Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona · 2003. 10. 30. · Cinema de risc Cent...

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

12/ novembre-desembre 200312/ novembre-desembre 2003

Una tardor musical vibrant

Eurocitats: Porto

Cinema independent

“Torres-García” al Museu Picasso

Una tardor musical vibrant

Eurocitats: Porto

Cinema independent

“Torres-García“ al Museu Picasso

2

Al final de novembre es reuneix a la ciutat portuguesa dePorto l’Assemblea Anual d’Eurociutats, que ha escollitcom a tema central d’aquesta trobada la millora de laqualitat de vida a les ciutats. Les ciutats que, en aquestmón global, són encara l’espai d’identitat més importantper als ciutadans, alhora que representen una peça clauen la construcció europea.

Les ciutats són també l’escenari d’experimentació idesenvolupament de la societat de la informació. Ciutatspilot, entre les quals hi ha Barcelona, que han d’ajudar aplantejar el disseny d’una plataforma de ciutats digitals. Al’entrevista parlem amb Artur Serra, coordinador delCentre d’Aplicacions d’Internet de la UPC, i participant ala Cimera Mundial de la Societat de la Informació que télloc aquest mes de desembre a Ginebra.

Viatgem a una ciutat llunyana, Vancouver, CapitalCultural del Canadà 2003 i futura seu dels Jocs Olímpicsde l’any 2010, la tercera ciutat més gran del país. Detornada a Barcelona, dediquem dues pàgines als festivalsde cinema independent que acull la nostra ciutat, uncinema de risc al marge de les estrenes comercials, quepossibilita l’accés del públic a productes pocconvencionals o procedents de cinematografiesllunyanes geogràficament o culturalment. Els darrersmesos de l’any ens porten la continuació d’una tardormusical excepcional i les inauguracions de les novesexposicions que ens proposen, entre d’altres, una anàliside les presons del franquisme, la història del museumunicipal més antic de Barcelona, i una panoràmica del’obra i la figura de l’artista Joaquim Torres-Garcia. Elfestival internacional de polipoesia Proposta i la invitaciódel Fòrum 2004 a participar al seu cicle de Diàlegstanquen aquest número 12 de Barcelona Cultura, l’últimde l’any 2003.

E D I T O R I A L

Ferran Mascarellpresident

Oriol Balaguerdirector gerent

Equip editorial

Jaume Boix, Jordi Pascual iConxa Rodà

Consell de redaccióJaume Boix, Anna Carbó, Marta Clari, Xosé Denis,Núria Fradera, Rosa Mach,Ferran Mascarell, MercèMuñoz, Jordi Pascual, ConxaRodà i Joan Torrella

RedaccióMontse Cabrero

TraduccióRicard Bonmatí i Trevor Foskett

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001

ISSN: 1578-8903

Revista impresa amb paperecològic ECF

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/[email protected]

Imatge de la coberta:L’OBC a l’AuditoriFo

to:J

ord

i Ló

pez

3novembre-desembre 2003

Sumari

La cultura i la qualitat de vida:Eurociutats, Porto 2003

Entrevista a Artur Serra

Proposta: poesia en moviment

Tardor musical a Barcelona

Cinema de risc

Cent vint-i-cinc anys del Museu Martorell

"Torres-García" al Museu Picasso

Retrat de Vancouver

Òscar Tusquets i l’Any del Disseny

Agendanovembre-desembre

El Nadal del 2003

Barcelona internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a Internet

"Les presons de Franco"

El Fòrum 2004: els Diàlegs

Textos en castellano

English version

Directori de cinemes

novembre-desembre 2003

4

8

10

11

12

14

15

16

18

19

23

24

26

27

28

29

30

31

35

39

Les decisions preses a esca-la local tenen un efecte imme-diat en el pols diari delsciutadans i les ciutadanes, icanalitzen com cap altra les ten-sions que comporta la globalit-zació. El territori urbà, l’indretde residència, de treball i delleure de la gran majoria delshabitants d’Europa, és l’òptimper aconseguir millors nivells dequalitat de vida. A les ciutats hipodem trobar tant les pors i lesamenaces més crues (entornsdegradats, exclusió social, collsd’ampolla en l’accessibilitat alsrecursos, inflació en els serveisbàsics, etc.), com les oportuni-

tats que esdevindran, ben enfo-cades, les característiques deles societats europees del futur:creativitat, diversitat cultural,noves ocupacions, embranzidadels nous sectors econòmics,projectes d’inclusió social, com-promisos comunitaris, etc. Elresultat d’aquest encontre ine-vitable, mai exempt de ten-sions, entre les amenaces i lesoportunitats, és el mateix siste-ma urbà, és la mateixa ciutat.

Les ciutats són més que elsgoverns locals, però aqueststenen la responsabilitat, llarga-ment gruada en el decurs demolts segles d’història, d’assumir

un paper de lideratge. En elparadigma del "bon govern", ode la governança, els governslocals assumeixen un paperimpulsor i catalitzador, amb par-tenariats amb altres governslocals (per exemple, concertantserveis públics en dimensiómetropolitana), amb les adminis-tracions que actuen a diferentsescales (governs regionals,nacionals o estatals, cap amunt;amb els districtes o els barris,cap avall), amb les entitats cívi-ques, les associacions i les orga-nitzacions no governamentals,amb els emprenedors i lesempreses, amb els agentssocials, i amb cadascuna i cadas-cun dels ciutadans. El bongovern o governança urbanaimplica el reconeixement d’unsdrets ciutadans (sovint d’arreleconòmica, social, cultural oambiental, tots els quals sóndrets de nova generació) i,paral·lelament, l’assumpció deresponsabilitats per part de cadainstància suara esmentada; unesresponsabilitats, o compromisos,que tenen a veure amb el reco-

La globalització reforça la dimensió local. En un món com més va més globalitzat,l’esfera urbana esdevé l’espai d’identitat més important per als ciutadans.

4

La cultura i laqualitat de vida

Eurociutats, Porto 2003

neixement, la protecció i la pro-moció dels béns col·lectius, elsbéns urbans que pertanyen atothom: nadius i nouvinguts,joves i vells, homes i dones.Potser el més important dels rep-tes contemporanis de les ciutatsconsisteix a trobar el punt òptimentre els drets i els compromisosen els espais de proximitat.

Europa i les ciutatsLes ciutats són una peça clauen la construcció europea, unapeça sovint oblidada. Europas’està dotant d’una primeraConstitució, l’eina bàsica pergarantir les llibertats i els drets,

i que aferma la voluntat d’a-costament entre els pobles,una Europa que, si vol donar elmàxim de si mateixa, reforçaràla dinàmica de les ciutats, l’intercanvi d’experiències i de coneixements, tant en elplantejament dels problemes,com en les perspectives desolucions.

Les ciutats són, també, elsnodes d’una munió de xarxesde diferents escales. Els Estatscontinuen assegurant i arti-culant, sobretot, les xarxes polítiques i administratives;paral·lelament, les xarxes d’a-rrel econòmica, social, cultural i

ambiental han aparegut i s’hanconsolidat en tots els àmbits:metropolità, nacional, estatal,europeu i mundial, sovint ambgeometria variable. La par-ticipació i la cooperació en lesxarxes internacionals, com araEurociutats en el cas de les ciu-tats europees, en escenaris demultilateralitat (la qual cosaentén que la cooperació té dossentits), reforça cadascun delsagents locals i els projectes enquè està implicat. La internacio-nalitat ha esdevingut un com-ponent indispensable en tots els projectes que comportenconeixement.


”“El concepte de qualitat de

vida ha d’estar ben lligat alsdrets humans

”“Les ciutats

són la peçaclau en laconstruccióeuropea

La ciutat de Porto a Portugal aculll’Assemblea Anual d’Eurociutatsentre el 26 i 28 de novembre

Amb el lema “Vers una millor qualitat de vida a les ciutats”, aquesta metròpolisdel nord de Portugal presenta la conferència anual de ciutats europees

6

La millora de la qualitat devida és un dels principals reptesque afronten les ciutats europees.Eurociutats ha escollit la qualitatde vida com a tema central de la seva Assemblea Anual, queaquest any té lloc a Porto del 26al 29 de novembre del 2003, ambel lema "Vers una millor qualitatde vida a les ciutats". La metrò-

polis del nord de Portugal agafael testimoni de Barcelona, que el2002 va reunir les ciutats europe-es amb el lema "Ciutats cap alfutur: cultura, valors, política".

Eurociutats desenvolupa elconcepte de qualitat de vida al’entorn de cinc grans eixos: laciutat inclusiva, la ciutat pròspe-ra, la ciutat sostenible, la ciutat

participativa i la ciutat creativa.Aquests eixos seran discutits abastament a Porto, i, en princi-pi, articularan el treball futur dela xarxa. Amb l’aposta per laciutat creativa, Eurociutats con-tinua atorgant a la cultura unelement de rellevància en eldesenvolupament urbà, i éscoherent amb les repetidespeticions perquè la culturaesdevingui, d’una vegada, unelement rellevant en la cons-trucció europea.

Cultura i creativitatLa ciutat creativa dins d’Euro-ciutats reconeix que les ciutatssón construccions culturals, "elterritori natural de la innovació ila creativitat". La cultura i l’art,especialment als espais urbans,"posen les preguntes a la socie-tat, transgredeixen els límits i laracionalitat del moment, obrennoves perspectives, noves ma-neres de veure’s a un mateix i a lasocietat de la qual formem part".D’aquesta mateixa manera, l’ac-cés a la cultura esdevé una priori-tat urbana, en tant que "aquestaccés dóna als ciutadans leseines per influir en la seva quali-tat de vida, molt necessàries enuna societat ràpidament can-viant". A més, la cultura reforça laparticipació ciutadana i el com-promís amb un projecte demo-cràtic renovat. La ciutat creativad’Eurociutats reconeix el valorpropi de la cultura i el paperfonamental dels creadors i elsprofessionals de cada sector cul-tural: la llibertat de creació és lacondició necessària perquè lacultura articuli la societat. També,la ciutat creativa recull el paper”

“La cultura reforça laparticipació ciutadana i elcompromís amb un projectedemocràtic renovat

Foto

:Pep

Her

rero

Eurociutats reconeix que la ciutat és el territori natural de la innovaciói la creativitat. La cultura i l’art, especialment als espais urbans, “posenles preguntes a la societat, transgredeixen els límits i la racionalitat delmoment, obren noves perspectives i noves maneres de veure’s a un mateixi a la societat de la qual formen part”. Imatge de les festes de la Mercèdel 2002


www.eurocities2003porto.org

www.eurocities.org

www.eurocult21.org

de la cultura en la transformacióurbana, en qüestions com ara lainclusió social, les noves tecnolo-gies de la comunicació, el turis-me, la creació d’ocupació ol’urbanisme. La ciutat creativaserà, doncs, una oportunitatmagnífica per treballar en tresdireccions complementàries:1. Incrementar els intercanvisentre les ciutats europees pelque fa a les polítiques, els pro-grames i els projectes culturals,mitjançant els intercanvis d’expe-riències i bones pràctiques, lacooperació internacional, les co-produccions i el treball en xarxa.2. Fer un treball de pressió política (o lobby) vers les instàncies europees i interna-cionals i aconseguir una inclu-sió més gran de la cultura enles seves agendes de debat,els seus programes d’acció i elsseus pressupostos.3. Desenvolupar processos desensibilització i comunicació,amb campanyes públiques so-bre qüestions culturals d’interèscomú, com ara la diversitat cul-tural, el cinema europeu o elpatrimoni.

A Europa, els llops de laignorància, l’explotació o la im-postura continuen vius, ara disfressats d’una banalitzacióglamourosa, espectacular i fu-gissera. Per això el conceptede qualitat de vida ha d’estar

ben lligat als drets humans i alprojecte de llibertat, bellesa iconeixement d’un mateix i del món. Un projecte cultural.Com afirmava recentment l’escriptor Luis Goytisolo, a-quest és el projecte que, alshumans, ens permet "viure lavida de la forma més plenapossible". Un projecte en quèles ciutats, en què les Euro-ciutats hi tenen molt a dir.

Jordi PascualInstitut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona

Porto recull el testimoni de Barcelona, que a l’edició d’Eurociutats del2002 va reunir les ciutats europees amb el lema “Ciutats cap al futur:cultura, valors, política”. A la fotografia, els alcaldes i regidors presents ala Reunió d’Alcaldes d’Eurociutats celebrada al Palau de la Música el 28de novembre del 2002

La Conferència d'Eurociutats, que té lloc aPorto (Portugal) del 27 al 29 de novembre,tracta dels continguts següents:

– Eurociutats: visió estratègica– La ciutat inclusiva– La ciutat pròspera– La ciutat sostenible– Participació i cooperació– L'e-ciutat de demà– Avaluació de la qualitat de la vida urbana– El paper de les ciutats en la futura arquitectura d'Europa

8

En què consistiran les Jornades Digital Cities?Es tracta de proposar a un grup de ciutats que aju-din a plantejar el disseny d’una plataforma de ciu-tats digitals des del punt de vista de continguts ide coneixement. Ciutats pilot com Chicago,Estocolm o Barcelona, que puguin anar mostrantel camí. Les ciutats del futur seran SI i, per tant,seran societats digitals. Ara cal saber quin paperpot tenir Barcelona com a ciutat laboratori.

Quin creu que ha de ser?A Barcelona hi ha una cultura de la innovació, deser capdavanters en canvis socials i econòmics.Sembla lògic que ara es vulgui mantenir aquestpaper aplicat a la SI. I això implica tenir una fun-ció d’experimentació, de laboratori, de ciutatgeneradora d’idees. És el paper que hauran detenir les ciutats que vulguin anar endavant. Unaciutat laboratori treu talent d’arreu del món per serla primera a fer les proves que, més tard, es gene-ralitzaran. Aquest és el repte; després, cal articularels mitjans per assolir aquesta ambició. Volem con-vidar els líders d’opinió, els que poden dur a terme

un procés de canvi a l’empresa on treballen o al’àmbit acadèmic, perquè després aquesta vocacióde ciutat digital es generalitzi a tota la ciutadania.Vindran experts europeus i també ponents delsEstats Units, l’Argentina, el Brasil o Àsia.

El mateix mes de desembre vostè participaràa Ginebra a la Cimera Mundial de la Societatde la Informació (CMSI).Aquesta cimera es fa entre el 10 i el 12 de de-sembre. Abans se celebra a Lió la Cimera Mundialde les Ciutats sobre la Societat de la Informació,on assistirà l’alcalde Barcelona, Joan Clos.

Quins són els objectius de la Cimera deGinebra?La CMSI se celebra sota l’auspici de l’ONU i, con-cretament, del seu organisme dedicat a les tele-comunicacions, la UIT. Això és molt importantperquè vol dir que, per primer cop, la societat dela informació és converteix en un tema en l’agenda de l’ONU. S’ha fet un esforç perquèsigui organitzada a tres bandes: governs, empre-

Entrevista:

Artur SerraArtur Serra (Alacant, 1954) és doctor en Antropologia Cultural per la Universitat

de Barcelona, coordinador del projecte i2Cat d’Internet de segona generació iinvestigador d’Arquitectura de computadores de la Universitat Politècnica de

Catalunya (UPC). L’any 2000 va fundar el Consorci Global de Xarxes Ciutadanes(GCNP), i ara ens ofereix el seu punt de vista sobre la Societat de la Informació (SI) i

al voltant de dos esdeveniments digitals propers: Digital Cities a Barcelona i laCimera de la Societat de la Informació a Ginebra.


ses i ONGs que no queden fora com passa a lescimeres habituals.

Tot i que se’n parla molt, el concepte deSocietat de la Informació no està definit.Quina és la seva visió?Per mi és un canvi en l’estructura social, econò-mica i cultural, però pensat com un programa derecerca. És fer camí. Hi ha una part feta, però lamés gran està per dissenyar. Això és coherentamb la societat del coneixement perquè somdavant de la primera societat que neix perquèestà pensada pels humans. En societats com l’a-grària o la industrial no va ser així: van "venir"unes tecnologies, van crear unes transformacionsi després es va estudiar la nova realitat.

Cap on ens ha de portar?No hi ha un objectiu, no ha d’arribar enlloc. És lasocietat més humana de totes les possibles per-què és la que hem triat, és la que ve definida peruna funció específicament humana: el coneixe-ment. El repte és reconciliar les noves tecnologiesamb les característiques humanes. La societat delconeixement no ha de servir a un objectiu, és persi mateixa l’objectiu. Es tracta que hi participi lamajor part de gent; si no, perdríem una bona pos-sibilitat de desenvolupar una comunitat desàpiens.

Des de fora potser es dóna una visió reduc-cionista de la SI. Sovint se la identificanomés amb Internet o amb l’accés a la informació...En antropologia definim tres nivells en cadasocietat. La infraestructura (on hi ha Internet, elsordinadors, etc.), l’estructura social i econòmica(que configuren les persones i les seves rela-cions) i, finalment, l’estructura de valors. Ara som al principi de la primera fase. I ni tan sols haarribat a tots els països. No hi ha una recercasobre la segona etapa, i som lluny de pensar entot això des del punt de vista cultural. És normalaquesta visió reduccionista perquè som al principi. Internet és una plataforma de coneixe-ment, és la infraestructura base de la societat del coneixement.

Una de les qüestions en què més ha treballatés la de les xarxes ciutadanes. Tenim l’exem-ple de Bcnet.El concepte de xarxes ve dels Estats Units, i aBarcelona va derivar en el desenvolupament dewebs locals com les de NoubarrisNet, GràciaNet oRavalNet. L’any 2000 això va culminar en el Con-grés Mundial de Xarxes Ciutadanes fet a Barcelona.Allò que és Internet en l’aspecte tecnològic, lesxarxes ciutadanes ho són a escala social. Si Internetés un sistema obert de convergència de diferentstecnologies, les xarxes són una convergènciasocial, una plataforma de col·laboració oberta.

Quin paper ha de fer Internet2?És una capa més. Internet1 no va ser dissenyat pera l’èxit que finalment ha tingut. S’hi han fet incor-poracions, com l’àudio i la veu, però ha quedatcurt en amplada de banda, en nombre de domi-nis... Ara es vol resoldre aquestes limitacions.Internet2 (i2) és la primera Internet dissenyada per-què sí que arribi a tothom, perquè tingui més adre-ces, millor qualitat de servei, més seguretat, totalintegració d’àudio i vídeo... És un pas importantsobretot per a Catalunya i Europa, perquè ens per-met incorporar-nos a les noves tecnologies.Europa, en lloc de ser usuària de la xarxa Internetamericana com fins ara, té l’oportunitat de ser co-dissenyadora de la segona generació d’Internet.

