Guardons als Establiments Històrics 2014

DISTINCIONS ALS

ESTABLIMENTS HISTÒRICS 2014

3 de novembre de 2014www.cambragirona.cat

Anxoves de l’Escala SA, una marca coneguda arreu, celebra els 75 anys de la seva fundació.

Cambra de Comerç de Girona

Plujà SC - Taller Domènech - Anxoves de l’Escala SA - Instal·lacions Burgas - Roig perruquers - Comercial Paperera i

Materials d’Oficina SL - Can Dorca - Can Rueda - Concentrol - Carns Esteve - Pastisseria Orench - Casa Daniel

http://www.cambragirona.cat


PREÀMBUL!

CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA, Gran Via Jaume I, 46. 17001 Girona | www.cambragirona.cat

Ja fa 35 anys que la Cambra de Comerç de Girona va instituir aquests premis, que han adquirit un prestigi que honora la institució i també tots els premiats.Ens agrada celebrar tots junts que una colla d’establiments, amb esforç i maldecaps, han aconseguit superar la barrera dels 50 anys, dels 75 o fins i tot dels 100. Expliquem en aquesta revista una mica de les seves històries i vicissituds. Algunes de les fotografies antigues q u e i n c l o u a q u e s t a r e v i s t a constitueixen testimonis històrics de primer ordre. De la mateixa manera que els empresaris que cada any celebren amb nosaltres la seva permanència, creiem que als premis també els cal una renovació. Cal seguir pedalant per no perdre

l’equilibri. El jurat dels guardons ha pres la decisió de canviar el nom dels guardons, que a partir d’aquesta edic ió passen a anomenarse Guardons als Establiments Històrics, abandonant el nom d’antics. També hem volgut crear un nou guardó que servís per exhibir l’antiguitat de l’establiment a les façanes. Per fer honor a la nostra tradició, hem encarregat a un establiment amb una trajectòria centenària la creació d’una placa artística que es podrà lluir a l’exterior de l’establiment. Sergi Cadenas, de Ferros Cadenas del carrer Nou de Girona, ha forjat un objecte d’una gran bellesa, que constitueix una excel·lent metàfora de la continuitat empresarial. Un establiment històric és, més que mai, tota una garantia de qualitat i servei.

“A partir d’aquesta

edició, els premis

passen a anomenar-

se Guardons als

Establiments

Històrics”

HISTÒRIA I RENOVACIÓDOMÈNEC ESPADALÉ, president de la Cambra de Comerç

Els membres del jurat dels Establiments Històrics, durant la reunió d’aquest any. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Joan Domènech, Jaume Fàbrega, Eduard Torrent, Enric Mirambell, Narcís-Jordi Aragó i Júlia Torrent.

“Els establiments

podran lluir a la

seva façana una

bonica placa de

metalls que

informarà els clients

de la seva

antiguitat”



DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS HISTÒRICS 2014 -50 ANYS-

DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ http://www.cambragirona.cat

COMERCIAL PAPERERA DES DEL 1964

El 1983 l’empresa pren un nou rumb

amb la venda i distribució de

materials d’oficina

Fundada a Girona per Josep Ventura i Juanola, el 1964, al número 33 de la carretera de Barcelona, es dedicà en els seus inicis a la venda de paper per a l’embalatge i la indústria en general. L’any 1974 es construeix un nou magatzem a la ctra. de Sant Feliu. Roser Ventura i Torrell va donar un nou rumb a l’empresa l’any 1983, quan passen a la venda i distribució de materials d’oficina. El 2000 es construeix l’actual seu al Polígon Industrial Mas Xirgu II, amb més de 2.000 metres quadrats. És un referent sòlid en el sector i és líder a les zones on és comercialment més present: les comarques gironines i les d’Osona, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental, entre altres. La gerència i direcció de l’empresa la porten Roser Ventura i el seu fill, Esteve Valentí i Ventura, que tenen al seu càrrec una plantilla de 20 treballadors que s’ha mantingut estable els darrers anys malgrat la crisi econòmica general.

COMERCIAL PAPERERA

C / C a n P a u B i r o l , 1 4 .

