MA

IG 2

015.

Núm

ero

28

- P

reu

: 3€

ww

w.f

cbk

ids.

cat

Música, mestre!

Un equip imparable!Les millors fotos dels campions de lliga

Un enigma i molts golsLa Blua ja pensa en els gols de la fi nal de la Champions!

4

GRUP HERMESPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara.Consell Editorial: Xavier Albertí (president), Joan Villarroya (vicepre-sident), Joan Ballester, Maria Favà, Lluís Foix, Rosa Font, Jordi Maluquer, Jaume Oliveras, Vicent Sanchis, Llorenç Soldevila, Antoni Vila Casas i Pep Collelldemont (defensor del lector).

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat.

BARÇAKIDSDirectora: Susanna Oliveira.Disseny: Jordi Molins i Florent Morante.Fotografi a: FC Barcelona i Orquestra de Cambra de l’Empordà.Correcció: Mei Brescó.Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

Cap nen sense bigoti!Hi ha nens que ens aquests moments de crisi no poden menjar tots els aliments que els fan falta. A ”la Caixa” han engegat una camanya per recollir llet per a tots els nens.

8 Que soni la música!La música ens emociona, ens relaxa, ens fa ballar... Hi ha moltes menes de música i hem decidit començar fent un tast de la “música clàssica”. L’orquestra ja està preparada!

Sumari de Barçakids

MessiMartí Lagunilla Sànchez

MascheranoMahamadou

Kaba

NeymarEber Pérez10 anys

Dani Alves

Pol Arisa 9 anys

Dibuixa el teu jugadorDescobreix els guanyadors del concurs a la revista del mes de juny.

Foto

de

po

rtad

a:

Orq

uest

ra d

e C

amb

ra d

e l’E

mp

ord

à

2

24

22

PòsterEls davanters Suárez, Pedro i Rafi nha

16

10

29

30

31

12

Les nostres propostesLes millors aplicacions de fotografi a, una tria de llibres i un joc molt divertit!

26

ReceptaAra que fa caloreta, una amanida fresca i sana

Campions!Les millors fotos d’un equip imparable!

El Club dels EsbrinairesUn enigma amb molts de gols i molts de fums

La “c” de cracs!A l’Abecedari, la “c” de cracs, de campions, de copa...

CòmicL’Sportman i els secrets del “parkour”

Jocs monstruosos!!!Suma, multiplica, divideix i observa amb atenció...

Dibuixem en perspectiva!El Petit Leonardo ens ajudarà. Ep, que no és fàcil!

18

Tothom pot tenir singlot?

Sí, no hi ha límit d’edat, qualsevol persona pot tenir una estona de singlot, tot i que hi ha gent que en té sovint i altres que poden passar anys sense fer un trist “hip!”. I fi ns i tot abans de néixer, perquè quan estem dins la panxa de la mare de vegades també tenim singlot.

ConteLa història del Guacamole, un ocellot ben especial

L’entrevistaParlem amb l’escriptor Pep Coll

20

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara

Per què de vegades tenim singlot? ?El racó dels saberuts

El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat

Normalment només dura una es-tona, tot i que a algú li ha arribat a durar dies sencers... Entre les maneres d’estroncar-lo hi ha tenir un ensurt, beu-re un got d’aigua freda, empassar-se una cullerada de sucre, aguantar-nos la respiració... A cadascú li funciona un sistema diferent i a molta gent no n’hi funciona cap i el singlot s’atura quan vol.

Hi ha alguna manera d’aturar el singlot?

El poden provocar motius com ara menjar de pressa, una momentà-nia alteració respiratòria, si estem nerviosos, una mala digestió..., però no n’hi ha cap de concret. El sin-glot és una contrac-ció involuntària del diafragma, el múscul que hi ha entre els pulmons i la panxa, que envia aire a la boca de manera sobtada i llavors, quan la laringe es contrau, les cordes vocals sonen d’una manera carac-terística. Hip!

3

Qui té guanyavalors,

Text: Carles Sala

Que soni la música!La música..., ai, la música! La música que ens emociona, que ens relaxa, que ens excita, que ens fa ballar...

