3EDITORIAL

L’ACUDIT - AMB EL PERMÍS DE QUINO

L’institut ha participat a la 1a Setmana Solidària organitzada per l’ajuntament i Càritas de Roda de Ter aquest passat mes d’octubre. Hi ha participat tot recollint aliments. Amb aquesta acció hem ajudat gent necessitada de la nostra població, però també ens hem fet una ajuda a nosal-tres mateixos, perquè aquesta acció ens dignifica com a persones i ens acosta a altres realitats.

Pensem que la solidaritat i la compassió són dos valors que s’eduquen i que s’aprenen, i s’aprenen no com una instrucció més, sinó que es fa veient l’actitud dels adults: de les famílies, dels pro-fessors, dels més grans... Només així es poden aprendre. El sentiment de compassió suposa veure les coses i els altres amb els ulls del cor, mirar d’una altra manera. I la solidaritat comporta un sentiment de fraternitat, de sentir empatia pels altres. Aquests dos valors, creiem, haurien de ser la base de l’educació. Ser solidari és de justícia perquè vivim en societat i tots necessitem de tots, perquè tots estem en el mateix vaixell i perquè som éssers humans en igualtat, en dignitat i en drets. Ens fem nostra la cita de Benjamin Franklin, polític i científic nord-americà:”digues-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc”.

4NOTÍCIESSELECTIVITAT A L’IES

Per tercer any consecutiu, tots els alumnes de segon de batxillerat de l’institut Miquel Martí i Pol que van participar a les proves de selec-tivitat realitzades el passat mes de juny, van aprovar.La gran majoria amb una nota superior al 5. La mitjana d’aquests alumnes se situa al voltant del 6’15. Aquesta nota és superior a la mitjana catalana.L’alumna del centre que va obtenir millor resul-tat a la selectivitat va ser l’Andrea Freixa, amb un 8’6. També cal destacar que moltes notes oscil·laven entre el 6 i el 7.

Joana CastellaAdriana Palau

Júlia Tolosa4t ESO A

REFORMES A L’IES

Durant aquest estiu 2010, a l’INS s’han realit-zat diverses reformes, algunes de notables i algunes no tan destacables, però que també cal remarcar.

Per una banda, s’han pintat les aules espe-cials, s’ha canviat el taulell del bar, s’ha posat un nou sòcol al gimnàs, s’han arreglat algunes portes, s’han pintat algunes pissarres, s’ha instal·lat un projector a l’aula de música, s’han col·locat nous armaris a les aules de primer i segon d’ESO i s’ha posat un suro a l’entrada de l’IES per tal de poder enganxar-hi anuncis i activitats d’interès.

Per altra banda, les classes de primer i segon s’han preparat per al Projecte 1x1 de la Ge-neralitat. Aquest projecte consisteix a dotar els alumnes de netbooks en substitució dels llibres de text ordinaris. Per fer funcionar el projecte ha calgut realitzar tota la instal·lació elèctrica per poder connectar els miniordina-

dors a la xarxa i també s’han fet inversions per assegurar la connexió a internet. D’altra ban-da, s’han entrat les guixetes a les aules per fa-cilitar el control sobre aquests aparells.

Joana CastellaAdriana Palau

Júlia Tolosa4t ESO A

LA ONCE ÉS PORTADA

Al passat curs 2009-10, els alumnes de tercer d’ESO van participar en un concurs de porta-des de contes de la ONCE. Si voleu, podeu accedir a la web: www.laonceesportada.com per veure les portades que van fer els alumnes de l’IES. També hi trobareu els relats i els au-tors dels contes.

Els alumnes de Roda van participar a la ca-tegoria C i per trobar les seves portades heu d’introduir el codi postal de Roda de Ter, que és 08510. Animeu-vos a mirar-los!

Joana CastellaAdriana Palau

Júlia Tolosa4t ESO A

DIADA MIQUEL MARTÍ I POL

Per commemorar la mort del poeta rodenc Miquel Martí i Pol el dia 11 de novembre a l’institut es van realitzar una sèrie d’activitats.

Els alumnes de 1r ESO van anar a la porxada de Can Planoles a veure l’espectacle Bon Pro-fit a càrrec del grup “Can canalla”. Els protago-nistes de l’obra eren uns pallassos i parodia-ven poemes del llibre que porta el mateix nom.

Els alumnes de 2n i 3r ESO també van anar a la por-xada de Can Planoles on l’actor manlleuenc Lluís Soler els va explicar la seva experiència com a actor.

5NOTÍCIES

Els de 4t d’ESO van fer la ruta literària Miquel Martí Pol. Van anar per diferents llocs del poble on el poeta havia viscut importants moments de la seva vida i un guia els va explicar la seva biografia i van llegir algun dels seus poemes.

Per als de 1r i 2n de batxillerat, en Lluís So-ler els va fer un taller de com recitar poesia i també els en va fer una mostra. Per al taller va partir del poema de Miquel Martí i Pol Temps venturosos del Llibre d’absències.

Des de l’institut els alumnes de 2n d’ESO van fer un mural de mandales i els de 3r d’ESO van fer dibuixos del poble per il.lustrar el poema Elpoble del poeta.

Mireia CarreraIvet Parera

Marta TarruellaMaria Vallbona

4t ESO C

CANVIS AL PROTOCOL DE NEVADES

Com bé deveu saber, INS Miquel Martí i Pol té un protocol de nevades en el qual s’explica què s’ha de fer i com actuar quan es produeix una nevada intensa.

Si la nevada es produeix dins de l’horari lectiu, els alumnes de transport marxaran en autobús cap a casa, sempre i quan la ruta de transport no suposi cap risc. Els alumnes del municipi de Roda de Ter continuaran les classes amb normalitat, si així es recomana, i no podran sortir del centre fins que no ho autoritzi la direcció del mateix.

Si neva fora de l’horari lectiu, caldrà estar ben atents a les novetats meteorològiques i als mit-jans de comunicació. Els alumnes de transport assistiran al centre amb normalitat sempre i quan el transport escolar garanteixi la seguretat de la ruta.

En cas de dubte, s’aconsella consultar la pàgina web de l’institut: http://www.xtec.cat/iesmartipol/

Ana DierksheideMelani Martin

4t ESO A

6

consisteix a assistir en una reunió trimestral a la biblioteca del centre, a dos quarts de nou del vespre i aportar totes les queixes i suggeri-ments que l’alumnat hagi fet saber.

Pel que fa a l’elecció del sector dels pares va sortir seleccionada la Montserrat Pladelasa-la. Ha quedat una plaça vacant ja que hi ha d’haver dos representants.

I finalment, en les eleccions del sector del pro-fessorat van sortir escollits en Ramon Vila (pro-fessor de tecnologia), la Mercè Palau (profes-sora d’economia) i la Maria Dot (professora de llengua catalana).

Cal remarcar que el Consell Escolar és el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa.

Joana Castella4t ESO A

NOTÍCIESINICI DE CURS

Aquest any el curs escolar va començar el dia 7 de setembre, una setmana abans del que és habitual.

Com cada any es va iniciar amb la presenta-ció dels cursos a la biblioteca, on la directora va presentar els tutors dels alumnes de cada curs. A partir d’aquí es va fer una sessió de tutoria especial en la qual es va informar de les novetats del curs.

Aquest any, al centre, hi ha matriculats 406 alumnes. L’equip del professorat està format per 46 professors, i d’aquests, vuit són nous a l’institut.

