(PRIMÀRIA)

CURS 2011-2012

ESCOLA INTERNACIONAL LAIE

LA VANGUARDIA LITERARIA

1

CONTINGUT

HIMNE

GRADUATION 6th A

AND B GRADE 2012

HAPPY HALLOWEEN

CONTES EN CATALÀ

POESÍA EN CASTELLANO

2

L’HIMNE

L’esperit de la nostra escola

Construirà la il·lusió del futur

Pas a pas ens formem per la vida

Que demà haurem d’afrontar

No oblidem els valors que ens ensenyen

No oblidem els amics de veritat

Treballem tots units a les aules

Professors i alumnes plegats

Endavant companys, endavant

Enllacem les nostres mans

Caminem cap a un nou món que ajudarem a millorar

Caminem cap a un nou món perquè tothom en formi part

L’esperit de la nostra escola

Construirà la il·lusió del futur

Ser persones és la nostra fita

Això és el més important

Lluitarem fermament per difondre

Els principis que ens han ensenyat

De treball, amistat i honradesa

Que aprenem les escoles Sas

Endavant companys, endavant

Enllacem les nostres mans

Caminem cap a un nou món que ajudarem a millorar

Caminem cap a un nou món perquè tothom en formi part

GRUP D’ESCOLES SAS

3

GRADUATION 6th A AND B GRADE 2012

6 A

Today is a very important day for us. We

are all excited because we are graduating

from Primary school. Today we remem-

ber our life in Primary and all the teach-

ers we have had over the years.

We have learned a lot in Primary, a lot of

things which have prepared us for Secon-

dary school. We have had a really good

education. We have learned to be ecologi-

cal, to do projects, to be responsible for

our material and homework and to revise

for exams, amongst a lot of other things.

Some of us have been together since

nursery. But we have made new friends

over the years with new children coming

every year. We also remember those who

have left. And as the teachers always say

– we are a big family – and this is really

true.

When we left Hamelin to come here to

Laie we were rather frightened but as we

had the same teachers they helped us to

adapt to our new surroundings which are

different

from Hamelin. We have learned to love

Laie and its great facilities - the theatre,

the big playground, the cafeteria where

we can buy icecreams and crisps after 5

o`clock. But next year we will be able to

buy things during breaktime which will

be great!

We think that our biggest problems in

ESO will be the lockers, moving from

classroom to classroom; new teachers

and unfortunately we will still be wearing

a uniform!

We are the biggest children in the Pri-

mary school and next year we will be the

smallest. However, we have been well

prepared by our teachers and we are

sure we will adapt very well to our new

school life.

Finally, we would like to thank every-

body who has helped us in many ways

over the years and who will continue to

help us with our progression in Secon-

dary school.

Thank you!

6 B

This is it! Today is the great day we have been

waiting for, the special day for all of us. It see-

med very far away but it has already arrived.

We are growing up and this is going to mean a

big change for us.

Fun, learning, bad times and good ones, sha-

ring, friends, effort, fear... What all these have

in common is a word that we´ll hear when we

get older and it will bring back the memories

of a time when we still didn´t realise what life

consisted of. That word is PRIMARY.

Primary has been a stage with lots of experien-

ces and anecdotes , which will stay with us for

the rest of our lives.

So, at this moment we think it´s time to say

thank you to all those who have been with us

throughout all these years and who have hel-

ped us to get here:

Thank you to our parents for helping us in

difficult moments and giving advice.

Thank you to Srta. Mercè, Srta. Silvia, Srta

Sònia and Sr. Marrasé because they ha-

ve helped us to grow up and to do the

things better.

Thank you to the secretaries, the cooks and

the cleaning ladies for their hard work.

Thank you to Sr. Rodrigo, Sr. José and Sr.

Hamid for fixing what we broke.

And, obviously, thank you to all teachers

that we´ve had from first grade to sixth

grade. Without them all this wouldn´t

have been possible.

Primary has been a very important period and

now we are afraid of the ESO. But we know

that we´ll make the required effort to go on

growing not only physically, but also as people.

What today we are leaving behind goes into

our bag of experiences, which will be very use-

ful in our future life.

Good luck and welcome to the ESO!

4

ARANTXA NOVO, MARIONA PARADELL, MIREIA ARRIBAS i LAURA LÓPEZ DE 6è B

No volem acabar la primària sense dedicar unes paraules d’agraïment a aquelles persones que

han posat tant de la seva part perquè nosaltres estiguem avui aquí, graduant-nos, persones que

han fet que el Laie fos la nostra segona casa.

Srta Sònia i Sr. Marrasé,

Els dos sempre molt amables amb nosaltres han sigut i bons consells ens han donat. Gràcies per

ajudar-nos a arribar fins aquí.

Xavi,

A Educació Física molt hem corregut i la cusnavet no sempre fàcil ha sigut. Gràcies per animar

-nos a superar-nos dia a dia.

Srta. Esther / Srta Maria / Srta. Isabel,

Les tres ens han ajudat a aprendre una altra llengua i els exàmens orals als pares molt han

agradat. Gràcies per mostrar-nos diferents cultures.