Hi ha tantes menes de música, tants estils, que se’n podria parlar durant dies, setmanes, anys... És per això que avui només farem quatre pinzellades sobre un dels gèneres musicals més coneguts, l’anomenada “música clàssica”.

Que es prepari l'orquestra!

L'orquestra de cambra L’orquestra de cambra és una orquestra de petites dimensions que, a diferència de l’orquestra simfònica, es considera que pot cabre en un saló. De tota manera, no et pensis que cabria al menjador de casa, eh? Es tracta d’orquestres que antigament tocaven als salons dels palaus. Solen tenir menys de

vint músics i els instruments que la formen poden variar. Algunes de les orquestres de cambra són exclusivament d’instruments de corda, com aquesta de la fotografi a: l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, integrada per dotze músics i el seu director, Carles Coll, que fan uns concerts molt especials!

4

Qui té guanyavalors,

Antonio Vivaldi (Venècia, 1678 - Viena, 1741)

Et sonen Les quatre estacions? (Prohibit pensar en pizzes!) Doncs és una de les obres més cèlebres del senyor Vivaldi, un dels principals compositors del barroc.De ben petit, l’Antonio ja va aprendre a

tocar el violí gràcies a les lliçons del seu pare. De més gran,

va ser ordenat sacerdot, tot i que per culpa d’una

malaltia respiratòria no va arribar a exer-cir mai de capellà. I, fi nalment, es va con-vertir en el professor

de violí d’un orfenat de noies de Venècia. A partir

d’aleshores, ja sempre més es va dedicar a la música.

Hi ha qui diu que és un compositor que va directe al gra, que crea melodies agrada-bles d’escoltar i fàcils de recordar.Això, però, val més que ho comprovis tu mateix...

Com et pots imaginar, la música clàssica inclou un gran nombre d’obres i compositors.Nosaltres te’n posarem només alguns exemples.De tota manera, et convidem a descobrir els altres

protagonistes d’aquest apassionant món. I, sobretot, a escoltar les seves obres mestres.

Els mestres

1 "El Messies"?a) Shubert

b) Händel

c) Josep i Maria

d) Els Beatles

2 "La flauta màgica"?a) Els barrufets

b) El Mag Lari

c) Haydn

d) Mozart

3 "L'himne de l'alegria"?a) Shumann

b) Beethoven

c) Els músics del

Cirque du Soleil

d) Els músics

de Bremen

El testQui va compondre...

6

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756 - Viena, 1791)

Pel que diuen, tot un personatge!Ben aviat va destacar com a nen prodigi, tant per les seves interpretacions amb violí, clave-cí i orgue, com per les seves composicions.Va tenir una infantesa poc corrent: en comptes

d’anar a escola, es va passar els primers anys de la seva

vida voltant per les corts d’Europa, acompanyat de la família i dels nobles, i sense tenir contacte amb altres infants de la seva edat.Hi ha qui el considera el

músic més genial de tots els temps i el pare d’obres

lluminoses, vitals i originals.Una de les obres de Mozart més

reconegudes en vida va ser La fl auta màgica. Altres composicions seves que molt proba-blement et sonen són Don Giovanni, Così fan tutte i el misteriós Rèquiem inacabat que va compondre just abans de morir, el 1791.

Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 - Viena, 1827)

Un altre dels grans i, per a molts, el precursor del Ro-manticisme. El seu pare, músic i alcohòlic, va marcar for-tament la seva infantesa: després de veure que tenia un fi ll virtuós, va decidir fer el que fos per convertir-lo en un nen prodigi. Això sí, sense pensar gaire en el benestar i

les preferències del petit Ludwig. De fet, fi ns i tot va arribar a fer passar el seu fi ll per

més petit per tal d’impressionar encara més els espectadors.Amb només 11 anys, ja el van con-tractar com a músic de la cort de Colònia.Tot i que al principi ho va intentar amagar, a partir dels 30 anys Beetho-

ven va començar a ensordir. Aquest fet el va portar a una època de desànim

i desesperació, que va superar, en bona part, gràcies al seu amor incondicional per la

música. Se’l considera un músic potent i apassionat, i algunes de les seves obres són la sonata Clar de lluna, els cinc concerts per a piano i les 9 simfonies, la tercera de les quals (Heroica) és considerada com l’inici de la revolució romàntica.

