JULIOL 2011 · nº240 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.com

Tan difícil és escriure aquest titular a la portada d’un periòdic?

MESOSSILENCIS12

1 Una mort, 4 pallises i cap judici2 Silencis incòmodes a Al-Aiun3 La família reial i el Cas Palmarena4 Les autopistes catalanes5 Samaranch, l’etern supervivent6 L’anomalia hipotecària

7 La impunitat que no cessa8 Les xifres ocultes de la crisi9 L’absolució de Núria Pòrtulas10 Andorra, el paradís fiscal català11 El primer estat d’alarma 12 Consulta a les aules valencianes

El Grup de Periodistes Ramon Barnils posa sobre la taula els 12 temes més silenciats per la premsa durant l’any 2010.?

Un jutjat de Palma investiga una fundació presidida pel gendre del

rei espanyol per una subvenció injustificada de 1.200.000 euros

LA FAMÍLIA REIAL IMPLICADA EN EL ‘CAS PALMA ARENA’

@_cafeamblletPàgina 39

2 JULIOL

FENT AMICS VIST A LA TELE

Davant la crisi, cal estar juntsAra cal trobar-nos, treballar colze a colze per defensar els nostres drets ·

Està clar que si no agafem les regnes del nostre futur, les agafaran uns altres

que, segurament, tindran interessos molt diferents als nostres

EDITORIAL

L’atur, les retallades de serveis socials, la pre-carietat laboral són problemes per als quals és difícil trobar una part positiva. Però cal buscar-la i agafar-se a ella amb força, per-què aquesta part positiva pot ser l’inici de la solució de gran part dels problemes. I com sempre, aquesta solució només vindrà de qui pateix més directament els problemes: els ciutadans. Per això, en moments de dificul-tats com els que vivim, la capacitat associa-tiva és fonamental. Fem una mica d’historia.L’antropologia identifica com a moment fo-namental de l’evolució humana el fet de que els nostres avantpassats arribessin a posar-se d’acord per poder caçar en grups. Uns espan-taven a la presa i uns altres paraven una em-boscada a l’animal. Sembla senzill, però van fer falta milers d’anys d’evolució. Des d’aquest punt i fins avui, la solució dels problemes de la societat sempre ha passat per la capacitat d’ajuntar-se i buscar solu-cions que només poden aconseguir-se treba-llant conjuntament. Com tot procés, però, l’impuls associatiu té alts i baixos, i els últims anys han estat molt fluixos per l’associacionisme. I no és casual.Els anys de bonança econòmica han fet que una gran majoria dels individus sentissin que les seves necessitats estaven totalment cobertes. Uns serveis públics relativament bons, una situació laboral estable i un siste-ma econòmic que semblava decent van fer que, en general, l’associacionisme quedés relegat a les activitats d’oci, esport o gastro-nomia... en el millor dels casos.

Però mentre tots estàvem distrets, gaudint del benestar econòmic, s’estava forjant la greu situació econòmica i social que estem vivint. Davant el fracàs que ha suposat de-legar absolutament totes les desicions que afecten a la comunitat en mans d’uns pocs individus , ara ens toca actuar junts. Associacions de veïns, ampas, assemblees d’indignats... sigui quina sigui la forma el que està clar és que si com a societat no aga-fem les regnes del nostre futur, les agafaran uns altres que, segurament, tindran uns in-teressos i uns objectius molt diferents als de la majoria, i en funció d’aquests interessos prendran les seves decisions... que ens afec-taran com ara ens estan afectant.La capacitat d’associar-se va ser vital, per exemple, als anys 60, quan grups de veïns van reclamar al règim franquista millores socials. Als anys 70 va ser l’associaciacionisme el que va fer força per aconseguir noves quotes de llibertat política, lingüística i social. Ara cal tornar a trobar-nos, a treballar colze a colze per defensar els nostres drets, perquè, repetim, ningú ho farà per nosaltres. És un camí complicat, però a la vegada inmensa-ment enriquidor. Baixem a les places, anem a les reunions de veïns, impliquem-nos en la vida escolar dels nostres fills, aprofitem les noves tecnologies per contactar amb gent amb interessos semblants als nostres, amb problemes semblants als nostres... en defini-tiva, actuem, fem-nos càrrec del nostre futur. Aquesta és l’única sortida possible a una crisi que ningú resoldrà per nosaltres.

PERSONES

Saül GordilloFerran Camps TricasMichael Parra

El jove pilot blanenc ha tornat a fer de les seves. A l’última cur-sa, que va tenir lloc a Alcarràs, va treure 22 segons al segon classi-ficat... Ara mateix està al més alt de la classifi-cació general.

Fa 6 mesos que la seva família el busca sense resultat. El noi, de 23 i veÍ de Banyoles va ser vist per últim cop a Escalona (Osca). Si en sabeu alguna cosa el mail és pcsansa@gmail.com

El periodista cale-llenc ha desenvolupat amb Google Maps i Twitter (#nousajun-taments) una eina per a conèixer ‘els pactes post-electorals més curiosos’. Cal dir que se li ha girat feina.

“Hem plegat a les 10 de la nit durant 4 anys”

Les dues notícies es van conèixer pràcticament al mateix temps: La primera: els treballadors de la Corporació de Salut Maresme i La Selva (si, els ma-teixos que fa uns mesos van patir una retallada del 5% als seus sous) hauran de pagar a partir d’ara 3,5 euros pel servei de menjador. La segona: La mateixa Corporació incorpora un nou membre a l’equip de direcció amb un sou de 70.000 euros. Aquesta sego-na notícia, però, requereix matisacions.Primer matís: el càrrec que s’incorpora és Josep Trias, fins fa poques setmanes alcalde de Blanes.Segon matís: Trias ja ocupava aquest càrrec (Gestor de Recursos Socials i Sanitaris) i va demanar una excedència abans de prendre possessió de l’alcaldia. Per tant, Trias retorna a un lloc de feina que li per-toca, la qual cosa és un dret innegable i està fora de tota crítica.Però el que si que no quadra gaire en tot l’assumpte és el següent: preguntem a Xavier Conill, responsa-ble d’organització de la CSMS, qui va ser contrac-tar per assumir les funcions que fins el moment d’assumir l’alcaldia assumia Josep Trias? La respos-ta va ser que ‘les seves funcions varen ser assumi-des per la resta de l’equip directiu’. Pocs dies més tard el mateix Conill feia unes declaracions sorpre-nents al Diari de Girona: “Es va decidir que la plaça no es cobriria per la situació econòmica en què ens trobem”. A la vegada Conill vol ‘deixar clar que el càrrec de Trias no és innecessari” i remata: “només nosaltres sabem el que ens ha costat cobrir aques-ta plaça, plegant cada dia a les 10 de la nit durant quatre anys”D’aquestes declaracions sorgeixen algunes pregun-tes pertinents: com sabia l’equip gestor quina se-ria la situació actual fa quatre anys? Per què aquest mateix afany estalviador no es va seguir a d’altres àmbits i fins fa ben poc es van emprendre obres a la CSMS que podrien haver esperat? Què es va fer amb els gairebé 300.000 euros del sou de Josep Trias que es va estalviar la CSMS durant aquests 4 anys? Quins mecanismes té el ciutadà per saber on han anat a parar aquests 70.000 euros anuals que s’han estalviat (gràcies a l’enorme esforç de la resta de l’equip directiu) i que ara tornarem a pagar? La-mentablement aquestes preguntes no tenen respos-ta ja que l’accés a les dades econòmiques i comp-tables que permetrien saber la resposta és gairebé impossible.Des de fa molt temps sindicats, metges i ciutadans critiquen la cada cop més gran factura d’alts càrrecs a la sanitat, que té lloc a la vegada que els metges, in-feremeres i la resta del personal sanitari veuen com la seva càrrega de treball augmenta constantment. Tot i això, el senyor Conill afirma que aquestes pregunes ‘només busquen generar polèmica’ i es pregunta si en comptes de ser un directiu fos una telefonista (la que es reincorporés) s’hagués fet tant rebombori?” Certament no. Primer perquè les tele-fonistes no cobren 70.000 euros l’any. Segon perquè normalment, les excedències dels treballadors nor-mals es cobreixen contractant a d’altres persones per fer aquesta feina... i perquè una telefonista o un metge que amb prou feines disposa de 3 minuts per a visitar un pacient, dificilment podrà assumir la feina d’un altre company. Si l’equip directiu ha pogut absorbir la feina del senyor Trias és només perquè l’equip directiu no té gaire feina o perquè el senyor Trias no feia gai-re cosa. A qualsevol empresa amb una bona gestió dels recursos humans aquestes són les dos úniques explicacions possibles.

Candini, Nixon i els indignats forasters

L’any 1969, davant les massives protestes contra la guerra de Vietnam, Richard Nixon va dir que hi havia una ‘majoria silenciosa’ d’americans que no es manifestava, donant per fet que aquest silenci era una aprovació. Des de llavors, han estat molts els polítics que, amb la intenció de minimitzar la força dels moviments socials, parlen de la ‘majoria silenciosa’ i la fan seva. L’última en sumar-se a aquest club ha estat la nova alcaldessa de Calella, Montserrat Candini (CIU) qui en una entrevista a Maresme Televi-sió va dir que hi ha una ‘majoria silenciosa’ que es sent ‘plenament representada pels polítics’. Candini va anar més enllà i va assegurar que els indignats que es van manifestar a la porta de l’ajuntament el dia de la pressa de posessió ‘no eren de Calella... ni un, ni un’. Les xifres, però, no li donen gaire la raó a la sen-yora Candini, qui sembla oblidar que governa en minoria i que només 2 de cada 10 calellencs amb dret a vot li ha donat el seu suport. Les xi-fres d’habitants de Calella tampoc acompanyen gaire les afirmacions de Candini. Amb més de 20.000 habitants, sembla arriscat afirmar amb tanta rotunditat que ‘ni un dels ‘indignats’ era de Calella. Per finalitzar, la pregunta que queda a l’aire és: cal haver nascut a Calella per mani-festar-se a Calella o n’hi ha prou amb estar em-padronat?

3JULIOL

4 JULIOL

5JULIOL

El President Honorífic de Foto-Film Calella, Santiago Marré, fundador així mateix de la Tro-bada Internacional de 9,5 mm que ha estat un dels elements claus per rebre aquest guardó, va ser el responsable de recollir el Premi Sant Nitrat a l’entitat de mans del President de Cine-mAcció, Joan Manuel Martínez-Moro. El Premi Sant Nitrat re-

coneix la tasca de les persones o entitats envers el patrimoni cinematogràfic. Així, Foto-Film Calella ha vist guardonat amb aquest premi el seu treball iniciat l’any 1966 i continuat al llarg de més de quaranta anys, de recu-peració i difusió del patrimoni cinematogràfic, tant amb la con-tinuïtat de difusió del cinema en 9,5 mm, com per l’encert d’unir

en un únic festival totes les ac-tivitats que sobre la imatge fixe o en moviment es porten a Ca-lella, amb un admirable ànim d’unir esforços i persones, i amb l’anhel ciutadà que Calella sigui coneguda i apreciada per aquest festival, El Festimatge, que, de ben segur, serà un referent dels festivals de fotografia i cinema, com ja comença a palpar-se.Di-

ferents membres de l’entitat van participar en l’acte de reconei-xement, com el seu actual Presi-dent, en Xavier Rigola, el seu Ex-President i actual Vice-president, Quim Sitjà, acompanyats d’una vintena de socis i amics vincu-lats d’una o altra forma a l’entitat, com el director de cinema Josep Maria Forn i el col·leccionista de cinema Josep Maria Queraltó.

Premi Nitrat per al Foto Film Calella

calella

Foto-Film Calella va recollir el passat 29 de juny el Premi Sant Nitrat, que lliura Cinema-Rescat amb la col·laboració de l’Associació CinemAcció

blanes

L’Audiència Provincial de Girona ha condemnat l’ex-diputat i ex-regidor blanenc per ERC, Joan Puig a pagar 30.000 euros per haver comparat la compan-yia alemanya Air Berlin amb el règim nazi per la seva negativa a fer servir la llengua catalana a les seves co-municacions amb les illes balear, tal i com en el seu moment va demanar el govern. Puig ha declarat que presentarà un recurs contra la sentència al Tribunal Suprem o al Constitucional. Puig ha declarat al diari Avui que “Anirem a totes. No pot ser que insultar els catalans surti gratis i que defensar-los costi calés. Vaig dir que l’actitud d’Air Berlin contra el català és una in-fàmia. I tal com va dir Goebels una mentida repetida mil vegades és una veritat”

Joan Puig, multat amb 30.000 euros

6 JULIOLfotonotícia

El dissabte dia 2 de Juliol el moviment dels indignats de Blanes vam realitzar una acció consistent en fer una bicicletada. Vam sortir a les 11:00 de la plaça de la Gent Gran (Espanya) i vam passar pel Passeig de Mar, el Mercat Municipal, la rambla Joaquim Ruyra, el barri de La Plantera, Els Pins i Sa Palomera. L’objectiu d’aquesta bicicletada és donar a conèixer l’existència del moviment organitzat a Blanes i fer difusió del dies d’assemblea, que són tots els dimecres a les 21:00 a la plaça de la Gent Gran (Espanya). Al llarg del recorregut els ciclistes convidàvem tothom a participar a les assemblees, el lloc on s’informa i es reflexiona sobre com s’ha arribat a la situació actual, es posa en comú la feina feta per les comissions i es debaten propostes i accions. En aquesta ocasió érem una quinzena de bicicletes amb persones vestides de blanc. Volem repetir i créixer dissabte a dissabte durant tot l’estiu. Us esperem!

Les obres d’ampliació del port pesquer de Blanes (Sel-va) van a molt bon ritme, fins al punt que estaran aca-bades quatre mesos abans del previst, segons el direc-tor general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, que ha fixat principis d’octubre com a data de termini. Du-rant una visita, ha subratllat la importància que aquest projecte té per a les dues principals indústries del mu-nicipi, el turisme i la pesca. L’actuació compta amb un pressupost de 24,3 MEUR i suposa la construcció d’un nou dic d’abric exterior i el perllongament del contra-dic, per tal de millorar la funcionalitat i les condicions de recer de la instal·lació portuària, la mateixa que l’any 2008 va quedar molt malmesa per la llevantada.

Les obres del port, acabades a l’octubreblanes

7JULIOL

La policia espanyola ha desarticulat una xar-xa criminal integrada per 15 persones que es dedicaven al tràfic de drogues, a robar en ha-bitatges i a estafar empreses al Maresme. Part dels seus membres, que han estat tots detin-guts i entre els quals hi ha un policia local de Blanes, s’encarregaven d’emmagatzemar i

distribuir drogues i anabolizants en domici-lis de Malgrat de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Santa Susanna i Calella. L’organització va arribar a estafar 600.000 euros a una empre-sa a través de l’adquisició de material infor-màtic que no pagava i després revenia a un preu inferior al de mercat.

El Tribunal Suprem ha condemnat la Ge-neralitat a indemnitzar un motorista que va quedar paraplègic en topar contra una barrera protectora a la carretera GI-862 en-tre Tossa de Mar i Blanes. La sentència ha donat la raó al motorista i el Govern haurà

d’indemnitzar-lo amb uns 300.000 euros perquè no hi havia doble barrera al lloc on va tenir l’accident, l’any 2000. La sentència crea jurisprudència i obre la possibilitat per-què altres motoristes també puguin recla-mar en aquests tipus d’accidents.

Un policia local de Blanes formava part d’una banda de lladres i traficants

La Generalitat condemnada a indemnitzar un motorista per un accident a Blanes

blanes

Acaba d’aparèixer la col·lecció de quaderns Camins de salut. Itineraris per conèixer les plantes medicinals de les comarques giro-nines, conjunt de sis títols destinats al fo-ment d’activitats saludables basades en la botànica.Als quaderns s’hi troben textos sobre la flora medicinal, la vegetació de les comar-ques gironines, consells de comportament i relació amb la natura i preparacions per utilitzar les plantes remeieres. Els cinc qua-derns que segueixen el primer, de caràcter més general, duen per títol: 1) De la Farga a la collada de la Balmeta (Vall de Cam-prodon); 2) De la font del Ferro al castell de Sant Miquel (Gavarres); 3) Del cap de Sant Sebastià a Tamariu (Costa Brava); 4) L’antic estany de Sils (la Selva); i 5) Jardí Botànic Marimurtra (Blanes). Agradables caminades saludables, coneixement de la flora autòctona i dels seus beneficis per als humans seran propiciats per aquests qua-derns que posen a l’abast de tothom la ri-quesa natural dels itineraris descrits.Aquesta obra, patrocinada i editada per Dipsalut (Diputació de Girona), ha estat preparada per un equip del Jardí Botànic Marimurtra, de la Fundació Carl Faust,

i experts contactats expressament per a aquest projecte. En són autors Núria To-rrelles, Núria Membrives i Gabriel Mer-cadal amb l’assessorament dels doctors Jo-sep Antoni Rosselló i Joan Simon i sota la coordinació del doctor Josep Maria Cama-rasa. A més de nombroses fotografies els quaderns, dissenyats per Tangram Estudi Gràfic, contenen il·lustracions originals de Pere Vilaldama.Amb la mateixa temàtica de l’obra s’organitza una exposició itinerant per les comarques gironines (actualment a Sils).La col·lecció té un preu de venda de 18 € i es pot obtenir a través de la Fundació Carl Faust a la seva botiga del Jardí Botànic Ma-rimurtra o a llibreries col·laboradores. La presentació dels quaderns va tenir lloc el dimecres dia 22 de juny, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes. Van in-tervenir a l’acte de presentació la senyora Núria Torrelles, coautora dels quaderns i directora del Departament de Docència de la Fundació Carl Faust; el doctor Josep Maria Camarasa, patró de la Fundació Carl Faust i biògraf del seu fundador, i Josep Marigó, president en funcions de Dipsalut i alcalde de la Vila de Blanes.

Itineraris per conèixer les plantes medicinals de les comarques gironines

8 JULIOLPublicitat

Aquesta setmana s’inaugura a Blanes la botiga el Món de la Se-gona Mà, que juntament amb la botiga homònima de Figueres crea la primera cadena catalana dedicada a la compra - venta de tota mena de productes de segona mà. L’empresa, fundada fa sis mesos a Figueres té la intenció d’obrir su-cursals a cada una de les capitals de província, oferint poc a poc els seus serveis a tot Catalunya. En aquestes botigues s’hi pot trobar absolutament de tot, i a uns preus més que assequibles. El seu objec-tiu és que el client pugui moblar tot un pis sencer, des de la cuina, passant pel menjador i fins al dor-mitori, amb producte de qualitat a preu d’ocasió.El Món de la Segona Mà disposa d’una nau logística i una flota de furgonetes que li permeten buidar en molt poc temps pisos sencers. Tot el producte que s’adquireix es porta a la seva nau logística, on passa un control de qualitat, es neteja i es distribueix. Aque-lles peces que no són aptes són reciclades correctament. Al llarg d’aquest temps, ja han reciclat més de 700kg de cartró; més de 300kg de plàstic i més de 500kg de ferralla. També ha adoptat un sistema de compra en efectiu del producte que es porta a cada una de les se-ves botigues, on uns especialistes valoren el producte i en paguen el preu acordat amb el venedor al moment, evitant que el propietari s’hagi d’esperar mesos per rebre els diners. El Món de la Segona Mà a Blanes, al C/ Ses Falques 7 (al costat de Jordi’s Gym). Tel. 699.61.35.94El Món de la Segona Mà a Figue-res, av. Alguema 14, nau 4C (al costat de la Gasolinera BP de San-ta Llogaia) Tel. 972.51.64.88 Les botigues obren de 10:00 a 20:00, i per la comoditat de tots els clients no tanquen al migdia.

Neix El Món de la Segona Mà, la primera cadena

catalana dedicada a la segona mà

· Per Ramon Texidó wDiari MaresmeUna colla d’amics de Pineda de Mar van adquirir fa un pa-rell d’anys un buc mariner per a ser restaurat i aparellat per a la seva navegació a vela llatina “com les dels nostres avis”, ex-pliquen. El proper diumenge 3 de juliol, la platja dels pesca-dors de Pineda acollirà el ba-

teig de ‘La Madrona’, nom que evoca el d’una antiga barca del municipi maresmenc.Embarcacions aparellades Un dels impulsors del projecte, Oleguer Massaguer, ha ex-plicat a Diari Maresme que l’acte també comptarà amb algunes embarcacions apare-llades com ‘El Nano‘, el ‘Sant Pau‘ de Sant Pol i la ‘Sant Ra-

mon‘ de Vilassar de Mar que “estan a punt de confirmar la seva assistència”. L’acte consis-tirà en una senzilla cerimònia d’homenatge als pescadors i mariners pinedencs “que del mar en feren vida“. Després del bateig, la Coral de Pares de l’Escola municipal de música de Pineda interpretarà una cantada dedicada a ‘La Ma-

drona‘.Navegada conjuntaEn acabar tots els actes, la colla d’amics ha animat a to-tes les persones que ho desit-gin que amb la varada de ‘La Madrona’ també posin la seva embarcació a l’aigua – tant sigui amb rems, motor o vela – per a fer una navegada con-junta.

Restauren i bategen un antic buc mariner

L’AltreClavé de Tordera

pineda

La Madrona i la colla d’amics pinedencs que la van restaurar

Com cada estiu, les nits de juliol són sinònim de l´Altre Clavé. La plaça de Miquel Martí i Pol acollirà, els tres primers dijous de juliol, diverses propostes de música, dansa, teatre i belles arts, totes elles emmarcades dins d´una temàtica que variarà cada setmana. El mar sota la lluna (7 de juliol), Qui va assassinar la caputxeta vermelle-ta? (14 de juliol) i Ma mare l´oca (21 de juliol) són els títols de cada dijous de l´Altre Cla-vé, que comptaran amb l´actuació d´alumnes del Centre de Formació Ar-tística del Teatre Clavé, grups de músics locals i artistes convidats.

Els dimarts, cinemaJuntament amb els di-jous, aquesta edició de l´Altre Clavé s´estén també a les nits dels di-marts amb la projecció de pel·lícules que incor-poren grans noms en el seu repartiment. Així, els dimarts 5, 12 i 19 de juliol es projectaran Sueños de un seductor (1972), interpretada per Woody Allen; La ven-tana indiscreta (1954), d´Alfred Hitchcock; i Uno de los nuestros (1990), de Martin Scor-sese.Totes les actuacions de l´Altre Clavé són gra-tuïtes i començaran a les 22.15h a la plaça de Miquel Martí i Pol. L´Altre Clavé està or-ganitzat conjuntament per la Fundació Tea-tre Clavé, l´Associació d´Espectadors del Teatre Clavé i l´Ajuntament de Tordera.

tordera

L’estudi d’audiències que mesura els consums de mitjans de comunicació a Catalunya confirma el cafèambllet com a líder i el situa com el mensual gratuït més llegit de Catalunya i el gratuït més llegit de la província de Girona, amb 49.000 lectors per edició. +informació: www.fundacc.org

Un lideratge que no és casual: cada més posem al carrer

més exemplars quecap altra pu-blicació de la zona... Perquè cada

exemplar és unaoportunitat de trobar un client!

www.cafeambllet.com · noupaper@gmail.com · 972 160 747 · 686 991 137

9JULIOL

10 JULIOLfotonotícia

El passat 26 de juny, diumenge de Corpus, el barri del Raval va dedicar les seves tradi-cionals estores de flors a l’Any Internacional de la Química. Així els carrers de Raval, Filadors Papus, la Plaça de l’Església i la Plaça de Mossèn Joan Quer es varen engalanar amb flors i altres materials naturals formant motius químics. Models atòmics, molècu-les, material de laboratori o l’estructura de l’ADN varen lluir tota la tarda en aquests ca-rrers del centre de la vila, fins que a quarts de 9 del vespre la processó de Corpus (amb la custòdia sota tàlem i els nois i noies que enguany han fet la Primers Comunió) les va trepitjar. Al blog del químic blanenc i catifaire Pep Anton Vieta (més conegut com Pep Químic) trobareu magnífiques fotos de tot els procés de construcció: pepquimic.wordpress.com

Ciència i fe al Raval

La sociòloga i investigadora del CREA va oferir als assis-tents les conclusions d’aquest projecte que ha coordinat la UB i que ha comptat amb 15 universitats i centres de re-cerca de 14 països europeus. Includ-ed és un projecte de recerca inclòs dins el VI Pro-grama Marc de recerca de la Comunitat Europea, que dedica els esforços a trobar evidències científiques de quines són les estratègies educatives que contribueixen actualment a superar des-igualtats i generar cohesió social i quines provoquen exclusió, sobretot en grups vulnerables i marginats.Puigvert va donar les claus, no només de l’anàlisi de la realitat educativa sinó tam-bé de les vies que permeten resoldre problemes de fracàs escolar. Partint de l’estudi de la realitat de diversos paï-sos i usant una metodologia comunicativa crítica han conclòs que dues idees claus de les actuacions que gene-ren eficiència i equitat en

l’educació són: - No generar segregació a l’aula (no separar l’alumnat ni per nivell ni per adaptació curricular..)- Mantenir i aprofitar la di-versitat (grups heterogenis, incorporar voluntaris o al-tres adults a l’aula, aprofitar la diversitat cultural, apro-fitar els diferents ritmes d’aprenentatge)La ponent va donar exem-ples concrets de com orga-nitzar les aules i les escoles procurant aquesta gestió de l’educació, va parlar de man-tenir les expectatives altes dels nivells a assolir, de grups

interactius amb participació de voluntaris, d’ampliar el temps d’aprenentatge, d’ACIs inclusius, de les tertúlies literàries dialògiques i de moltes de les dades que han recollit amb la recerca i que assenyalen el camí cap a l’èxit.Una conferència que va tan-car el primer cicle d’Aula blanes, un projecte que ha aconseguit els objectius d’assistència i nivell de divul-gació que s’havia proposat al principi i que reobrirà el curs vinent amb algunes novetats però amb la mateixa inten-ció: divulgar coneixement i acostar el saber al ciutadà.