P o l . I n d u s t r i a l M a s X i r g u I I

1 7 0 0 5 G I R O N AT E L È F O N972 40 63 01

w w w . c o m e r c i a l p ap e r e r a . c o m

Capdavanters en el subministrament de papereria i materials d’oficina

La plantilla de 20 treballadors s’ha mantingut

estable els darrers anys

A dalt, l’actual magatzem i tot el personal de l’empresa. Al mig, el magatzem antic de mitjans dels 70 a la carretera de Sant Feliu.

A la dreta, algunes factures antigues, juntament amb el nom

del fundador.



http://www.hotelultonia.com













CAN RUEDADES DEL 1964

En el seu afany de renovar

els productes, l’establiment ha tornat a elaborar

pernils

Gregori Pusó i Dolors Rueda van apostar des dels seus inicis per un embotit de primera qualitat que donés identitat al seu establiment. Han preservat la tradició per tal de mantenir el sabor d’abans en tots els seus productes, però sense rebutjar els avenços tecnològics.

Elaboren tota mena d’embotits curats i cuits. Destaca la llangonisseta culana, que amb un calibre important, és la tradicional llonganissa de pagès de la zona.

M a l a u r a d a m e n t , u n d e l s fundadors de l’establiment, Gregori Pusó, va morir l’any passat. La Dolors i el seu fill continuen amb il·lusió un negoci que els ha donat prestigi a la comarca.

En l’afany constant de renovar els seus productes, cal remarcar que fa poc temps Can Rueda ha tornat a elaborar pernils. Caldrà encara esperar un temps per tastar-ne els resultats, però no tenim cap dubte que serà un producte excel·lent.

C A R N I S S E R I ACAN RUEDAC / B a l a n d r a u , 1

R I B E S D E F R E S E RT E L È F O N972 72 72 09

p u s o r u e d a d a v i d@ g m a i l . c o m

Magnífics embotits de pagès elaborats preservant el gust i l’aroma tradicional

Des dels seus inicis, l’establiment ha apostat per elaborar embotits de primera qualitat que donessin identitat a l’establiment.

La llangonissa culana és un dels embotits tradicionals de la

zona que es pot trobar a l’establiment



mailto:[email protected]












CARNS ESTEVEDES DEL 1953

Mentre esperaven el traspàs d’un bar,

els va sortir l’oportunitat de

reobrir una carnisseria

L’origen de Carns Esteve és prou cur ió s . Jo se p Es teve i Remei Vall·llosera van haver de marxar de pagès amb tres filles petites i confiaven en el traspàs d’un bar que no arribava mai. Desesperats per trobar un mitjà de subsistència, l’antic arrendatari d’una carnisseria, llavors tancada, els va dir que si volien llogar-la, els ensenyaria l’ofici. Dit i fet. Ho van haver d’aprendre tot en només quatre dies i després, espavilar-se sols. La filla gran de 12 anys, Marina, va deixar l’escola per ajudar a la botiga. Quan aquesta es va casar amb Enric Martí, van decicir continuar l’ofici. Van fer embotits curats i van començar a servir a restaurants i hotels de la costa. Van estrenar botiga el 1968. La petita dels quatre fills de la Marina i l’Enric, Joana, va continuar el negoci amb el seu marit, Joan Fernández, que es va formar per oferir més varietats de productes artesanals i cuinats, manten in t i moder n i tzant e l s procediments d’eleboració tradicional.

CARNS ESTEVEP s . T o m à s B o a d a , 1 2

L L A G O S T E R AT E L È F O N972 83 02 14

w w w . c a r n s e s t e v e .c o m

Una carnisseria que comença per atzar i continua amb esforç i devoció

A dalt, la carnisseria el 1969. Al mig a l’esquerra, una imatge del 1980. A la dreta, una foto del 1993. A sobre, una imatge actual de l’establiment.