Què és...

1 Un quartet?

a) Una habitació petita

b) Un grup de tres músics,especialment quan es tractad’un violí, un violoncel i unaviola

c) Un grup de quatre músics,especialment quan es tractade dos violins, un violoncel iuna viola

d) El fi ll petit del veí del quart, que toca el violí

2 Una òpera bufa?

a) Una òpera que requereixuna gran bufera per serinterpretada

b) Una òpera de caire humorístici to lleuger

c) Una òpera interpretada pelsbufons de la cort

d) Una òpera en què elsintèrprets es claven bufetades

3 El Romanticisme?

a) Corrent artístic protagonitzatpels sentiments i la llibertatde l’individu

b) Corrent artístic protagonitzatper la raó i el bé comú

c) Corrent artístic predominant aRoma en l’època de Juli Cèsar

d) Corrent artístic protagonitzatper artistes enamorats

Sol

uci

ons

a l

a p

lan

a 3

0

7

Hi ha nens que, en aquests moments de crisi, no poden beure tota la llet que necessitarien. Per això el Banc dels Aliments i l’Obra Social ”la Caixa” van organitzar, fa unes setmanes, una campanya per recollir llet, molta llet, per aconseguir que a cap nen li falti la beguda que l’ajudarà a crèixer.

Cada nen ha de beure com a mínim un got ben gros de llet al dia –uns 200 mil·lilitres– perquè aporta una quantitat molt important de proteïnes, de calo-ries, nutrients i calci. Cap nen sense bigoti és el títol de la campanya per ajudar que cap nen es quedi sense el seu got de llet al dia, i encara s’hi pot col·laborar. Si en voleu saber més co-ses, podeu entrar al web: www.granrecollidadellet.cat

Ets dels que els queda el bigoti blanc quan beuen llet? La llet ens ajuda a créixer i a omplir el dipòsit de calci dels nostres ossos perquè siguin ben forts. Per això és important que tots els nens beguin la llet que necessiten. Volem tots els nens amb el bigoti blanc!

El reportatge

Tu portes bigoti?

8

El Banc dels Aliments recull menjar durant tot l’any per ajudar les fa-mílies més necessitades, però ara no disposava de prou llet. En els dies que va durar la campanya Cap nen sense bigoti, del 20 al 24 d’abril, molta gent va

portar llet als punts de re-collida –les ofi cines de ”la Caixa”–. Es van recollir 175.000 litres! I amb les aportacions de diners de molts altres catalans s’han pogut comprar 218.000 li-tres més. En total, 393.000 litres!

Bigotis blancs al Barça!

Els jugadors de bàsquet del FC Bar-celona també s’han

posat un bigoti blanc i s’han sumat a la

campanya Cap nen sense bigoti.

?

393.000 litres de llet!

9

Text: Jaume Copons. il·lustracions: Liliana Fortuny.

Jugu

em!

12

13

Juguem!

14

Juguem!

Sol

uci

ó a

la

pla

na

30

15

Davanters (I )

9 Suárez

12 Rafinha

7 Pedro

9. El secret de la perspectiva

Text: Marc Boada

El Petit Leonardo

Des de l’època dels grecs i els romans, molts artistes han intentat refl ectir la realitat amb la màxima precisió, però no ha estat gens fàcil. Mireu per exemple les pintures egípcies: tot i que representen persones o animals, són planes. Les cares es veuen sempre de perfi l i les esquenes sempre miren cap a l’espectador. Fins a l’edat mitjana, les coses van continuar d’una manera semblant, però cap a l’any 1300 Giotto va revolucionar l’art de la pintura. Va aconseguir refl ectir a les seves pintures la profunditat de la realitat. Si fi ns aleshores una pintura era una cosa plana, ara semblava en 3D!!! La gent d’aquella època va fl ipar!!!

