~ 2 ~

Treball original de l’alumnat de segon de Secundària de la

SI Turó d’en Baldiri.

Curs 2014-2015

Teià, març del 2015

~ 3 ~

Avís

Al començament fou la paraula. Les paraules. Després el vers. Versos que sovint

no són versos. Poesia i florilegi de mots, que és elegant bruta de fang. N’hem

espigolat alguns i els hem desenvolupat, sense embut, extravagants. Tendències?

Triem la música, la lletra, Vinyoli, Marçal, Raspall, llegir-los de cap a cap, aquí,

oberts al mar. Escrivim, esborrem, estripem, tornem a escriure i pensem que no

sempre ens agrada la poesia. A vegades ho diem en veu alta, moltes vegades no, i

hem enganxat tres versos a la pissarra. No tenim mètode. No procedim de cap

manera sistemàtica ni amb cap fi determinat. Sols hi ha intenció: dir la lluna a la

muntanya i udolar amb boca humana.

(Re)vers: la revolta poètica només ocorre, succeeix en tant que som i som en tant

que paraula dita, trena d’escoltes i d’aire enmig. Només diu de l’aire aquest de

prop, que diu de nosaltres i d’un jo que els mira a ells des d’un lloc que és el

mateix, aquestes aules. No hi ha cap salt —o potser n’hi ha una pila—, no hi ha

deliri, no hi ha cap ordre.

Són corrandes i haikus, cruïlla de tradicions, poemes, en vers, retallats, comptats i

descomptats, tocats per la veu popular, de colors, sí senyor. I no fugiu esperitats.

Us agraden les bombolles de sabó? Jaspiades, lleugeres... i ben plenes de no

sabem què que crèiem perdut. En podria dir de mil maneres, ara ganes de

comprendre les coses com són nues. Cal una gran llibertat, la que els ha creat, i

una gran exigència: creure molt en la fantasia i moltíssim en la serietat. I és que ha

estat un joc seriós. Fareu el favor de volar?

En definitiva, és un llibre fet de trinxes, fet de bombolles, fet d’espurnes. I també

és un llibre que fa miracles, que fa fer somnis, que fa, fins i tot, fer esglais. Si te’l

llegeixes tot i si te’l mires de dalt a baix, de biaix i d’esquerra a dreta, o del revés, et

durà bona sort, perquè et durà sempre, lliurement, per un camí mental, que és el

que menys costa de gambar. El pots copiar, si t’avorreixes, poema a poema, fins a

~ 4 ~

aprendre-te’l de memòria i fins a fer-te gran. O pots, si tens curolla de ser poeta,

mirar d’anar-hi una mica més enfora. Hem après que la poesia ve sola, que mai no

avisa.

~ 5 ~

Corrandes i cançons

~ 6 ~

El somni

Quan el sol s'amaga poruc

perseguit per grapats d'estels,

quan la nit té lluna plena

i amors de tota mena,

brillen baix la seva llum,

tu i jo tornem a néixer

aquí dins la meva ment,

dins el meu somni etern.

Vaig néixer dotada de somnis

que m'alimentaven de fe

i ara moro enverinada de pena,

que només jo els puc recordar.

Vaig néixer dotada de somnis

que m'alimentaven de fe

i ara moro enverinada de pena

perquè només jo els puc recordar.

Joana Felipe

~ 7 ~

La vida

La vida pot ser dura,

però igual pot ser pura.

Si no li segueixes la corrent,

tot pot anar contra el vent.

La vida pot ser dura,

però igual pot ser pura.

Dies pots desaparèixer,

altres vas ser quan vas néixer.

La vida pot ser dura,

però igual pot ser pura.

Si tu l’aprofites bé,

tot et pot anar perfecte.

Si tu fas el que jo sé

et trobaràs alguns defectes.

Aleix Lázaro

~ 8 ~

L'amor fa mal

Plora i no sap si pot creure'l,

en veure l'amor perdut.

No pot viure sense veure'l,

és son tresor més volgut.

És la flama de sa vida,

la llum que encén la foscor,

qui provoca l'alegria:

si està amb ell ja no té por.

Amor que la protegeix,

l'estrella que més la cuida.

Quan el mira no pateix,

ja no se sentirà mai buida.

Però el somni ja ha acabat,

tot això ja gens importa.

Hem de deixar el passat

i tot el que això comporta.

~ 9 ~

Ja mai no tornarà a veure'l ?

Mai sentirà sa presència ?

Ja mai tornarà a creure'l ?

Ho superarà amb paciència.

Alèxia Effa

~ 10 ~

Lluny d’un cor

Vas mentir-me a la cara,

ploro desesperada.

Cada cop més lluny d’un cor:

t’allunyes en la foscor

Gèlid està el meu cor

perquè te’n vas amb temor.

