EL PERODEENTREGUERRES

D

(1919-1939)

UBICACI EN EL TEMPS El perode dentreguerres s el comprs entre el final de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la Segona Guerra Mundial (1919-1939). Van ser dues dcades marcades pel canvi radical de la relaci entre les forces internacionals, la consolidaci de rgims autoritaris, els avenos tcnics i pel marcat contrast entre un enorme desenvolupament del capitalisme i la seva major crisi.

CAUSESLa guerra mundial havia suposat una ruptura amb els canvis iniciats en la Segona Revoluci Industrial i els seus efectes es van fer notar: Desarticulaci dels intercanvis comercials internacionals. Participaci creixent dels estats en economia i la desaparici del liberalisme econmic tpic del segle XIX. Adaptaci de la producci industrial a les necessitats blliques. Recurs a les reserves monetries per part dels estats ocasionant amb aix una forta inflaci.

LA CRISI DE POSTGUERRA (1920-1924)Acabada la guerra els antics contendents van emprendre la reconstrucci de les seves respectives economies. 1919 va ser un any de relatiu creixement. Les seqeles de la guerra van conduir a una recessi que es va iniciar el 1920 i no es va superar fins a 1924. Van alimentar la crisi dos problemes fonamentals: Deutes contrets durant la contesa. Reparacions de guerra que Alemanya estava obligada a pagar als vencedors (Versalles).

LA CRISI DE POSTGUERRA (1920-1924) Conseqncies als pasosEstats Units aplica a fi de controlar la inflaci, una poltica restrictiva de prstecs. Gran Bretanya, creditora dels aliats era al seu torn deutora dels Estats Units. Frana per la seva banda xifrava les seves esperances de solucionar els seus deutes amb els Estats Units. Alemanya, la pitjor parada, havia de desemborsar la quantitat de 6.000 milions de lliures. L'exrcit francs va ocupar la zona industrial del Ruhr.

LA CRISI DE POSTGUERRA (1920-1924)

Sorgeix el Pla Dawes seguit del Pla Young. A partir de 1924 i fins 1929, l'economia va mantenir el rumb cap a la superaci de la crisi de postguerra. Aix dona lloc al fenomen anomenat felios anys vint.

FELIOS ANYS VINTLa reactivaci iniciada als Estats Units desprs de la crisi va ser va obrir les portes a una etapa expansiva de l'economia mundial. Es van posar en marxa les transformacions heretades de la Segona Revoluci Industrial: Desenvolupament de nous sectors de la producci (qumic, siderrgic, alimentari, automoci). Ocupaci de noves fonts d'energia: electricitat i petroli. Introducci de noves formes d'organitzaci del treball: taylorisme, estandarditzaci, fordisme. Concentraci de capitals al voltant de grans corporacions (trust, cartell, holding), especialment als EUA i Alemanya.

FELIOS ANYS VINTEstats Units s envejada pels pasos europeus a causa del seu model de vida ("American way of life" )que es basa en els aspectes segents: Consum individual de bns (autombils, telfons, electrodomstics). Espectacles de masses (cinema, esports, cabarets, teatre). L'inters per l'alta costura. Les noves corrents musicals (jazz, charleston, blues).

FELIOS ANYS VINT Immigraci Una forta immigraci va comenar a afluir des detots els racons del mn (Alemanya, Polnia, Itlia, Xina...). La percepci d"una altra Amrica", es va convertir en un greu problema social, poltic i moral. L'Administraci conservadora republicana va optar per una poltica de control de lemigraci. Van prohibir lentrada d'asitics i desclaus europeus. Es va identificar als immigrants amb la ingesta d'alcohol. El govern va prohibir el seu consum, fabricaci i venda ( Llei Seca). Creaci de bandes organitzades, mfies i gngsters.

LA CRISI DE 1929 I LA DEPRESSI DELS ANYS 30El Crack de la Borsa de Nova York d'octubre de 1929 va inaugurar una etapa marcada per una profunda recessi que es va estendre al llarg de la dcada dels Trenta i que va tenir serioses repercussions econmiques, socials i poltiques. Va contribuir a l'exaltaci de l'ultranacionalisme i autoritarisme feixistes.