El següent que va contribuir a l’extensió de la perspectiva va ser Piero della Francesca. Un quadre seu, titulat La ciutat ideal, és un bon exemple de perspectiva quasi moderna. La llàstima és que Piero va explicar aquesta tècnica d’una manera massa teòrica i matemàtica. Per sort, Leonardo da Vinci en va recollir el testimoni i va descobrir que no calia tanta teoria per pintar perspectives perfectes: només feia falta un vidre ben pla. Un bon amic seu, força més jove, Albrecht Dürer, va portar aquesta tècnica fi ns a la perfecció i des d’aleshores mai hem deixat de dibuixar així.

Tres mil anys de pintures planes

EL CONCEPTEQuè és la perspectiva?

La perspectiva és una tècnica que permet refl ectir en una pintura de dues dimensions un paisatge o un objecte que en té tres. L’objectiu és que mirant el quadre tinguem la mateixa sensació que quan mirem la realitat. Per tant, els objectes propers es representaran més grans que els llunyans i els edifi cis es faran progressivament petits. Però, com ja va dir Leonardo, això no és sufi cient. Cal difuminar els contorns dels objectes situats a més distància i també els colors s’han de tornar progressivament menys intensos.

LA CURIOSITATCon de llum

Per entendre com funciona la nostra visió “en perspectiva”, Leonardo va imaginar que del nostre ull surten uns rajos que van fi ns a l’objecte que observem. Com que surten d’un punt, aquests rajos imaginaris formen un con. Per exemple, si estem ben a prop d’una pantalla la veiem grossa i, per tant, el con imaginari que surt de l’ull és molt obert. En canvi, si la pantalla està a uns quants metres la veiem petita i el con de llum és molt agut. Leonardo deia que només cal interceptar aquest con imaginari amb un vidre i pintar-hi a sobre allò que vulguem.

A la dreta, una "pintura plana" egípcia i, al costat, el quadre de Piero della Francesca amb els edificis dibuixats en perspectiva.

18

EN EL PROPER CAPÍTOL... El misteri del telescopi.Qui va inventar el telescopi? La història ofi cial diu una cosa, però als manuscrits de Leonardo hi ha pistes que ens fan pensar que els seus invents van arribar molt lluny. Nosaltres també experimentarem amb lupes per descobrir com funcionen.

Aquesta vegada hem de construir un aparell una mica difícil, però paga la pena perquè el premi és bestial. El millor és que demanis l’ajuda d’alguna persona adulta, els pares, un profe de tecno o algú que sigui una mica manetes.

Construïm un perspectògrafACTIVITAT

1

4

2

3

Busca una placa de metacrilat transparent. En trobaràs en magatzems de bricolatge

Ara has d’aconseguir que quedi en posició vertical d’una manera sòlida i estable –una fusta pot fer de base i unes esquadres fixades amb cargols hi donaran la solidesa suficient.Amb cinta adhesiva, fixa un full de plàstic transparent a la placa. A sobre hi faràs el dibuix

Posa tots els elements en una taula, observa el que hi ha darrere i ajusta la separació.Et caldran retoladors permanents o ceres per fer el dibuix

Ara busca un llistó de fusta i posa-hi una placa de fusta per mantenir-lo dret. A dalt has de posar-hi un disc de cartolina amb un forat, per on miraràs

19

Text: Marc Parramon

Per esbrinar-ho hem anat al gra: hem parlat amb un escriptor, en Pep Coll. Ell ha estat professor d’institut i ha escrit novel·les per a joves i per a adults. En sap un munt, de tot això! Atents, perquè ens dóna algu-nes pistes sobre com crear una història. A més, ens explica per què és important llegir i com podem sorprendre el mestre amb una bona redacció...

Com vas descobrir que eres escriptor?Cada cas és diferent. En alguns casos ja des de petit t’agrada que t’expliquin contes, t’agrada redactar històries. Però no és el meu cas…

Ep, de petit no t’interessava llegir, però has aca-bat sent escriptor?! Sí. Hi ha molts escriptors que escriuen la seva primera novel·la quan tenen 50 anys… Mai no és tard per escriure! Un escriptor és una persona que s’inventa mons per explicar millor el món actual, els sentiments, les emocions..., i ho pots fer a qualsevol edat.

