Revista Apiacere 2012

7/17/2019 Revista Apiacere 2012

http://slidepdf.com/reader/full/revista-apiacere-2012 1/64

Apiacere Número 12 – maig 2012

REVISTA INFORMATIVA DEL CONSERVATORI

PROFESSIONAL

“MESTRE VERT” DE CARCAIXENT



APIACERE nº 12 Maig

2012

2

piacere

Maig de 2012. Núm. 12Col·labora: A.M.P.A. del Conservatori Professional de Músicade Carcaixent amb el Claustre del Professorat

Editorial 3Recordando a dos grandes músicos 4L’autoconfiança en intèrprets artístics 9Xavier Montsalvatge 11Claude Debussy, 150 anys del naixement 14Jules Massenet 16Wunderkind 18Suite Helénica 20La Asignatura de orquesta 22

Baix la batuta de… 24Primer preludi 26Segon preludi 28Premi Extraordinari 30Concursos que guanyen els alumnes 32III Jornades de percussió 34El día a día de les orquestres de corda 38Activitats departamento corda 46Activitats departamento vent-metall 47Activitats departamento vent-fusta 48Activitats departamento cant 50Ratón biblioteca 52

Ratón videoteca 54Entreteniments 56Calendari de matriculació 58L’AMPA informa 60Portades de la revista 61

Edita: Equip de revista ALUMNES DE L’ASSIGNATURA CULTURA AUDIOVISUAL

L’equip de revista només es fa responsable dels escrits queapareixen sense firma

NOTÍCIES

El destí i la casualitat, tan inoportuna algunes vegades, ha volgutemportar-se en el present curs a dos dels nostres companys de professió,Amparo Dominé i Salvador Moroder, professors de piano. Els dos vancompartir amb nosaltres estes aules i els dos van conviure amb la músicafins al final de les seus dies.

Vaja amb este record, el nostre sentit de condol.

Comunitat docent i no docent.




2012

3

EDITORIALUn curs més es presenta la revista A Piacere del Conservatori Mestre Vert, mitjà de comunicació entre tots els

membres de la comunitat educativa, eina important de participació que ens oferix la possibilitat de conéixer tot allòque ens ocupa i preocupa.

En aquest curs2011-2012 els conflictes en l´àmbit educatiu s´han posat en evidència en tota la ComunitatValenciana, on les decisions generalitzades dels centres educatius –des de la llibertad i independenciainqüestionables dels claustres- han anat encaminades a retallar tot tipus dáctivitat extraescolar com a mesura delegítima protesta. Tot i aixó, i respectant el dret de cadascú per adoptar mesures reivindicatives, des del nostrecentre varem reflexionar sobre qué hauríem de fer i com fer-ho. Des de la reflexió, el conservatori va decidir nominvar ninguna activitat complementària que es poguera organitzar, des del convenciment que lálumnat no havíade ser el destinatari de mesures que pogueren perjudicar el seu rendiment i la seva qualitat educativa. És per açó,que hem mantingut totes les audicions de departamento que en nombre important s´han organitzat al llarg del curs.

Entre el conjunt dáctivitats realitzades aquest curs, incloses en el Plà general anual del centre, destaquen pel seuinterés i singularitat, les Jornades de la percussió on participaren els grups de percussió del Centre Professional de

Música de la Unió dÁlaqüas, de lÉscola de Música dÁlginet i dels Conservatoris Professionals de Torrent iCarcaixent amb la direcció de Paco Sanchis, Jordí Simó, Angel García i Joan Pons. Molt interessant va estar elCurs de mantenimenti atenció del clarinete a càrrec de Manuel Martín i el curs de Perfeccionament del trombó ambel profesor Carlos Gil. També la assistència dels alumnes de percussió a les jornades de portes obertes en elConservatori Superior Joaquin Rodrigo de València, els intercanvis amb la classe de viola en el Conservatori

Melchor Gomis dÓntinyent, la participació en el Concurs de tubes de la Vila-joiosa i la assistència dálumnes alPalau de les Arts organitzada des del departament de cant. També es va organitzar la assistència a un assaiggeneral de lÓrquestra de València en el Palau de la Música, i els alumnes de clarinet han pogut gaudir del concertdel Quartet de Clarinets Vert en el Club-diari Levante. Paral.lelament la orquestra del centre, baix la dirección deLluis Roig, ha realitzat concerts en Daimús, amb motiu del 20é aniversari de la seua banda i a lÁuditori municipalde Paiporta, dins de lóferta cultural dáquesta població.

Enguayn hem pogut gaudir dún magnífic Festival de Dansa que a càrrec de tots el alumnes dáquestaespecialitat, amb la tutela de les professores Amparo Nàcher i AngelsCompany, es va celebrar el 30 de març passat,al Magatzem de Ribera. La música en directe de lórquestra del conservatori, amb direcció i arranjaments deLluis Roig, narració de Isabel Bellver i dramatitzacióde la història de Consuelo Jaular, varem completarléspectacle, obtenint-se una activitat col.lectiva bengratificant amb la participació conjunta de música idansa.

El 16 de juny va tindre lloc la celebració delConcert fi de curs 2011 - 2012, concert de piano aquatre mans amb Xavier Torres i Víctor Trescolíenel que es van entregar les orles, a tots els alumnes

del nostre centre que han finalitzat els estudis professionals de la música. Alguns délls continuaranamb la carrera musical i altres iniciaràn la seva trajectòria profesional per altres camins, però per a tots ells volem,des dáci, desijar-los tot el millor per al seu futur. Enhorabona per la finalització dels estudis musicals.

Dáltra banda, convençuts de la contínua necessitat per renovar la activitat pedagògica al centre, i una vegadaque el Patronat Rector va adquirir una pissarra digital, s´ha organitzat el Primer curs dáplicació de novestecnologies (TIC) a láula, destinat al professorat del conservatori, impartit pel profesor Vicent Part Julio que, amés a més, és pare dálumne del nostre centre. El curset es va desenvolupar al llarg de 20 sessions entre el mesosde gener i abril. Pensem que aquesta activitat només constituïx línicidúna dinàmica que volem es repetisca en els pròxims cursos. Des del Patronat també es vol ampliar la capacitat tecnològica del centre en futures adquisicions de pissarres digitals i a més ja n´hi han projectes dórganització de nous cursets de formació del professorat.

També hem iniciat un procés de valoració dels continguts curriculars, en cada una de les assignatures que

conformen les ensenyances elemental i professional de la música, amb la finalitat de revisar i actualitzar tot allòque siga oportú, com a fruit de la reflexió i ponderació que des dels diferentes departaments didàctics, es susciten.




2012

4

RECORDANDO A DOS GRANDES MÚSICOSSALVADOR PORTER GARCÍA Y JOSÉ LUIS GARCÍA ASENSIO, VIOLINISTAS

Salvador PorterGarcía nace en Valencia el 13 de Septiembre de 1942.Termina la carrera de violín en 1961 en el Conservatorio Superior de Música

de Valencia, habiendo obtenido el 1º premio de fin de carrera por unanimidad enMúsica de Cámara.

Amplía estudios en Madrid y asiste a los cursos de perfeccionamientomusical en L’Academia Chigiana de Siena, en 1973.

En Enero de 1969 entra en la Orquesta Municipal de Valencia.En 1971 el director de la orquesta municipal de Valencia García Navarro, le

da el puesto de concertino de la Orquesta, que estará hasta 1994.En los años 70 forma un Dúo de Cámara con Francisco Baró, piano. Y un

Trío Barroco con Mª Angeles López Artiga, voz, y Francisco Baró.Funda el

Cuarteto Clásico de Valencia en 1976, hasta 1986.En 1972 el Conservatorio de Valencia, patrocinado por la Caja de Ahorros deValencia le encarga la Cátedra Ambulante de violín que la mantiene hasta 1977,empezando en Gandía, Villanueva de Castellón y Monserrat, junto con AgustínSánchez y José Carlos Alborch.

En 1977 gana por oposición la plaza de Música de Cámara en el Conservatorio Superior de Música de Valencia,donde tiene que renunciar por incompatibilidad en el Ayuntamiento, en 1986.

Dirigió la orquesta de cámara de estudiantes de cuerda de Monserrat, por el año 80.De 1994 a 2004 dirige la orquesta de estudiantes de la Unión Musical de Torrent e imparte las clases de violín.En la década de 1980 y 90 imparte las clases de violín en la Escola de Música José Seguí de Callosa de Ensarriá,

también en el Ateneo de Cullera, y en la Escola de Música Mestre Magenti d’Alberic.Dirige la orquesta de estudiantes “Salvador Giner” del Micalet en Valencia, desde 1995 hasta abril de 2008.

Muere en Valencia el 25 de Diciembre de 2011, formando parte como miembro activo de la Orquesta de Valencia.

ENTREVISTA A PALOMA REYES(violinista y esposa de Salvador Porter)

1. Esta pregunta es obligada: para los que no conocieron a Salvador, haznos un retrato de él como personay después como músico.

Lo intentaré. En general era una persona tímida y reservada, pero al mismo tiempo, en el diálogo con los demástenía una gran sencillez y gracia para ponerse a la altura de su interlocutor. Como compañera en el trabajo, todos

recordamos cómo en determinadas situaciones sabía resaltar la puntilla, creando situaciones jocosas que nos hacíanreír, en eso era muy valenciano. También siempre me asombró la facilidad de análisis con la que en unaconversación, en la que dominara el tema ó no, siempre llegaba a lo fundamental, al meollo de cualquier cuestiónde la que se estuviera hablando. Otro rasgo de su forma de ser era la austeridad, sabía vivir con lo que tenía sin permitirse caprichos que para él eran inútiles porque no los veía necesarios. Y también, en los asuntos caseros,colaboraba en aquellas cosas que pensaba que lo podía hacer.

Y como músico: pues, tenía una gran sensibilidad musical y una gran inteligencia para penetrar con facilidad enla estructura de cualquier obra; por eso disfrutaba tanto oyendo a Bach o a Mozart como a un compositorcontemporáneo si encontraba que tenía un buen desarrollo musical. Por otro lado, siempre supo cuáles eran sus posibilidades y nunca tuvo ínfulas de nada. Creo que supo estar a gusto y satisfecho y dar lo mejor de sí en las

circunstancias musicales de cada momento y situación, que fueron muy variadas a lo largo de su vida.

Salvador Porter




2012

5

2. Salvador Porter era profesor de violín y concertino honorario de la Orquesta de Valencia pero,recuérdanos cuales fueron sus inicios y gustos musicales. ¿Puedes contarnos sus influencias como músico?¿Qué música solía escuchar?

En estos últimos años no le gustaba programarse lo que escuchaba, prefería los conciertos de Radio Clásica, óen el canal Mezzo de T.V. los conciertos y Óperas de la programación. En el año 76 cuando lo conocí tenía sudiscoteca de vinilo, sinfonías, cuartetos, óperas… que si escuchaba, y sobre todo su buena biblioteca musical.Había leído mucho y lo tenía todo asimilado en una sólida formación musical. Por otro lado, siempre defendió queera mejor oír la orquesta al natural, aprovechando la ocasión de cualquier orquesta en el teatro, que oír la másmaravillosa orquesta en un C.D. y por supuesto además de disfrutar con Bach, Mozart, los últimos cuartetos deBeethoven, los Lieder de Richard Strauss ….también le gustaba mucho la música gregoriana, la clásica de autorescontemporáneos, y las músicas populares de los países del Cáucaso y del Medio Oriente, donde analizaba el tipo deescalas que usaban ó las relaciones tonales. Otro rasgo suyo era que nunca se dejó seducir por la “melodía bella” enel sentido romántico, siempre escuchaba todo el edificio acústico de la obra.

3. Todos sabemos lo buen violinista que era, algunos de nosotros lo hemos podido comprobar, comoalumnos o compañeros de batalla. ¿Podrías decirnos algunos momentos musicales de gran felicidad de losque Salvador se sentía orgulloso?

Él de lo que se sentía satisfecho, ya que no le gustaba hablar y darle vueltas a sus actuaciones profesionalestanto en la O.V. como cuando dirigía a orquestas juveniles de estudiantes, pues, se sentía satisfecho de haber podido dedicar su vida a trabajar en el campo de la música, y de poder facilitársela también a otros esta andadura;y como disfrutaba tanto de su trabajo, siempre decía: “ lo mío no es un auténtico trabajo, los que están picando piedras en las calles, esos si trabajan”.

4. Siguiendo en este ambiente Paloma, cuéntanos alguna anécdota que le ocurriera a Salvador comoconcertino de la orquesta.

Pues ahí lo echo mucho en falta porque yo tengo una memoria muymala y sin embargo él lo grababa todo y lo mantenía como el día queocurrió.

En una ocasión en el Palau, no recuerdo el concertista, pero era un granviolinista que se le rompió una cuerda en plena actuación, y sin parar elconcierto Salvador le pasó su violín con el que siguió hasta acabar eltiempo y poder cambiarla.

Otra anécdota de cuando yo acababa de entrar en la orquesta, ocurrió enel Teatro Principal en Mayo del 77, en la representación de la Ópera “Thais”, las dos voces centrales la soprano y el barítono aparecieron con faringitis y a pesar de los esfuerzos que hicieron se dieron varias desafortunadasintervenciones e incidentes, pero gracias al director, la orquesta, los coros de Valencia y la popular “Meditación”interpretada por Salvador y que fue muy largamente aplaudida, se pudo sacar a flote la ópera.

5. ¿Cómo te gustaría que le recordáramos?, ¿Qué crees que deberíamos aprender de él?Pues no sé exactamente…. Tal vez la sencillez en el trato con los demás sin darle demasiada importancia a las

cosas. El goce y disfrute en su propio trabajo. Su disposición para ayudar sin esperar nada a cambio... en fin, noquiero excederme con toda esta entrevista, que os agradezco de antemano por mantener presente su recuerdo.




2012

6

Mayrén Beneyto, Presidenta del Palau de la Música de Valencia.“El Palau de la música de Valencia y muy especialmente la Orquesta de Valencia, rinde hoy un

sentido homenaje a Salvador Porter, profesor Concertino Honarario de nuestra primera formaciónsinfónica, que recientemente nos ha dejado.

Su calidad como músico, y el respeto que siempre disfrutó entre sus compañeros, hizo que durante 42 años, fuera testigo y protagonista de la profunda transformación que ha experimentado la orquesta de Valencia en todossus aspectos, tanto en el artístico como en el administrativo, especialmente cuando la orquesta tuvo su sede en elPalau de la Música, obteniendo la merecida y necesaria estabilidad que disfruta actualmente.

Fue un trabajador incansable que ocupó el atril hasta el último momento de su fecunda vida, de la mismamanera e ilusión que cuando entró a formar parte de la entonces llamada Orquesta Municipal de Valencia en1969. Como profesor de violín. A los pocos años fue elegido Concertino, en la etapa de titularidad del maestro

Luis Antonio García Navarro, ocupando dicho puesto durante 14 años. Posteriormente fue nombrado Concertino Honorario, desempeñando en todo momento diversas plazas de solista, y dejando siempre su saber estar y suimpronta personal. Todos le recordaremos en sus magnificas interpretaciones como solista en bellísimas obras

como “Meditación” de la ópera Thaïs de Jules Massenet, o en la Scheherazade de Nicolai Rimski-Korsakov.Pero sus inquietudes no se limitaron a ocupar una plaza en la Orquesta sino que como docente, desde 197hasta 1986 fu profesor titular de Música de Cámara, en el Conservatorio Superior de Música de Valencia,impartiendo diversos cursos de verano, dirigiendo orquestas juveniles, y formando a destacados violinistas, quesiempre han reivindicado su figura con admiración y respeto…

Por todo ello, la Sala Iturbi y su esposa Paloma, que compartiera tantos conciertos con él en la Orquesta deValencia, serán testigos de nuestro recuerdo y profunda gratitud a un intérprete valenciano, que supo, conabnegación, trabajo y profesionalidad, dedicar toda una vida a la música”.

El País digital – Comunidad Valenciana:

“El viernes 17 de febrero de 2012, La Orquesta de Valencia, bajo la dirección de YaronTraub, rindió unsentido homenaje a Salvador Porter, profesor de la Orquesta durante 42 años y que fuera Concertino 14 años,siendo nombrado posteriormente Concertino Honorario. En el programa figura el estreno absoluto de “Fulgorinfinito”, del compositor valenciano Javier Costa, obra dedicada al Palau de la Música, con motivo de lacelebración del XXV aniversario del auditorio valenciano. En palabras del propio autor, esta obra sinfónica secaracteriza por expresar la música “como fulgor, como luz infinita, que se manifiesta aquí como cristalización dela necesidad creativa, fulgor de expresión y comunicación”.

José Luis García Asensio (Madrid, 1944 - Londres, 11 de agosto de 2011). Fuey siempre será, uno de los músicos españoles con mayor reconocimiento

internacional como solista, director de orquesta y pedagogo.

Nacido en Madrid, García Asensio comenzó sus estudios de violín a los seisaños bajo la dirección de su padre, quién fue su profesor hasta 1960, año en queganó el Premio Extraordinario Sarasate. En 1961 se trasladó a Londres paraestudiar en el Royal College of Music bajo la dirección del gran violinista españolAntonio Brosa, obteniendo un año más tarde el Stoutzker Prize, considerado comoel premio de violín más importante del Royal College.