Què veurem en el futur?Ara, la tecnologia va més de pressa que la indús-tria, que no s’ha recuperat del crack de les punt-com. Tenim tecnologia madura, però falta unadifusió massiva a través d’una aposta comercialque de moment està aturada.

Quina tecnologia?El nou protocol IPv6, que permet moltíssimes mésadreces web i que és una qüestió lligada als mòbilsi als electrodomèstics de tercera generació, quetambé aniran amb adreces IP. El protocol H350 per-metria fer una videoconferència com una trucadatelefònica...I no s’acaba aquí.

www.bcndigital.org

www.geneva2003.org

10

No fa gaire hem llegit que va morir Haroldo de Campos. Ha mort un dels fundadors dela poesia concreta, el primer moviment d’avantguarda creat al Brasil, fora d’Europa, alsanys cinquanta. Crec que ell podria definir una mica l’esperit de PROPOSTA: passió perla literatura, recerca d’una veu pròpia, i diàleg amb l’entorn i amb les eines actuals del’escriptura.

PROPOSTA, amb la volun-tat de donar cabuda a un granventall de pràctiques poèti-ques contemporànies, sovinta tocar d’altres disciplines,presenta una edició certa-ment ambiciosa. No és ambi-ciosa per les xifres, sinó peruna mirada encara mésàmplia i per la diversitat deles veus poètiques que acull, totes les quals estanfora dels esquemes més ancorats. Com a nove-tat, el festival presenta enguany la secció"Geografies", dedicada a propostes en catalàamb un llenguatge propi a mig camí entre l’a-vantguarda i la tradició, i la secció "Ausculta",que incorpora l’audició de treballs de poesiasonora i peces vocals remesclades per SimónMarino (dj) i la projecció de fotografies de recitalspoètics realitzades en els darrers anys perConsuelo Bautista i Xavier Moreno.

Com l’any passat, PROPOSTA comença ambun recital especial: una obertura amb tres presèn-cies de luxe. Primerament, hi haurà la conferènciade Mireia Sentís sobre la literatura afroamericana,germen d’expressions poètiques tan actuals comel hip hop i l’spoken word. Més tard, un doblerecital a càrrec d’Accidents Polipoètics, deBarcelona, i Lesego Rampolokeng, de Sud-àfrica.Accidents Polipoètics és una de les experiènciesmés singulars de la literatura creada a Barcelona.Lesego Rampolokeng és una de les veus méspotents i destacades de la poesia africana actual,amb un treball que aplega influències diverses: ladub poetry, el rap dels suburbis negres, elementsde l’oralitat tradicional africana i la mateixa expe-riència a les grans ciutats.

PROPOSTA també s’ha caracte-ritzat en els darrers anys per presen-tar joves autors europeus quetreballen amb un llenguatge moltpersonal i actual, i ho continua fentamb Onophon, d’Àustria, i NathalieQuintane, de França. Tot i que elgrup Onophon va ser creat el 2001,ha assolit ràpidament una gran difu-sió en l’àmbit germànic. La seva

proposta és molt rítmica, de construcció lingüísticaquasi impossible i de diàlegs que esclaten damuntl’escenari. Nathalie Quintane forma part d’aquestanova generació d’autors francesos, com ara Anne-James Chaton i Chriostophe Fiat, que sorprenen aFrança i a la resta d’Europa demostrant que en poe-sia es pot explorar sense caure necessàriament enl’eixorc atzucac de les avantguardes. Quintane iOnophon seran presents a la secció "Intermèdia", lamés recomanable per als curiosos, al costat dePaarcand, creador de sons i imatges poèticamentimparables; Valeri Shcerstjanoi+Wolfram DER Spyra,amb una actualització del fonetisme de les primeresavantguardes; Lello Voce, apassionat per la parauladita i compromès amb el món que l’envolta; i NoelTatú, el més irreverent dels polipoetes aborígens.Una lectura d’Enric Casasses, Christian Atanasiu iValeri Scherstjanoi de poemes alemanys d’avant-guarda i la projecció de fragments de recitals poèticsdels arxius videogràfics de propost.org i l’habitualvideoteam completen la programació. Quatre diesde poesia en moviment constant per als qui volentrobar més literatura que la de la pàgina escrita.

Eduard Escoffet

PROPOSTA 2003. Festival Internacional de Poesies +Polipoesies. CCCB (Montalegre, 5). Del 5 al 8 de novembrewww.propost.org/proposta2003

Poesia en moviment constant

Grup Onophon

Després d’un estiu intens en què Barcelona haestat punt de trobada internacional de públic imúsics –Rolling Stones, The Pretenders, Lou Reed,Carlos Santana, etc.–, en què han sorgit noves ini-ciatives com ara el Festival Más y Más, que ha arri-bat a una ocupació total del 90%, i han continuatel seu camí ascendent cites ja consolidades com elSónar o el BAM, el nom de les quals ja ha creuatles nostres fronteres, arriba, amb els darrers mesosde l’any, l’inici d’una nova temporada musical, unatardor plena de música per a tothom.

L’Auditori presenta una programació diversifi-cada amb l’objectiu de cobrir al màxim el ventallde preferències del públic. Amb un total de setan-ta-quatre concerts, la temporada de l’OBC, disse-nyada íntegrament pel director titular, ErnestMartínez Izquierdo, inclou obres de grans compositors com ara Mozart, Schumann, Mahler oBeethoven, juntament amb nous valors del pano-rama musical actual. Directors com Robert King,Franz Paul Decker o Christian Zacharias, entre d’altres, dirigeixen l’OBC, mentre que solistes derenom internacional com la cantant i actriu ale-manya Ute Lemper i la violinista Hilary Hahn puja-ran a l’escenari de l’Auditori al final de novembre ide desembre, respectivament.

Al Palau de la Música Catalana, l’OrquestraSimfònica de Londres ha inaugurat, el passat octu-bre, el cicle Palau 100, que augmenta el nombrede concerts simfònics (setze), amb onze orques-tres convidades. El Palau rep aquest novembre lavisita de formacions com ara la Kremlin

Filharmonic Orchestra i la Simfònica de la Ràdiode Colònia, i la dels pianistes Maria João Pires iArcadi Volodos. A més de les òperes en progra-ma, el Gran Teatre del Liceu ha rebut recentmentla visita de dos tenors, José van Damm i JaumeAragall, i al novembre presenta el recital de lasoprano Montserrat Caballé.

A més de la música clàssica, la vitalitat i el dinamisme de Barcelona en l’àmbit musical esmanifesten aquesta tardor per la presència de festivals, com ara el Cicle Internacionald’Influències Musicals, enguany en la seva setenaedició; i set són també els anys que té el LEM, elFestival Internacional de Música Experimental,que pren el districte de Gràcia com a territorisonor; els sons underground del FestivalHipersons de La Bàscula; o el veterà FestivalInternacional de Jazz de Barcelona, amb trenta-cinc anys de trajectòria, una cita imprescindibleper als amants del jazz, des del més clàssic almés innovador.

Expressions musicals més minoritàries com elFestival Músiques del Món de CaixaForum, aquestany dedicat bàsicament a la música persa; concertsde gran format amb figures i bandes internacionalsdel rock o del pop com Elton John, Ben Harper,Blur, Deep Purple, Motor Head i Marilyn Manson;vetllades especials com el concert "Ara que tenimvint-i-cinc anys", de Joan Manuel Serrat i l’OBC,conviuen aquests dos últims mesos de l’any aBarcelona, una ciutat que sona, una ciutat ambmúsiques per a tots els gustos. Només cal triar!


Barcelona,tardor musical

Els últims mesos de l’any obren la nova temporadamusical a la ciutat. La tardor ens porta les músiquesmés diverses per als públics més diversos. És temps dejazz i d’òpera, de música persa i d’experimental, debarroca i de contemporània.

Ernest Martínez Izquierdo diri-gint l’OBC

12

Amb prou feines veureu cartells o autobusosanunciant aquestes pel·lícules. De fet, ni tan solsveuríeu aquests films si no fos que uns quantsbojos pel cinema es preocupen de programar-losen una sèrie de festivals que operen al marge deles estratègies comercials i que, de fet, porten alsseus responsables més maldecaps que no pasbeneficis. Són pel·lícules que assumeixen un riscen els seus plantejaments que les allunya del granpúblic, procedeixen de països que no són entreels preferits per l’espectador mitjà, o bé tenen unformat poc pràctic per a l’exhibició normal, comés ara el curt. L’existència d’aquests festivals ésbàsica per mantenir l’accés dels espectadors dela ciutat a un cinema que cal defensar aferrissa-dament per moltes raons.

És que és dolent veure cinema comercial? I ésclar que no! Fóra ridícul pretendre viure al margedel món. De fet, dels productes comercials quearriben a les cartelleres de la nostra ciutat (i demig planeta), una bona part són més que dignes;però el circuit comercial treballarà principalmentamb els films que, a priori, tenen assegurat unpúblic ampli. Un producte poc convencional oprocedent d’una cinematografia massa llunyana(geogràficament i/o culturalment) no té cap pos-sibilitat de ser exhibit en aquests canals. Per aixòtenen aquesta enorme importància els petits fes-tivals i mostres com la Mostra de Cinema Africà,que és pràcticament l’única manera que hi ha a lanostra ciutat d’acostar-se a la cinematografia delcontinent africà. El mateix passa amb el Festivalde Cinema Asiàtic, que es beneficia de la tiradaentre els espectadors que ara mateix té el cinemad’aquest continent, però que ens acosta a pro-ductes massa petits, que mai no veuríem als nos-tres cinemes. La gran virtut d’aquestes petitesmostres o festivals és que fan possible, si més no

a petita escala, que la globalització (que en elcamp de l’exhibició cinematogràfica normalmentvol dir veure pel·lícules americanes i/o occiden-tals arreu del món) faci el camí invers. De lamateixa manera, la Mostra de Films de Dones i elFestival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic ofe-reixen la possibilitat de veure films que enfoquenels conflictes i vivències del dia a dia des d’unpunt de vista ben diferent del que és habitual ales grans produccions de Hollywood, on fàcilmentl’home blanc, jove i heterosexual és el punt dereferència, i on els únics valors morals imperantssón els judeocristians. L’aposta d’altres mostrescom, per exemple, CurtFiccions és per a un for-mat no gaire habitual i de difícil difusió: el curt-metratge. Després que se suprimís l’obligació deprojectar curts als cinemes, aquest format té enles mostres, festivals i, de vegades, la televisió,gairebé la seva única plataforma d’exhibició.

Tot educant el públicNo és cert que qualsevol iniciativa que s’escapidels circuits comercials estigui condemnada alfracàs de públic. Només cal veure què ha passat,per exemple, amb L’Alternativa, un festival decinema independent que va començar la sevaexistència discretament i que a l’edició del 2002va aplegar trenta mil espectadors. És cert quealguns dels festivals tenen una presència depúblic molt més discreta, però també és veritatque, normalment, compten amb una minsa ajudainstitucional i un pressupost de publicitat gairebéinexistent. Les apostes serioses per un tipus decinema, la professionalitat, la continuïtat i el rigortenen els seus efectes. I, entre aquests, el mésimportant és el de crear un nou públic que educala seva sensibilitat cinematogràfica i aprèn a gau-dir de productes crítics o innovadors.

Hi ha un altre cinema al marge de les estrenes comercials. És un cinema fet sensemitjans i amb encara menys recursos per a la promoció. Des d’aquestes pàgines volemdifondre l’oferta que al novembre i el desembre concentra una activitat especial.

Cinema de risc


Una càmera digital, un ordinador, un softwareadient... Tothom pot fer una pel·lícula avui dia,cosa que convertiria el cinema en un art a l’abastde tothom (o gairebé)... si hi hagués prou espaisd’exhibició. Tot i que no hi ha a Barcelona unespai permanent on puguin projectar-se produc-tes no estrictament professionals, festivals comara L’Alternativa donen la possibilitat a tothomque ho desitgi de mostrar, en determinades sec-cions, les seves creacions gairebé sense filtre niselecció. A més, mostres com la de CurtFiccionsens ensenyen cada any la sovint notable produc-ció de curts dels cineastes més joves. Són una

altra aportació d’aquestes mostres i festivals: lademocratització del cinema. L’existència, doncs,dels petits festivals i mostres de cinema aBarcelona trenca amb una concepció uniformed’aquest art i, per tant, celebra la diversitat de for-mats, temàtiques i punts de vista; col·labora a ferpossible una globalització real pel que fa a l’exhi-bició cinematogràfica; educa la sensibilitat delpúblic i fomenta que entri en contacte amb pro-ductes menys estandarditzats i més intel·ligents.

Xavier MuniesaPeriodista i director de la revista Guía del Ocio

5a Mostra de Cinema de laDiversitat

Produccions cinematogràfiquesque aborden, des de diferentspunts de vista, qüestions rela-cionades amb la diversitat social. www.sosracisme.org

Del 8 al 10 de novembre alsCinemes Verdi Park

L'Alternativa. X Festivalde Cinema Independentde Barcelona

Aquesta desena edició presentaunes seixanta pel·lículesprocedents de trenta-cinc països. Seccionsdedicades a la filmografia de Chris Marker,Margarethe von Trotta, cinema iranià icinema uruguaià (Mario Handler i MananeRodríguez).http://alternativa.cccb.org

Del 14 al 22 de novembre al CCCB,Cinemes Maldà, FNAC - El Triangle, InstitutFrancès, Sala Apolo, SGAE i Institut Catalàde Cooperació Iberoamericana

8a Mostra de Cinema Africà deBarcelona

Punt de trobada i canal de promo-ció del cinema africà a Espanyaque, en aquesta edició, incremen-ta el nombre de produccions,dedica una retrospectiva a HenriDuparc i tracta de l’obra literàriade l’escriptor congolès exiliat alsEUA Emmanuel Dongala.www.inicia.es/de/MostraBCN

Del 24 al 30 de novembre alsCinemes Verdi i a l’InstitutFrancès; conferències i debatsal Palau de la Virreina

Barcelona Visual Sound

Festival audiovisual dedicat a donar a conèixerles produccions de joves creadors, amb unapartat de competició en el qual poden parti-cipar realitzadors menors de trenta-cinc anys,espanyols o bé amb residència a Espanya.www.viasualambition.net iwww.visualsound.org

Del 9 al 20 de desembre a diversos espaisde la ciutat

Agenda de cinema independent

14

Han passat 125 anys des del dia que l’Ajun-tament de Barcelona acceptà el llegat de FrancescMartorell i Peña (Barcelona, 1822-1878). Aquest fetmotivà la creació del Museo Martorell deArqueología e Historia Natural, inaugurat el 25 desetembre del 1882, tal com es fa constar a les dueslàpides commemoratives que, juntament amb lesestàtues sedents dels naturalistes Félix de Azara iJaume Salvador, donen solemnitat a la façana prin-cipal del Museu.

Amb els temps i els esdeveniments sociocul-turals i econòmics, s’adequaren nous espaisexpositius en diversos edificis públics de la ciutat,i el Museu es convertí a partir de l’any 1924 enMuseu Martorell de Geologia. Les primitivescol·leccions d’arqueologia, numismàtica i art fo-ren traslladades a centres de la seva especialitato fins i tot, com és el cas de l’actual GabinetNumismàtic de Catalunya, donaren lloc a la crea-ció d’un nou centre. Les Ciències Naturals, encanvi, mantingueren una unitat dins del parc dela Ciutadella, encara que compartint diferentsedificis. Aquesta unitat continua actualment, aexcepció de la branca de Botànica, que se sepa-rà del Museu el 1934 en crear-se l’Institut Botàniccom a ens autònom. Cal destacar que, malgratels anys transcorreguts, la Geologia i la Zoologiaocupen el mateix lloc des dels seus inicis.

Volem amb aquesta exposició mostrar la trajec-tòria del que ha estat el primer museu públic deBarcelona gràcies a un mecenes que tingué lavoluntat de deixar a la ciutat les seves col·leccions,a més d’una quantitat de diners per construir el seucontenidor i crear un premi quinquennal a la millorobra d’arqueologia espanyola.

Durant els setanta anys que fa que el MuseuMartorell es dedica a les ciències de la terra, s’hanrealitzat nombroses activitats relacionades amb la

geologia en general, la paleontologia, la mineralo-gia, la petrologia i la recerca geològica a Cata-lunya; les publicacions del Museu en són testimoni.El Museu ha rebut nombrosos donatius de fòssils iminerals, bé com a col·leccions o com a peces indi-viduals. Excepcionalment hi ha hagut adquisicionsper compra. Els treballs de recerca que han portata terme el personal tècnic i els col·laboradors hanservit també per enriquir les col·leccions, especial-ment de roques.

Els objectes i imatges escollits per a aquestaexposició ens ajuden a refer la història, encara quede forma molt breu, i intenten ser el fil conductorde la trajectòria del Museu. Hi queden reflectitstambé alguns dels personatges més significatiusen el seu tarannà diari, les col·leccions antigues iactuals, que, encara que disperses les primeres,mostren la seva bona conservació.

Finalment, ja dins del segle XXI, la fusió delsmuseus de Geologia i de Zoologia en el Museu deCiències Naturals de la Ciutadella ens fa pensar enun retorn als orígens.

Alícia Masriera Directora del Museu de Geologia

"Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878-2003)"Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella – Museu deGeologia (Parc de la Ciutadella). Del 2 de desembre del 2003al 31 de desembre del 2004.

Museu Martorell 125 anys de Ciències Naturals

El Museu Mar-torell, segons unaimatge publicadaa l'àlbum foto-gràfic "Barcelonaa la vista" el 27d'agost del 1896

El primer museu públic de Barcelona, fundat a finals del segle XIX, continua ambplena vitalitat al seu emplaçament original de la Ciutadella. És una bona ocasió perrevisitar-lo i conèixer la seva llarga història a través d’una exposició.

El Museu Picasso, un cop més centra el seu dis-curs expositiu en un dels artistes que han configuratel llenguatge artístic del segle XX. En aquesta oca-sió Picasso i Torres-Garcia coincideixen en el fet quetots dos tenen com a punt de partida els ambientsartístics barcelonins del tombant de segle. La rique-sa d’aquell moment va obrir al primer les portes dela modernitat, mentre que va entronitzar Torres-Garcia en els medis intel·lectuals que definirien lesnoves pautes de la cultura i l’art català, de les qualsell es convertiria en teòric en el context d’aquellretorn al classicisme, el noucentisme, ambiciós pro-jecte cívic i cultural que es produeix a Catalunya enels mateixos anys en què a França s’aposta pelcubisme. Torres propugna un classicisme mediterra-neista català, inspirat en l’art de Puvis de Chavannes,que filtra una visió renovadora de la tradició clàssicaassentada en un ideal estètic i equilibrat de lamodernitat que es convertiria en el substrat de total’obra de l’artista uruguaià.

