Santa Eulàlia, vint anys

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

IES SANTA EULÀLIA Terrassa

VINTÈ ANIVERSARI

Codi: Inf-01 Pàg 1 de 13

HISTÒRIA D’UNA IL·LUSIÓ

L’IES Santa Eulàlia és un institut públic de Terrassa, situat a l’Avinguda de Santa Eulàlia, la via que separa els barris de Can Palet i de Can Jofresa. És un centre que està en funcionament des del curs 1988-1989, ara fa vint anys. Ja fa vint anys!

Com passa sovint en aquests casos, els començaments van ser plens de dificultats. En un principi, l’institut era una extensió del Politècnic de Terrassa i es van començar a fer classes en uns barracons amb unes condicions difícils: els carrers no estaven asfaltats; quan plovia, l’accés era un gran bassal i hi havia goteres; el lloc no tenia ni les comoditats ni la preparació que té ara; faltava material, les aules eren poc acollidores i no hi havia calefacció a l’hivern. Però érem poca gent i molt ben avinguda. Formàvem una petita família.

Poc després, es va construir l’edifici on ara estem. Allò ja era una altra cosa: les aules eren grans i espaioses, els tallers tenien la maquinària i els estris necessaris, el barri creixia i els carrers s’anaven perfilant amb la forma actual. La nostra família (el professorat i l’alumnat) també creixia, però seguia estant, com sempre, ben avinguda.



VINTÈ ANIVERSARI


Fins al curs 1995-1996 era un Institut de Formació Professional, amb estudiants que cursaven la Formació professional de diverses branques: electricitat, mecànica, delineació i administració i comerç. Durant aquests vuit primers anys, es van anar educant molts nois i noies que, després de passar-se cinc anys amb esforç, estudi, treball, dedicació, exàmens i nervis, acabaven amb una formació suficient i de primera línia per accedir al món del treball, per formar part de grans empreses i multinacionals o per crear el seu propi negoci i tirar endavant.

Els sacrificis per la formació sempre són útils i, encara que sembli un esforç que no porta enlloc, sempre té la seva recompensa. Molts professionals, ara ja casats i amb família, han pogut gaudir d’una vida més plena gràcies a l’esforç d’aquells anys.

A partir del curs 1996-1997, va canviar el model educatiu i es van començar a impartir l’ESO i el Batxillerat. Les especialitats de l’antiga formació professional van passar a ser cicles formatius i l’institut va impartir els cicles de grau mitjà i superior d’electricitat, mecanització i administratiu.

L’entrada de l’alumnat d’estudis obligatoris, d’ESO, va ser un canvi significatiu en la manera de fer de l’institut. Amb la formació professional, només estudiaven aquells que volien una formació per



VINTÈ ANIVERSARI


accedir al món del treball, però els estudis obligatoris suposaven la incorporació d’alumnes de tot tipus: els que volien estudiar, els que no volien estudiar, els que tenien clar que volien acabar treballant, els que tenien clar que volien anar a la universitat, els que no sabien què volien fer...

L’entrada de l’alumnat d’ESO, però, va suposar un nou al·licient per al professorat que formem part d’aquest projecte educatiu. Per això estem orgullosos de ser un institut que es preocupa per tots i cadascun dels alumnes que en formen part: ens preocupem per la seva preparació acadèmica, ens interessem per les seves preocupacions i neguits, ens esforcem perquè tothom pugui tenir allò que necessita o allò que vol.

El curs 2000-2001 es va produir un nou fet rellevant: la fusió entre l’IES Santa Eulàlia i l’IES Vallparadís. Aquell moment va significar un nou repte per al nostre centre, que es va omplir de nous alumnes i de noves il·lusions per afrontar una situació que omplia, o millor dit vessava, d’estudiants amb inquietuds.

El centre, des d’aleshores, ha anat creixent i fruit d’aquest creixement és la incorporació, des del curs 2006-2007, de la família de Comunicació, imatge i so. Un nou repte que avui ens omple de satisfacció perquè, en aquest mateix moment, s’està inaugurant el Campus Vallparadís, amb unes noves instal·lacions, modernes i acollidores, per a l’alumnat d’aquesta especialitat que també té



VINTÈ ANIVERSARI


il·lusions, somnis i esperit obert per tenir una preparació suficient per afrontar els reptes de futur.



VINTÈ ANIVERSARI


I, finalment, arribem a aquest curs, el 2008-2009, en què l’IES Santa Eulàlia commemora, tal com hem dit, el seu vintè aniversari d’existència. Han estat, doncs, vint anys formant persones, vint anys formant ciutadans, vint anys formant professionals. Durant tot aquest temps, el centre ha estat sempre al servei dels joves dels nostres barris i de les seves famílies, aportant coneixements, cultura, esperit d’esforç i de treball i ajudant els nois i noies a forjar-los el futur que han desitjat i a posar-los a l’abast les eines per aconseguir-ho.

Enguany, mirem enrere i estem especialment satisfets de la tasca feta fins ara, però també mirem endavant i ens veiem amb la mateixa il·lusió per seguir amb la tasca que ens han encomanat: l’educació, la formació.