Com a gran novetat d’aquest curs destaquem: la digitalització de les aules de primer i segon de secundària, amb la incorporació del Pro-grama 1x1 i la col·locació de les guixetes a dins de les aules.

Amal El FountiFarida El Mimouni

Souad Kouli4t ESO A

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR

 Durant els dies 23, 24 i 25 de novembre s’han realitzat les eleccions al Consell Escolar del sector alumnes, del sector pares i del profes-sors, respectivament.  Per part de l’alumnat es van presentar cinc candidats: en Sergi Sáez de 1r B, en Sergi Rueda de 3r A, l’Aida Canal de 4t A, la Júlia Bas de 4t B i la Cristina Pérez de 1r de batxille-rat. Dels cinc candidats, l’Aida Canal va ser la més votada i, en segon lloc i per poca diferèn-cia de vots, la Júlia Bas. Elles seran les titulars a l’hora de representar l’alumnat del centre da-vant el Consell Escolar i els tres restants seran de reserva. El càrrec dels representants titulars

7REPORTATGESCAMINEM PELS VOLTANTS DE RODA

Són les 8 del matí d’un diumenge d’octubre. Ens trobem tots a la Plaça Major per començar a caminar com cada primer diumenge de mes i ja en fa dotze que ho fem. Tot i la son, estem contents. Toquen les campanes i comencem a tirar cap a la destinació del dia: el Poquí.

Agafem el camí de la casa d’en Bac de Roda. Un cop arribem a Manlleu, travessem la ciutat d’una punta a l’altra, fins al Poquí. Allà ens pa-rem per esmorzar i fem un cafè al bar mentre reposem. També podem visitar l’església. Des-prés continuem caminant fins arribar a Roda.

Les persones que organitzen aquestes cami-nades en són tres; van tenir la idea perquè els agrada molt caminar i van suggerir que a Roda de Ter es fes un grup de caminadors. A partir d’aquí al gener del 2010 vam tenir la primera. Són caminades sense ànim de lucre. La gent que hi participa no ha de pagar res.

La mitjana de persones a cada caminada són entre 160 i 175. L’hora més esperada és la de parar i esmorzar; cadascú se l’ha de portar, tot i que els patrocinadors paguen el cafè, els sucs, la llet, etc.

També hi ha dos fotògrafs que fan fotos per poder penjar-les al blog de l’organització per-què la gent s’animi a participar-hi. Cadascú té un llibret d’assistència on un cop finalitzada la caminada un dels organitzadors el signa amb un segell.

La majoria de persones hi participen per veure el paisatge -que a no ser d’aquesta activitat no haguessin vist- per fer esport i per establir relació amb la gent. Tothom troba que hi ha molt bona organització però que es fa massa d’hora. I les persones que no hi participen és a causa d’això.

Tots trobem que hi ha molta informació: els cartells penjats pel poble, el facebook amb el nom ”CaminemperRoda de Ter” i la web “http://rodadetercaminem.blogspot.com”.Aquestes caminades són les que t’inicien a moure’t un diumenge.

Júlia Bas CunillCarles Carmona Rojas

Eva Mateo RubioAngi Mayorga Suarez

Bàrbara Pallarés Muñoz4t ESO B

SETMANA SOLIDÀRIA A RODA

Qui són els nous pobres? Són persones que fa cinc o sis anys anaven bé. Un dels dos de la parella ha quedat a l’atur i ara no poden pagar la hipoteca. Són gent no preparada, els “ni-ni” (ni estudien ni treballen) que fins ara podien tenir feina sense estudis i ara no tenen tre-ball, només poden fer les feines més baixes i aquestes ja les fan els immigrants... Autònoms endeutats, estrangers no regularitzats, gent gran que no tenen el coixí de la família...

Aquest és el panorama que ens va pintar en Narcís Ponsetí, director de Càritas de Girona en la xerrada-col·loqui que es va fer a la biblio-teca de Roda de Ter el passat 20 d’octubre dins els actes de la Setmana solidària. Segons les dades de Càritas, a Roda de Ter el nombre de famílies que actualment demanen ajudes s’ha triplicat respecte fa dos o tres anys. Al carrer,

8REPORTATGES

però, la gent no se n’adona, es pensa que això només és un problema que afecta les grans ciutats, diu Ramon Bufi, delegat de Càritas del bisbat de Vic i responsable de Càritas de Roda. A Càritas, per altra banda, es parteix del fet que un pot ser pobre en diners però ric en capacitats, en valors... Algunes de les accions que es fan des de Càritas de Roda, a part de proporcionar aliments i roba, són acompanyar persones grans i soles a anar al metge, atenció als infants en el lleure... En Ramon Bufí explica que han crescut les necessitats però també els donatius i el voluntariat, i això és esperança-dor.

A la xerrada també hi intervingué Joaquim Vi-ves, responsable de la Creu Roja d’Osona. Per combatre la crisi organitzen cursos de forma-ció destinada a gent que no té cap ofici i també organitzen -juntament amb el Consell Comar-cal i Càritas- el banc d’aliments, que permet alimentar 919 famílies de la comarca.

Aquest va ser l’acte central de la Setmana soli-dària celebrada entre els dies 18 i 24 d’octubre. Aquesta setmana l’ha organitzat la Regidoria

d’Acció Social de l’ajuntament i Càritas. Hi han col·laborat les entitats esportives, socials, cul-turals, l’ARC i també el JAR.

A part de la xerrada, també hi van haver dife-rents actes destinats a tota la població, com el programa a Ràdio Roda i també un acte per a un sector de la població més jove, com la nit d’esports a la carpa. Aquesta nit estava des-tinada a recollir diners per després donar-los a Càritas. Es cobrava 1 euro per persona per entrada. A dintre s’hi podia trobar tota mena d’esports diferents, des de bàdminton fins a skate i futbol. També hi havia eines per fer braçalets, collarets i arracades. Dins de la car-pa també es va fer una exhibició de salts amb bici a les rampes.

Un altre dels actes va ser una jornada festiva on es van fer diferents esports i un dinar soli-dari on una part dels diners que pagava la gent anaven destinats a Càritas. Durant tota la set-mana també es va fer una recollida d’aliments a diferents establiments del poble. Un d’aquests va ser a l’institut on el total d’aliments recollits va ser de 372 unitats.

9REPORTATGES

ADÉU LLIBRES, BENVINGUTS

ORDINADORS

“Estàvem fent servir mètodes del segle XX amb alumnes del segle XXI i ja tocava modernitzar-se”, ens diu una professora. Avui, però, a les aules no funcionava la connexió a internet i els professors anaven molt atabalats, busca-ven alternatives per poder fer classe. Aquest és un dels inconvenients de l’1x1, un projecte que va crear la Generalitat i es va iniciar al curs 2009-2010. El nostre centre l’ha aplicat aquest curs, amb el propòsit d’introduir els ordinadors a les aules.De moment, els cursos que ho han aplicat són 1r i 2n ESO, però s’espera que amb el temps tot el centre estigui informatitzat.

L’ordinador que utilitzen és de la marca Toshi-ba. Val 300€ dels quals 150€ són pagats pels alumnes i els 150€ restants els subvenciona la Generalitat de Catalunya. L’ordinador queda en propietat de l’alumne i si hi ha alguna ava-ria, pèrdua o robatori se n’ha de fer responsa-ble la família.