El recorregut que fa l’exposició a través d’unaàmplia selecció d’obres, així com la sèrie d’articlesque en configuren el catàleg, ens aproximen a unavisió molt completa de l’evolució d’aquest artista iteòric de la pintura del segle XX. A la seva sortidade Catalunya, Torres-Garcia es relaciona amb elsartistes europeus més innovadors del moment,cosa que li dóna peu per fer un conjunt d’obresd’un profund subjectivisme, que desencadenen elnaixement d’un cosmos construït, en el qual s’al-ternen una sèrie de formes geomètriques amb unspictogrames que reiteradament nodreixen l’essèn-cia de l’universalisme constructiu de Torres-Garcia,

en què la idea de l’abstracció sorgeix d’uns ele-ments personals que remeten a la realitat tangiblei que són la gènesi d’un llenguatge dotat d’unasubtilitat que obre horitzons inescrutables.

L'exposició, comissariada per EmmanuelGuigon, conservador en cap del Musée d’ArtModerne et Contemporain d’Estrasburg, incideixespecialment en els anys que van del 1891 al 1920,etapa que Joaquim Torres-Garcia va passar aBarcelona, i en la importància essencial que vatenir tant en el noucentisme com en el gir que faràl’any 1917 cap a una exaltació de l’individualismede l’art avantguardista, i que plasmarà al seu llibreArt i evolució. En aquest sentit, s'aborda també laseva adhesió, entre el 1917 i el 1922 (tant aBarcelona com a Nova York, del 1920 al 1922), alvibracionisme propugnat per Rafael Barradas.

D’altra banda, la mostra també destaca, dinsde l’àmplia selecció d'obres de l’evolució posteriorde Torres-Garcia, la seva adhesió als principalsgrups representants de l’abstracció al París anteriora la Segona Guerra Mundial –va ser membre fun-dador, juntament amb Mondrian, Kandinsky, Arp iVan Doesburg, de Cercle et Carré i, posteriorment,d’Abstraction-Création–, i, sobretot, posa èmfasien el constructivisme, també anomenat universalis-me constructiu, estil artístic que ell mateix va ideari que va defensar no tan sols en l’àmbit plàstic, sinótambé en el teòric.

El Museu Picasso de Barcelona inaugura la novatemporada amb l’exposició dedicada a Joaquim Torres-Garcia, que aplega més de tres-centes obresrepresentatives de tots els vessants creatius cultivats peraquest artista i teòric de l’art, des de grans murals fins apetites joguines.


"Torres-García" Museu Picasso de Barcelona (Montcada, 15-23)Del 26 de novembre del 2003 a l’11 d’abril del 2004

Torres-Garcíaal Museu Picasso

Constructiu amb brúixola, 1932. © Joaquim Torres-Garcia, VEGAP,

Barcelona, 2003

16

Una ciutat veritablementcreativa és una ciutat innovado-ra, única i en evolució contínua.Vancouver és la primera granciutat canadenca designadacom a Capital Cultural delCanadà. L’extraordinari sectorcreatiu enforteix la ciutat imillora tant la nostra qualitatde vida, com la nostra econo-mia. L’art constitueix un impulsper instal·lar-se a la ciutat i creaun nou focus d’atracció per alsvisitants. La nostra diversitatcultural proporciona una varie-tat i una intensitat excepcionalsals sectors artístics i culturals i,a més a més, estimula l’aparicióde noves idees i el diàleg entots els àmbits de la vida muni-cipal.

Amb l’objectiu de mantenirla important contribució de l’art ila cultura a la nostra societat, laciutat de Vancouver dóna suportactiu al sector cultural a travésd’una àmplia gamma de progra-mes, polítiques i recursos.

Larry W. CampbellAlcalde de Vancouver

Vancouver constitueix unescenari vibrant per a la unió ibarreja de cultures i per a la cre-ació de noves formes d’expres-sió artística, que fusionentradicions culturals d’arreu delmón. Ha estat qualificada comuna de les ciutats amb unamillor qualitat de vida del món,i els seus artistes són conegutsinternacionalment pel seu ta-lent en una àmplia gamma dedisciplines. La ciutat, que desta-ca pel lideratge que exerceix enla planificació cultural municipalal Canadà, s’ha dotat d’unampli conjunt de polítiques iplans culturals, fixats dins delsobjectius culturals aprovats perl’Ajuntament, els quals tambéhan determinat el desenvolu-pament global de la política cultural de la ciutat. Aquestsobjectius són:– promoure un alt nivell de cre-ació i d’excel·lència en la vidacultural de Vancouver;– promoure la diversitat dins dela vida artística de la societat,incloent-hi tant el vessant pro-

fessional com el no professio-nal, la tradició i la innovació, lesarts ja reconegudes i les quecerquen reconeixement;– estimular l’eficàcia financera iempresarial en el funcionamentde les organitzacions culturalsde Vancouver;– garantir l’existència d’instal·la-cions adequades per a la crea-ció i presentació de les arts aVancouver.– garantir que tots els habitantsi visitants de Vancouver –inclo-ent-hi la gent gran, els joves, lesclasses socials més desfavori-des i els membres de les mino-ries ètniques, com també altresgrups socials que mereixen unaatenció especial– disposin d’o-portunitats per gaudir de lesactivitats culturals i participar-hi.

Per tal d’assolir aquestsobjectius, la ciutat ha intentatcercar un punt de vista exhaus-tiu i cada cop més ampli per aldesenvolupament i la planifi-cació culturals per tal d’avançarsimultàniament en diversosfronts, aprofitar les oportunitats

Retrat de

Vancouver

Foto

:Hen

ry T

sang

Benvinguts a la Terra de la Llum, de HenryTsang, instal·lada el 1996 al passeig de la línia dela costa de False Creek, amb frases en chinook (unantic idioma que es feia servir a la costa per atransaccions comercials) i en anglès

Situada a la costa del Pacífic, Vancouver és latercera ciutat més gran del Canadà. És famosatant per l’emplaçament geogràfic, veritablementespectacular, com per la diversitat lingüística de la seva població. La ciutat està envoltadad’aigua per tres costats i a recer de la CoastMountain Range, una serralada propera a la costa.


i respondre als reptes de mane-ra innovadora. Els mecanismesemprats són variats i es comple-menten els uns amb els altres, laqual cosa dóna com a resultatuna sèrie de polítiques interrela-cionades. Aquest plantejamentha permès, d’una banda, assu-mir dos principis essencials:integrar els interessos de plani-ficació cultural en tots els pro-cessos de planificació de laciutat mateixa i, de l’altra,col·laborar en qualitat d’asso-ciada amb organitzacions cultu-rals sense ànim de lucre amb lafinalitat de presentar al públicuna oferta artística diversa i dequalitat i uns serveis i unes acti-vitats culturals a tota la ciutat.

La implicació de la ciutat enel sector cultural no està restrin-gida als planificadors del De-partament de Cultura, sinó quetambé hi participen l’alcalde i tot l’Ajuntament, els nostresexcel·lents teatres municipals,les biblioteques i altres instituci-ons culturals. I, a més d’aquestsorganismes, els interessos cultu-rals també són una part impor-tant de la política de gairebé totsels altres departaments, des del’Administració municipal alsenginyers, els planificadors i elpersonal de Parcs i Jardins. Lamagnitud de les activitats ques’hi desenvolupen palesa clara-ment que la ciutat comprèn real-ment la importància de les arts iels artistes en la vida quotidiana.

La ciutat disposa d’una àmpliagamma de mecanismes, infraes-tructures i oportunitats per donarsuport a les arts, perquè els ciuta-dans emprenguin activitats crea-dores i per reforçar la capacitat de

la societat per oferir serveis cul-turals als ciutadans i als visitants.El suport de la ciutat a les arts i lacultura en vessants molt diversoses reflecteix en els nombrososmitjans disponibles, entre elsquals destaquen els programesde subvencions de gran enver-gadura, gestionats pel Depar-tament de Cultura; la col·lecciód’art que es conserva a la Galeriad’Art de Vancouver i la col·lecciód’estris mariners del MuseuMarítim de Vancouver; les políti-ques, programes, prestacions iespais culturals oferts a través dela Junta de Parcs i Zones Recrea-tives; la gestió de tres grans teatres per part del Departamentde Teatres Municipals; els pro-grames culturals programats ioferts pel Carnegie Centre;l’Oficina de Patrimoni Culturaldel Departament de Planificació;les empreses públiques, espe-cialment les que formen part delDepartament de Belles Arts iMúsica, i les activitats de progra-mació cultural de la BibliotecaPública de Vancouver.

Vancouver ha integrat la cul-tura i l’art dins la planificació delconjunt del municipi i també acada barri a través d’una políticaglobal per al desenvolupamentcultural que incorpora proces-sos de planificació social, plani-ficació municipal i planificacióurbana. El compromís de la ciu-tat amb la programació culturales va originar dins d’un contextde planificació social, l’any1968, i continua sent l’elementclau de la filosofia que inspiraels esforços de desenvolupa-ment cultural de Vancouver. Elpersonal de Cultura participa en

tots els processos de planificacióde la ciutat per tal de garantirque les necessitats culturals isocials de tots els habitants, tantels antics com els nous, estiguincobertes, com també per aug-mentar encara més la qualitat devida de la ciutat. Quan es portena terme canvis importants alsbarris, la ciutat s’esforça perintegrar-hi l’acció cultural desdel començament i per garantirque les ofertes culturals que s’hiporten a terme, siguin del tipusque siguin, siguin adequadesper als seus habitants.

La identitat de Vancouver escaracteritza per l’orgull que senten els seus habitants per laseva situació geogràfica, d’unabanda, i per la multiculturalitat iel plurilingüisme, de l’altra,motiu pel qual tots ells han fetde Vancouver casa seva. El com-promís de la ciutat per posar enrelleu i potenciar aquests dosaspectes fa que hagin esdevin-gut el punt central dels nostresprogrames i iniciatives. Aquestspunts forts de la cultura cosmo-polita de Vancouver constituei-xen la clau de la competitivitatde la ciutat. La Capital Cultural2003 i els Jocs Olímpics del2010 mostraran internacional-ment la seva vitalitat artística i laseva diversitat cultural.

Burke TaylorDirector del Departament de Cultura

Nancy DuxburyAnalista de Planificació Cultural del Departamentde Cultura

Població de la ciutat de Vancouver (2001):546.000 habitants. Població de l’àrea metropolitana deVancouver: 2,1 milions d’habitants.Més informació al web del Departamentde Cultura: www.city.vancouver.bc.ca/oca

18

"Els altres arquitectes"

Una mostra sobre la variabilitat il’evolució de les construccions que,durant milions d’anys, s’handesenvolupat en el món animal.Fins al 15 d'abril al Museu deCiències Naturals de la Ciutadella-Museu de Zoologia (parc de laCiutadella, s/n)

Innovadisseny

Congrés sobre gestió del disseny,innovació i màrqueting. Del 5 al 8 de novembre al Palaude Congressos de Catalunya (av.Diagonal, 661- 671)www.innovadisseny.com

"Myrurgia. Bellesa i glamour"

L’exposició dels diferents vessantscreatius de l’empresa de perfumsMyrurgia, fundada l’any 1916, capda-vantera de la publicitat i del dissenymoderns durant els anys vint i trenta.Del 27 de novembre al 8 de febreral Museu Nacional d'Art de

Catalunya (MNAC) (Palau Nacional -parc de Montjuïc)

"Somnis de paper. CarlosVives 1900-1974"

Mostra dedicada aaquest barceloní,autèntic enginyer delpaper, autor, entred’altres, del disseny dela marca dels cèlebresllibrets de paperSmoking.

De l'11 de desembre al 29 defebrer al Museu de les ArtsDecoratives

"Creuats. Nous territoris deldisseny d'avantguarda"

Autors i creacions que s’escapen deles disciplines clàssiques del disseny il’arquitectura i que treballen de formatransversal, emprant estratègiesmixtes.Fins al 14 de desembre al Centre deCultura Contemporània deBarcelona (CCCB) (Montalegre, 5)

Any de l D i s seny 2003 www.anyd i s seny2003 .o rg

"Òscar TusquetsBlanca. El laberint: arquitectura,disseny i altres arts"

Iconoclasta i provocador,Òscar Tusquets no és només undels màxims exponents del móndel disseny, sinó sobretot unenciclopedista modern. Un artis-ta renaixentista que ha experi-mentat en diversos campscreatius com ara l’urbanisme,l’arquitectura, l’interiorisme, eldisseny industrial, el mobiliari, elgrafisme, la pintura, les artsdecoratives i la literatura, àmbitsen els quals ha realitzat una

quantitat enorme de projectesacumulats al llarg de mig segled’activitat frenètica. L’exposició,que té com a comissari a JuliCapella, és un espai intricat iinteractiu on descobrir els pai-satges que formen part del seumón personal. Els projectes for-men un conjunt ric, coherent isòlid, que passa de la sabata a lacadira, d’un hotel a una tetera,d’un oli a un pensament. Més dedos-cents cinquanta objectes,

maquetes, quadres, mobles,joies i dibuixos originals, dispo-sats no només a ser contem-plats, sinó també a ser tocats iutilitzats. La mostra es completaamb textos d’amics que, a travésd’anècdotes i curiositats, apor-ten humanitat i nivell literari al’exposició.

Del 5 de novembre al 22 de febrer del2004 al Museu de les Arts Decoratives(av. Diagonal, 686).

"Barcelona interiors"

La ciutat es viu als interiors.Exposició a l’entorn de la cultura deldisseny de l’espai i l’arquitecturainteriors.Fins al 24 de desembre al CODIC(Enric Granados, 7 bis)

Encara pots visitar…

"Nou Barris: cultura al carrer",fins al 15 de novembre a LaPiscina / Arriola & Fiol Arquitectes(Mallorca, 289 baixos)

"Ciutats: noves situacions", finsal 25 de novembre a l'EscolaElisava (Ample, 11-13)

"BCN, ciutat de disseny?", fins al28 de novembre a IDEP (Gran Via,461)

"Petits móns imaginaris", fins al30 de novembre a Alea Galeria(Argenteria, 66)


Novembre-desembrea BarcelonaAquesta secció recull una mostra de les activitats culturalsmés destacades organitzadesper l’Institut de Cultura deBarcelona o altres entitats.Informació exhaustiva i perma-nent actualitzada a Internet:

www.bcn.es/cultura www.bcn.es/canalcultura

"Loop’00 Art Barcelona"En aquesta vuitena edició, NewArt es transforma i creix: ara ésLoop’00, la primera fira dedicadaexclusivament al vídeo art.Museus, institucions, espaispúblics, galeries d’art, etc.formaran part activa del projecteper aconseguir apropar elvideoart al públic.

Del 27 al 30 de novembre al'Hotel Barceló Sants i altresespais de la ciutat

"Tresors de la ceràmicaprecolombina"Ampli recorregut per l’evolució dela ceràmica precolombina. Através d’aquestes expressionsartístiques, podem percebre lavisió del món d’aquestes cultures iapreciar el seu grandesenvolupament tècnic.

Fins a l’abril del 2004 al MuseuBarbier-Mueller d’ArtPrecolombí (Montcada, 12-14)

"Les Brigades Interna-cionals. Imatgesrecuperades"

Trenta-cinc mil voluntaris es vancomprometre al costat de laRepública, essencialment dins deles Brigades Internacionals.Cartells, postals de propaganda i,sobretot, fotos de premsa(difoses a Life, Regards, Vu, o arevistes espanyoles com Ahora oEstampas) van permetre quel’opinió pública seguís elsesdeveniments dia a dia.

Del 7 de novembre a l’11 degener al Palau de la Virreina -Espai Xavier Miserachs (laRambla, 99)

"Dias & Riedweg"Aquesta exposició presenta,reunides per primera vegada, unadesena d’instal·lacions de vídeo imultimèdia a gran escala, totescom a resultat de projectes interac-tius d’art públic, fets per Dias iRiedweg entre el 1993 i el 2002.

Del 20 de novembre a l’1 defebrer al Museu d’ArtContemporani de Barcelona(MACBA) (pl. dels Àngels, 1)

"Mapas abiertos.Fotografíalatinoamericana,1991-2002"La mostra posa de manifest lesimportants aportacions delsartistes de l’àmbit llatinoamericàal mitjà fotogràfic.

Del 21 de novembre a l’11 de ge-ner al Palau de la Virreina-Espai 2

"Chillida"Un any després de la mort del’escultor basc, es presentaaquesta gran exposiciód’homenatge amb més de centvint peces, entre escultures,terracotes i obres sobre paper,que proposa un recorregut pertota la carrera de l’artista.

Del 21 de novembre al 25 degener a la Fundació Joan Miró(parc de Montjuïc, s/n)

"BAC! Barcelona ArtContemporani"

La quarta edició delBAC! torna a ocuparla ciutat, tot envaintels espais públics iprivats amb unaallau de propostesmultidisciplinàries al’entorn de l’artactual. Alguns delsespais expositiusseran el CCCB,

AUDIOVISUAL

Foto

:Man

uel M

oro

s

Foto:Pilar Albajar i

Antonio Altarriba

El llac dels cignesBallet clàssic sobre gel per la com-panyia estatal de Sant Petersburg.

25, 26 i 28 de novembre al TeatreNovedades

El Trencanous deTxaikowski i IvanovEl Ballet i l’Orquestra Nacionaldel Teatre Puixkin de Moscouinterpreten aquest clàssic de lahistòria de la música.

Del 16 al 21 de desembre alTeatre Novedades

La caputxeta vermella La companyia de ballet delTeatre Puixkin interpreten unpeça per a nens de Xevts-Butrimòvitx.

20 i 21 de desembre al TeatreNovedades

EXPOS IC IONS

Refugiats republicans espanyols a França, 1939

DANSA

20

20è Supermercat d’ArtMés de quatre-cents artistes i mi-lers d’obres originals.

Del 19 de novembre al 31 degener a la Galeria d’Art AmericanPrints (Calvet, 64)

Hipermerc’art Exposició col·lectiva i vendad’obres originals de petit format.

Del 27 de novembre al 5 de genera la Sala Vinçon (pg. de Gràcia, 96)

Convent de Sant Agustí, CasaElizalde, Casa Ametller, etc.