I com s’aprèn a escriure bé? Escrivint molt. És com esquiar o jugar a futbol: si no has practicat mai, és difícil sortir-se’n. Escriure bé és fer que una història enganxi a qualsevol lector. Per exemple, per començar, a la mestra, en una redac-

ció de l’escola. Un truc: la primera frase és molt important…

Què recomanes?Encara que el tema sigui molt avorrit, comenceu amb una frase sorprenent. Escolliu un bon fi nal i refeu les frases els cops que faci falta perquè quedin bé.

I si en comptes d’una redacció volem escriure una novel·la?Per escriure una novel·la has de començar inven-tant una història o un personatge i anar rumiant.

Com funciona això d'escriure una novel·la?

P e p C o l l / E s c r i p t o r

Entrevista

Sovint parlem de llibres, elaborem rànquings, us fem recomanacions…, però us heu preguntat mai com s’ho fan els escriptors, per escriure una novel·la?

Pep Coll, fotografiat a la cafeteria Pudding de Barcelona (carrer de Pau Claris, 90). Un local molt especial on us semblarà que esteu dins un conte. Hi trobareu molts jocs i una gran biblioteca.Foto: Víctor Salgado / FCB

20

Informar-te sobre el tema i, sovint, visitar els llocs on passaran les accions. Jo, per exemple, em faig un es-quema de cada capítol i resumeixo el que passarà. I després començo a escriure…

I trigues molt a tenir-la acabada?L’última novel·la que he escrit (Dos taüts negres i dos de blancs) vaig trigar a escriure-la uns dos o tres anys.

I quantes hores escrius al dia?Entre sis i set hores. I en aquest temps escric un parell de folis, o un, o mig, depèn…

Us recomanem d'aquest autor...

"Què farem, què direm?"Autor: Pep Coll Editorial: Cruïlla

"El setè enemic del bosc"Autor: Pep Coll Editorial: Estrella Polar

En aquest llibre descobrireu uns és-sers fantàstics, molt menuts i treba-lladors, que es diuen minairons. La Bet, la protagonista, els descobreix dins d’un canut al Museu Etnològic i decideix endur-se’ls a casa...

A partir de 12 anys

En Robert ha quedat amb el seu pare, guarda forestal, per passar amb ell el cap de setmana i acom-panyar-lo en les diferents feines que ha de fer pel bosc. Tot canvia quan, de sobte, el seu pare desapareix.

A partir de 10 anys

Pep, per què creus que és important llegir?Llegir no només t’aporta informació, sinó que a més et fa diferent. Si llegeixes molt hauràs cone-gut i viscut molts sentiments d’altres persones, i això t’enriqueix.

Però a vegades llegir pot ser feixuc…Hi ha una solució: proveu de començar el primer capítol de diversos llibres. Segur que algun us atraparà. Si un llibre no t’agrada, deixa’l. Ja en trobaràs algun que t’agradi!

Doncs tots a buscar el nostre llibre!

21

El conte Text: Mercè Anguera. Il·lustració: Gemma Zaragüeta

El lloro de la meva àvia es diu Guacamole,però no és verd.

Es diu Guacamole perquè és un ocell tropical, diu la mare. No sé què hi té a veure. El Guacamole és un ocellot trist i ensopit. De tant en tant, estarrufa les plomes i crida “Lupita, Lupita!” amb una veu enrogallada que no m’agrada gens. Em fan angúnia les urpes caragolades que té, i el bec tan fort que sembla un ganxo de ferro. Jo crec que per menjar llavors tampoc fa falta tenir un bec tan potent.

Aquests dies el Guacamole és a casa perquè la iaia és a l’hospital. Està malalta, però no és greu; això m’han dit els pares, però no sé si és veritat, perquè tot el dia fan cara d’amoïnats i no em deixen anar-la a veure. Quan ells marxen a l’hospital m’he de quedar a casa amb la Sílvia, que és la meva cangur, i el Guacamole. És molt avorrit perquè la Sílvia tota l’estona està enviant watsapps i fent-se fotos a ella mateixa amb el mòbil, i a mi no em fa cas. Però té una part bona: puc fer el

que vulgui –sense que es noti.

