Amèrica, aspectes històrics abans colom

33
EL CONTINENT AMERICÀ ABANS DE L’ARRIBADA DELS EUROPEUS Els primers pobladors creuaren l’estret de Bering i poblaren els territoris d’Amèrica del Nord fa uns 20.000 anys.

Transcript of Amèrica, aspectes històrics abans colom

EL CONTINENT AMERICÀ ABANS DE L’ARRIBADA DELS EUROPEUS

Els primers pobladors creuaren l’estret de Bering i poblaren els territoris d’Amèrica del Nord fa uns 20.000 anys.

Fa 8.000 anys s’assentaren en les terres fredes del nord els esquimals, mentre la resta del territori era ocupada per diverses tribus d’indis.

Els inuits (= persona) viuen en les tundres del Canadà, Groenlàndia i Alaska. Són nòmades i viuen de la caça i de la pesca. Viuen en agrupacions familiars i cada membre té una tasca específica (cooperació)

Cap a l’any 1000, Erik el roig, viquing, va arribar a les costes de Nord-amèrica, però el seu descobriment no va trascendir.

Assentament viquing descobert l’any 1960 al Canadà

Múltiples tribus d’indis poblaren les terres d’Amèrica del Nord.

Veure: http://mapahumano.fiestras.com

Dona sioux, 1909 i enterrament sioux

Guerrers kiowa, 1890

Poble sioux, 1896

Trata la Tierra y a todo lo que hay en ella con respeto.

Muestra gran respeto por tu semejante.

Trabaja para beneficio de toda la Humanidad.

Da asistencia y cariño donde se necesite.

Haz lo que creas que está bien.

Mira después el bienestar del cuerpo y la mente.

Dedica una parte de tus esfuerzos al bien común.

Sé sincero y honesto siempre.

Hazte responsable de tus actos.

MANAMENTS INDIS

LES GRANS CULTURES PRECOLOMBINES

Cova de les mans, Argentina8.500 aC

Amèrica del Sud fou poblada per gent provinent del sud d’Àsia.

Vall del riu Pinturas on hi ha les coves

Cultura Nazca

Aquesta cultura es localitza a l’actual Perú. Va desenvolupar-se entre el segle I i el segle VI d C.

Vivien bàsicament de l’agricultura. Van practicar una agricultura intensiva gràcies a la construcció de més de 50 aqüeductes.

En el segle XVI, els colonitzadors van escriure: “En el subsuelo de Nazca existe agua subterránea, pero, hallándose ésta a la profundidad de 4 o 5 metros, no puede servir para riego de los terrenos. El río, comúnmente sólo tiene agua corriente durante 40 días en el año, de manera que, por más de 10 meses Nazca carecería de agua si no fuera por los trabajos emprendidos por los antiguos indios”.

La seva ceràmica és de les més elaborades. És de gran riquesa colorista i molt simbòlica.

Geoglifos cultura Nazca, fetes en el desert. Formen un conjunt de centenars de figures i línies traçades en el terra i que només són visibles des de l’aire.

Els dibuixos i les línies de Nazca són considerats Patrimoni de la Humanitat.

En esta región, miles de líneas se extienden por 520 km², y algunas incluso se prolongan hasta un área de 800 km².Las longitudes de las líneas son variables, llegando a medir algunas hasta 275 m de largo.

Casi todos los dibujos fueron hechos en la superficie llana; sólo hay unos pocos en las laderas de las colinas. Casi todas las figuras que se sitúan en las laderas representan hombres. Algunos están coronados por tres o cuatro líneas verticales que quizás representen las plumas de un tocado ceremonial (algunas momias peruanas llevaban tocados de oro y plumas).Las figuras de las laderas aparecen menos definidas que las del desierto quizás porque las piedras que han rodado por la ladera han borrado los detalles. Font: Wiquipèdia

Gigante de Tarapaca en el desert d’Atacama

Geoglifo o inscripció damunt la terra.

El dibuix representa una divinitat coneguda amb el nom de Tarapaca o Tunupa. Era un déu civilitzador que va proveir els habitants d’aquestes terres del coneixement de l’agricultura.

No hi ha unanimitat en fixar la seva datació. Hi ha qui el situa en el segle X però també hi ha qui el situa en el segle XIV.

La figura és de grans dimensions, ocupant una àrea de 3.000 m2 .

A la dreta de la figura hi ha el bastó de comandament i a l’alçada dels genolls, plomes que simbolitzen el seu poder.

Forma part d’un conjunt de 21 representacions. En un vessant de la muntanya hi ha 12 figures geomètriques i una zoomorfa i, a l’altre, el gegant i altres figures geomètriques.

Cultura Asteca

Pedra

del

sol

Cultura Maia

Chichen Itzà

Cacau. Els maies usaven les llavors del cacau com a moneda.

Palenque

Crani de cristallEl material és quarç. Es diu que hi ha tretze cranis dels que set han estat localitzats.

http://www.youtube.com/watch?v=PvkBs7-3_8g

Cultura Inca

Fortalesa cerimonial de Sacsayhuaman, segle XV

´Té una extensió de 3.000 ha i es troba a una altitud de 3.700 metres. Sembla que la seva construcció va durar 50 anys, però l’obra és plena d’interrogants: com es van poder traslladar les pedres? Com es van poder tallar de manera tan ajustada?

Hay figuras diseñadas en las piedras y rocas, entradas a túneles subterráneos o chicanas, anfiteatros, construcciones de carácter ritual, probablemente relacionadas con el culto al agua. Este sitio desempeñó un importante rol en las actividades rituales incaicas.

1492, Cristòfol Colom troba un continent nou

CONCLUSIONS

1. El continent americà es va poblar fa uns 20.000 anys per dues vies diferents, però totes dues procedents d’Àsia: L’estret de Bering (Amèrica del Nord) i a través del Pacífic, Amèrica del Sud.

2. A les costes del nord del Canadà s’hi establiren els esquimals, autoanomenats “inuis” (= persones).

3. En el segle X, els vikings arribaren a Amèrica del Nord, com demostren les restes arqueològiques, però els europeus ho consideraren una llegenda perquè no va quedar constància escrita.

4. Fins a l’arribada dels europeus (1492), Amèrica Central i del Sud presentava un grau d’evolució molt més avançat que les tribus índies d’Amèrica del Nord, com demostren les restes arquitectòniques conservades de la cultura Nazca i, també, de Maies, Inques i Asteques.

5. Les tribus índies d’Amèrica del Nord eren nòmades i vivien de la recol·lecció, la caça i la pesca.

6. Les cultures precolombines (= anteriors a Colom) d’Amèrica Central i del Sud, tot i no conéixer el ferro ni els cavalls, van construir ciutats, temples i camins, coneixien l’agricultura de regadiu i l’escriptura. Tenien un domini perfecte del calendari solar i del moviment dels astres i posseïen, també, una organització social i religiosa molt codificada.

7. Maies, Inques i Asteques eren pobles guerrers, però foren vençuts pels europeus gràcies a les armes més avançades i, també, per la seva incapacitat d’unir-se front l’enemic exterior i les seves creences religioses que profetitzaven de l’arribada dels déus a través del mar i del cel.