En 1967 fue galardonado con el Harriet Cohen Award, prestigioso premio quese da anualmente en Inglaterra a los músicos más distinguidos del momento.

En 1966, a la edad de 22 años, fue nombrado Profesor de Virtuosismo del enel Royal College of Music de Londres, convirtiéndose en el profesor más joven enla historia de la famosa escuela.

José Luis García Asensio




2012

7

Durante una gran parte de su vida, García Asensio estudió con el gran director de orquesta Sergiu Celibidache,quién influyó decisivamente en su concepción musical y bajo cuya batuta tuvo el honor de aparecer como solista envarias ocasiones.

García Asensio fue Concertino-Director de la legendaria English Chamber Orchestra durante más de 20 años.En este tiempo recorrió el mundo entero muchas veces como solista y director, y como tal, grabó cientos de discos.Entre sus grabaciones más conocidas se encuentran los conciertos para violín y orquesta de Mozart y sus dosversiones de Las Cuatro Estaciones de Vivaldi. La última dirigida por Leonard Slatkin.

Durante los últimos 35 años apareció como solista con muchas de las grandes orquestas europeas con directorescomo Sergiu Celibidache, Daniel Barenboim, Sir Colin Davis, Sir Simon Rattle, Leonard Slatkin, Enrique GarcíaAsensio y otros. En los últimos quince años incrementó en gran manera sus actividades en los Estados Unidos deAmérica y Canadá, sobre todo como director de orquesta, apareciendo con mucha frecuencia con las Sinfónicas deSaint Louis, Utah y Fort Worth (de la que fue Principal Director Invitado durante muchos años). En Diciembre de1996 debutó como director y solista con la Sinfónica de Detroit, y en 1997, 98, 99 y 2000 realizó importantes seriesde conciertos con la Orquesta Sinfónica Nacional de Washington. También trabajó con frecuencia en Japón y conlas orquestas de cámara de Israel. En Enero de 2003 debutó como director y solista con la Indianápolis Symphoy

Orchestra.

Compaginó su carrera artística con su actividad pedagógica que en 1992 amplió a España. Ese año se incorporócomo Profesor y Director Titular de la Cátedra de Orquesta de Cámara de la Escuela Superior de Música ReinaSofía de Madrid, con la que ha recorrerá casi toda España y participando en varios festivalesde Portugal. En 1998 debutaron con gran éxito en Paris. Al mismo tiempo y desde 1993García Asensio fue también Catedrático de Violín de la misma Escuela.

Durante los últimos años, también dirigió y participó como solista con muchas de lasorquestas españolas: Sevilla, Málaga, Valencia, Granada, Oviedo (OSPA) Las Palmas deGran Canaria y Palma de Mallorca.

En el año 2007, José Luís García sufrió una grave enfermedad que sesgó su brillantecarrera.

ENTREVISTA A ANABEL GARCIA (violinista, pedagoga y sobrina de J.L. García Asensio)

1. Te agradecemos que nos hayas hecho un hueco para hablar de tu tío, José Luis García Asensio.

Realmente no lo conocíamos profundamente, por ello, ¿cómo fueron sus inicios en la música?Recibió sus primeras lecciones de su padre, mi abuelo, el violinista Enrique García Marco.Posteriormente, con

16 años, fue acogido en Londres por el que a partir de entonces será su maestro, Antonio Brosa, en el RoyalCollege of Music.

2. El diario El País del 14 de agosto de 2011apunta al hablar de José Luis: Hay músicos que rompentópicos, abren camino y crean escuela. No suelen ser los más famosos, pero su huella permanece generacióntras generación.Así pues, ¿Cómo definirías su filosofía docente e interpretativa?

Fundamentalmente el entusiasmo puesto al servicio del buen gusto musical. Su maestría y musicalidad han sidoadmiradas por grandes violinistas y músicos de todo el mundo.

3. Cuéntanos, ¿cuál fue su formación musical?

A parte de su formación violinística que apuntaba anteriormente, también recibió clases de dirección de orquestadel maestro rumano SergiuCelibidache, quien tuvo una gran influencia en su vida musical y con quien actuó comosolista en numerosas ocasiones.

Recibió la Órden Cívil de Alfonso XEl Sabio, en Londres




2012

8

4. Creo que todo el mundo puede estar interesado en saber cómo se abrió camino en el ReinoUnido.

Tuvo la fortuna de que sus primeros años, probablemente de adaptación, fueran en el seno de una familiaespañola, la de su maestro A. Brosa. Su talento le abrió muy pronto todas las puertas de los más prestigiososcentros musicales, siendo contratado muy joven en la Orquesta del Coven Garden, lo cual le permitió librarse delservicio militar en España. Así mismo, fue el más joven profesor de la historia del Royal College, con 22 años.

5. Para que nos sirva de ejemplo a todos los que adoramos esta profesión y este arte, qué significó ensu vida la música?

Fue su inspiración, su más preciado tesoro, su libertad. Le dedicó su vida entera y transmitía ese amor que sentía por este arte a todos los que tuvimos la fortuna de escuchar su violín.

6. Con la experiencia, ¿qué es lo más importante que has aprendido de él, de su profesión?

La capacidad de disfrutar y emocionar a través del instrumento.

7. Puedes escribir todo aquello que te gustaría que los demás conocieran del ser humano y del músicoy de cómo te gustaría que fuese recordado.

Mi tío José Luis era muy cálido y entrañable. Absolutamente generoso con todo aquel que reclamaba suconocimiento e inspiración musical. Cada vez que yo tocaba para él, salía transformada sin saber bien qué es lo querealmente había cambiado tanto. Para mí, fue fuente de inspiración inagotable.

Poseía un gran sentido del humor y una cordialidad natural. Era un gran gourmet y disfrutaba enormemente delas reuniones sociales, sobre todo en compañía de sus alumnos y más si eran de su patria. De hecho, en más de unaocasión, tuvo acogidos, como hicieran con él en su día, a alumnos españoles que se trasladaban a Londres a

estudiar con él.Para mí fue muy especial que, tras su enfermedad, su vuelta a los escenarios tuviera lugar en mi curso, “Violinesen Valencia”. Falleció pocos días después, dejando un halo de calidez y ternura entre todos los que tuvimos el privilegio de escuchar sus últimas enseñanzas.

_________________________________________________________________________________

Este articulo, debe servir para poner en alza a personas como Salvador Porter y José Luis García Asensio, al serhumano, al músico, al profesor siempre implicado con sus alumnos.

De Salvador, sus alumnos sólo recordamos palabras de aliento, siempre con el violín en las manos. Era una persona sobretodo pragmática, que sabia escuchar. Era amable y cercano en el trato y siempre dispuesto a ayudar.A pesar de su perdida, no puedo dejar de mostrar mi satisfacción por el trato que los medios, la Orquesta y el Palau

han ofrecido a la persona, al músico, a Salvador Porter.De José Luis García Asensio -al que tuve el placer de conocer en el Curso de Violines en Valencia en el verano

de 2011- decir que me llegó al corazón. Con él, escuchándole, viéndole, uno percibe de forma inmediata que estáante un ser extraordinario como persona y como músico. Sensible, amable, comunicador, con un entusiasmo y unaenergía (a pesar de su enfermedad) dignas de todo elogio. Persona entregada a su trabajo. Sus clases, susapreciaciones, sus enseñanzas siempre desde de la MÚSICA (que hermoso). Como vivía la música, con queentusiasmo, con que respeto, con que sensibilidad. Después al finalizar, el ser humano, el ser querido. Sus alumnosllegados únicamente con el fin de saludarle, de compartir 5 minutos con él.

Dos personas, dos músicos que recogen lo que antes sembraron. Hasta Siempre.

Luis Roig




2012

9

En els intèrprets artístics, l'autoconfiança és un estat intern caracteritzat per la convicció realista de que s'és

capaç de fer front amb suficiència als assajos, representacions o concerts.De vegades sentim manifestacions del tipus “estic segur que triomfaré”, no són indicis de nivells altsd'autoconfiança, sinó al contrari indiquen una autoconfiança deficitària; és amb l'objectiu de “donar-se ànims”, demotivar-se, d'eliminar eixa sensació de falta de fe en un mateix pel que es fan eixes afirmacions.

No obstant això, l'autoconfiança no sol augmentar amb este tipus d'estratègies, sinó que són les experiènciesd'èxit les que alimenten esta sensació, tan necessària per a un bon rendiment que conduïsca al triomf professional.

Igual que ocorre amb altres variables psicològiques determinants de la qualitat interpretativa, com per exemplela motivació o el nivell d'activació, este “rendiment artístic”està estretament relacionat amb el nivelld'autoconfiança que mantenen els intèrprets; és coneguda la relació, en forma de U invertida, de l'autoconfiançaamb la qualitat de la interpretació, de tal manera que esta eficàcia pot veure's obstaculitzada tant per excés com perdefecte d'autoconfiança. (Figura 1).

Poca autoconfiança Autoconfiança òptima Excés d’autoconfiançaEls nivells mitjans d’autoconfiança sòn els que conduïxen als millors resultats.

Figura 1. Relació entre la qualitat de la interpretació i els nivells d’autoconfiança en els intèrprets.Encara que moltes persones creuen que la confiança “la tens o no la tens”, en realitat, la confiança és un aspecte

que es pot construir mitjançant una correcta planificació, un adequat treball i una pràctica suficient.

Comentem a continuació, alguns procediments que s'han mostrat més útils per a millorar l'autoconfiança delsintèrprets:

*Aconseguir èxits en les execucions. És certa la idea que les conductes que tenen com a conseqüència aconseguirl'èxit, incrementen la confiança en un mateix; a més esta circumstància genera un cercle que es realimenta i dónalloc a més conductes d'este tipus. Els èxits d'execució, desenrotllen l'autoconfiança, i a continuació, esta millora elrendiment posterior. Per a generar confiança no hi ha res millor que experimentar en els assajos el que es vol

aconseguir en les actuacions. L'assaig i la repetició són dos vies per a adquirir la suficient confiança, i d'eixa formaincrementar la probabilitat de sentir-nos segurs davant de l'execució d'una destresa determinada. (Figura 2)

Conductes que porten a l’èxcit Autoconfiança

Figura 2. Relació entre les conductes d’exit i l´autoconfiança.

Q u a l i t a t d e l a i n t e r p r e t a c i ó




2012

10

*Actuar, moure'ns com si tinguérem confiança. Els pensaments, les emocions i les accions estaninterrelacionats. Com més confiat es perceba a si mateix un intèrpret, més probable és que seguisca sentint-seconfiat. Durant les seues actuacions els intèrprets haurien de tractar de mostrar una imatge de seguretat; seriafavorable que mantingueren el “cap alt”, inclús després de cometre un error decisiu.

Moltes persones s’enganyen a si mateix quan a través dels seus moviments i el seu llenguatge corporal revelenla seua pèrdua de confiança; esta “revelació” repercutix no sols en la imatge que donem als altres, sinó que tambého fa en la que ens donem a nosaltres mateixos, tenint com a conseqüència un descens en la nostra autoconfiança.

Actuar, moure'ns, “aparençar” mitjançant els nostres moviments i la nostra actitud que ens sentim confiats, potajudar-nos a pujar el nostre ànim en moments difícils.

*Pensar com si tinguérem confiança. La confiança consistix a pensar que els objectius es poden aconseguir is'aconseguiran. Una actitud positiva és essencial per a desplegar el nostre potencial màxim. Els pensaments han deser motivadors, instructius i orientadors. La correcció de la tècnica, l'ànim i els senyals convinguts per a executar ladestresa més satisfactòria, haurien de constituir el centre d'atenció del que un es diu a si mateix.

*Fer exercicis de visualització. La visualització és una estratègia que consistix en imaginar-nos a nosaltresmateixos assajant o interpretant l'activitat que volem desenrotllar, és molt utilitzada per afavorir l'aprenentatge i lesconductes que vullguem desenrotllar.

Mitjançant estos exercicis de visualització, podem ajudar-nos a construir i desenrotllar lanostra confiança. En la visualització podem veure'ns fent coses que mai hem sigut capaços de fer o en l'execució dela qual hem tingut dificultats.

*Mantindre una bona salut. Mantindre's el més sa possible, és una altra de les claus per a sentir seguretat en unmateix. L'exercici físic, uns hàbits alimentaris saludables, disfrutar de l'oci necessari, ajudaran a l'intèrpret a percebre que és capaç de resistir el que faça falta per a assolir els seus objectius.

*Preparar a consciència les actuacions. No es pot suposar que aconseguirem els nostres objetius si no ens preparem per a fer-ho. Un pla d'acció ens donarà seguretat, perquè d'esta manera sabem el que volem fer. Una bona preparació ha d'incloure també un conjunt de rutines prèvies a l'actuació. El coneixement exacte del que ocorrerà, iquan ocorrerà, ens proporcionarà confiança i permetrà que la ment descanse.

Estar segurs del moment en que assajarem, farem exercicis i arribarem al teatre o al'auditori, ens ajudarà a desenrotllar la nostra confiança i que esta es manifeste a lo llarg de la nostra actuació.

En general, l'intèrpret amb autoconfiança, coneix les seues possibilitats i percep els assajos o les actuacions com asituacions menys amenaçadores; és capaç de controlar millor l'estrés “pre-escènic”; es centra en la realització de

conductes útils abans, durant i després de l'actuació; és més persistent en el seu esforç; li afecten menys i controlaabans les situacions potencialment estressants de l'actuació; manté millor el seu equilibri emocional; es recuperamillor de les males actuacions, i amb independència del resultat, analitza amb rigor el que succeïx i procura traureconclusions útils de cara al futur. Esta manera de funcionar, enfortix encara més l'autoconfiança, establint-se unmecanisme circular molt beneficiós.

Al contrari, l'intèrpret que només utilitza pensaments positius i sentències triomfalistes indiscriminadament (falsaautoconfiança), potser en un principi afronte les actuacions amb aparent entusiasme, aconseguint autoenganyar-se iconfonent a l'observador poc entés; però ho farà sense un verdader control de la situació. A més, la discrepànciaentre les expectatives prèvies i el que ocorre en la realitat, contribuirà a debilitar encara més la percepciód'autoeficàcia, disminuint el control de la situació en successives ocasions, i produint un progressiu deterioramentde l'autoconfiança.

Josep Enric Arbona, Psicopedagog. Pare d'alumne.




2012

11

Xavier Montsalvatge (1912 – 2002):

de la p oét ica a r t e sa n a a la a r t e s a n ía p oét i c a .

Javier Costa Císcar

Corría el año 1994. Había decidido asistir aquella tarde, a un concierto en el Palaude la música de Valencia. Se incluía una obra milagrosa, que me dejaría una granimpresión. En concreto, el Concierto-capriccio para arpa y orquesta de XavierMonsalvatge. Aunque conocía otras obras del compositor: su Concierto breve para

piano y orquesta, sus Canciones negras para soprano y orquesta, la Sonatina para Ivette para piano (dedicada a su hija), no esperaba escuchar aquel día, una obra comoaquélla, una obra tan bella y extraordinaria, tan bien escrita, con un conocimiento tansabio de la orquestación, una obra estructuralmente perfecta. Salí del Palau con lasensación de haber escuchado una obra maestra. Finalizado el concierto, y ya en la

calle, me cruzé con una persona que, por su actitud sencilla, carente de cualquieratisbo de inmodestia, nunca hubiera dicho que era quien era, que se trataba precisamente de él, del maestro, de Xavier Montsalvatge en persona.

Este 2012 celebramos el centenario de Montsalvatge que nacía 11 de marzo de 1912 en Girona, en el seno deuna familia acomodada que regentaba las bancas de Olot, Girona y Figueres en un grupo de entidades quedesaparecería en 1918, con el fallecimiento del padre del compositor, circunstancia que le obligó -con nueve añosde edad- a trasladarse a Barcelona para vivir con su abuelo materno. Una vez allí, ingresó en la Escuela Municipalde Música estudiando con Francesc Costa y Eduard Toldrá el violín y la composición con Enric Morera y SalvadorPahissa, realizando además sus estudios, de forma paralela, en la famosa Academia Montessori.

No hay que olvidar que Barcelona, en el primer tercio del siglo XX, era una ciudad con intensa vida cultural ymusical. Honneger, Schönberg o el propio Strawinski visitaron la ciudad condal en aquella época. Manuel de Fallaestrenó su Concierto para claveen 1926. Robert Gerard, compositor catalán y discípulo de Schönberg, representabala tendencia vanguardista española del momento.No es casual que en1936, poco antes de la guerra civil, se organizara en la ciudad el XIVFestival de la S.I.M.C. (Sociedad Internacional de MúsicaContemporánea), que permitirá a Montsalvatge conocerla obra derelevantes compositores extranjeros como Alban Berg, Ernst Krenek iAlbert Roussel, y españoles como Rodolfo Halffter, FedericoElizalde, Salvador Bacarisse, Robert Gerhard, Óscar Esplá, Manuelde Falla, Pedro Sanjuán y Joaquín Turina, compositores de lanombrada Generación de la República. También constatamos la

presencia del famoso ballet de Sergi Diaghilev y de conciertos en losque se presentaron obras del Grupo de los Seis. Todo este ambientemusical y cultural influyeron de manera decisiva en la formación y bagage musical de Xavier Monsalvage.

