Antologia Poètica Catalana

ANTOLOGIA ANTOLOGIA POÈTICAPOÈTICA

La PàtriaLa Pàtria

Los dos campanarsLos dos campanars

Oda a EspanyaOda a EspanyaDavid Bou De

Pieri

1r CT2

Català

ÍNDEXÍNDEX

IntroduccióIntroducció La PàtriaLa Pàtria Los dos campanarsLos dos campanars Oda a EspanyaOda a Espanya

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

De l’obra “Antologia de la poesia De l’obra “Antologia de la poesia catalana” he triat tres poemes catalana” he triat tres poemes relacionats amb el nacionalisme català:relacionats amb el nacionalisme català:– La Pàtria, de Bonaventura Carles AribauLa Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau– Los dos campanars (Canigó), de Jacint Los dos campanars (Canigó), de Jacint

VerdeguerVerdeguer– Oda a Espanya, de Joan MaragallOda a Espanya, de Joan Maragall

ÍNDEXÍNDEX


LA PÀTRIALA PÀTRIA

Bonaventura Carles AribauBonaventura Carles Aribau

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓBonaventura Carles Aribau i Farriols va escriure aquest poema a Madrid:

Cant d’enyorança de CatalunyaCant d’exaltació de la llengua catalana

Per felicitar al banquer Gaspar de Remisa (1784-1847).

Va ser publicada l’any 1833 en el diari “El Vapor”.

AUTORAUTOR

1798-1862 Home d’àmplia i diversa cultura. De formació Il·lustrada. El 1826 va anar a viure a Madrid per

treballar per Gaspar de Remisa, per a qui el 1832 compondria “La Pàtria”.

Va ser considerat com l’iniciador del Romanticisme català i de la Renaixença.

BONAVENTURA CARLES ARIBAU I FARRIOLS

MOVIMENTS LITERARISMOVIMENTS LITERARIS

Exaltació nacionalExaltació nacional Valoració del Valoració del

patrimoni popularpatrimoni popular Intimitat del Intimitat del

poetapoeta Preocupacions Preocupacions

filosòfiquesfilosòfiques Natura i paisatge Natura i paisatge

són la projecció són la projecció dels sentimentsdels sentiments

RENAIXENÇA

ROMANTICISME Exaltació de la Exaltació de la

Catalunya medievalCatalunya medieval Interès per la Interès per la

literatura popularliteratura popular Presència Presència

d’elements d’elements nostàlgicsnostàlgics

Valoració del Valoració del paisatge catalàpaisatge català

ESTRUCTURAESTRUCTURA

Poema culte (oda) en llengua Poema culte (oda) en llengua catalana que està dividit en sis catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d’art octaves de versos alexandrins d’art major (versos nobles).major (versos nobles).– Estrofes 1 i 2: comiat i enyorança de Estrofes 1 i 2: comiat i enyorança de

la pàtria.la pàtria.– Estrofa 3: identificació de la llengua Estrofa 3: identificació de la llengua

com a símbol de la pàtria.com a símbol de la pàtria.– Estrofes 4 i 5: elogi de la llengua.Estrofes 4 i 5: elogi de la llengua.– Estrofa 6: homenatge al patró Gaspar Estrofa 6: homenatge al patró Gaspar

de Remisa en el dia del seu sant.de Remisa en el dia del seu sant.

ARGUMENTARGUMENT S’acomiada de la geografia catalana.S’acomiada de la geografia catalana. Diu que coneix Catalunya perfectament i Diu que coneix Catalunya perfectament i

que ha estat exiliat.que ha estat exiliat. No s’acontenta veient Castella, perquè ja No s’acontenta veient Castella, perquè ja

no sent el cant dels trobadors en català.no sent el cant dels trobadors en català. Està content de parlar la llengua que en el Està content de parlar la llengua que en el

seu moment va ser parlada per molta gent.seu moment va ser parlada per molta gent. Diu que el català és la seva llengua Diu que el català és la seva llengua

maternamaterna Homenatge al seu patró.Homenatge al seu patró.

MÈTRICAMÈTRICA

Vuit estrofes.Vuit estrofes. Versos alexandrins cesurats (6+6).Versos alexandrins cesurats (6+6). Versos d’art major.Versos d’art major. Rima ABBAACCA.Rima ABBAACCA. Rima consonant.Rima consonant.