Del 25 de novembre al 17 dedesembre a diversos espais dela ciutat

"Torres-García"La mostra aplega prop de tres-centes obres procedents demuseus i col·leccions particularsd’arreu del món que reflecteixenla trajectòria de Torres-Garcia,incidint especialment en els anysque va passar a Barcelona.

Del 26 de novembre a l’11d’abril del 2004 al MuseuPicasso (Montcada, 15-23)

"El sonido del sabor a chocolate"

El murmuri dedotzenes de"criatures"electròniquesactivades per unagota de tintaexpandint-se perl’aigua, són algunsdels elements deltreball de FedericoMuelas, que inclouinstal·lacions, vídeo

i peces digitals, entre altresformats.

Del 26 de novembre al 10 degener a Metrònom, Sales Mat i Sequi i Sala Nil (Fussina, 9)

"El Museu Martorell,125 anys de ciènciesnaturals (1878-2003)"La història del Museu Martorell,primer museu públic de Barce-lona.

Del 2 de desembre al 31 dedesembre del 2004 al Museu de Ciències Naturals de laCiutadella - Museu deGeologia

F IRES D ’ART

35è FestivalInternacional de Jazzde Barcelona Els grans noms del jazz visitencada tardor la nostra ciutat peroferir-hi concerts que van des

MÚSICA

Instal·lació"¿Cómo suenan las

manzanas?", deFederico Muelas

"Steve McQueen"L’artista i cineasta britànic SteveMcQueen presenta la seva obramés recent, Caribs’ Leap / WesternDeep (2002), juntament amb unaselecció de treballs anteriors.

Del 4 de desembre al 15 defebrer a la Fundació AntoniTàpies (Aragó, 255)

"Un segle d’escola aBarcelona. Acció municipal i popular.1900-2003"

L’Institut Municipal d’Educació,organitzador de l’exposició,ofereix una mirada sobrel’educació a la nostra ciutat en eldecurs dels darrers cent anys.

Del 15 de desembre al 22 defebrer al Museu d’Història de laCiutat (pl. del Rei)

del jazz més clàssic fins al méscontemporani. Chick Corea,Abbey Lincoln i BobbyMacFerrin figuren entre elsconvidats d’aquest any.

Fins al 15 de desembre adiversos espais de la ciutat

VII Cicle Internacionald’InfluènciesMusicalsPunt de trobada internacional oncompositors, intèrprets i impro-visadors poden mostrar els seusdarrers treballs i projectes, comtambé establir una relació entreells, el públic i artistes d’altresdisciplines.

Fins al maig del 2004 al CCCB /Arco Iris

Pires i Castro, al piano Concert dels pianistes MariaJoão Pires i Ricardo Castro dinsde la XX Temporada Ibercàmera.

3 de novembre al Palau de laMúsica Catalana (Sant Francescde Paula, 2)

Van Morrison6 de novembre al Palau SantJordi (Parc de Montjuïc)

Montserrat CaballéRecital de la soprano acompa-nyada de Manuel Burgueras alpiano.

10 de novembre al Gran Teatredel Liceu (la Rambla, 51-59)

Abbey Lincoln


Glengarry Glen RossAtret des de fa temps per l’obradramàtica de Mamet, ÀlexRigola s’enfronta ara amb ladirecció d’una història que té laseva força en uns personatgespropers, habituals i, per aixòmateix, esfereïdors.

Del 6 de novembre al 28 dedesembre a Teatre Lliure - SalaFabià Puigserver

Un enemic del poble

Un gran text teatral d’Ibsen que apel·la al compromís amb una societat lliure, amb unademocràcia que deixa parlar iactuar als que expressen veritats.Direcció: Carme Portaceli.

Del 12 al 30 de novembre alTeatre Romea

4 d’òptic

La hipòtesid’aquesta obra, de l’autor JavierDaulte, és posar de manifestl’estrany i tristoptimismed’admetre quenomés hi hail·lusió, que larealitat és unafal·làcia.

Del 13 de novembre al 14 dedesembre al Teatre Lliure -Espai Lliure

ArtUna reflexió sobre l’art que parlasobretot de llibertat i tolerància.Versió: F. Masllorens i F. González

ToscaÒpera en tres actes,de Giacomo Puccini,estrenada l’any 1900a Roma i basada enel melodrama deVictorien Sardou(1831-1908).

Del 5 al 23 de no-vembre al GranTeatre del Liceu

Maria StuardaTragèdia lírica en tres actes,de GaetanoDonizetti,estrenada el 1835 a Milà.Versió concert.

Del 9 al 24 denovembre al

Gran Teatre del Liceu

D’òpera. Viatge màgic pel món de l’òperaEspectacle per a infants. Unaaproximació al món de l’òpera estructurada i calculada, peròfestiva i plena de sorpreses.Direcció d’escena: Joan Font(Comediants).

Del 22 de novembre al 21 dedesembre al Teatre Romea(Hospital, 51)

Così fan tutteÒpera bufa de W.A. Mozart,amb direcció musical deBertrand de Billy i JosepCaballé, i direcció d’escena deJosep Maria Flotats.

Del 9 de desembre al 30 degener al Gran Teatre del Liceu

Giacomo Puccini

ÒPERA

TEATRE

Javier Daulte

Ute Lemper La cantant i actriu alemanya,acompanyada de l’OBC i sota ladirecció de Lawrence Foster,interpreta un repertori format percançons de musical i cabaret.

28, 29 i 30 de novembre al’Auditori (Lepant, 150)

GòspelThe Mississippi Gospel Choirporta a Barcelona Oh happy day!

13 desembre al TeatreNovedades

Hipersons 2003. VI Festival d’Hivern de La BàsculaCita amb el so underground deBarcelona.

Del 14 al 29 de desembre alcentre cívic La Bàscula (Foc, 132)

ENRed O. Simposi de MúsicaElectroacústicaProp de cent obres de creadorssonors de trenta-cinc països delmón. El simposi inclou tambéconferències, un fòrum obert iuna festa.

19 de desembre al CCCB(Montalegre,5)

V Festival del Mil·lenniDel desembre al gener del2004 a diversos espais de laciutat

Música de CinemaJohn Williams interpretat per TheCinema Big Band.

30 desembre al TeatreNovedades

Edita Gruberova

22

ArtexpoLa plataforma més important pera la comercialització i la difusióde l’art modern i contemporani aCatalunya.

Del 5 al 9 de novembre a la Firade Barcelona

VIII Congrés d’Històriade Barcelona "La ciutati les revolucions, 1808-1868"Del 10 al 13 de novembre al’Arxiu Històric de la Ciutat - Casade l’Ardiaca (Santa Llúcia, 1)

Homenatge a Josep MontanyèsEn el primer aniversari de la seva mort.

10 de novembre al Teatre Lliure - Sala Fabià Puigserver(pg. Santa Madrona, 3)

Festa de Santa Cecília La patrona dels músics ésprotagonista d’una celebracióamb activitats musicals.

22 de novembre a diversosespais de la ciutat

Siffacus 2003: HumanUrban Space Intercanvi d’experiències entreartistes, urbanistes i tècnics d’arreudel món per debatre els aspectesestètics i funcionals de l’artcontemporani en l’espai urbà.

Del 27 al 30 de novembre alCol·legi d’Aparelladors i Arqui-tectes Tècnics (Bon Pastor, 5)

EBent’ 03. FestivalInternacional dePerformance

Un espai obert a l’experimentació,al debat, a la pràctica, a ladocumentació i la investigació deles performances.

Del 4 al 7 de desembre al CCCB

Jornades de debat"Digital Cities"9 i 10 de desembre al Palau deCongressos de la Fira deBarcelona

del Pino. Amb Ricardo Darín,Germán Palacios i Óscar Martínez.

A partir del 19 de novembreTeatre Tívoli (Casp, 10-12)

Carta de amor

El monòleg d’una mareabandonada, la pèrdua d’unamor edípic travessat pel sabrede la història. Una obra deFernando Arrabal. Direcció: JuanCarlos Pérez de la Fuente. AmbMaría Jesús Valdés.

Del 4 al 21 de desembre alTeatre Romea

Les llàgrimes amarguesde Petra Von Kant

Una obra de Fassbinder dirigidaper Manuel Dueso.

A partir de l’11 de desembre ala Sala Muntaner (Muntaner, 4)

CelobertUna de les obres méselogiades de DavidHare, que explica elmón amb la sevacruesa i la sevatendresa, amb lesil·lusions i els desenganys. Direcció:Ferran Madico.

Del 25 de desembre a l’1 defebrer del 2004 al Teatre Romea

Josep Maria Pou

MÉS CULTURA

Setmana de la Ciència: Imaginat l’evolució!

La Tardor Científica de Barcelona, que té com a marc la Setmana de la Ciència,enguany proposa com a fil argumental l’evolució, un concepte que nasqué, nosense polèmica, en el si de les ciències naturals i que ha transcendit a molts altres camps. L’Observatori Científicde la Ciutat Mediterrània (OCCM), promogut per l’Institut de Cultura de Barcelona i la Caja del Mediterráneo,es proposa aquesta tardor apropar al ciutadà el continu que va des de l’origen de la vida fins a la nostra pròpiaexistència a través de la combinació de les eines digitals de l’OCCM, mitjançant el portal www.bcn.es/medciencies,amb les activitats presencials en museus, biblioteques, parcs i centres científics de la ciutat. L’activitat presenciales concentra entre el 7 i el 16 de novembre (www.setmanaciencia.org), amb una oferta ben diversa:conferències, visites explicades a exposicions, tallers per a famílies, una guia de lectura científica a biblioteques,i l’acció "Imagina’t l’evolució". La Tardor Científica té aquest any també una cloenda ben especial, al CCCB,i durant tot el dia 16 de desembre.


Museus

Una maneradiferent d'acce-dir al patrimonimuseístic de laciutat, a travésde rutes iitineraris, exposi-cions, cursos itallers, especta-cles i jocs depistes.

Del final de desembre alcomençament de gener adiversos museus de la ciutatwww.bcn.es/museus

B ib l i o teques

Un Nadal de conte Durant les vacances d'hivern, ipartint de la narració d'un conte,els infants poden participar entallers on aprendran, des de fer untitella amb material reciclat, fins ales tècniques tèxtils del pobleHuichol, passant per la creació depostals animades i màscares.Del 20 de desembre al 3 degenerwww.bcn.es/biblioteques

Mús i ca

Concerts de NadalL’Orquestra i el Cor de Minsk cantenel Magnificat de Bach i cantates deNadal.7 de desembre al Palau de laMúsica

Cor Vivaldi. Direcció: Òscar Boada.14 de desembre a l’AuditoriWinterthur

Festival de Valsos i DansesL’Orquestra Simfònica del Vallès,sota la direcció de Salvador Brotons.14 i 21 de desembre al Palaude la Música Catalana

El Messies de HändelAmb The Age of Enlightenment, or-questra i cor. Direcció: Edmon Colomer.18 i 19 de desembre al Palau dela Música

Dos Concerts de Sant EsteveAmb els diversos cors de l’Orfeó Català.26 de desembre al Palau de laMúsica

La Czech Philharmonic StraussOrchestra, dirigida per Petr Vronsky,ofereix una variació d'obres de lafamília Strauss.26 de desembre a l'Auditori

Gran Gala Strauss L’Orquestra Filharmònica Austro-txecaStrauss ofereix un repertori de valsos.27 de desembre a l'Auditori

La Strauss Festival Orchestra ofereixel gran concert d’Any Nou de Barce-lona, amb soprano i solistes de ballet20 de desembre i 1 i 4 de general Palau de la Música, 27 i 31 dedesembre al Teatre Novedades, i25 de desembre i 1 de gener al’Auditori

Espec ta c l e s

Jisàs de Netzerit, o Capítol Ze-ro de la Guerra de les GalàxiesConte fantàstic que narra dues histò-ries paral·leles, situades l'una en elpassat i l'altra en el futur. Creació,direcció i interpretació: Pau Riba. Del 25 de novembre al 10 degener al Teatre Romea

8è Circ d’HivernUn espectacle màgic amb malabars,trapezistes, acrobàcies, etc.Del 20 de desembre al 6 degener a l’Ateneu Popular de NouBarris (Portlligat, s/n)

Una revetlla Jugant aRodgers

Una revetlla deCap d’Any ambla companyia ElMusical MésPetit.

31 de desembre al Teatre Romea

Més a c t i v i t a t s

Fira de Santa LlúciaDel 29 de novembre al 23 de de-sembre als voltants de la catedral

Fira de Nadal a la SagradaFamíliaDel 29 de novembre al 23 de de-sembre a la plaça Sagrada Família

Exposició de pessebresAl desembre a la parròquia deBetlem (la Rambla)

42è Festival de la Infància i laJoventutDel 20 al 30 de desembre a laFira de Barcelona

Fira de Reis Del 20 de desembre al 5 degener a la Gran Via

Pau sense treva. Nadalinfantil a Casinet-CotxeresDel 27 al 29 desembre i del 2 al 5de gener centre cívic Cotxeres deSants / Casinet d'Hostafrancs

Cavalcada de Reis5 de gener

Daniel Anglès i Xavier Torres

Taller de Nadal a la Salade la Balena del Museude Zoologia

Foto

:Pep

Her

rero

Nadal 2003

www.bcn.es/nadal

Un Nadal de conte a les biblioteques

Foto

:Jo

rdi C

asan

yes,

200

2

24

El cineasta Woody Allen (Nova York, 1935) haviatjat a la nostra ciutat per oferir un concert al’Auditori amb la New Orleans Jazz Band, de laqual és clarinetista, i per rebre, al Saló de Cent del’Ajuntament, el títol d’"Amic de Barcelona".Allen està estudiant un projecte per rodar unapel·lícula a la ciutat l’any 2005.

Ruggiero Ricci (San Francisco, 1918), consi-derat per molts el violinista viu més prestigiós delmón, ha passat uns quants dies a la nostra ciutatacompanyat del seu mític violí, un Guarneriusfabricat a Cremona el 1734, valorat actualmenten quatre milions d’euros. Ricci ha encarregat alprestigiós luthier barceloní David Bagué unareproducció d’aquest instrument.

El compositor Philippe Boesmans (Tongeren,Bèlgica, 1936), ha viatjat a Barcelona per presentarla seva òpera Wintermärchen (Conte de Nadal), queha inaugurat la temporada 2003-2004 del GranTeatre del Liceu després d’estrenar-se amb gran èxita Brussel·les, Lió i París, on va ser definida i qualifi-cada com un referent musical d’aquest segle.

El neuròleg Howard Eichenbaum, director delLaboratori de la Memòria de la Universitat deBoston, ha estat un dels convidats de la Fundació La Caixa amb motiu d’un homenatge al doctorJoaquim Fuster. "La intel·ligència –considera el

doctor Eichenbaum– és la capacitat de reorganit-zar tot allò que ja coneixem d’una manera innova-dora que modifiqui tota la nostra visió del món."

El fotògraf Henri Cartier-Bresson (Chanteloupe,França, 1908), ha viatjat a la nostra ciutat per inau-gurar, a CaixaForum, una retrospectiva de la sevaobra que reuneix unes tres-centes cinquanta foto-grafies. "Continua sent un contestatari –explica laseva dona, Martine Franck, fotògrafa de l’agènciaPhoto Magnum com ell. Li hauria agradat fotografiarles manifestacions contra la guerra a l’Iraq a París".

L’escriptora Fàtima Mernissi (Fes, Marroc,1940) ha estat l’encarregada d’obrir la passadaFesta de la Mercè amb un pregó en què va des-tacar la importància d’aprofitar les facilitats queofereix l’actual món global."Una societat que noes comunica no és una societat civilitzada", vaafirmar Mernissi, que abans de començar elpregó havia distribuït entre els assistents un fullon es podia llegir amb cal·ligrafia àrab: "La per-sona que exercita la seva ment mai no és pobra".

El matemàtic Luis Caffarelli (Buenos Aires,1948), professor de la Universitat d’Austin (Texas,EUA), ha inaugurat el curs acadèmic a la UPC.Caffarelli, que és membre de l’Acadèmia Pontifíciade les Ciències i doctor honoris causa per l’ÉcoleNormale Supérieure de París, està considerat undels grans genis matemàtics de la modernitat.

L’escriptor Don DeLillo (Nova York, 1936) hapresentat a Barcelona la seva última novel·la,Cosmòpolis, editada per Edicions 62 / SeixBarral. DeLillo ha retratat el declivi de la societatnord-americana al llarg de tretze novel·les, quevan des de la Guerra Freda al terror global.

El director del Teatro Scala de Milà, RiccardoMuti, ha estat investit doctor honoris causa per laUniversitat de Barcelona.

Gilberto Gil, artista i ministre de Cultura delBrasil, ha signat un acord de col·laboració entre elFòrum i el Foro Cultural Mundial que se celebra-rà el 2004 a Sao Paulo.

Barcelona...Han visitat

L’alcalde Joan Clos, al seu despatx, explica el projecte delFòrum 2004 a Woody Allen i a la seva dona Soon-Yi

~


Juli Cèsar, de giraUn dels èxits de la temporada

passada al Teatre Lliure, el mun-tatge de Juli Cèsar de Shakes-peare, dirigit per Àlex Rigola, hacomençat l’estiu passat una giraamb setanta funcions contracta-des que l’està portant per totl’Estat espanyol i unes quantesciutats estrangeres. Al comença-ment de setembre, es va pre-sentar al Teatro di Palermo(Sicília), i un mes després, en elmarc del Festival Baltic-HouseUnió de Teatres d’Europa, a SantPetersburg. Després de passar amitjan desembre pel Théâtre duNord de Lilla, en el marc de Lilla2004 Capital Europea de laCultura, l’obra estrenarà l’any alThéâtre National de Tolosa deLlenguadoc, per acabar el seuperiple al final de març al Teatrode Bogotá (Colòmbia).

La Fura: tres obres, trespaïsos

Aquesta tardor, La Fura delsBaus ha presentat tres especta-cles ben diferents en tres paï-sos: Les Troianes, d’Eurípides,amb música de Vangelis i pro-tagonitzada per Irene Papas, a Roma; XXX, a Madrid, i la par-ticular versió de l’òpera La flau-ta màgica, de Mozart, a laciutat alemanya de Bocum,dins del programa de la Trien-nal del Ruhr. La Fura, que aviatcelebrarà el seu 25è aniversaricom a companyia teatral, por-tarà XXX també al Brasil, NovaZelanda i Austràlia al principidel 2004.