Srta Laia / Srta. Marta,

Totes dues ens han ensenyat valors molt importants que haurem d´aplicar a la nostra vida ara i

en el futur. Gràcies per les bones influències.

Sr Alberto,

Aquest any ens hem superat i tots els pares ens han felicitat. Per què no dir-ho? Els concerts

ens han quedat genials. Gràcies per transmetre´ns el seu amor per la música.

Sr. Josep,

Molta paciència ha tingut i les seves frases ens han fet riure molt. Gràcies per aquesta com-

binació de riure i bona educació.

Miss Debra,

Com a bons actors hem acabat després de fer una obra original. Gràcies per ajudar-nos a apro-

var el PET i a augmentar el nostre interés per la lectura en anglès.

Srta . Mireia,

Les nostres converses entretingudes i interessants han estat però, amb tot plegat, el nostre

català hem perfeccionat. Gràcies per fer-nos millorar la nostra creativitat.

Miss Sandy,

Amb vostè el nostre nivell d´anglès ha pujat i la comprensió lectora hem treballat. Gràcies

per fer-nos valorar l´ordre i el silenci.

Miss Bea,

La nostra tutora és la que en aquest llarg any més ens ha ajudat. A la seva assignatura hem

aprés a treballar en equip i a fer presentacions orals, que molt ens ajudaran quan ens fem

grans. Gràcies per guiar-nos per prendre bones decisions i per trobar alguna cosa especial en

cadascú de nosaltres.

A tots ells, gràcies pel seu esforç i dedicació. Sense ells res d’això seria possible. Ens

emportem bons records de tots vosaltres i us trobarem molt a faltar. Sou els millors!

5

THE GHOST

There is a ghost,

there is a ghost,

a ghost that wants to kill you.

There is a ghost,

there is a ghost,

and if you look at him

he will kill you.

The only thing that makes you cry

is a ghost not a skeleton or a pumpkin.

The only thing is a ghost.

And if you don't trust me

you will see it tonight.

JORDI SANS DE SANTIAGO 6TH A

When William woke up on Wednesday morning, he thought: today is Halloween!! YUPPI!!!!!. He was nervous because on this day in his school the pupils

had to wear costumes and they had to go to some houses, haying breakfast and seeing terrifying decorations that the families had prepared. So, he dressed up

in his Dracula's costume and he went to school quickly without seeing his parents and sisters

The first house that they visited was Cristina's house. Her parents had decorated the garden very niceles. The breakfast was great!

I without see his parents and his sister.

From there, all of them went to Ramon's house. WOW!! The garage was fantastic; William thought that it was like a terror film. Moreover, there were tables

with cookies, cakes, sandwiches, and a lot of other things. But, suddenly, the light went out! It was all dark! He started to shout to friends but nobody an-

swered, it seemed that they had disappeared. Suddenly, William felt something hairy touching his legs, and something cold was wetting his hair! He shouted

with all his energy: AAAAAHHHHHHHHH When finally he opened his eyes, he saw his friends laughing a lot, and they had a cake in their hands. Oh!

Really! Today is my birthday! - thought William™. He had forgotten, but his friends hadn't! So they played this joke. Grrr William said: ITS NOT

FUNNY!! BUT THANKS FOR THE CAKE.

HALLOWEEN by Ricard Ramon Carbó

THE CITY

In the city there is something strange, There's a monster, there's a bat. I don't know, but something strange is happening. Do you know? I'm thinking and you? Yes,l have the answer. There's a witch next to you!

Buuuuuuuuuuu.... Marta Villalmanzo

6

I DON’T BELIEVE IN HALLOWEEN BY LAURA LÓPEZ

It was Halloween the 31st October, in a little town called Standrum. A little boy called John and

his best friend .Annie, were talking about Halloween.

-I don't really believe in witches, haunted houses, or ghosts... said John.

Annie was surprised.

-Really? Aren't you scared of.... pumpkins? or of Dracula?- Asked Annie.

Of course, I am not! Annie, please, think about what are you saying! Witches? Ghosts? Oh, please,

don't make me laugh! -answered John.

After two hours, the sky was starting to get black and the boys and girls were starting to get dressed for

“trick or treat”.

Annie dressed like a witch! She was really scary! John didn't want to get dressed up because he didn't

believe in all that, but Annie was trying to convince him to do “trick or treat” with her... in the end she

convinced him.

I'm only doing it for you Annie because I'm not scared of Halloween! Said John in an angry way.

They walked along the street stopping at some houses to do “trick or treat”. They both were carrying a

little pumpkin for sweets, when Annie stopped and said to John

- OK, Didn't you tell me that you weren't scared of Halloween? Then go in that house over there and

ask for some sweets. Some people say that in that house there's nobody but others say that on Hallow-

een nights an old man sleeps there... Isn't it scary?

-That's not true. Last Friday when I came from school I heard a man shouting to his daughter! -said

John.

-You see! That's very strange! Annie said -OK then I will go!

And John left. He knocked at the door. Nobody answered but John still waited! Annie was very

7

scared. Suddenly, the door opened but there was nobody. John went in saying:

- Is there anybody here?