La nostra societat va canviant i ens va presentant nous reptes. És una societat que camina cap endavant i que ens demana que assumim la responsabilitat de fer que la vida sigui més justa, més solidària, més ecològica amb l’entorn, més preocupada pels qui tenim a prop, més adaptada als nous mitjans tecnològics de comunicació, més integrada per totes les persones que la formen, vinguin d’on vinguin, tinguin la cultura que tinguin o parlin la llengua que parlin. En aquest marc, nosaltres treballem amb les ganes intactes per seguir la nostra tasca docent i per encomanar aquest desig a tothom que ens envolta.



VINTÈ ANIVERSARI


Perquè si hi ha una cosa que no ens ha faltat mai és l’entusiasme i l’esforç per millorar, per fer millor la nostra tasca. Per això participem en una gran quantitat de projectes, com ara el Pla d’entorn de Terrassa, el Pla de millora de la secundària o la xarxa de centres públics de l’ICE de l’autònoma. Però sobretot el gran projecte és l’obtenció de l’ISO que ens acreditarà com un centre de qualitat en l’ensenyament. Estem en l’última fase per aconseguir la titulació i només falta que ens donin el certificat. Serà un pas més que assegurarà, també des de fora del centre, el nostre interès per donar qualitat al procés educatiu.

Per acabar, només falta demanar un desig. Cada vegada que algú fa anys, quan bufa les espelmes del seu pastís d’aniversari, ha de pensar-se un desig. També cada 31 de desembre, quan acaba un any i ha de començar una nova etapa, amb el raïm de les dotze campanades tothom pensa en un desig per a l’any que comença. Nosaltres també volem ara demanar que es compleixi un desig: esperem que la il·lusió i l’esforç que fem tots els professionals de l’institut es traslladi, en primer lloc, a tots els estudiants del centre, que no tinguin por d’esforçar-se i de millorar una mica cada dia perquè després es vegin recompensats amb un futur millor. Així ho esperem.



VINTÈ ANIVERSARI


EL TRENCACLOSQUES DE L’EDUCACIÓ

L’educació és cosa de tothom i és un procés llarg i costós on intervenen moltes persones, molts escenaris i molts moments. Per això, perquè hi ha moltes parts implicades en l’educació d’un nen, d’un noi, d’un jove, hem volgut compartir aquest acte amb tots els altres membres de la societat que també ajuden a l’educació, la formació i el desenvolupament dels nostres estudiants.

Els primers que s’ocupen de l’educació dels seus fills són les famílies. Antigament, les famílies estaven formades per avis, pares, fills i néts, eren molt grans i convivien totes sota d’un mateix sostre. Ara, trobem molts tipus de família diferents, però tots tenen un tret en comú: han de fer-se responsables del creixement i l’educació dels més petits, els fills. Així que els pares i les mares són les primeres responsables de donar unes pautes de conducta i un model de vida adequat als nois i joves.

Les famílies, a les ciutats com la nostra, han de conviure necessàriament amb altres famílies del voltant, en una petita societat que al seu entorn genera alegries, preocupacions, festa i reivindicacions. Són els nostres barris, plens de cases, de botigues, de serveis sanitaris, educatius i socials, d’asfalt, de cotxes, de parcs on descansar i de veïns que van a buscar el pa, que busquen feina,



VINTÈ ANIVERSARI


que tornen de treballar tard, que discuteixen, planifiquen i celebrar els grans esdeveniments.

El següent pas en l’educació dels infants és l’escola. És el lloc on reben la primera formació acadèmica, on comencen a descobrir la grandària del món, la diversitat que omple la terra, la màgia de la llengua amb què parlen i escriuen, la complexitat numèrica de totes les coses creades, la meravella de la natura i la responsabilitat de viure en societat. L’escola és el lloc on apareixen els primers coneixements acadèmics, els primers dubtes, els primers amics.

La nostra vida és més plena si tenim salut. L’educació en la salut és un dels aprenentatges més importants en la vida dels nois i noies. Tan important com tenir coneixements acadèmics és conèixer el propi cos. Això es pot aconseguir quan es té una cura especial per l’alimentació, a través de menjars equilibrats i mediterranis (que és la millor dieta del món), quan hi ha un interès per la higiene personal (rentar-se les dents, dutxar-se, vigilar els polls, tallar-se les ungles...) i quan es porta una vida sana i saludable.

L’esport és una bona manera de portar una vida sana. L’esport ens ajuda a mantenir el nostre cos en forma, a desenvolupar-nos físicament amb harmonia i, sobretot, en el cas dels esports en



VINTÈ ANIVERSARI


equip, ens ajuda a ser solidaris amb els altres, a respectar les normes de joc, a col·laborar per arribar tots junts a la victòria. Un equip és com una petita societat on l’aportació de tots fa que el conjunt arribi a l’èxit. Fer esport comporta uns hàbits de salut que ens ajudaran per a la resta de la nostra vida a plantejar-nos nous reptes per superar, noves marques per batre, contra el cronòmetre, contra els adversaris, contra nosaltres mateixos.

