Monuments històrics de Catalunya

24
MONUMENTS HISTÒRICS DE CATALUNYA Tatiana Romanoff Laura Martínez Marta Márquez Alejandra Ojeda Berta Villa Irene Pérez Grup: 1K-B Professor: Jordi Simón Data d'entrega

description

 

Transcript of Monuments històrics de Catalunya

Page 1: Monuments històrics de Catalunya

MONUMENTS HISTÒRICS DE CATALUNYA

Tatiana RomanoffLaura Martínez Marta MárquezAlejandra Ojeda

Berta VillaIrene Pérez

 Grup: 1K-B

Professor: Jordi SimónData d'entrega

Page 2: Monuments històrics de Catalunya

BARCELONA

Page 3: Monuments històrics de Catalunya

CASA BATLLÓLa Casa Batlló és un edifici que va estar dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català. El projecte del català va estar molt qüestionat per les autoritats de l'època, i un cop es va aprovar es va començar la seva construcció que durà dos anys: 1905-1907.Està situat a Barcelona, concretament en el número 43 del passeig de gràcia, una ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample.

Aquest monument és el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional construïda l'any 1877 per Emili Sala Cortés.El motiu de la remodelació va ser que, Josep Batlló i Casanovas, un industrial tèxtil, li encarregà a l'arquitecte català una renovació total de l'immoble. I així ho va fer Gaudí, fent una reorganització total dels espais, amb més ventilació e il·luminació natural, afegint dos pisos, les golfes i els característics balcons amb les seves peculiars formes corbes que s'entrellacen entre elles.

Van ajudar a Gaudí en la realització de la façana els arquitectes: Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver, els metal·listes Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i els Tallers Pelegrí realitzadors dels vitralls.

Page 4: Monuments històrics de Catalunya
Page 5: Monuments històrics de Catalunya

PALAU DE LA MÚSICAEl Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere,

Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. L'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner va ser qui va projectar aquesta obra, és juntament amb Antoni Gaudí, un dels màxims representants del modernisme català.  La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, l'ús dels nous perfils laminats, creant una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. [2] I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Didac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat. 

Page 6: Monuments històrics de Catalunya
Page 7: Monuments històrics de Catalunya

CASTELL DE VERDÚ

El Castell de Verdú (Urgell) és un dels edificis més emblemàtics de la vila i va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i les places que ara formen el poble de Verdú. L'any 1055 aquests territoris van ser conquerits per Ramon Berenguer I, i el 1072 van passar a la família d'Arnau Company. Durant dos-cents anys van romandre a les mans dels Arnau fins que el 1184 Berenguera de Cervera va concedir als habitants de Verdú el privilegi de construir al voltant del castell el poble, que fins llavors havia estat situat al voltant del riu Cercavins, afluent de l'Ondara. El 1227 el castell va passar a les mans de Poblet, després que Guillem III de Cervera l'empenyorés a Poblet per una croada a Terra Santa i el perdés. La baronia de Poblet en va ser la propietària fins a l'any 1835, amb la desamortització de Mendizábal.Va convertir l'antiga fortalesa en residència palau, construint-hi la part més monumental que encara la forma actualment: una bodega de grans proporcions; la Sala Inferior; la Sala Intermitja, destinada a magatzem i on hi havia els estables; la Sala Noble, coneguda amb el nom de Sala de l'Abat Copons, feta al segle XIV. Amb la desamortització, el castell es divideix en diverses parts. L'any 1916 es duen a terme actuacions de reforç a la part més important i noble del castell, a la sala gòtica. Aquesta zona és comprada pel Patronat de Sant Pere Claver i es converteix en Centre Cultural i Religiós i també Sindicat Agrícola de Verdú. El 1919 és Cèsar Martinell qui duu a terme una actuació al castell, amb la construcció d'accessos a la volta soterrada del molí i la instal·lació de nous molins a la nau del soterrani. El 1988 l'Ajuntament de Verdú compra part del castell i fa diversos treballs i obres de manteniment i rehabilitació a la Torre de l'Homenatge.

Avui l’edifici del castell de Verdú es troba en obres, i és previst que s’allarguin durant un any aproximadament. Des de l’Oficina de Turisme de Verdú es fan visites guiades a la població, amb un recorregut que discorre pel nucli antic, amb les muralles i portals, el castell, l’església parroquial de Santa Maria i la Casa-Santuari de Sant Pere Claver.