The door closed immediately and John was inside! Annie shouted

-John! John! Come on, it's all right, you can come out now! Let's go home!.

Nobody answered. Annie knocked on the door! The door opened again! Annie breathed in and out,

and went in! The door closed again! Annie was very scared. She shouted,

-Hello? John?

She then started walking, it was all dark. Suddenly she heard a voice saying, -WHO ARE YOU?

WHY ARE YOU IN MY HOUSE CHILD! Now you are already in, so if you want to see your friend

and get out of here you will have to find me! HA-HA-HA-HA!.

Annie couldn't say anything, she was too scared! She continued walking. All the house was very dark

with pumpkins all around, she heard John downstairs, so she went there. There was a room with lots

of witches; they were all with brooms! They all tried to hit her in the face so Annie got a broom and

started to fight! One fell down, then two, three, four, and finally the fifth one! Annie won! -

CONGRATULATIONS, YOU HAVE WON! NOW YOU WILL HAVE TO WIN TWO MORE

TIMES AND YOU CAN GO!- Said that voice again.

Annie felt really good! And she continued walking, she found an enormous spider. It was black, huge

and with big red eyes! The spider tried to bite Annie but she ran away, but the spider was faster than

her so she stopped. She took a sweet from her pocket; she opened it and threw it into the mouth of the

spider. The spider then started running away, that sweet was very, very spicy. Annie was excited!

Then she walked into a dark room. Annie heard the voice of John: he was shouting! A ghost had him!

The ghost was the one who was talking to Annie and it got John! The ghost said:

-JOHN, IS IT RIGHT THAT YOU DON'T BELIEVE IN HALLOWEEN? IF YOU PROMISE

ME THAT FROM NOW ON YOU WILL BELIEVE IN HALLOWEEN I WILL LET YOU GO

AWAY!

John was so scared that he said yes immediately! Then like magic, they were on the street again. -

John! Are you OK? This has been a very scary adventure! - said Annie

-Yes, Annie I'm fine, thank you! You know, now I do believe in Halloween! Come on, let's go home

and talk about all that! Ha, ha, ha!

-OK come on!

THE END

8

J immy never liked the presents that his

grandfather gave him. He always gave him

the same thing, a doll or a puppet from a dif-

ferent country around the world. This year,

for Halloween, he sent me a box ,I put it on my

shelf and sent a thank you letter back to him.

The next day at school was very exciting. Every-

body was dressed up. I was a vampire. Even my

teacher was dressed up. He was a cowboy. I told

him that a cowboy wasn't very scary but he told me that he had always wanted to be a cow-

boy and that he finally had the chance.

When I got home from school that evening I was very bored. I asked Mom if she had any

ideas of what I could do. She asked me what my grandfather had sent me. I went to my room,

but I knew what it was long before, I opened it. Sure enough, inside, I found a little doll. I

rolled it over in my hand. It was the same as all the others, only this one was handmade, and

wearing a cowboy hat and boots. I put it on the shelf with the others and went outside to

walk the dog.

I heard my mom calling me for dinner. When I got to the table, the cowboy doll was on my

seat. "Hey. Did you take that off my shelf?"

"No. I thought you had left it there after playing with it."

"Mom, I don't play with dolls. They're silly." And with a single swing I batted it off the table

and down the stairs.

At school, the next day, we had a substitute teacher. He explained that Mr. Van Huzen

wouldn't be returning for at least a month.

That afternoon, I found the doll on the shelf again. I picked it up. Nothing had changed. I tried

to stand it up straight and then I noticed that the doll's leg was broken. At that moment, I re-

alized that it was a genuine voodoo doll! Somehow, the doll's clothes made it look like Mr.

Van Huzen. I suddenly felt horrible. I had done this to him.

I went into my mom's craft room, and looked through her drawers. There I found the glue

and brought it back to my room. Mom walked in while I was gluing it. "Oh Jimmy. You should

take better care of your stuff," she said. I lied to my Mom and told her that it must have

fallen off the shelf.

The next day at school, Mr. Van Huzen was back. The kids were surprised. "The doctor said

that the X-ray machine must have been broken and not my leg. My leg feels fine. I guess I

should leave horsing around to the cowboys," he laughed.

I don't know what I'll dress up as next year but I won't be a cowboy.

BY KOLYA ALVARO DAN AND DE NOGALES

9

The day of Halloweenpumpkins and mummies scream

witches fly over the sky

The secret of Halloweenis to buy some sweets

Children in costumes gosinging a Halloween song

When the witches flypumpkins cry

mummies grow and cats go slow

The night is darkthe moon is white

skeletons jump up and downand zombies walk all around

HAPPY HALLOWEEN!!! Alex Moliner

HALLOWEEN

It’s Halloween and we go to the houses doing this trick or treat.

The witches fly across the sky.

The ghosts go Boo! Boo! Boo! And say scary Halloween to you!

The skeletons dance and the pumpkins laugh.

The scary ghosts go slowly to a scary house.

The bats fly looking all around.

The moon is bright it’s when the bats arrive.

The pumpkins are laughing all the time.