Fer el que un vulgui sense que es noti no és tan divertit com sembla. No sé per quina raó, saltar sobre el sofà o remenar la tablet del pare no té tanta gràcia si no hi ha ningú per renyar-te, i si passo de fer els deures, demà tindré problemes a l’escola, o sigui que els he de fer igualment. Engego la tele però la Sílvia de seguida m’agafa el comandament i posa una sèrie de metges enamorats.

Q

uin fàstic!

Guacamole

22

El Guacamole em mira amb els seus ulls rodons i grocs. Em sembla que està trist. Potser troba a faltar la iaia, com jo. O potser encara més. Estic molt avorrit. Molt, molt, molt... El Guacamole fa un xiulet petit, que quasi no se sent, i jo el repeteixo perquè això és el que es fa sempre amb els lloros, repetir-ho tot. És com un joc: ell xiula, jo li torno. Si ell accelera, jo accelero. El Guacamole sembla que s’anima i xiula cada cop més seguit i amb més ritme, i jo el segueixo com un eco. Ho repetim tot una vegada i una altra i una altra, i passa

fet tard!

Com que he estat xiulant tota la tarda, ara no puc parar de cop. Xiulo sopant, xiulo mentre em poso el pijama, xiulo rentant-me les dents i xiulo dins el llit. No puc parar, i al

Noi, que pesadet que estàs amb la “Garota de Ipanema”! Sembles un lloro tu, també!

Llavors m’adono que el Guacamole m’ha ensenyat a xiular la cançó que a la iaia li agrada més del món.

queixa, vaig a veure el Guacamole, que em mira tot seriós i, després, em pica l’ullet.

Tenim un secret: Quan la iaia torni a casa, li xiularem els dos junts la seva cançó.

23

La recepta Il·lustració: Cristina Bueno Nutricionista: Lídia Mateos

24

25

Les nostres propostes

Converteix les teves fotografies en art!

"La fàbrica de petons"Autor: Joan de Déu Prats Il·lustracions: Susana RosiqueEditorial: Edebé

En Nac no es troba bé. Se sent com si tingués un cranc passejant per la panxa, el cap ple de grills, una sargantana dins els budells i orenetes a les orelles..., i és que està enamorat! Enamorat de la Lilit, que, com ell, treballa a la fàbrica de petons.

A partir de 10 anys

Al Camp Nou han aparegut uns personatges molt singulars: els fanculers!

Són una colla d’amics tan petits que ningú no els veu i que viuen al camp del Bar-ça. Els fanculers són els protagonis-tes d’una nova col·lecció de llibres plena d’aventures.

A La fàbrica de nata, el primer llibre, un talp cau al mig del Camp Nou just enmig d’un entrenament. Per

sort, la Fanzina, una follet culer, salva el talp i el convida a quedar-se amb els fanculers. I quina sort que el talp no s’hagi trobat amb la Ratata, una rata dolenta que sempre busca problemes.

I si no podeu parar de llegir, a La princesa menjanata els fanculers reben una notícia important: una princesa visitarà el Camp Nou.

A partir de 6 anys

Racó de lectura

FanculersAutors: Carles Sala i Eloi Sala Il·lustracions: José Ángel LabariEditorial: La Galera

Petits Clicks www. petitsclicks.com

Segur que més d’un de vosaltres s’ha afi cionat a la fotografi a amb telèfon mòbil i a les infi nites possibilitats de retocar-les amb fi ltres, efectes especials, afegint textos… Avui us recomanem 3 aplicacions per convertir cada foto en una obra d’art, tot a través del mòbil o la tauleta.

Afegeix textos a cada imatge!Path OnHi ha moltes aplicacions que et permeten afegir text a les teves fotos, però cap té els resultats d’aquesta. Sobretot perquè pel mateix preu tenim fi ns a 300 tipografi es diferents i perquè ens permet afegir el text amb la forma que vulguem perquè encaixi a la perfecció en la nostra fotografi a i en els resultats que volem aconseguir.