Rehabilitació a IstanbulL’empresa municipal Fo-

ment de Ciutat Vella, junta-ment amb la consultorabritànica IMC, han estat esco-llides per la UNESCO per por-tar a terme la rehabilitació de dos barris de la ciutatd’Istanbul, Fener i Balat, situatsen una zona històrica de laribera del Màrmara, un indretempobrit per la crisi econòmi-ca. L’alcalde de Barcelona,Joan Clos, acompanyat d’unadelegació de l’Ajuntament,han visitat la capital turca alfinal de setembre.

Artistes per la PauEl Fòrum 2004 acollirà el

naixement d’una nova fundació,Artistes per la Pau, que aplega-rà periòdicament a Barcelonaartistes compromesos amb lapau, els països dels quals esti-guin en guerra, per tal queactuïn junts. Creadors de renominternacional com Peter Gabrieli Patti Smith ja han anunciat laseva participació.

100% disseny catalàS'ha presentat a Stuttgart,

Alemanya, l'exposició "100%Catalan Design" que recull elmés significatiu del dissenycatalà i balear a través de les100 millors cadines, les 100millors gràfiques aplicades apublicacions i les 100 millorssabates des de l'inici del segleXX fins a l'actualitat.

Barcelona al món

The New York Times

Magazine dominical, 10 d’agost.

El Laboratori dels Saborsper Arthur Lubow

Després d’un viatge aEspanya aquest estiu, esticconvençut: de l’efervescènciaque va representar la novacuina francesa als anys setantaalguna cosa ha traspassat al’altre costat dels Pirineus […]

Els dos epicentres del boomespanyol són al nord del país:Catalunya, de la qualBarcelona és la capital...L’home que està convertintl’haute cuisine en l’alta cuina,és un autodidacta català pro-digiosament dotat, el qual,com Elvis o Miles, se’l coneixnomés pel seu nom, Ferran[...] Adrià inventa el menjarque provoca tota mena desensacions, incloent-hi la sen-sació d’incredulitat […]

El Born té l’energia delLower East-Side de Nova Yorkcom si li haguessin afegit lagràcia de l’arquitecturamodernista de Barcelona, i etpots prendre dues copes aSanta Maria del Mar, on hanflorit una sèrie de locals oncultiven una gastronomia moltavançada i innovadora […]

26

Es roda!Barcelona Plató supera els dos-cents rodatges Aquest any, Barcelona ha estat escollida com aescenari de tota mena de filmacions de caràctercultural que han sol·licitat els serveis d’assessora-ment, informació i tramitació de permisos de l’ofici-na Barcelona Plató Film Commission. Al llarg del2003 i fins al mes d’octubre, l’oficina ha atès lespeticions de 208 rodatges. Cal destacar també l’im-portant increment de llargmetratges que s’ha regis-trat si tenim en compte que, fins a l’octubre, hanestat 33 les pel·lícules (22 per al cinema i 11 per ala televisió) que s’han rodat a la ciutat, mentre queen tot el 2002 en van ser 22. A banda de la viapública, la localització més desitjada continua sentel parc Güell i, seguidament, el port Vell, per on finsara, durant el 2003, han passat vint-i-cinc equips derodatge. Com a localitzacions preferides, seguei-xen la Sagrada Família, el mercat de la Boqueria, laRambla, la Pedrera i el parc de la Ciutadella.D’entre les pel·lícules i personatges que han passataquest any per Barcelona, figuren noms com araPedro Almodóvar, amb La mala educación;Tránsfugas, amb Jorge Sanz i Àlex Angulo; Romasanta, de Paco Plaza; Rojo sangre, amb Paul Naschyi Bibiana Fernández; Lo mejor que le puede pasara un cruasán, dirigida per Paco Mir i protagonitza-da per Pablo Carbonell, i El año del diluvio, deJaime Chávarri, amb Darío Grandinetti.

Carlos Saura a Barcelona El director Carlos Saura ha escollit Barcelona peracabar el rodatge del seu nou llargmetratge, El sép-timo día. Saura n’ha rodat escenes al passeigMarítim de la Barceloneta i plans generals de la ciu-tat des del terrat de l’edifici Colón. El film recuperauns fets passats a la localitat extremenya de PuertoHurraco, on dos germans, Antonio (interpretat perJuan Diego) i Emilio (José Luis Gómez), van disparara tot un poble com a venjança per una vella baralla.Yohana Cobo, Victoria Abril, Ana Wagener i RamonFontserè completen el repartiment de la pel·lícula.

Trànsfugues al Laberint d’Horta Tránsfugas és el nom d’una TV-movie rodada perProdigius, la productora audiovisual barceloninaformada pels grups Media Pro i DeAPlaneta.Aquest llargmetratge, que compta amb la parti-cipació de TV3 i Antena 3, pren com a fil argu-mental una història de transfuguisme polític itrames immobiliàries. Per al rodatge, l’equip deProdigius ha escollit diverses localitzacions de laprovíncia i de la ciutat de Barcelona, algunes tanemblemàtiques com el parc del Laberint d’Horta.Jesús Font és l’encarregat de dirigir aquestapel·lícula que protagonitzen Àlex Angulo, JorgeSanz, Beatriz Segura, Josep Maria Pou iFernando Guillén.

La història de Mikel Lejarza, LoboLes productores Castelao i Mundo Ficción repre-nen la història de l’agent dels serveis secretsespanyols que aconseguí infiltrar-se a ETA a mitjananys setanta, Mikel Lejarza, àlies Lobo. El francèsMiguel Courtois dirigeix aquesta revisió de la vidade l’agent secret que va provocar la caiguda d’unaquarta part de la militància etarra de l’època.

Un repartiment de luxe acaba de vestir aquestprojecte amb noms com els d’Eduardo Noriega,José Coronado, Jorge Sanz o Silvia Abascal, entred’altres. L’equip de producció ha rodat al final d’oc-tubre algunes escenes d’acció a Barcelona, com araels d’atemptats amb cotxes bomba i persecucions.

Carlos Saura, al passeig Marítim de la Barcelonetadurant el rodatge d’El séptimo dia

Foto

:Jo

rdi S

erra

/ B

arce

lona

Pla

tó F

ilm C

om

mis

sio

n.


Publicacions a la venda a les principals llibreries de la ciutat i ales botigues de l’Institut de Cultura: Palau de la Virreina, Museud’Història de la Ciutat i Museu Picasso. Per a vendes fora de Barcelona: tel. 93 316 12 29

Novetatseditorials

Torres-GarcíaCatàleg de l’exposició que presen-ta el Museu Picasso sobre la figurai l’obra de Joaquim Torres-Garcia,amb una mirada especial als anyscompresos entre el 1891 i el 1920,època en què l’artista va viure aBarcelona i va esdevenir la figuraclau del noucentisme. Textosd’Emmanuel Guigon, comissari dela mostra, Narcís Comadira i JuanManuel Bonet, entre d’altres.

Editat en castellà i català, per l’Institut de Cultura deBarcelona - Museu Picasso i AUSA. 345 pàgines.

Retrat en color de la Barcelona de les Cultures

Les veus de barcelonins d’arreu,d’aquí i de més enllà, quereflexionen al voltant de laimmigració. Fotografies d’AndreuReverter, pròleg de Rosa Regàs iles opinions de personatges de lavida barcelonina com ara ManuelVázquez Montalbán, Beatriz deMoura, Lucrecia, Jean Pierre Bua,Oriol Bohigas, Maruja Torres i

Joan Barril, entre d’altres. Textos en català, ambtraducció al castellà i a l’anglès. 399 pàgines. Editat perl’Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Personals.

Ruta del Disseny BCN. 100% SeleccióUna guia selectiva dels millorsllocs relacionats amb el dissenyi l’arquitectura de la ciutat,dividida en quatre gransapartats: bars, restaurants,comerços i edificis i espaisurbans, que es completa ambles propostes personals decent professionals barceloninsde reconegut prestigi. Conté500 referències, 125

fotografies a color, mapes, itineraris i rutesrecomanades. Textos de Jaume Vidal. Fotografies deRamón Úbeda. Editada per l’Institut Municipal delPaisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntamentde Barcelona, en col·laboració amb el FAD.

Barcelona museus. Guia de museus de Barcelona

Tota la informació necessàriaal voltant de cinquanta mu-seus, públics i privats, i siscentres d’exposicions barce-lonins concentrada en unapràctica guia de butxaca querecull la història i continguts

del museu, horaris, com arribar-hi, serveis a l’abast delpúblic, etc. Textos en català, castellà i anglès. Editadaper Ediciones Polígrafa i l’Institut de Cultura deBarcelona. 157 pàgines.

Memòria 2002. Institut de Cultura de Barcelona

Un repàs exhaustiu a l’activitatcultural de Barcelona l’any 2002,un any en què la ciutat ha man-tingut el seu capital creatiu iintel·lectual, una etapa plena desatisfaccions, com ara l’Any Inter-nacional Gaudí o l’increment devisitants al museus, i que ha estatla gènesi de nous projectes com

l’Any del Disseny o el Canal Cultura. Editat per l’Institutde Cultura. Textos en català amb traducció al castellà i al’anglès. 208 pàgines.

Barcelona culturalCol·lecció de deu mapes i d’un lli-bret que radiografien el conjunt dela cultura de la ciutat; ofereixen unrecorregut pels equipaments (mu-seus, sales d’exposicions, biblio-teques, teatres, etc.) i pel calen-dari cultural de Barcelona, i incloucinc rutes culturals que fan unrepàs pels moments històrics iartístics més destacats de la ciutat.

És útil tant per als ciutadans i els visitants, com per alsprofessionals de la cultura. Es una iniciativa d’Àmbit, encol·laboració amb l’Institut de Cultura de l’Ajuntamentde Barcelona. Editat en català, castellà i anglès.

28

Clickcultura

Playing Fieldwww.playingfield.net

Playing Field és una coproducció internacional encol·laboració amb el Netherlands Media Art InstituteMontevideo/Time Based Arts d’Amsterdam, Holanda, i l’Institut für Mediengestaltung undMedientechnologie de Mainz, Alemanya. Utilitza lesmés noves possibilitats tecnològiques del vídeo perInternet per produir obres i continguts d’streaming,tot marcant una nova etapa per a la creació aInternet. Les obres de Mariela Yeregui, Iván Marino iMariana González es van presentar a la mediateca dela Fundació La Caixa l’11 de juny del 2003.

Festival l’Alternativahttp://alternativa.cccb.org

El Festival de Cinema Independent l’Alternativaarriba enguany a la seva desena edició. Del 14 al 22de novembre, es podrà veure al CCCB de Barcelonatota mena de propostes de nous creadors tant a lasecció oficial com a la paral·lela. En aquest web nonomés trobareu informació sobre l’edició d’aquestany, sinó també sobre edicions d’anys anteriors.

B accessible www.bcn.es/accessible

"Barcelona Accessible" és un projecte quel'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració ambl’ONCE, ha engegat amb la intenció de garantirl'accés a la web municipal al màxim nombre depersones. Permet triar entre vuit models diferents devisualització de la pàgina de manera que responguia les necessitats dels usuaris, i ofereix també uncercador adaptat que permet la lectura de lainformació a través de lectors de pantalla per ainvidents o persones amb dificultat de lectura queinforma sobre els equipaments i instal·lacionsaccessibles de la ciutat.

European Cultural Parliamenthttp://www.kulturparlament.com

Del 26 al 28 de novembre, tindrà lloc a Graz la segonasessió del Parlament Cultural Europeu al voltant de dostemes centrals: "Creativitat, espais creatius i transfor-mació cívica a Europa" i "La cultura com a instrumentde prevenció de conflictes". El programa de les ses-sions i més informació es podran trobar en aquest web.

Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació http://www.itu.int/wsis/

Del 10 al 12 de desembre, tindrà lloc a Ginebra laprimera part de la Cimera Mundial sobre la Societat dela Informació, on s’abordarà tota una sèrie de qüestionsrelacionades amb la societat de la informació ambl’objectiu d’arribar a formular una Declaració deprincipis i un Pla d’acció d’àmbit mundial.

Es bandejava qualsevol reconciliació, i la repres-sió, a tots nivells, actuà com a instrument implaca-ble per castigar als vençuts i garantir la continuïtatde la seva condició, al mateix temps que es prete-nia liquidar qualsevol dissidència al preu que fos. Laviolència s’instal·lava al moll de l’os d’un règim queva néixer marcat pel feixisme.

En aquestes condicions, la presó esdevinguéuna institució central del règim. Els camins que hiconduïen eren la derrota en la guerra –la qual cosaidentificava els presos "anteriors" a la Victoria– i ladesafecció envers el règim en qualsevol de lesseves formes: des de la resistència a l’exercici delsmínims drets polítics per part d’homes i dones man-cats de la seva condició de ciutadans. Eren els pre-sos "posteriors" a la Victoria, i que havien gosatdesafiar-la ni que fos amb la mirada. Els tribunalsmilitars i un bigarrat món de jurisdiccions especials,al qual s’afegí, des del 1962, el Tribunal d’OrdrePúblic, fixaven el preu, sempre alt, de la derrotarepublicana i la desafecció al franquisme. Un preuque anava precedit, sobretot en el cas dels "poste-riors", de la tortura i la humiliació.

La importància de la presó no deriva només delsmilers de persones que incorporà, sinó del seu caràc-ter, de les seves dimensions qualitatives. Perquè l’ob-jectiu que perseguia no era tan sols el càstig contraels enemics de l’España Una, Grande y Libre, sinó lapretensió de doblegar la seva voluntat. La presó

esdevingué una indústria que disposà d’una immen-sa maquinària per transformar l’existència dels pre-sos i les preses i, per extensió, de les seves famílies.Configuraven els exclosos de la societat que podienser sotmesos a experiments psiquiàtrics i a tota menad’humiliacions, i que només podien redimir la culpaper mitjà del treball. Un treball quasi gratuït quedonà grans beneficis a l’Estat, a determinadesempreses privades i a l’Església. I que es materialitzàtambé en obres com ara la del Valle de los Caídos, ala major glòria del dictador.

Una presó que pretenia inculcar al pres la con-dició de desposseït moral i material, de reduir-lo ala categoria de miserable sense identitat, amb lamort per horitzó. La penúria quotidiana, el càstig ila disciplina, duríssima, eren els instruments peni-tenciaris adequats a aquests objectius, davant elsquals assolia rellevància el més petit acte de resis-tència dels presos i les preses a fi de deixar cons-tància de la seva existència. I, malgrat tot, la presófou escenari d’actes de reivindicació col·lectiva queposaren en qüestió la seva eficàcia com a indústriai permeteren evidenciar de cara enfora el caràcterfeixista del règim.

Manel Risques i Ricard Vinyes Comissaris de l’exposició "Les presons de Franco"

L’acabament oficial de la guerra l’1d’abril del 1939 no va representarl’adveniment de la pau a Espanya, sinó la imposició de la Victoria, que fou l’element legitimador de ladictadura de Franco. La divisió entrevencedors i vençuts esdevingué elfonament de la nova societat que elrègim maldà per perpetuar.

Les presonsde Franco

Museu d’Història de Catalunya (Palau de Mar)Del 12 de novembre del 2003 al 4 d’abril del 2004

Presos del penal d’Ocaña formats al pati. 2-juliol-1952 Fo

to:J

aim

e P

ato

. Ag

enci

a E

FE


30

Tallers, exposicions, espectacles, concerts, mer-cats… El Fòrum oferirà nombroses activitats lúdi-ques i participatives l’any que ve, però és a travésde la paraula on l’esperit d’aquesta gran trobadamundial pren tota la seva dimensió. Al llarg dels141 dies de Fòrum tindran lloc 45 Diàlegs organit-zats en deu blocs temàtics que tractaran sobre lesdiverses qüestions que interessen i afecten a la nos-tra societat contemporània, al nostre món. Un mónon cada vegada la diversitat, l’espiritualitat i la uni-versalitat dels valors, juntament amb elements derisc com la crisi dels valors tradicionals o l’exhauri-ment dels recursos planetaris, es fa més present. ElsDiàlegs s’organitzaran en sessions, amb una dura-da d’entre un i set dies, en el decurs dels quals per-sonalitats rellevants dels àmbits intel·lectual,acadèmic i científic, juntament amb el públic inte-ressat, definiran preguntes i intentaran trobar res-postes a l’entorn dels temes centrals.

Diversitat cultural i mitjans de comunicació; laparaula; ciència, coneixement i desenvolupamentsostenible; llibertat, seguretat i pau; globalització idesenvolupament econòmic; dones, joves, comu-nicació intergeneracional i cultural; el paper de l’educació; la ciutat com a entorn de convivència;nous actors, noves dinàmiques, i quatre diàlegsintroductoris sobre la situació del món avui consti-tueixen els deu blocs temàtics en què s’estructura-ran els Diàlegs.

Cada diàleg serà dirigit per un amfitrió dereconegut prestigi i es reservaran les primeresfiles per als ciutadans i organitzacions cíviques,

que hi podran participar directament amb les seves propostes, opinions i preguntes.L’expressió més oberta i popular dels Diàlegs esmaterialitzarà a l’activitat "141 preguntes per a141 nits", on cada nit els personatges més relle-vants protagonistes dels Diàlegs d’aquell diamantindran un debat obert i directe amb tothomque hi estigui interessat.

Els Diàlegs comptaran amb la presència demoderadors experts, professionals de ràdio i televi-sió i ciutadans i entitats cíviques, com també hihaurà la possibilitat d’activar nous mecanismes departicipació popular basats en les tecnologies (pre-guntes on-line, enquestes, sms, etc). Les sessions esretransmetran en directe a través de grans pantallesrepartides pel recinte del Fòrum i també es recupe-raran en diferit les imatges dels moments principals.

A partir d’aquest novembre, els interessats aparticipar a les sessions de treball dels Diàlegs espoden inscriure al web del Fòrum: www.barcelo-na2004.org.

Entre els noms que han confirmat recentment laseva presència, trobem figures destacades coml’escriptor i Premi Nobel José Saramago; l’exdirec-tor general de la UNESCO i director de laFundación Cultura de Paz Federico MayorZaragoza; el magistrat Baltasar Garzón; el directorde Le Monde Diplomatique, Ignacio Ramonet; l’altcomissionat per als Refugiats de Nacions Unides,Ruud Lubbers; l’expresident de la Unió Soviètica,Mikhaïl Gorbatxov, i l’exdirectora general de l’OMSi expresidenta de Noruega, Gro Harlem Bruntland.