Muy pronto consigue sus primeros éxitos como compositor, con su obra Tres Impromptus para piano en 1933,con la que recibe el premio en el XII Concurso de Composición Concepció Rabelli Civilsa la vez que una ayudaeconómica de la Fundació Patxot que le permite viajar a París. Dos años más tarde su Petita Suite burlesca, paraviolín y cuarteto de viento recibe el premio Pedrell de la Generalitat de Catalunya. Sinembargo el capítulo de premios le creó algún que otro sinsabor. Célebre es que presentó a concurso su Concierto breve -hoyimportantísima partitura dentro del género, en el repertorio español- y no fue premiado. O su ópera Babel 46 , quecorrió la misma suerte, y que no pudo estrenar hasta muchos años más tarde, cuando ya daba por perdida esta

posibilidad (compuesta en 1960 no vio la luz hasta 28 años más tarde). No obstante, cuando se escuchan estas obrasse aprecia la absoluta subjetividad de los concursos de composición.




2012

12

Con independencia de estas anécdotas, Montsalvatge recibióa lo largo de su trayectoria profesional numerosos premios ydistinciones: Premio Oscar Esplá (1958); Premio Nacional deMúsica (1985); Premi Reina Sofía - Fundació Ferrer Salat(1992), Premio Jacinto e Inocencio Guerrero (1992); II PremioIberoamericano de música Tomás Luis de Victoria (1998);Doctor Honoris Causapor la Universitat Autònoma deBarcelona, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres delgobierno francès, Medalla al Mérito Artístico del Ministerio deCultura, Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, Medallad'Or de la Generalitat de Catalunya y Medalla deOro al Méritoen las Bellas Artes.También fue académico numerario de laReal Académia Catalana de Sant Jordi, académico honorífico dela Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid yde la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla, miembro de la Hispanic Society de Nova York y de la Société Fryderyka Chopina de Varsòvia.

Su faceta pedagógica se inicia en 1943 como profesor en la célebre Academia Marshall de Barcelonacontinuadora de la escuela pianística que fundó Enrique Granados. Posteriormente, en 1970, entra como profesorde composición en el Conservatorio Municipal de Barcelona, antigua Escuela Municipal donde había empezado aestudiar música, yes nombrado catedrático en 1978. Aunque no dejan de ser significativos sus comentarios conrelación a la docencia de la composición, extraídos de sus Papeles autobiográficos (constituyen sus memorias, publicadas en 1988), que dan además una idea de la honradez de nuestro protagonista: Nunca he tenido vocación por la pedagogía. (…) me cuesta imaginar cómo un compositor puede ¨enseñar a componer¨ después de superadaslas disciplinas académicas de la armonía, el contrapunto y la fuga sometidas a inalterables principios formalesclásicos. (…) lo único importante, prescindiendo de reglas y normas, está en la posibilidad de que el profesor sepalograr que el aspirante a compositor se encuentre a sí mismo. Lo cierto es que cuatro años más tarde abandona ladocencia así como la crítica musical, que desempeñaba en el periódico La Vanguardia.

Compositor prolífico, continuó sin pausa su actividad compositivahasta el final de su vida, creando un elevado número de obras,catálogo que finaliza con su Sinfonietta-concierto (2001) obra escrita para flauta solista, orquesta de cuerda, piccolo, arpa y un percusionista. Sus obras fueron interpretadas y dirigidas por los más prestigiosos intérpretes como Eduard Toldrà, Sir Neville Marriner,José Serebrier, Franz-Paul Decker, Rafael Frühbeck de Burgos,Antoni Ros Marbà, Jean-Pierre Rampal, Henryk Szeryng, AngelikaKirchschlager, Marilyn Horne, Alexis Weissenberg, Kathleen Battle,Victoria de los Ángeles, Alicia de Larrocha, Montserrat Caballé oBarbara Hendricks.

Es posible encontrar diversas opiniones sobre las tendencias estilísticas que se aprecian en su lenguaje,tendencias que evolucionan a lo largo de los años, desde un primer estilo habitualmente citado como antillanismo,o nacionalismo ultramarino que caracterizó muchas de sus obras —evocando las colonias españolas de Américaque se perdieron a finales del XIX, con la guerra de Cuba (1898), y que influyeron en la música popular catalanadel momento—, al introducir las conocidas habaneras que Montsalvatge recuperó directamente de los pescadoresde la Costa Brava i que recogió en el Álbum de habaneras (1948) publicado con Néstor Luján i el pintor JosepMaria Prim. También se intenta explicar el estilo de escritura de otras de sus obras, bajo una ciertainfluencia serial.Hasta encontrar finalmente una música con sello propio -ecléctica para algunos- , pero en cualquier caso másconcentrada en su personalidad.Parece que a la hora de calificar la obra creativa de un compositor tendemos a lasimplificación. En realidad, en el fondo del asunto subyace la dificultad que encontramos por adscribir a un estilo,

corriente o escuela, el mundo creativo de un compositor tan rico y versátil, con tanta obra realizada a lo largo deuna tan extensa trayectoria profesional como la de Montsalvatge.

Xavier Montsalvetge, Eduardo Toldrá y ÓscarEsplá (Alicante 1958)




2012

13

Montsalvatge pertenece a esa clase de compositores que necesitan expresar una personalidad creativa propia,cimentada, no tanto sobre la tradición -con la que tantas veces se les relaciona de forma peyorativa- sino, sobretodo con el cultivo de una música que posee una sonoridad personal e individual, desprovista de preocupacionesesencialmente especulativas vinculadas con una cierta modernidad de postulados estéticos, y más centrada en el propio resultado artístico de la misma.

Tomás Marco, para este estado de cosas acuña, muy acertadamente, un término propio – poética artesana- en sulibro Pensamiento musical y siglo XX donde indica: (…) existen músicos poco interesados en la especulaciónestética, que practican un pragmatismo que les acerca a esa posición tan extendida profesionalmente quellamaremos poética artesana. Por tal entendemos -sigue Marco- una posición que basa en el absoluto dominiode la técnica compositiva y en el escrupuloso ejercicio de la profesión la validez de la obra musical . Y másadelante precisa que la poética artesana no es una posición avanzada ni retardataria sino un refugio en la propiaconfiguración de la música frente a especulaciones, siempre sentidas como externas, lo sean o no en realidad, delos movimientos estéticos generales aplicados a la música.

Para los compositores como Xavier Montsalvatge no se trata tanto de ser modernoo no serloal escribir sus obras,sino de ser consecuente con aquello que sesiente como necesario en la propia creación musical,

independientemente de etiquetas y corrientes estéticas. A veces se les atribuyeel calificativo de eclécticos a estoscompositores que -haciendo gala de un dominio técnico asombroso- pueden cultivar y practicar dentro de su obra, posiciones estéticas y técnicas compositivas poco uniformes, aparentemente bastante alejadas entre sí. Aunque ellono significa en absoluto, y mucho menos en el caso de Montsalvatge, una renuncia a laexigencia más inconformistaen lo creativo, donde la necesidad de expresarse desde el rigor y la perfección constituyen objetivos irrenunciables.

Xavier Montsalvatge pertenece a este tipo de compositores. De su música se desprende en un primer estadio,una factura de realización, una calidad y un oficio compositivo que solo es atribuible a determinados individuostocados por la magia, tocados de un talento extraordinario. Pero enseguida se manifiesta lo más importante de sumúsica, lo mejor que puede decirse de un compositor: el gozo de su creación, la belleza de sus resultados, el mundosonoro propio que es capaz de obtener con sus obras. Parafraseando aTomás Marco, e invirtiendo su término, podríamos nosotros utilizar la expresiónartesanía poética, para describir el quehacer creativo del compositor.

Porque es pura poesía lo que Montsalvatge logra con muchas de sus obras; es la poesía, en su más alta expresión, elobjetivo de su artesanía profesional.

Desde estas páginas recomiendo encarecidamente la escucha de sumúsica. Conocer y disfrutar sus Canciones negras (1945), o el Conciertobreve para piano y orquesta (1953). En el género sinfónico suinteresantísima Desintegración morfológica de la Chacona de Bach (1963), su Sinfonía de Réquiem (1986) que constituye un intenso cantode difuntos sin texto. Disfrutar del Concierto del Albaycín (1977) paraclave y orquesta o de Metamorfosis de concierto (1980) para guitarra yorquesta. En el apartado de la ópera encontramos El gato con botas,ópera de magia en un acto y cinco escenas (1.947), Babel 46, ópera encuatro episodios y dos actos(1960), y su tercera ópera, Una voce in off,ópera romántica para dos personajes y medio, en un acto y tres escenas (1.962).En la música de cámara encontramos la Serenata para Lidia deCadaqués para flauta y piano(1970)estrenada por Jean Pierre Rampal o

Diálogo con Mompou para violín, violoncello y piano (1988). Porsupuesto sin olvidarme de su Concierto-capriccio para arpa y orquesta (1975). Sólo por citar un grupo reducido desu extenso catálogo.

No es casual la amistad que Montsalvatge tuvo con otro gran compositor catalán, que también participa de todaslas características de enfoque creativoya indicadas en Montsalvatge. Me refiero a Frederic Mompou, con el que leunía una estrecha amistad y con el que incluso trabajó en un proyecto conjunto con la obra Perlimplinada, ballet

sobre la comedia de Federico García Lorca Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín. También a FredericMompou, en alguna otra ocasión, habrá que dedicarle nuestra atención.




2012

14

Con este breve artículo sobre Montsalvatge sólo he querido manifestar mi admiración y entusiasmo por lamúsica de un compositor ineludible, próximo a nuestro mundo sonoro, a nuestras señas de identidadmediterráneas, con la secreta intención de contagiar a todos los alumnos del conservatorio de mi entusiasmo, o almenos de motivar la escucha de alguna de sus obras.

Bibliografía:

- Montsalvatge, Xavier. PAPELES AUTOBIOGRÁFICOS. Al alcance del Recuerdo Colección Memoriasde la Música Española. Fundación Banco Exterior. (1988)

- Marco, Tomás. Pensamiento musical y siglo XX . Fundación Autor. Madrid (2002)

CLAUDE DEBUSSY, 150 ANYS DEL SEU

NAIXEMENT

Oscar Creus

Impressionisme musical

Per què se li anomena Impressionista a Debussy? -o millor dit- Per què l' Impressionisme musical està associatdirectament a la figura del compositor francès ?

En primer lloc cal recordar que el propi compositor fugia de ser qualificat amb cap etiqueta, per altra bandaobservarem que la seua obra és molt més complexa i rica del que qualsevol etiqueta en si mateixa revela, però laveritat es que s'ha produït una identificació del terme impressionisme musical amb l'estil i el conjunt de tècniquesmusicals desenvolupades pel compositor francès. Sens dubte ha influït el fet que Debussy fora contemporani dels pintors P. Gauguin i V. van Gogh (postimpressionistes) i certament els punts de trobada amb els pintors

impressionistes no són pocs.

Estos pintaven la naturalesa des de la perspectiva de la impressió que els produïai utilitzaven la tècnica de la barreja òptica. La barreja òptica consisteix senzillamenta posar els colors purs sobre el llenç perquè l'ull els barrege. Es produeix unaexaltació dels colors complementaris i es prescindeix del negre –negació de la llum- per a aconseguir colors nets, vibrants i lluminosos. Debussy aprèn d'ells eltractament del color i trasllada esta mateixa tècnica pictòrica (la mescla òptica) a lamúsica amb la utilització dels timbres purs en les seues obres orquestrals. Debussycombina els colors instrumentals en les seues partitures com ho faria un pintor

sobre el llenç. Al respecte afirma:“Tracte d'utilitzar cada timbre en el seu estat pur: com fa Mozart, perexemple...Tothom s'ha acostumat a barrejar timbres, a fer-los destacar acolorint-los o concentrant-los i no a fer que sonen amb les seves pròpies identitats.”

Exotisme, historicisme, esoterisme

La música europea és probablement una de les poques tradicions musicals del món que és capaç d'incorporar iabsorbir elements d'altres cultures sense renunciar a la seua pròpia idiosincràsia, perquè estes incorporacions sónenteses com a influències positives que en definitiva contribueixen a l'evolució del nostre propi llenguatge musical.

Passejant per l'Exposició Universal de París de 1889 Debussy escolta la música de Java i Bali (Indonèsia) protagonitzada per l'orquestra del gamelàn (de la raíz “gamel', que significa martell). El mateix compositor afirma:

“La música javanesa fa gala d'un contrapunt al costat de la qual, el de Palestrina no passa de ser un joc de xiquets. I si escoltem sense prejudicis europeus l'encant de la seua percussió, ens veiem obligats a reconéixer que

Caricatura de Debussy




2012

15

la nostra només és un soroll de circ de fira."Però a mes de l’exotisme en la música de Debussy poden trobar un desig de tornar als arrels propis.L' historicisme en Debussy és una mirada al passat com a font d'inspiració, en especial al món grec i al món

medieval. Musicalment esta influència se plasma en la partitures amb el renovat ús dels modes grecollatins; escalesantigues que Debussy recupera i adapta a un nou llenguatge d'avantguarda.

En la França de finals del XIX estava de moda la música modal. En este clima d'acostament a la música modal,Debussy va visitar el monestir de Solesmes en 1892 i va estar conversant sobre la modalitat amb els monjos.Precisament el renaixement del monestir benedictí constituïa un aspecte molt destacat de la vida musical francesadel moment.

En paraules del compositor: “Sense retornar a les ensenyances del Renaixement, que probablement tampocharmonitzarien amb la nostra època, no podíem inspirar-nos en ell i recuperar aquella ensenyança a l'aire lliure,sense desitjos de prompta glòria.”

Per altra bandacal assenyalar l’influencia de l’esoterisme en la seua música . Debussy freqüentava la llibreriaocultista L'Art Independent , on va fer amistat amb el seu propietari EdmondBoilly, líder del moviment místic rosacruciano i editor de les seues “CincCançons” sobre text de Baudelaire.

El cercle de Boilly estava imbuït en la numerologia pitagòrica, -queincloïa la secció àuria- pel que no és estrany que molts autors (Goldman iHowat entre d’altres) sostinguen la hipòtesi que Debussy va adoptarconscientment esta proporció matemàtica. En la paret del saló de sa casa aParis, prop del Bois de Boulogne, penjava una de les més volgudes obres pictòriques de Debussy: un gravat original de La gran ona de Kanagawa deKatsuhika Hokusai, on una gran ona s'alça sobre la muntanya Fuji.

Debussy, qui era també un hàbil pintor, va reproduir este mateix gravat en la coberta de la primera edició de laseua obra orquestral La Mer . Com podem observar, la composició general de la imatge pareix tan harmoniosa i proporcionada perquè responen a la proporció divina, principi estructural que es troba en la pròpia naturalesa: en la

petxina del caragol, en els gira-sols i en diferents fulles, com ben coneixien els arquitectes i matemàtics medievals.La pregunta que ens podem fer és si Debussy era conscient de tot açò. En primer lloc cal dir que no hi haconstància que l'autor haguera fet explícita la seua intenció, més enllà d'un comentari en una carta enviada al seueditor Durand a l'agost de 1903: “ He afegit un compàs a Jardins sous la pluie; és absolutament necessari per a lanumeració: el número diví .”

Música onírica

Com a oient, per tal de gaudir d'esta música, cal adoptar una actitud molt distant del'actual; la de l'anunci televisiu. En els anuncis es capta l'atenció del consumidor en a penes uns segons. Al contrari esta música és tot color, moviment i suggestió, necessitadeixar-se envair pel so, escoltar activament els suaus i diferents colors i activar en

nosaltres la capacitat d'imaginar a través del la música. I temps, cal donar-li temps. Comva dir Ortega i Gasset: Gràcies a Debussy és possible escoltar la músicatranquil·lament, sense llàgrimes ni desmais, perquè va alliberar a la música de l'elementhumà i per esta raó va iniciar una nova era. Només ens cal afegir que en Debussy esdóna cita la fusió multicultural i es converteix d'esta manera en síntesi del passat, del present i al mateix temps en punt de referència per al futur de la música del s. XX.

BIBLIOGRAFIA BÁSICA

C. DEBUSSY. El Sr. Corchea y otros escritos. Alianza Música. Madrid, 2003.

D. P. GOLDMAN. “El esoterismo como determinante del lenguaje armónico de Debussy”. Quodlibet nº 18, p.99. Alcalá de Henares, 1995.

La Gran Ona de Kanagawa

Els ràpids de Awa



deop

pe

noM

18 peen

P. ROBER R. HOWA

Tots els anxat una exortunitat per a finalitzar

saltres”. Per ssenet va s Va naixer e

63 va guanycussió en ueste gènere.