Page 8: Monuments històrics de Catalunya

 

http://www.girona.cat/turisme/cat/monuments_catedral.php http://www.banysarabs.org/0_0/index_content.html

http://www.catedraldegirona.org/ http://www.ciutatdegirona.info/Castellano/Arte/banosarabes.html

http://www.flickr.com/photos/felix2510/2813805893/sizes/m/in/photostream/

http://www.palaumusica.org/

http://www.flickr.com/photos/sebastiagiralt/477096758/sizes/m/in/photostream/

http://www.flickr.com/photos/hubmedia/2389966059/sizes/m/in/photostream/

Page 9: Monuments històrics de Catalunya

TARRAGONA

Page 10: Monuments històrics de Catalunya

                      AMFITEATRE És l’edifici  de planta el·líptica , on es realitzen espectacles com lluites de gladiadors i de feres, combats navals. És va construir al segle II dC, gràcies als diners que va aportar un sacerdot. Està format per diferents parts:

- l’arena: Té unes dimensions de 109,5 x 86,8, és el lloc on representen els espectacles.A sota hi ha les gàbies de les feres.- la graderia (cavea): és el lloc on se situen els espectadors, i està dividida per facilitar la distrubició del públic segons a l’estat social que pertanyi.- les portes d’accés ( la vomitoria): són les portes que se situen a cada extrem de l’amfiteatre per facilitar l’entrda i sortida dels espectadors.Aquest edifici es va reformar a l’època de l’emperador Heliogàbal, al 221. El 21 de Gener de l’any 259 dC, el bisbe de Tarragona, Fructuós,  fou cremat a l’arena, juntament amb els seus descendents Eulogi i Auguri. En commemoració a aquest fet es va crear al mig una Basílica visigòtica de tres naus i absis de ferradura. Posteriorment, es va superposar l’esglèsia romàntica de Santa Maria del Miracle.

Page 11: Monuments històrics de Catalunya
Page 12: Monuments històrics de Catalunya

             ARC DE BARÀ  És el millor exemple d'arc monumental d'una obertura que tenim a Espanya. Se situa al nord de la ciutat de Tàrraco, a 20 quilòmetres d'ella ia la vora de la Via Augusta.La seva construcció data del principi del SI, durant el mandat de l'emperador August, a qui va ser dedicat el monument i va ser el mateix emperador qui va promoure la reforma viària d’aquesta via Agusta on és troba situat l’arc. La seva construcció va servir per marcar els límits territorials que depenien de Tarraco, possiblement servis de frontera entre dos pobles nadius ibers, els ilergets i els casetanos. , La seva fàbrica és d'opus quadratum, carreus rectangulars de pedra calcària perfectament escairats i col locats.La part inferior de l'arc, està formada per dos pòdium de planta rectangular que tenen tres fileres de carreus i una cornisa restangular. La primera de les fileres és més gran en planta, i la pedra emprada per a aquesta part és diferent de la de la resta del monument. A sobre d'aquests pòdium s'aixequen dos grans pilars amb quatre pilastres adossades a cada un. Aquestes, estan situades, dos en els vèrtexs esterior-dos alçats visibles-i les altres dues en els fronts-un alçat visible-, separats del lateral per l'ample de les dovelles de l'arc de mig punt que uneix els dos pilars. Aquest arc es comporta com volta en continuar tot l'ample de la construcció. Els pilastres estan compostes d'una base àtica, uns fusts acanalats amb 6 estries i uns capitells corintis. Recolzat en elles es troba un entaulament, del qual ens queda el arquitrau amb motllura superior, i un fris també motllurat. Sobre ell s'ha reconstruït una cornisa amb elements originals recentment recuperats. De l'àtic que culminaria l'entaulament no tenim referència ni cap resta. Les seves mesures principals són 12 m. de llarg per 2, 40 m. d'ample. Cada pilar mesura 3,70 m. en les façanes principals per 2,40 m. en l'ample. L'alçada total és de 12,30 m. , Que amb l'àtic perdut arribaria a prop dels 14,70 m. L'arc té una alçada de 10,10 m i un radi aproximat de 2,30 m.http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/tarragona_bara.html

Page 13: Monuments històrics de Catalunya
Page 14: Monuments històrics de Catalunya

GIRONA

Page 15: Monuments històrics de Catalunya

  Les cases de l'Onyar a Girona, estan penjades sobre el riu Onyar i  van ser pintades de colors vistosos i cridaners l'any 1983. Són part d'una de les imatges més tradicionals i conegudes de la ciutat.Per poder gaudir d’aquestes vistes, ens podem situar en un dels ponts que travessen el riu i que uneixen la ciutat històrica, és a dir, la part antiga amb la part moderna de la ciutat de Girona.Entre els més emblemàtics trobem: el pont de pedra o també anomenat d’Isabel II que data del 1849 i substituí el pont medieval que unia els dos barris de la ciutat; el pont de ferro o pont de les peixateries velles o també amb el nom de pont Eiffel (empresa del qual va construir el pont), és del 1876 i va millorar molt la unió i cohesió de la ciutat; el pont d'en Gómez, el propietari de la casa que va ser expropiada per construir el pont, data del 1916, i va trencar amb l'estil de la resta de ponts, amb una estructura de ciments, moderna i austera; i per últim, el viaducte del ferrocarril construït el 1876 que representa l'arribada de la modernitat i el progrés a la ciutat.  