Per altra banda, també cal parlar de la incor-poració de l’Àtria: el moneder electrònic que

En definitiva, els objectius que es van proposar durant aquests dies van ser recollir aliments i diners destinats a la gent necessitada i també sensibilitzar els ciutadans i fer que s’adonin que no és només a l’Àfrica on la gent necessita ajudes, sinó que aquí, al nostre poble mateix, hi ha molta gent que els manca el menjar i els diners.

Martí CampsPol EscarrabillIrene Gonzalo

Marc GuixGuillem Jiménez

4t ESO B

utilitzen els alumnes per anar a una llibreria vir-tual i poder comprar els llibres. En aquests mo-neder hi ha dipositats 30€, que el primer any posa la Generalitat. Els llibres digitals d’aquest any són de l’editorial Digital-text i es troben a la plataforma Eleven.

Els alumnes poden utilitzar dos tipus de siste-mes operatius: el Linkat i el Windows.Una altra novetat és la utilització del moddle: plataforma on tenen entrada els professors i alumnes per tal de comunicar-se, penjar deu-res, dates d’exàmens, enllaços i altres dates d’interès...

Tant els alumnes com els professors han expe-rimentat un nou canvi amb la introducció dels ordinadors. Els professors per poder adaptar-se al nou sistema educatiu han hagut de rea-litzar cursets per aprendre el funcionament de les noves tecnologies. Per facilitar aquest pro-cés s’ha creat una web dinàmica anomenada EVA que és un espai virtual d’aprenentatge.

L’objectiu principal del projecte és convertir

10REPORTATGES

l’ordinador en l’eina principal dels alumnes. Per posar-lo en marxa ha calgut equipar les au-les adequadament. S’hi han instal·lat pissarres digitals i endolls perquè cada alumne pugui recarregar el seu portàtil. També s’ha ampliat la connectivitat a la xarxa per tal de millorar la velocitat de navegació a internet.

L’opinió dels alumnes és diversa; d’una banda una gran part pensa que no té gaires avantat-ges treballar amb ordinadors ja que la xarxa continua sent molt lenta, a vegades no hi ha connexió i es triga molt a iniciar una classe ja que el professor ha de connectar el portàtil. Per altra banda, hi ha alumnes que troben mot interessant el fet de poder disposar d’un ordi-nador per treballar perquè en algunes assigna-tures fa la feina més atractiva.

Abdelazir AjdirIván López

Matthew Mc DaidJuan Carlos Ontaneda

Aina PalaciosGemma Parareda

Irina PujolNicolau Prats

Jaume SolansRoger Vallès

11ENTREVISTES“ELS JOVES VOLUNTARIS SÓN UNA

DE LES JOIES DE RODA DE TER”

En Ramon Bufí és el mossèn del nostre po-ble. És fill de Sant Pere de Torelló i té 67 anys. A més de les moltes tasques que fa, quan té temps li agrada de fer alpinisme, d’escalar, de pujar cims o simplement de caminar per la muntanya.

Quants anys fa que és a de Roda de Ter?

Aquí a Roda fa nou anys que hi sóc.

Quina és veritablement la seva feina?

És molt complexa. El que la gent entén més com a feina normal és dir missa, fer batejos... Hi ha, però, una altra feina molt més important, Càritas per exemple. Ajudar la gent que en té més necessitat, ja sigui gent jove, gent gran o canalla que necessiten múltiples altres co-ses. La meva feina és estar en contacte amb la gent. Donar un cop de mà en tot allò que faci falta.

Quin és el motiu pel qual s’ha impulsat la

setmana solidària?

La setmana solidària ha sorgit d’un acord amb l’ajuntament, que treballem molt junts, perquè ens sembla que el poble, la gent, no acaba de ser prou conscient de les necessitats mate-rials, elementals que hi ha a Roda, com menjar, com tenir un sostre...

S’havia fet mai una activitat com aquesta?

No. A Roda s’havia fet fa uns sis anys una set-mana solidària organitzada per un grup de jo-ves que es deien “Grup del tercer món”. Havien fet una setmana solidària venent productes del tercer món, fent xerrades, escampant progra-mes, però de l’envergadura d’aquesta no.

De qui va ser idea de fer aquesta setmana

solidària?

Va ser d’un acord entre el regidor de l’ajuntament i Càritas. Tot parlant de què po-díem fer, va sortir això.

De quina manera es fa arribar tot el que re-

cullen a la gent necessitada?

Quan a nosaltres o a l’ajuntament ens ve algú a demanar ajut, mirem els papers que té, si és d’aquí o si no és d’aquí, si cobra algun sou o no cobra, quant paga de lloguer, quants fills té, demanem tota una colla de papers d’aquests. Llavors, segons el nombre de fills que tenen, el que cobren o el que no cobren, segons tot això, donem o no donem el que ens demanen.

A part dels centres d’ensenyament, qui més

recapta aliments durant la setmana soli-

dària?

Moltes botigues. Hi ha hagut moltes botigues on hi havia una gran caixa i la gent quan anava a comprar arròs hi podia deixar arròs.Ja ara el que tenim recollit i no s’acaba la cam-panya fins demà passat, són pilots i pilots de menjar. Ja n’hem recollit molts.

12ENTREVISTESEl fet de participar-hi li dóna una satisfacció

personal?

La satisfacció personal més important que em dóna és veure que hi ha tanta gent com l’institut, com vosaltres que hi heu col·laborat, entitat d’esports, entitats escolars, entitats culturals...

Quina valoració fa del funcionament de la

setmana solidària?

Fins avui encara no ens hem trobat per valorar-la en profunditat, però molt positiva, perquè la gent hi ha col·laborat molt i el que hem recollit amb menjar és moltíssim.

Qui són els encarregats de fer arribar les

donacions als seus destinataris?

Hi ha un grup de Càritas que deuen ser set persones; alguns d’aquests acullen la gent, investiguen el seu cas, demanen com estan i uns altres els reparteixen cada setmana o cada quinze dies allò que creuen que necessiten.

És del tot fiable que aquestes donacions

arribin als necessitats?

Sé que hi ha molta gent, com en tot, que diu que això no arriba als necessitats. Jo et puc dir que això és fals, perquè jo en tinc cura i ho conec.

Això que nosaltres donem ho donem a la gent que sabem que ho necessita, ho estudiem i si sabem que al cap d’un temps no tenen aques-ta necessitat, els ho traiem.

Com capten els voluntaris des de Càritas?

Simplement demanant. Ens farien falta dues o tres persones per fer el Projecte Roda, que és un projecte per canalla i jovent. Ens farien fal-ta tres persones per anar a veure malalts que ningú hi va, les demanen i les anem a buscar personalment. I la gent sempre ens diu que sí.

Han de tenir una especialització aquests

voluntaris?

No. Nosaltres demanem que siguin gent ac-tiva, molt discreta perquè això que nosaltres donem o coses que sabem no les sap ningú més que nosaltres. I que siguin gent capaç de treballar.

Com valora el treball realitzat pels joves que

formen el voluntariat del nostre poble?

És una de les joies de Roda de Ter. L’altre dia a la plaça major fent l’última festa de la setmana solidària hi havia joves de l’institut i jo els vaig felicitar perquè trobar joves avui... N’hi ha bas-tants aquí Roda, no tots són coneguts els que fan voluntariat. Això, avui, no és gens normal.

A la parròquia tenen un fons de material

(roba, menjar, diners...) per ajudar els po-

bres que més ho necessiten durant tot l’any

i de manera permanent?