El Fòrum 2004 obre les inscripcions als Diàlegs

El diàleg com a protagonista. El poder de la paraula com a eina fonamental per construirponts entre la diversitat. La paraula i el diàleg, la comunicació, constituiran la columnavertebral del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

La paraula és el pont

Mans davant del logotip del Fòrum

Foto

:Ag

ustí

Arg

elic

h


Página 4La cultura y la calidad de vida.Eurociudades, Oporto 2003

La globaliza-ción refuerzala dimensiónlocal. En unmundo cadavez más glo-balizado, laesfera urbana

continúa siendo el espacio de identidadmás importante para los ciudadanos.Las decisiones tomadas a nivel local tie-nen un efecto inmediato en el pulso dia-rio de los ciudadanos y las ciudadanas, ycanalizan como ninguna otra las tensio-nes que comporta la globalización. Elterritorio urbano, el lugar de residencia,de trabajo y de ocio de la gran mayoríade los habitantes de Europa, es el ópti-mo para conseguir mejores niveles decalidad de vida. En las ciudades pode-mos encontrar tanto los miedos y lasamenazas más crudas (entornos degra-dados, exclusión social, cuellos de bote-lla en la accesibilidad a los recursos,inflación en los servicios básicos, etc.),como las oportunidades que se conver-tirán, bien enfocadas, en las característi-cas de las sociedades europeas delfuturo: diversidad cultural, nuevas ocu-paciones, impulso de los nuevos secto-res económicos, proyectos de inclusiónsocial, compromisos comunitarios, crea-tividad, etc. El resultado de esteencuentro inevitable, nunca exento detensiones, entre las amenazas y las opor-tunidades, es el propio sistema urbano,es la propia ciudad.Las ciudades son más que los gobiernoslocales, pero éstos tienen la responsabi-lidad, largamente ganada a pulso en eltranscurso de muchos siglos de historia,de asumir un papel de liderazgo. En elparadigma del "buen gobierno", o de lagobernanza, los gobiernos locales asu-men un papel impulsor y catalizador,con partenariados con otros gobiernoslocales (por ejemplo, concertando servi-cios públicos en dimensión metropolita-na), con las administraciones que actúanen diferentes escalas (gobiernos regio-nales, nacionales o estatales, hacia arri-ba; con los distritos o los barrios, haciaabajo), con las entidades cívicas, las aso-ciaciones y las organizaciones no guber-namentales, con los emprendedores ylas empresas, con los agentes sociales, y con cada una y cada uno de los ciuda-danos. El buen gobierno o gobernanzaurbana implica el reconocimiento de

unos derechos ciudadanos (a menudode raíz económica, social, cultural oambiental, todos los cuales son derechos de nueva generación) y, para-lelamente, la asunción de responsabi-lidades por parte de cada instancia queacabamos de citar; unas responsabilida-des, o compromisos, que tienen que vercon el reconocimiento, la protección y lapromoción de los bienes colectivos, losbienes urbanos que pertenecen a todoel mundo: nativos y recién llegados,jóvenes y viejos, hombres y mujeres.Quizás el más importante de los retoscontemporáneos de las ciudades consis-te en encontrar el punto óptimo entrelos derechos y los compromisos en losespacios de proximidad.

Europa y las ciudadesLas ciudades son una pieza clave en laconstrucción europea, una pieza amenudo olvidada. Europa se estádotando de una primera Constitución, laherramienta básica para garantizar laslibertades y los derechos, y que afianzala voluntad de acercamiento entre lospueblos, una Europa que, si quiere darel máximo de sí misma, reforzará la diná-mica de las ciudades, el intercambio deexperiencias y de conocimientos, tantoen el planteamiento de los problemas,como en las perspectivas de soluciones.Las ciudades son, también, los nodos demultitud de redes de diferentes escalas.Los Estados continúan asegurando y arti-culando, sobre todo, las redes políticas yadministrativas; paralelamente, las redesde raíz económica, social, cultural yambiental han aparecido y se han conso-lidado en todos los niveles: metropolita-no, nacional, estatal, europeo y mundial,a menudo con geometría variable. La par-ticipación y la cooperación en las redesinternacionales, como por ejemploEurocities en el caso de las ciudadeseuropeas, en escenarios de multilaterali-dad (lo que entiende que la cooperacióntiene dos sentidos), refuerza a cada unode los agentes locales y los proyectos enque está implicado. La internacionalidadha llegado a ser un componente indis-pensable en todos los proyectos quecomportan conocimiento.La mejora de la calidad de vida es unode los principales retos que afrontan lasciudades europeas. Eurociudades haescogido la calidad de vida como temacentral de su Asamblea Anual, que esteaño se celebra en Oporto del 26 al 29de noviembre de 2003, bajo el lema"Hacia una mejor calidad de vida en lasciudades". La metrópolis del norte dePortugal coge el testigo de Barcelona,que en 2002 reunió a las ciudades euro-peas bajo el lema "Ciudades hacia elfuturo: cultura, valores, política".Eurociudades está desarrollando el con-cepto de calidad de vida en torno acinco grandes ejes: la ciudad inclusiva,

la ciudad próspera, la ciudad sostenible,la ciudad participativa y la ciudad creati-va. Estos ejes serán discutidos en canti-dad suficiente en Oporto, y, enprincipio, articularán el trabajo futuro dela red. Con la apuesta por la ciudad cre-ativa, Eurocities continúa otorgando a lacultura un elemento de relevancia en eldesarrollo urbano, y es coherente conlas repetidas peticiones para que la cul-tura llegue a ser, de una vez, un elemen-to relevante en la construcción europea.

Cultura y creatividadLa ciudad creativa dentro de Euro-ciudades reconoce que las ciudadesson construcciones culturales, "el terri-torio natural de la innovación y la creatividad". La cultura y el arte, espe-cialmente en los espacios urbanos,"ponen las preguntas a la sociedad,transgreden los límites y la racionalidaddel momento, abren nuevas perspecti-vas, nuevas maneras de verse a unomismo y a la sociedad de la que forma-mos parte". De esta misma manera, elacceso a la cultura se convierte en unaprioridad urbana, en cuanto que "esteacceso da a los ciudadanos las herra-mientas para influir en su calidad devida, muy necesarias en una sociedadrápidamente cambiante". Además, lacultura refuerza la participación ciuda-dana y el compromiso con un proyectodemocrático renovado. La ciudad crea-tiva de Eurociudades reconoce el valorpropio de la cultura y el papel funda-mental de los creadores y los profesio-nales de cada sector cultural: la libertadde creación es la condición necesariapara que la cultura articule la sociedad.También, la ciudad creativa recoge elpapel de la cultura en la transformaciónurbana, en cuestiones como la inclusiónsocial, las nuevas tecnologías de lacomunicación, el turismo, la creación deocupación o el urbanismo. La ciudadcreativa será, pues, una oportunidadmagnífica para trabajar en tres direccio-nes complementarias:1. Incrementar los intercambios entre lasciudades europeas con respecto a laspolíticas, los programas y los proyectosculturales, mediante los intercambios deexperiencias y buenas prácticas, la coo-peración internacional, las coproduccio-nes y el trabajo en red.2. Realizar un trabajo de presión política(o lobby) hacia las instancias europeas einternacionales y conseguir una inclu-sión mayor de la cultura en sus agendasde debate, sus programas de acción ysus presupuestos.3. Desarrollar procesos de sensibiliza-ción y comunicación, con campañaspúblicas sobre cuestiones culturales deinterés común, como la diversidad cultu-ral, el cine europeo o el patrimonio.En Europa, los lobos de la ignorancia, laexplotación o la impostura continúan

Textos en castellano

32

vivos, ahora disfrazados de una banaliza-ción glamourosa, espectacular y huidiza.Por ello el concepto de calidad de vidatiene que estar muy ligado a los dere-chos humanos y al proyecto de libertad,belleza y conocimiento de uno mismo ydel mundo. Un proyecto cultural. Comoafirmaba recientemente el escritor LuisGoytisolo, éste es el proyecto que, a loshumanos, nos permite "vivir la vida de laforma más plena posible". Un proyectoen el que las ciudades, en el que lasEurociudades, tienen mucho que decir.

Jordi PascualInstitut de Cultura del Ajuntament deBarcelona

La Conferencia de Eurociudades, que secelebra en Oporto (Portugal), del 27 al29 de noviembre, trata de los conteni-dos siguientes: Eurociudades: visiónestratégica. La ciudad inclusiva. La ciu-dad próspera. La ciudad sostenible.Participación y cooperación. La e-ciudadde mañana. Evaluación de la calidad dela vida urbana. El papel de las ciudadesen la futura arquitectura de Europa.

Página 8Entrevista a Artur Serra

Artur Serra (Alican-te, 1954) es doctoren AntropologíaCultural por la Uni-versitat de Barce-lona, coordinador

del proyecto i2Cat de Internet de segun-da generación e investigador deArquitectura de computadoras de laUniversitat Politècnica de Catalunya(UPC). En el año 2000 fundó elConsorcio Global de Redes Ciudadanas(GCNP), y ahora nos ofrece su punto devista sobre la sociedad de la información(SI) y sobre dos acontecimientos digita-les próximos: Digital Cities en Barcelonay la Cumbre de la Sociedad de laInformación en Ginebra.¿Cuáles son los objetivos de lasJornadas Digital Cities?Se trata de proponer a un grupo de ciu-dades que ayuden a plantear el diseño deuna plataforma de ciudades digitalesdesde el punto de vista de contenidos y de conocimiento. Ciudades piloto comoChicago, Estocolmo o Barcelona, que pue-dan ir mostrando el camino. Las ciudadesdel futuro serán SI y, por lo tanto, seránsociedades digitales. Ahora hay que saberqué papel puede tener Barcelona comociudad laboratorio. ¿Cuál cree que tiene que ser?En Barcelona existe una cultura de lainnovación, de ser la vanguardia encambios sociales y económicos. Parecelógico que ahora quiera mantenerseeste papel aplicado a la SI. Y ello impli-ca tener una función de experi-mentación, de laboratorio, de ciudad

generadora de ideas. Es el papel quedeberán tener las ciudades que quieranseguir adelante.Y ¿esto cómo se concreta?Una ciudad laboratorio saca talento detodo el mundo para ser la primera enhacer las pruebas que, más tarde, segeneralizarán. Éste es el reto; después,hay que articular los medios para lograresta ambición. Queremos invitar a loslíderes de opinión, los que pueden llevara cabo un proceso de cambio en laempresa donde trabajan o en el ámbitoacadémico para que después esta voca-ción de ciudad digital se generalice atoda la ciudadanía. Vendrán expertoseuropeos y también ponentes deEstados Unidos, Argentina, Brasil o Asia.El mismo mes de diciembre ustedparticipará en Ginebra en la CumbreMundial de la Sociedad de laInformación (CMSI).Esa cumbre se hace entre el 10 y el 12de diciembre. Antes se celebra en Lyonla Cumbre Mundial de las Ciudadessobre la Sociedad de la Información, a laque asistirá el alcalde Barcelona, JoanClos. La idea es que los alcaldes puedanaportar su punto de vista sobre la SI.¿Cuáles son los objetivos de laCumbre de Ginebra?La CMSI se celebra bajo el auspicio de laONU y, concretamente, de su organismodedicado a las telecomunicaciones, laUIT. Esto es muy importante porquequiere decir que, por primera vez, lasociedad de la información se convierteen un tema en la agenda de la ONU. Seha hecho un esfuerzo para que sea orga-nizada a tres bandas: gobiernos, empre-sas y ONGs. Por lo tanto, las ONGs noquedan fuera como pasa en las cumbreshabituales, y el tema se abordará de unaforma más participativa. Aunque se habla mucho del tema, elconcepto de sociedad de la informa-ción no está definido. ¿Cuál es suvisión?Para mí es un cambio en la estructurasocial, económica y cultural, pero pensa-do como un programa de investigación.Es hacer camino. Hay una parte hecha,pero la más importante está por diseñar.Esto es coherente con la sociedad delconocimiento porque estamos ante laprimera sociedad que nace porque estápensada por los humanos. En socieda-des como la agraria o la industrial no fueasí: "vinieron" unas tecnologías, crearonunas transformaciones y después seestudió la nueva realidad.¿Hacia dónde nos tiene que llevar?No hay un objetivo, no tiene que llegara ninguna parte. Es la sociedad máshumana de todas las posibles porque esla que hemos escogido, es la que vienedefinida por una función específicamen-te humana: el conocimiento. El reto esreconciliar las nuevas tecnologías con lascaracterísticas humanas. La sociedad del

conocimiento no tiene que servir a unobjetivo, es por sí misma el objetivo. Setrata de que participe en ella la mayorparte de gente; si no, perderíamos unabuena posibilidad de desarrollar unacomunidad de sapiens. Desde fuera quizás se da una visiónreduccionista de la SI. A menudo se laidentifica sólo con Internet o con elacceso a la información...En antropología definimos tres nivelesen cada sociedad. La infraestructura(donde está Internet, los ordenadores,etc.), la estructura social y económica(que configuran las personas y sus rela-ciones) y, finalmente, la estructura devalores. Ahora estamos al principio de laprimera fase. Y ni siquiera ha llegado atodos los países. No hay una investiga-ción sobre la segunda etapa, y estamoslejos de pensar en todo esto desde elpunto de vista cultural. Es normal estavisión reduccionista porque estamos enun inicio. Internet es una plataforma deconocimiento, es la infraestructura basede la sociedad del conocimiento. Una de las cuestiones en que más hatrabajado es la de las redes ciudada-nas. Tenemos el ejemplo de Bcnet.El concepto de redes viene de losEstados Unidos, y en Barcelona derivóen el desarrollo de webs locales comolas de NoubarrisNet, GràciaNet oRavalNet. En el año 2000 esto culminóen el Congreso Mundial de RedesCiudadanas realizado en Barcelona. Más que nuevos medios de comunica-ción, las redes ciudadanas son nuevassociedades.Es una estructura social. Siempre lohemos visto así. No son máquinas quese ponen al servicio de la gente, sinoque es la asociación de vecinos de la eradigital. Aquello que es Internet en elaspecto tecnológico, las redes ciudada-nas lo son a nivel social. Si Internet es unsistema abierto de convergencia de dife-rentes tecnologías, las redes son unaconvergencia social, una plataforma decolaboración abierta. ¿Qué papel debe cumplir Internet2?Es una capa más. Internet 1 no fue dise-ñado para el éxito que finalmente hatenido. Se han hecho incorporaciones,como el audio y la voz, pero ha quedadocorto en anchura de banda, en númerode dominios... Ahora se quiere resolverestas limitaciones. Internet2 (i2) es la pri-mera Internet diseñada para que sí lle-gue a todo el mundo, para que tengamás direcciones, mejor calidad de servi-cio, más seguridad, total integración deaudio y vídeo...Es un paso importante. Sobre todo para Cataluña y Europa, por-que nos permite incorporarnos a lasnuevas tecnologías. Europa, en lugar deser usuaria de la red Internet americanacomo hasta ahora, tiene la oportunidadde ser co-diseñadora de la segunda


generación de Internet. Los países quequieran liderar la sociedad del cono-cimiento no pueden ser sólo usuarios detecnologías que ellos no producen, tie-nen que ser líderes en la producción deesas tecnologías. ¿Qué veremos en el futuro?Ahora, la tecnología va más deprisa quela industria, que no se ha recuperado delcrack de las puntocom. Tenemos tecno-logía madura, pero falta una difusiónmasiva a través de una apuesta comer-cial que de momento está parada.¿Qué tecnología?El nuevo protocolo IPv6, que permitemuchísimas más direcciones web y quees una cuestión ligada a los móviles detercera generación y a los electrodo-mésticos de tercera generación, quetambién irán con direcciones IP. Está elprotocolo H350, que permitiría haceruna videoconferencia como ahora hace-mos una llamada telefónica. También losestándares MPEG4, MPEG2, MPEG7, laalta definición sobre IP. Ahora sólo faltanlas ofertas comerciales para poder tenervoz sobre IP o televisión sobre IP. Y no seacaba aquí...

Página 15Torres-García al Museo Picasso

El Museu Picas-so de Barcelonainaugura la nue-va temporadacon la exposi-ción dedicada aJoaquin Torres-García, que re-úne más detrescientas obrasrepresentativas

de todas las vertientes creativas cultiva-das por este artista y teórico del arte,desde grandes murales hasta pequeñosjuguetes.Una vez más el Museu Picasso centra sudiscurso expositivo en uno de los artistasque han configurado el lenguaje artísticodel siglo XX. En esta ocasión Picasso yTorres-García coinciden en que los dostienen como punto de partida losambientes artísticos barceloneses delfinal de siglo. La riqueza de aquelmomento abrió al primero la puerta de lamodernidad, mientras que entronizó aTorres-García en los medios intelectualesque definirían las nuevas pautas de la cul-tura y el arte catalanes, de las cuales él seconvertiría en teórico en el contexto deaquel regreso al clasicismo, el noucentis-me, ambicioso proyecto cívico y culturalque se produce en Cataluña en los mis-mos años en que en Francia se apuestapor el cubismo. Torres propugna un clasi-cismo mediterraneista catalán, inspiradoen el arte de Puvis de Chavannes, que fil-tra una visión renovadora de la tradiciónclásica asentada en un ideal estético y

equilibrado de la modernidad que seconvertiría en el sustrato de toda la obradel artista uruguayo.El recorrido que hace la exposición a travésde una amplia selección de obras, así comola serie de artículos que configuran el catá-logo, nos aproximan a una visión muy com-pleta de la evolución de este artista yteórico de la pintura del siglo XX. A su sali-da de Cataluña, Torres-García se relacionacon los artistas europeos más innovadoresdel momento, cosa que le da pie para rea-lizar un conjunto de obras de un profundosubjetivismo, que desencadenan el naci-miento de un cosmos construido, en el cualse alternan una serie de formas geométri-cas con unos pictogramas que reiterada-mente nutren la esencia del universalismoconstructivo de Torres-García, en el que laidea de la abstracción surge de unos ele-mentos personales que remiten a la reali-dad tangible y que son la génesis de unlenguaje dotado de una sutilidad que abrehorizontes inescrutables. La exposición, comisariada por EmmanuelGuigon, conservador en jefe del Muséed’Art Moderne et Contemporain de Estras-burgo, incide especialmente en los años quevan de 1891 a 1920, etapa que JoaquinTorres-García pasó en Barcelona, y en laimportancia esencial que tuvo tanto en elnoucentisme como en el giro que dará en elaño 1917 hacia una exaltación del individua-lismo del arte vanguardista, y que plasmaráen su libro Art i evolució. En este sentido, seaborda también su adhesión, entre 1917 y1922 (tanto en Barcelona como en NuevaYork, de 1920 a 1922), al vibracionismo pro-pugnado por Rafael Barradas. Por otra parte, la muestra también des-taca, dentro de la amplia selección de obras de la evolución posterior deTorres-García, su adhesión a los principa-les grupos representantes de la abstrac-ción en el París anterior a la SegundaGuerra Mundial –fue miembro fundador,junto con Mondrian, Kandinsky, Arp yVan Doesburg, de Cercle et Carré y, pos-teriormente, de Abstraction-Création–,y, sobre todo, pone el acento en el cons-tructivismo, también denominado uni-versalismo constructivo, estilo artísticoque él mismo ideó y que defendió nosólo en el ámbito plástico, sino tambiénen el teórico.