The scary spiders are in a scary spider’s web.

TODAY IS HALLOWEEN

By Miguel Garcia 5º B

On a dark, dark night

a black cat goes outside.

Behind a tree the black cat

Can see three witches in front of it.

It feels scared, and it runs

away and it stumbles on

a pumpkin smiling at it!

The cat returns home and

it faces a skeleton on its sofa

and it goes under the bed

and so scared was it that

it sleeps till tomorrow. Cristina Stockfleth

10

There are living deads and ghosts scream-

ing and flying in the cemetery.

There are a lot of witches flying with

brooms and warlocks making potions.

There are pumpkins and skeletons looking

at me.

Bats are flying around my house and spi-

ders on the floor I´m scared,

aaaaaaaaaaaaaaaa!

ERIC EUGENIO DE HARO

11

EL PACTE DE LA PAU MIREIA MAS 5è A

A l’escola del meu poble hi ha una aula que està plena de caixes, i a més hi ha una caixa per a cada mate-rial: en una hi ha els retoladors, a l'altra hi ha llapis de colors... Un dia de les vacances de Nadal, el material estava cansat d'estar tota l’estona dins les seves capses i va decidir anar al pati. Quan hi van arribar els retoladors es van quedar a les escales, els llapis de colors es van quedar als bancs, els pinzells i les pintures a la rampa... i tothom hi estava d'acord. Un dia, inespera-dament van arribar els fluorescents, de tots colors. Eren molt egoistes i van ocupar tot el pati. Acabades les vacances i ja de tornada a l’escola tot semblava normal. Però al primer cap de setmana, el material volent divertir-se, va sortir un altre cop al pati i també els fluorescents, que ho van ocupar tot novament!. Els altres no paraven de queixar-se: "no hi ha dret, ells ocupen tot el pati i nosaltres què?" deia un retolador. "Es veritat, no hi ha dret!", afegia un llapis de color vermell. Passaven setmanes i cap de set-manes i sempre el mateix!. Fins que un dia el material escolar no va poder més i va declarar la guerra als fluorescents. "A l’atac!", cridava tothom, Allò era el caos!. Els retoladors pintaven caretes als fluorescents, els pinzells feien catapultes amb la pintura... Però el més estrany era que quan el dilluns arribava, tot es-tava normal. En canvi, quan el dissabte arribava el pati semblava un camp de batalla. Era impossible so-breviure allà, totalment IMPOSSIBLE!. En aquella escola es necessitava pau!. Al final la pau va arribar. Va ser gràcies als regles, el darrer material que es va incorporar a l’escola. Els regles eren molt pacífics i tranquils. Quan va arribar el següent cap de setmana i tots van tornar a anar al pati els fluorescents van tornar a fer gresca i a molestar a la resta del material. Aquests tenien ganes de seguir amb la guerra, i no sabien què volia dir la pau. Els regles s'ho van mirar amb cara molt trista pen-sant que els seus companys tenien un comportament dolent. "Però si tots servim per al mateix!", van ex-clamar. "I, tots els nens ens fan servir cada dia!". Els regles no van poder aguantar-ho més i van cridar: "Pareu!, colla de salvatges, no veieu que el que feu us perjudica! Us esteu fent mal mútuament. De sobte, tothom va deixar de barallar-se . Tornava a ser dilluns i tot semblava recuperar la normalitat dels dies de classe. Quan l’escola va tornar a ser buida els regles, amb l’ajuda dels llapis, van fer un pacte. Tothom el va signar i aquest pacte de pau va ser la fi de la guerra de l’egoisme!

12

LES FLORS MÀGIQUES JULIA PEARSON 5è A

Hi havia una vegada un camp on vivien una família de conillets. També hi havia un arbre on durant la nit, sortia un mussol i en una branca d'aquest mateix arbre hi vivia una família de pardals. Tots tenien molta gana perquè el camp on vivien estava molt i molt sec i no hi havien crescut les herbes. Els dies anaven passant i, de sobte, de sota la terra van començar a sortir tot d'herbes. També van veure, tots els animalons del camp, tot d'orenetes que pel cel anaven cridant: - Ja ha arribat, ja ha arribat la Primavera! Poc a poc, els dies eren més llargs. El sol escalfava més i la pluja regava el camp que, de sobte, es va cobrir d'una catifa de flors de diferents colors. El camp es va omplir de vida. Per sobre de les plantes, brunzien les abe-lles, les marietes saltaven pel voltant, els cucs de la terra i les papallones d'un color blavós jugaven amb el vent. Un dia es va començar a cobrir el cel d'uns núvols de color gris fosc i tots els animals es van amagar dins de casa seva. -Què passa?. Va dir tot preocupat el conillet més petit. Llavors, la mare conilla li va dir que no sortís de casa si no volia quedar-se xop. Va començar a bufar el vent, i tot d'una va començar a caure un ruixat molt fort d'aigua, acompanyat de llamps i trons. Era una tempesta de primavera. Al dia següent, ja no plovia. Un sol brillant il·luminava tot el camp. Tots els animalets van sortir de les seves cases per veure què havia passat. Totes les flors estaven destrossades i tothom es va quedar molt i molt trist. De sobte, gairebé sense fer soroll, van començar a sortir d'aquí i d'allà unes flors rodones i grogues que sempre seguien el sol. Semblaven flors màgiques! Uns minuts més tard, cosa extraordinària, va sortir el Senyor Mussol, que era molt savi i va dir: - Aquestes flors es diran GIRASOLS perquè sempre miren al sol. I ara, me'n vaig a dormir!!. I va donar mitja volta se'n va anar a la seva branca a dormir. Tots els animalons estaven molt contents perquè tenien menjar i bon temps. Van néixer dos conillets i ocellets nous.... Els animalets deien que eren flors màgiques perquè dominaven el camp, tant altes i amb aquells pètals grocs que semblaven petits sols.... Les flors més petites també van sortir i les roselles estaven precioses. I es que tots els camps, quan arriba al primavera, són plens de vida!!!