S. “Debuss. “Debussy,

Mª Nie

s se celebr el·lent prod a recordar-, li toca el to

ò el seu “e ber introdui

l 12 de mai

ar el Prix des quantesEn 1878 va

: Impresio naturaleza

ves Perpiñá

n diferentscció musico. Així ho

rn a Jules M

París a f

llavors, a m

a a la pràc

rancesos p

ròpia iden

wagnerisme Jules Ma

segle XIX.oferir. Es tr col·legues.otisme disc en la seua

de 1842 i

Roma. A prquestres.ser designat

Resfrancessón òp

Hérodi

(1892)

En l

ista o simbo proporción

ules

Marco

aniversaris,al. Des de lhem fet amassenet en l

inals del seg

és de conse

ica i gustos

er damunt

titat durant

.

ssenet, va sMúsic i hoactava d'unBizet va diet et quasiroducció m

a morir el 1

esar de sern 1867 va e professor de

ecte a laa fins al pueras i òper de (1881),

i Manon (18

a dècada del

16

lista?”. Quo”. Quodlibe

asse

naixements'equip de re Xavier M

'aniversari d

le XIX era

var encara

del moment.

e la resta

gran part

r el compose de nego

oportunistar una vegareligieux” csical i don

3 d'agost de

n bon pianistrenar la se contrapunt,

eua obra,t de compoas còmique Le Cid (18

84), es repr s vint, la se

APIA

dlibet nº 18,t nº 18, p.11

et (18

o defunciondacció de lantsalvatge ie la seua mo

na espècie

alguns disti

L'òpera co

els gèneres

el segle, d

tor francésis, sabia elque no gauda:”eixe hoom va escriar-se'l al pú

1912. Als o

sta, va viurea primera òfuga i comp

assenet vdre un repe

s. Al come85), Thaïs (

sentaven ena fama va c

CERE n

p.74. Alcalá8. Alcalá de

2-1912

s, de comp revista noDebussy, ert.

e microcos

ntius especí

sempre s'

musicals.

esafiant tan

'òpera mésque el públdia de moltmet es preure d'Indy,lic ansiós d

nze anys est

de l'enseny pera, La Gr

osició en el

dominarrtori musicançament de1894), Don

totes part.mençar a d

12 Ma

20

de HenaresHenares, 19

)

sitors cèlebvolem que

els articles

mos de l'Eu

icament fra

lçava en la

rança man

t al verism

popular deic desitjava, popularitaara a cam

van ser else dosi de tal

ava en el C

nça i tocantnde-Tante, Conservator

urant trental impressiol segle XXQuichotte (

clinar.

ig

2

, 1995.95.

es que ense'ns passeanteriors i

opa musica

ncesos, pel

maginació

tindria la s

italià com

'últim quarti se'l va sa entre els snar sobreingredients producte.

nservatori,

instrumentrosperanti.

anys l'òant del qual algunes c1910), Wert

anstara,

de

ue

els

eua

al

del bereusotsue

en

deolt

era25m:

her




2012

17

Representació de Manon en el Liceu de Barcelona

Dels quasi trenta títols que integren la seva àmplia producció lírica, s'inspiren en tema hispà o en font literàriaespanyola, a part de li Cid (1885), la seua poca coneguda Don César de Bazán (1872), La Navarraise (1894),Chérubin (1905), Don Quichotte (1910) i Amadis, estrenada amb caràcter pòstum en Montecarlo en 1922 iinspirada en el nostre Amadís de Gaula..

En l’actualitat, Plácido Domingo representa de formaheròica el personatge que dóna títol a l'òpera de Massenet i per a la seua identificació, li va portar a encarregar-li unretrat, caracteritzat com el nostre heroi medieval, al gran pintor sevillà Francisco Borrás, Catedràtic de Dibuix del Natural en Moviment de la Facultat de Belles arts de laUniversitat Sevillana. Els primers esbossos van ser presosdurant 1985 en la residència del tenor en una conegudaurbanització madrilenya. I el llenç definitiu, de grans

proporcions (250x180 cm), es va realitzar a Sevilla en 1986en l'estudi del pintor, proper al popular carrer Fira.Com a "model ideal" va qualificar Borrás a Plácido, que

li va facilitar la seva tasca "gràcies al seu domini de l'espai,la seva naturalitat personal i la seva desenvoltura escènica".

En actitud heroica, eleva la seua popular "Tizona", amb Jimena als seus peus, el llenç combina el figurativismemés realista (Borrás és un prodigiós retratista) amb l'al·legoria històrica.

Cerimoniós, elegant i romàntic, Massenet agradava i comprenia a les dones. La cantant d'òpera Bessie Abbottdeia que:”ell podia complaure tant les dones amb les seues hàbils carícies verbals que una sentia desitjos d'escoltar-ho constantment”.

En la nota necrològica del Musical Courrier és va explicar la seua enorme popularitat:” És quasi segur que siMassenet no haguera viscut precisament durant el període en què va viure, quan el mon anhelava un poc demelodia, i quan pocs compositors sabien compondre melodia, hauria sigut un fracàs. Però va succeir precisamentque Massenet va compondre melodia combinada amb un poc de modernisme i quasi un toc wagnerià, en momentsen què la majoria dels compositors tractaven de superar l’antiga escola. Per això mateix se li va apreciar. Donem la benvinguda a les seues mediocres melodies perquè no tenim altres”

Bibliografia: Schonberg, H.C. LOS GRANDES COMPOSITORES Ed. Ma non troppo Barcelona 2007

Palau de les Arts Reina Sofía de Valencia, on Plácido

Domingo interpreta al monjo Athanaël del'òpera Thaïs



W

la

ex pr de

tre priqués

sofla

nededi(K

Einomsivico

geM

Sempre s’nderkind , é

Marxa Tur

emple el per senta ambla història

ballant deumera simfoe en la 1, seuna casualit Com tota pde les flaututes en les

ativa i l’altles flautes,s de les or .622).

Una altral, publicat

u dies (=13.sos i vuit ditenim en ctjar, peròegut. Aque

t, entre d’azart va co

a dit ques a dir, un xa. Però, qusonatge quealieri, s’ha’aquest per

hores diàriia. A la fi dia per què st?

ersona, Mozs. De fet, vseues obres

a positiva.va introduiruestres. A

eculiaritat én Mozart.

097 dies) des (=3.720mpte que aozart va ha

sts viatges

tres a Franz posar unes

ozart (27quet prodig sabem d’el’interpretadesdibuixatonatge, la q

s. Així, coe la seua vi bia que ana

art també tea arribar a a s’explica

a positivael clarinet iés a més,

s el fet quehronik eine

la seua vidies) viatjantl s. XVIIIver de viatjan resultar

Joseph Hayotes per tal

W

e gener deque va mor

l realment?en la pel·lícla seua biogal està plen

En prime

madeus Mna vegada.hrysostommadeus? R mant de D

ersió llatinainó que a Ite 1777,opularitzar-

ençà bena va escriur va a morir i

nia les seuefirmar queerquè foren

a ser que, g començà ava crear el

, segons els Lebens, da, el compo. Cosa que eo hi haviar per tota

molt profito

dn. Entre aq de gastar-li

18

und Núria Ol

1756 a Salir molt joveI és que a tla Amadeus

rafia real.a de curiosit

lloc, tot elzart, però eM’expliqus Wolfgangesulta queu o estima

d’aquest nàlia, a partir olfgang Ase la forma

segr vu

rompte a ee la simfonivolia fer un

manies. Pe'única cosa

obres per

ràcies a queconsiderar-antàstic Co

càlcul efectls trenta-cinsitor es vans pot resulles facilitaturopa per tsos perquè

ests dos couna broma

APIA

rkira Brines 6

burg - 5i que va escravés de dide Milos Foixí, la finaliats.

món coneixmateix co

, Mozart vs Theophilheophilus per Déu.m. Però endel 1770, eadè. No smadeus pe

Un altre fegons els catan quantitat viure 35 a copista escriure músi número 41

homenatge

que fa a la pitjor a un

ncàrrec. Pe

no li agradae aquest insncert Per a

at per Josec anys, deuassar deu aar més espe que tenimal d’exhibir a conèixer

positors tr l seu amic.

CERE n

dè E.P

e desembr riure, entreerents llegerman i la rivtat d’aquest

al composit positor sola ser batejas Mozart. Is deriva d’ixí, la for

cap cas Mos feia direrà fins altal de refer

, si més no,àleg Köchel

de peces sys. De fet,riguera la sca i als 4 a, on utilitza la seua pri

música, odi flauta, són

rò, com tot

va el sotrumentlarinet

f Heinzmesos iys, dos

ctacularara perse i sera molta

bemuna anaydn com

12 Ma

20

de 1791 a’altres, La

des o ester alitat, sensearticle es d

or amb el nment va utilt amb el n, aleshores,un nom grea familiarart s’autod

olfgangoAs. XIX qur-se al com

cridaner ésVerzeichnis,

i considereun estudi heua obra, tanys ja havia les mateiera simfon

ava, de mandos. Així, l

, aquest odi

cdota moltnçà a tocar

ig

2

Viena) era flauta màgi

otips, comfonaments,ixar constà

m de Wolf tza aquestm de Joan’on trague

c que signiAmadeus énominava aadeo i, a paan comencositor.

ue va escri626 obres.

que sola estimat qurdaria 25 a escrit la ses quatre na o simple

era acèrrima’aparició detenia una

raciosa: uni tot anà be

una i

peruecia

ngomnes

elicala

ixí,rtir

a

re,na

ente siys,

euatesent

, ellesart

diains




2012

19

que es va parar en sec perquè hi havia una nota que no podia tocar, perquè les mans estaven ocupades amb altresnotes i aquesta es trobava justament al mig de les dos mans. Aleshores, Mozart li va dir que ell ho intentaria i quanva arribar a la nota en qüestió, va acatxar el cap i la va tocar amb el nas.

Finalment, Mozart va morir el 5 de desembre de 1791 a la primerenca edat de trenta-cinc anys. La seua salutmai havia sigut bona. Anys i anys viatjant de xiquet van tenir el seu efecte. A més, tenia un estil de vida molt intensi sempre treballava massa. No es pot atribuir la seua mort a una causa única, però sabem que en les últimessetmanes de la seua vida patia d'insuficiència renal i possiblement febre reumàtica que van afligir encara més el seuafeblit cos. Tot i això, hi ha hagut diferents hipòtesis, majoritàriament sense fonaments, que ha explicat la seuamort, com és el cas de:

1. Es va propagar el rumor que Mozart havia mort enverinat per Antonio Salieri, qui suposadamentodiava el seu geni musical. Això va servir d'inspiració per a l'òpera Mozart i Salieri, de Rimski-Kórsakov,per a la petita obra de teatre del mateix nom del cèlebre escriptor rus Puixkin i per a l'obra teatralAmadeus, de Peter Shaffer (en la qual es basa la pel·lícula Amadeus de Milos Forman, protagonitzada perTom Hulce).

2. Una altra de les llegendes sobre l'enverinament apunta als seus germans de lògia maçònica pel fetque hauria revel·lat massa secrets a través del llibret i de la música del seu singspielLa flauta màgica.

Així, es va arribar a afirmar, fins i tot, que les restes de Mozart havien estat perdudes per tal que no quedessin petjades de l'homicidi. Per tant, tot i la seua mort, Mozart no va deixar mai de generar polèmiques i omplir llibres.

Un exemple és que, amb la seua mort, va deixar inacabada la missa de Rèquiem en Re menor (K.626), la qual vaser un encàrrec i, es diu, que com ell sabia que estava prop la seua mort, la va escriure com si fora la missa quetocarien en el seu soterrament. Al ser una obra incompleta, molt van voler acabar-la, de manera que tenim múltiplesversions d’aquesta com la de Beyer, Maunder, Robbins Landon, Druce i Levin. Però la versió més famosa és la queva escriure el seu amic i alumne Franz XaverSüßmayr (revisada per Franz Beyer el 1972 per tal de recuperar la més

autèntica puresa mozartina).

Un altre tema que ha donat molt que parlar és l’anomenat Efecte Mozart , que es refereix als suposats efectes que pot produir a persones escoltar les melodies del compositor. Així, a la dècada dels 90, als Estats Units, es van promoure moltes investigacions i llibres de divulgació basats en aquest efecte. La versió popular de la controvertidateoria va ser expressada succintament per un columnista musical de The New York Times: «Investigadors handeterminat que sentir a Mozart et fa més intel·ligent».

Més intel·ligents o no, l’única cosa certa que podem dir és que Mozart ha sigut un dels grans genis de la música.

BIBLIOGRAFIA

http://www.mozart.cat



peK

en pe

irr el

de

coes

puin

mqu

menar

m be

defu

Por Mª Am

Una Suitero combinlamatianó

I. KA

El nombre el surestenínsula hel

El Kalamegular de 7resto de la

Desde el pFa Mayor,

Esta primeinciden coá escrita era que coroducción

eve dentroe actúan co

En la segdo; se pasaescala deadura).

En la tercnteniendool, el Si n

7ª dominadamental

SU

aro Madri

es una for das para e, II. Funky,

AMATIA

de Kalamdel Pelopoénica.

tianós, en/8 (3+2+2)anda añad

nto de viste trata de un

ra danza d las tres se modo jóienza ense establec

de los cauco floreos.

nda seccióal modo dóSol, pero

era secciól mismo batural y el

te (V grael siguiente

TE

y Cele Jim

a musicalecutarse s III. Vals y

NÓS

tianós alueso y cuy

la Suite Hy con unaendo en la

a armónicoa obra escri

la Suite ecciones estico (al habo, sino ala nota fu

s del modo

n se produrico (II gradon las alt

, se produo del modoi bemol, cu

o en la es movimient

EL

nez (Depart

compuestaguidas, laIV. Kritis.

e a una reo baile típi

elénica asustructurarespuesta u

, si bien poa en armon

stá estructuablecidas slar de modu transpor damental d

con alguno

ce no unao de Fa), dernaciones

ce un nue anterior (Sa escala de

ala de Doo.

20

NIC

mento Vie

por diversSuite Helé

ión de laso (el Kala

me su conelódica enna nueva lí

ee una arma modal.

rada en treegún la for o jónico, ne interválil modo y s

s guiños, co

melodía tomanera quel primer

o cambiool dórico),carácter Or

menor ar

APIA

(H

to-Madera,

s piezas inica está c

islas griegmatianós)

ición de pforma de “nea contra

adura defini

s seccionesa. La pri

o se refier o a la not quinta, y l

mo son los

nal, sino u se construmodo (SI

de modoasamos a uental, por u

ónica), co

CERE n

leni

Especialida

trumentalempuesta d

s, a la cius uno de l

ieza del f lamada-reuntística.

da que nos l

que a suveera secció a la escal Fa). En l

a melodía s

cromatismo

n cambio de la melodíemol en l

y quizás ela escala da buena p

duce perfe

12 Ma

20

mo)

Saxofón)

s independe cuatro m

ad del Kalos más ext

lklore grie puesta” en

eva a pensa

z

aae

s

eaa

más signi Sol, perorte, y tamb

tamente a

ig

2

entes entreovimientos

amata, situndidos po

o en comre un solist

en la tonali

icativo yahora con elién de cará

la nota bá

sí,: I.

dala

ása y

ad

ueLater

ica




2012

21

II. FUNKY

Se trata de una línea obstinato sobre el bajo Do, que en combinación rítmica con dos mayores triadas,establece el modo mixolidio (V Grado de Fa), sobre cuyos dos compases repetidos el solista puede hacersu propia creación espontanea (improvisación), o tocar lo escrito (transcripción de una improvisación delautor).

III. VALS

Comienza con una introducción (cosa que es característica en toda la Suite, quizá para dar tiempo aasimilar unos ritmos con unos origines y planteamientos tan diversos). Esta es la introducciónrítmicamente característica del Jazz - Waltz (3/4 que sugiere un 6/8 pero no lo es porque la fuerza está en lostiempos 1º y 3º del compás (1ª y 5ªcorchea de las 6 del 3/4) con pedal en el bajo y una serie de acordescuatriadas que establecen el nuevo modo eólico (VI grado de Fa), en la primera sesión, cuya melodía proviene

también del folklore griego.

La segunda sesión es una melodía original basada en una escala pentatónica africana muy empleada enel Jazz que al añadirle la 5ª disminuida se convierte en la llamada Escala Blues en la parte A. La parte Bo “Bridge”, es una melodía en Fa mayor con una armonía Jazzística que rompe con el modalismo para regresar ala parte A conclusiva en el modo eólico original, con un Tutti Contrapuntístico que concluye en un pedal

pianísimo en los graves sobre el cual el soprano interpreta una cadencia de carácter popular helénico.Concluida la cadencia, vuelve la introducción y las dos secciones del vals para enlazar con el Kritis.

IV. KRITIS

Este es el cuarto movimiento de la Suite, pues lo que sigue no es más que la repetición de las dosúltimas secciones del primer movimiento y alude nuevamente al folklore griego, concretamente a un baileo danza típica griega de la isla de Creta.

Este movimiento en compas de 2/4 sigue en modo eólico (con algún cromatismo) y en cuanto a laforma, se divide nuevamente en tres secciones que a su vez se repiten al llegar al final del movimiento yse une con anacrusa al último movimiento que es la repetición de las secciones 2 y 3 del Kalamatianós,con una modulación sorpresiva a un acorde de 13ª sobre el V grado disminuido del modo cuyos

bajos descienden por los grados de esta escala (Re b 7ª) a la fundamental del modo original.