Estratègies d’èxit en educació a Aula Blanes.blanes

La conferència sobre educació i estratègies d’èxit a Europa que la Dra. Lídia Puigvert (UB) va donar el dimarts 21 de juny dins el primer cicle Aula Blanes, va tenir com a eix principal el projecte Includ-ed.

12 JULIOL

La veïna de Blanes Marta Collado, de 31 anys, ha estat l’afortunada en guanyar els 7.000 euros que va sortejar l’Associació de Botiguers de Blanes Centre (ABBC). La plaça dels Dies Feiners es va omplir de milers de persones que, entusiasmades, van par-ticipar al sorteig. La guanya-dora, que tenia quinze butlle-tes que li havia regalat la seva mare, ha explicat que estava molt feliç d’haver aconseguit el premi: “és una experiència única, he tingut molta sort”, ha comentat mentre trucava als seus familiars per telèfon perquè l’acompanyessin a rea-litzar les compresCom que ja portava una llis-ta amb les botigues on anar a comprar i amb els productes que necessitava, s’ha posat en marxa de seguida i ha co-mençat la ruta per les botigues del centre de Blanes acompan-yada de les germanes i cosines,

“Una experiència única”

fotonotícia

així com un representant dels comerciants que por-tava els talons i la calcula-dora. Ràpidament ha començat a omplir els tres carretons que li ha facilitat l’ABBC de diferents articles. Pri-mer ha començat amb la roba i el calçat esportiu, els texans, una càmera de

fotos, unes ulleres de sol...fins gastar els 7.000 eu-ros en una sola tarda. La Marta coneixia les bases de memòria i sabia que dispo-sava de més de 70 botigues on gastar els diners i podia gastar com a màxim 150 euros a cada una d’elles. La campanya “Podràs gas-tar-te 7.000 euros en una

tarda?” és una de les que té més èxit entre la clien-tela de l’Associació de Bo-tiguers de Blanes Centre, per això l’entitat vol seguir amb aquesta tradició del sorteig, que permet dina-mitzar el comerç de la lo-calitat i premiar la fidelitat dels seus clients..

Des de fa un mes els usuaris que busquin informació dels museus de la Costa Brava accediran directament al web http://www.museuscostabrava.cat/. Aquest web ha estat creat per la Xarxa de Museus de la Costa Brava amb l’objectiu d’aglutinar la informació de tots els museus adherits i oferir uns serveis als usuaris in-teressats a conèixer el patrimoni i cultura d’aquesta zona. El web s’ha elaborat en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès, a fi d’ampliar i donar a conèi-xer aquesta oferta cultural en l’àmbit internacional. En paraules d’Anna Fuentes, directora de Patrimoni Cultural de Lloret de Mar, “el nostre objectiu es que el web es converteixi en la principal eina de difusió de les activitats dels museus de la xarxa: visites guiades, vi-sites teatralitzades, activitats en família... Actualment els museus tenen una oferta lúdica molt àmplia i apta per a tots els públics”.Actualment la xarxa està constituïda pel Terracotta Museu, a la Bisbal d’Empordà; el Museu del Mar, a Lloret de Mar; el Museu del Suro, a Palafrugell; el Mu-seu de laPesca, a Palamós; el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí.

La Xarxa de Museus de la Costa Brava

presenta el seu web

lloret

13JULIOL

14 JULIOL

15JULIOL

16 JULIOL

“El maig de 2010, un jove, M.A., de 22 anys i nacionalitat marroquina, va morir al Cen-tre d’Internament per a Estrangers (CIE) de Barcelona” · “Va ser una mort envoltada de dubtes: la versió policial i la posterior con-firmació judicial asseguraven que s’havia suïcidat penjant-se en una cel·la, on estra-nyament s’hi estava sol. En canvi, els fami-liars del jove i les associacions defensores del migrats van acusar la Policia espanyola d’amagar els motius reals de la defunció”. “Les ONG admeten que “no és pràctica habitual rebre cops i maltractaments físics” però “hi ha massa casos” per a un estat de-mocràtic” · “Tot el que envolta el centre és opac, tabú i, generalment, silenciat” · “Els seus detractors l’anomenen el “Guantàna-mo barceloWní”

Anàlisi del tractament mediàticCosta trobar notícies o reportatges sobre les denúncies i protestes dels familiars, les ONG i els col·lectius de suport als interns del CIE de la Zona Franca. Silenci excepte al diari Público, 20 Minutos i Què. Un cas a part va ser el de La Vanguardia, que sim-plement va publicar un breu sobre la mort, la seva única referència estricta de l’any a les denúncies sobre el CIE barceloní. Això contrasta amb la quantitat de notícies so-bre immigració i els conflictes que provoca el fenòmen.

“Mentre les forces policials marroquines desa-llotjaven a la força les 20.000 persones instal-lades al Campament de la Llibertat, situat a 18 quilòmetres d’Al-Aiun, la planta de conserves que la gallega Rianxeira té en aquesta ciutat del Sàhara Occidental no va deixar de produir llaunes de sardines. I l’empresa Foret, amb seu a Sant Cugat del Vallès, tampoc va aturar l’ex-portació dels fosfats que extreu del Sàhara cap a la península Ibèrica” · “Les Nacions Unides estableixen que l’explotació que fan el Marroc i les empreses estrangeres dels recursos del Sàhara és il·legal, perquè es tracta d’un “terri-tori no autònom” amb estatus pendent de reso-lución” · Rianxeira “és propietat de Jesús Alon-so, un amic íntim del Rei espanyol”, “i el seu principal client és la cadena de supermercats Mercadona, de l’empresari valencià Juan Roig” · “Jesús Carrión equipara (els negocis d’empre-ses catalanes i españoles) amb el que va succeir a Sud-àfrica, quan algunes empreses estrange-res hi feien negoci malgrat l’Apartheid.

Anàlisi del tractament mediàtic Les informacions es van centrar en explicar els fets, però practicament cap mitjà va explicar els interessos econòmics en joc. Els periodistes no van estirar del fil quan el Govern espanyol va apel·lar als ‘interessos’ per argumentar que la resposta a l’agressió marroquina hauria de ser “calmada”

El cas Palma Arena està dividit en 25 peces sobre diferents trames de corrupció que afecten el Go-vern balear i el Partit Popular de les Illes. L’última, la número 25, és la darrera que va obrir el jutge que investiga el cas, José Castro. La va obrir més tard i a part de les altres. En aques-ta peça, el jutge Castro investiga els 1.200.000 euros que el Govern balear va pagar el 2005 a l’Instituto Nóos perquè organitzés el congrés Illes Balears Forum: sport and tourism destina-tions global network. Els fiscals anticorrupció i el jutge no han trobat factures que justifiquin una despesa tan alta per un congrés que va durar només tres dies. Un dels elements rellevants del cas és que Iñaki Urdangarin, gendre del rei espa-nyol, presidia el 2005 l’Instituto Nóos. Amb tot, Urdangarin no està acusat formalment. I segons fonts oficials del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSIB), el jutge Castro no té pre-vist citar-lo a declarar, ni els fiscals tampoc li ho han demanat. De fet, ara mateix la investigació està aturada. Oberta, però aturada.El velòdrom Palma Arena havia de costar 46 mi-lions d’euros però se’n van acabar pagant més de 110. Aquest sobrecost va desencadenar la principal investigació sobre corrupció que hi ha en marxa ara mateix a les illes Balears. El cas Palma Arena és un sumari de milers de pàgines que afecta bona part de l’anterior govern del PP i en què l’acusat més important és l’expresident mateix: Jaume Matas. No és l’únic cas de cor-rupció de les illes Balears: gairebé no hi ha cap setmana en què polítics retirats o en actiu, ex alts càrrecs de les institucions o empresaris no passin a declarar pels jutjats de l’avinguda Ale-manya de Palma. Aquesta intensa activitat judicial fa que des del Tribunal Superior s’afirmi, directament, que el jutge Castro “no dóna l’abast” per tramitar la investigació. La instrucció de la peça que investiga els 1.200.000 euros que es van pagar a l’institut d’Urdangarin l’any 2005 continua oberta, però admeten que ara mateix “no s’està fent res”. De fet, Salvador Perera, un dels advocats de l’ex-president Matas, s’atreveix a dir que el jutge té aquesta peça “un poc abandonada” i que per això mateix no en recorda bé els detalls. Manté la innocència de Matas i treu ferro al cas afir-mant que “a vegades haurien d’estar arxivades les factures de “a vegades els jutges fan feina en una

peça i després acaba en no res”

Un cost desproporcionatEl portaveu del Partit Socialista de les Illes Bale-ars (PSIB) al Parlament illenc, Antoni Diéguez, va denunciar l’any 2006 que s’havien malbara-tat diners públics amb el congrés Illes Balears Fòrum. El 17 de febrer de 2006, el Diari Bale-ars publicava unes declaracions de Diéguez on criticava el cost “desproporcionat” per un acte d’un cap de setmana “que no va tenir gaire re-llevància”, i demanava que se’n justifiqués el pagament. Diéguez va dir llavors que el pressu-post del congrés preveia 2.400 euros per al viat-ge, l’allotjament, el menjar i el transport per a cadascun del centenar d’assistents. Però també incloïa 280.000 euros per als sous de la direc-ció del congrés i entre 5.000 i 6.000 euros per a cadascun dels tècnics i hostesses que hi van treballar. A més de 18.000 euros per a una web amb les conclusions del congrés que no es va arribar a fer mai. La fiscalia anticorrupció va preguntar el 15 de març de l’any passat a l’excap de gabinet de Jaume Matas, Dulce Linares, si havia rebut cap ordre del llavors president de no controlar la despesa del Fòrum. En concret, segons consta a la transcripció de la declaració, la fiscalia afirma que a l’expedient del conveni amb l’Instituto Nóos no hi ha “ni una sola justificació de en què s’han invertit” els 1.200.000 euros que s’hi van gastar. Lina-res va admetre al jutge Castro que la decisió de fer aquell conveni l’havia presa Jaume Matas però va afegir que ningú li havia donat “cap ordre de prescindir del control de la despesa”, que sempre havia confiat “en la seriositat del departament que va tramitar aquell expedient” i que no sabia si s’havia acreditat la despesa o no. Amb la declaració de Linares els mitjans de comunicació van prendre consciència que s’in-vestigava aquest conveni en una peça concreta. De llavors ençà ja ha passat un any, però l’actual Conselleria de Presidència —on haurien d’es-tar arxivades les factures de l’Instituto Nóos— no ha volgut admetre ni n ni negar que hagi enviat cap document al jutge Castro.

Què va ser l’Illes Balears Fòrum?El 2005, el Govern balear va presentar l’Illes Balears Fòrum com un punt de trobada “mun-

Especial

Els silencis mediàtics de 2010la família reial

implicada en el cas palma arena

una mort, quatre pallisses

i cap judici

silencis incòmodesa al-aiun

ONG i familiars denuncien maltrac-taments i abusos de poder als Cen-tres d’Internament d’Immigrants de Barcelona i València. Extracte del reportatge de Sergi Picazo

Empreses catalanes i espanyoles exploten de forma il·legal els recursos del Sàhara OccidentalExtracte del reportatge de Laia Altarriba

Un jutjat de Palma investiga una fundació presidida pel gendre del rei espanyol per una subvenció injustificada de 1.200.000 eurosExtracte del reportatge d’Enric Borràs#1 #2

#3Hi ha silencis que resonen amb força. L’Anuari Mèdia.cat de Silencis Informatius de 2010 recull la resonància que deixen els temes que, tot i la seva rellevància, passen des-apercebuts als mitjans de comunicació. A continuació us oferim extractes dels 12 temes triats pels periodistes del Grup Barnils (entre més de 80 temes silenciats. Uns tre-balls que es poden llegir íntegres a la pàgina web www.media.cat.

17JULIOLEspecial Els silencis mediàtics de 2010

dial” d’experts en esport i turisme dels àmbits acadè-mic, públic i empresarial. El congrés es va fer per primera vegada els dies 22, 23 i 24 de novembre i havia de conso-lidar-se, convertir-se en un “referent mundial” i servir d’embrió a l’Observatori Per-manent de Turisme i Esport, que havia de tenir la seu a Ma-llorca.Amb tot, el congrés només es va fer un any més i l’Observa-tori no es va arribar a consti-tuir. De tot allò no n’ha quedat res. De fet, fins i tot l’entitat que ho va organitzar, l’Insti-tuto Nóos, ha desaparegut del mapa, i quan es preparava el segon i últim congrés Urdan-garin ja no la presidia.Al congrés del 2005 hi van participar personalitats com el director del Tour de Fran-ça, Jean-Marie Leblanc; el futbolista Samuel Eto’o; l’ex-president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch; el tennista Rafael Nadal iun centenar de personalitats més, incloent-hi Matas i Ur-dangarin. L’endemà que el PSIB critiqués el cost del con-grés, el 17 de febrer de 2006,

el portaveu del govern Matas, Joan Flaquer, va explicar que estaven “molt tranquils” i que no hi havia res d’irregular. El mateix dia l’actual president de les Illes Balears, Francesc Antich (PSIB), va aclarir sense que ningú li ho preguntés que les crítiques al fòrum havien estat només per al govern i no a l’institut que dirigia Urdan-garin.Després de la polèmica i abans que no se celebrés el congrés per segona vegada, l’abril de 2006, Iñaki Urdangarin va dei-xar la presidència de l’Instituto Nóos. És més, al currículum del gendre del rei que hi ha a la web oficial de la monarquia espanyola no hi consta per enlloc la feina que va fer en aquesta entitat.

L’institut desaparegutDe fet, l’Instituto Nóos ja ni tan sols té pàgina web i fa anys que va abandonar les seus que va tenir al número 8 de l’avin-guda de les Corts Catalanes de Sant Cugat i al 19 del carrer Mestre Nicolau de Barcelona.Els telèfons que tenia l’enti-tat també són culs de sac on no respon ningú. De fet, fins i tot la web www.noos.es ha

desaparegut de la xarxa. Amb tot, encara es pot veure com era quan encara funcionava i què s’hi va publicar sobre l’Illes Balears Fòrum si es fa arqueologia digital amb www.archive.org, un portal que fa còpies periòdiques de moltes de les pàgines d’internet. La web deia que l’Instituto “pre-tén ser un think tank, un lloc de trobada i reflexió de per-sones destacades del món de l’empresa, la investigació i les institucions públiques”.De fet, l’Instituto Nóos va de-saparèixer de manera tan efi-cient que ni tan sols la policia espanyola en va poder trobar cap rastre, segons va publicar el Diario de Mallorca el 15 de setembre.El jutge Castro havia ordenat al juliol que l’entitat presentés les factures que justificessin la despesa de 1.200.000 euros públics, però la policia va ser incapaç de trobar cap seu, te-lèfon o correu electrònic en funcionament on notificar-ho. Al cap de pocs dies d’haver-se publicat que la policia no els trobava, va ser l’Instituto Nóos qui es va posar en contacte amb el jutjat per personar-se al cas. Això va passar a final de

setembre i, des de llavors, la investigació no ha avançat niun pam més.

Anàlisi del tractament medi-àticEls mitjans de comunicació de les illes Balears han recon-vertit les seves seccions de periodisme judicial i les han especialitzades en corrupció política. Ja no es dediquen a cobrir judicis de successos: hi ha tantes investigacions per corrupció en marxa que no podrien fer-ho.Els principals periodistes de cada mitjà competeixen per aconseguir filtracions de fis-cals i advocats per publicar exclusives i gairebé cada dia hi ha alguna notícia relacio-nada amb la corrupció. Tot i això, el cas de l’Instituto Nóos ha passat ben desapercebut. Més enllà de les notícies que es van publicar l’endemà de la declaració de Dulce Linares el 15 de març de 2010, hi ha ha-gut molt poques novetats. Ben pocs mitjans —bàsicament El Mundo— han fet referència que els fiscals ja havien pre-guntat a l’exportaveu del go-vern Matas, Joan Flaquer, so-

bre aquest assumpte. Amb tot, Flaquer tan sols va dir que no tenia res a veure amb el con-veni. Alhora, no hi ha hagut ni exclusives ni filtracions so-bre la despesa de moment in-justificada de 1.200.000 euros ni sobre la implicació d’Iñaki Urdangarin. Al setembre no-més es va saber que la policia no trobava la seu de l’Instituto Nóos. Mentrestant, cap mitjà de comunicació no ha fet èm-fasi en la congelació d’aquesta peça ni en el fet que Urdanga-rin no hagi estat ni imputat ni tan sols citat a declarar per al cas.

L’entitat que pre-sidia Iñaki Un-dargarin i que va cobrar 1.200.000euros del Govern balear per orga-nitzar un congrés de tres dies ha desaparegut del mapa. La fiscaliaafirma que la inversió“no s’ha justificat

Al Congrés orga-nitzat per Undar-garin van assistir-hi Samuel Eto’o, Juan Antonio Samaranch, Rafael Nadal i el presi-dent balear, Jaume Matas

Per un cap de set-mana de congrés es van pagar, per exemple, 280.000 per directius, 6000 euros per cada hostessa i tècnic i 18.000 euros per una web que no es va fer mai

18 JULIOL

Amb l’arribada de la crisi, el nombre de persones que no poden pagar les seves hipoteques s’ha multiplicat. El 2009 els Països Catalans van concentrar el 40% de les execucions hipotecàries a l’Estat” · “El juny de 2010, la proposta de dació en pagament va aterrar al Congrés español de la mà d’ICV i ERC. Una ini-ciativa legislativa popular també vol canviar la llei hipotecària” · “Si s’acceptés la dació en pagament, bancs i caixes perdrien 15.000 milions d’euros, una xifra que equival a un 25% dels beneficis que va obtenir el sector bancari espanyol l’any 2009”

Anàlisi del tractament mediàticL’organització i mobilització social és la que incideix perquè es produeixi un gir mediàtic. La presència fins aleshores minsa als mitjans de comunicació es multiplica a mesura que la Pla-taforma d’Afectats per al Hipoteca s’enforteix i du a terme una potent campanya de comunicació de denúncia, però al mateix temps amb propostes.

El País Valencià és, any rere any, la comunitat autònoma de l’Estat espanyol que registra més actes violents de caràcter ultradretà espanyolista i racista. Els objectius: Casals Jaume I, mesquites o fins i tot la Universitat” · “El fins fa poc dele-gat del Govern español al País Valencià, Ricardo Peralta, va definir els atemptats de caràcter feixista com un fenomen que s’esdevé “dins la normalitat democràtica” · A la inacció policial i la permissivitat política “s’hi sumen actituds com la del president de la Diputació de València, Alfonso Rus, que va afirmar que “s’havia de rematar” els professors que utilitzen el valencià normatiu, un dels blancs habituals de la violència ultra; un tipus de declaracions que, en parau-les de Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, “alimenten la sensació d’impunitat dels violents, i alhora alimenten noves accions violentes”

Anàlisi del tractament mediàticUn repàs als darrers anys de notícies relacionades amb aquests temes dibuixa un mapa força clar de la impunitat policial i política —no hi ha gaires referències de con-demnes públiques— de què gaudeixen els grups violents. La manca d’editorials i de reportatges en profunditat que ajudin a entendre la dimensió del problema converteix els principals mitjans en còmplices d’aquesta impunitat, amb excepció, a banda d’alguns digitals, de l’històric setmanari El Temps.

“Segons l’Associació Espanyola de Banca, des del 2003 el sector bancar español acumula uns beneficis nets de 145.000 euros. El 2009 va guanyar 14.950 milions, només un 5% menys que els re-gistrats l’any anterior” · “El Banco Santander, amb 8.181 milions d’euros, el BBVA, amb 5.200, i La Caixa, amb 1.307, encapçalen el rànquing de les entitats financeres amb més guanys durant l’any 2009” · “El 56% dels catalans viuen amb menys de 1.000 euros al mes. Els 584 consellers executius de les empreses de l’Ibex35 cobren una mitjana de 989.000 euros” · “L’emissió de bons de la Generalitat va deixar un rendiment net de 72 milions d’euros a les caixes i bancs que van gestionar-la. La comissió bancària mitjana era del 3%”

Anàlisi del tractament mediàticLes xifres dels guanys bancaris no són cap secret, però costa trobar articles en profunditat que llegeixin la realitat i donin claus d’interpretació de com estem sortint de la crisi i sota quines apostes. Només la premsa econòmica especialitzada —defensant el rol fonamental de la banca en la solvència i fortaleza de l’eco-nomia— i la premsa alternativa —“Cop d’Estat econòmic”, titu-lava el setmanari Directa el maig del 2009— han situat elements i dades per comprendre la dimensió de la crisi. les grans institu-cions financeres són un dels primers inseridors de publicitat en una premsa en crisi, que a les seccions d’economia predomina la ideologia liberal i que, alhora, molts bancs posseeixen importants paquets d’accions dels principals mitjans. A tot plegat s’hi afegeix el fet socialment acceptat que els afers econòmics són matèria reservada a experts i que els comuns no hi estem preparats. Però davant aquest fatalisme econòmic, el filòsof Slavoj Zizek ja va alertar el novembre passat a Le Monde Diplomatique que l’aposta per la despolitització de la crisi només pretenia vendre els plans d’austeritat com una mera resposta tècnica a imperatius econo-micofinancers i no com el que eren: estratègies fruit de decisions politicoeconòmiques.