Sí. Nosaltres cada setmana mirem el material que necessitem i el que tenim i cada dues o tres setmanes fem una gran càrrega o compra de material i a Roda, de roba, sempre en tenim molta perquè la gent ens en porta. De diners, sempre en tenim una quantitat notable per fer ajudes.

Per acabar l’entrevista, com creu que

s’haurà de continuar treballant per a la so-

lidaritat?

Jo crec que caldrà, no un cop l’any, sinó de tant en tant, fer un escampall de papers, una activitat cultural, un acte a la ràdio,... per anar-ho recordant a la gent perquè el problema és que moltes vegades es fa una donació ràpida i després no s’hi pensa més.

Nina Espuña BoixNil Gurt EscuchasAlba Sadurní Sala

4t ESO C

13ENTREVISTES

L’Alba Parareda té 25 anys i viu a Roda de Ter. Treballa a l’ESPAI i organitza activitats per als joves. La coneixem perquè havia estat la nostra monitora del GEMI. Durant cinc setmanes, de l’1 d’agost al 7 de setembre, va viatjar amb una ONG al Vietnam.

Per què vas decidir anar a una ONG del

Vietnam?

Volia anar de viatge, fer una cosa diferent i del Punt Roda em va arribar informació sobre un projecte cooperatiu d’una empresa de Barce-lona (COCAT), que són els mediadors entre els voluntaris i les ONG de diferents llocs, i vaig pensar que això m’agradaria i com que feia temps que no tenia vacances llargues... Primer volia anar a l’Índia, però vaig mirar recomana-cions dels cooperants i deien que Vietnam era molt bonic i que estava molt bé. Vaig omplir

una sol·licitud i la primera opció que vaig mar-car era Vietnam. Van tardar molt a respondre, però finalment em van oferir un projecte on tre-ballaria amb nens.

Durant el dia, què feies?

Al matí marxava amb moto amb altres coope-rants i anàvem a un orfenat on fèiem activitats amb els nens. Tothom pensa que un orfenat és un lloc trist, però en aquests eren feliços. Dies més tard em van canviar els horaris i vaig ha-ver de fer classes d’anglès en un col·legi amb nens de 13 anys que no podien pagar l’escola i l’ONG el proporcionava aquestes classes.

Com et va rebre la gent del país?

Molt bé. Els primers dies, quan anava a com-prar al mercat, els venedors m’intentaven esta-far perquè van veure que era estrangera. Però

“EL QUE HE APORTAT ÉS UN GRA DE SORRA MOLT PETIT”

14ENTREVISTESquan vaig aprendre’m els números en vietnamita, la gent, en veure que mostrava interès per la seva cultura em van tractar d’una altra manera.

Com són les condicions de vida?

Si ho comparem amb les condicions de vida d’aquí, viuen amb un esclop i una espardenya, però sempre tenen un plat a taula i fins i tot a vegades poden ser més feliços sense res que nosaltres amb els nostres capritxos. Tampoc se sol trobar gent al carrer demanant caritat.

Et va costar adaptar-te al clima, al menjar...?

Al clima em va costar molt, perquè feia molta xafogor i molta humitat (90%), només s’hi estava bé quan plovia. El menjar, sempre és a base d’arròs i això va fer que no anés de ventre i vaig haver de deixar de menjar arròs. Després vaig menjar verdura, peix...

Pots explicar-nos alguna anècdota?

Vaig agafar conjuntivitis i la vaig encomanar a tots els cooperants de la casa. Vam haver de comprar-nos unes ulleres amb vidres sense graduar per no encomanar a l’altra gent.

Et sents orgullosa pel treball realitzat?

Em sento realitzada, però el que he aportat és un gra de sorra molt petit.

Com els podríem ajudar des d’aquí?

L’única manera de poder-los ajudar seria denunciar a les ONG perquè crec que gran part dels diners se’ls queden ells. Tot i que d’aquí a dos anys, Vietnam estarà considerat un país desen-volupat i per això ni hi podran haver ONG.

T’agradaria tornar-hi, o anar a una altra ONG?

M’agradaria tornar a una altra ONG, però no la mateixa, perquè les segones vegades t’esperes una cosa i n’és una altra. Si anés a una altra ONG seria a Sud-amèrica, per la llengua.

Com valores l’experiència?

Molt, molt, molt bona.

Mireia CarreraIvet Parera

Marta TarruellaMaria Vallbona

4t.ESO C

15ENTREVISTES

“TREBALLAR D’ACTOR ET PERMET

JUGAR AMB COSES QUE SOMIES”

Lluís Soler és actor de teatre, de cinema i de televisió. És molt conegut pels seus papers a les sèries televisives “Laberint d’obres”, “Se-crets de família” i “El cor de la ciutat”. Treballa d’actor de manera professional des de 1989.

Quan i com va començar la carrera com a

actor?

La vaig començar com a tramoista al Teatre Centre de Manlleu i posteriorment com a pro-fessional a Barcelona l’any 1988, i l’any 1989 vaig estrenar la meva primera obra com a pro-fessional.

Per què va triar ser actor?

Home, m’imagino que a la vida hi ha moments que si no ho tens molt clar què vols fer vas tastant i et vas encarrilant cap al que vols ser. I jo em vaig encarrilar cap al teatre. Van ser molts anys de fer teatre amateur, per tant es

una cosa que vas veient de mica en mica el que t’interessa.

Què feia abans de ser actor?

Treballava en un taller ocupacional a Sant Tomàs, aquí a Osona. Treballava al taller, era educador especialitzat i tenia cura de nois i noies deficients.

Quin paper li ha agradat més fer?

Són molts; això és una mica difícil perquè quan en dius un sempre deixes malament l’altre, per tant jo et diria que en aquest sentit m’estimo més no dir-ne cap.

Ha estudiat art dramàtic o quins estudis té?

No. Jo precisament he estudiat moltes coses menys art dramàtic. Sóc electricista, mestre, mig biòleg, educador especialitzat i poca cosa més. Però el que no he estudiat mai és art dra-màtic. Vaig anar uns mesos en una escola de teatre, però res més.

16ENTREVISTESAgafa els papers que li

donen o be se’ls pots

triar?

Normalment et criden amb temps. Ara ja puc triar una mica, però al co-mençament sempre has d’agafar tot el que et do-nen, perquè bé s’ha de fer alguna cosa.

Quantes pel·lícules, sè-

ries o obres de teatre ha

fet?

Així a cop d’ull, com a pro-fessional, ens n’aniríem a un centenar. Sumant pel.lícules, culebrons, tv mo-vies i obres de teatre.

Quin és el director amb el qual li ha agradat

més treballar?

No ho sé amb qui, però amb qui més vegades he treballat ha estat amb en Sergi Belbel unes 14 o 15 vegades. Alguna cosa vol dir, sinó ja no hi treballaries.

Quina cosa t’ha aportat a la vida, treballar

d’actor?

Jo sempre penso que treballar d’actor és una mica terapèutic, et permet jugar una mica amb coses que somies, i es converteix sense voler en una teràpia.

Quins lligams té amb Manlleu i amb la co-

marca d’Osona?

Hi tinc la meva mare. També hi tinc tots els meus amics dels primers anys.

Ha obtingut algun premi o reconeixement

per la seva obra?

Déu n’hi do! Tinc tres premis Butaca, després en tinc de Crítica de Barcelona per les obres que he fet.

Ja que avui celebrem la diada Miquel Martí

i Pol, quina és la seva obra que més li agra-

da?