Tomando la Suite bajo un punto de vista más abierto que el análisis estructural de sus elementos, se puede afirmar que el planteamiento realizado encierra una intención evidente: El primer tiempo suponeuna introducción, y esta introducción se realiza con motivos folklóricos de Grecia, y posteriormente seencadenan los siguientes movimientos de diferente corte a modo de "torrente" (Funky, Vals, Cadencia ylas piezas griegas). Todo esto encaja con la intención del compositor de crear un lenguaje, de jazz

principalmente, en el que se mezclen diferentes estilos y géneros como "variedad" pero cuyo criteriointerpretativo constituyan la "unidad" de la obra.

En la versión y orquestación para Banda Sinfónica, el autor desea que la sección de saxofones y elsolista sean protagonistas (en el Kalamatianós especialmente) y suenen como una sección de saxofones

con el sonido y la expresión del saxofón de Jazz.




2012

22

Profesor: LLorenç Mendoza

Si nos paramos a leer documentos en Boletines Oficiales que versan sobre laasignatura de Orquesta, lo primero que salta a la vista en todos ellos es que el proceso deenseñanza y aprendizaje de las diversas especialidades instrumentales tiene forzosamenteun marcado carácter individual. De ahí que la enseñanza musical en los conservatoriosconfronte a este componente unipersonal con elementos colectivos como lo son lasasignaturas de orquesta, coro, conjunto o música de cámara. En los preámbulos de lasdiversas programaciones de estas asignaturas colectivas siempre figura que la educaciónmusical no puede ni debe perseguir como única meta la formación de solistasinstrumentales; todo lo contrario, su principal misión debe ser ofrecer a la sociedad los

músicos que ésta necesita para poder canalizar aquellas actividades que demanda la propia comunidad.La práctica de estas asignaturas constituye una

materia necesaria para la formación musical y su presencia viene justificada en un doble sentido. Por unlado, porque ofrece a los instrumentistas la experienciay los conocimientos necesarios relativos alfuncionamiento, las reglas y la convivenciacaracterísticas de la interpretación de estasagrupaciones.

Por otro, porque actúa positivamente sobretodos

aquellos instrumentos cuyo nivel es capaciteespecialmente para tocar en una agrupación.

Por tanto, pensemos que el principal objetivo en claseva a ser el conseguir unificar todos los criterios básicos queentran en funcionamiento a la hora de interpretarconjuntamente, con independencia del número y del tipo deinstrumentistas que se den cita en el grupo. Por tanto, en

mis clases pretendo por encima de todo que el alumnoentienda de la importancia que tiene una idónea predisposición y concentración en el trabajo a realizar. Ydigo esto porque detecto después de mi larga experiencia, yes una apreciación bastante general, que la mayoría delalumnado de estas asignaturas entiende que con sólo asistira clase ya tiene asegurada una buena nota; que la clase, pongamos por ejemplo de orquesta, es el aula ideal pararelajarse del agobio lectivo diario, prestándose a ser ellugar perfecto donde olvidarse un poco de todos loscontenidos “serios e importantes” que trabaja en el centroy/o fuera de él.




2012

23

Nunca más lejos de la realidad. Precisamente, la esencia de la clase de orquesta reside en ladificultad que encuentra el profesor para intentar hacer que un número bastante nutrido de intérpretes, en proceso de aprendizaje, piensen y ejecuten la música de la manera más parecida posible para que lainterpretación conjunta tenga un sentido musical, como mínimo, entendible.

Por ello, y desde aquí quiero animar a todos los que tengan la suerte de participar en clasescolectivas, que disfruten de esa circunstancia tan especial y que realmente valoren que la prácticainstrumental resulta así entendida no sólo como la adquisición de una compleja técnica y la progresiva formación

de unos criterios musicales propios, sino también como una herramienta de relación social y de intercambio deideas entre los propios instrumentistas; así entenderán con toda seguridad que el resultado final, es decir, elaprendizaje global de conjunto, realmente vale la pena si el trabajo previo ha sido el justo y adecuado y hacontribuido, en definitiva, al crecimiento académico y formativo del alumno en esta etapa tan delicada sueducación.




2012

24

Continuant amb esta secció d' entrevistes als nostres professors, este any volem dedicar-li-la almestre de oboe Aurelio Olivares,un dels primeres integrants del Conservatori de Música "Mestre Vert" deCarcaixent i educador de tots els alumnes d’oboé.

1- Ens han encarregat que et fem un bon retrat, així quecomencem, qui és Aurelio Olivares?

Bé en primer lloc agrair-vos la vostra atenció i contestant lavostra pregunta, donsAurelio Olivares és professor d'oboédel Conservatori Mestre Vert des de la seua creacióen elcurs 1983-1984, i com a membre del consell de direcció hesigut vicedirector delcentre i actualment sóc secretariacadèmic.

2- Hi ha algun mestre del qui intentares no aprendremés que l'imprescindible?

És cert que hi han assignatures que et van millor quealtres i les disfrutes més estudiant-les, però també hi han mestres que ens atrauen més que altres, be perquèconnectes més en el que et diuen i/o com te ho conten, o bé perquè la matèria t'atrau més, però de la fase d'estudiantsincerament no tinc un record de cap mestre en eixe sentit.

Vaja! Et confessem que ens asombra la teua sinceritat. Anem a vore si seguim en ratxa…

3- Ja saps el que diuen les males llengües sobre el que es necessita per a poder arribar a ser un destacatmúsic professional: “tindre bons padrins”. En l'actualitat, en quina mesura creus que ocorre el mateix?

Eixa frase es una máxima que s'aplica a totes les situacions en general de qualsevol professió o estudis, però enel cas dels músics pel que vosaltres em pregunteu, sinó hi ha un treball serio de l'instrument, de res ens servix els padrins, com deia un refrany - en un assaig d’orquestra li pregunta al director l’alumne de clarinet - “¿maestro una pregunta?” – i li respon el director – “ lo que me tenga que decir, dígamelo con elclarinete”.

4- Coneixes alguna tàctica, motivació…..per fomentar la música entre els joves?

Supose que voleu referir-se a la música clàssica, perquè la música moderna té ungran impacte en totes les generacions de joves i més hui en dia en l'accés des d'internet a qualsevol grup, cantant,cançó, etc., aleshores l'internet ens apropa en una facilitat abismal a qualsevol cosa que busquem i en tan sols unsinstants, tant si busquem música clàssica o moderna.El fomentar la música clàssica des dels joves pense que passa per fomentar la participació dels estudiants de músicaen la formació de tot tipus de grups i interpretar en públic les obres estudiades, dons és la conseqüència natural dels

estudis de música, i a més a més intentar fer tot tipus de repertori, sempre buscant fer un nivell de dificultat de lesobres, que puguem presentar dignament en públic.

Aurelio Olivares Ripoll, mestre d’oboé




2012

25

5- L'estudi de l'oboé té un repertori clàssic, almenys enl'educació d'ensenyances professionals als conservatoris.Creus que es deuria innovar amb estils més contemporanis?

Es molt difícil incloure totes les tendències dels nouscompositors, que van fent coses novedores i que no entren dinsdels continguts clàssics dels estudis de l'oboé que és el cas que en pregunteu, però com que en la vida no hi ha res que siga igual persempre, sóc partidari d'anar incloent conceptes i estudis de partitures abocats a coneixer les noves notacions musicals isonoritats, demanades per alguns compositors, que des de fa jamolt de temps s'estan utilitzant, també es cert que son moltesd'elles d'una dificultat elevada, però que en la mesura possible,caldria anar mostrant als nostres alumnes en els últims cursos deles ensenyances professionals i per supost en les ensenyances superiors.

6- Com a directiu del centre, et proposem un entravessat: en l'enunciat “Sistema Educatiu MusicalEspanyol”, quina és la paraula més difícil de creure?

Veig que ho rebuscat a montò, aleshores qualsevol d'elles per separat, podríem fer llargues disceptacions.

7- Per a finalitzar l'entrevista, podries compartir amb nosaltres alguna anècdota de tots els teus anysd'ensenyament?

Veritablement hi han moltes anècdotes, clar és que tenen nom i cognom quasi totes les que em venen al cap enestos moments, i per no personalitzar me és difícil comentar alguna.

Bé vos conte una que segurament tots ho vist però no sabeu la seua història que contaven en aquells anys.Com vos he dit abans, el centre es creà en el curs 1983-1984 i s'ubicà en el carrer Bonaire núm. 1, el que és hui

Centre d'Adults, i els responsables polítics impulsors del M. I. Ajuntament de Carcaixent foren l'Alcalde Vicent Plai el Regidor de Música Fco. Cholvi, junt a la resta de regidors del M.I.Ajuntament i del departament d'urbanisme,que decidiren rehabilitar l'actual edifici del conservatori que havia sigut l'Hospital Municipal de Carcaixent, en elque treballaven i vivien monges, i les seues habitacions estaven en l'aula que vosaltres utilizeu per a l'assaigd'orquestra de corda. Bé, en els treballs de rehabilitació de l'edifici diuen que aparegué la màscara mortuòria deJuan Bautista Vert Carbonell, que com sabeu és el nom que porta el Conservatori “Mestre Vert” en memòria d'este

il·lustre Carcaixentí, músic de reconegut prestigi nascut aCarcaixent en el carrer San Antoni núm. 8, compositor d'obresmusicals sobre tot desarsueles tan conegudes com La leyendadel beso, La del soto del parral, El último romántico, La piscinade Buda, etc., aleshores si aneu al carrer que us he dit, podreuvore insitu en la façana, una pedra esculpida, en la que podreu

llegir, que en eixa casa nasqué el Juan Bautista Vert Carbonell.I esta màscara mortuòria és la que esta en l'entrada del

conservatori al pujar l'escala, damunt del pedestal.Però com arriba fins ací?...

T’agraïm que hages col·laborat amb nosaltres en esta entrevista, però especialmente volem donar-te les gràcies per la teua dedicació plena al centre i als teus alumnes. No dubtes que el teu esforç esta ahí i continuara donant fruits.

Marta Sala Pla i Anna Sànchez Garcia 5t E.P.




2012

26

Ací es dóna més música queen el cole…

Belén Clari

El conservatori és més divertit idamunt hi ha menys assignatures

que en el cole, però així i tot igualde divertits

Lucia Zubieta

Aquesta secció, dedicada sempre als nostres xiquets (alumnes de 1r i 2n d’ensenyamentelemental), l’hem fet servir per saber què opinen i quina és la impressió al matricular-se per primera vegada en aquest conservatori

• Quina diferència has trobat entre el centre educatiu al que vas i aquest nou centre?

• Des del punt de vista de les assignatures, què t’agrada més, el cole o el conservatori?

• Des del punt de vista dels companys, on tens més amics?

• Has notat alguna diferencia entre els professors del cole i del conservatori?

Açò és més important per a mi. Jo

soc

molt

oberta

I

tinc

amics

en

tots els llocs. Els Mestres del cole

són més divertits, pequè la meua

mestra

juga

a

futbol

i

a

bàsquet,

i

els del conservatori no, i en el cole

quan els Mestres reneguen

després

perdonen…

Marta

Encarnación

Açí tots toquem instruments, i

en

el

cole

no,

l’ambient

és

més

musical. Jo crec que en l’escola

els professors són més estrictes

i

en

el

conservatori

més

alegres.

Neus

Barraquet

Ací em divertisc més que en el cole,

i

tinc

més

amics.

Claudia Estornell

Ací veus i escoltes més instruments

que en el cole. Els professors del cole

són més avorrits que els del

conservatori.

María Vallés




2012

27

Ací hi ha més alumnesque en el cole i la música

em diverteix molt.Àngela Micó

A mi el conservatorim’agrada molt, i damunt els

professors del cole són moltremugons, i els delconservatori molt divertits.

Mar Santana

M’ho passe de lo més bé al conservatori!És súper divertit!

Anna Bravo

Tinc més amics a l’escola, però alconservatori en faig cada vegada més.

Àlvaro Cardona

En el cole hi ha més clasesque ací, i la músicaem relaxa molt

Christian Sala

En el cole quasi ningú toca instruments, iací tots. Els professors del cole em tracten

fatal, i els d’ací d’allò més bé.

Arnau Casany

Marta Sala Pla i Anna Sànchez Garcia 5t E.P.




2012

28

Aquesta secció de la revista, 2n Preludi, està dedicada als alumnes de final de les Ensenyances Professionals ienguany hem volgut recordar l’exàmen per accedir a les Ensenyances Superiors:

ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA PROVA ESPECÍFICA D’ACCÉS A MÚSICAConsta de tres exercicis per a cada una de les especialitats que es determinen a continuació:

A. Interpretació1. Anàlisi estructural i històric d’un fragment musical.

2. Lectura a vista amb l’instrument principal de l’itinerari al que s’opta.

3. Interpretació d’un programa de 30 minuts, d’almenys tres estils distints. L’aspirant deurà interpretar, coma mínim, una obra de memòria.

B. Composició1. Anàlisi estructural d’un o més fragments musicals d’un conjunt d’obres realitzades pel candidat que es

presente al tribunal.

2. Lectura a vista al piano, amb preparació prèvia en un piano, de 15 minuts de duració.

3. Exercici compositiu a quatre veus de textura harmònica o contrapuntística.

C. Direcció1. Anàlisi estructural i històric d’un fragment musical. 2. Exercici d’harmonització a quatre veus d’un baix o tiple.

3. Interpretació al piano d’una obra de dificultat mitja corresponent al segon cicle d’ensenyances professionals.

4. a): Identificació auditiva d’elements melòdics, rítmics i harmònics d’un fragment musical, b): Prova desolfeig d’un fragment per a cor i/o orquestra a determinar pel tribunal.

D. Pedagogia1. Anàlisi estructural i històric d’un fragment musical.

2. Lectura a vista en el piano, amb preparació prèvia en un piano, de 15 minuts de duració.

3. Interpretació d’un programa de 30 minuts, d’almenys tres estils distints. L’aspirant deurà interpretar, coma mínim, una obra de memòria.

E. Musicologia

1. Anàlisi estructural i històric d’un fragment musical. 2. Exercici d’harmonització a quatre veus d’un baix o tiple. 3. Interpretació d’un programa de 15 minuts, d’almenys tres estils distints.

Els conservatoris, en el marc de la seua autonomia pedagògica i administrativa, establiran i publicaran alcomençament de cada curs acadèmic els continguts, objectius i criteris d’avaluació dels exercicis de cadaespecialitat, així com les instruccions per a la realització de la prova, que hauran d’anunciar-se en els taulersd’anunci i en les pàgines web dels diferents centres. La inscripció en més d’una especialitat implicarà la realitzacióde la prova corresponent completa, independentment de la similitud o coincidència dels exercicis. La nota mitjanade l’expedient dels estudis professionals constituirà el 50% de la nota de la prova específica d’accés, en el cas

d’estar en possessió del títol professional de Música. Els conservatoris superiors en coordinació amb elsconservatoris professionals acordaran un llistat orientatiu d’obres per itinerari/especialitat que serà publicat al principi de curs




2012

29




2012

30

Premi Extraordinari d’Ensenyances Professionalsen l’especialitat de Percussió: Sergi Santamaría Carracedo

No és fàcil resumir en aquesta pàgina el que ha sigut, més que una experiència o un record, una inoblidable partde la meuavida. Sis anys d’aprenentatge i formació musical, que a més d’ajudar-me a madurar com a persona,m’han fet canviar el meu punt de vista respecte a la música, doncs aquesta ja deixà de serper a misimplement unaafició;ara és una necessitat. I això a soles ha pogut ser al Conservatori Mestre Vert de Carcaixent.

I es que son molts bons moments els que he passat junt als meus companys durant els meus estudis musicals enCarcaixent, encara que també he necessitat molt de sacrifici, esforç i il·lusió que han culminat en la obtenció del

Premi Extraordinari de final d’Ensenyances Professionals de Música, i que no hauria estat possible sense laconfiança, la col·laboració i l’ajuda de moltes persones.

Per això i per acabar vull agrair a totes les persones que m’han ajudat durant els meus estudis desde Juan i Marta, conserges del centre, per la seuaatenció i amabilitat; professors com Mª Nieves, perconvidar-me a escriure aquestes paraules i per lesseues entretingudes classes; iJavier Costa, director delcentre i entranyable persona, que fa de cadascuna deles seues classes una experiència única. I en especialvull donar les gràcies als meus pares, que s’hansacrificat tant per mi com jo per la música.

I si com va dir Mahler, No hi ha més que unaeducació i és el exemple, no podria oblidar-me d’un percussionista, mestre i persona exemplar que possiblement ha sigut qui més m’haja influenciat desde que el conec, ja tres anys enrere: Joan Pons. Moltesgràcies.

Sergi Santamaría Carracedo




2012

31

Menció d’honor d’Ensenyances Professionalsen l’especialitat de Percussió

Al llarg de tots estos anys hetingut la impressió que el món de lamúsica és més del que pareix i per això el podem considerar com una part de lanostra vida en la que trobes una formad'expressar-te, on trobes uns amics i novesexperiències.

He tingut la sort de tindre grans professors, un grup de percussió i poderactuar davant i junt amb ells.

Finalment he de dir que el poderestudiar en este Conservatori “MestreVert” de Carcaixent és una granoportunitat i agrair a Joan Pons i a Javiercosta, que m'han guiat per un bon camí.