I si encara t’estimo?

Ja no puc ni decidir-ho.

Que les mirades ens diuen

i les paraules no surten.

El negre és el color

que defineix el dolor.

Ruth Larraga

~ 11 ~

L´odi

L´odi transmet ràbia i por,

i penses en allò bo,

i en allò meravellós.

Et fa treure allò que tu

ni pensar-ho voldries.

L´odi et dóna por i

frustració per algú.

Pau Massana

~ 12 ~

Fem-ho junts

Cada dia veig al cel

un somriure ple de mel.

Esperances i record

fins el dia de la mort.

La vida és un regal:

gaudeix-la fins el final.

Aprofita tot moment,

sigues lliure com el vent

Amic meu, crida el meu nom,

t’ensenyaré el camí.

Sent fidel al teu destí

tu faràs canviar el món.

Roger Tejerina

~ 13 ~

La soledat

Quan ets sol arreu n’hi ha,

sempre està al nostre costat.

És molt dur de superar

tot i estar acompanyat.

Un somriure pot costar

més de mil activitats.

Un esforç per superar

i aquesta soledat.

Ivet Casanovas

~ 14 ~

Un comiat no realitzat

Un adéu i una paraula,

un somriure, una mirada,

paraula d’enyorança:

mai perds l’esperança.

T’estimo amb tot el cor,

sense tu tot és foscor.

Aquell comiat especial

que no he pogut realitzar.

Et vull tornar a abraçar,

ja t’has alçat cap al cel.

Un comiat no realitzat,

sempre et trobaré a faltar.

Segur que has pogut creuar?

Per fi estàs feliç allà?

Aquell últim comiat

que no he pogut realitzar.

Carla Pizán

~ 15 ~

Confessió inconfessable

Avui a la tarda quan

ja se n’ha anat i al tren ha

pujat, el seu perfum de

roses ja trobava a

faltar. No puc seguir, ja

l’he perdut, torna enrere

i vine un altre cop amb

mi. Jo sé que vols però

ja no pots tornar aquí

Torna amb mi, t’haig de dir

el que jo sento per tu.

Papallones tinc a dins,

jo no puc viure així.

M’és igual el que puguin

dir, jo t’haig de confessar

l’amor que sento per tu.

Andrea Altafaja

~ 16 ~

Estacions de l’any

Espero l’arribada

d’un d’aquells estius més vius

perquè un cop acabada

no trobarem cap més niu.

A l’hivern tothom bada

i es glacen tots els rius,

l’estufa engegada

i patates al caliu.

Primavera escalfada,

surt una bona perdiu.

Si agafa l’ alçada,

escoltes el seu piu piu

A la tardor, la tardor la fada

corre, balla i viu.

Un cop finalitzada

ja no sentim el que diu.

Sergi Charles

~ 17 ~

Contra el racisme

Blanc, negre… què hi fa?

No existeixen races,

l’única la humana.

No mires com és ell,

només veus la seva pell

Massa odi i ràbia,

massa tristor injusta

i saber que hi ha qui

menysprea pel sexe,

pel color o religió.

Nil Soler

~ 18 ~

Amistat

Mai t'oblidaré,

sempre et voldré.

En el fons del meu cor

sempre estarà el teu amor.

Ets un somni fet realitat

que a la meva vida ha arribat.

Clàudia Macias

~ 19 ~

Cel infinit

Amors impossibles són com

l’aigua i el desert, que

sempre volen estar junts

però els separa el cel.

Amors impossibles són aquells

que sempre vols aconseguir

amb amor i tristesa:

una fi amb amor infinit.

Nora Vila

~ 20 ~

Dolor ocult

Que no plori no vol dir

que no em faci mal, i

quan somrigui no t'enganyis,

que en el fons estic fatal.

Que no expressi el meu

dolor o la ràbia interior

no significa que no

sigui com la resta del món.

Sali Sanyang

~ 21 ~

Perdó

Perdona per trencar-lo,

el teu cor, cada dia,

fins pensar que no en tenia,

per haver-te ocultat

la persona que tens dins.

Perdona per haver-te

fet mal i destruir-te

l’alegria que tenies.

Núria Adarve

~ 22 ~

Amor impossible

És com el fred i el foc,

s‘intenten enamorar

encara que sigui poc.

Entre ells s’han d’estimar.

En somnis et somia

i en la realitat

no et deixa estar tranquil·la.

Ell només desitja

tornar al teu costat.

I quant estic amb ella

em sento afortunat.

El meu cor s’accelera

i tot canvia al teu costat.

Cèlia Carbonell

~ 23 ~

La llibertat

La vida és com un colom:

has d’emprendre el vol ben alt

per conèixer tot el món.

Per viatjar, cal un salt.