CAN DORCADES DEL 1949

Disposen d’un dels dos únics

escorxadors artesanals que hi ha

a Catalunya

Miquel Dorca Espuña i la seva dona, Josefa Masoliver Coromina, la Pepeta, es van establir a Hostalnou de la Vall de Bianya el 1948. El matrimoni ja tenia experiència prèvia en la cria i matança del porc. El 1949 obtenen l’alta de fàbrica d’embotits i escorxador. Les dues filles, Concepció i Mercè, van aprendre les feines de l’escorxador i la fàbrica d’embotit i van impulsar la modernització de l’establiment. El 1996, Miquel Dorca constitueix la societat limitada Miquel Dorca, que amb la seva mort, el 2004, va passar a mans del seu nét Josep Maria Peracaula Dorca, que continua el negoci. Fan setmanalment la matança al seu escorxador artesanal, un dels dos únics que hi ha a Catalunya, i treballen en cicle tancat, verificant tot e l procés fins a l’etiquetatge final. Venen la carn al seu establiment, tot i que el seu apreciat gènere elaborat també el distribueixen a d’altres comerços. Can Dorca prestigia i honora la Vall de Bianya.

Narcís B

CAN DORCA

A v i n g u d a C a m p r o d o n , 7 - 9

V A L L D E B I A N Y AT E L È F O N972 29 09 96

w w w . c a n d o r c a . c om

Un escorxador i elaborador d’embotit que encara perviu a la Vall de Bianya

La façana exterior de Can Dorca. A sota, un logo antic.

A dalt, una fotografia dels inicis de l’establiment. Al costat, l’escorxador avui.














CONCENTROLDES DEL 1941

El 1968 Josep Guàrdia va canviar

el nom i es va centrar en les especialitats químiques

Jaume Guàrdia Jordà va fundar Tintes Concentrol a Les Planes d’Hostoles el 1941 per fabricar productes per a ús domèstic. Tenia l’experiència professional que li havia donat ser el responsable de l’àrea de tintura de Dusol, a la mateixa població. Entre els productes dels inicis hi havia netejametalls, cremes per a les sabates o sobres per netejar.

El 1968, el seu fill Josep Guàrdia Rodà va canviar el nom i l’activitat per constituir Productos Concentrol, una societat individual dedicada a la fabricació d’especialitats químiques. El 1983 la producció es va traslladar de Les Planes al polígon de Riudellots de la Selva. El 1986 es va constituir en societat anònima. La seva activitat se centra en el desenvolupament, f a b r i c a c i ó i c o m e rc i a l i t z a c i ó d’especialitats químiques per a la majoria de sectors industrials amb un àmbit d’actuació global. L’empresa està dirigida acualment per la tercera generació.

CONCENTROLA v . M a s P i n s , 6 3 - 6 9

R I U D E L L O T S D E L A S E L V AT E L È F O N972 478 091

s a l e s @ c o n c e n t r ol . c o m

De la fabricació de tints a una gran empresa industrial del sector químic

Al vestíbul de la nova fàbrica encara es pot contemplar un dels antics aparells per fer reaccions químiques.

La fàbrica al polígon de Riudellots de la Selva.

En els seus inicis, Concentrol es dedicava a fabricar tints, cremes per a sabates i netejametalls.

Concentrol es dedica actualment al desenvolupament, fabricació i comercialització d’especialitats

químiques amb un àmbit global














TALLER DOMÈNECHDES DEL 1939

L’establiment va obtenir la

representació de Moto Guzzi i va

fabricar peces per a aquesta marca

El 1939, acabada la Guerra Civil, Lluís Domènech Perich obre un petit taller al carrer Àlvarez de Castro, on tenia la quadra del matxo, però li fan tancar al cap de poc per una denúncia que li retreu el seu passat republicà. El 1940, gràcies a un préstec de 1.000 pessetes d’un amic, va poder tirar endavant el negoci, ja obert de manera oficial. Va fer societat uns anys amb el seu germà Joaquim (Domènech Hermanos) i també va fundar Manufacturas Domènech, dedicada a fabricar peces i accessoris per a la marca Guzzi, de la qual tenia la representació a la comarca. El 1962 amplia el taller i entra a treballar el seu fill Jordi, que serà seguit el 1966 per l’altre fill, Joaquim. Els fills traslladaran el negoci (amb el nom de JJ Domènech), ja amb botiga i taller, al número 93-95 del carrer Àlvarez de Castro. Si no fos pel tancament a causa de les represàlies de la guerra, el 2014 farien 75 anys, i per això ho han volgut celebrar igualment aquest any.