FIGURES RETÒRIQUESFIGURES RETÒRIQUES

Anàfora:Anàfora: “Adéu-siau, turons, per sempre adéu- “Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau”siau”

Metonímia:Metonímia: “la tomba del jueu”, es refereix a “la tomba del jueu”, es refereix a BarcelonaBarcelona

Comparació:Comparació: “vell Montseny[...] com guarda “vell Montseny[...] com guarda vigilantvigilant

Hipèrbaton:Hipèrbaton: “o de mon fill los plors” “o de mon fill los plors” Metàfora:Metàfora: “l’arbre migrat a terres apartades”, “l’arbre migrat a terres apartades”,

arbre sec i trasplantat = exiliat a una altra terraarbre sec i trasplantat = exiliat a una altra terra Hipèrbaton:Hipèrbaton: “veig del Llobregat la platja “veig del Llobregat la platja

serpentina”serpentina” Anàfora:Anàfora: “Ix, doncs,[...] Ix, e crida” “Ix, doncs,[...] Ix, e crida”

COMENTARICOMENTARI Aquest poema té dos temes:Aquest poema té dos temes:

– Tema general: evocació de la pàtriaTema general: evocació de la pàtria– Tema especial: elogi al seu patróTema especial: elogi al seu patró

Hi apareixen tant elements Romàntics Hi apareixen tant elements Romàntics com de la Renaixença.com de la Renaixença.

Es considera el símbol de l’inici de la Es considera el símbol de l’inici de la Renaixença, perquè és la primera Renaixença, perquè és la primera composició que recupera i determina composició que recupera i determina una consciència diferencial catalana, una consciència diferencial catalana, vers el fort centralisme espanyol.vers el fort centralisme espanyol.

ÍNDEXÍNDEX


LOS DOS CAMPANARSLOS DOS CAMPANARS

Jacint VerdeguerJacint Verdeguer

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Jacint Verdeguer va escriure “Los dos Jacint Verdeguer va escriure “Los dos campanars” el 23 de setembre de 1880.campanars” el 23 de setembre de 1880.

Aquest poema s’incorpora a “Canigó” Aquest poema s’incorpora a “Canigó” com a epíleg el 1901.com a epíleg el 1901.

Meditació sobre les ruïnes dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó, com a símbol de la pàtria i com a projecció anímica del poeta.

AUTORAUTOR

1845-19021845-1902 El 1870 rebé els ordes sagratsEl 1870 rebé els ordes sagrats i va ser i va ser

destinat de vicari a Vinyoles d’Orís.destinat de vicari a Vinyoles d’Orís. Escriu moltes obres populars, Escriu moltes obres populars,

religioses i patriòtiques, fins que escriu religioses i patriòtiques, fins que escriu “l’Atlantida” i “Canigó”.“l’Atlantida” i “Canigó”.

La seva obra és plenament romàntica.La seva obra és plenament romàntica.

JACINT VERDEGUER


Temperament idealista: no li agrada Temperament idealista: no li agrada com és la realitat.com és la realitat.

Atracció per la natura: el paisatge Atracció per la natura: el paisatge reflexa l’estat anímic.reflexa l’estat anímic.

Concepció romàntica de la poesia.Concepció romàntica de la poesia. Nacionalisme: amor a la terra pròpia i Nacionalisme: amor a la terra pròpia i

exaltació del passat de Catalunya.exaltació del passat de Catalunya. Sentiments de nostàlgia i d’enyorança.Sentiments de nostàlgia i d’enyorança.

ROMANTICISME

ESTRUCTURAESTRUCTURA Elegia en llengua catalana que està Elegia en llengua catalana que està

dividida en vint-i-un quintets de versos dividida en vint-i-un quintets de versos decasíl·labs italians d’art major.decasíl·labs italians d’art major.– Estrofes 1-3: evocació dels monestirs de St. Estrofes 1-3: evocació dels monestirs de St.

Miquel i St. Martí amb el tòpic del Miquel i St. Martí amb el tòpic del ubi sunt?ubi sunt?– Estrofes 4 i 5: contrasta el passat amb el que Estrofes 4 i 5: contrasta el passat amb el que

es troba: els monestirs en ruïnes.es troba: els monestirs en ruïnes.– Estrofes 6 i 7: descripció dels dos campanars.Estrofes 6 i 7: descripció dels dos campanars.– Estrofes 8-20: diàleg entre els dos Estrofes 8-20: diàleg entre els dos

campanars.campanars.– Estrofes 19 i 21: descripció del Canigó i futur.Estrofes 19 i 21: descripció del Canigó i futur.

ARGUMENTARGUMENT Enyora i recorda tota la vida i tot allò que Enyora i recorda tota la vida i tot allò que

s’ha perdut dels monestirs. s’ha perdut dels monestirs. PASSATPASSAT

Personificació dels campanars, Personificació dels campanars, comparant-los amb dos gegants i amb comparant-los amb dos gegants i amb dos sentinelles.dos sentinelles.