Borja Sarrión Carbonell

Menció d’honor d’Ensenyances Professionalsen l’especialitat de Clarinet

La meva participació en el premi fi d'EnsenyamentsProfessionals era per poder reflectir tot el treball realitzat en elsúltims anys d'estudis dins del conservatori, el resultat obtingutva ser una menció de la qual em senc orgullosa, malgrat nohaver obtingut el premi, els nervis sempre juguen una mala passada, però no obtenir-ho no és major importància ja que lameua major satisfacció és haver conegut durant el meu trajecte,dins del conservatori, a grans professors que m'han ensenyat asaber, transmetre i a respectar millor la música. Mª Nieves,

Lluís, Samuel, Susana, Olga, Filip, Oscar, Jaume, Encarna... unaenorme abraçada sempre us tindré en els meus records. I ambgran afecte i especialment donar-li les gràcies a Julio Fresneda per haver-me animat en tots els moments bons i dolents i perhaver fet de mi un gran músic. Julio ets un professor realmentmeravellós, gràcies.

Des d'aquí i per acomiadar-me animo a tots els músics a passar per aquesta experiència, tots podeu estic segura i nooblideu que el millor premi sou vosaltres.

Laura Sánchez Esparcia




2012

32

4t E. ELEMENTALS

TUBA TENOR

Óscar Perucho Máñez 2n PREMI

1r E. PROFESSIONALS

TUBA TENOR

José Javier Bertomeu Vidal 3r PREMIFerrán Carañana Ortega 3r PREMIÁlvaro Martorell Cano 3r PREMI

2n E. PROFESSIONALS

TUBA

Carlos Navarro Fons 2n PREMI

_____________________________________________________________________________

MODALITAT “C” VENT-FUSTA MODALITAT “C” VENT-METALL

Ferrán Arbona Lluch 1r PREMI Belén Ureña Penalba ACCÈSSIT




2012

33

Ferran

Arbona

Lluch

(Carcaixent,1997). Comença els estudis musicals en l'Escola Oficial de Música de la LiraCarcaixentina amb 4 anys, però accedeix als estudis oficials als 7 anys en

l'especialitat de clarinet. En tres anys, realitza el curs preparatori i els quatrecursos de Grau Elemental, amb les màximes qualificacions.

Amb 10 anys, es presenta a la prova d'accés a Grau Professional en elConservatori “Mestre Vert” de Carcaixent, obtenint la 1ª plaça amb la màximanota dels trenta aspirants de l'especialitat.

Ha participat en concursos per a jóvens intèrprets, tant autonòmics com nacionals,entre ells:

• Guanyador del XV Concurs Nacional de Jóvens Intèrprets “Ciutat de Xàtiva” 2012.

• Guanyador del I Concurs Autonòmic per a Jóvens Intèrprets de “Rotglà i Corberà” 2009.

• 2n Premi en el II Concurs Nacional per a Jóvens Intèrprets “Ciudad de Cuenca” 2012.• 2n Premi en el Concurs per a Jóvens Intèrprets de Castellnovo en 2009.

• 3r Premi en el Concurs Nacional de Jóvens intèrprets “Ruperto Chapí” de Villena en 2011

Ha sigut alumne i ha realitzat cursos i Màsters Class amb els professors: José Quilis (Professor delConservatori d'Almansa), Salvador Navarro (Professor del Conservatori de Carcaixent), Carlos Lacruz (Catedràtic del Conservatori Superior de Castelló), Rafael Albert (Professor del Conservatori Superiord'Alacant), Josep Fuster (Solista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), iEnrique Pérez Piquer (Solista de l'Orquestra Nacional d'Espanya i Professor de l'Escola Superior ReinaSofía de Madrid).

Ha sigut clarinet solista de la Banda Juvenil de la Lira Carcaixentina. Recentment ha interpretat com asolista el “Concert per a clarinet” d’Artie Shaw amb la Banda Sinfònica. També ha realitzat concerts coma clarinet convidat amb les Bandes d'Anna, Vallada, i Tavernes de la Valldigna.

Actualment, amb 15 anys, realitza 5é curs de Grau Professional amb el Professor Salvador Navarro, ies alumne d’Enrique Pérez Piquer. Es clarinet 1r de la Banda Simfònica de la Lira Carcaixentina,clarinet solista de l'Orquestra del Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent i de la Banda Simfònica del'ESO




2012

34

Aquestes últimes jornades constaren de dos dies: 26 y 27 de Gener dáquest any 2012. Tot degut a la situació decrisis que estem passant, aquest any ens em vist obligats a reduir els dies de les jornades però no la seua qualitat..

Dijous 26

El primer dia venia donat per el encontre de grups de percussió,un dia esperat durant tots els anys en aquestes jornades, ja que donalóportunitat de posar en comú la música de cambra que es treballades de cada centre, i així, també es dona la oportunitat de tocar enaltres conservatoris i conèixer altres percussionistes.

Entre els grups de percussió es trobava: el Conservatori deTorrent. LÉscola de Música dÁlaquàs, el Conservatori dÁlginet iel Conservatori de Carcaixent. Una vegada tots els grups haguerenfet una prova de so, assistirem a un berenar que el Conservatori ensoferí.

A continuació iniciarem el motiu dáquest encontre: el concertdels grups de percussió. Iniciarem el concert amb els alumnesdÁlaquàs, amb un repertori entretingut i ple de ritme.En segon llocactuaren els alumnes del conservatori dÁlginet de la mà del nostremestre actual de percussió Jordi Simó, ens oferiren un repertori moltvariat. EL tercer lloc dáctuació fou per part del Conservatori de

Torrent el qual ens va amenitzar amb unes composicions llatines delcompositor Ney Rosauro. I per últim, la part del concert on elsalumnes del centre de percussió del centre es posaren en escena: en primer lloc un experiment, és a dir, un obra on el efecte Doppler esmostrava amb instruments de percussió, els anomenats esquellots. Idesprés amb la interpretació dúna obra pròpia del classicisme(quintet de corda, desenvolupats per a instruments de làmines) i ambel contrast dúna obra de mites ´´Mitos Brasileiros´´ de Ney

Rosauro, per tant, un repertori diferent i variat.

Finalitzat el concert, de la mà dels nostres mestres de percussió i el nostre director Javier Costa, el Conservatorientregà un recordatori a tots els grups de percussió que hi havia assistit

Con a resum dáquest dia , un dia, com ja he dit abans molt esperat i a la vegada gratificant, degut a que podemobservar que la música en la percussió amb els grups va endavant.




2012

35

Divendres 27

Aquest últim dia va estar dividit en dos parts.Primera part del dia, classe amb Jaume Fernández percussionista de la orquestra de Madrid (ORCAM), aquesta

primera classe fou exclusivament de caixa, tècniques de caixa i repertori orquestral de caixa. Aquesta classe eraoberta, és a dir, podia assistir tot aquell que ho desitjarà. Comptarem amb diversos alumnes interessats en aquesta

Master Class.

Els seus coneixements amb la caixa foren molt productius, ens donà consells per a calfar, treballarem diferents passatges orquestrals, i tots els assistentsiniciarem una jornada déscalfament i reconeixement de línstrument de caixa.

A continuació és donà lóportunitat a alumnes del centre per a exposar allò quevolien treballar amb el mestre convidat. Després dáquesta jornada matinera decaixa, per la tarda, donarem lloc a les classes de xicoteta percussió, tractaremels instruments com pandereta, triangle i castanyoles de manera conjunta.

La segona part dáquest dia va estar protagonitzada per novament els alumnes del Conservatori Superior deValencia. Durant aquestes últimes tres jornades els alumnes del superior ens han visitat, i sempre ens han sorprès, però aquest any ens visitaren amb un canvi, poguérem gaudir dínterpretacions individuals de quatre percussionistes del superior. Entre ells, dos alumnes que acaben aquest any, un alumne que hi està al conservatoridÉrasmus des de Itàlia i un alumne de tercer de superior. Ens oferiren un repertori molt varietat i contemporani.

Com cada any aquestes jornades de la percussió han sorprès i agradat a tots els participants.

En la corda de percussió les activitats no hancessat:

- El dia 1 de Febrer encontre amb el grupde percussió dÁlaquàs.

- Divendres 2 de Març: concert alconservatori Superior de València

- Dimecres 4 dÁbril, concert a Benifaió.

Bàrbara Albert Puig 6è E.P.




2012

36

GRUP DE PERCUSSIÓ DE L’ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITATDE VALÈNCIA

Sabela Castro RodríguezAdrián Fernández MarínSergi Santamaría CarracedoMaría Victoria Navarro SerranoManuel Roda CubasRaül Teruel Ferragud

DirectorJoan Pons




2012

37

I• Tocata(2007-AV52b........................................................Andrés Valero Castells (1973-)

Per a quintet de percussió

• Dos peces per a timbal:Elliot Carter in memoriam (2010)

(Estrena absoluta)

Poema............................................................................................Guillem Ramiro (1983-)

101........................................................................................................Saül Gómez (1982-)

• Cinco Haikai para marimba (2010).....................................Francisco Javier Costa (1958-)

(Estrena absoluta)

I InquietoIIFlexibleIII CantábileIV ExpresivoV Animado

II

• Haikústics 15 peces per a 5 marimbes (1998)...............................E. Guimerá (1954-2004)

• Ubang Djembe for six percussionists (1992)......................................Rafael Reina (1961-)



Aco

pela

so

unnol’ona

La “Jove Ouestes no

ordinar totssonalitat ta

situació portEl curs vaistes, alumn

Prog

•

SoliViolíViol

•

•

Solis

Continuarea propostasaltres, crquestra enraba un co

rquestra” deagueren siels particip bé cal dest

ant a bon pocomençar aes del conse

ama:Concert

stes: Irene Creuncel: Javier

Elegia O Concert

ta: Vicent C

en el segtotalment nmpaginardirecte, a late. Així va

l Conservatut possiblents i de co

acar la infinrt el treball b el conce

rvatori:

Grosso nº 1

Martí i LaCosta Martí

p. 48 nº 3 d

per a Trom

iment Calat

n trimestreovedosa pela dansavegada quaixer:

ri Mestre V sense lavertir una

ita paciènciae l’orquestr rt de nadal

de A. Core

ra Gallego

P.I.Tchai

bó i orques

yud

enr a

iés

38

ert ha realitirecció detasca costo amb la quaa.el día 18, d

lli

oreno.

ovsky

ra de .G.C

APIA

at nombrosluís Roig

a en una al, fins i tot

e desembre

.Wagenseil

CERE n

s activitatscaracteritzativitat amen els mome

amb la mer

12 Ma

20

al llarg dela per la sea i product

nts més difí

avellosa int

ig

2

urs 2011-2ua voluntatva. De la sils, recond

rpretació

12.de

euaeix

els




2012

39

1.- Introducció Orquestral.2.- Un dia al cole.Intérpretes: (alumnes de primer curs grau elemntal).Blanca Olaso - Laura Oria - Daniela Tamarit - Claudia Revert

Ester Valero Clara Sauco - Maria Vallés - Mar Català3.- Mare i Filla.Intérpretes: (alumnes de primer i segon curs de grau mitjà).Mare: Sofía Olivares – Alba: Clara Alberola4.- Jugant amb les nines.Intérpretes: Rebeca Armengol – Miriam Gandía - Anais Garrido - Elsa Gasol - Carmen Hellín FannyHervás - Alexandro Palao - Elena Sánchez – Irati Martínez5.- Quina por.Coreografía: Vicky Hernández.Intérpretes: (contemporàneo).Ana Galdón - María Tomás - Elena Monpó - Anna Bixquert - María AlcañizSara Moreno - Sara Martí

6.- Una llagrima de Tristor.Intérpretes: (alumnes de segon curs de grau elemental).Lucía Albort - Andrés Castelló - Mireia Cuenca - Andrea CrespoLucía Gandía - Mar Lloret - Raquel Taléns - Laia Torres - Borja Úbeda7.- Ballant, ballant.Intérpretes: (alumnes de preparatori de 7 anys)Ainhoa Gadea - Joana Harutjunyan - Aitana Marín - Laura Mesa - Eva Perpiña Victoria Vayá - VioletaVayá - Teresa Villanueva8.- El secret.Intérpretes: (alumnes de preparatori de 5 anys).Marta Albelda - Adriana Borredá - Paula Hernández - Necane HerediaMar Ortiz - Paula Ortiz - Niobe Pérez - Victoria Perpiñá - María PuigMª del Carmen Picó - Aitana Ramírez - Gimena Román - Aitana SánchezEster Sáez - Adriana Tamarit - Irene Tortosa.9.- Ball de la il.lusió.Intérpretes: (alumnes de tercer de grau elemental i primer curs de ensenyanses professionals).Ana Galdón - María Tomás.10.- Pura imaginació.Intérpretes: (alumnes de preparatori de 6 anys).Laia Chorro - Teresa Hellín - Aina Peris - Isabel Pla - Angela RodríguezMireia Seguí - Inés Vila - Sonsoles Zubieta.11.- El somni fet realitat.Intérpretes: (alumnes de ensenyanses professionals especialitat de dansa clàssica).

Sara Martí - Yolanda Barberá - Mª Pau Navarro - Sara VayáDaniel Caballero - María Tomás - Sofia Olivares - Clara Alberola.12.- Un mon ideal.

EL SECRET DE LES BONES NITS Actuació en un sol acte.

Text: Isabel Bellver Vercher. Narradora: Consuelo Jaular Martín.Professores de dansa i coreografies:Amparo Nacher López i Angels Company Soler.Orquestració i Direcció de l’orquestra: Luis Roig Cerveró




2012

40

“EL SECRET DE LES BONES NITS”

Luis Roig Cerveró, director de l’orquestra i un dels del lio de tot açò.

1. Com ha surgit la idea d’aquest nou projecte?

L'orquestra des de fa uns quants anys arrere té entre els seus objectius elfet de possibilitar la integració detots els departaments del centre en lesactivitats que realitza. Com no podia ser menys, i després dediferentsconversacions amb les professores del departament de dansa Sra. AngelsCompany i Sra. Amparo Nacherdecidim que l’orquestra podía posar lamúsica en directe al Festival de Dansa que es va a realizar el 30 de marçde2012, i que fins a la data s’havia realitzat en música gravada.




2012

41

2. Quins són els primers preparatius?

Els primers preparatius van ser l'elecció de la música que se va a ballar.La música triada ho va ser per raons practiques, que l'orquestra podía interpretar-la amb dignitat, que fóra agradable i coneguda per als alumnesde dansai que ens poguera donar un fil conductor per a poder dur aterme una història en què tot estiguera relacionat. És acíon invitem laprofessora de violoncel Sra. Isabel Bellver a participar, i a la que se lidemana que escriga una xicotetahistòria que ajude a les diferents músiquestriades a estar connectades com si de parts d'un tot es tractara (cosadifícilja que les peces triades són cada una d'elles d'una pel·lícula diferent).

Isabel encantada es posa mà a l'obra, i no és la primera vegada, ja queha col·laborat amb nosaltres altres vegadesescrivint el text del "ViolínFermin" i musicat per Javier Costa, i un text per al "Carnestoltes delsAnimals" de Saint-Säens que l'orquestra va interpretar el cursanterior.

Naix per a esta ocasió "El Secret de lesBones Nits". Per a tancar elquadronecessitem una persona que narre la

història escrita per Isabel, i com noes pensaen la Sra. Consuelo Jaular, que també ha participat amb nosaltresen altres tresocasions. Consol només amb la seua presència emanaentusiasme, positivisme ifa que tots els que participem en cada projectesentim més profundament el procésde creació en què estem submergits.

3. Heu tingut problemas amb la coordinació de música, ball, vestuari,escena, etc?

Arribats a este punt ja no hi ha marxa a arrere

i tot comença a rodar.L'orquestra comença amb els assajos (calgravar les cançons el mésprompte possible perquè els alumnes de dansa puguen acoblarlescoreografies al ritme i a la velocitat de lesmateixes), les professores dedansa estanenredades amb les coreografies, triant teles perals vestits,pensant en l'escenografia, temes de perruqueria, etc... ja comenten quequeda molt poc de temps, però no es pot ajornar la data

(ve setmana santa)i comenten que després de lesvacacions tot el treball s'ha perdut, en fi crecque hemcomençat en eixa fase de nervis, perquè a tots ensagradaria tindreun poc més de temps i d'assossec per afer les coses. Però al final tot ix bé,cada un s'ocupa dela seua parcel·la i abans de realitzar l'espectacledavantdel public tenim una setmana d'assajos tots junts on podrem coordinar totsels elements isolucionar els possibles desconcerts.




2012

42

Professores de dansa1. Com ha surgit la idea d’aquest nou projecte?

La primera vegada va ser l’any passat quan estàvem prenent café amb Lluís i Mª Nieves, i Àngels va comentar

que teníem festival de dansa i que encara no teniem res en ment, i parlant parlant, Lluís va dir de fer la música endirecte. La idea ens va paréixer perfecta!

2. Quins són els primerspreparatius?

Primer ens vam juntar les dos i ho vamdebatir. Després ho vam dir en direcció, iencara que ells estàven un poc reacis (perquè

clar, és molt difícil juntar-ho tot), però al finalvan accedir, i nosaltres amb la compañía deLluís ens vam pasar tots els nadals quedant, ia la fi vam decidir tirar avant en aquest projecte.

