Antologia poticaPR

OPO

STES

DID

CT

IQU

ES

Elaborades per:

Juli Capilla

3

En el primer bloc de les propostes didctiques, es tracta de situar lautor i la seua obra en el context poltic, social i cultural en qu va viure. s interessant que el docent insistisca en aquest aspecte, ats que gran part de lobra de Vicent Andrs Estells no sentn, si ms no completament, si no tenim en compte el temps histric en qu semmar-ca. Les maneres dindagar i daprofundir en aquest aspecte sociolgic i histric sn diverses, i tamb lenfocament i les perspectives des de les quals podem treballar. Aix, si no podem fer un treball de camp collectiu, de recopilaci directa daquestes dades mitjanant entrevistes i enquestes, el professor t lopci de mostrar-los, als alumnes, docu-mentals visuals i auditius sobre el tema. Tamb es pot fer un rastreig bibliogrfic, dirigit pel professor, a partir del qual els alumnes miraran dextrauren la informaci ms substancial. En el primer bloc de les propostes didctiques us proposem una srie dtems amb els quals podreu inferir dades sobre la guerra, la postguerra, el franquisme i lano-menada Transici a la democrcia.

Tamb s important que els alumnes coneguen quin era lambient cultural i literari en qu es va moure el nostre autor. En aquest sentit, s necessari que els alumnes tinguen ben clars alguns conceptes fonamentals que tenen a veure amb la dictadura franquista i que van incidir i van marcar per complet els intellectuals i els escriptors del moment.

4

Aix, en aquest segon bloc, centrat en lambient literari del poeta, caldr insistir-hi sobre qestions com ara la repressi, la censura, lexili, la resistncia, la clandestinitat, etc. s igualment interessant que els alumnes spiguen quin era lambient cultural de lpoca a Valncia i com sorganitzaven i es relacionaven els escriptors. En aquest sentit, cal donar a conixer alguns fenmens culturals i literaris destacats, com ara les tertlies literries, els premis, les editorials, les revis-tes, els llibres... Tot plegat ajudar a entendre i a endinsar-se cmodament en lpoca de lautor, i a explicar-se el perqu dalgunes de les seues constants ms cridaneres.

Finalment, i a partir daquests coneixements adquirits prviament, el professor ajudar els alumnes a familiaritzar-se amb lobra del poeta, ara ja directament sobre els textos. s en aquesta lectura atenta i analtica que hi podr aplicar els coneixements extraliteraris i sociolgics apresos en els dos primers blocs de les propostes didctiques. A ms a ms, hi afegir tots els mecanismes danlisi prpiament literria a partir de les eines danlisi del discurs potic, centrada prin-cipalment en les figures retriques i els recursos estilstics.

Comptat i debatut, lobjectiu de totes aquestes activitats aplegades en diversos tems i recollides al seu torn en tres blocs de les propostes didctiques sensiblement diferents, per complementaris i intercanviables, s que lalumne s-piga interpretar correctament la poesia de Vicent Andrs Estells; en definitiva, que arribe a gaudir de lobra dun poeta cabdal en la histria de la nostra literatura recent.

5

1. El context sociopoltic i histric de lautor 1.1. A partir dalgun llibre de text dhistria, feu en grup

una taula cronolgica amb els esdeveniments i les fites ms significatives des de lany 1936, quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, fins al 1978, anys en qu es va aprovar la Constituci. Cal que hi inclogueu dades poltiques, econmiques, socials, culturals i literries, fonamentalment. La idea daquesta activitat s que tin-gueu un esquema visible que us permeta de situar en el seu moment levoluci esttica i tica de lobra de Vicent Andrs Estells.

1.2. Llegiu alguns fragments del llibre Cronologia de la re-pressi de la llengua i la cultura catalanes, de Josep Sol i Sabat i Joan Villarroya, i comenteu-los a classe. Podeu fer una llista amb les caracterstiques de la repressi poltica del franquisme.

1.3. A partir del llibre anterior, comenteu quins trets del franquisme sn coincidents amb el feixisme i quins en sn despecfics.

1.4. Durant la primera meitat del segle xx, van aflorar a Europa els totalitarismes. Defineix aquests moviments poltics.

1.5. Entre els totalitarismes, nhi va haver de dreta i des-querra. Defineix aquestes etiquetes.

1.6. Esmenta els exemples de rgims totalitaris que cone-gueu de lpoca esmentada i mira dadscriurels a una ideologia totalitria de dreta o desquerra.

1.7. Creus que els totalitarismes es van donar noms a Eu-ropa?

6

1.8. Alguns escriptors universals de renom van parodiar aquests rgims en algunes de les seues obres. Relaci-ona, si sescau, les obres de la columna de lesquerra amb els caps dels rgims totalitaris de la columna que hi ha a la dreta.

1984, de George Orwell Francisco La revolta dels animals, Franco de George Orwell Stalin Assaig sobre la ceguesa, Hitler de Jos Saramago Mussolini Un mn feli, dAldous Huxley 1.9. Un daquests escriptors, George Orwell, va escriure

una obra basada en la Guerra Civil Espanyola. Sabries dir de quina obra es tracta?