El passat republicà del fundador li va valer una

denúncia que el va obligar a tancar uns mesos

T A L L E RJJ DOMÈNECH SLU

A v d a . P a ï s o s C a t a l a n s , 9 3 - 9 5B A N Y O L E ST E L È F O N972 57 02 61 j j d o m e n e c h @ i t p b

a n y o l e s . c o m

Els proveïdors de motos i bicicletesde diverses generacions de banyolins

A les fotos en blanc i negre, l’establiment en els seus inicis. Al mig, la botiga i taller actuals. A l’esquerra, el segell que acreditava la representació de Guzzi a la comarca.



















ANXOVES DE L’ESCALA SADES DEL 1939

A partir dels anys 70, Lluís Mallart proveïa d’anxoves

els millors hotels de l’Eixample i els

xiringuitos del Born

Carles Sureda va fundar l’empresa als baixos del carrer del Port quan encara ressonaven els bombardejos de la Guerra Civil sobre l’Escala. La seva filla, Magdalena, i el seu marit Lluís Mallart van potenciar el negoci i van introduir un nou producte: els filets d’anxova en oli a punt per consumir. Als 70, amb l’esclat turístic, Lluís Mallart i Sureda, amb el seu fill Jonàs, proveïa d’anxoves amb una furgoneta els millors hotels de l’Eixample i els xiringuitos més populars del Born.

L’entrada d’Antonio Portabella, succeït per Ricardo Portabella com a accionista majoritari, juntament amb Enric Fanlo com a soci i director general, assegurava una gestió adaptada als nous temps sense abandonar els valors originaris.

Anxoves de l’Escala és avui present a 15 països, amb el producte tradicional de l’anxova amb sal juntament amb una àmplia gama on hi ha tonyina en conserva, sals de taula, seitó o anxova premium.

ANXOVES DE L’ESCALA SA

C / B o t e r s / n . P o l . I n d . E l s R e c s

L ’ E S C A L AT E L È F O N972 77 01 46

w w w . a n x o v e s d e l es c a l a . e s

Innovar per mantenir la tradició amb l’anxova com a producte estrella

Diverses imatges de l’empresa al llarg dels anys. En la fotografia en blanc i negre es pot veure l’arribada del peix i el fundador davant de la fàbrica. A sota, els nous productes de la reconeguda firma.















INSTAL·LACIONS BURGASDES DEL 1939

El 2006 l’empresa es va traslladar al

polígon industrial La Timba

d’Avinyonet de Puigventós

Francesc Burgas i Matas va crear una empresa de lampis ter ia i electricitat a Figueres després de treballar durant molts anys amb el prestigiós electricista Jaume Caritx. L’empresa creix amb el suport dels fills i el 1978 es trasllada al carrer Tapis. L’any 1995, amb l’inesperat traspàs de Víctor Burgas, l’empresa va quedar a mans del seu fill Joan Burgas, que, juntament amb Carles Burgas van continuar al capdavant de l’empresa. L’any 1999 s’amplien les instal·lacions, passant a ocupar 300 metres quadrats, que inclouen taller, magatzem, oficines i exposició. El 2006 l’empresa es trasllada al Polígon Industrial La Timba d’Avinyonet de Puigventós, a unes instal·lacions de 1000 m2.

El gerent és avui Joan Burgas i Carbó i el cap de l’oficina tècnica, Francesc Burgas i Carbó, fills de Víctor Burgas i Marimont. L’empresa celebrarà els 75 anys amb un llibre commemoratiu que es presentarà al Castell de Sant Ferran de Figueres.

INSTAL ·LACIONS BURGAS

P o l í g o n L a T i m b a , N a u 2

A V I N Y O N E T D E P U I G V E N T Ó ST E L È F O N972 50 58 95

w w w . i n s t a l b u r g a s. c o m

Una empresa familiar d’electricitat que és un referent a l’Alt Empordà

A dalt, un operari de l’empresa en els inicis. A l’esquerra, la primera publicitat i el carnet del Sindicat Provincial del Metall del fundador. En la foto en color, la nova seu.