Diàleg entre els dos campanars. Parlen Diàleg entre els dos campanars. Parlen sobre el poc que queda dempeus i que sobre el poc que queda dempeus i que ells també s’estan derruint. ells també s’estan derruint. PRESENTPRESENT

Els campanars són superats per la natura, Els campanars són superats per la natura, però el Canigó (però el Canigó (monument de Déumonument de Déu) és ) és indestructible. indestructible. FUTURFUTUR

MÈTRICAMÈTRICA

Vint-i-una estofes.Vint-i-una estofes. Versos decasíl·labs italians (sense Versos decasíl·labs italians (sense

cesura).cesura). Versos d’art major.Versos d’art major. Rima ABAAB.Rima ABAAB. Rima consonant.Rima consonant.

FIGURES RETÒRIQUESFIGURES RETÒRIQUES Interrogació Retòrica:Interrogació Retòrica: “On és. Oh Soledat ! lo, “On és. Oh Soledat ! lo,

teu salteri?”teu salteri?” HipèrbatonHipèrbaton: “D'Ursèolo a on és lo : “D'Ursèolo a on és lo

dormitori?...”; “On és de Romualdo l’oratori?”dormitori?...”; “On és de Romualdo l’oratori?” ComparacióComparació: “la rosa s’esfullà com lo roser”; : “la rosa s’esfullà com lo roser”;

“los himnes sants en l’arpa s’adormiren, com “los himnes sants en l’arpa s’adormiren, com verderoles que en llur niu moriren”verderoles que en llur niu moriren”

Metàfora:Metàfora: “són los monjos darrers de “són los monjos darrers de l’encontrada, que [...] contemplen l’enderroc l’encontrada, que [...] contemplen l’enderroc de sos altars.”; “Són dues formidables de sos altars.”; “Són dues formidables sentinelles que en lo Conflent posà l’eternitat”sentinelles que en lo Conflent posà l’eternitat”

Personificació:Personificació: els dos campanars parlen. els dos campanars parlen. Interrogació retòrica:Interrogació retòrica: “tu, que vius més avall, “tu, que vius més avall,

no els veus tornar?”no els veus tornar?”

FIGURES RETÒRIQUESFIGURES RETÒRIQUES PolisíndetonPolisíndeton: “I jo plorava amb ells i encara ploro,/ : “I jo plorava amb ells i encara ploro,/

mes, ai! Sens esperança de conhort,/ puix tot se’n mes, ai! Sens esperança de conhort,/ puix tot se’n va i no torna lo que enyoro,/ i de presa, de presa, va i no torna lo que enyoro,/ i de presa, de presa, jo m’esfloro,/ rusc on l’abell murmuriós s’és mort”jo m’esfloro,/ rusc on l’abell murmuriós s’és mort”

Comparació:Comparació: “com Goliat al rebre la ferida” “com Goliat al rebre la ferida” Hipèrbaton i elisió:Hipèrbaton i elisió: “los tudons amb l’heura “los tudons amb l’heura

conversaven,/ amb l’estrella de dia el rossinyol.”conversaven,/ amb l’estrella de dia el rossinyol.” Comparació:Comparació: “Somrigué la muntanya engallardida, “Somrigué la muntanya engallardida,

com si estrenàs son verdejant mantell”com si estrenàs son verdejant mantell” Epifonema:Epifonema: “Lo que un segle bastí l’altre ho “Lo que un segle bastí l’altre ho

aterra,/ mes resta sempre el monument de Déu;/ i aterra,/ mes resta sempre el monument de Déu;/ i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra/ al Canigó no la tempesta, el torb, l’odi i la guerra/ al Canigó no el tiraran a terra,/ no esbrancaran l’altívol el tiraran a terra,/ no esbrancaran l’altívol Pirineu.”Pirineu.”

COMENTARICOMENTARI

El concepte de la pàtria historicista i El concepte de la pàtria historicista i arqueològic es veu transcendit per arqueològic es veu transcendit per un altre de geogràfic i religiós.un altre de geogràfic i religiós.

El tema de les ruïnes esclata amb El tema de les ruïnes esclata amb força al Romanticisme, perquè, en força al Romanticisme, perquè, en aquest cas, són un símbol de la aquest cas, són un símbol de la pàtria, i un objecte estètic (paisatge pàtria, i un objecte estètic (paisatge natural), que reflexa l’estat anímic de natural), que reflexa l’estat anímic de poeta. poeta.

ÍNDEXÍNDEX


ODA A ESPANYAODA A ESPANYA

Joan MaragallJoan Maragall

INRODUCCIÓINRODUCCIÓ

Joan Maragall va escriure “Oda a Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898.Espanya” el 1898.

Aquest poema forma part d’ “Els tres Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que juntament cants de la guerra”, que juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” amb “Els adéus” i “Cant del retorn” forma “Visions i Cants (1900).forma “Visions i Cants (1900).

Aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la política catalana a l’inici de segle XX.

AUTORAUTOR

1860-19111860-1911 Era burgès, va estudiar dret i es va fer Era burgès, va estudiar dret i es va fer

periodista.periodista. Va passa per diverses etapes vitalistes i Va passa per diverses etapes vitalistes i

decadentistes.decadentistes. La seva obra té una temàtica molt àmplia.La seva obra té una temàtica molt àmplia. És el poeta més important del És el poeta més important del

modernisme.modernisme. La seva obra mostra un concepte únic de La seva obra mostra un concepte únic de

la poesia i de la missió de poeta (guia per la poesia i de la missió de poeta (guia per a la societat).a la societat).

JOAN MARAGALL


Proposta de modernitzar la societat catalana.Proposta de modernitzar la societat catalana. Canviar a través de l’acció cultural.Canviar a través de l’acció cultural. Trencament amb la cultura oficial espanyola.Trencament amb la cultura oficial espanyola. Incorporació dels corrents d’Europa.Incorporació dels corrents d’Europa. Conflictes entre l’artista i la societat.Conflictes entre l’artista i la societat. NacionalismeNacionalisme Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim. Inconformisme i voluntat de lluita.Inconformisme i voluntat de lluita.

MODERNISME

ESTRUCTURAESTRUCTURA

Oda dividida en sis quintets i dos Oda dividida en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb sextetes de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor.cesura d’art menor.– Estofes 1 i 3: diàleg entre Catalunya i Estofes 1 i 3: diàleg entre Catalunya i

Espanya.Espanya.– Estrofes 2 i 4: referència a la visió antiquada Estrofes 2 i 4: referència a la visió antiquada

dels governants.dels governants.– Estrofes 5 i 6: Reflexió sobre la mort inútil Estrofes 5 i 6: Reflexió sobre la mort inútil

dels soldats en batalla.dels soldats en batalla.– Estrofes 7 i 8: Crida a la modernització de Estrofes 7 i 8: Crida a la modernització de

l’estat o a la possible independència l’estat o a la possible independència catalana.catalana.

ARGUMENTARGUMENT Catalunya parla a Espanya en català.Catalunya parla a Espanya en català. Record de que Espanya no té glòria.Record de que Espanya no té glòria. Perquè matar si la sang és vida?Perquè matar si la sang és vida? Record de que Espanya no té honor.Record de que Espanya no té honor. Reflexió de la mort inútil dels soldats en el Reflexió de la mort inútil dels soldats en el

front cubà a través de la interrogació.front cubà a través de la interrogació. Crida a que Espanya es salvi Crida a que Espanya es salvi

(modernització).(modernització). Comiat d’Espanya per una possible Comiat d’Espanya per una possible

independència.independència.

MÈRTICAMÈRTICA

Vuit estrofes.Vuit estrofes. Versos octosíl·labs amb cesura Versos octosíl·labs amb cesura

(4+4), hi ha algunes irregularitats.(4+4), hi ha algunes irregularitats. Versos d’art menor.Versos d’art menor. Rima -Rima - -AA-, amb irregularitats a les -AA-, amb irregularitats a les

sextetes. La majoria són versos sextetes. La majoria són versos blancs.blancs.

Rima assonant.Rima assonant.

FIGURES RETÒRIQUESFIGURES RETÒRIQUES

Personificació:Personificació: diàleg entre Catalunya i diàleg entre Catalunya i Espanya.Espanya.

Enumeració:Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes te satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals”festes –els funerals”

Interrogació retòrica:Interrogació retòrica: “On són els barcos? –On “On són els barcos? –On són els fills?”són els fills?”

Anàfora:Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...”salva’t...”

Interrogació retòricaInterrogació retòrica: “On ets, Espanya?”: “On ets, Espanya?” Epifonema:Epifonema: “Adéu, Espanya!” “Adéu, Espanya!”

COMENTARICOMENTARI

Aquesta obra fa referència a la crisi Aquesta obra fa referència a la crisi colonial generada arran de la guerra colonial generada arran de la guerra de Cuba.de Cuba.

Es mostra la posició de Maragall, i Es mostra la posició de Maragall, i dels catalans, davant la política dels catalans, davant la política paralitzadora del govern de la paralitzadora del govern de la Restauració, i l’intent de canvi i de Restauració, i l’intent de canvi i de regeneració.regeneració.

ÍNDEXÍNDEX


FIFI

ANTOLOGIA POÈTICAANTOLOGIA POÈTICA

David Bou De Pieri

1r CT2

Català

Antologia Poètica Catalana

Education

Transcript of Antologia Poètica Catalana