La següent decisió que vam prendre va ser dirli-ho a Isabel Bellver (la professora de violoncel del conservatori) per a que ens escriguera un text, ja que no volíem reflectir la música Disney en sí, sinó intentar que la gent hovegera d’una forma diferent.

3. Haveu tingut problemes amb la

coordinació de música, ball, vestuari,escena, etc.?

Sí, ets clar! Nosaltres dissenyem els vestitsintentant dir els que representen, perquè clarahí hi ha una historia i nosaltres hem de clavara les xiquetes dins d’eixa historia.

Per a nosaltres és un repte i unaexperiencia personal, a més a més nosaltresestem assajant amb música ja grabada (sense

l’orquestra) i per a les xiquetes també éscomplicat.

Nosaltres també tenim que organitzar lesescenes, ja que com ja hem dit abans, és unahistoria seguida, i no podem fer esperar al públic entre escena i escena.

També depenem de les possibilitatstècniques, i del maquillador, ja que li tenimque dir com volem que maquille a les xiquetesdepenent del tipus de música que vagen a

ballar.Al cap i a la fi som un equip, però elmotor és nostre.




2012

43




2012

44

Isabel Bellver, professora de chello i escriptora del conte

1. Com ha surgit la idea d’aquest nou projecte?

Lluís va anar en la idea i em va demanar escriure una historia per al festival de dansa d’aquest any. Ell em vadonar la llibertat per a elegir el tema (sols em va dir que tenia que ser música Disney i que hi havien xiquetes detotes les edats). Seguidament vaig parlar en les de dansa per a posar-nos d’acord, i em van contar elque havien feten els últims anys, i vaig començar a escriure la historia.

2. Quins són els primers preparatius?

Jo simplement em vaig centrar en la historia, que havia de ser fil conductor per a unir els diferents números delfestival.

3. Has tingut problemas amb la coordinació de música, ball, vestuari,escena, etc?

Sí, perquè és molt complicat ficar-se tots d’acord, ja que s’havia d’adaptar el text i la música a lescaracterístiques tan diferents de les diverses agrupacions de dansa (diferents formes de ball).

Consuelo Jaular, narradora

Un any més he tingut el plaer de col·laborar amb el Conservatori de MúsicaMestre Vert. En esta ocasió quan em va cridar Lluís, el director de l'orquestra,em va dir que enguany es tractava d'un muntatge poc vist tant a Carcaixent comen el mateix València, ja que fusionaríem la música, la dansa i la narració.

Em va enviar per correu el text del conte que havia escrit especialment per aesta ocasió Isabel Bellver: “El secret dels bassos nits”.

Així és que em vaig posar de seguida a treballar el text.Començe fent una primera lectura neutra, com podria fer-ho qualsevol

lector, per a deixar que les emocions afloren per mitjà de les paraules.En la segona i tercera lectura em marque el text amb diferents colors. El roig

és l'enfado, el rosa les il·lusions, el verd els desitjos, el blau la tristesa etc, etc.




2012

45

Quasi al mateix temps escolte les diferents músiques que acompanyen la narració perquè estes em marquen i emtransmeten el que les paraules no poden.

Quan ja tinc esta part treballada, passe a llegir en veu alta per a provar diferents ritmes dels textos.Em grave i després a l'escoltar-me, així corregisc o reafirme el que treballe.Prove veus, gestos, postures etc.Enguany vaig decidir recolzar-me en un conte físic per a la interpretació del text.

El meu personatge es trobava un conte que obria i disfrutava comptant-ho als espectadors.Com sempre abans de començar el concert, els nervis m'espenten a buscar la porta d'emergència per a escapar.

Però una vegada que piso l'escenari, la màgia m'embolica i se'm passa tot.Cada any és diferent i en esta ocasió ha sigut una delícia compartir l'escenari amb els fantàstics ballarins i

ballarines que amb el seu bon fer ens feien somiar, patir i ballar amb la protagonista del conte, al ritme dels nostresxics del conservatori, sempre dirigits per l'inigualable professional i millor persona, Lluís.




2012

46

ESPECIALITAT DE VIOLA - INTERCANVI CONSERVATORIS D’ONTINYENT I CARCAIXENT

En el mes de marçelsalumnes de l'especialitat de viola van participar en un intercanvi entreelsconservatorisprofessionalsd'Ontinyent i Carcaixent.

Es van realitzar dos audicions, una el 22 de març en la ciutatd'Ontinyent, en la que van participartotselsalumnesd'ensenyanceselementals i una altra el 26 de març en la ciutat de Carcaixent, però en esta ocasió van

participar totselsalumnesd'ensenyancesprofessionalsdels dos conservatoris.Les audicions van ser molt amenes, amb un repertorimoltvariat que va fer que tot el món disfrutara, tantinterpretes compúblic.

L'organitzaciód'ambdós va ser perfecta gràcies a la professionalitat i al treballdelsprofessors de l'especialitat. Per part del conservatorid'OntinyentNa Susy SentamansAñó i per part del Conservatori de Carcaixent En Luis RoigCerveró.

Cal anomenar també com no la professionalitat, la predisposició i el béfer per partdels dos professors de pianoacompanyant, D.Jose Gabriel Guaita i D. Francisco Hervás.

Si voleumésinformació sobre les dos audicions vos remetem a:http://www.conservatorimestrevert.com.




2012

47

AUDICIÓ

DELS

ALUMNES

DE

TROMPA

DEL

CONSERVATORI SUPERIOR DE MÚSICA “JOAQUÍN

RODRIGO” DE VALÈNCIA

A l’igual que ens darrers anys, enguany també hem tingut el gust de convidar als alumnes de Trompa del profesor catedràtic D. Miguel Torres Castellano del Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" deValència, els quals realitzen un audició en el nostre Conservatori. Alguns d'ells han sigut alumnes nostres i ens ésgrat comprovar com evolucionen en els seus estudis musicals.

L' audició se celebra el passat 17 de maig. Acompanyats al piano per el professor D. Justiniano Hernándezens oferiren el programa següent:

• Concert nº 2 de W.A. Mozart…………….…………Arturo Ferrer Giménez 1r E.S.

• Nocturne de F. Strauss..................................Fernando David Miralles Mengual 1r E.S.

• Concert nº 4 de W.A. Mozart………….................. Francesc Capilla Murillo 4t E.S.

• Concert nº 2 de R. Strauss....................................................José Luis Cortell 4t E.S.

• Appel Interestellaire de O. Messiaen.....................................Teresa Reig Sanz 4t E.S.

NOTÍCIES

Tota la comunitat educativa d'aquest centre felicita al nostreantic alumne, Alfredo Fenollosa Benavent qui va obtenir elPremi Extraordinari de finalització de Grau Superior enl'especialitat de trompa en el Conservatori Superior de València.Volem desitjar-li una brillant carrera musical sabedors que ja hoestà aconseguint.Enhorabona! Alfredo.




2012

48

El clarinet és un antic instrument popular francès, que era un instrument amb7 forats. Al segle XVII un clarinetistaalemany anomenat Johann Christopher Dennerque va inventar una tàctica que permetia produir un nou so més agut, unadotzena nota per sobre de la nota original. Això marca el començament del'evolució de l'instrument fins al seu estat actual, en què hi ha fonamentalment dostipus de clarinets segons el mecanisme: El sistema Boehm usat en gairebé totaEuropa, Àsia i Amèrica i el Öhlerutilitzata Alemanya, Àustria i alguns països d'aquest entorn.

El clarinet té els seus orígens en les cultures de l’ antiguitat. El tub de fusta o decanya amb diferent nombre de forats està molt generalitzat en les cultures tant

orientals com occidentals. El que veritablement ens porta a les particularitats delclarinet, són els instruments que se'ls fa sonar mitjançant una canyao llengüeta simple vibrant sobre l'obertura o orifici longitudinal efectuat en un costat

de l'extrem del tub. Les variants que aquest sistema permet, donaven origen a moltes formes de construcció onles matèries naturals i pròpies dels països eren elements fonamentals de la seva construcció. El nom d'aquestsinstruments depenia com és lògic de les cultures i de les llengües on eren utilitzats però una denominació que ensrelaciona directament amb el clarinet modern és el de flabiol ("Calamus" en llatí que significa "canya" o"chalumeau" en francès). Aquest antiquíssim instrument correspon en una de les seves versions al clarinet encaraque en una altra de les versions ens porta als oboès.

Pertany a la família del vent fusta, al igual que la flauta, l’oboè i elfagot. És un aeròfon de llengüeta. La bellesa del seu timbre el fa apte per a

interpretar passatges com solista, a més de ser un instrument de granagilitat i sonoritat, en especial per a la execució de trinos y cromatismes.Es compon de:• Una boquilla (que normalment està fabricada en ebonita o en

cristall) amb una llengüeta (o canya) senzilla subjecta a ella per unaabraçadera.

• Un tub d'orifici cilíndric compost per diverses peces de fusta dura(banús, granadilla) o resina sintètica trucades: barrilet, cos superior y cosinferior. En aquests dos últims existeixen forats i claus que es tapen o es pressionen amb els dits. Alguns forats es tanquen amb les claus. Les claus estan banyades en plata.

• Un pavelló o campana.



trocaElquvevem

hi

dem

peel

An

Es

El nom pr mpeta). Enacitat petimbre del calsevol matísàtil. Aquet. També és de quatre

S'han escrittòria, el Co

LA NETEFerramen• Tor

• Alic

• Inje

• Agu

• Oli

• Caut

Material:• Full

• Pega

• Gras

•

Lija• Nete

• Pols

• Gafl

• Saba

• Esco

• Dra

L’ordre pl clarinet hteix, ja q

ces estan dsegüent:

na Albero I

ther Sanz M

vé en afegel Barroc gr realitzar larinet és rics extrem enta capacitat un dels ins

octaves.

grans obrecert en La

A DEL Ctes: necessavís

tes planes

tes d’oli

la allargad

e nou de l’

xú natural

tes d’afaita

ment de co

sa de liti

de tela esm ja metalls

de magnes

ón (tipsa)

tilles (f2 o

mbreta net

de gamuz

r al desm de ser see algunesmunt d’alt

àñez 5è E.

eseguer 6è

ir el sufixneralment s cromatis en matisosqualsevol d

d'emetreruments am

i concertsajor per a c

ARINETàries per a

rbre tug

1,5 o 2)

r

ntacte

eril

3) riguiti o

jadora de

ntatge pre elde lesres. És

. i

.P

-et, que sig'utilitzava pmes, cosai possibilitatels seus regatisos extre

b una de les

er al clarinlarinet i orq

l seu “des

hdi doble

ipa

49

nifica petit,er substituir

impossis expressiveistres, la qu

s en qualsextensions

t, entre elsestra de W

iece”

triple trip

APIA

a la paraua aquest inle d'acons. És l'instrul cosa fa d'

evol registr és grans e

quals destaclfgang Ama

.

CERE n

a llatina cltrument, deeguir en

ment més àaquest instr és única e el seu regi

a un dels cdeus Mozar

12 Ma

20

rino, quegut principa

la troil de l'orquement una vtre tots elstre: el sopra

ncerts mill.

ig

2

ignifica (plment a la s peta natustra; pot emeu summainstrumentsno aconseg

r valorats d

titaevaral.treentde

eix

la




2012

50

ASISTENCIA AL PALAU DE LES ARTS REINA SOFÍA DE VALENCIA.

• BORIS GODUNOV.Ópera de Modest Mussorgski. Director: Omer Meir Wellber. Martes 8 de Noviembre. Sala Principal.

• LA CENERENTOLA.Ópera deGioacchino Rossini. Director: Michele Mariotti.Martes 22 de noviembre. Sala Principal.

• ROMEO Y JULIETA. Sinfonía Coral de Héctor Berlioz. Director Valeri Guerghiev. Viernes 9 dediciembre. Auditori.

• ARIADNE AUF NAXOS.Ópera de Richard Strauss en versión concierto. Viernes 16 de diciembre.Auditori.

• CONCIERTO DE ZARZUELA.Carlos Álvarez, barítono. Domingo 15 de enero.

La óperaBoris Godunov trata de la coronación de Boris, su conciencia culpable, las relaciones con sus hijosy su muerte, así como de Dimitri, que aquí es descrito como un monje fugitivo, sus relaciones con la princesaMarina y su pretensión al trono. Otro de los protagonistas es el Pueblo, maltratado por los cambios políticos,obligado a alegrarse y vitorear cuando lo ordenan los soldados,deshechos por salvajes actuaciones de una

justicia burda, y en donde aparece la patética figura del simple (o el idiota).

La Cenerentolaes una ópera bufa en dos actos conmúsica de Gioacchino Antonio Rossini (Pesaro 1792- París 1868) con texto de Jacopo Ferretti, basado enel de G. Etienne para el vodevil francés Cendrillon,con música de N. Isouard y en el cuento de la

Cuando se le planteó a Sergei Prokofiev la composición de un ballet basado en la tragedia de Shakespeare, delos dos jóvenes amantes, el músico vaciló. No estaba seguro de que se pudiera traducir el contenido psicológico complejo del drama a un medio sin palabras. Finalmente compuso Romeo y Julieta en la primavera y el verano de 1935. El estreno tuvo lugar en Brno, Checoslovaquia, en diciembre de 1938.

Es una ópera en dos partes con música de Richard Strauss y libreto en alemán de Hugo vonHofmannsthal,basado en Le Bourgeois Gentilhomme (El burgués gentilhombre) de Molière y el mito griegode Ariadna y Baco.




2012

51

• DON GIOVANNIÓpera de Mozart. Director: Zubin Mehta. Ensayo general. Miércoles 25 de enero. SalaPrincipal.

• IOLANTA Ópera de Tschaikovsky. Función versión concierto. 31 de enero. Auditori.

• LA VIDA BREVE/EL AMOR BRUJO.Ópera y ballet de Manuel de Falla. Director: Omer MeirWellber. Sábado 3 de marzo. Sala Principal.

• TOSCA. Ópera de Puccini. Función días 4 y 8 de abril. Director: Omer Meir Wellber. Sala Principal.

El libertino castigado o Don Juan (título original en italiano, Il dissoluto punito ossia il Don Giovanni) esun drama jocoso en dos actos con música de Wolfgang Amadeus Mozart y libreto en italiano de Lorenzo daPonte. Lleva como número KV 527. Se estrenó en el Teatro de Praga (actualmente llamado el Teatro Estatal)el 29 de octubre de 1787. El libreto de Da Ponte fue considerado por muchos en la época como drammagiocoso, un término que denota una mezcla de acción cómica y seria. Mozart entró la obra en su catálogocomo una "opera buffa". Aunque a veces clasificada como cómica, mezcla comedia, melodrama y elementossobrenaturales.

Iolanta a veces Iolanthe (en ruso : Иоланта; pronunciado Yolanta o Yolanda1 ), op. 69, es una ópera lírica

en un acto de Piotr Ilich Chaikovski sobre un libreto de su hermano Modest, basado en la pieza danesa en unacto de Henrik Hertz titulada Kong Renés Datter ( La hija del rey Renato). La obra fue traducida por FiódorMiller y adaptada por Vladímir Zotov. La ópera se estrenó el 18 de diciembre de 1892 en el Teatro Mariinskide San Petersbur o.

Opera en dos actos, con música de Manuel de Falla (1876 - 1946) y libreto de Carlos Fernández Shaw. Conesta obra Manuel de Falla ganó el concurso de la Academia de Bellas Artes de Madrid en 1905. Su estreno,tras numerosas vicisitudes, tuvo lugar el 1 de abril de 1913 en Niza, siendo cantada en francés.

Tosca volvió a mostrar las mejores características de la composición pucciniana y, sobre todo, la capacidad para saber dar a cada escena el toque que la ha convertido en uno de los referentes para lucimiento vocal yescénico de los cantantes. Se estrenó en el Teatro Constanzi, en la ciudad de Roma, un 14 de enero de 1900.Salvo la noche del estreno, Tosca ha acabado encumbrándose como la obra maestra de un compositor quecompuso Manon Lescaut, La Bohème, il Trittico o Turandot, entre las grandes de la ópera.




2012

52

Historia de la música para niños Heumann, Hans-Günter ; Heumann, Monika

Edat recomanada: de 8 anys en avantQuan Clara arriba a casa dels iaios del seu amic Federico per a passar unes

vacacions, no pot imaginar tot el que va aprendre en eixos dies.El iaio de Federico és un expert en temes musicals i, quan era jove, va tindre la sort

que un dels seus professors li regalara una màquina del temps amb què desplaçar-se

màgicament i fàcilment a qualsevol moment històric anterior. És així com els dos xiquetsconeixen en persona als grans músics del passat. També este llibre amé i divertit és unamàquina del temps que permet als lectors fer un viatge per la història de la música desdels cavernícoles fins als Beatles. Ric en il·lustracions, ens ensenya no sols dades i noms

imprescindibles dels grans compositors, sinó també que la música sempre ha estat present en la vida dels sershumans.

Nuevo diccionario de la música: Términos musicales ycompositores Candé, Roland de

El musicòleg Roland de Candé oferix en este Nou diccionari de la música unaexhaustiva obra que està crida a convertir-se en un clàssic entre les obres de referènciasobre la música, com ja ha succeït a França. Publicada per primera vegada en espanyol,en un sol volum, la primera part inclou els termes clau de la música, les formes i lestècniques musicals, els gèneres i els grans corrents estètiques, els instruments i altresnocions fonamentals, així com suggeriments per a l'audició. La segona part se centra enels compositors de totes les èpoques, les seues biografies i les seues obres. En esta ediciós'han inclòs 17 noves biografies d'autors espanyols.

