Retrat de Maria Picasso López, 1896Picasso es sent fortament vinculat a la seva mare. De fet adopta el seu cognom com identificatiu d’artistaEn aquesta obra predomina el dibuix sobre la pintura . L’atmosfera plàcida, els reflexos lumínics del rostre de la dama, la textura de la roba blanca , fan d’aquest retrat una obra transcendental del període formació de Picasso.Capta a la mare de perfil, mig endormiscada, els ulls closos i i el cap lleugerament inclinat cap al davantAquesta obra segueix els corrents de la sensibilitat de l’època.

PICASSO: El Mas del Quiquet1898

Aquesta obra va ser realitzada en el període d’estada a Horta de Sant Joan . Entre 1898 i 1899. Estudia l’ambient rural en totes les seves facetes.

El contacte directe amb la naturalesa afavoreix l'aparició del naturalisme temàtic

MARGOT (L’ESPERA)París 1901Representa la presentació de Picasso a París. Les obres d’aquest moment són escenes de carrer, interiors de cabaret.Tenen la factura expresionista, en la línia de Toulouse-Lautrec, Munch. Mostren la recerca de l'exaltació del color i la pinzellada escindida i solta. Alguns han anomenat aquesta etapa com prefauvista, al igual que Matisse.

En aquest quadre és veu l’ús del color vermell que l’utilitza amb força per ressaltar diferents aspectes com el rostre, el vestit, el barret o el fons.

La nanaParis 1901“La lletjor és bella” Aquesta frase ja l’havia dit Goya referint-se a les pintures negres.

En aquest cas, a banda de reflectir un tema mundà i nocturn, Picasso recupera un tema clàssic de la pintura espanyola, de la mateixa manera que Goya o Velázquez, la deformació física esdevé un motiu de creació. Però no fa de la deformitat un espectacle, ja que la dona apareix amb una mirada inquisitiva, provocadora.Com les obres d’aquest període, l’oli te poc dibuix i destaca sobretot pel cromatisme. La pinzellada és lleugera i solta irecorda a les ballarines de Degàs o Toulouse-Lautrec

PICASSO: La dona de la cofia, París 1901

Aquesta obra representa l’inici de la seva època blava. El suïcidi del seu amic Carles Casagemas l’aboca a una tristor que l’impulsa a pintar en blau.Aquest retrat forma part d’un conjunt de pintures relacionades amb dones de la presó de St. Lazare a París. Són víctimes de la societat que en els seus retrats, descontextualitzades i desproveïdes dels atributs de la presó, prenen una serenitat única.Estilísticament, la silueta perfilada, connecta amb l’amanerament del Greco i amb la simplificació de Gauguin El barret blanc el portaven les dones sifilítiques .

Dona del floc de cabellsBarcelona 1903És possible que la influència d’Isidre Nonell, pintor català d’aquest període que millor reflecteix la pobresa, estigui present en aquest quadre.

Situa a la noia en un marc neutre, Immergeix a la noia en un decorat buit que tenyeix de blau i dibuixa una mirada serena i perduda reflecteix la indiferència de qui res no te i no te cap esperança.

DESEMPARATS, Barcelona 1903

El tema de la maternitat també es tractat per Picasso, En aquest moment, el seu estat d’ànim trist i ple de dolor per la desaparició del seu amic, queda plenament reflectit en la seva obra.

L’OFRENA, (guaix sobre paper)PARIS 1908Aquesta obra forma part d’una sèrie d’estudis per un projecte major, probablement “Les senyoretes d’Avignon”.En aquest guaix, Picasso dibuixa una dona nua contemplada per dos homes. És un tema freqüent en la seva obra. La dona s’allunya del model de representació tradicional ja que apareix ajaguda i dreta de manera simultània .Enfosqueix les figures del primer pla, els homes, per tal de ressaltar la dona, aconseguint l’efecte de llunyania.

ARLEQUÍBarcelona, 1917Les relacions de Picasso amb el món de l’espectacle són molt freqüents al llarg de la seva trajectòria artística i també sentimental.Té una estreta relació amb el món del ballet a través del Ballet Rus de Diaghilev, a qui farà decorats per a les seves representacions.En aquest moment combina la pintura figurativa amb la pintura cubista i en aquest cas es veu el seu interès per la volumetrització de les formes que desenvoluparà posteriorment.

CAVALL BANYEGAT(carbonet sobre tela)

Barcelona 1917Picasso va ser un gran aficionat als braus, a las “corridas” . Es un tema que resulta recurrent en la seva obra.El cavall esventrat, agonitzant, representa la soledat de l’animal davant la mort. Cau desplomat, amb gran dolor que el manifesta amb el coll molt estirat mirant el cel om demanant clemència per acabar amb l’agonia.

El dramatisme de l’0bra s’accentua amb la banya que surt del terra i que espera que es desplomi per rematar-lo.

És pot considerar un clar precedent del Guernica

JAUME SABARTES AMB GORGUERA I BARRET, 1939Jaume Sabartés esdevindrà el seu millor amic i el seu secretari.En aquesta ocasió somet el seu rostre a un seguit de dislocacionsQue trenquen l’eix del cap .A través de línies toves, fluides contorneja la cara i el fan identificable..Les ulleres en comptes de recolzar-se en el nas,ho fan en la galta el que remarca més el relleu de la línia nasal.Els colors són suaus menys en el del barret .