Els Mossos d’Esquadra van acusar la jove, militant del mo-viment llibertari, d’haver col·laborat amb una organització que hauria comès diversos atemptats a Itàlia” · “El Tribunal Suprem va considerar que els magistrats de l’Audiència espa-nyola no havien tingut en compte un dels elements claus de la investigació per saber si Pòrtulas era o no era autora dels fets dels quals se l’acusava: la inexistència de qualsevol banda ar-mada amb la qual ella hagués pogut col·laborar” · “La família i els amics de la víctima creuen que la policia catalana va actuar “sense proves” i que la sentència absolutòria obliga als respon-sables de l’operació “a justificar els seus errors”

Anàlisi del tractament mediàtic L’absolució de Núria Pòrtulas va ser notícia pels mitjans de comunicació, però amb menor intensitat que no pas el seu empresonament. Cal destacar la tendència que els mitjans més propers ideològicament (com Vilaweb o el setmanari Directa) o geogràficament (Diari de Girona i, especialment,

A Catalunya hi ha el 49% dels peatges de tot l’Estat espanyol, però només el 10% de les vies ràpides. El 67% de vies catalanes de més d’un carril són de pagament, siguin de titularitat estatal o autonómica” · “Abertis, el gegant empresarial controlat per La Caixa, ostenta el monopoli gairebé exclusiu d’unes vies de pagament que avui en dia han estat amortitzades amb escreix” · “A diferència de l’Estat francès, on els peatges els gestionen consorcis públics, a l’Estat español es va optar per carregar l’explotació a empreses privades” · “El novembre de 2010 PP i PSOE, amb el suport de CiU, van decidir al Congrés espanyol compensar amb vuitanta milions d’euros les pèrdues de les au-topistes radials de l’àrea de Madrid”

Anàlisi del tractament mediàticEls mitjans parlen del tema només per donar compte de les pujades a les tarifes i durant el periòde electoral. No es parla gaire dels beneficis de les empreses concessionàries. ““Abertis aconsegueix el 2010 uns beneficis de 662 milions, un 6,1% més que l’any anterior”, titulava Vilaweb el 24 de febrer de 2011” · No es fan treballs profunds sobre el model de gestió d’infraestructures. El Triangle va publicar una sèrie d’articles sobre el tema entre 2001 i 2004. El pacte entre PSOE i CiU per subvencionar les concessionàries d’autopistes només va tenir ressó important a mitjans digitals com Nació Digital o directe.cat

“El qui va evitar el reconeixement internacional esportiu de Catalunya moria envoltat de les lloances del món polític, es-portiu, social i mediàtic del país, i definit per la inmensa ma-joria de mitjans com un personatge sense cap màcula” · “Juan Antonio Samaranch va ser ‘Delegado Nacional de Deportes’, regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Falange, procurador a les corts franquistes i ‘Consejero Nacional del Movimiento’ “ “amb motiu de la mort de Francisco Franco, Samaranch decla-rava públicament que el mandat del dictador “va representar un dels períodes més brillant de la història d’Espanya” · “La corrupció ha planat sobre la seva trajectòria, en especial arran de la compra de vots entre els membres del COI per la candida-tura de Salt Lake City als Jocs d’Hivern de 2002

Anàlisi del tractament mediàticTret d’algunes excepcions, aquest repàs va suposar un exercici de desmemòria col·lectiva i una nova reinserció d’un perso-natge sorgit de dins del Franquisme. Les excepcions van ser El 9 Esportiu, que s’encarta amb l’Avui i El Punt, la premsa digital —amb Vilaweb al capdavant— i la premsa internacio-nal —especialment l’anglosaxona. També cal tenir en compte

Especial Els silencis mediàtics de 2010

les autopistes catalanes,

insostenibles i amortitzades

samaranch, l’etern

supervivent

l’anomalia hipotecària

la impunitat que no cessa

les xifres ocultes de la crisi

l’absolució denúria pòrtulas

Abertis, controlada per La Caixa i ACS, té el mo-nopoli d’unes vies de pagament que han generat ingressos molt superiors als seus costos de construcció. Extracte del reportatge d’Eloi Latorre

La militància franquista, els escàndols de corrup-ció i dopatge i les traves a l’esport català són la cara fosca del difunt pare de l’olimpisme modern. Extracte del reportatge de Miquel Andreu

L’Estat espanyol no reconeix la figura de la dació en pagament, que permet saldar el deute hipote-cari mitjançant el retorn de l’habitatgeExtracte del reportatge de Gemma García Fàbrega

L’edició de 2010 de l’informe Raxen documenta 80 agressions feixistes i racistes sense resoldre al País Valencià. Extracte del reportatge de Joan Canela i Barrull

La banca espanyola ha guanyat 66.111 milions d’euros des del 2007.Extracte del reportatge de David Fernández

El Tribunal Suprem espanyol sentencia que la jove anarquista gironina, empresonada l’any 2007, no va col·laborar amb cap banda armadaExtracte del reportatge de Lluc Salellas

#4

#5

#6

#7

#8

#9

l’impacte de les xarxes socials, que sumat al tractament que van fer del cas els nous diaris digitals, van ser el principal con-trapès al discurs dominant sobre la figura de Samaranch.

19JULIOL

“L’organització ATTAC, especialitzada a denunciar els paradisos fiscals i l’especulació financera, va ser fortament perseguida per la justicia andorrana i va haver de dissoldre’s” · ”L’Organització Professional d’Inspectorsd’Hisenda denuncia que el conveni entre Andorra i l’Estat espanyol inclou “serioses limitacions” a l’Agència Tributària” · “Entre un 20% i un 25% de la riquesa mundial s’allot-ja en paradisos fiscals com Andorra. Segons l’OCDE, l’offshoring facilita la corrupció a gran escala i els règims totalitaris”

Anàlisi del tractament mediàticEn la cobertura dels moviments d’Andorra per escapar de l’estig-matització internacional, s’ha produït de nou la pràctica de re-produir en els elements de titulació, sense distanciament, el punt de vista d’una de les parts. “Andorra deixarà de ser un paradís fiscal”, titulava el 12 de març de 2009 Avui.cat, basant-se en una declaració d’intencions del que en aquell moment era president del principat, Albert Pintat, emmarcada dins els moviments de les economies offshore per ser excloses de la llista grisa de l’OCDE de cara a una reunió del G-20. Més raonable semblava el resum d’EFE un mes abans, del qual es feien ressò La Vanguardia i Expansión entre moltes altres publicacions: “Andorra anuncia la seva intenció de deixar de ser un paradís fiscal”. En bona mesura, la reproducció sense modificacions (o amb petits afegits) de les notes d’agències ha afavorit que la cobertura informativa d’esde-veniments complexos resulti més aviat superficial i acrítica.

L’estat d’alarma, recollit a l’article 162 de la Constitució espanyo-la, és una mesura que el Govern pot aplicar en cas de catàstrofes, crisis sanitàries epidèmies o aturades dels serveis públics essen-cials · Jaume Asens, vocal de la Comissió de Defensa del Col-legi d’Advocats, considera que “no era necessària la militarit-zació dels controladors ni l’aplicació del codi penal militar · La Coordinadora Europea de Controladors Aeris, que representa 13.000 professionals, ha qualificat l’actitud del Govern español d’“indigna d’un estat democràtic · El catedràtic de Dret Cons-titucional Marc Carrillo considera la mesura justificada: “L’estat d’alarma no comporta la suspensió de cap dret fonamental, si bé pot suposar la limitació de l’exercici d’algun dret”Segons Asens, “amb aquest precedent, moltes protestes socials podrien ser considerades delictes de sedició”. La privació del dret a volar, per molts perjudicis que causi, no és una “calamitat pública”

342 centres educatius van organtizar consultes durant la jorna-da arreu de 81 municipis del País Valencià. Un 96% dels vots emesos van donar suport al canvi en la política educativa · La consulta popular sobre la gestió del conseller valencià d’Educa-ció, Alejandro Font de Mora, ha mobilitzat la comunitat educa-tiva valenciana: professorat, alumnes, pares i mares · Els orga-nitzadors reclamen canvis en les infraestructures, les plantilles

Especial Els silencis mediàtics de 2010

andorra, el paradísfiscal català

el primer estat d’alarma de la

democràcia

consulta a les aules valencianes

L’entrada en vigor del conveni bilateral entre l’Estat espanyol i Andorra ha permès que el Principat surti de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE però no ha acabat amb les pràctiques d’offshoringExtracte del reportatge d’Ignasi Franch

Juristes i sindicats qüestionen l’aplicació d’una mesura d’excepció per posar fi al conflicte dels controladors aeris Extracte del reportatge de Bel Zaballa

La Plataforma per l’Ensenyament Públic mobilitza 47.000 persones en el marc d’una consulta popu-lar sobre la política educativa del Govern valencià. Extracte del reportatge d’Enric Rimbau

#10

#11

#12

El Punt) a Núria Pòrtulas van fer un seguiment més acurat i complet de la notícia de l’absolució de l’activista que la resta de mitjans de comunicació. El País també va publicar un reportatge sobre l’absolució. Els mitjans de comunicació més ancorats a la dreta espanyola van fer gairebé cas omís a la notícia.

Anàlisi del tractament mediàticTots els mitjans van fer-se ressò de l’estat d’alarma decretat el dissabte 4 de desembre de 2010 pel Govern espanyol. Però la gran majoria presenta l’estat d’alarma com l’única opció a què pot recórrer el govern espanyol davant l’actitud dels contro-ladors aeris. Un dels primers articles que apareixen alertant del perill del gest de l’executiu espanyol és el del director de VilaWeb, Vicent Partal, que el mateix dia 4 publica al diari un editorial d’urgència en què sentencia: “No es pot posar un ci-vil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia”. En un article a El País, el periodista i filòsof Josep Ramoneda alerta que amb el precedent de la pròrroga “es podria declarar l’estat d’alarma cada cop que la conflictivitat social comporti una paralització del transport”, i afirma: “Aquest país pagarà car el recurs a l’estat d’alarma. Perquè ha establert un prece-dent: a qualsevol altre govern li serà molt més fàcil fer el pas.

de professorat, la normalització lingüística i la lluita contra el fracàs escolar

Anàlisi del tractament mediàticEl seguiment mediàtic de la consulta organitzada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic, el 6 de maig de 2010, evidencia el trencament informatiu que es produeix entre els territoris de parla catalana. Així com les mobilitzacions de magnituds similars a Catalunya tenen un seguiment en els mitjans distribuïts al País Valencià, en aquesta ocasió, la mo-bilització de la consulta popular a més de tres-cents centres educatius públics valencians contra la política de la Conselle-ria d’Educació de Font de Mora no va tenir gaire repercussió entre els mitjans del Principat. Cal posar com a excepció els diaris Avui i El Punt, que sí que van informar sobre la inicia-tiva impulsada per la Plataforma, especialment quan es va fer pública la convocatòria, tot i que la jornada en si va passar més desapercebuda.

20 JULIOL

21JULIOL

la família reial implicada en el cas palma arena“El silenci esdevé la forma més efectiva de censura”Entrevista a Roger Palà, coordinador de l’Anuari Mèdia.cat · Publicada a: www.media.cat

Pregunta: Quin és l’origen d’aquest projecte?Resposta: La primera idea va venir de l’Humbert Roma en un consell de redacció de Mèdia.cat, que volia que tin-guéssim algun material de més duració que els informes temàtics que anem fent, que en general caduquen molt rà-pid, i que deixéssim constàn-cia de tot allò que no es parla als mitjans.Al final el resultat és aquest, on no hem volgut sols assen-yalar els temes sinó fer els reportatges que en el seu mo-ment no es van fer.P: Un cop ja teniu el llibre a les mans, quina és la primera valoració del resultat?R: És un primer pas. La fei-na està molt bé, els reportat-ges són de primera qualitat i podrien ser publicats a qual-sevol mitjà, però tot i això penso que encara tenim molt camp per córrer i volem re-petir l’Anuari cada any i que

cada any sigui millor. Per començar hem fet 12 repor-tatges però podrien ser 24 o més, només cal pensar que la primera llista de propostes incloïa més de 80 temes. De totes formes, i per ser la pri-mera edició crec que el resul-tat és molt positiu i vull apro-fitar per recordar que sense la col·laboració del Grup de Pe-riodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc –que soste-nen l’observatori Mèdia.cat- i el Col·legi de Periodistes de Catalunya –que ha finançat la impressió de l’Anuari i s’ha implicat en la seva presenta-ció- tot això no hauria estat possible.P: En la introducció s’esmenta el Project Censored. Quina relació hi ha entre aques-ta iniciativa estatunidenca i l’Anuari Mèdia.cat?R: Per nosaltres ha estat una font d’inspiració molt impor-tant i és el nostre referent, encara que no volem dir que

sigui el mateix. Per ara estem molt lluny d’un projecte que té més de trenta anys, que implica molta gent, sobretot universitats i mitjans inde-pendents i que anualment treballa més de 250 històries. Per humilitat no crec que pu-guem dir que som el Project Censored català, però espe-rem guanyar noves complici-tats any rere any i que l’Anuari com a projecte guanyi pes.P: Tant l’Anuari com el Pro-ject Censored es basen en la denúncia del que anomeneu “censura moderna”, que es dóna en països no autoritaris. En què consisteix?R: Es tracta d’una censura menys òbvia, basada en un consens implícit on certs temes que es consideren in-còmodes queden fora de l’agenda dels mitjans, i al final aquest silenci esdevé la forma més efectiva de censura.A l’hora d’establir les seves prioritats els mitjans tenen

una sèrie de condiciona-ments, que van des de l’espai fins als interessos econòmics de les empreses editores i dels seus clients, que no són els lectors sinó els anun-ciants. Tot això genera que certs temes siguin bandejats, tampoc és que no se’n parli, sinó que se’n fa poc, es pas-sen de puntetes.En aquest sentit també hem volgut que l’Anuari sigui també un exercici en posi-tiu i a cada reportatge hem volgut destacar aquell repor-tatge fora de prime time que sí va tractar el tema com es mereixia. Hi ha gent molt bona fent molt bé la seva fei-na al nostre país. I després hi ha temes que sí són silen-ciats de forma més genera-litzada, com la situació dels drets humans als Centres d’Internament per a Estran-gers que hem considerat que era la notícia més amagada de l’any.

P: Repassant els mitjans que sí han tractat els temes silen-ciats, destaca una presència important de la premsa local i dels mitjans crítics. Quina importància tenen aquests dos sectors?R: Doncs cabdal, òbviament. Pel que fa a la premsa local és evident que en molts casos fa una feina d’interès públic més enllà de les seves res-pectives demarcacions que és encomiable. Sobre els mitjans crítics o alternatius, doncs si tracten aquests temes és evi-dent que estan fent bé la seva feina, no? Són mitjans dirigits a una audiència que preci-sament vol saber el que no li explica els mèdia conven-cionals. I encara que ara per ara tingui grans mancances, jo crec que té un paper im-portant i en els propers anys agafarà molta més força i fins i tot és possible que en mo-ments puntuals sigui capaç de marcar l’agenda informativa.

Els reportatges són de primera qualitat i podrien ser publicats a qualsevol mitjà

La primera llista de propostes incloïa més de 80 temes

La ‘censura moderna’ està basada en un conscens implícit on certs temes que es consideren incòmodes queden fora de l’agenda dels mitjans

La premsa local fa, en molts casos, una feina d’interés públic més enllà de les seves res-pectives demarcacions que és encomiable

Els ‘indignats’ de Breda van al CAPMembres de l’Assemblea de Breda demanen explicacions sobre com afec-taran les retallades al Centre d’Atenció Primària · L’Associació Dones de Breda també es movilitza i demana ‘deixar de ser passius i conformistes’

Mentre a la plaça de La Miran-da de Breda es feien els prepa-ratius per a la celebració popu-lar de la revetlla de Sant Joan, dos membres de l’Assemblea de Breda -dos ‘indignats’ si fem servir el terme que ha fet fortuna als mitjans- es van pre-sentar al Centre d’Atenció Pri-mària de Breda per demanar una reunió amb un respon-sable de l’equipament. La in-tenció dels dos ‘indignats’ era preguntar quin impacte tindrà la retallada sanitària al serveis del CAP d’aquesta població de poc menys de 4000 habitants, on des de fa setmanes corren tota mena de rumors: ‘treu-ran les urgències’, ‘no s’estan fent les substitucions’, ‘haurem d’anar a Santa Coloma per fer-nos atendre’... A la recepció

van prendre nota de la petició d’una reunió, els números de telèfon dels indignats i els hi van dir que ja els trucarien.Dues setmanes després nin-gú s’havia posat en contacte amb ells per concretar cap reunió. Per això, a l’assemblea del 5 de juliol es decideix tor-nar a insistir en la demanda d’explicacions i un grup de quatre ‘indignats’ es presenten a les portes del cap per dema-nar una reunió urgent amb Isabel Ortiz, coordinadora del CAP de l’IAS, l’empresa presta-dora del servei. Aquesta vega-da si que hi ha resposta. Segons Ortiz, les retalldes ja s’estan no-tant i explica que ‘des de fa un temps que no s’estan cobrint les substitucions i alguns dies, on abans hi havia dos metges

ara només n’hi ha un’ i con-firma que aquesta situació està tenint un impacte negatiu sobre els temps d’espera per a moltes visites. Però més enllà d’aquesta manca de substitu-cions, no se sap res. “La idea –explica Ortiz- és que fins al final de l’estiu no hi hagi cap canvi substancial pel que fa a guàrdies, però de moment no se sap res”.

Qui aplicarà la tisora?Llavors quan se sabrà alguna cosa? Qui ho dirà? Qui ho de-cidirà? El primer que cal tenir clar per entendre l’escenari on s’estan produint els esdeveni-ment és que el CAP de Breda no està gestionant directa-ment per la Generalitat. Com a molts altres llocs, aquests

centres estan gestionats per ‘prestadors’ que en aquest cas el l’IAS, un ens sorgit de l’antic hospital religiós de Santa Caterina, que als anys 80 es va convertir en un ‘prestador’ de la sani-tat pública. Això vol dir que la Generalitat de Catalunya transfereix diners dels pressupostos públics per tal de que l’IAS presti el servei als ciutadans. L’arribada de les retallades, però, fa que la Ge-neralitat abaixi a l’IAS la quantitat de diners que li dona per tal de prestar els serveis acordats. En aquest cas es parla d’una davallada de l’11%. A partir d’aquesta retallada l’IAS ha de veure com s’ho fa. Segons fonts del mateix IAS la desició del lloc on s’aplicaran les tisores es prenen entre la Generalitat i el mateix IAS.

I l’ajuntament?Els indiganats no són els únics que ignoren l’abast de les retallades. Des del passat 9 de juny, una altra associació, les Dones de Breda, estan treballant per tal d’esbrinar quin és l’abast de la situació a la que haurà de fer front la població. Per això es van adreçar als representants polí-tics (veure comunicat a la plana 33) per tal de conèixer més detalls... però es van trobar amb que ni l’alcalde ni l’oposició tenien notícies so-bre el futur del CAP. I això és així perquè, com dèiem, les negociacions s’estan portant a terme exclusivament entre la Generalitat, que té com a objectiu gastar un 11% menys i l’IAS, qui ha d’aplicar les estisores.En mig d’aquesta negociació –on l’IAS també ha de defensar els seus interessos com a ens- la representació dels ajuntaments és nul·la i la in-formació que els arriba també.

‘Volem decidir’En un escenari com el descrit el que queda clar

és que ni l’ajuntament, ni les Dones de Breda ni els indignats tenen veu ni vot en les desicions que es prendran. Això ha provocat que l’ajuntament de Breda, governat per CiU, es posicionés dient que ‘enten les mesures de contenció de la despesa però considera inviable reduir l’atenció prima-ria”. Per la seva banda, Dones de Breda que cal que els representants polítics han de fer sentir el desacord de la població al Parlament. Per últim, poc després de conèixer les explicacions de la doctora Ortiz, alguns dels indignats coincidien: “la pressió popular serà decisiva” i el proper diu-menge recorreran el centre de la vila, repartint octavetes i informant a la població. I cada dime-cres, a les 20 hores, a la Plaça de la Vila.

No a les retallades al nostre CAP!

Si no actuem, perdrem…

… 2 metges de dia.

… el servei d'urgències de nit i del cap de setmana.

… gran part de l'horari d'atenció al públic.

Informa't i Actua

www.assembleabreda.wordpress.com Ens reunim cada dimecres a les 20h a la Plaça de la Vila

Hi ha coses que no es retallen

22 JULIOL

Festa Major de Santa Anna · Blanes 2011

DIVENDRES 22 DE JULIOLA 2/4 de 8 de la tarda PREGÓ DE LA FESTA MAJOR A càrrec de, Josep Alúm i Vilabella

A continuació Actuació del SHOWMAN NIKO COSTE-LLO A la plaça dels Dies Feiners

A 2/4 d’ 11 de la nit 41CONCURS INTERNACIO-NAL DE FOCS D’ARTIFICI DE LA COSTA BRAVA. TROFEU VILA DE BLANES · Pirotècnia Focs d’Artifici Europlá SL de València · Des de la roca de Sa Palomera

A 2/4 de 12 de la nitActuació de CLAQUÉ amb el grup CLAC & ROLL

A 2/4 de 12 de la nitCORREAIGUA · Des del moll de Blanes,i fins a la plaça Cata-lunya

SA COSTA BARRAKESAccés a partir de les 8 al camp de futbol dels Pins Concerts a partir de 2/4 de 12 de la nit Ac-tuacions dels grups: FOREIGN BEGGARS, FERRAN IRRE-VENCIAS

DISSABTE 23 DE JULIOL

A 2/4 de 7 de la tardaPASSEJADA DELS GEGANTS DE BLANES · C. Muralla, c. Raval i c. Ample fins a la plaça d’Espanya.

A les 7 de la tarda CONCURS DE DIBUIX Orga-nitzat per la Colla Gegantera de Blanes · A la plaça d’Espanya

A les 6 de la tardaSARDANES amb la cobla GE-

NISENCA · Al monument a Joa-quim Ruyra

A 2/4 de 8 de la tardaCONCERT amb l’orquestra TE-RRANOVA · A la plaça dels Dies Feiners

A les 8 del vespreTEATRE TENNESSEE (W) · Al teatre de Blanes Preu entrada: 10 €

A 2/4 d’ 11 de la nit41 CONCURS INTERNACIO-NAL DE FOCS D’ARTIFICI DE LA COSTA BRAVA. TROFEU VILA DE BLANES · Pirotècnia Fuegos Artificiales Hermanos Ferrández SL de Múrcia · Des de la roca de Sa PalomeraA 2/4 de 12 de la nitBALL DE NIT amb l’Orquestra TERRANOVA · A la plaça dels Dies Feiners

SA COSTA BARRAKESAccés a partir de les 8 al camp de futbol dels Pins · Concerts a partir de 2/4 de 12 de la nit · Ac-tuacions dels grups: S I N I E S -TRO TOTAL, FAR’ N’HATE, SPOLILERS DIUMENGE 24 DE JULIOL

A les 6 de la tardaESPECTACLE INFANTIL · Amb el grup Osquestrina dels Naps · A la plaça dels Dies Fei-ners

A les 7 de la tardaSARDANES amb la cobla LA PRINCIPAL DE CASSÀ · A la plaça de la Verge Maria

HOMENATGE A EDUARD VENTURA A les 7 de la tarda a la Mura-lla/ Pg. de Dintre · A 1/4 de 8 de la tarda a Plaça d’Espanya · A 2/4 de 8 de la tarda al Pg. de Dintre · A les 8 del vespre a la Plaça dels Dies Feiners

A 2/4 d’ 11 de la nit 41 CONCURS INTERNACIO-NAL DE FOCS D’ARTIFICI DE

LA COSTA BRAVA. TROFEU VILA DE BLANES Pirotècnia Malta Fireworks de Malta. Des de la roca de Sa Palomera

A 2/4 de 12 de la nitFESTIVAL FOLCLÒRIC DE SANTA ANNA · Homenatge a Eduard Ventura Esbart Joaquim Ruyra de Blanes A la plaça dels Dies Feiners

SA COSTA BARRAKESAccés a partir de les 8 al camp de futbol dels Pins Concerts a partir de 2/4 de 12 de la nit · Ac-tuacions dels grups: EL COM-BO LINGA, MILAGRO SUR, DERROTA

DILLUNS 25 DE JULIOL

A les 11 del matíMISSA A L’ASIL, amb motiu de la festivitat de Sant Jaume. · Ac-tuació dels Capgrossos i la cobla del Col·legi Santa Maria.

A les 6 de la tardaTARDA INFANTIL amb els tallers de reciclatge de Marta Soriano · A la plaça dels Dies FeinersA les 6 de la tarda100 ANYS DE LA REFORMA DEL C. AMPLE

A les 7 de la tardaSARDANES amb la cobla CIU-TAT DE MATARÓ · Al carrer Ample

A 2/4 d’ 11 de la nit41 CONCURS INTERNACIO-NAL DE FOCS D’ARTIFICI DE LA COSTA BRAVA. TROFEU VILA DE BLANES · Pirofanta-sía Carlos Caballer SL de Valèn-cia · Des de la roca de Sa Palo-mera

SA COSTA BARRAKESAccés a partir de les 8 al camp de futbol dels Pins · Concerts a partir de 2/4 de 12 de la nit · Ac-tuacions dels grups: MANEL, ELS CATARRES, THE WED-NESDAY LIPS

DIMARTS 26 DE JULIOL SANTA ANNA

De bon matíREPICAMENT GENERAL DE CAMPANES des de tots els campanars de les esglésies de la vila

A 3/4 d’12 del migdiaDes de l’Ajuntament sortida de la COMITIVA OFICIAL acom-panyada pels GEGANTS DE BLANES fins a la parròquia de Sta. Maria.