Beethoven al piano. Improvisación, composición e investigación sonora en sus ejercicios

técnicosChiantore, Luca

En l'extraordinària activitat artística de Ludwig van Beethoven, la composició, la improvisació i lainterpretació pianística eren facetes inseparables. Ho afirmen els seus contemporanis i hodemostren els seus apunts de treball. Es tracta d'exercicis escrits per a ell mateix, en elsque Beethoven va forjar la impactant modernitat de la seua tècnica i va escriure una pàginadecisiva en la història del piano. Ignorats durant generacions pel món musicològic, estosexercicis constituïxen documents immillorables per a reflexionar sobre el que representenhui les seues obres i la seua figura. És el que fa Lucca Chiantore en este text, la primeramonografia dedicada als exercicis tècnics de Beethoven. Més de 170 exemples musicals,

molts d'ellsinèdits, il·lustren un volum que inclou una xicoteta sorpresa: 'Para Elisa' podriano ser una composició de Beethoven...




2012

53

La estética musical desde la Antigüedad al siglo XXFubini, Enrico

En esta obra, considerada des d'anys com un clàssic de la disciplina, EnricoFubini fa llum sobre els temes fonamentals, els corrents més importants i els problemes clau de l'estètica musical. Proporciona així una síntesi cronològica del pensament musical a Occident, des dels poemes homèrics fins a les últimestendències contemporànies, que comprén les reflexions sobre la música no sols dels propis músics i estudiosos de l'estètica, sinó també de filòsofs, físics i pedagogs.

Pensamiento musical y siglo XXMarco, Tomás

Este llibre és una investigació sobre el que hi ha darrere de l'evolució del segleXX, sobre el seu suport ideològic expressat a través de distintes estètiques i tècniques.Sovint sol presentar-se la música com algo fora de tota realitat cultural circumdant.Un dels objectius del llibre és considerar la música en el mateix pla ideològic que lesaltres arts, la filosofia o la ciència ja que la considerem com una forma de creació iuna forma de coneixement com qualsevol altra manifestació de l'esperit humà. I sialgun mèrit tenen estes pàgines és el de ser la primera aproximació que es fa al pensament musical del segle XX en el moment en què este ha conclòs.

Atlas de la música Atlas de los instrumentos musicales

El fenomen musical és tractat en este Atles de la música de forma eminentment didàctica, per mitjà de la juxtaposició de text i gràfics a color que il·lustren les relacions en les estructures musicals. El primer volumcomprén la totalitat de la part sistemàtica, organogràfica, teoria, gèneres i formes, i la història de la música des delsorígens al Renaixement.El segon volum, que completa l'obra, està dedicat a la història de la música des del Barrocfins als nostres dies.

L'Atles dels instruments musicals, pretén donar a conéixer de forma detallada i precisa els instruments musicalsque s'utilitzen en l'actualitat. Presenta 88 instruments amb diagrames dels seus grups, parts i elements constructius,i els termes empleats per a designar-los. Els seus tres índexs analítics -per instruments, capçaleres de pàgina i parts-, amb 1.600 entrades, així com la claredat de les il·lustracions, ho convertixen en una obra de consultaimprescindible.




2012

54

Los chicos del coroSinopsis: El famós director d'orquestra Pierre Morhange s'assabenta a Nova

York de la mort de la seva mare. Després de l'enterrament, rep la visitainesperada d'un dels seus antics companys de classe, Pépinot, que no veu des defa més de cinquanta anys, qui li porta el diari del vigilant de l'escola ClémentMathieu.

El 1949, Clément Mathieu era un professor de música a l'atur. Accepta unafeina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difícils. L'internat esdiu Fond de l'Étang (Fons de l'estany). Rachin, el director, el gestiona ambdisciplina i mà de ferro, seguint el seu lema d' Acció, reacció. Quan un alumnecomet una falta, és castigat sense pietat. Tot just arribar, Mathieu ha de castigarl'alumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, ferint el bidell.

S'adona que els nens necessiten comprensió i llibertat. Es posa mans a l'obra en la tasca de formar un cor iaconseguir permís del director.

Aquesta pel·lícula explora el dolor de la separació d’un xiquet dels seus pares i la transcendència de la músicacom la major forma d’expressió.

FITXA TÈCNICA

Direcció Christophe BarratierPaïsos França, Suïssa i Alemanya Any 2004Durada 96 minutsGuió Christophe Barratieri Philippe Lopes-Curval; basat en la película de 1945 La Cage aux RossignolsProducció Arthur Cohn Jacques PerrinMúsica Bruno Coulais Direcció artística Pierre Ferrari

REPARTOGérard Jugnot, François Berléand,Jean-Baptiste Maunier, Jacques Perrin,Kad Merad,Marianne Basler, Maurice Chevit,Paul Chariéras, Marie Bunel, Jean-Paul Bonnaire PRODUCTORA Galatée Films / Pathé Renn Productions/ France 2 Cinéma / NovoArturo Films

PREMIS2004: 2 nominacions a l'Oscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa, cançó original2004: globus d'Or: Nominada Millor pel·lícula de parla no anglesa2004: 3 nominacions BAFTA: Música, pel·lícula de parla no anglesa, guió adaptat

2004: Nominada al Goya: Millor pel·lícula europea2004: 2 premis Cessar: Millor música, so. 8 nominacions2004: Nominada al David de Donatello: Millor pel·lícula europea




2012

55

Vivaldi, un príncipe en Venecia Sinopsi: Venècia, segle XVIII. Antonio Vivaldi, un dels més grans

compositors europeus de tots els temps, anomenat el "Sacerdote Rojo" per sersacerdot i pèl-roig i reconegut per les seues magistrals composicions, patix noobstant això els constants atacs de l'Església i del Bisbe de Venècia en concret,que no aprova el seu estil de vida ni veu amb bons ulls la seua especial relacióamb la bella i jove soprano Anna Giraud.

El violinista Antonio Vivaldi va viure en les seues pròpies carns el conflicteentre el religiós i el profane, pel fet que la seua forma de vida bohèmia no estava bé vista per a algú que com ell havia fet els vots del sacerdoci. Va ser el primercapellà roig, no per les seues idees polítiques, sinó pel color del seu cabell encontrast amb els hàbits foscos que havia de vestir. També va estar enfrontat a

l'aristocràcia veneciana, perquè musicalmentrepresentava el stile nuovo. Discutit com a compositormassa dependent de l'èxit de «Les quatre estacions», noobstant això en la seua època era considerat el més granvirtuós del violí, superant el seu propi pare. Esta pel·lícula incidix en la seua faceta operística, un món enquè va exercir d'empresari i amant de la soprano AnnaGiraud. En la pantalla el dol principal entre el músic i el bisbe de Venècia ho representen l'actor italià StefanoDionisi i el veterà Michel Serrault en un dels seus últims papers

FITXA TÈCNICA

Director: Jean- Louis GuillermouActores: Bernard- Pierre Donnadieu, Christian Vadim, Delphine Depardieu, Diana Fertikh, KatiaTchenko, MaudJurez, Michel Galabru, Philippe de Vallerin, Stefano CodirolliGénero: Cine internacional, DramaAÑO 2006




2012

56

L’EDIFICI DEL CONSERVATORI

Edifici d'autor desconegut, el seu mecenes va ser Martí Boscà, que planteja una construcció representativa, tant per l'estructura com pel destí com a hospital, dels ideals il·lustrats del segle XVIII; la preocupació social s'hi unix al'orde rigorós, absència de superflus ornaments i referència al llenguatge clàssic.

La part de l'edifici construïda en 1735, corresponent al quadrant recaient als carrers Joanot Martorell i Boscà, pareix correspondre a un projecte més ampli, pensat per a ocupar tota l'illa, amb un gran pati central d'orde toscà.Articulat en tres altures manifestades en la gradació de buits de fatxada, l'únic èmfasi decoratiu se centra en la

concisa portada de pedra remarcadaamb balcó corregut.

En una fase posterior, cap a 1770,s'hi va afegir el cos que va de la porta principal a l'altre cantó, amb distribucióidèntica de les plantes i que acaben enun xicotet xamfrà, innovador per a laseua època, que exhibix l'únicallicència formal de la fatxada: unelegant mirador sobremuntat perfornícula classicista

A mitjan segle XIX es va construirel que va ser l'última intervenció

històrica, a més de l'actual escala, lacapella en el pati en un cos claramentdiferenciat perpendicular a la fatxada.Esta ampliació no es va integrar enl'edifici tan perfectament com la

primera, forçant la seua incrustació en el claustre amb total indiferència cap este. Va funcionar com a hospitalmunicipal fins a la seua rehabilitació per a nova seu del "Conservatori Professional Mestre Vert", seguint el

projecte de 1983 de l'arquitecte José Manuel Sanjuan, finalitzat perJosé Simó Cantos.




2012

57

Per a adequar-lo a ús docent, l'edifici antic ha patit remodelacions en l'interior, la més rellevant de les quals hasigut la recuperació de la cambra, per la qual cosa s'ha construït un corredor interior al voltant del claustre, deforma que el pati ha guanyat així una galeria més seguint el disseny de les primitives. Ha sigut necessària laconstrucció d'un edifici nou per a albergar grans aules i instal·lacions. En la connexió d'ambdós s'ha optat per unasolució moderna: un gran mur de vidre que servix d'espill a les antigues construccions sense ignorar-les, mentresque la potentíssima cornisa ha sigut pensada per a articular i absorbir els desnivells existents entre el claustre i lacapella.

Recentment s'ha acabat la part nova i s'ha dotat elcentre de noves aules, sala de professors, biblioteca,etc. S'ha culminat esta obra amb la instal·lació d'unascensor justament en la unió d'ambdós construccions(l'antiga i la moderna.

Bibliografia: Guia d'arquitectura de la província de València. Col·legi Territorial d'Arquitectes de València




2012

58

CALENDARIO DE MATRICULACIÓNCURSO 2012/2013

CONVOCATORIA

DE

JUNIO

ENSEÑANZAS PROFESIONALES - PRUEBAS DE ACCESO

Marzo, Publicación de los contenidos exigibles y características de la prueba de acceso

Día 7 de Mayo, publicación del listado provisional de los puestos escolares disponibles.

A partir del 15 de Mayo, inscripciones para realizar las Pruebas de Acceso a los cursos de enseñanzas profesionales.

Día 14 de Junio, publicación del listado definitivo de puestos escolares disponibles.

Día 18 y 19 de Junio, realización de las Pruebas de Acceso ordinarias a los cursos de enseñanzas profesionales,a las 10:00 horas.

Día 20de Junio, realización de las Pruebas de Acceso extraordinarias a los cursos de enseñanzas profesionales,a las 10:00 horas.

Publicación del listado de los alumnos que superen las pruebas de acceso a los cursos de enseñanzas profesionales, al término de las pruebas de cada especialidad.

ALUMNOS OFICIALES DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES

Día 25, 26 y 27 de Junio, matriculación del alumnado oficial que durante el curso 11/12 hayan realizado 1º, 2ºó3º curso de enseñanzas elementales.

PRUEBAS PARA LA OBTENCIÓN DEL CERTIFICADO DE ENSEÑANZAS

ELEMENTALES

Del 3 al 7 de septiembre, publicación de contenidos y listado de obras

Del 1al 15 de Octubre, inscripciones.

23 de Noviembre, realización de las pruebas a las 10:00 horas.

ALUMNOS OFICIALES DE ENSEÑANZAS PROFESIONALES

MATRÍCULA ALUMNOS 1º ENSEÑANZAS PROFESIONALES, 17, 18 y 19 de Septiembre.

MATRÍCULA ALUMNOS 2º, 3º, 4º, 5º y 6º ENSEÑANZAS PROFESIONALES, 28 de Junio al13 de Julio.




2012

59

CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE

PRUEBAS DE APTITUD Y PRUEBAS DE ACCESO A ENSEÑANZASELEMENTALES Y PROFESIONALES

Del 1 al 15 de Julio, preinscripciones para los alumnos que deseen incorporarse al 1º, 2º, 3º ó 4º curso deenseñanzas elementales y profesionales mediante la realización de las correspondientespruebas.

Día 5 de Septiembre, publicación de las plazas vacantes para la realización de las Pruebas a 1º, 2º, 3º y 4ºcursos de enseñanzas elementales.

Día 12 de Septiembre, a las 17:00 horas, realización de las pruebas de Aptitud del 1º curso de enseñanzaselementales y publicación del listado de los alumnos que han superado las pruebas de aptitud.

Día13 de Septiembre, matrícula de los alumnos de 1º curso de enseñanzas elementales.

Día 14 de Septiembre, a las 16:00 horas, realización de las Pruebas de Acceso a enseñanzas elementales (a 2º,3º ó 4º curso) y profesionales y convocatorias extraordinarias de enseñanzas elementales y profesionales.

Día 17, 18 y 19 de Septiembre, matrícula de los alumnos que hayan superado las Pruebas de Acceso ydispongan de puesto escolar.

EXÁMENES CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE

ENSEÑANZAS PROFESIONALES

Todos los alumnos de enseñanzas profesionales que tengan pendiente la recuperación de alguna/s asignatura/s,realizarán los exámenes los días 3 y 4 de Septiembre, según horario que se publicará en el tablón de anuncios delConservatorio.

La matrícula para estos alumnos se realizará el día 6 de Septiembre.

HORARIO DE OFICINAS PARA LA MATRÍCULA DE 10’30 A 14’00 HORAS.

LA DIRECCIÓN




2012

60

JUNTA DE L’AMPA:

PRESIDENT: Enric Vte. Penalva HigónVICEPRESIDENT: Frank De VuystTRESORER: Cesar Colomina OrtegaSECRETARI: Mª José Martí VeaVOCAL: Mª Carmen Arbona ÀlvarezVOCAL: Francesc Ferri Rabasa

BASES PER A LA CONCESSIÓ DE BEQUES D’ASSISTÈNCIA A CURSOS

D’ESPECIALITZACIÓ MUSICALESTIU DE 2012

L’AMPA del Conservatori Professional “Mestre Vert” acordaconcedir beques per assistència a cursos d’especialitat

Musical.

BASES

1. Podran optar els alumnes matriculats al Conservatori aquest curs 11/12que hagen fet efectiul’abonament de la quota de l’AMPA.

2. Els alumnes deuran estar matriculats oficialment en el Conservatori “Mestre Vert” en l’assignaturad’instrument en els cursos 3er i 4art de Grau Elemental, en el Grau Mitjà de LOGSE i Pla de 1966.

3. El curs deurà realitzar-se en territori nacional.4. La quantia de la Beca subvencionada dependrà de la quantitat d’alumnes que la sol·liciten. L’AMPA

destina per a aquest fi la quantitat de 3.000 euros.5. Solament es becarà un curs realitzat.6. Es podrà abonar fins al total de la matricula del curs, excepte l’allotjament i altres activitats no musicals.

7. La documentació a entregar serà:• Justificant bancari o rebut de pagament de la matricula del curs correctament complimentat.• Diploma acreditatiu d’assistència al curs.• Fullet informatiu del curs realitzat on aparega l’import de les classes.

8. El llistat provisional d’alumnes admesos eixirà al tabló de l’AMPA a partir del 22 de novembre.9. L’AMPA es reserva el dret de deixar desertes les ajudes al curs.10. Mirareu el tabló de l’AMPA per a saber si us han concedit o no la beca i quan s’ha de venir a cobrar.

El que no vinga a cobrar dins del termini perdrà el dret a l beca.

El termini d’entrega de la documentació serà de l’1 al 30 d’octubre en Consergeria.

Felicitem al guanyador d’enguany del dibuix de la portada: Luis del Cerro Bernabeu de 1r de E.P. i al de lacontraportada Eva Árias Climentde 3r de E.E. que s’han emportat el respectiu premi.




2012

61

Anna Bravo Requena 1r E.E.

Nicanor Villanueva Peris 4t E.E.

Aitor Benavent Benavent 3r E.E. Encar Colomina Oliver 3r E.P.

María Mateu Blau 5t E.P.Eva Arias Climent 3r E.E.

Christian Sala Doménech 1r E.E.

Lucía Zubieta Gabana 1r E.E.




2012

62

Mar Sifre Arbona 1r E.P. Ricardo Oliver Talens 4t E.E. Inma Santana Mateu 1r E.

Lucía Encarnación Garrido 4t E.E. Luis del Cerro Bernabeu 1r E.P. Marta Encarnación Garrido1r E.E.

Àlvaro Cardona Tormo 1r E.E. Mª Delfina Asensi Fuertes i Pepa Roig Camarasa3r E.P.



I

C

aki Talens B

lara Fabuel F

eneyto 5t E.P

llana 6è E.

.

Ànge

.

63

ls Pérez Núñ

APIA

Me

z 2n E.P.

CERE n

itxell Gámez

Clara Fabu

12 Ma

20

Montoliu 4t

el Fullana 6

ig

2

E.E.

E.P.

Revista Apiacere 2012

Documents

Transcript of Revista Apiacere 2012