És un poema que es diu Lletra a Anna. És un poema que té tres o quatre pàgines, més d’un centenar de versos decasíl.labs on en Miquel explica molt el que li va passar a la vida.

Quina creu que és l’obra que el públic co-

neix més?

A en Miquel més que per l’obra se’l coneix pel tipus de vers que escrivia. Evidentment que Lafàbrica hi té un pes important, però més que els poemes és l’obra, que crec que és molt po-pular, pots entendre-la i fer-te-la teva. Passa en tots els versos d’en Miquel.

Víctor de RibaRamon FreixaPaolo Mearelli

4t ESO C

17OPINIÓCRÍTICA TEATRAL: MARAGALL, LA LLEI D’AMOR

El passat octubre es va estrenar aquesta obra a Girona amb mo-tiu del cent cin-quantè aniversari del naixement de Maragall. Des-prés de diver-ses funcions en aquella localitat, l’espectacle es traslladà al Tea-

tre Nacional de Catalunya, on els alumnes de pri-mer i segon de batxillerat vam assistir a una repre-sentació el dia 27 d’octubre.

L’obra adaptada per Joan Ollé representa, a través dels seus escrits i poemes, la vida de Joan Mara-gall. La posada en escena d’una obra així requereix un fil que lligui les diferents parts, ja que de no ser així la història és difícil d’entendre. La presència de molts actors diferents ajuda a fer més amena la recitació de poemes i la lectura de textos, atès que amb els canvis de veus no es fa tan monòtona l’escena.

Així doncs la representació fou un autèntic passeig per l’obra maragalliana, des de les seves Notes au-tobiogràfiques fins al Cant espiritual, el seu poe-ma probablement més conegut, tot passant per les cartes íntimes que compartia amb amics i familiars. Tot just començar l’obra crida l’atenció del públic el personatge de la ballarina, que vestida de púrpura i lleugera de roba dansa tot seguint les lectures. La ballarina podria representar la ment de Maragall, la metàfora dels seus anhels i somnis, perquè en parlar de la feina en la indústria familiar, aquell per-sonatge s’amagava sota la taula. Per altra banda, l’escenografia jugava també un paper important juntament amb el vestuari, que ajudaven a contex-tualizar els textos i poemes en el seu espai i temps.

El tractament que es donà a poemes narratius com el Comte Arnau o a articles periodístics com els del Liceu dóna força al text, fent-ne més fácil la in-terpretació als qui no coneixen gaire l’obra de Ma-ragall.

Tots els actors tenien veus amb personalitat, i els versos sonaven ben acompanyats per la música de Wagner i d’altres compositors que agradaven a Maragall. És una obra feta per recordar un dels grans poetes de la nostra llengua, un home que buscà sempre més enllà de la terra, el cel, i darrere la tinta i els mots, la vida de les paraules.

Dídak Carbasa2n Batxillerat

TENIM DRET A CONDUIR?

Com tots ja sabeu, al nostre país s’exigeix tenir els divuit anys per poder conduir un cotxe. Hem fet una petita recerca i veiem que a altres països com els Estats Units, el Regne Unit o Nova Zelanda, el dret de conduir és a partir dels setze anys, fins i tot els quinze. Per què no apliquem aquest sistema al nostre país?

Avui en dia, la nostra societat té ficat al cap que el fet de tenir divuit anys fa que la persona sigui adulta i responsable, tot i que en molts casos no és així.

Si és cert que als setze anys la persona no és prou responsable per portar cotxe, per què en alguns països, com els que hem esmentat, segueix vigent aquesta llei?

Actualment, a Espanya, l’examen tècnic de moto 125 cd –que es pot fer a partir dels setze anys- és el mateix examen que es necesita per treure el carnet de cotxe. I si una moto és menys segura que un cotxe, per què no el podem conduir?

Matthew McdaidAina Palacios

4t ESO B

18OPINIÓL’EQUIP

Quan comences a practicar un esport de petit l’únic objectiu pel qual ho fas és el de moure’t, esbargir-te i relacionar-te amb els amics. Però aquest objectiu, un cop creixes i et fas gran, podria arribar a substituir-se pel de guanyar?

Hi ha qui opina que no, que els ideals sempre són els mateixos i que, malgrat ser un esport competitiu el que practiques, es prefereix ser un grup d’amics i estar tots contents en comp-tes de guanyar. Més com un joc.

Per altra banda hi ha els qui creuen el contrari: que a certes categories, prefereixen més fer un joc competitiu i no tenir tant en compte altres aspectes. Ser més egoista dins la pista, que no vol pas dir ser-ho fora.

Cal preguntar-nos pel resultat del marcador si l’objectiu no és guanyar?

Pot desfer l’equip l’esperit de competitivitat?

És prou fort un sol joc com per arribar a enfron-tar dos ideals diferents fins a trencar una amis-tat? Tot això, a vegades, cal plantejar-s’ho.

Júlia BasEva Mateo

Angi MayorgaBàrbara Pallarès

4t ESO B

TRANSTORNS ALIMENTARIS

Sóc una adolescent de 14 anys i estic molt preocupada per la societat que ens està criant. Els adolescents d’avui en dia som superficials i insegurs. Estem vivint en societat i tots els éssers humans necessitem un exemple o un punt a seguir, però som tan cecs o tan rucs que tots ens volem assemblar o volem ser per-fectes físicament. I és que donem tant valor a aquestes dues paraules, que ens oblidem dels mètodes que hem de fer servir per aconseguir-ho. En aquesta vida, res és perfecte o tothom és perfecte. La perfecció física és relativa, però la perfecció personal, no.

No tota la culpa la té la publicitat, la televisió o les revistes, sinó que nosaltres mateixos hem de lluitar per ser diferents. Perquè nosal-tres som els que fem possible malalties com l’anorèxia o la bulímia: amb simples mirades mal intencionades, amb simples paraules ple-nes d’enveja o amb simples imatges fotogra-fiades en un mal moment i en una mala posi-ció…

Perquè ja n’estic farta de la hipocresia i de do-nar la culpa a gent que només porta a terme les coses que nosaltres volem veure! Perquè ja és hora que els interessos econòmics passin a ser interessos secundaris, i els interessos humans siguin un objectiu primordial!

Judit Soler3r ESO C

19SORTIDESSORTIDA-PREMI DE DIBUIX

CIENTÍFIC

Els passats 20 i 21 de setembre els alumnes de 3r d’ESO B, que actualment estan cursant 4t d’ESO van anar a recollir un premi de dibuix científic atorgat pel Parc Nacional d’Aigües Tortes i estany de Sant Maurici amb les pro-fessores Rosa Terradelles i Dolors Aymerich. El premi era per a la classe amb els dibuixos de

tenir temps lliure fins a les 16h. Un cop aca-bat el temps lliure, hi havia una visita guiada a la “Casa del Parc”. Allà els van ensenyar el parc en miniatura, els van explicar anècdotes del parc, les coses que estaven permeses i les que no i, finalment, els van passar un “power-point”. Seguidament, van anar a l’església de

Fotografia del 3r d’ESO B (4t actualment)

temàtica naturalista de més qualitat. Els alum-nes van realitzar dibuixos centrats en insectes i el premi guanyat va consistir en una sortida de dos dies a la Vall de Boí per gaudir dels seus encants naturals i de la seva arquitectura romànica.