A les 12 del migdiaSOLEMNE OFICI RELIGIÓS en honor a la patrona de la vila, Santa Anna. Parròquia de Sta. Maria

A la 1 del migdiaBREU AUDICIÓ DE SARDA-NES a càrrec de la COBLA DEL COL·LEGI SANTA MARIA · Al pg. de Dintre

A 2/4 de 2 del migdiaBALL DE MORRATGES (30è Aniv. Recuperació del Ball) A càrrec de L’ESBART JOAQUIM RUYRA Al pg. de Dintre

A les 6 de la tardaFESTA DE L’ESCUMAA la plaça d’EspanyaOrganitza: P. M. de Turisme Col·labora: Ok Titans

A les 6 de la tardaSARDANES amb la cobla SEL-VATANA · Al passeig de Dintre

A 2/4 de 8 de la tardaCONCERT DE FESTA MAJOR amb L’ORQUESTRA SELVA-TANA A la plaça dels Dies Fei-ners

A 2/4 d’11 de la nit 41 CONCURS INTERNACIO-NAL DE FOCS D’ARTIFICI DE LA COSTA BRAVA. TROFEU VILA DE BLANES · Pirotècnia Parente Fireworks d’ Itàlia Des de la roca de Sa Palomera

A 2/4 de 12 de la nitBALL DE FESTA MAJOR amb L’ORQUESTRA SELVATANA A la plaça dels Dies Feiners

SA COSTA BARRAKESAccés a partir de les 8 al camp de futbol dels Pins Concerts a par-tir de 2/4 de 12 de la nit · Actua-cions dels grups: O’FUNK’ILLO, UGE, ELECTRIC FLY KILLERS

DIMECRES 27 DE JULIOL

De 5 a 8 de la tardaGRAN FESTA INFANTIL A la Platja de Blanes Organitza: P. M. de Turisme · Col·labora: Ok Titans

A les 7 de la tardaSARDANES amb la cobla LLUÏ-SOS DE TARADELL Al monu-ment a Joaquim Ruyra

A 2/4 de 9 del vesprePresentació del curtmetratge “El DARRER MESTRE D’AIXA” · Entrada gratuïta condicionada a l’aforament de l’espaiAl teatre de Blanes

A 2/4 d’ 11 de la nit 41 CONCURS INTERNACIO-NAL DE FOCS D’ARTIFICI DE LA COSTA BRAVA. TROFEU VILA DE BLANES Pirotècnia Zaragozana SA de SaragossaDes de la roca de Sa Palomera

A 1/4 de 12 de la nitTIMBALADA de la Colla de Sa Forcanera i 5 colles més. Passeig ( cruïlla c. Ample) c. Ample, i c. Raval, plaça Mn. Joan Quer, i Plaça de l’ esglèsia .

A 2/4 de 12 de la nit CORREFOC amb la Colla de Diables de Sa Forcanera, Diables Ratpenats Infernals de Malgrat i els Diablefolls de Palafolls. Re-corregut: Plaça de l’església, , c. Raval i Rbla. Joaquim Ruyra fins a plaça de Catalunya.

A les 12 de la nitACTUACIÓ D’ HOTEL CO-CHAMBRE · A la plaça dels Dies Feiners

DIJOUS 28 DE JULIOL

A les 6 de la tarda

SARDANES DE L’APLEC DE L’AMOR amb la cobla JUVENIL DEL COL·LEGI STA. MARIA A la Cala Bona

A les 9 del vespreSOPAR POPULAR de pollastre amb samfaina Preu del sopar: 5 € Venda de tiquets a Unnim

A 2/4 de 10 de la nitCONCERT DE L’APLEC DE L’AMOR LA BICI DE JUAN ASÍKIDES I TAL BEN ARÍ Mú-siques de Grècia i del Mediterra-ni oriental · Servei de carrilet des de la plaça de Catalunya fins a la cala i tornada.

MESURES DE SEGURE-TAT I SUGGERIMENTS

Els carrers del centre de la Vila es tallaran, aproximadament, tres hores abans dels focs. Uti-litzeu gratuïtament les zones d’aparcament habilitades. En acabar els focs, no sortiu imme-diatament de la població; així evitarem col·lapsar les sortides.

Absteniu-vos d’entrar dins del recinte de seguretat de la zona de llançament dels focs. En cas d’urgència cal adreçar-se als punt de socors. En cas necessari, seguiu en tot moment les indi-cacions dels membres de segu-retat.

Tel. CENTRE RECEPTOR D’ALARMES 972 35 86 66.

ALTRES ACTIVITATS:

Del 15 al 27de juliolFIRA D’ATRACCIONSPer a grans i petitsDimarts dia 19 de juliol dia del nenPg. de Mar i esplanada davant de l’estació d’autobusos.

Del 22 al 27 de juliolCaseta de la Casa de Andalucia de Blanes · Al darrere del pavelló poliesportiuActuacions gratuïtes a partir de les 23.00 hDiumenge 17 de juliolA les 6 de la tardaTROBADA DE PUNTAIRES · Al passeig de DintreXXXIX SALÓ ESTATAL DE FOTOGRAFIA - TROFEU QUILLAT - i XX TROFEU COMARCA DE LA SELVA dede juliol al 7 d’agost. Lloc : Casa Saladrigas

23JULIOL

AQUÍ ESTÁN TUS MEJORES VACASAprovecha la mejor oferta para viajar.No te quedes sin vacas. ¡Reserva ya!

ISLAS

€3108 días

902 108 108 / viajesiberia.com

Salidas en avión desde Barcelona excepto Jamaica y Brasil desde Madrid. Precios por persona en habitación doble, y régimen indicado válidos para determinadas salidas de los meses publicados, consulte fechas exactas y condiciones de nuestras ofertas. Gastos de gestión por reserva no incluidos: 10€. Régimen alimenticio: HA: Solo alojamiento, HD: Alojamiento y desayuno, MP: Media Pensión, TI: Todo Incluido

BAL

-001

-MM

Síguenos en:

ISLAS - 8 días / 7 nochesTenerife - Aptos. Florida 2LL HA 310€

Lanzarote - Bung. Las Gaviotas 2 LL HA 490€

Mallorca - H. Alea *** MP 330€

CARIBE - 9 días / 7 nochesPunta Cana - H. Natura Park ***** TI 810€

Riviera Maya - H. Riu Tequila ***** TI 870€

Jamaica - H. Riu Montego Bay ***** TI 890€

BRASIL - 9 días / 7 nochesBrasil - H. San Marino Bahía *** HD 820€

Consulta todos nuestros destinos en oferta.

PRECIOS DE LOCURAPARA TODO EL VERANO

INFORMACIÓN Y RESERVA:C/ Vicenç Bou, 3 ·17310 · Lloret de Mar · Tel.: 972 37 40 42C/ Hospital, 29 ·17300 · Blanes · Tel.: 972 35 90 63

CARIBE

8109 días

Todo Incluido

HOTEL *****

€

PLAN PRECIO SEGUROSi encuentras una oferta mejor, te la igualamos.

Y si después de reservar baja el precio, te devolvemos la diferencia. GARANTIZADO POR ESCRITO.

GARANTÍA TOTALVentaja exclusiva para clientes con tarjeta Visa Viajes Iberia. Cobertura ante: retrasos, overbooking, cancelación de vuelo,

pérdida de equipaje.

FINANCIACIÓN GRATUITAA 3 MESES SIN INTERESES. TIN: 0% TAE: 0%

Pagando con Visa Viajes Iberia

Anuncio Vicenç.indd 1 04/07/11 13:34

24 JULIOL

Blanes, 5 de juliol de 2011 (ONCE).- L’ONCE dedica el cupó del dissabte 16 de juliol als Focs de Blanes i al seu Concurs Internacional de Focs Artificials, que tindrà lloc del 22 al 27 de juliol. Cinc milions de cupons portaran la imatge d’aquesta festa. El cupó del dissabte 16 de juliol està il·lustrat amb una imatge de focs artificials a la platja. Amb aquest cupó, l’ONCE vol rendir homenatge als Focs de Blanes, amb més d’un segle de tradi-ció, i al seu Concurs de Focs d’Artifici, conegut arreu i que compta amb un gran prestigi entre les pirotècnies de tot el món. Un altre aspecte que fa únic aquest Concurs és la situació de la pla-taforma de llançament dels Focs, ubicada en la zona de la roca de Sa Palomera, envoltada de mar i situada al bell mig de la Badia de Blanes, punt geogràfic on comença la Costa Brava. La presentació d’aquest cupó commemoratiu tindrà lloc a l’Ajuntament de Blanes el proper di-jous 7 de juliol a les 11.30 hores del matí. L’acte serà presidit per l’alcalde de la localitat, Josep Marigó i hi assistiran el sotsdelegat territorial de l’ONCE a Catalunya, Àngel Ávila i la directora de l’agència administrativa de l’ONCE a Blanes, Victoria Martínez. Els cupons de l’ONCE es comercialitzen pels més de 22.000 agents venedors de l’ONCE. Com sem-pre, gràcies al Terminal Punt de Venda (TPV), el client pot escollir el número que més li agradi. A més, es poden adquirir des de la pàgina web oficial de joc de l’ONCE (www.juegosonce.com).Durant el 2011, l’Organització ja ha repartit prop de 42 milions d’euros a Catalunya, entre ells un Supercupó Cap de Setmana amb un premi de 6.000 euros al mes durant 25 anys i dos Cupo-nazos a Rubí i a Roses premiats amb 9 milions d’euros cadascú.L’ONCE té més de 70.000 afiliats, genera quasi 130.000 llocs de treball directes i indirectes a Es-panya (100.000 dels quals estan ocupats per per-sones amb discapacitat) i té més de 22.000 vene-dors, tots amb discapacitat. A Catalunya són més de 10.000 els seus afiliats i el col·lectiu de l’ONCE i la seva Fundació supera les 15.000 persones. A Catalunya la venda del cupó dóna ocupació a més de 3.000 persones. Concretament a l’agència de Blanes hi ha adscrits 106 venedors, que co-mercialitzen els productes de l’Organització. A la ciutat de Blanes treballen 32 venedors, en 14 quioscos de l’ONCE i altres 10 punts de venda.

L’ONCE dedica cinc milions de cupons als Focs de Blanes

25JULIOL

Festes de Santa Cristina 2011Del 15 al 30 de juliol · Lloret de Mar

Divendres 15XXIX Torneig de Santa Cristina de Futbol Sala. Fins al 22 de ju-liol, a les 9 del vespre, al pavelló del Molí. Acte organitzat pel Club Unió Futbol Sala Lloret.

Dissabte 16

Torneig de petanca, categoria dupletes. A les 8 del matí, a les pistes del col·legi Pompeu Fa-bra. Preu de la inscripció 5 €; els menors no paguen. Botifarrada per als participants. Telèfon de contacte: 609 403 722 – 972 369 215 (de 20 a 21.30 h). Termini d’inscripció fins al 14/07/2011. Acte organitzat pel Club Petan-ca Lloret.Exhibició de les Puntaires de Lloret. De 5 a 7 de la tarda, a ses Escoues.Concurs de pesca infantil. A les 2/4 de 7 de la tarda, al port de Canyelles. Inscripcions gratuïtes a l’oficina del club fins a les 6 del mateix dia (972 368 818). Els peixos pescats s’aniran posant en galledes i després del concurs es tornaran a tirar a l’aigua. Pre-mis per als cinc primers, Trofeu Ajuntament de Lloret. Obsequis i berenar per a tots els partici-pants i sorteig d’un regal espe-cial. Acte organitzat pel Club Nàutic Cala Canyelles.Audició de sardanes. A 2/4 d’11 de la nit, a la plaça de la Vila. A càrrec de la cobla Marinada.

Diumenge 17 Torneig de bitlles catalanes. A 2/4 de 10 del matí, a les pistes del col·legi Pompeu Fabra. Preu de la inscripció 4 €; els menors no paguen. Botifarrada per als participants. Telèfon de con-tacte: 609 403 722 (tot el dia) – 972 369 215 (de 20 a 21.30 h). Termini d’inscripció fins al 14/07/2011. Acte organitzat pel Club Petanca Lloret, secció de bitlles catalanes.

Dilluns 18 Inici del repartiment de tiquets per accedir a les barques de la processó de Santa Cristina. A l’Oficina de Turisme de Can Ga-rriga (Museu del Mar).

Dijous 21 Correfoc. A 2/4 d’11 de la nit, a càrrec de la colla de diables Sa Forcanera, des del Museu del Mar fins al passeig de Manel Bernat.Us donem alguns consells i nor-mes de seguretat per al desenvo-lupament correcte del correfoc:Participants: •Porteu roba i ca-lçat adequats (cotó, mànigues i pantalons llargs) • Obeïu les indicacions dels serveis d’ordre públic, de sanitat i dels mateixos diables). Veïns i comerciants: • Tanqueu portes i finestres i pro-tegiu els vidres • Enrotlleu els tendals • No llanceu aigua als participants i espectadors.

Divendres 22

Festa Major dels Nens. Durant el matí gimcana am b els nens i ne-nes dels diferents casals d’estiu. A la tarda, a la pista esportiva de l’escola Pere Torrent, gran festa infantil a càrrec de Pep Callao i els Pepsicolen. L’acte de la tarda està obert a tota la mainada de Lloret.Dinar de Festa Major del Ca-sal del Jubilat. A l’hotel Evenia Olympic. Més informació i ins-cripcions a les oficines del Casal del Jubilat. Concert. A 1/4 d’11 de la nit, al passeig Manel Bernat i dins dels actes del VIII Clon Festival, a càrrec d’Abba Revival, banda tri-but a Abba.

Dissabte 23 Exposició dels llaguts dels nou clubs de rem que participaran a la regata S’Amorra Amorra”. Durant tot el dia al passeig Ver-daguer.Trobada gegantera de Santa Cristina. A les 6 de la tarda, cer-cavila amb els gegants de Lloret. Sortida de la plaça Pere Torrent, per continuar pel carrer Torren-tó, c/ Sant Pere, plaça Esglèsia, c/ Cervantes i arribada a la plaça de la Vila. Passada dels obrers de Santa Cristina. A les 10 de la nit, pels principals carrers de la vila, per anunciar la festa de l’endemà. Tot seguit, a la plaça de la Vila,

sorteig de les posicions de sortida de la regata S’Amorra Amorra i Toquen a Córrer de concurrència popular. Sardanes a càrrec de la cobla Bisbal Jove. Acte organitzat per l’Obreria de Santa Cristina.Audició de sardanes. A 2/4 d’11 de la nit, a la plaça de la Vila. A càrrec de la cobla Bisbal Jove.Concert. A 1/4 d’11 de la nit, al passeig Manel Bernat a càrrec de Teràpia de Shock, el jove grup revelació de l’any gràcies als seus temes de Polseres Vermelles.

Diumenge 24 (Diada de Santa Cristina):Passada dels Obrers de Santa Cristina. A 2/4 de 8 del matí, pels principals carrers de la vila, per anunciar la sortida de la pro-cessó.Sortida de la processó. A les 8 del matí, del temple parroquial fins a la platja, per anar fins a Santa Cristina per mar. Després del cant de la Salve, a la badia de Santa Cristina, celebració de la regata de llaguts S’Amorra Amo-rra.Pujada en processó fins a l’ermita de Santa Cristina. Missa Solemne. En acabar la regata, al santuari, amb acompanyament del cor Alba de Prima, veneració de Sa Relíquia i cant dels goigs.Estofat tradicional. A la sorti-da de la Missa, a la plaça del Pi, ofert als mariners i a les autori-tats convidades.Tornada de la processó. A les 12 del migdia, fins a la plat-ja de Lloret, i regata de llaguts S’amorra Amorra (tripulacions femenines). Arribada de la pro-cessó al temple parroquial de Sant Romà. Els actes del matí de la Diada de Santa Cristina són organitzats per l’Obreria de San-ta Cristina.

37è creuer S’Amorra Amorra - open. A les 12 del migdia, da-vant de la platja de Santa Cris-tina, sortida de la tradicional regata a vela fins a la platja de Lloret. Acte organitzat pel Club Nàutic Lloret.Ball de Plaça o Dansa de les Al-morratxes. A 2/4 de 8 del vespre, a la plaça de la Vila, a càrrec de les quatre parelles d’obrers de Santa Cristina. Acte organitzat

per l’Obreria de Santa Cristina.Audició de sardanes. A les 8 del vespre, a la plaça de la Vila, a cà-rrec de la cobla Bisbal Jove. Acte organitzat per l’Obreria de Santa Cristina.Audició de sardanes. A 2/4 d’11 de la nit, a la plaça de la Vila, a càrrec de la cobla Bisbal Jove.

Dilluns 25 (Diada de Sant Jaume):Sardanes. A les 12 del migdia, a la plaça Pere Torrent, a càrrec de la cobla Flama de Farners. Seguidament entrega de premis del campionat social i aperitiu ofert per l’Ajuntament a la gent gran, per commemorar el 27è aniversari del Casal del Jubilat.Concert. A les 6 de la tarda, al Casal del Jubilat, a càrrec de la coral del casal Tot Cor. Segui-dament, festa de celebració de l’aniversari.Passada dels obrers de Sant Elm. A les 10 de la nit, pels principals carrers de la vila, per anunciar la festa de l’endemà.Audició de sardanes. A 2/4 d’11 de la nit, a la plaça de la Vila, a càrrec de la cobla Flama de Far-ners.

Dimarts 26 (Diada de Sant Elm):Missa de la Confraria de Sant Elm. A les 12 del migdia, a l’església parroquial.Sortida amb creuer per fer l’ofrena d’una corona de llorer. A la 1 del migdia, a la platja de Lloret, davant de l’Ajuntament, en memòria de les persones que van perdre la vida a la mar. Acte organitzat per la Confraria de Sant Elm i l’Escola de Vela del Club Nàutic Lloret.Ball de Plaça o Dansa de les Al-morratxes. A 2/4 de 8 del vespre, a la plaça de la Vila, a càrrec de les quatre parelles d’obrers de Santa Cristina i amb concurrèn-cia popular. Acte organitzat per la Confraria de Sant Elm.Sardanes. A les 8 del vespre, a la plaça de la Vila, a càrrec de la cobla La Principal de la Bisbal.Piromusical de Pel·lícula. A 2/4 d’11 de la nit, a la badia de Llo-ret, a càrrec de Pirotecnia Pablo.• Us recomanem que us situeu a la plaça de la Vila, al passeig Agustí Font, al passeig Cam-prodon i Arrieta, i a la sorra de la platja –des de l’Ajuntament fins al mirador dels Campions– i a partir del Museu del Mar. • Obeïu les indicacions dels ser-veis d’ordre públic i de sanitat. Enguany, la música del piromu-

sical estarà formada per bandes sonores de grans pel·lícules.Tradicional concert de cobla i música catalanes. A les 11 de la nit, a sa Caleta, a càrrec de la co-bla La Principal de la Bisbal.

Dijous28:27è Trofeu Sant Elm. A la 1 del migdia, a la platja de Llo-ret, 1a prova de la regata d’embarcacions Classe Optimist per a alumnes de l’escola de vela. Acte organitzat pel Club Nàutic Lloret.

Tradicional cantada d’havaneres. A 2/4 d’11 de la nit, a sa Caleta, amb el grup Port Bo. Cremat per a tothom.

Divendres 29:27è Trofeu Sant Elm. A la 1 del migdia, a la platja de Llo-ret, 2a prova de la regata d’embarcacions Classe Optimist per a alumnes de l’escola de vela. Acte organitzat pel Club Nàutic Lloret.Concert de country. A 2/4 de 9 de la tarda, al passeig Manel Bernat, a càrrec del grup The Country Revival Farmers.

Dissabte 30 Neteja del fons del port de Can-yelles. A les 9 del matí, al port de Canyelles. Acte organitzat pel Club Nàutic Cala Canyelles. Inscripcions al mateix club (972 368 818).

Costa Brava Reggae Kids. D’11 del matí a 6 de la tarda, a sa Ca-leta. Activitats familiars, jocs de platja, tallers, inflables, bicicleta ecològica, etc. Acte organitzat per SALMONETES AHUMA-DOS HI FI i la plataforma TE-NEMOS TDAH.IV Costa Brava Reggae Fest. Des de les 12 del migdia, a Sa Ca-leta. Festival de cultura jamai-

cana. Dos escenaris, concerts, soundsystems, selectors i DJ, Dancehall Queen, dancers, gra-fits, estands solidaris, etc. Acte organitzat per SALMONETES AHUMADOS HI FI. Programes a part.Sortida simultània de la marxa simbòlica internacional “Su-mant quilòmetres, restant dis-tàncies pel TDAH”. A les 6 de la tarda, a Sa Caleta. A favor de la tolerància pels nens amb TDAH i/o autisme. La marxa transco-rrerà pel passeig marítim fins a arribar a la Roca d’en Maig on hi haurà un ESPECTACLE IN-FANTIL. Acte organitzat per SALMONETES AHUMADOS HI FI i la plataforma TENEMOS TDAH.

Exposicions Sala d’Exposicions de l’Antic Sindicat. Exposició col·lectiva de Pintors de Lloret. Fins al 7 d’agost. Horari: De dimarts a diumenge de 10 a 1 del migdia i de 5 a 10 del vespre. Dilluns tancat. Jornades de portes obertes els dies 22, 23 i 24 de juliol als se-güents elements del MOLL: Can Saragossa, Jardins de Santa Clo-tilde, Museu del Mar, Castell de Sant Joan i Poblat Ibèric Puig de Castellet. La visita nocturna als Jardins de Santa Clotilde que es farà el 22 de juliol també serà d’entrada gratuïta.

NOTES La Comissió Organitzadora pot modificar aquest programa per causes imprevistes. Els canvis que es produeixin es comunica-ran, sempre que sigui possible, a través de Nova Ràdio Lloret (90.2 FM).Fins al 27 de juliol, al camp de futbol del col·legi Pere Torrent hi haurà instal·lades les atrac-cions de la Festa Major.Abans de la Festa Major, a les botigues que són de l’Associació de Comerciants, s’hi podran tro-bar els mocadors i les bosses de Santa Cristina. Nova Ràdio Lloret (90.2 FM) farà un seguiment en directe de la processó marítima i dels actes del matí de la Diada de Santa Cristina i retransmetrà en direc-te el Ball de Plaça del dia 24.Canal Català Girona oferirà un programa especial la nit de la Diada de Santa Cristina de tots els actes del matí. El dia 25 de ju-liol al vespre, es tornarà a oferir el programa especial així com el Ball de Plaça en diferit.

26 JULIOL

“La alegría está en la lucha, en el esfuerzo, en el sufrimiento que supone la lucha y no la victoria misma”

Felicidades a todos. A todos aquellos que salieron a la calle, que se manifes-taron y que mostraron su apoyo desde las redes. Que mostraron su indigna-ción –hoy en día está de moda la pa-labra de marras-, y que con ella con-siguieron salvar Barrakes, porque de otro modo –del que intentaron impo-ner- no se hubieran celebrado. Como dirían los católicos, en versión ba-rrakera, “¡HABEMUS BARRAKES!”.Ha sido duro, no lo vamos a negar, acusaciones cruzadas, mentiras trai-cioneras, palmaditas en la espalda, desprecios, etc, y todo por intentar salvar la celebración de una fiesta que es de todos, no sólo de los miembros de l’Associació Juvenil de Barrakes, que a fin de cuentas lo que hacemos es cogestionar –junto con el ayunta-miento-, gratuitamente, todo el pro-ceso de preparación y ejecución del evento. No está todo cerrado, pues nos en-contramos en época de crisis y cuan-do estaba todo atado ha habido la necesidad de reducir el presupuesto. Ha sido un nuevo contratiempo que sumar a todo este proceso de desgaste que hemos vivido. Pero lo hacemos

por y para el pueblo, a cambio de la satisfacción de comprobar que lo que haces proporciona divertimento a los demás. El estado de crisis en el que nos encon-tramos hace aún más loable el esfuer-zo que realizan los patrocinadores que este año han decidido apoyar mone-tariamente para que se pueda celebrar el festival. Además desde la asociación queremos agradecer a todos los gru-pos locales que participan este año y que lo hacen gratuitamente, también a los teloneros del viernes día 22 y del martes día 26; entendemos que es una grandísima muestra de solidaridad y de amor hacia y por la música.En definitiva, se celebran barrakes, en el campo de fútbol de Los Pinos, como hasta ahora se iba realizando, y no podemos despedirnos sin pedir por favor que cada una de las perso-nas que acudan este año a Barrakes, haga todo lo posible por respetar el descanso de los vecinos y mostrarse respetuoso con los mismos.Gracias a todos y enhorabuena. Nos vemos donde siempre, a la misma hora de siempre… Ass. Juvenil de Barrakes de Blanes

27JULIOL

barrakesblanes2011

Divendres 22 de Juliol:Irreverencias: Els badalonins Dj Keal, Apse y Sage’D formen aquest grup que ja porta tres treballs publicats des del seu inici l’any 2002. Han compartit esce-naris amb els grups més importants de l’àmbit espanyol i arriben a Barrakes a presentar el seu últim disc “Después de la calma”.Ferran MDE: Aquest badaloní inquiet (rapeja i produeix instrumentals) assegura que les seves influències són el rap americà i espanyol dels 90. Arriba a Barrakes per presentar les seves últimes cançons que aviat seran publicades en el seu primer treball com a MC. FOREIGN BEGGARS: Es tracta d’un grup britànic de renom dins del món del rap internacional, gràcies al seu primer LP llançat l’any 2003 i als seus explo-sius directes. En aquest curt termini de temps, ja s’ha convertit en un clàssic del gènere. A Espanya, van arribar al gran públic gràcies a les col·laboracions de dos dels artistes de hip hop espanyol de més renom, com són Tote King i Griffi. Per tant, estem davant d’una aposta segura que farà les delícies dels amants del hip hop.