Disponible per a iPhone i iPad

https://www.facebook.com/app.Pathon

L'"app" digital més analògica HipstamaticPotser mai haureu experimentat com era fer fotografi es amb una càmera analògica, amb lents, carrets i sense una pantalla per veure com queda el resultat fi nal. Com tot allò que és retro també és cool, us animem a provar aquesta experiència gràcies a aquesta app que convertirà el vostre telèfon en una càmera com la que tenien els vostres pares o fi ns i tot els avis!

Disponible per a iPhone i iPad

http://hipstamatic.com/classic

Les nostres propostes

26

"Hachiko. El gos que esperava"(Premi Folch i Torres 2014)

Autor: Lluís Prats Il·lustracions: Zuzanna CelejEditorial: La Galera

El professor Ueno recull un cadell per a la seva fi lla. Aviat, la relació entre el professor i Hachiko, el gos, esdevé especial. Cada matí l’acompanya a l’estació i cada tarda espera el seu retorn a dos quarts de sis. Cada dia. Cada mes. I res no pot trencar aquesta relació... Una història d’amistat basada en uns fets reals que van passar fa uns quants anys al Japó.

A partir de 8 anys

Crea vídeos per recordar els moments més especials Animoto Video MakerSi sou més de vídeo que de fotos, aquesta eina ens permet crear vídeos d’alta qualitat a partir de les fotografi es del nostre telèfon mòbil. Podem escollir

les imatges, la música, etcètera, i crear petits clips amb un acabat professional. Molt recomanable per sorprendre a tothom amb el resultat!

Disponible per a iPhone, iPad i Android

https://animoto.com

Speed Cups

Informació addicionalEdat: A partir de 6 anys. Jugadors: De 2 a 4 jugadorsTemps de joc: 15 minuts

És un joc molt divertit en què les teves mans hauran d’anar tan ràpid com les teves neurones.

El comentari✏ Un truc: Els dibuixos de les cartes despisten, fi xeu-vos tan sols en els colors de les coses.

El joc de taula

El contingut - 20 gots de 5 colors diferents, una pila de cartes, un timbre (sense timbre no seria el mateix!).

L'objectiu - Posar els gots en l’ordre que apareixen a les cartes abans que ningú. El primer que ho faci es queda la carta en joc i qui al fi nal de la partida tingui més cartes serà el guanyador.

Com s'hi juga? Poseu la pila de cartes cap per avall, cada jugador prepara els seus gots (un de cada color) davant seu i el timbre es col·loca allà on tothom hi pugui arribar.

El primer jugador gira UNA carta, on sempre hi ha 5 imatges amb els mateixos colors que els gots, això sí, ordenades de maneres diferents.

Tots els jugadors han de col·locar els gots seguint l’ordre de colors de la carta! Qui acabi primer toca el timbre i es queda la carta en joc.

Poden passar dues coses... Opció 1: Les imatges representen objectes col·locats en vertical, un a sobre de l’altre.

En aquest cas CAL APILAR els gots de colors, un sobre l’altre, en el mateix ordre que surten a la carta.

Opció 2: Les imatges representen objectes col·locats horitzontalment, un al costat de l’altre.

En aquest cas CAL posar els GOTS EN LÍNIA, un al costat de l’altre, en el mateix ordre que surten a la carta.

I si algú s'equivoca? Si un jugador ha tocat el timbre i no tenia els gots en l’ordre correcte, perd una carta.

