni Garau / Carles FargasIMPRESSIIndstria Grfica Baha

dels autors pels seus articlesEls articles publicats al BSAL recullen exclusivament les opinions dels seus autors. La revista declina qualsevol responsabilitat que pogus derivar-se dels drets de propietat intellectual o comercial.

Societat Arqueolgica Lulliana: C/ Monti-Sion, 9 / 07001 / Palma de Mallorca / bolletisal@gmail.com

BSAL #68, 2012, 235-243, ISSN: 0212-7458

JOAN DESPUIG I SAFORTESA I LA VERSI DE LANBASI DARRI

Alexandre Font Jaume / M Rosa Llabrs RipollIES Joan Maria Thoms

Resum: A lArxiu del Regne de Mallorca es conserva el manuscrit duna versi castellana de lAnbasi de L. Flavi Arri, amb el ttol Expedicin de Alejandro por Arriano; s annima, encara que indirectament atribuda al jesuta P. Bartomeu Pou. En aquest treball sadscriu lobra a Joan Despuig i Safortesa, nebot del cardenal Despuig i deixeble del P. Pou; es contextualitza la traducci en el conjunt de versions, especialment les castellanes, i sanalitza el seu valor.

Paraules clau: Joan Despuig, Bartomeu Pou, Arri, Anbasi, traducci.

Abstract: A manuscript of a Spanish version of the Anabasis by L. Flavius Arrianus, entitled Expedicin de Alejandro por Arriano is preserved in the Regne de Mallorca archive in Palma. The version is anonymous, although indirectly ascribed to the Jesuit P. Bartomeu Pou. In this article the work is attributed to Joan Despuig i Safortesa, Cardinal Despuigs nephew and P. Pous disciple; in the collection of versions the translation is contextualised, especially in the Spanish editions, and its value is analysed.

Key words: Joan Despuig, Bartomeu Pou, Arrian, Anabasis, translation.

Rebut el 25 dabril. Acceptat el 21 dagost de 2012.

236 BSAL #68, 2012, 235-243, ISSN: 0212-7458

ALEXANDRE FONT JAUME / M ROSA LLABRS RIPOLL

Entre els papers dels Despuig que guarda lArxiu del Regne de Mallorca, es troba una carpeta que du com a ttol Obras varias manuscritas del P. Pou i, a dedins, un manuscrit annim amb la versi castellana de lAnbasi de L. Flavi Arri, titulada Expedicin de Alejandro por Arriano. s un aplec de fulles en foli major, de 397x291, doblegades per la meitat i agrupades en 8 quadernets de diferent nombre de fulles, des d11 el primer a 4 el set, amb un total de 122 pgines, escrites deixant un ample marge a lesquerra de gaireb la meitat de la pgina, apte per a qualsevol correcci o anotaci.1 El manuscrit resta, fins ara, incomplet; cont els dos primers llibres de lAnbasi sencers, i el tercer comprn fins a la batalla de Gaugamela, s a dir, fins al captol 16, del qual sols apareix el nmero, ja al final de la pgina;2 falten, per tant, els captols 16-29 del llibre III, i els llibres IV-VII, a ms, possiblement, del tractat Indik (Lndia), afegit com a llibre VIII.

El present treball pretn, a ms de donar notcia daquesta versi, aproximar-se a alguns dels seus aspectes ms bsics: la importncia tant de lobra que es tradueix com de la prpia traducci; lautoria, cronologia i caracterstiques de la mateixa.

1. Lobra dArri i la seva influncia

L. Flavi Arri (Nicomdia, entorn del 86 dC.Atenes, 175 dC.), autor dorigen grec i ciutadania romana, gaud de lamistat de lemperador Adri, grcies a la qual sinici en una carrera poltica (senador, cnsol suffectus, legat a Capadcia, arcont a Atenes), truncada a la mort de lemperador.