LES CASES DE L'ONYAR

Page 16: Monuments històrics de Catalunya
Page 17: Monuments històrics de Catalunya

La catedral de Girona es situada al nucli de la ciutat antiga de Girona, amb el renom de la Força Vella, la qual coincideix amb el traçat deixat en època romana on encara romanen restes de la muralla a l’actual plaça. L’església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona va ser convertida en una mesquita entre els anys 715 i 785 durant l’ocupació musulmana. Aquesta és la seu del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província.La seva major peculiaritat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22’98 metres, que és alhora la nau més extensa de qualsevol estil llevat de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres.

FORÇA VELLA

Page 18: Monuments històrics de Catalunya
Page 19: Monuments històrics de Catalunya

LLEIDA

Page 20: Monuments històrics de Catalunya

La seu vella La seu vella també es coneguda com el “castell de lleida”. Aquest monument es va començar a construir al 1203, quan estava a punt acabar-se, al 1278, va ser consagrada pel bisbe guillem de Montcada.Al 1707,  Lleida va ser conquerida per les tropes fracoespanyoles de Felip V i La Seu Vella va estar a punt de ser destruida per ordre del rei, pero aìxò no va arribar a suceir, perquè va morir el monarca. Les funcions religioses en van traslladar a l’esglèsia de Sant Llorenç fins la consagració d’una nova catedral al 1781.Felip V va convertir el monument en cuartels integrant aixi una ciutat militar. Durant la guerra civil es va fer servir com a camps de concentració i es va mantir  fins al 1948. La restauració es va establir dos anys més tard.Els interiors de la Seu Vella són propietat de la Genaralitat de Catalunya mentre que l'entorn del conjunt, les muralles i el Castell de la Suda són de titularitat municipal. L’ajuntament de Lleida té la finalitat de gestionar tot el conjunt monumental.La Seu Vella és d’estil romànic menys les cobertes que són del gòtic. Va quedar enllestida al s.XV i va ser construida per Pere de coma.Té planta basilical de creu llatina, de tres naus separades per tres grans pilars cruciformes amb setze columnes adosades sobre la qual s’aixeca un cos de llums amb ventanals de mitj punt.De les sis portades de mitj punt de l’esglèsia, tres  tenen significat pròpi. L’estil que s’utlitza es anomenat leridano i es caracteritza per una profusa decoració d’arquivoltes i els capitells de les portades, amb frisos de puntes de diamant, zig-zags, etc.

Page 21: Monuments històrics de Catalunya

imatge de picassa: paouand

imatge de picassa:Matthew Lounders

Page 22: Monuments històrics de Catalunya

El palau de la paeriaEl Palau de la Paeria es un dels monuments més representatius de l’arquitectura civil romànica i una de les més emblemàtiques de Catalunya.

La façana que s’obre al riu segre correspon a l’estil neoclàssic, més endavant es va optar per una remodelació de caràcter neomedieval.

 Dins del palau trobem un retaule de la verge dels plaers. Aquest retaule correspon a l’estil gòtic del segle XV, decora la sala noble. Antígament es trobava a l’altar de la capella de la Paeria. l’obra té com a figura central la Mare de Déu flaquejada pels arcàngels Gabriel i Miquel, la Mare de Déu simbolitza la protecció sobre el govern de la ciutat.La Morra es va reformar al 1984, és a dir, els sobterranis per crear una presó. El nom de Morra és el nom amb què es coneix la cambra destinada als presos condemnats a mort.L’arxiu Municipal i la Carta Pobla en aquest espai trobem un armari d’estil barroc de fusta que es coneix amb el nom de Armar dels Privilegis. Un altre tresor de l’arxiu és el Llibre dels Usatges. pero tot i així l’arxiu més important que pot trobar és la Carta Pobla, la primera contitució dels habitants de les terres de Lleida.

Page 23: Monuments històrics de Catalunya
Page 24: Monuments històrics de Catalunya

Fons d'informació de Lleida. http://www.arteguias.com/catedral/seuvellalleida.htmhttp://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_Vella_de_Lleida

http://turisme.paeria.es/apartat.php?id=palau_paeria