1.10. Pablo Neruda, un poeta xil que va influir fora en lobra de Vicent Andrs Estells, tamb va escriure una obra centrada en la contesa espanyola. Quin ns el ttol?

1.11. Sabries esmentar alguna obra, en castell o en catal, la temtica de la qual es base en la guerra i/o en la postguerra?

1.12. Qu era la censura? I lautocensura? En quins poemes de lantologia es detecten aquests fenmens?

1.13. En quina mesura va afectar el rgim franquista a la llegua i a la literatura catalanes? A lEstat, hi ha llenges que, com la catalana, tamb shi van veure contrariades? Digues quines sn.

1.14. Fins a quin punt la censura i la repressi van afectar la llengua castellana?

7

1.15. Repassem alguns conceptes de sociolingstica. As-socia i explica per qu podem relacionar la censura amb els conceptes de sociolingstica segents: mi-noritzaci lingstica, diglssia, substituci lingstica, prejudici lingstic, normativitzaci lingstica, norma-litzaci lingstica, alienaci lingstica, bilingisme, secessionisme lingstic...

1.16. Quins van ser els problemes ms greus dels valenci-ans durant la postguerra? Detectals a partir dalgun poema de lantologia.

1.17. Al Llibre de meravelles, Vicent Andrs Estells hi fa aparixer explcitament el llibre Elegies de Bierville, del poeta catal Carles Riba, un dels testimonis ms corprenedors de lexili exterior. A partir duna breu introducci del professor, valora la importncia dels exiliats en la recuperaci de la literatura catalana du-rant els anys de la postguerra. Sabries dir els noms dalguns intellectuals valencians que tamb es van haver dexiliar? Quins pasos van acollir majoritri-ament els nostres exiliats? Per qu? Van poder tor-nar tots a la seua terra? Si hi van tornar, quan ho van fer?

1.18. Un dels poemes del Llibre de meravelles que recull lantologia s, pel to proftic i la temtica que tracta, un exemple del comproms sociopoltic de lautor i de la poesia de realitats de qu hem parlat en la introducci. Sabries dir quin? Comenta la temtica i la intenci de lautor que hi ha implcita o explcita en el poema en qesti.

8

1.19. La por, la fam, el dolor, el fred... sn alguns dels sen-timents sobre els quals ms insisteix Estells en al guns dels seus versos. Poseu-ne algun exemple a partir de lantologia.

1.20. Lany 1957 es va produir, a Valncia i a les comarques de lHorta, Camp de Tria i els Serrans, una riuada devastadora, la riu. Arran daix, algunes auto-ritats i personalitats pbliques del cap i casal es van enfrontar inslitament al Govern dictatorial de Ma-drid. Coneixes aquest episodi i les personalitats que el protagonitzaren? Quines van ser les causes daquest enfrontament? I les conseqncies?

1.21. Qu en saps, de Mart Domnguez i Barber? I com li diuen al nt que en lactualitat tamb s escriptor i periodista?

1.22. A partir dels anys seixanta, la resistncia comena a traure-hi el cap, enmig dun rgim que es veia obli-gat a fer concessions. En el terreny cultural, quin fenomen de masses va nixer als territoris de parla catalana? Digues els noms dalguns dels integrants dels Setze Jutges.

1.23. A banda del context del franquisme, cal dir que als anys seixanta es respirava a Europa un clima dexal-taci revolucionria, promogut pels filsofs existen-cialistes, com ara Jean-Paul Sartre i Albert Camus, i que va culminar amb el fams Maig del 68. Coneixes alguna obra daquests autors?

1.24. En quina mesura creus que va influir lexistencialisme en lobra de Vicent Andrs Estells i els seus coterranis?

9

1.25. En literatura, quin moviment esttic va cobrar pro-tagonisme en aquesta dcada? Quins dos terics ca-talans el van promoure i defensar?

1.26. Esmenta algun poema de Vicent Andrs Estells que et semble representatiu daquesta esttica.

1.27. La repressi franquista no es limitava a lmbit poltic. Hi havia tamb la repressi moral, que el nacionalca-tolicisme sencarregava dimposar. En qu consistia aquesta repressi?

1.28. Com tracta la temtica del sexe Estells?1.29. El secessionisme lingstic, i el seu correlat poltic,

lanticatalanisme, van arribar al punt ms lgid cap al final dels anys setanta i el principi dels huitanta. Sabries explicar en qu consisteixen, en qu sassem-blen i en qu es diferencien?

1.30. Defineix els conceptes segents: nacionalcatolicisme, repressi, totalitarisme, feixisme, censura, clandestini-tat, autarquia, dictador, autocensura, ostracisme, estat confessional, patriotisme, xovinisme, xenofbia, racisme, exili, estraperlo, cartilla de racionament, anticatalanis-me, catalanofbia, secessionisme.

2. El context cultural i literari 2.1. El franquisme va imposar una vigilncia frria sobre tot

all que sexpressava en una