Página 16Vancouver, Capital Cultural deCanadá 2003

Ubicada enla costa delP a c í f i c o ,Vancouveres la terceraciudad másgrande de

Canadá. Es famosa tanto por su situa-ción geográfica, verdaderamente espec-tacular, como por la diversidad

lingüística de su población. La ciudadestá rodeada de agua por tres lados y alabrigo de la Coast Mountain Range, unacordillera próxima a la costa. Vancouver constituye un escenariovibrante para la unión y mezcla de cultu-ras y para la creación de nuevas formasde expresión artística, que fusionan tra-diciones culturales de todo el mundo.Ha sido calificada como una de las ciu-dades con una mejor calidad de vida delmundo, y sus artistas son conocidosinternacionalmente por su talento enuna amplia gama de disciplinas. La ciu-dad, que destaca por el liderazgo queejerce en la planificación cultural munici-pal en Canadá, se ha dotado de unamplio conjunto de políticas y planesculturales, fijados dentro de los objetivosculturales aprobados por elAyuntamiento, los cuales también handeterminado el desarrollo global de lapolítica cultural de la ciudad. Estos obje-tivos son:– promover un alto nivel de creación yde excelencia en la vida cultural deVancouver; – promover la diversidad dentro de lavida artística de la sociedad, incluyendotanto la vertiente profesional como la noprofesional, la tradición y la innovación,las artes ya reconocidas y las que buscanreconocimiento; – estimular la eficacia financiera y empre-sarial en el funcionamiento de las orga-nizaciones culturales de Vancouver;– garantizar la existencia de instalacionesadecuadas para la creación y presenta-ción de las artes en Vancouver;– garantizar que todos los habitantes yvisitantes de Vancouver –incluidas laspersonas mayores, los jóvenes, las clasessociales más desfavorecidas y los miem-bros de las minorías étnicas, así comotambién otros grupos sociales que mere-cen especial atención– dispongan deoportunidades para disfrutar de las acti-vidades culturales y participar en ellas.Con el fin de lograr estos objetivos, laciudad ha intentado buscar un punto devista exhaustivo y cada vez más ampliopara el desarrollo y la planificación cultu-rales para avanzar simultáneamente envarios frentes, aprovechar las oportuni-dades y responder a los retos de formainnovadora. Los mecanismos empleadosson variados y se complementan unoscon otros, lo cual da como resultado unaserie de políticas interrelacionadas. Esteplanteamiento ha permitido, por unaparte, asumir dos principios esenciales:integrar los intereses de planificacióncultural en todos los procesos de planifi-cación de la propia ciudad y, por la otra,colaborar en calidad de asociada conorganizaciones culturales sin ánimo delucro con el fin de presentar al públicouna oferta artística diversa y de calidad yunos servicios y unas actividades cultura-les a toda la ciudad.

34

La implicación de la ciudad deVancouver en el sector cultural no estárestringida a los planificadores delDepartamento de Cultura, sino que tam-bién participan en ella el alcalde y todoel Ayuntamiento, nuestros excelentesteatros municipales, las bibliotecas yotras instituciones culturales. Y, ademásde estos organismos, los intereses cultu-rales también son una parte importantede la política de casi todos los demásdepartamentos, desde la Administraciónmunicipal a los ingenieros, los planifica-dores y el personal de Parques yJardines. La magnitud de las actividadesque se desarrollan evidencia claramenteque la ciudad comprende realmente laimportancia de las artes y los artistas enla vida cotidiana. La ciudad dispone de una amplia gamade mecanismos, infraestructuras y opor-tunidades para apoyar a las artes, paraque los ciudadanos emprendan activida-des creadoras y para reforzar la capa-cidad de la sociedad para ofrecerservicios culturales a los ciudadanos y alos visitantes. El apoyo de la ciudad deVancouver a las artes y la cultura en ver-tientes muy diversas se refleja en losnumerosos medios disponibles, entre los cuales destacan: los programas desubvenciones de gran envergadura, ges-tionados por el Departamento deCultura; la colección de arte que se con-serva en la Galería de Arte de Vancouvery la colección de herramientas marinerasdel Museo Marítimo de Vancouver; laspolíticas, programas, prestaciones yespacios culturales ofrecidos a través dela Junta de Parques y Zonas Recreativas;la gestión de tres grandes teatros porparte del Departamento de TeatrosMunicipales; los programas culturalesprogramados y ofrecidos por elCarnegie Centre; la Oficina de Pa-trimonio Cultural del Departamento dePlanificación; las empresas públicas,especialmente aquéllas que formanparte del Departamento de Bellas Artesy Música, y las actividades de programa-ción cultural de la Biblioteca Pública deVancouver.Vancouver ha integrado la cultura y el artedentro la planificación del conjunto delmunicipio y también en cada barrio a tra-vés de una política global para el desarro-llo cultural que incorpora procesos deplanificación social, planificación munici-pal y planificación urbana. El compromisode la ciudad con la programación culturalse originó dentro de un contexto de plani-ficación social, en 1968, y continúa siendoel elemento clave de la filosofía que inspi-ra los esfuerzos de desarrollo cultural deVancouver. El personal de Cultura partici-pa en todos los procesos de planificaciónde la ciudad para garantizar que las nece-sidades culturales y sociales de todos los habitantes, tanto los antiguos como losnuevos, estén cubiertas, así como también

para aumentar todavía más la calidad devida de la ciudad. Cuando se realizan cam-bios importantes en los barrios, la ciudadse esfuerza por integrar la acción culturaldesde el comienzo y para garantizar quelas ofertas culturales que se lleven a cabo,sean del tipo que sean, sean adecuadaspara sus habitantes. La identidad de Vancouver se caracterizapor el orgullo que sienten sus habitantespor su situación geográfica, por un lado,y por la multiculturalidad y el plurilin-güismo, por el otro, motivo por el cualtodos ellos han hecho de Vancouver sucasa. El compromiso de la ciudad paraponer de relieve y potenciar estos dosaspectos hace que hayan sido el puntocentral de nuestros programas e iniciati-vas. Estos puntos fuertes de la culturacosmopolita de Vancouver constituyen laclave de la competitividad de la ciudad.La Capital Cultural 2003 y los JuegosOlímpicos de 2010 mostrarán internacio-nalmente su vitalidad artística y su diver-sidad cultural.

Burke TaylorDirector del Departamento de Cultura

Nancy DuxburyAnalista de Planificación Cultural delDepartamento de Cultura

Página 30El Foro 2004 abre las inscripciones alos Diálogos. La palabra es el puente

El diálogocomo prota-gonista. Elpoder de lapalabra comoherramientafundamentalpara construirpuentes entre

la diversidad. La palabra y el diálogo, lacomunicación, constituirán la columnavertebral del Foro Universal de lasCulturas Barcelona 2004. Talleres, exposiciones, espectáculos,conciertos, mercados, etc. El Foro ofre-cerá numerosas actividades lúdicas yparticipativas el año que viene, pero esa través de la palabra donde el espíritude este gran encuentro mundial tomatoda su dimensión. A lo largo de los141 días de Foro, se realizarán cuaren-ta y cinco diálogos, organizados endiez bloques temáticos, que trataránsobre las diversas cuestiones que inte-resan y afectan a nuestra sociedad con-temporánea, a nuestro mundo. Unmundo donde cada vez más la diversi-dad, la espiritualidad y la universalidadde los valores, junto con elementos deriesgo como la crisis de los valores tra-dicionales o el agotamiento de losrecursos planetarios, se hacen más pre-sentes. Los diálogos se organizarán ensesiones, con una duración de entre

uno y siete días, en el transcurso de loscuales personalidades relevantes de losámbitos intelectual, académico y cientí-fico, junto con el público interesado,definirán preguntas e intentarán encon-trar respuestas en torno a los temascentrales.Diversidad cultural y medios de comu-nicación; la palabra; ciencia, conoci-miento y desarrollo sostenible; libertad,seguridad y paz; globalización y des-arrollo económico; mujeres, jóvenes,comunicación intergeneracional y cultu-ral; el papel de la educación; la ciudadcomo entorno de convivencia; nuevosactores, nuevas dinámicas, y cuatro diá-logos introductorios sobre la situacióndel mundo hoy constituyen los diez blo-ques temáticos en los que se estructu-rarán los diálogos. Cada diálogo será dirigido por un anfi-trión de reconocido prestigio, y sereservarán las primeras filas para losciudadanos y las organizaciones cívi-cas, que podrán participar directamen-te con sus propuestas, opiniones ypreguntas. La expresión más abierta y popular de los diálogos se materiali-zará en la actividad "141 preguntaspara 141 noches", donde cada nochelos personajes más relevantes protago-nistas de los diálogos de aquel día mantendrán un debate abierto ydirecto con todo el mundo que estéinteresado.Los diálogos contarán con la presenciade moderadores expertos, profesiona-les de radio y televisión y ciudadanos yentidades cívicas, y también habrá laposibilidad de activar nuevos mecanis-mos de participación popular basadosen las tecnologías (preguntas en línea,encuestas, sms, etc.). Las sesiones seretransmitirán en directo a través degrandes pantallas repartidas por elrecinto del Foro, y también se recupera-rán en diferido las imágenes de losmomentos principales.A partir de este noviembre, los intere-sados en participar en las sesiones detrabajo de los diálogos se pueden ins-cribir a la web del Foro: www.barcelo-na2004.org.Entre los nombres que han confirmadorecientemente su presencia, encontra-mos figuras destacadas como por ejem-plo José Saramago, escritor y premioNobel; Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO y direc-tor de la Fundación Cultura de Paz;Baltasar Garzón, magistrado; IgnacioRamonet, director de Le MondeDiplomatique; Ruud Lubbers, alto comi-sionado para los Refugiados de lasNaciones Unidas; Mijaïl Gorbatxov, expresidente de la Unión Soviética, y GroHarlem Bruntland, ex directora generalde la OMS y ex presidenta de Noruega.


Page 4Culture and quality of life Eurocities, Oporto 2003

Globalizationstrengthensthe local di-mension. In an increasin-gly globalizedworld, theurban space

continues to be the most important indefining citizen identity. Decisions taken at the local level have animmediate effect on the everyday life ofthe citizens, and they channel the ten-sions involved in globalization. Urbanspace, where most Europeans live, workand spend their leisure time is the opti-mal space for achieving better levels ofquality of life. The cities are home toboth the worst fears and threats (degra-ded environments, social exclusion, bot-tlenecks in access to resources, inflationin basic services) and the opportunitiesthat will become the features of theEuropean societies of tomorrow (culturaldiversity, new occupations, new econo-mic sectors, social inclusion projects,community commitment, creativity, etc.).The city, the urban system, is the result ofbalancing these threats and opportuni-ties.Cities are more than local governments,but for many centuries these localgovernments have fought to assume arole of leadership. In the paradigm of"good government", or governance,local governments assume the role ofpromoter and catalyst, forming partners-hips with other local governments (forexample, to organize public services atthe metropolitan level), with the differentlevels of administration (with regionaland national levels above, and with thedistricts and neighbourhoods, below),with civic entities, NGOs and local asso-ciations, with entrepreneurs and enter-prises, with social agents, and with eachand every citizen. Good urban govern-ment or governance implies recognitionof citizen rights (often economic, social,cultural or environmental) and, in para-llel, the assumption of responsibilities byeach of these levels of government, res-ponsibilities or commitments that arerelated to the recognition, protectionand promotion of collective assets, theurban assets that belong to all, both nati-ves and new arrivals, young and old,men and women. Perhaps the mostimportant challenge facing the contem-

porary city is to strike the right balancebetween rights and commitments wherethey come into contact.

Europe and citiesThe cities are going to play a key role inEuropean construction, though theirimportance is often overlooked. Europeis drawing up its first constitution, a basictool for guaranteeing our freedoms andrights. It reaffirms our desire for peacefulcoexistence between peoples, for aEurope that give the best of itself bystrengthening the cities, promoting theexchange of experience and know-how,both in analyzing problems and in fin-ding approaches leading to solutions. The cities are also the nodes of many dif-ferent-scale networks. The states conti-nue to ensure and articulate the politicaland administrative networks, while net-works with economic, social, cultural andenvironmental roots have appeared andconsolidated at all the levels, metropoli-tan, national, European and global, oftenwith variable geometry. Participation andco-operation in international networks,such as Eurocities in the case ofEuropean cities, in multilateral scenarios(those in which co-operation is taken tobe two-way) reinforces all the localagents and the projects in which they areinvolved. An international basis has nowbecome an essential component in allknowledge-based projects.Improving quality of life is one of themain challenges facing European cities.Eurocities has chosen quality of life asthe central theme of its AnnualAssembly, to be held this year in Oportofrom November 26 to 29, with the slogan"Towards a better quality of life in cities".The metropolis of northern Portugal willbuild on the achievements of the 2002Assembly, held in Barcelona, under thetitle "Cities toward the future: policy, cul-ture, and values".Eurocities is developing its concept ofquality of life based on five main appro-aches - the inclusive city, the prosperouscity, the sustainable city, the participatorycity and the creative city. These fiveapproaches will be thoroughly discussedin Oporto, and will, in principle, articula-te the network's future work. By its sup-port of the creative city, Eurocitiescontinues to give culture a relevant rolein urban development, in keeping withits repeated requests that the city beco-me, once and for all, a relevant elementin European construction.

Culture and creativityEurocities recognizes that cities are cul-tural constructions, "the natural territoryof innovation and creativity". Culture andart, particularly in the urban spaces "askquestions of society, transgressing limitsand the rationality of the moment, opennew perspectives, new ways of looking

at oneself and the society we form partof". This means access to culture shouldbecome an urban priority, as "this accessgives the citizens the tools to influencetheir own quality of life, tools that arenecessary in a rapidly changing society".Moreover, culture reinforces citizen parti-cipation and commitment to a reneweddemocratic project. Eurocities recogni-zes the value of culture and the funda-mental role of the creative artists andprofessional forming each cultural sec-tor: creative freedom is the necessaryprecondition for a culturally articulatesociety. The creative city also considersthe role of culture in urban transforma-tion, and in issues like social inclusion,new communications technologies, tou-rism, job creation and town planning.The creative city will thus be a magnifi-cent opportunity to work on theEuropean scale in three complementarydirections:– To increase exchanges betweenEuropean cities in cultural policies, pro-grammes and projects by means ofexchanging know-how and good practi-ces, international co-operation, copro-ductions and networking.– To exert political pressure (as a lobby)within European and internationalbodies and to ensure a greater presencefor culture in their debates, action pro-grammes and their budgets.– To develop a process of raising aware-ness and improving communication, withpublic campaigns on matters of commoncultural interest, such as cultural diversity,European cinema and heritage issues. Ignorance, exploitation and falsity arestill present in Europe, though now pre-sented as glamorous and spectacular,despite their fleeting nature and banality.Thus the idea of quality of life has to beeffectively linked to human rights andthe ideal of freedom, beauty and self-knowledge hand in hand with knowled-ge of the world, an ideal that has beenendlessly deconstructed, reconstructedand updated. And this is essentially acultural project. As the author LuisGoytisolo recently pointed out, this is aproject that allows humans "to live in thecity in the fullest possible way". A projectin which cities, the Eurocities, have a lotto say.

Jordi PascualInstitut de Cultura. Ajuntament deBarcelona

Page 8Interview with Artur Serra

Artur Serra (Ali-cante, 1954) obtai-ned his doctoratein Cultural An-thropology fromthe University of