Burgas celebrarà els 75 anys amb un magnífic llibre commemoratiu



http://www.ascensors-serra.com











ROIG PERRUQUERSDES DEL 1924

Fa 50 anys, els homes anaven al barber dos cops

per setmana per afaitar-se

Joan Roig Vidal va agafar en traspàs el 1954 una barberia del carrer del Carme de la Bisbal d’Empordà de mans de Pere Bonet. Aquest local es mantenia ininterrompudament en actiu com a barberia des del 1924, p e r ò j a h i h a r e f e r è n c i e s documentades d’una barberia al carrer del Carme des del 1898. A les estones que no tenia clients, Roig es dedicava a fer cistells. En aquella època, els clients anaven molt sovint al barber. Els que s’afaitaven el dimecres hi tornaven el dissabte, i els del dijous, tornaven el diumenge. Això els permetia anar sempre ben afaitats el cap de setmana. Els homes es tallaven els cabells aproximadament cada mes, tot i que alguns es passaven la màquina cada 15 dies.

Actualment, la perruqueria, que s’ha renovat i adaptat als nous temps en diverses ocasions, ofereix servei tant per a homes com per a dones. La porten el fill del fundador, Ramon Roig, i la néta, Anna Roig.

Durant les estones que tenia lliures, Joan Roig es dedicava a la confecció de cistells

ROIG PERRUQUERSC / C a r m e , 6 7

L A B I S B A L D ’ E M P O R D ÀT E L È F O N972 64 07 56 r a m o n r o i g c u t r i n as @ g m a i l . c o m

Una perruqueria hereva d’una tradició que es remunta al segle XIX

Dues imatges de l’establiment separades per més de quaranta anys.
















PASTISSERIA ORENCHDES DEL 1914

El prestigiós arquitecte Francesc

Folguera va construir la vivenda

i va ampliar la pastisseria dels Orench

Can Tines, al carrer Ample de Blanes, era una pastisseria regentada pel blanenc Josep Girbau, que va morir sobtadament als 46 anys. Josep Maria Orench, l’encarregat de la pastisseria Esteve Riera de Barcelona, decideix fer-se càrrec del negoci. Anys després, adquireix un magatzem de fusta per construir una bonica casa i ampliar la pastisseria, una obra encarregada al prestigiós arquitecte Francesc Folguera.

El fill, Francesc Orench i Seriñà, continua el negoci juntament amb la seva dona , Pep i ta Guimerà i Casanovas, fins a la jubilació de tots dos. La continuïtat està assegurada per part de la seva filla Núria Orench i el gendre, Jordi Gironès i Puig.

Durant la seva història centenària, la pastisseria ha introduït les noves tecnologies, però sempre conservant les tècniques tradicionals i l’ús d’ingredients de primera qualitat per elaborar uns apreciats productes que fan les delícies dels blanencs.

Josep Maria Orench va

aprendre l’ofici fent d’encarregat en una pastisseria

de Barcelona

PASTISSERIA ORENCH

C / J a u m e F e r r e r , 2B L A N E ST E L È F O N972 33 12 89

c a r k i n y o l i 5 0 @ gm a i l . c o m

Més de cent anys oferint acurades delícies dolces als veïns de Blanes

En blanc i negre, imatges de la pastisseria a principis del segle XX. En color, l’establiment en l’actualitat.















CASA DANIELDES DEL 1911

L’establiment elabora embotits, patés, marinats,

farcits i plats cuinats sense girar l’esquena

a la tradició

La història de Casa Daniel es remunta als inicis del segle XX, quan el negociant de porcs Daniel Fàbrega Campderrich feia la matança a la plaça de Santa Pau. Quan el seu fill Joan i la seva esposa, Palmira, s’afegeixen al negoci, obren el punt de venda del carrer del Pont. El fill d’aquest, Daniel, amplia la gamma de productes amb embotits i patés. El 1990, amb la seva esposa Conxa, obren establiment al carrer Major. Ja hi ha un ampli ventall de productes: marinats, farcits, gourmet, formatges i vins. Al 2005 s’incorpora al negoci la filla Mireia, amb nova línia de plats cuinats, la majoria amb la tècnica del buit. Manté l’essència de la cuina tradicional. Treballen gairebé sense espècies, salses ni guarniments, perquè el client personalitzi el producte. Les granges que tenen al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa estan arrendades per Can Batallé, on compren la carn. Tots els animals tenen la Q de qualitat.