Dissabte 23 de Juliol:Spoilers: El grup més bandarra de Barcelona presentarà al públic del SCB les cançons del seu primer disc “¡Atención!”. Un concert de powerpop-punk-rock des-carat per la nit de dissabte.Far’N’Hate: Els gironins de Far’N’Hate són un dels grups de hardcore/metal més destacats de l’actual panorama català. Amb el seu directe potent i estrident faran vibrar als amants dels sons més durs.SINIESTRO TOTAL: Cada any, un clàssic del rock nacional o internacional passa per l’escenari del SCB. Aquest any és el torn de Sinistro Total, grup gallec que aquest any celebra els 30 anys de l’inici de la seva carrera. L’últim treball de la formació va veure la llum al setembre del 2010, per tant, els amants dels clàssics del punk-rock tindran l’oportunitat d’escoltar en directe les noves cançons. La nit del gran clàssic és, cada any, una de les més esperades per aquelles persones més madures que no tenen una oferta d’oci adequada a les seves exigències a Blanes. Per aquest motiu, és sempre una de les nits més concorregudes i aquesta edició, s’espera una gran afluència de públic arrossegat per l’interés que desperta aquest grup.

Diumenge 24 de Juliol:Derrota: Aquest grup blanenc està format per figures del rock de la nostra vila, les quals, al 2008 van decidir ajuntar-se per formar una autèntica banda de rock and roll. A Barrakes ens presentaran les cançons del seu primer disc “Con 2 Erres”.Milagro Sur: Amb clares influències del rock argentí, Milagro Sur ens proposa cançons de base existencialista, amb tocs nostàlgics cap a la terra abandonada per l’immigrant però també amb ironia cap a la societat actual. EL COMBO LINGA: Amb aquest nom es coneix el grup format per cinc músics de Madrid i que, quan no toquen com a El Combo Linga, acompanyen a l’artista Bebe com a formació musical. Van ser, a l’any 1998 un dels primers grups en barrejar estils com el flamenc, el reggae, el rock, la samba, entre d’altres, formant un dels conjunts musicals més importants sota l’etiqueta d’allò que en el món de la música s’anomena “mestissatge”. Una nit doncs, pensada per ballar i gaudir de la fusió d’estils diversos.

Dilluns 25 de Juliol:Wednesday Lips: La dolça veu de la cantant de WL obrirà, la vigília de Santa Anna, la nit més indie-pop de les Barrakes 2011. Tindrem doncs l’oportunitat de descobrir les cançons pop-folk del seu primer disc titulat “ Season 1: Songs to spend a Sunday morning walking in the forest”.Els Catarres: Sens dubte Els Catarres són una de les revelacions de la música alternativa catalana dels últims anys. Gràcies a la cançó “Jenifer” el grup ha saltat a la fama aquest 2011, demostrant que una bona promoció a les xarxes socials és capaç de traspassar el circuit comercial. MANEL: En poc més de tres anys, aquest grup de barcelonins s’ha convertit en un pes pesant del pop català. Guanyadors de diversos premis durant els primers anys de la seva trajectòria, el seu últim disc “10 milles per veure una bona armadura” va ser durant les dues setmanes següents a la seva publicació el disc més venut de l’Estat Espanyol, gesta memorable per un grup que canta en català i a més, fa pop barrejat amb música tradicional catalana. Així doncs, la nostra llengua torna per la porta gran a Barrakes, de la mà d’un dels grups més importants de la nostra terra.

Dimarts 26 de Juliol:Electric Fly Killers: Aquests blanencs autodefineixen la seva música com Dirty&Mighty&Powerful Rock, tota una declaració d’intencions d’allò que ens oferiran l’última nit del SCB: un directe potent i farcit de temes propis.UGE: El que va ser guitarrista d’Extremoduro torna a l’escenari de Barrakes per presentar-nos el seu últim disc, titulat “¿Escupes o Tragas?”. Un disc personal i visceral que fa tornar al músic als seus inicis, al rock transgressiu.

O’FUNK’ILLO: Sota aquest nom s’amaga el grup sevillà més important de Funk dels últims anys. El seu baixista, Pepe Bao, està considerat el mi-llor d’Espanya de tots els temps i el seu retorn ha estat un dels més esperats després de la dissolució de la banda l’any 2006. Al 2010 van decidir tornar a agrupar-se i al mes de juny del 2011 ha sortit l’esperat nou disc després de l’aturada de quatre anys. Per tant, és un dels plats forts d’aquest any i el retro-bament amb el públic promet convertir la nit en una gran vetllada.

Per Judith Membrives

28 JULIOL

29JULIOL

A.F.1-2Pag.Caf�ambllet 29/6/11 18:00 Pagina 1 C M Y CM MY CY CMY K

Diumenge 10 14.00 h, al passeig de Manuel Puigvert, arrossada per celebrar la diada del soci de Joventut Artística a càrrec de l’Associació Sant Quirze de Calella.19.30 h, al passeig de Manuel Puigvert, audició de sardanes a càrrec de la Cobla Premià. Organitzat per l’Agrupació Sar-danista de Calella. Hi col·labora la Regi-doria de Cultura. Dijous 14 21.00 h, al pati del Museu Arxiu Muni-cipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (Escoles Pies, 36), concert per a piano i tenor (òperes, sarsueles i cançons popu-lars internacionals) a càrrec de Jeancarlo Santelli (tenor) i Amparo de las Heras (piano). Dins la programació de Nits d’Estiu. Organitzat per la Regidoria de Cultura. Entrada 5 €. En cas de pluja, a la Capella de Sant Quirze i Santa Julita. (continua divendres) Divendres 15 17.00 h, al passeig de Manuel Puigvert, actuació per a la mainada a càrrec de la Cia. Katracòlica, amb l’espectacle de pa-llassos L’hora del pati. Organitzat per la Regidoria de Cultura. Diumenge 17 19.30 h, al passeig de Manuel Puigvert, audició de sardanes a càrrec de la Co-

bla Contemporània. Organitzat per l’Agrupació Sardanista de Calella. Hi col·labora la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament. Dijous 21

21.00 h, al pati del Museu Arxiu Muni-cipal de Calella Josep M. Codina i Ba-gué (Escoles Pies, 36), concert Chopin, a càrrec d’Oriol Aymat i Albert Guino-vart duo. Dins la programació de Nits d’Estiu. Organitzat per la Regidoria de Cultura. Entrada 5 €. En cas de pluja, a la Capella de Sant Quirze i Santa Julita. Cultura EnGira. Divendres 22 22-7-2011 - 17.00 h, al passeig de Ma-nuel Puigvert, actuació per a la mainada a càrrec de Noè Rivas, amb l’espectacle d’animació La fira dels instruments. Or-ganitzat per la Regidoria de Cultura. Dissabte 23 21.00 h, al passeig de Manuel Puigvert, revetlla de Sant Jaume, sopar i concurs

de fanalets. 22.00 h, audició de sardanes a càrrec de la cobla La Flama de Farners. Organitzat per l’Agrupació Sardanista de Calella. Hi col·labora la Regidoria de Cultura. Diumenge 24 19.30 h, al passeig de Manuel Puigvert, audició de sardanes a càrrec de la Cobla Marinada. Organitzat per l’Agrupació Sardanista de Calella. Hi col·labora la Regidoria de Cultura. Dijous 28

21.00 h, al pati de la Biblioteca Can Sal-vador de la Plaça, actuació de l’Espina de la Sardina amb contes per a adults: La força de la voluntat i altres contes de Quim Monzó. Dins la programació de Nits d’Estiu. Organitzat per la Regidoria de Cultura. Gratuït Divendres 29 17.00 h, al passeig de Manuel Puigvert, actuació per a la mainada a càrrec de la Cia. De Parranda, amb l’espectacle

d’animació El Sarau. Organitzat per la Regidoria de Cultura.

22.30 h, al pati del Museu Arxiu Muni-cipal de Calella Josep M. Codina i Bagué (Escoles Pies, 36), Curtmetratges del Festimatge’11, selecció de Foto-Film. Dins la programació de Nits d’Estiu. Organitzat per la Regidoria de Cultura (gratuït). En cas de pluja, a la sala d’actes de l’Ajuntament Vell. Dissabte 30 21.00 h, al passeig de Manuel Puigvert, XVII Nit Marinera a benefici de la . de la Creu Roja amb el grup Les Veus del Mar. Organitzat pel Grup Pa, Vi i Moltó. Amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament

22.00 h, a la platja, al passeig de Gar-bí, XV Fes-te la festa a la platja amb els grups The Gruixut’s i Calamity Jane.. Organitzat per l’Associació Rock on the Rocks amb la col·laboració de la Regido-

ria de Cultura. En cas de pluja es farà a la fàbrica Llobet-Guri. Diumenge 31 19.30 h, al passeig de Manuel Puigvert, audició de sardanes a càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Organitzat per l’Agrupació Sardanista de Calella. Hi col·labora la Regidoria de Cultura.

22.00 h, a la plaça d’Espanya, havaneres amb el grup L’Espingari. Organitzat per Gent de Barri de Pequín.

+ agenda juliol · Calella 2011

30 JULIOL

Com es “remonta blanes” fent vacances?Comença el viatge: El 22 de maig de 2011, a vora les 10 de la nit, ja es van saber els resultats. ICV-EUiA Blanes treia el 4rt regidor doblant representació i arri-bant als 2000 vots. Aquest 4rt regidor és el que ha agafat el compromís de prendre aquest blog com a diari d’abord d’aquest viatge, on aniré recollint les meves relfexions, vivències i pensaments. Per Víctor Catalán Casas / victor-catalan.blogspot.com

Bé, com a regidor, em vaig comprometre a fer un recull i anar publicant sovint tot el que anava fent i que la gent es pugui fer una idea de la fei-na que anem fent o de què es cou al poble.Us penjo l’Ordre del dia. Era un ple extraordi-nari, és a dir, un ple en el què l’oposició no pot fer propostes ni el públic preguntes, i en què s’aproven temes de funciona-ment intern de l’Ajuntament. Ahir, doncs, em vaig estrenar al Ple com a tal!:

Punts 1, 2 i 3: - Són punts de funcionament i d’organització del mateix ajuntament. De fet, ni es voten, doncs aquí és on l’alcalde anuncia quines com-petències delega a cada regi-dor, tinent, i com s’organitza internament l’equip de treball de l’AjuntamentCom a Grup Municipal d’ICV-EUiA, simplement vàrem demanar aclariments, doncs

força entitats ens han pregun-tat: “escolta, si na Lourdes és Tinent d’Alcalde de Serveis Personals (entre ells, coor-diandora d’Esports), i la Judith Llorens (alhora tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat) és la “regidora d’esports”... si tinc un problema, a qui m’haig d’adreçar, qui mana realment a esports?” Tant simple com aquesta pregunta. La resposta va ser que manaven i ens ha-víem d’adreçar directament als regidors delegats. El què m’agradaria saber és qui al fi-nal acabarà portant la paella pel mànec de cada regidoria...

Punt 4: Aquí vam tenir el pri-mer rifi-rafe de la nit. Se’ns proposava canviar el dia del ple del Dilluns al Dijous a les 20:00h. Fins ara, feia 12 anys que els plens eren Dilluns, així que vàrem demanar que continués així, doncs per a un partit assambleari i amb la gent

treballant i/o estudiant, neces-sitem tenir el cap de setmana pel mig per poder consultar amb la militància i al gent les postures i decisions que es prenen en el ple. Ara haurem de reinventar les formes. Sens dubte, empitjora la democrà-cia participativa que no només nosaltres, sinó molta gent a les places demana... Evidentment, 17 regidors (PSC, CiU i PP) ens ho van tombar contra 4 (ICV-EUiA), així que els plens canvien al Dijous a les 20:00 h. - La segona proposta del punt i amb la qual ja fa temps que ve-nim lluïtant contra ella, va ser la proposta de suspendre el ple ordinari d’agost per vacances!En Marigó ens va donar un parell d’arguments. Bàsica-ment, que és que molts fun-cionaris fan vacances a l’Agost, i que, per tant, és més compli-cat treballar-hi. Òbviament, i com entenc, de calaix, vam demanar que, amb la que està

caient i, sent Blanes un poble on precisament els mesos de juliol i agost són el parell de mesos amb més moviment, problemes i necessitats del poble, els polítics i tècnics de l’Ajuntament no haurien de fer vacances.Tanmateix, a inicis de legisla-tura, no ens podem permetre que en 4 mesos tant sols farem 1 ple ordinari (doncs a maig no n’hi va haver, juny tampoc, juliol el primer, agost res, i fins el vint i pico de setembre, res de res!). Algú em pot explicar com dimonis hem de remun-tar un poble fent vacances? Com ja he explicat abans, 17 regidors (PSC, CiU i PP) ens tomben aquestes dues propos-tes que fèiem al punt 4.

Punt 5: El 5è punt també era un pur tràmit que vam mig coor-dinar entre tots. Es tractava de nomenar les comissions infor-mativa general i Urbanística i

la d’Hisenda, on es tracten els temes que sortiran al proper ple i s’informa dels temes de poble. Es reunirà cada dijous la setmana abans del ple. Va ser aprovada per unanimitat dels 21 regidors.

Punt 6: Va ser, sens dubte, el punt amb més vidilla de la nit. Es tractava de ratificar l’acord d’alcaldia del nomenament de càrrec de confiança per 41.000 €/any a turisme. Aquest càrrec de confiança va venir de mans del PDB, apartant de les seves funcions a una funcionària que ja s’hi dedicava. Durant aquest temps, doncs, dues persones cobraven de l’ajuntament per fer la mateixa feina, tot i que la funcionària en qüestió va passar a fer una altre feina. El fet és que aquesta persona s’encarrega de part del turis-me de la vila, i des d’alcaldia es deia que era una persona vàli-da (que no posem en qüestió)

i que en temporada turística no veien bé fer-lo fora, i que d’ells dependrà si s’estarà una temporada més o tota la legis-latura. - El grup ICV-EUiA Blanes es va mostrar contrari a aquesta decissió:- Anem a pams: Si realment fa falta aquesta plaça, el més just i seria obrir unes oposicions, i que tot ciutadà amb coneixe-ments de turisme i que com-pleixi els requisists necessaris, opti a competir per aquesta plaça. Ja que aquesta deicisió no deixa de ser posar a dit a una persona en un càrrec dins l’ajuntament. Varem insistir, si realment fa falta, que s’obri una convocatòria pública i tothom, inclús aquesta persona, s’hi presenta, i si és el millor, que la guanyi. - Segon: que la temporada turística està a sobre? eviden-tment! I si estem a quasi 1 de juliol i no està tot fet ja... seria

31JULIOL

de jutjat de guàrdia! Hi ha una funcionària que pot re-cuperar les seves funcions i encarregar-se’n. Si esti-guèssim parlant dels mesos d’abril, maig... març potser... d’acord. Però si la tempora-da d’estiu no està ja mun-tada... tela!En definitiva, va haver-hi polseguera, però un més que possible acord pre-plenari entre PSC, CiU, PP torna a tombar les nos-tres paraules i aprova la de-cissió del PSC.

Punt 7: Res a dir tampoc, la renúncia d’en Joan Bur-jachs (CiU) com a regidor de l’Ajuntament de Blanes. Ha estat nomenat Gerent del Consell Comarcal de la Selva (governat per CiU i ERC), i per incompatibili-tat, deixa l’acta de regidor. Va ser acomiadat pels seus companys de ple en aquests 10 anys com a regidor.

fotonotícia

L’Escola de Música i Dansa Municipal de Breda, va organitzat el passat diumenge 19 de juny a la Plaça de la Vila i d’11 a 13 h. un assaig obert al públic, del Combo de l’Escola. Aquest grup, integrat per 10 músics i dos cantants, tots estudiants de música a l’escola, dirigits pel professor de saxo de l’escola, Jaume Fugarolas, va oferir tant als vilatans que transitaven pel mercat com als que s’hi van quedar per escoltar-los, un assaig de les peces que han preparat durant aquest curs i una visió de com és un dia a l’aula fent classe. També han col·laborat i participat a l’assaig, músics de Sant Celoni i un pianista espontani que es trobava en aquells moments a la plaça escoltant-los.Darrerament s’ha dut a terme el període de preinscripcions al nou curs 2011-2012 i qui encara no s’hagi inscrit i estigui interessat pot dirigir-se als professors de l’escola consultant la web: www.esmubreda.org, o enviant un correu a : esmu.breda@gmail.com o també al telèfon 681.144.295. També poden dirigir-se a l’OAC (oficina d’atenció al ciutadà) de l’ajuntament de 9 a 15 h. L’Escola de Música i Dansa Municipal de Breda forma part de la regidoria d’ensenyament de l’ajuntament.

Combo a Breda

32 JULIOL

Alternatives a les retallades del governAquest article critica les retallades de despesa pública social a Catalunya tant per la seva quantitat, com per la manera com s’estan realitzant. L’article assenyala altres formes alter-natives de reduir el dèficit que ni tan sols s’estan considerant. Per Vicenç Navarro

Vicenç Navarro ha estat Catedràtic d’Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona. Actualment és Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, Espanya). És també professor de Polítiques Públiques en The Johns Hopkins University (Bal-timore, EUA) on ha impartit docència durant 35 anys. Dirigeix el Programa en Polítiques Públiques i Socials patrocinat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i The Johns Hopkins University. Dirigeix també l’Observatorio Social de España

Tot i que el programa electo-ral no incloïa realitzar retalla-des de despesa pública social i malgrat que el seu candidat presidencial, el Sr. Artur Mas, va subratllar que la sanitat i l’educació estarien sanes a les seves mans, sense cap retallada, al govern CiU li ha faltat temps, un cop guanyades les eleccions, per fer retallades profundes de la despesa pública incloent la sanitat i l’educació.Aquestes retallades -ha co-mentat el president Mas- “són necessàries, perquè així ho exigeix Brussel·les”, és a dir, cal baixar el dèficit de la Generali-tat per tal de reduir-lo i assolir així l’objectiu de reducció de tal dèficit marcat per Brussel·les. Ara bé, hi ha moltes maneres de reduir el dèficit. Una és re-tallant la despesa pública, in-cloent la despesa pública social. Una altra és apujant els impos-tos. En realitat, la majoria de països que estan reduint el dè-ficit estan utilitzant una combi-nació d’ambdós mètodes. Així, en el govern Sòcrates de Portu-gal, les retallades van suposar el 50% de les mesures de reducció del dèficit, un percentatge si-milar al que el partit laborista a Gran Bretanya està proposant. L’altre 50% ho aconseguirien a base de pujar impostos.El govern Obama assoleix la re-ducció del dèficit a través d’un 65% en retallades i la resta en pujada d’impostos. I fins i tot,

el govern David Cameron, que també va tallar dràsticament la despesa pública sense haver-ho inclòs en el seu programa, les retallades significaven el 80% de la reducció del dèficit i l’altre 20% s’assoleix a base d’apujar els impostos. El govern Brown, del partit laborista britànic, havia reduït el dèficit a base de retallades (dos terços) i pu-jada d’impostos (un terç). La Sra. Thatcher, per cert, havia assolit la reducció del dèficit a base d’un 50% de retallades i un 50% d’augment d’impostos. Doncs bé, dins d’aquesta llista de països, l’únic país que inten-ta reduir el dèficit només a base de retallades és el govern CiU de Catalunya. El 100% de la re-ducció del dèficit es basa en re-tallades de la despesa pública, incloent la despesa pública so-cial que finança el escassament desenvolupat estat del benestar català.En realitat, i tal com he indicat en els meus escrits, és un gran error de política econòmica baixar la despesa pública, ja que en aquest moment de recessió hauria d’augmentar-se per tal d’estimular l’economia. Tota l’evidència empírica existent mostra que la millor manera de reduir el dèficit és augmentar el creixement econòmic. Ara bé, mostro aquestes dades per do-cumentar la duresa de les reta-llades, resultat de l’aplicació del dogma neoliberal, havent estat

El candidat Artur Mas va subratllar que la sanitat i l’educació no patirien retalla-des. Un cop guanyades les eleccions CiU fa retallades profundes de la despesa en

sanitat i educació·

Hi ha dues maneres de reduir el déficit: retallant la despesa i apujar els impostos. Portugal, Gran Bretanya i EEUU combi-nen aquetes dues vies. Catalunya és l’únic país que basa el 100% de la seva política

en les retallades.·

Una alternativa és, per exemple, gravar les rendes i els beneficis del

capital financer.·

A nivell europeu, el PP i CiU es van aliar per impedir gravar el capital

financer i els banquers. Prefereixen més fer les retallades

“Es escandaloso lo que está ocurriendo, como también es escandaloso que el nuevo director del Banco Cen-tral Europeo sea el director europeo de Goldman & Sachs cuando este banco estaba falseando las cuentas del estado en complicidad con los instrumentos políticos de los ricos griegos (las derechas) que gobernaban aquel país” · “Es una vergüenza que las instituciones políticas no se atrevan a enfrentarse con las instituciones financieras” · “Si usted, lector, debe 10.000 euros al banco y no puede pagarlos, usted tiene un problema. Pero si usted debe 30.000 millones de euros al banco y no puede pagarlo, el banco tiene un problema. Y esto es lo que está ocurriendo ahora. Grecia tiene mucho más poder de lo que se cree. Los primeros en no desear la sus-pensión de pagos es la banca, que quiere decir, los ricos que depositan su dinero en la banca. La gran mayoría de población griega no tiene depósitos bancarios. Grecia debería utilizar la amenaza de suspensión de pagos a fin de obtener más concesiones de la banca”

Navarro a la BBC

el govern Mas el més radical en el seu desenvolupament.Existeixen a més a més, altres alter-natives a aquestes retallades, incloent, per exemple, gravar les rendes i els be-neficis del capital financer, que va ser un dels responsables de la crisis finan-cera i que ara s’està beneficiant enor-mement de la crisis. Fins i tot el Fons Monetari Internacional (una institu-ció de clara sensibilitat neoliberal) en el seu moment va considerar que seria aconsellable gravar el capital financer, és a dir, a la Banca, per a contribuir a pagar als estats els costos socials creats per la crisi que tal capital financer va crear. Aquests gravàmens s’aplicarien sobre els súper beneficis de la banca i sobre els sous elevats dels banquers i els seus bons. Segons l’FMI, aquests gravàmens serien fàcils d’aplicar. Aquestes propostes, tanmateix, mai van sortir del gabinet d’estudis de l’FMI a causa de l’enorme oposició de la banca.Ara bé, segons les estimacions de Da-

vid Lizoain (veure els seus excel·lents articles “Una alternativa a los recor-tes: un impuesto sobre actividades financieras” i “Los recortes desequi-librados de Artur Mas” al meu blog www.vnavarro.org, del qual he extret totes les dades que utilitzo en aquest article) resulta que tal gravamen apli-cat a Catalunya generaria un mínim de 600 milions d’euros, una quantitat semblant a la que el govern CiU pro-posa retallar en sanitat. En realitat, tal com subratlla David Lizoain, és pro-bable que la quantitat aconseguida per aquest gravamen pugui ser fins i tot més elevada a causa del major pes del capital financer a Catalunya. Una da-rrera observació, quan una proposta semblant, de gravar el capital financer i els banquers, es va fer a nivell euro-peu, la Internacional Liberal i la Inter-nacional Popular, a la qual pertanyen els dos partits de la coalició governant de la Generalitat de Catalunya, es van oposar a la seva aprovació. Prefereixen més fer les retallades.