13

LA VERGONYA VÍCTOR MATARRODONA 5È B FINALISTA

Hi havia una vegada un nen que es deia Victor que tenia molta vergonya. Va començar a notar-

la quan va sortir de la panxa de la mare, va pensar: - Qui és aquesta senyora Torneu-me cap a

dins! Però en aquell moment va notar com l'abraçaven i va pensar que aquella senyora potser

l'ajudaria a fer passar la vergonya. Juntament amb aquella senyora hi havia un senyor que tenia

cara de bo i també va pensar que el podia ajudar.

La vergonya es va fer gran amb el Víctor i ell lluitava contra ella perquè marxés, al carrer per

anar a comprar, quan havia de fer amics, quan alguna amiga de la mama li deia....Ui! qué gran

que estàs??? Ell en aquells moments es volia fer invisible i que ningú el veies.

Un dia, quan ja era més gran es va haver d'enfrontar a la pitjor experiència de la seva vida: expo-

sar a classe un treball de Coneixement del medi davant de tothom.

Ell al començament va trobar-hi ràpida solució, li va demanar a la mare que li escrigués una no-

ta a la agenda per la senyoreta dient-li que ell no podia presentar el treball oral, però la mare li

va dir que no...

Així que el Victor va haver de lluitar contra la vergonya, i la primera cosa que va fer va ser estu-

diar-se molt bé la presentació ja que la mare li va dir que si anava segur d'ell mateix superaria la

vergonya, i així va anar, el Victor es va estudiar el tema i al dia següent va fer la presentació

oral davant de tots els nens de la classe i va estar tant content de com li havia anat que la vergo-

nya va marxar per sempre i el Victor es va convertir en una nova persona, sense vergonya i amb

ganes de lluitar davant les coses que abans es quedava bloquejat.

14

VÈNCER LES PORS

NURIA VIDAL 5è B GUANYADORA

1.La Caputxeta Vermella

En un país molt llunyà anomenat fantasia hi vivia una nena petita

però molt coneguda anomenada Caputxeta Vermella.

Si no m' equivoco crec que tots la coneixeu, però el que no sabeu

es que té una por, por a la foscor: quan està tot fosc el seu cos tremola i no se l'entén quan par-

la.

2.Els dos amics de la Caputxeta

La Caputxeta té molts amics, per exemple, Polset.

En Polset és molt petit, tant petit com un polze; i ell, també tenia una por per a las coses ge-

gants: quan veu un arbre s'amaga ràpidament.

La Caputxeta també te una amiga: Rissos d'Or. Rissos també té una por: por als soroll dels focs

artificials: durant la nit de San Joan no pot dormir de la por que té.

3.Una aventura de por

Un matÍ la Caputxeta es va adonar que això no podia ser, que havien de vèncer aquelles pors; i

va reunir els dos amics.

Quan els dos amics van arribar la Caputxeta va dir:

-Estimats amics, anem a vèncer les nostres pors: Cadascun de vosaltres ha d' escriure la seva por

en un paper i posar-lo en aquesta caixa.

La Caputxeta va agafar un paper de la caixa i va dir :

-El que tindrà que superar la seva por, serà el que hagi escrit { Tinc

por a les coses gegants)

En Polset va aixecar la ma i va dir:

- Aquesta es la meva por però no crec que la pugui vèncer.

Al dia següent els tres amics es van reunir i van decidir vèncer la

por d'en Polset. Van fer camí cap a la casa d'en gegant.

De sobte, el cel es va enfosquir i la Caputxeta va començar a tenir

por fins que els seus amics li van tapar els ulls i ella s'imaginava

coses maques.

Dos hores desprès va començar una turmenta amb trons i llamps i

15

4. Un per tots î tots per un

En arribar a casa tots havien vençut les seves pors i es van adonar que junts podrien vèncer les se-

ves noves preocupacions!

EL COR DE LES FLORS

RICARD RAMON 6è A FINALISTA

L'estiu passat, la meva família i jo vam anar a una agència de viatges perquè volíem anar de

vacances però no sabíem on; tots estàvem d'acord que el lloc ideal era un lloc en plena natura,

no teníem ganes de veure cap ciutat, per això ja tenim Barcelona, que és la ciutat més bonica

del món.