Lobra dArri es pot relacionar amb el moviment que es coneix com a Segona sofstica, que es va desenvolupar dins la literatura grega dpoca romana entre els segles I-II de la nostra era, pel desig de recordar les glries de la Grcia clssica i de retornar a lestil dels seus grans autors, utilitzant el dialecte tic (fenomen conegut com a aticisme). Xenofont (principis del segle IV aC) s el model dArri en la seva obra historiogrfica i dell pren el ttol dAnbasi en lobra que dedica a les expedicions dAlexandre el Gran. En aquesta obra sapropa, aix mateix, pel mtode escollit, als grans historiadors grecs Herdot i Tucdides, a la cerca de la mxima objectivitat possible en la narraci dels fets, per la qual cosa la major part dels estudiosos actuals el considera la font ms fiable sobre aquests.3

Precisament pel carcter auster i realista de la seva obra principal, Arri no va gaudir de la popularitat que van obtenir les histries de tipus ms novellesc sobre el personatge, com la de Quint Curci i sobretot, la ms fantasiosa atribuda a Callstenes, ms aviat un llibre daventures. Malgrat aix, molts erudits de lantiguitat van conixer i citar lobra dArri: Temisti, Procopi, Zonaras, Joan Tzetzes, Eustaci i daltres, fins al final de lImperi bizant. Abans de la caiguda de Constantinoble (1453) ja havien arribat a Itlia alguns manuscrits dell, comenant per un de lAnbasi del 1421. El 1535 va aparixer a Vencia leditio princeps;4 cap el 1540 Pier Paolo Vergerio va traduir lobra al llat, i pocs anys desprs va

1 ARM, arxiu Marqus de la Torre, sec. Montenegro, llig. 75M, plec 3/10.

2 Indici, per tant, del fet que la versi continuava i no sinterrompia al captol 16.

3 La bibliografia al respecte s molt mplia; una bona informaci de conjunt es pot veure a la introducci a la traducci de lAnbasi dAntonio Bravo Garca (Madrid, 1982, especialment p. 62-75).

4 ARRIANOU peri Alexandrou anabases = Arriani de ascensu Alexandri, Venetiis, in aedibus Bartholomaei Zanetti : aere vero & diligentia Ioannis Francisci Trincaueli, 1535, mese Semtebri.

237BSAL #68, 2012, 235-243, ISSN: 0212-7458

JOAN DESPUIG I SAFORTESA I LA VERSI DE LANBASI DARRI

aparixer en itali per obra de P. Lauro (Vencia, Tramezzino, 1544); de finals del mateix segle XVI data la traducci francesa de C. Vuitart (Paris, F. Morel, 1581). El P. Bartomeu Pou, preceptor, com ms endavant es veur, de Joan Despuig, en el seu Plan de una libreria selecta menciona, a ms de leditio princeps, la tamb grega de Robert Winter i Nicolaus Gerbelius (Basileae, 1539), seguida de quatre edicions en grec i llat fins a 1757, i tres traduccions, dues a litali (la de Vencia ms amunt citada i la de Veronae, Ramanzini, 1730) i una al francs (Perrot dAblancourt, Paris, 1646).5

A Espanya, el llibre de Gabriel de Castaeda De los hechos del magno Alexandre, rey de Macedonia (Sevilla, en casa de Juan Cromberger, 1534), ja prenia material dels dos primers llibres de lAnbasi, vora passatges daltres historiadors, principalment Quint Curci. La primera traducci castellana de la histria dArri s la de Vicente Mariner del 1633, que roman indita a la Biblioteca Nacional de Madrid. Es tracta duna versi no literal, segons el criteri de Mariner i de molts traductors de lpoca, per s completa i feta directament del text grec, en opini de Menndez y Pelayo. No sembla que hi hagi altra versi castellana fins a la publicada el 1883 a Madrid per F. Baribar y Zumrraga, Historia de las expediciones de Alejandro Magno (que, tot i aix, es limita als set primers llibres i no cont Lndia). Ms recentment, R. Ramrez Torres va publicar a led. Jus de Mxic Obras completas de Arriano (1964). Finalment, tenim una traducci espanyola de lAnbasis de Alejandro Magno publicada en dos volums a led. Gredos (Madrid, 1982), feta per Antonio Guzmn Guerra i amb introducci dAntonio Bravo Garca.6

Tot i la falta de popularitat a la qual abans ens referem, Arri ha exercit una notable influncia en una seva doble vessant, com a literat i com a