Barcelona, and he is now co-ordinating

Englishversion

36

the i2Cat second generation internetprogram and researching computerarchitecture at the UPC (UniversitatPolitècnica de Catalunya - PolytechnicUniversity of Catalonia). In 2000 he foun-ded the GCNP (Consorci Global deXarxes Ciutadanes - Global CitizenNetwork Partnership). This interviewexplores his views on two forthcomingdigital events, Digital Cities in Barcelonaand the World Summit on theInformation Society in Geneva.What are the objectives of theDigital Cities conference?The intention is to ask a group of citiesto help plan a platform of digital citiesfrom the point of view of content andknowledge. These cities, for exampleChicago, Stockholm and Barcelona, willbe the pilot cities that can show the way.The cities of the future will be IS and willthus be digital societies. What we needto know is Barcelona's potential role asa laboratory-city.What do you think Barcelona's roleshould be?In Barcelona there is a culture of innova-tion, of leadership in social and econo-mic changes. It seems logical that thecity should want to play the same role inthe IS, and to do this it will have to playthe role of a centre of experimentation,a laboratory, a city that generates ideas.This is the role the cities that want toprogress will have to play. And how is this going to be done?A city-laboratory concentrates talentfrom all over the world in order to bethe first to test things that will laterbecome widespread. This is the challen-ge facing us, and having defined it, themeans to achieve this aim then have tobe articulated. We wish to invite theshapers of public opinion, those whocan implement change in their workpla-ce or in the academic field to help usmeet this target of becoming a digitalcity, and to help spread it to all our citi-zens. Experts will come from all overEurope, and there are invited speakersfrom the United States, Argentina, Braziland Asia.In December you will also be parti-cipating in the World Summit of the Information Society (WSIS) inGeneva.The WSIS summit will be held onDecember 10-12, but before that, therewill be the World Summit of Cities onthe Information Society in Lyon, whichthe Mayor of Barcelona, Joan Clos, willattend. The idea is for mayors to contri-bute their point of view on the IS.What are the aims of the Geneva sum-mit?This summit is being held under theauspices of the UN, specifically its tele-communications body, the ITU. This isvery important because it means that forthe first time that the information

society will be an item on the UN'sagenda. It has been deliberately organi-zed in three groups, governments,enterprises and NGOs. So the NGOswill not be excluded in the same way asat normal summits, and the subject willbe dealt with in a more participatorymanner.Though the term is in widespread use,there is no actual definition of the"Information Society". What is yourpoint of view?I think the Information Society repre-sents a change in our social, economicand cultural structure, but planned as aresearch project. We must find our ownpath. Part of the route has been trave-lled, but the greater part is yet to bedesigned. This is in keeping with theknowledge society, as it is the firstsociety to arise because it has beenplanned by human beings. Agriculturaland industrial societies did not arise inthis way, they arose because new tech-nologies "arrived" that transformedsociety and created a new reality. Where is it going to take us?There is no aim, it does not have toreach anywhere in particular. It is themost human of all possible societiesbecause it is the one we have selected,the one that is defined by a specificallyhuman function, knowledge. The cha-llenge facing us is to reconcile the newtechnologies with human characteris-tics. The Knowledge Society does nothave to meet a target - it is the target.The idea is for most people to partici-pate, because otherwise we would losea good chance of developing a humancommunity.Perhaps people on the outside have areductionist view of the IS. It is oftenconsidered to be simply access to theInternet or to information, isn't it? In anthropology, we define three levelsin each society - infrastructure (inclu-ding Internet, computers, etc.), socialand economic structure (people andtheir relationships) and value structure.We are now at the beginning of theinfrastructure phase. And even thisfirst phase has not reached all thecountries of the world. There is littleresearch into the second stage, andwe are far from thinking about all thisfrom a cultural point of view. A reduc-tionist perspective like this is normalbecause we are at the start. Internet isa knowledge platform, and forms thebasic infrastructure of the InformationSociety.Citizen networks are an area wherethere has been a lot of work. InBarcelona, for example, we haveBcnet.The idea of the citizen network comesfrom the United States, and in Barcelonait has taken the form of development oflocal webs like NoubarrisNet, GràciaNet

and RavalNet. In 2000 the WorldCongress of Citizen Networks was heldin Barcelona.Would you agree that citizen net-works are new societies rather than anew means of communication?It is a social structure. We have alwaysconsidered it in this way. They are arenot machines at people's service, butthe neighbourhood association of thedigital age. Citizen networks representat the social level what Internet re-presents at the technological level.Internet represents an open systemwhere different technologies converge,but networks are a form of social con-vergence, an open platform for collabo-ration.What will the role of Internet2 be?It is an additional layer. Internet 1 wasnot designed for the success it has had.It has incorporated new features likeaudio and voice, but it has been limitedby its bandwidth, by the number ofdomains, etc., and now we are trying toresolve these limitations. Internet2 (i2) isthe first form of Internet designed toreach everybody, to have more addres-ses, better quality of service, greatersecurity, total integrated audio andvideo, etc.It represents an important step for-ward.Especially for Catalonia and Europe,because it allows us to incorporate thenew technologies. Europe, instead ofbeing a user of the US Internet network(as it has been until now) has the oppor-tunity to be the codesigner of thesecond generation of Internet. Thecountries that want to lead theKnowledge society cannot limit them-selves to being users of technology thatthey do not produce, they must be lea-ders in the production of these techno-logies.What will happen in the future?Technology is now developing fasterthan industry, which has still not recove-red from the collapse of the dot.combubble. The technology is available, butit is not widespread, because commer-cial investment is currently halted.Which technology?The new IPv6 protocol, which allows farmore web addresses and which is lin-ked to the third generation of mobilephones and domestic appliances,which will also have IP addresses.There is the H350 protocol, which willmake holding a videoconference aseasy as making a telephone call. Thereare also the MPEG4, MPEG2, MPEG7standards, which provide high defini-tion on IP. All that is now required inorder to have voice on IP or televisionon IP is the commercial supply. Andthat's not all ...


Page 15Torres-García at the Picasso Museum

Barcelona's Pi-casso Museum isinaugurating itsnew season withan exhibition onJoaquim Torres-García, with morethan 300 works,ranging from lar-ge murals tosmall games, by

this artist and art theoretician.Once again the Picasso Museum isexhibiting works by one of the artistswho have contributed most to shapingthe artistic style of the 20th century.Both Picasso and Torres-García startedtheir careers in the artistic environmentof Barcelona in the late 19th century.This rich period opened the door ofmodernity to Picasso, and broughtTorres-García into contact with theintellectual circles defining the newCatalan art and culture, of which helater became a theoretician in the con-text of "noucentisme", a return to clas-sicism that was also an ambitious civicand cultural project, and which tookplace in Catalonia at the same time ascubism appeared in France. Torres pro-posed a Catalan "Mediterraneanist"classicism, inspired by the art of Puvisde Chavannes, that provides a rene-wed version of the classical tradition,renewed by basing it on an aestheticand balanced ideal of modernity,which was the basis of all thisUruguayan artist's later work.The exhibition's wide selection ofworks and the series of articles in thecatalogue provide a complete guide tohis development as an artist and as atheoretician of 20th century painting.When he left Catalonia, Torres-Garcíacame into contact with the most inno-vative European artists of his time. Thisled to him producing a set of pro-foundly subjective works creating acosmos built by alternating geometricforms with pictograms that repeatedlynourish the essence of Torres-García'sconstructive universalism, in which theabstract idea develops from personalelements, referring to a tangible rea-lity, and creating a subtle style thatopens inscrutable horizons.The exhibition, organized by EmmanuelGuigon, Head Curator of the Muséed’Art Moderne et Contemporain[Museum of Contemporary and ModernArt] in Strasbourg, concentrates on theperiod from 1891 to 1920, when Torres-García lived in Barcelona, on his impor-tant role in noucentisme and on his shiftin 1917 towards an exaltation of indivi-dualism in avant-garde art, as explainedin his book Art and Evolution. It alsodeals with his membership of Rafael

Barradas' "vibrationism" group betwe-en 1917 and 1922 (in New York from1920 to 1922).The exhibition's broad selection ofTorres-García's later works concentrateson his membership of the main abstractgroups in Paris before the SecondWorld War, where he was one of thefounders (together with Mondrian,Kandinsky, Arp and Van Doesburg) ofCercle et Carré and, later, Abstraction-Création, and particularly stresses hisartistic style, constructivism (also knownas constructive universalism), which hedefended on theoretical grounds, aswell as in practice.

Page 16Vancouver, 2003 Cultural Capital ofCanada

A truly creati-ve city is awork in pro-gress— in-n o v a t i v e ,unique, andc o n s t a n t l y

evolving. As the first major Canadian citydesignated a Cultural Capital of Canada,and with a well-deserved reputation asone of the world’s most livable cities,Vancouver is just that kind of enterprisingand dynamic community. And the city’sarts and culture play a crucial role inmaking us so. Vancouver’s extraordinary creative sec-tor strengthens our city while helpingmake our reputation. The richness ofthe arts enhances our quality of life aswell as our economy. The arts animatethe city for residents and create attrac-tions for visitors. Our cultural diversity brings exceptio-nal variety and vibrancy to our arts andculture sector, and stimulates ideasand dialogue in every area of civic life.Diversity fuels our worldview, andgives us a distinct perspective on glo-bal as well as local issues and events.In order to sustain the important con-tributions of arts and culture to ourcommunity, the City of Vancouver acti-vely supports the cultural sectorthrough a wide range of programs,policies, and resources.

Mayor Larry W. Campbell

Located on the Pacific coast of Canada,Vancouver is Canada's third largest city,known for its spectacular physical localeas well as its culturally and linguisticallydiverse population. The city is surroun-ded by water on three sides and is nes-tled alongside the Coast MountainRange.

Vancouver provides a vibrant setting forthe meeting and mixing of cultures andthe creation of new artistic forms and

expressions that fuse cultural traditionsfrom around the world. Vancouver hasbeen recognized as one of the mostlivable cities in the world, and its artistsare known internationally for theiraccomplishments in a range of discipli-nes. The City of Vancouver is noted forits leadership role in municipal culturalplanning in Canada.Vancouver has an extensive set of cultu-ral policies and plans, guided byCouncil-approved Cultural Objectives:"To ensure our future as a creative city,open and accessible to artists, to thebroadest range of cultural expression,and to the widest participation."The City’s Cultural Goals have also gui-ded the City’s overall development ofcultural policy:– To promote a high level of creativityand excellence in the cultural life ofVancouver.– To promote diversity in the artistic lifeof the community, including both theprofessional and nonprofessional, thetraditional and the innovative, the esta-blished and the aspiring.– To encourage financial and manage-rial efficiency in the operation ofVancouver’s cultural organizations.– To ensure the existence of adequatefacilities for the creation and presenta-tion of the arts in Vancouver.– To ensure that all Vancouver residentsand visitors, including senior citizens,youth, low income people, members ofethnic minorities and other distinctgroups have opportunities to enjoy andparticipate in cultural activities.To achieve these goals, the City haspursued a comprehensive but incre-mental approach to cultural develop-ment and planning. This enables it toproceed on a number of fronts at once,take advantage of opportunities, andrespond to challenges in innovativeways, using every tool available. Themechanisms employed are varied andbuild upon one another, resulting in aseries of interconnected policies,plans, and established practices. In thisapproach, the City has adopted twounderlying principles: to integrate cul-tural planning interests in all planningprocesses of the City, and to partnerwith non-profit cultural organizationsto deliver diverse and excellent artsand cultural services and activitiesthroughout the city.Vancouver’s involvement with the cul-tural sector is not confined to culturalplanners in the Office of CulturalAffairs. It includes the Mayor andCouncil, our fine civic theatres, publiclibraries, and other cultural institutions.Even beyond that, cultural interests area part of almost every department’smandate, from the City Manager andengineers, to planners and park staff.The City’s real understanding of how

38

important the arts and artists are todaily life is reflected in the scope ofthis activity.The City provides a comprehensiverange of support mechanisms, infras-tructure, and opportunities to engagethe creativity of our citizens and tostrengthen the cultural community’s ability to provide cultural services toresidents and visitors. The City ofVancouver’s multifaceted support of artsand culture is reflected in the manychannels through which this support isoffered, including:

– the policy, program, and planning anddevelopment work of the Office ofCultural Affairs;– extensive grant programs administe-red by the Office of Cultural Affairs; – the City’s collection of art and arti-facts, held in trust by the Vancouver ArtGallery, the Vancouver Museum, andthe Vancouver Maritime Museum;– the policies, programs, and culturalamenities and spaces provided throughthe Board of Parks and Recreation,including the support to community cul-tural development delivered throughthe Roundhouse Community Arts andRecreation Centre and the "A-Team," anetwork of arts and cultural program-mers working in 21 community centresthroughout the city;– the operation of three major theatresthrough the Vancouver Civic TheatresDepartment;– the cultural programs initiated by anddelivered through the Carnegie Centre;– the Heritage Office within thePlanning Department; – the public holdings, especially withinthe Fine Arts and Music Division, andpublic cultural programming activitiesof the Vancouver Public Library;– the operation of the City of VancouverArchives;– the Engineering Department’s FilmOffice, which co-ordinates services tofilm shoots;– the Engineering Department’s StreetBanners program; and– the interdepartmental FestivalExpediting Staff Team (FEST) commit-tee, which co-ordinates City services forfestivals and special events.Vancouver has integrated arts and cul-ture into overall community planningand neighbourhood planning througha comprehensive approach to culturaldevelopment that incorporates socialplanning, community planning, andphysical planning processes. The City’scommitment to cultural planning origi-nated within a social planning context(in 1968) and remains a key philosophi-cal basis for the City’s cultural develop-ment efforts. Cultural Affairs staffparticipate in all of the City’s planningprocesses to ensure that the culturaland social needs of current and new

residents are met, and to enhance thelivability of the city. In major newneighbourhood developments, theCity works to integrate culture in allneighbourhood plans from the begin-ning and to secure neighbourhood cul-tural amenities in whatever form ismost appropriate.Vancouver’s identity features bothpride of place and pride of the multi-cultural and multilingual populationthat chooses to call Vancouver home.The City’s commitment to celebrateand enhance these two aspects havemade them focal points of our policyinitiatives and development programs.The cosmopolitan cultural strengths ofVancouver form a key competitiveedge for the city. The 2010 OlympicGames will feature the city’s artisticvitality and cultural diversity in cele-brating Vancouver on the internationalstage.

Quick FactsPopulation of the City of Vancouver(2001): 546,000

Population of the Metro Vancouverregion: 2.1 million

For more information, visit the Office ofCultural Affairs website at:www.city.vancouver.bc.ca/oca

See especially Creative City, a profile ofthe City's involvement in cultural deve-lopment, found the website in the"Overview" section.

Burke TaylorDirector

Nancy DuxburyCultural Planning

Page 30The 2004 Forum opens enrolmentfor the dialogues. The word is thebridge

Dialogue hasa leading roleto play. Thepower of theword is thebasic tool forbuilding brid-ges within di-versity. The

word and dialogue, that is to say, com-munication, will be at the heart of theBarcelona 2004 Universal Forum ofCultures. The Forum will include workshops,exhibitions, shows, concerts, markets,and countless entertainment and parti-cipatory activities, but it is through theword that the spirit of this great worldmeeting acquires its full meaning.Over the course of the 141 days of theForum there will be 45 Dialoguesarranged in 10 subject blocks dealingwith subjects that impact contempo-

rary society and affect our world, aworld where diversity, spirituality anduniversal values are becoming increa-singly obvious, as are some elementsof risk, such as the crisis in traditionalvalues and the depletion of the earth'sresources. The Dialogues will be orga-nized in sessions lasting 1-7 days,when leading intellectuals, scientistsand cultural figures, together with the interested public, will define thesecentral issues and try to find solutionsto them.The ten subject blocks forming theDialogues are: cultural diversity andthe media; the word; science, kno-wledge and sustainable development;freedom, security and peace; globali-zation and economic development;women, young people, and intergene-rational and intercultural communica-tion; the role of education; the city as the setting for coexistence; newactors, new interactions; and fourintroductory dialogues on the situationof the world.Each dialogue will be hosted by anexpert, and the front rows will be reser-ved for citizens and civic organizationswho will be able to participate directlyand present their proposals, opinionsand questions. The 141 preguntes per a141 nits [141 questions for 141 nights]will be a more participatory and popularevent within the Dialogues, as everynight the most relevant figures from theday's Dialogues will debate directlywith all those interested. The Dialogues will be based around theexpert moderators, professionals fromtelevision and radio, as well as citizensand civic entities, and there will also bea chance to use some innovative popu-lar participation technologies (on-linequestions, surveys, sms, etc.).The ses-sions will be transmitted live on largescreens all over the Forum precinct, andthe edited highlights will also be trans-mitted.Starting this November, those interes-ted in the working sessions of theDialogues can enrol at the Forum'swebsite: www.barcelona2004.orgThe figures who have confirmed theywill be coming include the author andNobel laureate, José Saramago; theformer Director General of UNESCO,and current Director of the PeaceCulture Foundation, Federico MayorZaragoza; judge Baltasar Garzón; theeditor of Le Monde Diplomatique,Ignacio Ramonet; The UN HighCommissioner for Refugees, RuudLubbers; the former president of theSoviet Union, Mikhail Gorbachov andthe former Director General of theWHO and ex-president of Norway, GroHarlem Brundtland.


Aribau Multicines Aribau, 8-10. Tel. 932 159 570

Bosque MulticinesRbla. Prat, 20. Tel. 932 172 642

Cinema AlcázarRbla. Catalunya, 37. Tel. 934 876 606

Cinema AlexisRbla. Catalunya, 90. Tel. 932 150 506

Cinema ArenasCreu Coberta, 22Tel. 934 231 169

Cinema AribauAribau, 5Tel. 934 545 108

Cinema CasablancaPg. Gràcia, 115Tel. 932 184 345

Cinema ColiseumGran Via, 595Tel. 934 121 214

Cinema ComèdiaPg. Gràcia, 13Tel. 933 182 396

Cinema Imax Port VellPl. Ictíneo, 1Tel. 932 251 111

Cinema MaldàPi, 5Tel. 933 178 529

Cinema NizaPl. Sagrada Família, 12Tel. 934 578 641*Tancat temporalment

Cinema ParísAv. Portal de l’Àngel,11-13Tel. 934 120 336

Cinema RexGran Via, 463Tel. 934 231 060

Cinema UrgellComte d’Urgell, 29Tel. 933 250 407

Cinemes AMC Diagonal MarAv. Diagonal, 3Tel. 902 262 209

Cinemes BolicheAv. Diagonal, 508-510Tel. 932 181 788

Cinemes Lauren Girona Girona, 175Tel. 934 577 641

Cinemes Lauren GràciaBailèn, 205Tel. 934 573 211

Cinemes Lauren HortaPg. Maragall, 415-417Tel. 933 579 896

Cinemes Lauren Sant AndreuMonges, 2Tel. 933 115 651

Cinemes Lauren UniversitatPelai, 8Tel. 934 121 796

Cinemes MelièsVillarroel, 102Tel. 934 510 051

Cinemes NàpolsSant Antoni Maria Claret, 165Tel. 934 365 125

Cinemes PubliPg. Gràcia, 55-57Tel. 932 151 803

Cinemes Renoir-FloridablancaFloridablanca, 135Tel. 932 289 393

Cinemes Renoir - Les CortsEugeni D’Ors, 12Tel. 934 90 5510

Cinemes VerdiVerdi, 32Tel. 932 387 990

Cinemes Verdi ParkTorrijos, 49Tel. 932 387 990

Cinemes Warner -LusomundoLa Maquinista, Potosí, 2Tel. 932 746 600

DirectorideCinemes

Cinemes Yelmo CineplexIcària-Centre Vila, Salvador Espriu, 61Tel. 932 217 585

Cinesa AlexandraRbla. Catalunya, 90Tel. 902 333 231

Cinesa Diagonal Santa Fe de Nou Mèxic, 18 Tel. 902 333 231

Cinesa Heron CityAv. Rio de Janeiro, 42Tel. 902 333 231

Cinesa MaremàgnumMoll Espanya, 5-6Tel. 902 333 231

Cinesa WaldorfCalàbria, 38Tel. 902 333 231

Club ColiseumRbla. Catalunya, 23Tel. 934 120 114

Club DoréGran Via, 567Tel. 934 545 626

Filmoteca GeneralitatCatalunyaAv. Sarrià, 33Tel. 934 107 590

Glòries Multicines Av. Diagonal, 208Tel. 934 860 511

Gran Sarrià MulticinesRda. General Mitre, 38-44Tel. 902 424 243

Palacio del CinemaVia Laietana, 53Tel. 934 121 241

Palau Balañà MulticinesPg. Sant Antoni, 43Tel. 934 110 231

Més informació a les webs:

www.amccines.comwww.cinemes-verdi.com www.cinesa.es www.cinesrenoir.com www.cultura.gencat.net/filmo www.grupbalana.comwww.imaxintegral.com www.laurenfilms.comwww.yelmocineplex.es

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona · 2003. 10. 30. · Cinema de risc Cent...

Documents

Transcript of Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona · 2003. 10. 30. · Cinema de risc Cent...