La noia de l'agència ens va donar idees de països, però fins que no va anomenar l'Amazona a

Brasil, no vam estar tots d'acord.

Ens va explicar que ella hi havia estat feia uns anys i que li havia encantat. També ens va ex-

plicar una història que pot ser veritat o no, però jo crec que si; ara us l'explico i vosaltres de-

cidiu-ho.

Fa molts anys, just enmig de la selva de l'amazonia hi havia un poblat d'una tribu d'indis, gai-

rebé eren els unics que hi quedaven ja perquè, poc a poc, les indústries dels homes blancs( així

ho deien ells) han anat tallant arbres per fer carreteres, per les empreses de paper,... .

En aquest poblat hi vivien la Zola i el Razik, una noia i un noi de dotze anys que no eren ger-

mans però gairebé perquè s'havien criat junts com si ho fos-

sin. Una tarda, la Zola i en Razik van sortir del poblat cap a la

selva per anar a buscar unes plantes que curessin el refredat

de l'avi del Razik. Quan estaven per la selva buscant-les, can-

tant i rient, van sentir uns sorolls molt forts, com si fossin

trons, però no podia ser perquè el cel estava molt clar, què se-

ria? Encuriosits, van anar caminant acostant-se als sorolls

fins que, espantats, van veure unes màquines enormes que es-

taven tallant arbres i deixant tot un camí sense vegetació.

Espantats i morts de por, van córrer a donar la noticia als

seus pares. Quan ho van explicar, el cap de la tribu, que era

l'avi de la Zola, va convocar una reunió amb tots els adults i,

després d'hores d'estar parlant, van sortir uns quants homes

per anar a trobar les màquines i els homes que les conduïen.

Van demanar al Razik i la Zola que els guiessin fins allà Era

tot un honor anar amb els grans, però també reconeixien que els hi feia molta por tornar al

16

lloc d' on sortia tot aquell soroll.

Quan van arribar, els homes adults van dir-los que es quedessin amagats mentre ells intenta-

ven convèncer als treballadors que aturessin les màquines explicant-los que si seguien els tre-

balls, anirien a parar just enmig del seu poblat.

En Razik i la Zola sentien com 1'únic home que sabia parlar la llengua de l'home blanc, anava

traduït el que deia el pare de la Zola, però cada cop cridaven més i semblaven més enfadats

uns i els altres, és a dir, que no van arribar a cap acord.

Ja de nit, quan eren al poblat explicant com havia anat, tothom estava molt trist perquè es ve-

ien a venir que es quedarien sense les seves cases i no sabien què podien fer. Tothom plorava.

El sacerdot de la tribu va dir que l’única cosa que podien fer era resar al seu déu perquè les

màquines no passessin per allà l'endemà. Va decidir que es posessin tots en cercle al voltant

del poblat i resessin tota la nit. Però ningú no podia resar, només se sentien plors i més plors,

es van passar tota la nit, fins la matinada, homes, dones i nens envoltant el poblat i plorant a

llàgrima viva fins que es van adormir.

Quan es va fer de dia i poc a poc tots i totes van anar obrint els ulls, van veure com, a sota de

cada un d'ells, havia crescut una flor gegant, de colors increïbles: vermell, blanc, blau, lila,....

El poblat estava envoltat de flors enormes, col·locades com formant un enreixat encerclant-lo

tot, era impressionant! ! ! ! Cada flor havia crescut gràcies a les llàgrimes de cada perso-

na! ! ! !

Quan les màquines van arribar fins el poblat, a punt per destruir-ho tot, es van aturar en veu-

re tal meravella i els conductors es van negar a passar per sobre d'aquelles flors meravello-

ses.

Així doncs, es va arribar a l’acord de voltejar el poblat fent dos camins en corba en lloc d'una

sola recta.

Per això, a aquest petit espai de l’Amazona se’l coneix com "EL COR DE LES FLORS" per-

què el camí es desvia fent forma de cor i respectant les flors.

La Zola i el Razik van poder fer-se grans a casa seva, sense perill que l'home blanc els fes

fora.