33JULIOL

“Volem que a Breda deixem de ser passius i conformistes. Hem de defensar el CAP”

Volem començar dient que no ens mou cap interès parti-cular, polític, ni cap ànim de protagonisme. Som una asso-ciació de dones que apleguem 302 sòcies i 1 soci i ens mou el convenciment que hem de fer alguna cosa si nungú més ho fa. Volem que a Breda dei-xem de ser passius i confor-mistes. Degut a aquesta passivitat per part de tots da-vant les notícies a la premsa i rumors provinents dels pro-pis CAPs i dispensaris de la nostra Àrea Bàsica, el passat dilluns dia 6 de juny vàrem prendre l’acord de Junta i el compromís de defensar l’atenció continuada al CAP de Breda pels següents mo-tius: Perquè com a dones, som cuidadores per tradició, de malalts, nens i gent gran o persones dependents.Perquè des de l’època del doc-

tor Simon, passant pels doc-tors Cortés, Peláez, Jihad fins arribar a l’actual CAP, sem-pre hem tingut aquest servei d’urgències o d’atenció conti-nuada. No podem retrocedir 80 anys.Perquè la nostra geografia no ens permet desplaçar-nos amb facilitat i rapidesa. Perquè no és acceptable una altra solució.A partir del dia 9 de juny sol·licitem formalment una entrevista amb l’Ajuntament per parlar exclusivament d’aquest tema i la reunió es porta a terme el dijous dia 16 de juny. D’aquí en sortim amb el missatge que tot són rumors (i malauradament, és cert) i que no ens alarmem. No obs-tant això, decidim continuar endavant, comptant amb el suport de l’ajuntament. A la reunió de Junta del di-lluns dia 20 de juny decidim:Primer pas: enviar una car-

ta al Conseller de Sanitat sol·licitant una entrevista amb caràcter d’urgència. Es va fer per correu electrònic el dia 23 de juny.Segon pas: Voldríem acon-seguir el suport que tots els representants de les llistes municipals a Breda, com a primer pas, per anar tots a una per primera vegada i, alhora, sol·licitar la seva col·laboració de cara a possibles actuacions al Parlament i mitjans de co-municació (premsa i TV)Tercer pas: Amb això acon-seguit, informar a la resta d’associacions i a tota la po-blació.Així doncs, es parla amb cadascun dels caps dels es-mentats grups municipals demanant el suport a aquesta iniciativa de Dones de Breda i se’ls convoca a una reunió pel dimarts dia 28 de juny de 2011 a les 8 del vespre. D’aquesta reunió n’han de

sortir un acord unànim, unes línies d’actuació i uns com-promisos.

NOTA: el 28 de juny es va ce-lebrar la reunió esmentada i l’acta completa de dita reunió es pot llegir a www.donesde-breda.org

Comunicat de l’Associació Dones de Breda

“No podem retrocedir 80 anys” “La nostra geografia no permet

desplaçar-nos amb facilitat i rapidesa” · “Com a dones, som cuidadores

per tradició”

34 JULIOL

“¿Acaso es la codicia el único valor presente en esta sala o tienen ustedes, señores accionistas y usted, Sr. Emilio Botín, valores más humanos?”

Fa pocs dies va tenir lloc la Junta General d’Accionistes (JGA) del Banc de Santander, presidit per Emilio Botín. Una junta d’accionistes en la que alguns accionistes van mostrar el seu rebuig a la manera de fer negoci d’aquest banc. Gràcies a la delegació d’accions, diverses associacions i particulars exerceixen el conegut com ‘activisme accionarial’ i dir-li al senyor Emilio Botín en persona i davant els mitjans de counicació les seves opinions sobre com negocis el Banco de Santander. Un d’aquests activistes acciona-

rials és Jordi Calvo, responsable de campanyes del Centre Delàs, el Centre Estudis per la Pau de Justícia i Pau. Calvo va ressaltar la immoralitat d’aquestes inversions i el rebuig social que produeixen. Emilio Botín, president del Banc Santander, ha respost negant rotundament les acusacions, però sense donar cap argument ni prova que demostri el contrari ni justifiqui les seves paraules. A continuació les paraules de Jordi Calvo davant els accionistes, els mitjans de comunicació i el senyor Emilio Botín.

Buenos días Sr. Presidente, se-ñores y señoras accionistas del Banco Santander, mi nombre es Jordi Calvo Rufanges y les hablo en representación de la Campaña Banco Santander sin armas, compuesta por el Cen-tro Delàs de estudios por la paz de Justicia y Paz Barcelona, el Observatorio de la Deuda en la Globalización y Setem. Tam-bién les hablo en nombre de di-versos accionistas que han de-legado en la campaña 300.000 acciones. Mi intervención es para denun-ciar que el Banco Santander es, tristemente, un actor clave en la financiación de la industria de armamento en todo el mun-do, ayudando de esta manera a que las más de treinta guerras que hoy en día son escenario de la violencia armada, sigan recibiendo su principal herra-

mienta, las armas. Quisiera recordarles que las armas, ligeras y pesadas, pro-ducen cada año millones de víctimas. Muchas de ellas pier-

den la vida y otras muchas de-ben vivir el resto de sus vidas mutiladas y sumidas en la más profunda miseria como conse-cuencia de la violencia

armada. La responsabilidad de las en-tidades financieras en este sentido es enorme, porque las empresas de armas no podrían subsistir en la mayoría de los casos de no ser por el apoyo financiero que reciben. Pode-mos afirmar sin temor a equi-vocarnos que miles de muertes violentas podrían ser evitadas si no existiera el apoyo de las entidades financieras, y por tanto del Banco Santander, a las empresas de armamento.

Veamos, Sr. Presidente, algu-nas de las armas que fabrican las empresas a las que ustedes ayudan con diversos productos financieros. El Banco Santan-der ayuda a la producción de misiles, bombas, explosivos, municiones, blindados e inclu-

so electrónica militar tan nece-saria para hacer las guerras del presente y del futuro. Especial-mente importante es el caso de la participación en Expal a través de Vista Desarrollo, una empresa que fabricaba hasta que les fue prohibido minas antipersonal y bombas de ra-cimo. En concreto, es escandaloso que el Banco Santander se vea involucrado en la producción del nuevo misil nuclear M51 que será capaz de cubrir una distancia de más de 6.000 ki-lómetros (con este alcance, este misil, evidentemente, no es un arma defensiva). Ayuda también su banco a la fabrica-ción de otros misiles nucleares, como los ASMP-A, los M45 y a la producción y mantenimien-to de los misiles balísticos in-tercontinentales tierra-tierra

Minuteman III. El Banco Santander ayuda también a las empresas que fa-brican los actuales submarinos Trident de clase Vanguard que están equipados con misiles nucleares y de uranio empo-brecido para los tanques Cha-llenger. Esta munición fue uti-lizada durante las dos guerras del Golfo. Es destacable tam-bién el apoyo a la fabricación de los submarinos nucleares de clase Ohio de la marina de los Estados Unidos que están equipados con misiles Trident. Quisiéramos denunciar con especial énfasis que el Banco Santander financia a una de las empresas más importantes de armas del mundo, Lockheed Martin, un conocido fabrican-te de munición de racimo, en concreto, de un sistema de lan-zamiento de múltiples cohetes

35JULIOL

con un gran poder destructivo. Queremos denunciar Sr. Pre-sidente, ante los señores y se-ñoras accionistas y ante los medios de comunicación aquí presentes ,que el Banco San-tander está lucrándose del ne-gocio de la guerra, algo inacep-table para la sociedad española y de todo el mundo. En último lugar, quisiera ha-cerle a usted, Sr. Emilio Botín, y a todos los señores y señoras accionistas del Banco Santan-der, algunas preguntas que les pueden hacer reflexionar: ¿Dónde está el límite moral en las operaciones del Banco Santander para conseguir be-neficios? ¿Acaso no le importan las de-cenas de miles de víctimas de la violencia armada? ¿Todo vale para conseguir más y más beneficios económicos? ¿Es este el precio que deben pa-gar quienes tienen la desgracia de padecer la violencia de las armas? ¿A cuántos dividendos están ustedes dispuestos a renun-

ciar por no ser cómplices de la muerte, el sufrimiento y la destrucción que producen las armas? ¿Acaso es la codicia el único valor presente en esta sala o tie-nen ustedes, señores y señoras accionistas y usted, Sr. Emilio Botín, valores más humanos?

Sr. Emilio Botín, señores y se-ñoras accionistas del Banco Santander, nos sentimos no solo con el derecho, sino con el deber de exigirles que cancelen de inmediato todas sus inver-siones en armas. No importa el dinero que dejen ustedes de ganar, que para ustedes sería totalmente prescindible, lo que aquí importa son las muertes y mutilaciones que conseguiría-mos evitar. Gracias por su atención. Jordi Calvo Rufanges

Centro Delàs de estudios por la paz de Justicia y Paz Barcelona

T’has parat a pensar que els teus estalvis poden contri-buir al desenvolupament d’altres països, comunitats, persones?La Campanya Finances Ètiques pretén convèncer la població que incorporar l’ètica a les decisions diàries d’estalvi i d’inversió pot tenir un gran efecte trans-formador. Sabent on van els nostres estalvis influïm en quin tipus d’activitats es financen i, per tant, quin ti-pus de societat estem cons-truint.La Campanya, alhora que denuncia la responsabilitat del capital financer en les vulneracions de drets hu-mans que es donen arreu, dóna suport a les iniciatives de banca ètica i finances al-ternatives que estan florint

arreu del món. Totes elles amb la transparència com a principi fonamental i amb l’objectiu d’humanitzar l’economia posant els diners al servei de totes les perso-nes. La lluita contra la po-bresa o l’exclusió social és el punt de partida cap a una economia global basada en la justícia i no en el simple benefici econòmic.SETEM, doncs, aposta per conscienciar l’opinió pú-blica que té un paper fona-mental si contribueix amb els seus estalvis a les inver-sions ètiques tant al Sud com al Nord. No podem treballar sobre diferents sectors econòmics, causants o exemple de les desigual-tats Nord-Sud, sense enca-rar el paper que hi juguen les financ

T’has preguntat algun cop com utilitza el banc els teus diners? Si els fa servir en contra dels

teus valors personals? Si serveixen per fabricar armes o per malmetre el medi ambient?

www.setem.org

Per a conèixer més d’aprop la

BANCA ÈTICAwww.setem.org

www.bancaetica.cat

www.triodos.es

www.coop57.coop

www.projectefiare.cat

www.oikocredit.cat

36 JULIOL

Mots encreuats

Solucions

Sudokus

FrasesPer Pau Vidal · ACPG

El éxito consiste en obtener lo que se desea. La felicidad, en disfrutar de lo que se obtiene

Aunque viajemos por el mundo para encontrar la belleza, debemos llevarla con nosotros para poder encontrarla

El destino de un genio es ser incom-prendido, pero no todo incompren-dido es un genio

Todo hombre que conozco es supe-rior a mi en algún sentido. En ese sentido, aprendo de él

De alegria, cuanto más gastas, más queda

La pobreza consiste en sentirse pobre.

Medite al atardecer, mirando las estrellas y acariciando a su perro. Es un remedio infalible

Ja les tornem a tenir aquí. Semblava que aquest any no arri-baríem, després del ‘decretazo’ de l’anterior ajuntament. Però, tot i que els veïns hau-rem de patir-ne les conseqüències un altre cop, vull deixar palès el meu recolzament a l’organització de les Barrakes i la meva con-fiança en que compliran totes les Propostes / Promeses que varen fer en el moment en el que se’ls va negar el dret a dur-les a terme al camp de futbol d’Els Pins.Ara teniu carta blanca i la pilota és al vostre terrat. Teniu l’oportunitat de demostrar-nos que aquestes Barrakes es poden fer sense sobrepassar els límits de decibels marcats per llei, sense deixar un barri embrutat i de-gradat cada matinada, respectant els horaris de tancament per així permetre’ns aguantar amb un mínim de descans els dies laborals que ens toca aixecar-nos per anar a treballar.També aprofitem l’avinentesa per recor-dar-vos, tant als organitzadors com a l’Ajuntament, la vostra intenció (pel que hem sentit en diverses ocasions) de buscar un lloc alternatiu (sense geriàtric al costat) on ubicar-les en properes edicions.

Aprofitem per desitjar bona festa major a tots els blanencs, de part d’un grup de veïns del barri d’Els Pins.

Sóc al terrat de casa un dissabte al migdia fora d’horari comercial, el moment més tranquil del dia al terrat, em disposo a llegir un bon llibre i de sobte sento música a molt volum que em fa aixecar de la cadira de manera sobtada. A la plaça estan muntant un esdeveniment de tants que allí es fan al llarg de l’any i sempre el ritual és el mateix: la música eixordadora és el primer símptoma de que allí passarà quelcom de di-ferent una estona després, se sent algú que prova el micròfon i segueix la música.Reflexiono i recordo moltes situacions en les que hi ha algun acte musical o no al carrer, al passeig, a les places, i acabo pensant sempre que la música molesta, és excessivament alta.Crec que estem en un país on no es contem-pla aquest tipus de “contaminació”, la acústi-ca, ja que sovint et trobes a qualsevol indret: botiga, benzinera, bar, supermercat, restau-rant, carrer, etc. aquest soroll, és a dir música massa alta o en plan música d’ascensor, que si bé a l’inici volia ser una música suau que trenqués un possible silenci incòmode, ha esdevingut una remor de fons que acabem trobant a tot arreu.Les nostres orelles agraeixen i necessiten el silenci per estar sanes.A mi no hem desagrada la música, al con-trari, m’agrada molt i molt tipus diferents, però potser hauríem de fer la reflexió de si cal posar música a tot arreu, és necessària? Per què?, perquè comprem més? , per cos-tum? ... i una altra cosa, cal tenir la música que acompanya a un acte a volum tant alt? L’Administració no ho regula ? ho pot regu-lar? I si ho pot fer, ho fa?Montse Pomés Casas

Ralph Waldo Emerson · Poeta y pen-sador estadounidense · 1803-1882

HORITZONTALS: 1. Reacció natural al mal llagaire: em posa malalt. Ranxo escampat pels camps / 2. Cosmètic per les pestanyes del general nazi. Tot un país en una mone-da / 3. Per alumini val. Pel camí que va aviat serà la primera (de les magres). Quart de gram / 4. Estran-ya obra, feta de roba re-bregada. Tot de pètals per anar posant el corol·lari / 5. Medecina que cal detallar molt bé. Parets de liquen / 6. Porta sort. Feta servir per acabar amb l’acusada. El més estimat de la dra-matúrgia / 7. Filtrar tot el camp de cols. A l’interior (de les Balears) / 8. Efa es-crita com els àrabs. Enfon-sant fins a quedar afònics / 9. Tot el cosmos per dir un sol vers. Us empasseu la paraula divina / 10. És un cop de pistola?: no, no hi passaria. O té la feina feta o simplement no en té / 11. Vores de plàstic. Com a supermercat és exòtic. La quinta a forca / 12. Una bassa entre la sorra. I una plaça entre pedres precio-ses / 13. Provaries d’alguna

manera que no organitza a la ba-balà. El millor amic del gos.VERTICALS: 1. Per ser una pe-ninsular mitjana és força deco-rativa. Rus tan ortodox que fuig cap al nord / 2. Floreixen cada any entre versos primaverals. Orbar l’enteniment (és culpa de la fos-cor) / 3. Tram central de Balmes. Un poc lent?: amb tants quartos com té... Força set / 4. Escomesa amb voluntat d’oferir un servei privat. Eix que duu a la sortida nord / 5. Carrer de preu acces-sible. Antigues barques sarraï-nes que navegaven de cara, ves. L’eterna còpula / 6. També es deixa tractar de sacàrid. Tan pudents

que resulten explosius / 7. Con-tinua copulant. Es fot del mort i de qui el vetlla, i encara més del mocador. Del camió a l’avió / 8. Si el vols veure vés a l’Azerbaidjan. Enclotar la carta que va a peu / 9. Disposada a passar la nit com una gallina. Al capdamunt de la plata i al capdavall de la dècima / 10. Hi baixa l’aigua i un poc de material. Tan civilitzada que no va sortir mai de Creta / 11. Enmig del verd. És a la llàntia com a la fila el filó. Decepció de les expectatives / 12. Tan ganàpies com són i no paren de ballar. Si no estiguessin tan gas-tats podríem veure l’assut.

Quan la musica incomoda

37JULIOLFrancesc Murgadas

S’ho estan currantSóc un fervent partidari del vi i em dol, però no em cauen els anells en reconèi-xer que la gent de la cervesa s’ho està currant d’allò més per quedar-se amb tot el mercat. Acabo de llegir que un grup de 38 restaurants de l’Empordà (el lloc, no ens enganyem, on es va gestar la gran revolució de fa uns anys de la cuina catalana) presentaven per aquest estiu una campanya en la que els menús es mariden ... amb cervesa.Han passat la darrera frontera. Perquè, diguem-ho clar també, la cervesa ja és als restaurants. Ni que sigui en forma d’aquella canya cada cop menys discreta que la gent demana mentre estudia el menú o espera els acompanyants. Però encara faltava allò que aquesta campan-ya incorpora. El ritual de la cervesa a l’hora de l’àpat. La de la campanya, que per cert té en Ferran Adrià al darrera, ja no és una cervesa qualsevol. Els promotors recomanen tenir-la a la glaçonera per mantenir-la freda, servir-la en copes de vi blanc i no omplir-les més de la meitat per poder apreciar l’aroma. D’aquí a posar-hi una contraetiqueta amb la nota de tast...Per què faig aquesta reflexió? Doncs justament perquè sóc partidari d’uns vins que, presoners de la seva suposada excelsitud, es neguen a fer el camí invers en aquest món canviant i, per suposat, en els restaurants. És a dir, a intentar competir amb la cervesa. Fins i tot diria que es neguen a intentar recuperar les seves pròpies franges de consum. Perquè, no oblidem que la franja de la cervesa aquella d’espera que esmentava era seva. Dels “finos” i els vermuts més o menys amargants. Però clar, la majoria de prescriptors d’aquest món de la taula de pagament, encara presoners del mite de l’excelsitud del vi i les maniobres del sommelier, no volen ni sentir a parlar de fer una cura d’humilitat per acostar el bon vi al comú dels mortals. Per ells, totes les cerveses són Xibeques, tots els vins, Chateaux Lafite, i tot el que no vagi amb tap de suro, una vulgaritat. I és clar, així ens van les coses als bevedors de vi.

38 JULIOL

L’aplicació Google Street View ja cobreix la Selva Marítima i l’Alt Maresme. Fins fa pocs dies els usuaris només podien passejar per algunes carreteres principals de la zona, però ara les fotos dels carrers de Blanes, Lloret, Malgrat, Palafolls, Pineda, Ca-lella, Santa Sussana ja estan disponibles a la xarxa. Des de fa dies, els internautes es busquen a ells mateixos a les fotos (alguns lectors ens han dit que ja s’havien trobat) i d’altres busquen curiositats, com la que va trobar Víctor, un lector de Blanes, al ca-rrer Ample de la població: adonant-se que les càmeres d’Street View estàn en marxa, decideix aixecar el seu dit del mig. Si trobeu ‘curiositats’ als carrers de la nostra zona i les voleu compartir amb els lectors del cafèambllet, envieu-nos un mail a noupaper@gmail.com

Butifarra a Google Street View!

fotonotícia

blanes lloret malgrat de mar

39JULIOLxarxes

#engantxa’t @l’invent més #inútil de tots els #tempsVaig anar amb la meva pancarta a la Plaça Catalunya, sense saber exactament si seríem 10, 100 o 1000 manifestants... la resta de la història ja la coneix tothom. Sense mitjans, ni par-tits, ni sindicats, ni banderoles, es va formar un dels moviments ciutadans més potents dels últims anys. La culpa va ser de Twitter · Per Albano Dante Fachin.

He de reconèixer que la primera ve-gada que vaig sentir parlar de Twitter vaig pensar que era un dels invents més inútil de tots els temps. Un sis-tema de comunicació que només permet posar misatges de 140 ca-racters per a que els vegi qualsevol persona... pot haver-hi alguna cosa més inútil? Amb lo maco que és el Facebook, on et pots enrotllar tot el que vulguis i a més, on et trobes els amics i antics amics... quins acudits, aquests de Twitter!!!Poc mesos més tard de pensar aques-tes coses, he d’admetre que aquesta tecnologia em té fascinat fins al punt d’estar-hi gairebé engantxat.

Assange i MubarackTot i que vaig obrir el compte de Twitter del cafèambllet fa gairebé un any, no va ser fins fa pocs mesos quan em vaig adonar del seu enorme potencial i de l’impacte que Twitter està tenint en la manera en que ens comuniquem els humans. El primer gran esdeveniment mun-dial que vaig seguir íntegrament per Twitter va ser la detenció del fundador de Wikileaks, Julian As-sange. Després va venir la revolució egipcia, on Twitter va jugar un paper fonamental i va permetre als egip-cis comunicar-se i coordinar el seu desafiament al dictador que feia 40 anys que controlava tots els aspectes de la vida egípcia... tot i que dies més tard Mubarak va bloquejar Twitter, la metxa ja havia començat a cremar. Dies més tard abandonava el poder.

Democràcia Real Ya?Setmanes després, vaig saber, gràcies

a Twitter, que un grup anomenat De-mocracia Real Ya estava convocant una manifestació per al 15 de maig. Però en un intent de contrastar la informació a través dels mitjans tradicionals, vaig veure que enlloc deia res. Ni diaris, ni ràdios, ni tele-visions... a la roda de premsa de pre-sentació de la convocatòria del 15M només van anar-hi 3 mitjans. Tot i la manca d’informació ‘oficial’, el 15 de maig vaig anar amb la meva pancar-ta a la Plaça Catalunya, sense saber exactament si seríem 10, 100 o 1000 manifestants... la resta de la història ja la coneix tothom. Sense mitjans, ni partits, ni sindicats, ni banderoles, es va formar un dels moviments ciu-tadans més potents dels últims anys. La culpa va ser de Twitter.

Adéu TV, hola comunitatA partir del 15M, Twitter es va convertir en la meva principal font d’informació. Els mitjans tradicio-nals primer van ignorar el que pas-sava als carrers. Quan ja era impos-sible, molts el van atacar. Però cada atac, cada falàcia vertida des dels diaris, era contestada minuts després per milers de persones i compartides a través de la xarxa a una velocitat increïble. Era la informació sense intermedia-ris, la gent parlant amb la gent. Per primer cop a la història emissors i receptors d’informació estaven reu-nits a la mateixa alçada i tenien la mateixa capacitat de parlar, de pro-posar, d’actuar.Pel que fa a l’impacte que Twitter està tenint i tindrà a la nostra ma-nera d’organitzar-nos com a societat,

veig una relació molt es-treta entre el fet de po-der participar de la gran conversa ciutadana que

és Twitter i la demanda d’una demo-cràcia més participativa. Abans els ciutadans només rebíem missatges passivament i passivament partici-pàvem en una democràcia limitada a anar a votar cada quatrre anys. Ara els ciutadans podem parlar entre no-saltres, opinar i conèixer les opinions dels altres, escoltar matissos i, en de-finitiva, poder ser membres més ac-tius de la comunitat... i aquesta nova dimensió comunicativa demana, de forma gairebé natural, una nova ma-nera de participar en els afers polí-tics. De la mateixa manera que l’aparició de la premsa fa pocs segles va tenir un impacte enorme en la conforma-ció d’una opinió pública i una cons-ciència de societat moderna, avui Twitter ens posa a les portes d’una societat participativa, conscient i autònoma, amb capacitat de parlar-se a si mateixa sense intermediaris i, potser en un futur, d’organitzar-se sense intermediaris. Per tot això, el que em semblava un dels invents més inútils de tots els temps ara és un motiu d’esperança en una societat més sana. Per això us convido a formar part d’aquesta comunitat. Cal dir que des del punt de vista tèc-nic és una eina molt i molt senzilla de fer servir i, fins i tot, es pot fer ser-vir sense haver de tenir un compte obert (encara que molt millor tenir-ne una!). Us convido a capbussar-vos en Twitter. Investigueu o demaneu ajuda a un amic. En 5 minuts entra-reu en la comunicació del futur. PD: Crec que va ser Antoni Bassas qui va ‘twitejar’ el següient: “Facebook és el lloc on trobar la gent amb la qual vas anar a l’escola. Twitter és el lloc per trobar-te la gent amb la qual t’hagués agradat anar-hi”.

Guerra i Pau... cada dia! En perspectiva, cada día, el mundo es-cribe el equivalente a un libro de diez millones de páginas en Tweets, o 8.163 copias de La Guerra y la Paz, de León Tolstói. Leer todo este texto te tomaría más de 31 años y poner tantas copias de La Guerra y la Paz una sobre otra, alcanzaría una altu-ra de 448 metros, casi la altura del piso al techo de la torre Tai-pei 101 en Taiwan, el segundo edificio más alto del mundo. Mil millones de Tweets se envían cada cinco días. ¿Qué contienen? Todos los temas imaginables, desde una perspectiva única del lanzamiento de un transbordador espacial desde la ventana de un avión, o el apoyo emocionado de la afición de los equipos en la Champions League de este año. Usar Twitter ayudó a un hom-bre sin hogar a reunirse con su hija, creó todo un movimiento ciudadano en España, y ayudó a los residentes de una pequeña ciudad de Corea a encontrar agua potable cuando su suministro fue cortado.

@_cafeambllet

Tweets de gentque seguim

(amb guió baix al principi!!!)