CAUSES DE LA CRISI DE 1929La caiguda de Wall Street va ser provocat per una srie de causes que pertorben fortament l'economia nord-americana: Sobreproducci Especulaci Inflaci creditcia Dependncia Publicitat

EL CRAC DE LA BORSA DE NOVA El crac de la Borsa de Nova York va ser l'origen d'una YORKrecessi econmica sense precedents. A ms de la seva transcendncia estrictament econmica va comportar importants repercussions socials, poltiques, morals i ideolgiques. El 24 d'octubre de 1929 va rebre el nom de "Dijous negre". Aquell dia la Borsa de Nova York, el major mercat de valors del mn, es va enfonsar i va arrossegar amb si a la runa a milers d'inversors desencadenant una crisi que va conduir a la depressi dels anys 30. Ms d'un mili de famlies va quedar en la ms absoluta runa. Va originar un atur de ms de 15 milions d'aturats i una important reducci dels salaris.

EXTENSI DE LA CRISILa crisi iniciada amb l'enfonsament de la Borsa novaiorquesa es va estendre amb rapidesa per la resta del mn. L'exportaci del desastre es va originar quan els bancs americans van cancellar les seves aportacions creditcies a l'exterior. El comer mundial es va reduir entre 1929 i 1932 en dos teros respecte al perode precedent. Una excepci a la crisi va ser l'URSS.

EXTENSI DE LA CRISIRegne unit: Es va defensar de la crisi amb xit. Frana: Va patir amb menor virulncia les conseqncies de la crisi. Alemanya: Va ser una de les economies ms afectada. Va aconseguir sortir de la crisi grcies a la intervenci de l'Estat, totalment controlat a partir de 1933 pels nazis. Itlia: el nombre d'aturats va augmentar. Espanya: l'Estat va assumir el control de sectors estratgics (hidrocarburs, telefonia, etc).

CONSEQNCIES DE LA CRISI DE 1929

Les repercussions que va tenir la crisi del 29 van ser de diferents tipus: Conseqncies econmiques Conseqncies socials Conseqncies poltiques

CONSEQNCIES ECONMIQUES Crisi financera Deflaci Paralitzaci del comer mundial Disminuci de la renda nacional Aturats francesos, Increment de l'atur Crisi del model econmic liberal

CONSEQNCIES SOCIALSL'efecte social ms evident va ser el creixement de l'atur a nivell mundial. L'estructura social es va modificar. L'empobriment afecta a les classes mitjanes. Les desigualtats socials es van accentuar. L'alcoholisme, la delinqncia i el racisme s'aguditzen.

CONSEQNCIES POLTIQUESAlemanya: La Repblica de Weimar (novembre de 1918) va travessar per difcils moments durant la dcada dels 20. Adolf Hitler, lder del Partit Obrer Nacional Socialista Alemany (Nazi) va ser nomenat primer ministre sota la presidncia del general Hindemburg, aconseguint amb aix el poder d'Alemanya i instaurant una dictadura totalitria. La proclamaci dels nazis com a lders es va produir gracies a dos factors: La situaci creada desprs del tractat de Versalles. La crisi econmica i social.

CONSEQNCIES POLTIQUES Estats Units: Victria en les eleccions de 1932

del demcrata F. D. Roosevelt qui va actuar per la recuperaci econmica i la lluita contra l'atur. Regne Unit: Es va veure afectada per l'activitat de grups d'inclinaci filofacista (Oswald Mosley). Frana: Coalici poltica tendent a contrarestar a les dretes, la Croix de Feu o de partits com Acci Francesa. Itlia: Benito Mussolini, en el poder des de 1922, conforma l'Estat feixista. Espanya: El 1931 es va proclamar la II Repblica i Espanya va entrar en un perode d'inestabilitat que va propiciar el 1936 la formaci del Front Popular.