Tots els animals de les granges

que els subministren la carn tenen la Q

de qualiat

CASA DANIELC / M a j o r , 1S A N T A P A UT E L È F O N972 68 04 28

c a s a d a n i e l . s a n t a pa u @ g m a i l . c o m

De la matança del porc a la plaça fins a l’elaboració d’acurats productes

La matança del porc era, anys enrere, un esdeveniment per a tota la família. A l’esquerra, l’establiment avui.
















FERRERIA PLUJÀ SCDES DEL 1913

Durant molts anys, l’establiment es

va dedicar a l’elaboració d’eines

del camp

Josep Plujà, més conegut com Pep el ferrer, s’instal·la a Hostalnou de Bianya el 1913. El seu fill petit, Joan, va seguir el negoci, portant una comptabil itat impecable que a l’establiment encara mostren amb orgull. Més tard, també es van incorporar al negoci, successivament, els fills Xavier i Carles, i finalment el nét, en Marc.

Antigament ferraven bous, vaques, eugues i caval l s. Després van començar a elaborar eines del camp, m e n t re q u e a r a e s d e d i q u e n principalment a la construcció d’es tructures, baranes i a l tres produccions de metall.

L’empresa s’ha traslladat a una nau del polígon, on han pogut ampliar el negoci i adquirir nova maquinària que els permet treballar en projectes de més envergadura.

L’any 2000, Xavier Plujà, que elabora sorprenents miniatures a escala d’eines del camp, va obtenir el títol de Mestre Artesà serraller i ferrer.

La nova seu ha permès treballar en projectes de

més envergadura

FERRERIA PLUJÀ SC

P l a ç a J o a q u i m B u r c h , 4

L A V A L L D E B I A N Y AT E L È F O N97229 09 57

p l u j a e s @ g m a i l . co m

De ferrer de bous i cavalls a una empresa de construccions de metall

L’acció de ferrar un cavall s’ha volgut representar en una tanca de l’empresa. A l’esquerra, una de les miniatures que elabora Xavier Plujà. A sota, la seu de l’empresa avui.












DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS HISTÒRICS! 2014

Publicació de la Cambra de Comerç de Girona Textos: Gerard Bagué i establiments premiats- Impressió: Alzamora - Fotografies: establiments premiats -

Han integrat el jurat de la XXXVena convocatòria de les Distincions als Establiments Històrics de la Cambra de Comerç de Girona: Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona; Enric Mirambell, Cronista Oficial de la Ciutat de Girona; Narcís-Jordi Aragó, periodista; Joan Domènech, historiador i mestre; Jaume Fàbrega, president de l’àrea de Desenvolupament Empresarial de la Cambra; Eduard Torrent, director gerent de la Cambra, i Júlia Torrent, excap de Comunicació de la Cambra.

DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS HISTÒRICS 2014

CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA, Gran Via Jaume I, 46. 17001 Girona | www.cambragirona.cat

Un objecte artísticSergi Cadenas (Girona, 1972) és la cinquena generació d’una nissaga dedicada a la forja artística des de mitjans del segle XIX. Ell ha estat l’encarregat de dissenyar i forjar la nova placa que els establiments històrics podran lluir a la façana. “Volia que la placa fos assimètrica per trencar una mica amb el disseny tradicional”, explica Cadenas.

L’olivera com a símbolHa escollit l’olivera, un arbre capaç de viure centenars d’anys, com a metàfora de la longevitat de les empreses. L’ús del ferro forjat

connecta amb el passat, mentre que l’acer inoxidable, una aleació més contemporània, simbolitza les noves generacions en una part de les fulles de l’olivera.

A la intempèrieLa peça de Sergi Cadenas es podrà posar a l’exterior, té una oxidació controlada i no l’afectaran els elements.

LàserL’ús del làser per fer el buidatge de les lletres suposa la introducció de les noves tecnologies en un ofici ancestral, com és el de la forja artística.

“L’olivera és un

símbol de

longevitat. El

tronc és

l’arrelament en el

passat, elaborat

amb un material

antic com el ferro

forjat. Les fulles

d’acer inoxidable

representen les

noves

generacions”

Lluir l’antiguitat a la façana



Guardons als Establiments Històrics 2014

Documents

Transcript of Guardons als Establiments Històrics 2014