Aquest és el nom d’usuari per trobar el cafèambllet a Twitter. Com fa més de 5 anys que fem amb la revista, a Twitter intentem compartir amb els nostres lectors les notícies que ens semblen més interessants i últils. Al igual que al cafèambllet, a Twitter ens agrada difondre notícies locals però també qualsevol cosa que ens sembli interessant i enriquidora. Us convidem a seguir-nos i a compartir amb nosaltres el plaer d’estar informats, de expres-sar-se i, en definitiva, d’estar comunicats amb la gent que ens rodeja. Ja ho sabeu: @_cafeambllet (no oblideu el guió baix!!!)

40 JULIOL

per publicar, si s’escau...

“Un grup de pinedencs han pujat al Canigó per participar a l’Aplec del Feixos, i han dut un feix de llenya d’una vinya de Pineda fins el cim, muntanya símbol dels catalans. Es tracta d’una trobada amb persones d’arreu dels Països Catalans. La colla de Pineda estava formada per membres de l’Agrupament Escolta i Guia Montpalau, la Colla de Geganters i Grallers i el Club de Bitlla Catalana. Els pinedencs han fet una travessa de 45 quilòmetres a peu i un desnivell acumulat de prop de 3 mil metres, des de Batera i Arles de Tec, poble agermanat amb Pineda, fins el cim. El Canigó, a la Catalunya Nord, té un gran simbolisme per a l’excursionisme català, ja que representa la unió dels pobles de parla catalana. Mossèn Cinto Verdaguer la va immortalitzar per sempre més amb l’obra magna “Canigó”, obra mestre de la lite-ratura universal. La trobada té un fortíssim simbolisme català que impressiona, ja que moltes persones, hi pugen cada any des de fa dècades. Els feixos s’encenen al Cim del Canigó la nit abans de Sant Joan amb la fusta d’arreu dels Països Catalans i baixa per repartir-se arreu. AEiG Montpalau de Pineda · www.pinedatecau.cat

41JULIOL

“Malgrat haver estat metrallada la població, tenim bastants lectors.”

bibliocalella.blogspot.com

Maria Lluïsa Pilar Rivas i Papaseit va néixer el dia 25 d’agost de 1896 a Guayaquil (Equador), concretament a la Parroquia de Caracol, muni-cipi rural de Babahoyo. D’entrada, aquesta dada ens pot sobtar, però a finals del segle XIX es va produir una important emigració catalana cap a l’Equador pel negoci del cacau. Desconeixem en quin moment la família va tornar a Catalunya, però és possible que, en morir el pare, Juan Rivas Rovella, la mare, Júlia Papaseit Padró, decidís tornar a Barcelona on probablement tenia famí-lia i mantenia casa.Després d’aprovar-ne l’examen d’ingrés, Maria Lluïsa Rivas es va matricular a l’Escola Superior de Bibliotecàries el 30 de setembre de 1921. En el moment de formalitzar la matrícula consta que resideix a Barcelona i que la seva mare, Júlia Pa-paseit, vídua. de Rivas, n’és la responsable.El seu expedient acadèmic ens revela que va ser una alumna aplicada: a la gran majoria d’assignatures obté la primera o segona plaça de la seva promoció, i és la primera a l’assignatura de pràctiques. De fet, va ser mereixedora d’una beca que concedia l’Ajuntament de Barcelona pels tres anys que duraven els estudis.Per saber com era la formació d’aquestes noies pioneres que es formaven per exercir la profes-sió de bibliotecària (en femení, perquè l’Escola no admetia nois entre l’alumnat), pot ser inte-ressant repassar l’ampli ventall d’assignatures que s’impartien a l’Escola: Teoria i història de la cultura, coneixements generals de les ciències pures i aplicades i llur classificació, història de Catalunya, ètica, dret usual i institucions fona-mentals de dret català, literatura catalana antiga i moderna, bibliografia, biblioteconomia, biblio-logia, llengua llatina i grega, anglès i italià. Es tractava, doncs, d’una formació ben completa que combinava les matèries culturals amb les tècniques i que també s’endinsava en la història de Catalunya i la literatura catalana.La Maria Lluïsa va abandonar voluntàriament l’Escola el 1924, sense presentar-se a l’examen de revàlida. Eren temps políticament difícils: el directori militar s’havia instal·lat en el govern d’Espanya, i les institucions de la Mancomunitat, a punt de desaparèixer definitivament, i la seva obra de cultura feia temps que trontollaven. Al-gunes alumnes de l’Escola —i entre elles la Ma. Lluïsa— van deixar els estudis solidaritzant-se així amb el professorat del centre que havia di-mitit per l’afer del professor Dwelshauvers. Poc després, va entrar a treballar com a directora de la Biblioteca de l’Acadèmia i Laboratori de Cièn-cies Mèdiques de Catalunya, tasca que va desen-volupar amb competència i entusiasme. Aquesta feina li va permetre assolir l’any de pràctiques necessari per aprovar l’examen de revàlida l’any 1928.El setembre de 1930 es va assabentar de la publi-cació al Butlletí Oficial de la Província de la con-vocatòria d’un concurs oposició per proveir les places de directora i auxiliar de la Biblioteca Po-

pular Costa i Fornaguera de Calella. Va enviar la seva sol·licitud a la Diputació Provincial de Bar-celona i s’hi va presentar a les proves juntament amb dues candidates més, la Ma. Lluïsa Barrera Rosell i la Maria Morales Domínguez. Com a re-sultat del concurs, Ma. Lluïsa Rivas és nomenada bibliotecària directora de la Biblioteca de Calella i Ma. Lluïsa Barrera obté la plaça de bibliotecària auxiliar. La Biblioteca Costa i Fornaguera es va inaugurar el dia 16 de juny de 1931.

Els diaris de la BibliotecaAls diaris de la Biblioteca podem fer el seguiment de les tasques quotidianes que es duien a terme i que la Ma. Lluïsa Rivas anotava metòdicament: catalogació de les adquisicions, reclamació de material, confecció de guies de lectura, cursets, préstec, confecció dels resums estadístics...Una de les seves principals preocupacions eren els infants. Com que la Biblioteca ocupava la pri-mera planta del Grup Escolar, a la sortida de les classes els nens feien molt de xivarri i es conver-tien en una molèstia:“Els infants, si bé és veritat que ens donen mol-ta feina, és molt interessant i atractiva, i molt més ho fóra si la Biblioteca no estigués tan junt a l’escola. En sortir de les aules vénen corrents i fent gatzara en grups nombrosíssims, i per més disciplinats que els tinguem, es fan sentir més del que convindria, car la formalitat no co-mença fins a la porta d’entrada de la Biblioteca, i no podem evitar que a les sortides de les aules s’aglomerin en el vestíbul amb el consegüent es-càndol.Després de sis mesos d’observar els infants, em pregunto: ¿arribarem a fer-los entrar el gust per la lectura?”A dia d’avui la Biblioteca Costa i Fornaguera en-cara té una lectora de noranta i molts anys que recorda una bibliotecària de cabell blanc a qui li agradaven els nens.El mes de desembre de 1935 la Generalitat de Catalunya li concedeix la III Pensió d’ampliació d’estudis a l’estranger (amb una beca de 2.000 pes-setes) per anar a París a conèixer l’organització i el funcionament de la biblioteca infantil ”L’Heure Joyeuse”. Amb l’ajuda rebuda també va visitar di-verses biblioteques infantils a Brussel·les. El 28

de gener de 1936 escriu a Jordi Rubió, director tècnic de les Biblioteques Populars:“El viatge a Bèlgica m’ha estat molt profitós. A Brussel·les vaig descobrir una sèrie d’”Heure Jo-yeuses” molt ben muntades. Les bibliotecàries moltes d’elles amb el diploma de l’Escola Ame-ricana que hi havia hagut a Paris després de la guerra. Es pot dir que a Brussel·les les biblio-teques d’infants d’estil americà han arrelat més que a Paris, mentres aqui, solament hi ha dues biblioteques d’infants fundades totes dues pels americans, a Brussel·les n’hi ha 6, amb tendència a muntar-ne d’altres.”Arran d’aquesta experiència, quan l’agost de 1938 l’Escola de Bibliotecàries va organitzar un curs especialitzat per formar el personal sobre sales de lectura per a infants, va impartir, a instàncies de Jordi Rubió, unes lliçons sobre l’organització d’aquestes sales juntament amb Justa Balló.Una vegada acabada la seva estada a França i a Bèlgica, el dia 17 de març de 1936 es va reinte-grar a la feina de directora de la Biblioteca de Ca-lella, a on va continuar ben ocupada organitzant amb molta il·lusió l’hora del conte dels diumen-ges, preparant les estadístiques mensuals, regis-trant els lots de llibres nous...

La guerra entre llibresA partir del 20 de juliol de 1936, el diari de la Biblioteca recull, de la mà de la directora, nom-broses referències a la guerra encetada arran de l’alçament militar a Melilla:20 de juliol de 1936:“Malgrat la sublevació militar, la Biblioteca ha estat oberta, han vingut 8 homes i 1 nen”.1 d’agost de 1936:“Seguim tenint la sala animada, les fàbriques en-cara no treballen, es per això que venen tantes dones, en canvi els homes estan acaparats per la política i la defensa de la població.”5 de setembre de 1936:“dissabte concorregut, talment no es nota que estem en guerra civil”5 d’abril de 1937:“Pocs lectors. Alarma de bombardeig, la Biblio-teca ha estat oberta poques hores”21 de juliol de 1937:“Malgrat, el mati, haver estat metrallada la po-

El passat 16 de juny es van celebrar els 80 anys de la inauguració de la Biblioteca Costa i Fornaguera de Calella. És per aquest motiu que hem volgut retre un petit homenatge a la que en va ser la primera directora, Ma. Lluïsa Rivas i Papaseit. No ha estat una tasca fàcil, ja que en iniciar la recopilació de la informació de la que disposàvem, desconeixíem, fins i tot,

el seu segon cognom. Però gràcies a la col·laboració entusiasta d’uns mag-nífics professionals, que s’han abocat a ajudar-nos en la recerca dels seus expedients universitaris i altres dades que poguessin ser d’interès, hem po-gut elaborar aquesta petita semblança biogràfica. Els seus noms consten al final d’aquest text; a tots ells els manifestem el nostre agraïment.

blació, tenim bastants lectors.”30 de juliol de 1937:“Obrim un moment la Biblioteca, però tot se-guit donen el senyal d’alarma. Tot el dia ens el passem als refugis”1 d’octubre de 1937:“M’arriba a preocupar la falta de lectors, encara que comprengui que les circumstàncies no son favorables perquè els lectors vinguin.Així que es reparteix algun aliment, la Bibliote-ca queda deserta, es lo que ha passat avui, mal-grat ser dissabte.”24 de novembre de 1938:“Bombardegen la població a la matinada, a la tarda té lloc l’enterrament de les víctimes, la Biblioteca tanca a la tarda mentre dura l’enterrament”Del 23 al 29 de gener es repeteix: “Alarma tot el dia”i el 30 de gener, i amb un canvi sorprenent en la llengua del diari:“Asaltan la Biblioteca se llevan la maquina de escribir y todo objeto de escritorio, tinta etc...”El dia 11 de setembre de 1939, Jaume Dalmau Llibre, alcalde de Calella, escriu a la Diputació Provincial de Barcelona:“La Biblioteca Popular de esta Ciudad hállase cerrada desde la entrada de las Gloriosas Tropas Nacionales, Se supone que, fuera de unos pe-queños daños materiales: fractura de la cerra-dura, robo de la máquina de escribir y material de escritorio, no ha habido robo ostensible de volúmenes. Acudian a ella un buen número de lectores selectos que ahora se ven privados de este medio de cultura. Según antecedentes que me suministran, la Directora que la regentaba se halla enferma fuera de esta localidad; pero reside en esta, calle de Romaní nº 35; la seño-rita DOROTEA MARTÍNEZ MARTÍNEZ, que ejercia el cargo de auxiliar de la misma desde el 1º de Noviembre de 1938, la qual posee el Título del 12 de Noviembre de 1927 y es persona afecta en absoluto al Glorioso Movimiento Nacional.Esta Alcaldía ruega a V. E., si es procedente, se sirva gestionar que, interín se dispone la forma normal de organización, se encargue de la Bi-blioteca la mencionada señorita, de confianza absoluta, se abra al público y se den las órdenes oportunas para hacer la depuración de la forma que se crea más procedente.De todas formas, V. E., con más conocimiento de causa, acordará lo procedente. Dios guarde a V. E. Muchos años. Calella, 1º de Septiembre de 1939. Año de la Victoria. El Alcalde,”El dia 12 de desembre de 1939, Ma. Lluïsa Ri-vas va ser traslladada a la Biblioteca Popular de Manresa, on va continuar exercint de directo-ra. A Manresa es va encarregar d’organitzar “La Fiesta del Libro” de l’any 1940 i va continuar amb les tasques pròpies de la feina com ara el préstec, la confecció de guies de lectura, la ca-talogació de llibres nous o la preparació de con-ferències.L’1 d’agost de 1940 va escriure al diari:“Empezamos a hablar en castellano con el pú-blico, están algo sorprendidos”A finals d’aquest mateix mes va ser nomenada directora de la Biblioteca Popular Juvenil e In-fantil de la Santa Cruz de Barcelona, just acaba-da d’inaugurar, i hi va treballar la resta de la seva vida professional fins que es va jubilar el 23 de juliol de 1966, a l’edat de 70 anys.

Agraïments: Assumpció Estivill i Rius, Teresa Rovira, Maria Àngels Esteban, Montserrat Poma-reta, Reis Fontanals i Teresa Tort Lavilla.

42 JULIOL

Un Liropus recorre el fons marí de BlanesDes de fa pocs dies un Liropus -un exemplar únic al Mediterrani i dels qual només n’existeixen 11 a tot el món- recorre el fons marí blanenc, movent-se a uns 2000 metres de profunditat. Els seus sis motors, els seus sensors de temperatura i pressió i les diverses càmeres amb què està equipat li perme-

tran conèixer a fons -mai millor dit- una part de Blanes que sempre passa desapercebuda: el gran canyó submarí que hi ha just davant la ciutat, un dels més profunds de la Mediterrània, amb gairebé 2000 metres de profun-ditat.

És conegut com Liropus (aquest és el nom amb el que l’han batejat les persones que l’han adoptat, L’Institut Es-panyol d’Oceanografia IEO) però el seu nom ‘científic’ és Super-Mohawk II, un sub-marí a control remot capaç d’arribar als 3000 metres de profunditat que ajuda els científics a conèixer més ‘a fons’ un dels llocs més desco-neguts de la nostra terra: les profunditats marines.Des del passat 30 de juny un grup de científics de la Uni-versitat de Barcelona treba-llen a la ‘campanya Promares’ que té com a objectiu l’estudi dels ecosistemes profunds de la Mediterrània. I Blanes és un lloc idoni per a això ja que just davant de la seva costa es troba un dels canyons més profunds. “L’objectiu -explica

Miquel Casals, cap científic de la campanya- és investi-gar els ecosistemes profunds de les grans valls submari-nes del nord de Catalunya, concretament els canyons de Blanes, La Fonera (Pa-lamós) i Cap de Creus, uns ecosistemes que encara són molt desconeguts”. Segons el científic, la proximitat a la costa d’aquests canyons, la seva gran profunditat, el bon estat de conservació i els enormes recursos pesquers que acullen “aquestes valls submarines constitueuxen un ambient únic i excepcio-nal que cal conèixer. Són, en definitiva, una riquesa per al nostre país”Tornant al Liropus i la seva feina, Eduardo Balguerías, director de l’IEO ens explica detalls sobre aquest submarí:

“és un equip científic d’última generació que permet l’accés a grans profunditats, permet prendre mostres i és l’únic que hi ha a Espanya capaç d’arribar als 2000 metres de profunditat”. El fabricant d’aquest aparell és l’empresa nordamericana Sub-Atlantic i està dotat de sis motors, càmeres, i equip per mesu-rar pressió, salinitat, tempe-ratura, corrents i un potent sistema d’il·luminació, molt necessari en un entorn on els rajos de sol ja no hi arriben. Disposa també de braços ma-nipuladors hidràulics, un sis-tema de succió per prendre mostres i diverses càmeres, una de tecnologia HD i una altra per gravar amb baixa lluminositat.

Primera missióLa seva immersió a Blanes és la primera missió del Liropus -un nom que fa referència a un crustaci que viu a les zo-nes més profundes del mar- però no la primera vegada que entra a l’aigua. A Can-tabria, on va tenir lloc el seu procés de posada en marxa, el Liropus va descobrir 40 noves espècies dels hàbitats profunds. Ara, ja totalment operatiu, el Liropus haurà d’explicar els secrets -entre d’altres- del que passa sota la superfície del mar de Blanes.

El Liropus a punt d’entrar a l’aigua

Imatge del relleu de la costa catalana

47JULIOL

La CSMS desde fa uns 30 anys i fins ara aplicava la subvenció de la totalitat del cost del menjar als treballadors de l’empresa que superaven les 12h de guàr-dia. Aixó es considera un dret adquirit que té tant pes com el propi conveni col.lectiu.Aprofitant l’excusa de la situació econò-mica negativa, l’empresa modifica l’ús vigent en relació a la subvenció del cost dels menjars i obliga als treballadors que es facin càrrec de l’import fixat pel Con-veni de la XHUP i Primària. A partir del dia 11 de juliol de 2011, totes les persones treballadores que utilitzin el menjador de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella hauran de pagar, com a contraprestació pel servei de menjador,

la quantitat de 3,15EUR per cada dinar o sopar”.La CSMS justifica aquesta decisió per qüestions econòmiques.Nosaltres considerem que aquestes me-sures afecten únicament als traballadors més desfavorits de la CSMS (treballadors de nit i caps de setmana) i que són els nostres sous els que notaran una vegada més, els efectes d’aquesta crisi imposada.També estem segurs que aquestes me-sures no afecten a cap membre de la di-recció, entre altres coses perquè mai han tingut la necessitat ni l’obligació de men-jar ni sopar al nostre centre de treball.En definitiva, estem cansats de pagar sempre els mateixos la mala gestió dels altres!!!

La Federació Catala-na de Futbol va lliurar la setmana passada el guardó “Fair Play Ribé Salat 2011” al Club Futbol Tordera per l’actuació d’esportivitat i joc net del primer equip, de 1a territorial, en el partit que els va enfrontar al mes de març passat amb l’equip del Boscdetosca. Segons informa el web del CF Tordera els fets es van produir des-prés que un jugador del Tordera va quedar lesionat i els jugadors del Boscdetosca van llançar la pilota fora perquè entressin les as-sistències. En la jugada següent, un futbolista del Tordera, al voler tornar la pilota al Bosc-detosca, va enviar una pilotada amunt per-què l´agafés el porter garrotxí, amb tant mala fortuna que el xut va entrar dins la porteria. Va ser llavors quan l´entrenador del Torde-ra, Juani Cotano, va ordenar als seus homes

que es deixessin marcar un gol, tot i que en aquelles alçades de la temporada l´equip ma-resmenc s´estava jugant la permanència a la 1a territorial.La setmana passada Andreu Subies, presi-dent de la Federació Catalana de Futbol, i Cristina Macià, responsable de Ribé Salat Broker Vic van lliurar el trofeu al president del Club. En el mateix acte també es van lliu-rar els guardons als equips campions de lliga de totes les categories, entre els quals també hi havia l’equip Prebenjamí B del CF Tordera

“Estem cansats de pagar sempre els mateixos la mala gestió dels altres”

El Club Fubol Tordera guanya el premi “Fair Play Ribé Salat 2011” que atorga la

Federació Catalana de Futbol

comunicat ccoo calella tordera

“Aquestes mesures no afecten a cap membre de la direc-ció, que no han tingut mai l’obligació de menjar ni sopar al nostre centre de treball”

48 JULIOL

Eduard Estivill: “Implantar records a la memòria és possible”

El neurofisiòleg Dr. Eduard Estivill acaba de plantejar un fet veritablement sorprenent: implantar records a la memòria no només és possible, sinó que és una eina emprada en psiquiatria per

fer oblidar situacions que han despertat emocions negatives. Avui entrevistem el Dr. Estivill per a que ens expliqui com es duu a terme aquesta tècnica que podria ajudar en un futur proper a

moltes persones · Per Ramon Texidó · diarimaresme.com

Pregunta: Per entendre una mica el funcionament d’aquesta tècni-ca, què és exactament un record?Resposta: Un record està format per fragments d’experiències que es guarden en diferents parts del cervell. Quan evoquem aquesta experiència completa, és a dir, quan recordem unes vacances, les aromes d’un país, les seves cares o els seus paisatges; o quan re-cordem aquell concert, la música que sonava o qui ens acompan-yava, el que estem fent és activar l’hipocamp per buscar, consultar i unificar tots aquests fragments.P: Però, d’alguna manera, també guardem les emocions del nostre passat.R: Amb aquests fragments d’informació que captem mit-jançant els nostres cinc sentits, també guardem emocions, com l’alegria, la felicitat, l’ansietat, la

tristesa i la por. Aquesta connexió recrea la situació passada i ens fa reviure-la. Això és el que experi-mentem com un record del passat.P: Entrant en matèria, com es po-den implantar a la nostre ment records positius?R: Els records positius s’implanten activant l’hipocamp per a buscar, consultar i unificar els fragments. Es tracta de viure experiències amb un entorn emotiu positiu.P: Per tant, es tracta d’una tècnica ben allunyada de la ciència ficció.R: La tècnica emprada s’allunya de tot allò fictici posat que entra en joc la combinació dels records experimentats per un mateix, ex-periències reals emmagatzemades a l’hipocamp. No té gaire a veure amb el “Desafío Total”, ni amb cap els referents cinematogràfics que puguem tenir en ment.P: Quin paper juguen en aquest

procés el dormir i els somnis?És durant el somni quan el record es fixa al nostre cervell i és per això que dormir bé es converteix en un fet rellevant. Descansar mentre es dorm afavoreix la fixació positiva dels records.R: Curiosament, ja hi ha una em-presa que ofereix implantar re-cords a la carta.Efectivament, com afirma l’anunci de televisió de Revivelo.com, im-plantar records a la memòria és possible. Però no de la manera que ens solem imaginar. Té més a veure amb experiències reals que amb complexes dispositius tecno-lògics.P: Si es poden implantar records, també es poden esborrar?R: Existeixen alguns tractaments científics encaminats a ‘esborrar’ records negatius i implantar nous records positius. S’ha demostrat

científicament i, de fet, és una tèc-nica de psiquiatria que s’utilitza en casos greus de traumes psicolò-gics que hagin deixat records molt negatius. Els psiquiatres utilitzen tècniques que consisteixen en presentar al pacient noves situa-cions que els provoquin records

positius.Això és emprat només en casos greus de traumes psicològics, però podríem extrapolar-los a situacions normals com la d’una persona que volgués acumular sensacions positives.

Creu que s’obre un nou camp científic i una nova esperança per a molta gent?És molt recomanable la implanta-ció de records. Acumular records positius té conseqüències molt be-neficioses per a la estabilitat emo-cional i la qualitat de vida.