Els joves, a partir d’una certa edat, busquen altres joves de la seva edat per organitzar-se segons unes inquietuds comunes. Es veuen capaços de canviar les coses que no els agraden, es veuen útils per transformar els motlles que empresonen els seus neguits, es veuen forts per tirar endavant projectes per a tenir uns moments de lleure més satisfactoris i més pròxims als seus interessos. Per això, les associacions juvenils són tan importants en el desenvolupament dels desitjos dels adolescents.

No podíem oblidar, en aquest repàs de totes les parts implicades en l’educació, la universitat. Hi ha molts joves que, un cop acabada l’etapa de formació més general als instituts d’educació secundària, tenen necessitat d’una formació més específica i més aprofundida en l’especialitat que sempre han somiat. Alguns, des de petits,



VINTÈ ANIVERSARI


volen ser metges o farmacèutics, arquitectes o aparelladors, professors o mestres, advocats o jutges, biòlegs, matemàtics, arqueòlegs, periodistes... Qui no ha somiat i s’ha vist a si mateix en una d’aquestes professions!

Els mitjans de comunicació també són molt importants en la nostra vida en societat i, per tant, també ajuden a la formació personal i humana dels joves. Amb tot i les crítiques que solen rebre, són un dels pilars de la cohesió social i de la vida diària. La premsa és el mitjà que ens manté amb els peus en l’actualitat, amb tot allò que passa al món. La ràdio és el mitjà que sempre està en marxa i que ens informa, ens entreté i ens acompanya. I la televisió, tan present en la societat moderna, pot aniquilar-nos la voluntat i deixar-nos fora del món, o pot ajudar a obrir-nos finestres cap al coneixement, la diversió i la informació.

Ja dins de l’institut, el professor és el motor de la il·lusió col·lectiva, el que dedica esforços, interès, compromís i de vegades salut per aconseguir que tothom se’n surti, que la feina de cadascun dels alumnes sigui valorada, corregida, potenciada i lloada perquè fructifiqui en el futur. La seva capacitat d’adaptació a la nova realitat social, a les noves tecnologies de l’educació, als nous



VINTÈ ANIVERSARI


models acadèmics que es proposen i a les noves inquietuds de l’alumnat fan que la nostra professió pugui superar les dades negatives, les crítiques i les incomprensions generades amb més o menys regularitat.

Finalment, toca el torn a l’alumnat. Els primers a entrar en contacte amb el nostre món són els nois i noies que arriben de les diverses escoles del barri i comencen a participar d’un món sofisticat, ple de professors i professores, aules, laboratoris i ordinadors. Els més petits del centre, al primer cicle d’ESO, tenen encara molts cursos per endavant, però són l’alegria i la il·lusió de l’institut.

L’alumnat de segon cicle, ja més gran, ja més madur, comença a perfilar el seu futur i a traçar-se un camí per al demà. La seva preocupació per entomar la responsabilitat de començar a dirigir la seva vida els assegura que tindran èxit en tot allò que es proposin i que la seva formació els servirà per assolir les fites que es tinguin marcades. Sempre se’ls demana un últim esforç, una dedicació extra perquè entenguin que la recompensa els és molt propera i molt satisfactòria.



VINTÈ ANIVERSARI


L’alumnat d’estudis postobligatoris ja està immers en aquest camí i lluiten per forjar-se un futur que és més present que mai. Es troben a les portes del món, tenen totes les opcions i totes les possibilitats al davant, esteses i esperant-los. La garantia de la feina ben feta els assegura que, amb esforç i coratge, tindran assegurada una formació i una educació que els permetrà trencar barreres i materialitzar els seus somnis en realitats.

Nosaltres som un gra de sorra més en la gran muntanya de l’educació. En aquest gran trencaclosques queda resumida la complexitat en el procés de formació integral d’un noi o noia. Però tot es pot reduir a una paraula: voluntat. Això ens ha de moure: la voluntat d’aprendre i formar-se; la voluntat d’ensenyar més eficaçment; la voluntat de viure en el món, d’entendre’l i d’intentar millorar-lo; la voluntat de fer-se un futur amb dignitat, preparació i altes expectatives d’èxit. I la voluntat de ser feliços en allò que fem.



VINTÈ ANIVERSARI


ACTES DEL DIA 13 DE FEBRER

9.15 a 11.15Participació en tallers interculturals (balls llatins, danses índies de Bollywood, passos de Capoeira brasilera, decoració amb henna del Magrib, dansa del ventre del nord d’Àfrica, dibuix manga japonès), sobre sostenibilitat (treball amb objectes reciclats) i altres (màgia, habilitats de circ, percussió), a les aules.

12 a 13.35

Celebració del vintè aniversari. Construcció d’un trencaclosques gegant amb el lema “L’educació és cosa de tothom” que anirem formant amb la participació de tots els col·lectius que col·laboren en l’educació i la formació de l’alumnat.

Santa Eulàlia, vint anys

Documents

Transcript of Santa Eulàlia, vint anys