Van marxar dilluns a les 9:30 i van fer un tra-jecte de 4 hores amb una parada per esmor-zar. En arribar a Boí, van dinar i després van

Boí i de Taüll. L’església de Sant Climent de Taüll és romànica del S. XI, allà van poder veu-re les pintures i escultures de l’església, a més del campanar i dels diferents absis. També van visitar l’església de Sant Joan de Boí, una altra església del S. XI, molt semblant a l’anterior. En acabar les visites, van tenir una estona lliure. Després es van instal·lar a l’hotel i van sopar. A l’endemà es van haver de llevar molt d’hora per anar a fer una ruta amb 4x4 i un passeig al

20SORTIDES

Parc Natural d’Aigües Tortes, però el temps no els va acompanyar i la visita que havia de ser de 4 hores més un picnic entre la naturalesa, es va reduir en 2 hores sota la pluja i amb el picnic a l’hotel. La ruta amb 4x4 va ser una bona experiència, després van baixar i van anar caminant per poder veure la flora i la fau-na més bé. Van seguir les passarel·les fins a arribar a l’arbre més alt del parc. Després, van baixar amb els 4x4 i van dinar. Aquesta va ser l’última visita que van fer com a guanyadors del premi, finalment van fer les maletes i altre cop cap a la comarca, fent una parada a Lleida per comprar préssecs i figues. Tot plegat va ser una gran experiència.

Aida CanalMarc Latorre

Anna Segalés4t ESO A

BARCELONA I LA LLEI D’AMOR

El passat 27 d’octubre els alumnes de batxi-llerat van anar d’excursió a Barcelona. Al matí, tots els alumnes van anar a visitar l’exposició del pintor Miquel Barceló, on no només hi ha-via quadres que et deixaven sense parla, sinó que també es podia veure un vídeo on es veia Barceló pintant una de les seves obres.

Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat social i humanístic també van anar a visitar el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), acom-panyats per la professora Maria Bruch. Allà tots els alumnes van poder fer un breu viat-ge artístic a través del temps, els de 1r per tal d’orientar-se una mica de cara a l’assignatura d’història de l’art que cursaran el proper curs i els de 2n per posar a prova els seus coneixe-ments.

21SORTIDES

Després van tenir un temps lliure per dinar i vagarejar una mica per la ciutat comtal. A la tarda, tots plegats van anar al Teatre Nacional de Catalunya per veure l’obra Joan Maragall, la llei d’amor de Joan Ollé, en la qual s’explicava breument la vida de l’artista català mitjançant textos (poemes i cartes) que va escriure en vida i articles d’opinió publicats a diaris que reflectien l’època convulsa de la Catalunya de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Quan l’obra es va acabar, van tornar a pujar a l’autobús que els va conduir novament cap a Roda de Ter, l’Esquirol o Cantoni. Abans de les 9 arribaven tots a casa.

Laia Muntadas1r Batxillerat B

NAVEGANT PER BARCELONA

Dilluns dia 29 de novembre, els alumnes de 1r d’ESO vam fer la sortida “Navegant per Bar-celona”.Ens vam dividir en grups d’onze nois i noies i amb un mapa de Barcelona, un plànol del barri Gòtic i del barri de Ribera i 30 euros vam haver de moure’ns per la ciutat en metro i a peu.Al matí vam anar a Montjuïc, al barri Gòtic, al barri de Ribera i a l’estació de França; llavors ens vam trobar al Maremàgnum per dinar tots junts. A la tarda, en metro, vam pujar fins a la Sagrada Familia i després vam baixar pel pas-seig de Gràcia on hi ha cases d’arquitectes modernistes com Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner. Finalment ens vam tro-bar al carrer Casp i tots junts cap a Roda!

22AMPAABANS D’ANAR A COMPRAR, FEM

LLISTA

Ningú se n’ha escapat, la crisi econòmica ha afectat a tot ca i quisso. Qui més qui menys ha notat els efectes. Els uns de manera fulmi-nant, d’altres progressivament. Però, fi al cap, tothom tocat. A hores d’ara ja n’han parlat tots els experts, els economistes han vaticinat el futur i els polítics han assajat receptes sense èxit. Mentrestant, pocs dels qui van perdre la feina n’han trobat de nou, hi ha gent que té penes i treballs a arribar a finals de mes i nego-cis tancats que no tornaran a obrir. Tot plegat, drames domèstics inclosos, passa al costat de casa i no pas a l’altra punta del món on solen ocórrer les desgràcies de gran format.

La crisi ha provocat una sotragada general, ens ha despertat de l’aletarga, del somni de la bonança inflada. La crisi ens ha tret la son de les orelles fins al punt que hem anat assumint que res tornarà a ser com abans. Escoltem, en aquest sentit, insistentment, que han canviat els hàbits de consum, que la “gent no gasta”, que abans de comprar ens ho pensem dues vegades o que n’hi ha més que miren que no pas que compren. I per acabar de reblar el clau s’ha estès com una taca d’oli la tendència a fer menys àpats que mai als restaurants. A simple vista, un panorama descoratjador.

La realitat, però, per variar, és complexa i plena de clars i obscurs. Hi ha un munt de variables, de moments, d’actes que semblen desmentir la gravetat de la situació. Fixem-nos sinó, per un instant, en la febre de consum que ja s’ha desfermat i que previsiblement durarà fins pas-sat Festes (i que seguirà, sens dubte, amb la cua de les rebaixes). Si les coses fossin el que semblen, seria força lògic, en la situació de pe-núria en què estem instal·lats, retallar dràsti-cament les despeses supèrflues que generen les festes nadalenques. S’entendria perfecta-ment que ens miréssim amb lupa la necessitat

d’un nou canvi de telèfon mòbil o d’incorporar més fòtils d’última generació al nostre univers d’enginys informàtics i electrònics per tal de poder navegar –encara més- pels espais vir-tuals. O que renunciéssim, ras i curt, a dema-nar i a regalar més del que cal, evitant estirar més el braç que la màniga.

No es tracta de passar de tot a res. Ni, molt menys, d’arruïnar tots aquells que viuen del pe-tit comerç que esguarden amb deler l’arribada d’aquestes dates per cobrir unes expectatives de vendes necessàries i, sovint, indispensables per la pròpia viabilitat del negoci. És qüestió de racionalitat i consciència, individual i social. De consum responsable, vaja. Potser hem de ser capaços de blindar-nos davant la publici-tat invasiva que ens colpeja al sofà de casa, a fi de minimitzar les compres impulsives, i ser capaços de fer la llista de compra per tal de comprar allò que és just i necessari essent, en conseqüència, esquius al consumisme desfer-mat. D’actuar de tot cor amb els que estimem, pensant, però, amb el cap el que comprem. De recuperar els vells vincles entre necessitat i il·lusió que el regal sempre havia tingut. De si-tuar el regal en el terreny dels sentiments, lluny del consum. Val la pena aprofitar aquests nous Nadals de crisi per recordar postulats que són l’essència de la vida. Com aquell que diu que no és més feliç qui més posseeix, sinó qui més sap gaudir d’allò que té. I compartir-ho amb els que l’envolten.