www.lu2.cat

5%% d descompte amb el codi: BarçaKids

27

El Club dels EsbrinairesUN CAS DE LA BLUA SCARLET

Solu

ció

a l

a p

lan

a 3

0

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara

Avui és el Dia Sense Tabac, promogut per l’Organització Mundial de la Salut. Els meus pares no fumen, però conec gent que encara ho fa. No s’adonen de com n’és de dolent? Això sí que és un veritable enigma: com és que sent tan evidents els perjudicis del tabac per a la salut encara hi ha tanta gent que fuma? Us vull parlar, però, d’una altra mena de fums: els que solen tenir els que fan grans fi tes. Quan algú camina traient pit i estirat, pensant-se que és superior a la resta de persones, es diu “Carai, quins fums que té”, oi? I els jugadors del primer equip de futbol del Barça aquests dies en poden tenir, de fums, perquè han aconseguit títols que costen molt de guanyar! I encara els queda la final de la Champions, dissabte vinent, que esperem

que també guanyin. Esperem que facin molts gols. Felicitats!N’hi ha molts exemples més. Quan va començar a jugar-se a futbol a Anglaterra, a partir del 1863 (uf, si en fa de temps!), no hi havia àrbitres ni s’assenyalaven faltes perquè es consideraven uns cavallers, i un cavaller mai faria una falta de manera voluntària. Com ha canviat, això! Per aquest motiu, molts dels grans rècords de golejades són antics, de quan les normes eren diferents.Per exemple, la màxima golejada en un partit de primera divisió és del 1885. En el campionat escocès, el Bon Acord no va fer cap gol, però el seu contrincant, l’Albroath, li va fer... 5, 12, 25, 36, 52? Quants gols diríeu?La màxima golejada en un partit de seleccions nacionals és molt més recent. El 2001, la selecció d’Austràlia va fer a la de Tongoa... 10, 15 o 22 gols?Segur que aquests golejadors, uns quants dies, van anar carregats de fums! Doncs avui que es quedin a casa, que és el dia sense fum.

Golejades... sense fum

29

JUGUEM!

EL TEST

CONCURS

30

EL CLUB DELS ESBRINAIRESL’equip escocès Albroath li va fer 36 gols en un sol partit al Bon Acord. I la selecció australiana va marcar 22 gols a la de Tongoa. Uns partits ben distrets, això segur. Els seguidors devien acabar afònics de tant cridar “Goool!!!”

On pinten aquests nois?

c) Túnel de vestidors

Qui va compondre...“El Messies”? b) Händel

“La fl auta màgica”? d) Mozart

“L’himne de l’alegria”? b) Beethoven

Què és...Un quartet? c) un grup de quatre músics, especial-ment quan es tracta de dos violins, un violoncel i una viola.

Una òpera bufa?b) òpera de caire humorístic i to lleuger.

El Romanticisme?a) corrent artístic protagonitzat pels sentiments i la llibertat de l’individu.

Les operacions6 x 5 = 3030 + 6 = 3636 / 2 = 1818 – 10 = 8

SOLUCIONS

EndevinaA quins campionats pertanyen aquests logotips...

Cam

pions

c

opa

Diem “crac” per referir-nos a un jugador

boníssim, però també ho fem servir per imitar

el soroll d’un cop sec. Si se’ns tomba una copa

de cristall, sentirem “cataclinc!”. I si la copa és

metàl·lica, farà “clonc!”. Buf, quin soroll! Vigileu

que no us en caigui cap!

El Barça és campió de lliga! I amb aquesta ja en té 23 al cabàs! Quina bona temporada! A més, arribar a les fi nals de la copa del Rei i de la Champions és tot un premi! Felicitats, cracs!

Refresquem la memòria!!!Fixa’t com canvien les lletres per fer el mateix so segons

la vocal que ve després: ça, ce, ci, ço, çu i ca, que, qui, co,

cu... Per això escrivim: coca / coques, caça / caces...

Text: Mei Brescó

Les solucions J - Endevina: (A) Equip juvenil d’handbol i (B) equip júnior de bàsquet.Completa les paraules: jeure, jo, teleobjectius, portaobjectes, projectors, objectiu

L'abecedari del Barça c

Completeu les frases Trieu la paraula adequada en aquestes frases

◗ accedir o excedir?: Van _________ a quarts de fi nal.

◗ accepció o excepció?: Aquest jugador és l’_______ que confi rma la regla

A DC

B

31

Còmic

www.fcbkids.cat

Proper número

28 de juny

Me'n vaig

cap a Berlín amb

el cotxe més

culer!