17

LA PRIMAVERA I L'ESTIU

ALICIA PEARSON 6è A GUANYADORA

Hi havia una vegada la Senyora Primavera que es trobava tan a gust posant els arbres i les plantes plens de flors que va decidir que no volia marxar de cap de les maneres. Anava saltant i corrent per tot el món, ben contenta, fonent la neu de les muntanyes i posant de color verd els camps, els boscos ... Es va fer amiga del cel i dels núvols, i els feia ploure perquè reguessin els brots d'herba i els ca-polls de les flors. Un dia, va parlar amb el Senyor Sol i li va dir: -Senyor Sol, em podria fer un favor?- I, el Senyor Sol li va contestar: -Si, Senyora Primavera.... Que és el que necessites?- -Necessito que escalfis amb els teus raigs una miqueta més la terra perquè creixin totes les plantes. Es que et trobo una mica ensopit... -I el Senyor Sol va contestar: -Es que el Senyor Hivern ha estat molt rigorós, i no m'ha deixat sortir quasi mai de darrere els núvols.... Però no et preocupis!. M'espolsaré la mandra i escalfaré una miqueta més!- Moltes gracies Senyor Sol! - va dir la Senyora Primavera i au!, allà va anar per tot arreu, contenta i feliç d'estar a la Terra. Poc a poc s'acostava la data en què la Primavera deixa pas a l'Estiu. Aquesta data és el 21 de juny, quan el dia es fa més llarg que la nit. Però la Senyora Primavera no volia de cap mane-ra deixar pas al Senyor Estiu. S'ho estava passant massa bé!!L Així que quan va arribar la data assenyalada, el Senyor Es-tiu es va presentar a la Terra. Però quina sorpresa va tenir quan la Senyora Primavera li va dir que ella no marxava enlloc... -Però, com que no te'n vas?- Va dir-li el Senyor Estiu una mica enfadat. -Doncs el que sents Senyor Estiu!.... M'ho estic passant bomba passejant per la ciutat i els camps, rebrotant les plantes i fent que els animalons tinguin fillets petits. M'encanta veure cada matí les orenetes volar i el sol escalfa però no gaire.... Estic segura que als humans els fa-rà molta il·lusió viure en una primavera eterna.... El Senyor Estiu no es podia creure el que estava sentint. Però, és que s'havia begut l'enteni-ment la Senyora Primavera o què??. Així que ara, enfadat del tot, el Senyor Estiu li va dir el següent: -Escolta'm bé Primavera. Si no em deixes passar, els capolls que estan ara a les flors no creixe-ran mai. Els animalons petitons que tant t'agraden així es quedaran, petitons, perquè no els

18

deixaràs créixer si no deixes pas a les altres estacions de l'any! Els arbres que estàs fent rebrotar no es renovaran mai, perquè després de mi, ve la Senyora Tardor i les flors han de caure per do-nar pas a les llavors que faran que quan tu tornis després de l’hivern tornin a fer el cicle que els hi correspon... I els humans no entendran mai que en ple juliol o agost les temperatures si-guin de primavera, perquè aleshores no es podran banyar ni als rius ni a les platges ni a les pis-cines... Així que deixa't de romanços i vés-te'n, que ja faig tard!. La Senyora Primavera es va quedar molt trista. Entenia el que li deia el Senyor Estiu, però no volia marxar. Va seure a terra en un camp verd i ple de floretes de molts colors i li va dir al Senyor Estiu: - Senyor Estiu, i no podríem estar tots dos junts fins que arribi la Senyora Tardor? I el Senyor Estiu li va contestar un rotund NO. -I no em podria quedar uns dies més amb tu, si us plau, si us plau, si us plau? I aleshores, el Senyor Estiu per no sentir-la més li va contestar que si, però amb la promesa que

després d'una setmana, se'n aniria sense dir ni piu. I així va ser com aquell any, la noticia que

va sortir per la tele, la ràdio i els diaris va ser que l’estiu arribava una mica més tard del que

era normal.

é

'’

'

· è é '

'

è

é

'

ó » ó

'

19

' é

' '

' ' ' ' '

è

è

' çó

à ' ú ' é

' é ç ó '

ó ' '

ò ' '

EL FRISÓ AMELIA URREA 6è B GUANYADORA

Ja fa molt de temps, a les muntanyes de Kasoki, hi habitava un cavall salvatge desconegut per la

humanitat. L'aspecte d'aquell grandiós animal era diferent a qualsevol altre cavall, era de color ne-

gre, tenia una quantitat impressionant de cabell a la seva crin i les seves potes eren molt peludes,

també es podria dir que era el cavall més fort de tots.

La seva desconeguda vida va fer fi el dia 26 de juny quan un poble que es deia Morrat i un altre que

es deia Lacima van barallar-se i van voler començar una guerra. Aquesta guerra seria per tal de de-

fensar el que significava cada poble.

Tot home major de 18 anys era obligat a participar a la guerra. Com que aquella guerra seria tan

important van decidir fer la batalla en un grandiós espai com a les muntanyes de Kasoki. Després

de molt de temps quan els homes que participaven a la guerra havien entrenat suficient, va arribar

el grandiós dia que tothom estava esperant, alguns tenien por i d'altres estaven molt emocionats.

Els dos pobles van pujar a aquelles grosses muntanyes de Kasoki per començar la guerra.

Els dos reis dels pobles van fer un estrany gest que significava que donava pas per començar la ba-

talla entre els dos pobles, una vegada tots els homes van començar a lluitar, va aparèixer aquest

cavall salvatge i va ficar-se en mig de la guerra. El cavall no tenia por, estava disposat a aturar la

guerra i retornar la pau al seu territori. Tothom va parar tota atenció en l'entrada d'aquell animal,

hi havia qui deia que aquell animal l'havia enviat Déu, d'altres

deien que aquell cavall estava destrossant el significat del seu

poble, i d'altres no ho podien creure i pensaven que estaven

somiant. Els lluitadors van llençar les seves armes a terra i es

van reconciliar veient aquesta preciositat d'animal, aquest

cavall va ser nombrat com el signe de la pau en la guerra i van

fer una escultura d'aquest cavall entre els dos pobles. Després

els científics li van posar com a nom: frisó, que volia dir noble-

sa.