49JULIOL

Cinema a la fresca, platja, barris, música... i cervesa artesana. Aquests són els ingredients que caracterit-zen enguany el Festival de Curtmetratges a la platja de Blanes, que organitza per novè any consecutiu l’associació cultural Crit d’art. Un festival que torna a ser una mostra no competi-tiva, i on s’hi podrà veure els treballs guanyadors dels di-ferents festivals de curtme-tratges de comarques de Gi-rona, així com una selecció de curtmetratges feta per l’entitat. A més, com sem-pre, Crit d’art vol acostar els actes culturals als barris de Blanes, i per això, a banda de la sessió que es relitzarà dissabte 9 a la platja central de Blanes, el dia abans, di-vendres 8, el barri de Can

Borell ha estat l’escollit per fer les Nits de Pantalla, on es farà la projecció dels millors curtmetratges de les passa-des edicions del festival. Pel que fa a la sessió de dissabte a la platja, la principal nove-tat és que tots els assistents podran gaudir de cinema a la fresca, mentres prenen una refrescant cervesa ar-tesana de Blanes, i es que els dos productors locals d’aquesta beguda (Marina i Popaire), seran presents al Festival oferint el servei de barra. Per completar la vetllada, fins a les dues de la matinada es podrà gau-dir del concert de Dj Antas que farà ballar als presents a ritme de Funk- Soul. Altres projectes: A banda del Fes-tival, i dins del nou impuls que s’ha donat a l’entitat

IX Festival de Curtmetratges a la platja de Blanes

Visita des de Palaca-

güinaMaria Mateu,

hostalri-quenca de

l’any2011

Aquest dimecres Luz Amparo Garcia, alcaldessa de Palaca-güina (Nicaragua) i Filomena Cardona, presidenta de Fun-darpal han visitat l’Ajuntament de Blanes per agrair la col·laboració d’aquest Ajunta-ment, mitjançant l’entitat SOA-RPAL (Solidaritat Arbúcies-Palacagüina) en el projecte de Seguiment de l’Escola Campe-sina Manel Bofill. Aquest projecte pretén reduir de manera directa una de les principals causes estructurals de la pobresa: l’analfabetisme, i pretén millorar les condicions materials i tècniques dels pa-gesos des del conreu de terres fins la millora de la ramaderia. L’Ajuntament de Blanes ha fet diferents aportacions des de l’inici del projecte l’any 2005 per un import global d’uns 50.000 euros. L’atorgament d’ajuts als pro-jectes de solidaritat i coope-ració s’atorguen a diferents entitats d’acord amb un estudi i una valoració de la Comis-sió de Cooperació, Solidaritat i Cohesió Social, constituïda per les ONGs blanenques que consensuen els projectes que reben l’ajuda de l’Ajuntament de Blanes. A més d’aquest pro-jecte a Palacagüina, els últims projectes als quals es va apro-var fer l’aportació municipal de 0,7% són la construcció d’una aula per Kinder (Santa Bàrba-ra, Hondures), sistema de reg i pou a Jirong (Gàmbia), desen-volupament de la cooperativa popular agrícola i ramadera (kuwonku, Gàmbia), alfabe-tització per a Sant Pau de Da-paong (Togo), Fons Català de Cooperació i Quota Agenda del Fons Català, col·laboració amb l’Agenda Llatinoamerica-na, optimització dels recursos hídrics (Anantanpur, Índia) i prevenció de la Violència Juve-nil a través de l’art a Quexalte-peque.

blaneshostalric per publicar, si s’escau...

El passat 19 de juny (un any desprès del seu debut), a la localitat de Palafolls, de nou va actuar el Grup de Ball “El Vilar”, integrat per persones amb disminució psíquica que, depenent d’Aspronis, treballen en el Ta-ller Ocupacional “El Vilar”; actuació que va tenir lloc en el Teatre de Palafolls, cedit amb aquest fi i data pel municipi, i amb ells actuà el Grup d’Animació i Cul-tura de Pineda de Mar, que els acompanya de forma sovint en els seus espectacles.Aquesta actuació la varen fer amb solidaritat amb els seus companys del ‘Centre d’Atenció Especialitza-da i Residència Pinya de Rosa’ de Palafolls, depenent d’Aspronis, presentant el seu nou espectacle “Musical

Mecano”, i destinant els fons recaptats, entre assistents i ‘fila zero’ a l’adquisició d’un gronxador adaptat per cadires de rodes per instal·lar-lo en el Centre, amb el fi de que els seus companys puguin tenir un millor gaudi en el seu temps lliure.L’assistència a l’espectacle fou un èxit, tant com l’actuació d’aquest joves, guiats pel bon saber i fer de la ‘senyora X’ (Carme Ruiz) i de l’aportació d’altres cuidadors, que formen equip de maquillatge, vestuari, etc.; dóna gust veure com s’ho passen de bé i ho fan passar bé als espectadors. I tanmateix aquest èxit fou coronat amb el fi proposat: els seus companys tenen el gronxador!

després de la incorporació de nous membres, Crit d’Art té previst començar a realitzar altres activitats culturals du-rant la resta de l’any i la pri-mera serà projectar tots els curtmetratges que opten als premis Gaudí de l’acadèmia de cinema de Catalunya. Aquesta activitat està prevista per la tardor d’enguany i es dividirà en diverses sessions.

Divendres 8 de Juliol: Plaça Bru Centrich, barri de Can Borrell a les 22 hores, Els mi-llors curtmetratges de les vuit passades edicions del Festi-val Dissabte 9 de Juliol: Platja central de Blanes a les 22 ho-res, Selecció de curtmetratges guanyadors dels Festivals de curtmetratges de comarques gironines i concert amb la mú-sica Funk-Soul de DJ Antas

Imatge de la platja de Blanes durant la passada edició del Festival

Maria Mateu, és una persona molt coneguda a la vila per les activitats que ha dut a terme durant més de 20 anys com a animadora juvenil. Maria Mateu havia fet classes de ca-tequesi, era membre actiu del casal d’estiu i sobretot de les colònies. L’acte de nomenament de Maria Mateu com a Hostalri-quenca Il·lustre ha estat molt emotiu, tant per part de la fla-mant Hostalriquenca Il·lustre com per part del públic que amb els seus repetits aplau-diments han volgut mostrar a l’homenatjada el seu agraï-ment per tants anys de dedi-cació i treball desinteressat envers els joves de la vila. L’alcalde d’Hostalric, Josep Antoni Frias, ha manifestat que “tots els anteriors guar-donats amb l’Hostalriquenc Il·lustre han estat, sense cap mena de dubte, mereixedors d’aquest reconeixement, però, en el cas d’enguany, és un xic especial perquè la Maria Ma-teu representa molts valors que sovint trobem a faltar a la nostra societat: rigor, esforç, voluntat i treball desinteres-sat”. Per la seva part, Maria Mateu, ha rebut el reconeixement afirmant que “qui sembra, re-cull. He sembrat i es veu que amb bona llavor i avui faig una bona collita. Què m’havia de pensar jo que tindria una collita tan abundant”.Fins i tot els membres de la Coral Parroquial, que han ac-tuat en aquest acte, han vol-gut agrair a la Maria la seva tasca i fer-li arribar una espe-cial felicitació.

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingusSuplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Juny 2011

L’ofici de flequer viu moments de canvi, però al nostre país els viu en sentit contra-ri a l’europeu. Així ens ho explica Jaume Andreu, president del Gremi d’Artesans de Forners de Tarragona: “Quan nosal-tres anem, els alemanys, els francesos, els belgues, els holandesos, tots tornen. Aquí continua pensant-se que el modern és menjar menys pa alhora que menjar-ne de qualsevol mena. Doncs bé, tots els països avançats fan just el contrari. Ells també van passar per aquesta fase però ara cada cop més volen un bon pa artesanal. I el consum en si també va a més”. Aquest consum, per fer-nos una idea, en el cas d’Alemanya es belluga entre els 70 i els 80 quilos per per-sona i any, mentre que el català, segons les dades de la Federació Catalana de Gremis de Flequers, menja 58 quilos de pa anuals. La paulatina introducció de formes de producció del pa alternatives relacionades amb les noves formes de vida han significat una reducció del volum de venda tradicio-nal que el sector avalua en un 25%. Tot i així, diferents indicadors fan pensar en una recuperació de la tradició de la fleca de proximitat. Potser n’hi hauran menys: les petites, les familiars, probablement podran trampejar la crisi millor que les mitjanes. Però el cert és que es detecta l’inici d’un camí de tornada en la línia del que s’ha do-nat a Europa. Per la seva banda, el restau-rador d’un cert nivell tendeix a seleccionar molt el pa que ofereix. Així ens ho confirma el xef Xavier Pellicer, que torna a estar als fogons de Can Fabes, ara costat per costat d’un Santi Santamaria que, molts anys en-rere, li tenia encarregada la feina d’acostar-

se cada dia a Argentona, concretament a la fleca Can Moré d’aquesta localitat del Ma-resme: “Vaig poder verificar personalment la dita que diu: Ves a Argentona i veuràs el pa que s’hi dóna!”. La condició artesanal del pa, es lamen-ta Jaume Andreu, és equívoca perquè no sempre el nom fa la cosa però també és indicatiu d’una apreciació renovada pel pa tradicional, fet que percebemen en la quantitat d’establiments que publiciten tenir un forn morú, de simple volta, un forn de llenya, un forn clàssic d’escopeta, etc. O bé també que es manifesta en ini-ciatives com la de regular el Pa de Pagès Català que només podrà ser-ne aquell que reuneixi determinats requisits d’elaboració -mida, forma, ingredients, i sobretot un grau d’humitat ben baix, que assegura major vida-. Aquesta apreciació resulta ja del tot evident quan fins i tot un obra-dor pastisser d’avantguarda com Oriol Balaguer ha obert una línia de producció de pans artesans tradicionals que comer-cialitza paral·lelament a molts d’altres: pa de sobrassada i formatge, pa de pipes, pa de parmesà, pa d’avellanes, pa de xocola-ta i taronja i així fins a prop de quaranta varietats; i també amb l’obertura de nous establiments, com L’Obrador del molí, un forn de pa artesanal que té precisament com a objectiu no només la recuperació de formes i sabors que en moltes fleques ja han desaparegut, com el xusco o el llon-guet, sinó també la recuperació d’aquells conceptes socials que anaven lligats amb la compra del pa a la fleca del barri: des de la voluntat de contacte directe amb els clients per tenir-ne coneixença que permeti perfi-lar-ne els gustos i així determinar les gam-mes de producció fins a la recuperació de tota una institució: “la torna”. L’Obrador del molí és a Sarrià, Barcelona, va obrir el passat mes d’octubre i ja ha obtingut una notable projecció al barri. Disposa d’un es-pai de degustació i organitza també cursos i tallers per aprendre a fer pa, panellets o bé a maridar el pa amb els menjars de Na-dal, entre altres.

Les qualitats de la garrova són múltiples ja que és un aliment energètic, ric en fibra soluble, cosa que facilitat la digestió, no té gluten, per tant és un aliment apte per a ce-líacs i és un potent antioxidant natural entre d’altres.Tot i que en l’antiguitat, la garrova tenia una gran importància que inclús serví de mo-neda de canvi, ha passat a tenir un valor totalment precari i de cada dia el seu preu en el mercat disminueix. És per això que el congrés s’ha posat com a finalitat crear un valor afegit a aquest fruit; el cultiu d’un ar-bre vital pel desenvolupament local sosteni-ble i la preservació del paisatge tradicional de l’illa d’Eivissa.En el congrés es presentaren les darreres investigacions en relació al valor nutri-cional de la garrova que situen aquest ali-ment en una posició important dins de les tendències actuals de l’alimentació a nivell mundial. A més, durant l’esdeveniment es posaran igualment de manifest les cla-res possibilitats d’expansió del sector dels productes alimentaris de la garrova a l’illa d’Eivissa. Al final de la presentació es po-gueren degustar bombons farcits de licor, panellets de sobrassada, snaks, brownies, mousse de garrova amb tofe d’herbes, es-feres de xocolatea mb ametlles i albercocs, pastes de té, xopet de gelat,... tots ells elabo-rats amb farina de garrova.Com a pròleg al congrés, es celebrà la I mostra gastronòmica de productes de ga-rroves d’Eivissa. Vuits llocs foren els que

protagonitzaren dita mostra; el CEAV res-ponsable de l’organització tenia un estand d’informació sobre el congrés i les possi-bilitats alimentàries de la garrova a més de repartir la publicació “guia de la garro-va d’Eivissa 2011 per al consum humà”. Aquesta guia inclou més de trenta punts de venda i de consum de productes amb farina de garrova eivissenca (cafeteries, res-taurants, pastisseries, etc.) Un segon estand del CEAV oferia mostres culinàries amb el xef Iñigo Rodríguez de l’Hotel Pacha, com a representat de l’alta cuina eivissenca. També es pogueren veure els estand de CAS DES BOSC, una firma ecològica que va ser pio-nera a l’illa en l’elaboració d’aliments a par-tir de la garrova. Al seu estand oferí el xarop de garrova, un saborós brownie de garrova i ametlla. La Cooperativa Agrícola Sant Antoni mostrà la farina de garrova mòl-ta. AMICS DE LA TERRA informà sobre l’origen i les característiques de la garrova, des de fa uns anys aquesta associació duu a terme una campanya per a la instal·lació d’un molí per a triturar les garroves, ja que en aquests moments, per moldre-les se les han d’endur fora de l’Illa. A l’estand de TOT GARROVA es pogueren degustar tortades, tabletes, bombons, polvorons i nombrosos dolços de garrova. NATURALEZA DE IBI-ZA, mostrà els seus collars i braçalets fets amb garrovins, cremes i pintures per fusta. Finalment el restaurant Es Ventall de Sant Antoni oferí una mostra de diferents varie-tats de pa i postres de garrova.

La fleca tradicional es revaloritza

Eivissa capdavantera en l’aplicació de la garrova en l’alta cuinaA Catalunya, hi ha un renovat interès pel

pa artesanal que ha fet sorgir al mercat nous establiments que elaboren des de les varietats més clàssiques fins a d’altres molt més innovadores amb la qualitat com a element diferenciador. Són una mostra de la recuperació de la fleca de proximitat al nostre país.

Santa Eulària acollí la primera mostra gastronòmica de Productes de Garrova d’Eivissa, pròleg del Congrés de la Garro-va que hi ha hagut a Eivissa aquest mes de juny, organitzat pel Centre d’Estudis Avançats d’Eivissa (CEAV).

Hamburgueseria GourmetSis tipus de carn diferents · 100% Natural

Dos variants de peix fresc

‘Steak hambuguer’ al platProducció 100% artesanal

AMANIDES · PASTA ARTESANAL · OUS TRENCATS · BROXETA CRUIXENT AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMENEZ · PERNILS · HUMUS · GUACAMOLE · BRAVAS · BRANDADA DE BACALLÀ

I UNS POSTRES DELICIOSOS

Facebook: divuit trenta-quatre

VEDELLA · BOU · POLLASTRE · XAI LLETÓ · POLTRE · PORC

TONYINA VERMELLA · SALMÓ

GRAN FORMAT:hamburguesa a la perdra

de 500gr i 1kg.CARTA DE VINSI VINS A COPES

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus

Ingredients:1 litre - Anís¼ kg - AranyonsHerbes al gust (farigola, ro-maní, camamilla, poniol)Preparació:Es deixa macerar tot junt, a sol i serena, 40 dies o més, i després es cola.

Comentaris:L’anís pot ser dolç, sec o ba-rrejat.Categoria: Postres i dolços.

Ingredients:600 g - Maduixes150 g - SucreUnes gotes - VinagrePreparació:Poseu en un bol les madui-xes netes i tallades a trossos regulars.Tireu-hi per sobre el sucre i unes gotes de vinagre.Deixeu-ho reposar una es-tona.

Ingredients:1/2 kg - Bacallà esqueixat i dessalatOlives NegresOli, SalPebre4 - Tomàquets madurs trinxatsPreparació: Escorreu el bacallà i barregeu-lo amb els tomàquets i les olives. Amaniu-ho amb oli abun-dant, sal i pebre.

Variacions: S’hi poden afe-gir herbes aromàtiques (ju-livert, orenga, etc.). S’hi pot afegir un ou dur trinxat. S’hi pot afegir pebrot ver-mell o pebrot verd. S’hi pot afegir ceba dolça o ceba tendra. S’hi pot afegir all trinxat.

Ingredients:1 kg - Faves amb tavella tallades a trossos1/2 kg - Bledes trossejades200 g - Bull negreOliSalAiguaPreparació:Bulliu amb aigua i sal les faves i les bledes.Escorreu-les i passeu-les pel passapurés.En una paella fregiu el bull, afegiu-hi les verdures

Ingredients:1 l. - Llet8 - Ous - 350 g. - Sucre1 - Branca de canyella1 - Pell de llimona -AiguaPreparació: Poseu en un re-cipient al foc 150 g de sucre amb una mica d’aigua fins que agafi un color torrat i repartiu-lo al fons d’uns

motlles.Poseu a bullir la llet amb 200 g de sucre, la branca de canyella i la pell de llimona. Bateu els ous i barregeu-los amb la llet colada. Ompliu els motlles amb la barreja i poseu-los a coure al bany maria fins que quallin. Va-riacions: Abans de servir-lo es pot flamejar amb rom.Comentaris:Es pot fer en motlles indi-viduals o en un de gran.

Maduixes amb vinagre

Faves ambbledes

Faves ambbledes

Escalivada

Aiguardent amb aranyons

publireportatge

Ja pots tenir el teu propi

hort ecològic!!!

La filosofia que segueix “El meu hortet” és el de l’agricultura ecològica plantejada com una activitat lúdica en el que l’objectiu prin-cipal és conèixer la natura, intercanviar els coneixements amb la resta d’horticultors (element de socialització) i practicar una agricultura sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Com aspecte de valor afegit, aquest projec-te contempla la figura del “Agro-Assessor”, un professional que atendrà, els dissabtes al matí, les preguntes i dubtes d’aquells clients amb menys experiència, així com, el re-cinte comptarà amb un espai de biblioteca especialitzada oberta per poder consultar les inquietuds dels clients vers cultius, tèc-niques...dels horts

Què és “El meu Hortet”?“El meu hortet” és un empresa que centra la seva activitat en l’impuls i foment d’un tipus d’hort anomenat hort familiar o d’oci. Són petites parcel·les de lloguer destinades al cultiu privat a la perifèria de Blanes/Tor-dera i amb àrea d’influència en altres po-bles de la zona. La seva funció no es centra en la productivitat sinó principalment en l’entreteniment i satisfacció que provoca cultivar el teu propi hort. Aquest pla con-templa una oferta inicial de 80 parcel·les amb possibilitat d’ampliar segons deman-da.

Què oferim? Oferim petits horts, d’entre 50 i 100 m2, en lloguer destinats a que la gent (individual o amb família) gaudeixin del seu propi hort. Els clients comptaran, a les afores de Blanes/Tordera, un espai propi on poder plantar, veure créixer i recol·lectar les seves pròpies hortalisses, plantes aromàtiques i medicinals o fruites per consum propi. Els clients podran plantar les verdures i hortalisses que desitgin. Aprendre horti-cultura i sentir la sensació de recol·lectar i degustar els seus propis productes, els que ells han anat tenint cura!. Una satisfacció personal immensa fruit, mai millor dit, del lliure esforç de cada persona.

Beneficis de l’hort “El meu hortet” en l’entorn d’una vila que cada any incrementa la seva població i que entra en la dinàmica estressant del dia a dia de les grans concentracions, aportarà be-neficis terapèutics i socials, a la vegada que contribueix amb altres beneficis secun-daris, però no menys importants, com el component didàctic, mediambiental i, en segons quines situacions, econòmics.

Cultivar el teu propi hort ecològic reporta molts beneficis: Econòmics com l’estalvi en la compra diària, tenir a l’abast verdures i hortalisses fresques, amb el sabor de tota la vida, per consum propi i familiar (o per regalar als amics i coneguts)

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus

elplaerdelmóndelmenjarcuinalinguspublireportatge

(continua a la següent plana)(ve de la plana anterior)Salut i medi ambient • Els clients s’alimentaran amb verdures 100% ecològiques • Contribució indivi-dual al model d’agricultura sostenible • Ensenyar als fills el respecte per la natura-lesa

A nivell personal: • Cultivar els valors: la paciència, constància, responsabilitat i es-forç • Augmentar el nivell de satisfacció per cultivar les pròpies hortalisses i veure l’evolució del seu creixement i els resultats finals • Sortir de l’àmbit de treball habitual, practica de l’anti-estress

Producte/ serveis: • Parcel·la de 50m2 • Parcel·la de 100 m2 • Serveis addicionals (inclosos en la quota mensual): • Recinte natural on gaudir del contacte amb la natura • Eines per culti-var l’hort des de el primer dia • Espai de Biblioteca especialitzada • Aparcament en el recinte “A peu d’hort” • Subminis-trament d’aigua • Informació d’interès via web • Adobs provinents dels recipients de compostatge comuns • Espai infantil/lleu-re: gronxadors, taula pic-nic... • Assesso-rament del pagès/professional d’interès (L’Agro-Assessor) • Serveis extres (NO inclosos en la quota mensual) • Lloguer de rec automàtic, gota a gota (amb instal·lació), en cas de no po-der venir a regar • Atenció, cura i vigilància temporal de l’hort, en el cas de que no es pugui venir a atendre’l • Lloguer de mo-tocultor (sense operari) • Adobs i fertilit-zants naturals a preu de mercat • Llavors i plantes a preu de mercat • Venta d´ous de les nostres gallines • Mini- hivernacles · El preu serà el següent: • 50 m2- 48€/mes • 100m2- 90€/mes

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus

Mi nombre es Simón Calde-rón Pérez y soy el Cheff del Restaurante Rodizio Papalus. Quiero darles la bienvenida a una nueva manera de entender el mundo de la restauración. Empezaremos por explicar brevemente la historia de cómo comenzó el hoy denominado rodizio brasileño de carnes en espada ahora ya extendido por todo el mundo’Cómo empresa creimos que en la comarca sería conveniente un lugar donde se mezclara el placer de la buena mesa con nuestro buffet tanto frio como caliente. En este exquisito bu-ffet tenemos la gran suerte de poder disfrutar de platos que habitualmente se encuentran en las cartas de cualquier gran

restaurante. Por ejemplo, po-demos ofrecerles carpaccio de ternera, salmón marinado en nuestras instalaciones… La sorpresa o variante comparán-dolo con otros restaurantes es que en Rodizio Papalus todo está a la vista y no existe limita-ción de comer un único plato. Pueden degustarse todos los platos!En la parte caliente del buffet podemos encontrar productos de proximidad que nos ofrece nuestro entorno. La lonja de Blanes, a tan solo 5 km, nos permite que nuestros clientes puedan disfrutar de nuestra sa-brosa receta de erizos rellenos, unas almejas en salsa verde y un sinfín de productos de alta calidad. La cantidad, al igual

que en el buffet frio, es ilimi-tada y esta expuesta para su disfrute.Segundo plato. Un surtido de las mejores carnes que nos ofrecen distintas zonas del país, llegando la variedad hasta 10 o 15 carnes: chuletones de Girona, cochinillor de Sego-via… Y como opción para los clientes que no sean excesiva-mente amantes de la carne les ofrecemos entre una amplia variedad de platos de pescado perfectamente elaborados.Para terminar una buena co-mida sin duda les tenemos preparado un buen postre. Esta parte la cuidamos y mi-mamos al máximo al igual que el resto de elaboraciones pues toda la pastelería y postres es-

Nou Restaurant BuffetRodizio Papalus:Benvinguda de Simón Calderón Pérez · Cheff

publicitat

tán elaborados por nosotros en nuestra sección de pastelería. Con toda sinceridad, pienso que estos serían argumentos suficientes para que visitaran Ro-dizio Papalus pero, la verdad, no haría justi-cia si no comentara que tenemos unas zonas

ajardinadas en las cuales se encuentra nuestra piscina privada para los clientes del restaurante y una zona adaptada donde los má pequeños disponen de juegos y de una monitora que los supervisa, en todo momento, mientras los pa-dres disfrutan de nuestra gastronomía.

El 8 de juny, Tim Berners Lee, l’inventor de la ‘world wide web’ , farà 56 anys. Per això, és la primera vegada a la història en què tot és possi-ble. Ja ho va advertir Miquel Martí i Pol. Ara és veritat. M’explico.D’invents i inventors revolu-cionaris n’hi ha hagut sem-pre. Però per primera vega-da un d’aquests inventors és capaç de veure amb els seus propis ulls l’enorme impacte de la seva aportació a la his-tòria humana. Comparem. L’inventor de l’arada hagués hagut de viure 1000 anys per veure com la seva eina can-viava la vida dels humans. El mercader venecià que va portar a Europa els núme-ros àrabs hagués hagut de fer 300 anys per veure com, per fi, tothom acceptava com a vàlida la seva aportació. El mateix Gutenberg, que va canviar el rumb de la cultura dels següents segles, va morir molt abans de poder veure una mil·léssima part del po-der del seu invent.Però el cas de Tim Berners Lee és diferent. I la diferència del seu cas és també el que fa diferent també la nostra si-tuació com a espectadors de la històwria. Tots els habi-tants de la Terra que tenim més de 20 anys sabem que en aquest lapse de temps el món ha canviat d’una mane-ra radical. Que hagi passat això, que l’inventor de la web estigui viu vol dir que tot és possible, que estem en un moment de la humanitat en què res és previsible. És veri-tat, mai res va ser predictible, però els resultats d’aquesta impredictibilitat, no es po-dien veure en menys de cinc generacions. En els propers anys veurem canvis que fins ara, havien necessitat segles per produir-se. I seran can-vis a millor. Perquè l’invent és sens dubte positiu, però també és revolucionari. Ho és perquè ens trobem davant d’un invent que iguala el po-der de comunicació-bàsic en qualsevol procés de canvi-de la massa amb el del poder. Algú podrà objectar que el poder també té Internet. Però el poder sempre ha tin-gut avantatge en el maneig de la informació. Ara estem en igualtat de condicions. Això no havia passat mai. Això tindrà conseqüències. I les veurem.

L’inventord’Internet

és viu!!

Albano Dante Fachin