Pep Palau (peppalau.blogspot.com)

23ESTADA A L’EMPRESAL’ESTADA A L’EMPRESA, UN CRÈDIT DEL TOT RECOMANABLE

Durant les vacances d’estiu és necessari buscar-se una feina o ocupació per tal de mantenir un ritme d’activitat diari mentre no hi ha escola. És per això que des de l’institut s’ofereix als alumnes de 1er de Batxillerat la possibilitat de realitzar el crèdit d’Estada a l’empresa. Aquesta activitat consisteix a donar una oportunitat als joves estudiants per descobrir el món laboral i treballar en els sectors que estiguin interessats. La coordinadora d’aquesta tasca és la Mercè Palau i és l’encarregada de posar-se en contacte amb les empreses per tal d’obtenir les feines més adequades per a cada alumne d’acord amb els seus interessos professionals.

Aquest darrer any un total de set alumnes vam realitzar l’Estada a l’empresa. La Rut Freixa va treballar a l’ASEPEYO Mútua d’accidents de treball, la Cristina Espelt a la guarderia de Roda de Ter, la Cristina Rexach a la fàrmacia Carolina Bernet de Roda, la Carla Mayans a Divasa-Farmavic SA, la Irene Serra a l’ajuntament de l’Esquirol per fer-hi tasques administratives, la Júlia Fabregó a TOUS SA i jo vaig treballar a la revista i ràdio locals de Roda. Cal destacar el bon rendiment de tots els alumnes ja que totes les empreses van fer una valoració molt positiva de la nostra actitud.

Jo vaig treballar a la revista local Roda de Ter i a Ràdio Roda. Aquestes pràctiques em van ser-vir per viure des de dins com és el món del periodisme ja que és una de les carreres que més m’interessa i, sincerament, haig de qualificar aquest crèdit com a molt profitós. Vaig aprendre tot tipus d’activitats com la redacció d’articles, la programació i el funcionament de la maquinària radiofòniques, la programació de la ràdio, la recerca d’informació a tot tipus de fonts...

A més, cal sumar-hi l’experiència i els coneixements obtinguts que et poden servir en un futur molt pròxim per trobar una bona ocupació. És per això que recomano a tothom que provi aques-ta alternativa, molt profitosa i interessant que et permet el primer contacte amb el món laboral i t’ajuda descobrir la teva pròpia vocació.

Pol Ballús2n Batxillerat

24ESCOLA VERDAPER QUÈ, A VEGADES, ENS PIQUEN ELS ULLS A LA PRIMAVERA I A L’ESTIU?

L’ozó troposfèric a la comarca d’Osona

Algunes vegades a la primavera o a l’estiu a les ho-res centrals del dia, hem sentit molèsties als ulls. Aquest fenomen és degut a l’ozó (O3) que es for-ma a les capes baixes de l’atmosfera i s’anomena ozó troposfèric.L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, és a dir, es forma a partir d’uns productes que s’anomenen precursors i a l’acció de la radiació solar. Aquests precursors solen ser òxids de nitro-gen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV’S); aquests es generen per l’activitat industrial i tam-bé els produeixen els combustibles fòssils utilit-zats en el transport.Hem de diferenciar l’ozó troposfèric de l’estratosfèric que es produeix a la ozonosfera -que és una capa de l’atmosfera- que està molt més amunt (estratosfera). Aquest ozó forma una capa que filtra la radiació solar i ens protegeix de la radiació ultraviolada (UV) que té efectes nocius per a l’home i per als ecosistemes terrestres. Per tant, aquest ozó és molt necessari i molt bene-ficiós; la seva destrucció ha provocat el conegut fenomen del forat a la capa d’ozó.En canvi l’ozó que es forma a les capes baixes de l’atmosfera té un efecte nociu sobre els éssers vius. Es tracta d’un compost molt oxidant que pro-voca lesions a les membranes externes, irritacions als ulls i danys als pulmons. Pot arribar a produir problemes respiratoris greus a les persones que pateixen asma, insuficiència pulmonar i al·lèrgia.

En aquests casos s’ha d’anar molt amb compte amb aquest compost.L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recoma-na no sortir al carrer, no fer activitats esportives ni altres activitats que suposin un gran esforç fí-sic quan els nivells d’ozó superin els 180 μg/m3. La legislació europea preveu que quan se supe-ra aquest nivell durant més d’una hora cal avisar la població, i quan se superen els 360 μg/m3, cal confinar la població.A la nostra comarca, a causa de l’orografia i el règim dels vents, tenim sovint problemes amb aquest contaminant. De fet, s’ha comprovat que els òxids de nitrogen de la regió metropolitana de Barcelona migren cap a la nostra comarca. Els dies en què se superen els nivells màxims reco-manats, s’anomenen episodis d’ozó. Aquests epi-sodis els podem seguir a través d’unes estacions de vigilància i control de la contaminació atmosfè-rica que té la Generalitat de Catalunya (XVPCA) i que podem trobar a l’adreça :http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.consulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1En aquesta adreça també hi podem trobar les da-des de qualitat de l’aire. Podem veure el resum de l’any 2009 i podem comprovar com s’han supe-rat moltes vegades els límits d’avís a la població. També podem consultar les dades de les estacions automàtiques de Vic i de Manlleu. Si ens compa-rem amb la resta de comarques podem veure que tenim un problema a l’atmosfera i ningú no ens n’ha informat. També ens hem de conscienciar del fet que la contaminació és un fenomen global i ens afecta a tots. No podem continuar amagant les escombraries a sota de la catifa.Les següents reaccions són les que donen lloc a l’ozó. Sabríeu igualar-les?

NO (g) + O2 (g) ----> NO2 (g)NO2 (g) + llum ----> NO (g) + O (g)O (g) + O2 (g) ----> O3(g)

25RECOMANEM

TÍTOL: InvictusGÈNERE: Drama, biogràfica INTÈRPRETS: Morgan Freeman, Matt Damon DURACIÓ: 133 minuts

ARGUMENT: En primer lloc cal dir que és una pel·lícula que està basada en un fet real. El tema principal és el perdó i la convivència en un país multiracial. Es basa en el fet que l’actual expresident Nelson Mandela surt de la presó després de 27 anys i guanya les eleccions de la República de Sudàfrica. En arribar a la ciutat totes les persones de color el proclamen, però els blancs no hi estan del tot d’acord. Mandela utilitza el rugby per tal d’unir les dues races i amb aquest factor aconsegueix que tothom estigui content i més unit. L’equip de rugby del país representa els blancs.

La feina dels actors és impecable. Morgan Freeman, ac-tor de moltes altres pel·lícules, fa que el seu personatge Nelson Mandela sigui d’allò més semblant al personatge real.

RECOMANEM la pel·lícula perquè arriba molt a l’espectador i fa reflexionar sobre les injustícies del món.

Marta Pacuet1r Batxillerat A

TÍTOL: Híncame el dienteDIRECTOR: R Jason Friedberg, iAaron SeltzerINTÈRPRETS: Jenn Proske, Charlie Weber, Matt Lanter, Chris Riggi, Marcelle Baer, Ken JeongANY: 2010 DURADA: 82 minutsGÈNERE: Comèdia

ARGUMENT: Becca, una adolescent insegura i amarga-da, es canvia de residència per anar a la petita ciutat de Sporks per viure amb el seu pare. Els habitants estan preocupats per l’alt índex de morts i mossegades del lloc, però la jove no pot evitar enamorar-se d’Edward Suller, un noi pàl·lid i atractiu que pertany a una família de vampirs, això sí, “vegetarians”. Tot i l’atracció mútua, Edward intenta mantenir les distàncies amb Becca, mentre un altre noi, el pelut Jacob, també mostra el seu interès per la noia.Híncame el diente és una paròdia cinematogràfica, es riu de la història i dels personatges d’aquest fenomen adolescent, tot presentant-nos una absurda comèdia plena de referències a les pel·lícules de la saga. Es trac-ta d’agafar l’argument de Crepuscle i fer gags referents a la pel·lícula.RECOMANEM aquesta pel·lícula als amants de la comè-dia que vulguin passar una bona estona, i també per als que no suportarien una altra pel·lícula de la saga Cre-puscle.