20

POESÍA EN CASTELLANO

LLUÍS CAPILLA 5ºè A FINALISTA

Con la historia y el poema ya estamos otra vez. Tendré que volver a intentarlo pese a mi timidez. Ser tímido no es el problema, mi dislexia, sí lo es. No lo digo por dar pena ni por causarles estrés. Llevo días pensando cómo lo lograré. Y aquí me encuentro sentado con la tarea por hacer. No intento ganar, ni tampoco perder. Mi futuro no es ser poeta. El de otros, tal vez. En la quinta estrofa estoy, a lo tonto y sin querer. Termino ya mi poema. Que ustedes lo pasen bien. Que ustedes lo pasen bien

EL CONCURSO LA MONTAÑA

Mireia Mas 5º A GANADORA

Cuando estoy triste y cansada necesito ir a la montaña, allí encuentro frescura y el río me habla con dulzura. Los caminos me llevan al cielo, esto me llena de consuelo, y mis malos pensamientos se van lejos con los vientos. Cuando cae la espesa nieve se redondea el relieve, el paisaje se pinta de blanco como cubierto por un manto. Al llegar la primavera la naturaleza abre su cremallera, de flores el prado se llena. ¡ Qué magnífica escena!

21

SUEÑO

IKER BARBOSA 5º B GANADOR

Tengo un sueño Yo soy su dueño Empiezo a imaginar Empiezo a soñar. Mi mundo es tu mundo Lo debes cuidar. Los mares, las selvas Debemos respetar. Paremos ya o el mundo Explotará. Tengo otro sueño Empiezo a soñar Nuca habrá guerras Siempre habrá paz. Los pueblos destruidos Yo quiero levantar El hambre de los niños Se debe acabar. Este es mi sueño Y voy a luchar No tengo miedo Sé que voy a ganar. ¡Vivan los sueños! ¡Viva la paz! ¡Ojalá! mi poesía se haga realidad.

EL NIÑO DE ÁFRICA Óscar Marrero 6è A FINALISTA

Tú tenías hambre y yo te di pan Tú tenías frío y yo te tapé Tú tenías sed y yo te envié una lluvia de agua Tú querías ir a la escuela y yo te regalé libretas Tú querías jugar Y yo te di una pelota. Y tú, agradecido, me regalaste una sonrisa

L A NOCHE RAQUEL GUASH 6è A GANADORA

Cada mañana, me despierto

esperando que llegue pronto la noche.

Por la noche, la vida es más sencilla,

y los amigos siempre están a tu lado.

Puedes escoger lo que más te gusta:

aventuras, misterios, fantasía...

Casi siempre lo que sucede es diverti-

do

y si no te gusta te despiertas,

recordando que tan sólo era un sueño.

Cada mañana, me despierto

esperando que llegue pronto la noche.

Quizás será por carácter,

quizás será por vergüenza,

pero por la noche me siento

libre como el viento.

22

OCÉANO LAIA IGLESIAS 5è B FINALISTA

¡Oh! Océano de aguas cristalinas, en tí se reflejan los ojos del sol y tus olas de espumas salinas, Las olas del mar, acarician la arena. Que será tu compañera. Las estrellas te contemplan. Las nubes te admiran. Pero como los ojos del sol nadie te mira. Tú eres el rey de la marina, tú naces en agua muy fina. Tu agua dorada, es muy salada. ¡Oh! Océano bonito tú que no eres muy pequeñito. Si pudiera nadar, Yo ya no querría andar. ¡Oh! Mi agua cristalina, eres como un cristal de plata muy fina.

LA VERBENA DE SAN JUAN BORJA FRANCO 6º B FINALISTA

DIME ABUELA MARIONA PARADELL 6º B GANADORA

Abuela, las flores te gustan,

De cualquier color, rojas, amarillas,

Violetas.

Tú que eres tan sabia dime,

¿Dónde me conducirá la vida?

¿A ser una pastora? ¿O una Poeta? ¿O puede que artista?

¿O una cantante con voz clara y aguda?

O dime abuela tú que eres tan sabia,

¿Dónde me conducirá la vida?

Siempre que puedes me llevas al parque,

A jugar con los niños o a pintar con tiza.

Siempre te pregunto, ¿Dónde puedo jugar?

Y tú siempre me respondes, encuentra un amigo.

Tus consejos siempre son buenos, sin violencia o pelea,

Todo dices que se soluciona hablando, eres muy sabia,

Por eso te creo, también te creo por los ojos que pones,

seguros e inocentes.

Solo te lo puedo agradecer de una forma,

con un beso eterno más profundo,

que mi corazón.

Una noche de verano

donde nunca es temprano

niños y padres risas comparten

además de un poquito de desmadre. Pim Pam los petardos vienen y van

Pim Pam La pólvora empieza a quemar

Una noche llena de emociones

cerrada por fuentes y bengalas de colores Pim Pam La noche de San Juan