Roc Carbonell

~ 24 ~

L’amistat

Som inseparables,

sempre estem units.

Hem de ser amables

i no fer-nos crits.

Costa temps guanyar-la

i es perd en un moment

Procura d’encertar-la

o t’enganyaran fàcilment.

Si som bons amics

viatjarem plegats.

Escalarem pics

i veurem ciutats.

Costa temps guanyar-la

i es perd en un moment

Procura d’encertar-la

o t’enganyaran fàcilment.

Pau Toquero

~ 25 ~

La felicitat

Felicitat és ser lliure,

un espai obert on viure

ple de somnis increïbles

i records inoblidables.

Felicitat, orgull sincer

com l’olor a flors d´un roser,

clar sentiment d’ alegria

i que per re canviaria.

Èric Nicolàs

~ 26 ~

Salvatge

Seré salvatge, ho sé,

com un cavall al galop

que no beu tant sols un glop,

jo no hi soc cap presoner

No em sentiré malament si res no faig bé

Seré lliure com l’ocell,

viatjaré com un segell,

em moure amb rapidesa,

marxaré a tota presa.

No em sentiré malament si res no faig bé

He aprés a fugir d’ella

com un llop de lluna plena.

Seré un ànima lliure

que per fi podrà viure

Pablo Refolio

~ 27 ~

La noia de l’escala

Una barca va embarcar,

i com l'ocell que pren rem,

va escapar per volar

i escoltà el mar bramar.

Lliure com l'aigua del mar i pètals de roses flotant.

Asseguda a l'escala,

escoltant el so de la sala,

i penso en la soledat

que ma vida m'ha donat

Lliure com l'aigua del mar i pètals de roses flotant

Nerea Geira

~ 28 ~

Llibertat

Fins a dalt de la muntanya,

amb el vent de tramuntana,

un cavall va galopant

fins trobar la llibertat.

Lliure era, però un dia

un pagès el va agafar.

El cavall estava trist,

l’animal no era feliç.

Un cavall va galopant

fins trobar la llibertat

Però un dia es va escapar

i va pujar dalt la muntanya.

L’animal està corrent

al ser lliure com el vent.

Un cavall va galopant

fins trobar la llibertat

Joana March

~ 29 ~

La felicitat

Sóc un ocell blanc en vol

que batega fora reixes.

Cap amo ni presó vull,

sempre volar cap el sol.

~ 30 ~

Els quatre elements

Quatre elements de la terra

que la descriuen tal com és.

Obren portes a la vida

i ho seguiran eternament.

Suau, fred i t’acaricia;

ferma i forta igual que un soc;

densa i tova que et submergeix;

nerviós rogenc que ho crema tot.

Quatre elements de la terra

que la descriuen tal com és.

Obren portes a la vida

i ho seguiran eternament.

Vinyet Plantà

~ 31 ~

Sinceritat

La sinceritat està basada en la confiança

i és una eina clau per poder gaudir

d’una relació amb esperança.

La sinceritat és imprescindible,

en una amistat

hi cal la confiança

i no perdre mai l’esperança.

A l’hora de ser sincera, no t’haurà de fallar

si de veritat és bona amistat,

l’amiga de confiança que per tu ha de vetllar.

Millor que amb les paraules

la sinceritat es demostra amb accions

que d’aquestes sempre en tindràs bons records

i sempre et portaran a bons acords.

Sandra Macias

~ 32 ~

Pau i tranquil·litat

Pau és tranquil·litat i tranquil·litat és pau.

Les busquem totes dues per fer del nostre món

un lloc millor. Nosaltres som pau i pau és nosaltres.

Els cinc continents buscant pau

per fer de casa seva un lloc millor

on viure-hi, conviure-hi i estar-hi be.

I vivim per fer-nos lliures

buscant pau i tranquil·litat.

Entre tots i totes podem fer d'aquest

món un lloc sense guerres, lluites i baralles.

I vivim per fer-nos lliures

buscant pau i tranquil·litat.

Suma la teva alegria i resta la teva crueltat.

Pau és amor i amor és pau.

Pau sense fi, pau veritable .

Pau que a l'alba neixi

i que a la nit no es mori .

Isfa Kamaso

~ 33 ~

Amor

Només amb una mirada,

amb una rialla

i una abraçada

ja em sento estimada.

Siguis on siguis

sempre penso en tu,

vagis on vagis

sempre penso en tu.

Només amb una mirada,

amb una rialla

i una abraçada

ja em sento estimada.

Júlia Carbonell

~ 34 ~

L’amor

Amor, sentiment prou intens,

mai saps per on et sortirà.

Amor sentiment del que no pots escapar.

El meu cor porta el teu nom

gravat, no es pot esborrar.

Amor sentiment del que no pots escapar.

La felicitat que em dóna

no té preu, sinó el teu nom.