Pau BanúsRamon Caralt

Oscar Milan4t ESO A

26RECOMANEM

TÍTOL: L’Angus, pintallavis i morrejades. Les confessions de la Georgia Nicolson.AUTORA: Louise Rennison.EDITORIAL: Empúries.NÚMERO DE PÀGINES: 206 pàgines.

ARGUMENT: Es tracta d’un diari que escriu la Georgia Nicolson, una adolescent de 14 anys, al llarg d’un any aproximadament. Explica totes les seves paranoies i intimitats, com ara amors, desamors, canvis corporals, amistat, sexualitat, problemes familiars, hormonals... Hi ha un fragment, per exemple, on la Georgia ens explica que tenia un xicot però no volia estar amb ell perquè era massa enganxós i va demanar ajuda a la seva amiga, la Jas. Aquesta va dir a en Peter que la Georgia tenia problemes personals, i ell va entendre que era lesbia-na. Aquest rumor es va escampar per tot l’institut. Hi ha moltes més bestieses còmiques, com aquesta, a la vida quotidiana de la protagonista. Algunes noies s’hi troba-ran totalment identificades, i alguns nois podran desco-brir les respostes del que alguna vegada no s’han atrevit a preguntar. RECOMANEM aquest llibre perquè explica anècdotes que han passat a tothom o que encara els han de passar en algun moment determinat de la seva adolescència. A més a més, et fa passar una bona estona.

Olga AraqueNúria Lozano

Ingrid Vázquez4t ESO A

TÍTOL: Des del meu celAUTOR: Alice Sebold.GÈNERE: Drama.EDITORIAL: DEBOLSILLO NÚMERO DE PÀGINES: 327VERSIÓ EN PEL·LÍCULA: The Lovely Bones.

ARGUMENT: El llibre ens explica la història d’una nena, la Susie Salmon, de 14 anys, que un dia en tornar de l’institut és assassinada. Després de la seva mort puja al cel, des d’allà explica com veu l’assassí i com aquest intenta esborrar les pistes perquè no el puguin delatar. També ens explica com veu que la seva família i amics ho passen molt malament i volen trobar el culpable. Grà-cies al seu gos que troba una pista, la seva germana va a casa de l’assassí i troba la pista definitiva.

RECOMANEM aquest llibre a tota la gent que li agradin els llibres de misteri, d’intriga, de drama.

27PUNT JOVEL’E SPAI

Av. Diputació 708510 Roda de TerT. 93 854 04 57www.lespai.catlespai@lespai.catDe dimarts a divendres de 17.00h a 20.30h

Hola!Som la Laura, la Sabina i l’Alba, les tres tècni-ques de l’àrea de joventut de l’ajuntament de Roda de Ter que treballem a L’E SPAI. Pels que encara no ho sabeu, L’E SPAI és un equipament municipal per a joves que va obrir les seves por-tes el passat mes d’abril i on hi podeu trobar: una sala de connexió gratuïta a internet amb 6 ordinadors, una sala de treball, una gran sala per a passar l’estona amb els amics i amigues, un futbolí, la Wii amb pantalla gegant i altres jocs de taula, revistes d’interès juvenil, a més d’activitats diverses. A L’E SPAI podeu venir a buscar infor-mació sobre qualsevol tema que us interessi: estudis, oci, treball, transports, viatges, salut, etc. Per altra banda, és des de L’E SPAI que es gestionen totes les activitats juvenils de Roda (les pensem, les organitzem, en fem les inscrip-

cions), però ara, més que mai, volem comptar amb vosaltres per fer allò que us interessi. En aquesta línia, comptem amb el programa Borsa d’Implicats per tal que tots aquells joves que ho vulgueu pugueu participar en comissions de tre-ball per organitzar activitats (des de Carnaval a Festa Major, activitats i tallers a L’E SPAI i durant l’estiu), o simplement donar la vostra opinió; el nivell d’implicació se’l posa cadascú. De fet, ja hi ha el primer grup de joves format; ells i elles són els JAR, Joves Actius de Roda, amb els quals hem organitzat les nits joves de Festa Major (en una comissió amb altres entitats), la nit de la castanyada, a més de proposar-nos i preparar tallers (risoteràpia, confecció de bufandes) i acti-vitats diverses (sortida a la platja, nit d’esports).Ara fa ja 7 mesos que vam obrir L’E SPAI i al dia d’avui fem molt bona valoració de com estant anant les coses. Quant a activitats, vam fer la 1a setmana jove que va finalitzar amb el concert d’Strombers, vam veure el Barça-Milà a L’E SPAI (amb una sala plena a vessar de 90 joves), vam fer un taller de risoteràpia, a més de totes les activitats i tallers de l’estiu jove (gimcana noctur-na, acampada jove, nit boja, nit chill-out, sortida al parc aquàtic, taller de cuina, curs d’escalada, taller de voluntariat, taller de fotografia digital, programa de pràctiques), vam participar a les barrakes de Festa Major i a la Nit d’esports, vam celebrar la castanyada amb música a la carpa i el túnel del terror... I totes aquestes activitats no ens donen sinó més ànims per seguir fent coses amb vosaltres i per a vosaltres. Ara, per aquest hivern estem ja preparant tres dies de tallers i activitats a L’E SPAI (27, 28 i 29 de desembre) perquè passeu unes bones vacan-ces de Nadal; us recordem també que si esteu interessats a participar en la cavalcada de reis ens ho podeu comunicar (per telèfon, mail o bé venint a L’E SPAI o el dijous amb l’Alba a l’IES). I per encetar el 2011, Fira x Nadal al pavelló (dies 3, 4 i 5 de gener), taller de Jump Style i alguna altra activitat, a més de començar a preparar el Carnaval. Així és que ja ho sabeu, us esperem a L’E SPAI!!

28ENTRETENIMENTSIntenta-ho

Fixa-t’hi

Hi apareixen dos personatges

Gira la granota a l’esquerra i veuràs...gira el cavall a la dreta i veuràs...

És possible?

29ENTRETENIMENTSQuè hi veus? Quantes columnes hi ha?

ACUDITS

El mal menor

Per què no et vols prendre la medicina si no te la dóna l’àvia? - pregunta la mare al nen.Perquè a l’àvia li tremola la mà i li’n cau la meitat.

Una bona coartada

El jutge: Us recordeu què fèieu el dia 22 de juliol de 2009, a les vint-i-dues i trenta-cinc minuts?L’acusat: Oi tant! Era a casa mirant el rellotge i el calendari.

Un director responsable

Un periodista telefona al director del diari per anunciar-li que hi ha hagut un terratrèmol a Kim-schilderkraff. La resposta del director és: Primer de tot cal esbrinar com es deia el poble abans del terratrèmol.

No és ben bé igual

El camell pot treballar vint dies sense beure- diu l’un.Doncs jo puc beure vint dies sense treballar- respon l’altre.

30

COL·LABORADORS:

Congelats a granelRefrescosGra cuitGra secPaPlats cuinatsMenjars per a celíacsPollastres a l’ast