SOLUCIONS A LA CRISILes solucions inicials que els principals estats capitalistes van adoptar davant la crisi van ser de tall liberal. Desprs la majoria dels governs van assumir noves poltiques fonamentades en l'intervencionisme de l'Estat. Teoria econmica de Keynes.

Segons el raonament d'aquests terics, per resoldre la crisi era necessari posar en marxa mesures de carcter deflaci que mantinguessin la solidesa dels diners. Seguint aquest objectiu es van proposar les mesures segents: Reducci de la massa monetria en circulaci, dels crdits, la despesa pblica i salaris. Descens dels salaris, amb la finalitat de mantenir els nivells d'ocupaci. La realitat, tal com sostenia Keynes, va ser molt diferent, doncs el nivell ocupaci depenia d'altres variables com el consum i la inversi. Adopci de mesures de carcter proteccionista de cara a l'exterior disminuint les importacions i incentivant les exportacions.

SOLUCIONS DE LIBERALISME CLSSIC

LA TEORIA ECONOMICA DE KEYNESJohn Maynard Keynes (1883-1946), economista britnic, sostenia ja el 1913 que el liberalisme econmic de tall clssic necessitava adequar-se a les circumstncies econmiques i socials del nou segle. En ella analitzava les causes de la depressi mundial i proposava una srie de receptes per solvent. Assegurava que el motor de l'economia hauria de sustentar en l'adequada relaci entre l'oferta i el consum, ja que d'ella depenien els beneficis empresarials i la inversi.

LA TEORIA ECONOMICA DE KEYNESBsicament proposava el segent: Desenvolupar una poltica de versions estatals. Posar en circulaci molts diners. Incrementar els salaris. Intervenir en tots els sectors econmics.

EL NEW DEALDerrotats els republicans a les eleccions de 1932, el nou president, el demcrata F. D. Roosevelt va dissenyar una srie de mesures tendents a resoldre la greu depressi en qu es trobava sumida l'economia nord-americana. Van rebre el nom de "New Deal" ( "Nou tracte o nou repartiment"). Dos van ser les vessants essencials del New Deal: L'econmica Abordar els problemes segents: Financer Industrial Agrcola La social Va intervenir en els segents camps Laboral Assistencial

BALAN DEL NEW DEALL'activitat anterior a la crisi del 29 mai va arribar a recuperar-se, aix va ocrrer quan la intervenci en la Segona Guerra Mundial va obligar el pas a posar en marxa tota la seva energia productiva per tal d'atendre la demanda de bns de guerra. L'augment de les inversions pbliques va ser extraordinari, per no va ser tan elevat en la iniciativa privada. L'atur va continuar essent elevat. El 1937 afectava ms de 7 milions de ciutadans. Aliment les suspiccies de determinats sectors econmics i poltics conservadors que veien en el New Deal aspectes excessivament "socialitzadors.

ALEMANYA

LES SOLUCIONS DE LES DICTADURES

L'estreta dependncia de l'economia alemanya respecte a l'americana va provocar que fos aquest pas, juntament amb els Estats Units, el ms afectat per la crisi. La caiguda de la producci industrial, la runa dels bancs, el gran nombre d'aturats, van generar un ambient d'hostilitat cap als diferents governs de la Repblica de Weimar. Aquest ambient va ser aprofitat pel partit nazi, liderat per Hitler, que va assumir el poder el 1933 desprs d'haver guanyat les eleccions (1932). Una vegada en el govern va escometre la transformaci de totes les estructures de l'Estat alemany, implantant una dictadura que afectaria al pla econmic.

LES SOLUCIONS DE LES DICTADURESITLIA L'arribada de Benito Mussolini al poder (1922) no va suposar l'aband automtic del liberalisme, per a partir de 1925 el dutge va optar per el proteccionisme i la concentraci industrial en grans corporacions dependents de l'Estat. Pretenia amb aix un absolut control del govern sobre la indstria, l'agricultura, les finances i les inversions.

AUTORS

Francisco Fuentes Ral Prieto