Amor sentiment del que no pots escapar.

Ana Juste

~ 35 ~

Què és allò?

Allò que hi ha al fons.

Què és allò tan bonic?

Un avió o un estel ben bonic

se m’acosta cada vegada més

i brilla com la llum del sol

Vine, vine, ja està més a prop:

té ombres i té corbes.

Què serà allò tan bonic?

És com un àngel que ve cap a mi.

M’il·lumina els ulls,

però no ho puc agafar.

Sento com m’acaricia,

què és allò tan bonic?

Veig algú, però no veig res

Vine, vine, ja està més a prop.

Té ombres i té corbes.

Què serà allò tan Bonic?

És com un àngel que ve cap a mi.

Míriam Cantero

~ 36 ~

La diversitat

Aix, la diversitat,

ha de ser alguna cosa amb dignitat.

Diversitat? Amb què rima?

Aquest tema ha de tenir molt d'autoestima

Un poema amb autoestima i dignitat...

Això tindrà molta originalitat

Ja m'he inspirat!

Per algú, aquest tema he triat.

No pretenc guanyar res;

expresso els meus sentiments, res més!

Que me’n vaig del tema!

Molt extens serà aquest poema

Divers, divers, divers...

Amb aquesta paraula puc fer més d'un vers,

rimar i jugar amb les paraules

em fa bona sensació,

és la meva reflexió!

~ 37 ~

Aquí s'acaba...

el que jo anomeno art,

això de mi només

una petita part és...

Steven-Harley Eugeni

~ 38 ~

L’amor per tu

Jo m’estimo una dona

que em dóna la llum del dia

en el regne de la fosca.

És la llum que em fa de guia.

Jo m’estimo una dona

que em dóna felicitat.

El seu riure m’emociona:

és un amor de veritat

Jo m’estimo una dona

de bellesa singular,

que em fa millor persona

i em manté ben animat.

Pol Gaspar

~ 39 ~

L’amor de la teva vida

Algú que et fa riure,

que al caure t’ajuda,

que et treu un somriure

quan més forta és la pluja.

L’amor de la teva vida

que et doni confiança.

Estaràs molt agraïda

si et dóna esperança.

Algú que t’estima molt,

massa per deixar-te anar,

que t’abraça quan tens por:

mai més de tu marxarà.

Què passaria si marxés?

Mai tu et recuperaries,

doncs tu sens ell no ets res:

tu sens ell moriries.

Abril Carmé

~ 40 ~

Haikus

~ 41 ~

La complexitat de la cultura japonesa s’ha simplificat en formes d’art delicades i

carregades de sensibilitat. L’atemporalitat que caracteritza els paisatges orientals

s’ha apoderat també de les seves creacions. El batec d’una cultura reflexiva talla

amb cura les peces que conformen el seu art. I és així com neix l’haikú, un poema

breu, de tres versos i amb mètrica oriental. Els seus orígens es remunten al segle

XIV tot i que no és fins el segle XVI que es consolida en els models de poesia

oriental, en què segueix essent molt popular.

La senzillesa d’aquests textos és el resultat d’un delicat procés que recull l’herència

del món religiós i filosòfic zen, budista, confucionista i taoista, l’art de la cal·ligrafia

japonesa i la tradició poètica oral, amb totes les seves evolucions.

L’haikú ens recorda la filosofia espiritual i el simbolisme d’una cultura mística,

d’expressió de pensament i de reflexions sota l’aparença de mites, de símbols, de

paradoxes i , de fons, d’imatges altament poètiques. És, doncs, una poesia

contemplativa, que valora la natura, els seus colors i contrastos, la sorpresa que

genera. Enregistra o indica un moment, una sensació, impressió o drama a d’un fet

específic de la natura. Estructuralment, els dos primers versos són un apunt al

natural, que fa un salt transcendental al tercer i darrer vers cap a una lectura més

simbòlica i universal.

La seva composició implica un procés de descoberta personal i íntima. Més que

inspiració, el que es necessita per compondre un veritable haikú és meditació,

esforç i percepció.

~ 42 ~

Rosa, doble cara.

Et fa sentir bé, l’amor,

i fan mal les punxes.

Anna Pérez

~ 43 ~

Em sento lliure:

el mar és gran com un cos

tot el mar és gran.

Andrea Espinosa

~ 44 ~

La llibertat

La llibertat d'un felí

com el tigre, és la llibertat

d'un ésser com l'humà.

Gerard Sevillano

~ 45 ~

Quanta tranquil·litat

La tranquil·litat

que em dóna l'ocell és molta

quan canta i piula.

Irene García

~ 46 ~

Molta por

Jo tinc molta por

com si el lleó seguís

darrere meu sempre.

Juanki Esteban

~ 47 ~

~ 48 ~