Report SOCC 5

Report del Programa SOCC - Institut Català d’Ornitologiamarç 2007 núm. 5

Cinquè informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya

Tal com es comentava en elreport anterior, el Seguimentd’Ocells Comuns a Catalunyaconstitueix un dels pilars del

futur Atles dels ocells de Catalunya a l’hi-vern 2006-2009. Per a moltes espècies,les dades obtingudes mitjançant els tran-sectes del SOCC serviran per elaborarmapes d’abundància d’alta resolució(1x1 km o similar), determinar les den-sitats en diferents ambients, estimar lapoblació hivernal, obtenir dades sobrel’ecologia hivernal i analitzar les varia-cions temporals entre els tres hivernsde durada d’aquest atles.

Durant la primavera de 2006 es vainiciar el procés d’assignació de mos-tratges per a l’atles i des de llavors s’hanafegit al projecte més de 130 itineraris,la majoria en quadrats UTM 10x10 kmque no disposaven encara de cap SOCC.L’esforç col·lectiu que això suposa és

realment gran, sobretot si tenim presentque el SOCC és només una part de l’at-les i que els ornitòlegs catalans estanocupats, simultàniament, en els mos-tratges de quadrat i d’ocells marins, enels censos d’ocells aquàtics hivernantsi omplint fitxes complementàries. Laprevisió és que molts d’aquests nousSOCCs es facin només durant un hivernparticular i que d’altres es realitzin nomésdurant els tres hiverns que dura el pro-jecte. Tot i això, molt probablementalguns es mantindran com a itinerarisa llarg termini, tant d’hivern com de pri-mavera. És indubtable que el projecteatles i el SOCC enceten així una sinèr-gia que ha de resultar molt positiva pera tots dos.

L’Atles, a més, influeix en el SOCCen un dels aspectes on aquest darrerprojecte té més mancances: la distri-bució del punts del mostratge. Malgrat

que durant la primavera de 2006 s’handut a terme itineraris a totes les comar-ques catalanes, aquests s’han concen-trat fonamentalment a les comarquesdel nord-est. En aquests sectors la cober-tura ja és suficient i no caldria dissenyargaires transectes més. Malgrat això, icom sol passar en aquest tipus de pro-jectes, hi ha dificultats per cobrir ade-quadament les comarques del Pirineui Prepirineu, Catalunya central i suddel país. A més, no només cal distri-buir bé els SOCCs des d’un punt devista geogràfic, sinó que també cal teniruna bona cobertura dels diferentsambients del país. Només així es podranassolir els objectius d’aquest projecteen el marc de l’Atles. Cal, doncs, dis-posar de SOCCs a tot arreu, des de lessalines del delta de l’Ebre, als regadiude la plana de Lleida o l’alta munta-nya pirinenca.

programasoccContingutsIntroducció ................................... 2

El SOCC rep l’impuls de l’atles.....3La importància del mostratge

prioritari .................................. 4

Tendències poblacionals dels ocells nidificants a Catalunya. Període 2002-2006.................... 5

Coneguem els SOCCs: l’itinerari 46 ............................ 10

Participants del projecte .............12

English summary ......................... 15

Referències ................................. 15

Ser

gi H

erra

nd

o

El SOCC ja és part de l’Atlesdels ocells de Catalunya al’hivern 2006-2009. Nouitinerari a la Val d’Aran: SOCC402, Plan d'Uishèra, Vilamòs.

SOCCs a tot arreu!

ICO

Aquest hivern ha començat l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. El SOCCrepresenta una de les peces fonamentals d’aquest projecte i caldrà que cadascun dels 368 quadrats

UTM 10x10 km disposi, com a mínim, d’un itinerari SOCC.

Report núm. 5 del Programa SOCC - març 2007 - Institut Català d’Ornitologia2

IntroduccióEl SOCC té com a objectiu principal determinar els canvis que es produeixen en l’abundància deles espècies d’ocells a Catalunya i, a través d’aquestes dades, avaluar l’estat de conservació delmedi. El projecte és obert a tots els ornitòlegs que vulguin participar-hi.

El programa SOCC (Seguimentd’Ocells Comuns a Catalunya)és un projecte que té com aobjectiu principal determinar

les tendències temporals en l’abun-dància d’ocells comuns a Catalunya. Amés del seu innegable interès cientí-fic, el coneixement de les tendènciestemporals és fonamental per valorarl’estat de conservació de les espècies(e.g. BirdLife International 2004) i, grà-cies a les possibilitats dels ocells coma indicadors ambientals (Gregory et al.2005), avaluar l’estat de conservaciódel medi.

El Seguiment d’Ocells Comuns a Cata-lunya es basa en el transecte com a mèto-de de cens d’ocells. Els transectes delSOCC consisteixen en la realització sis-temàtica de censos sobre uns mateixositineraris de 3 km, subdividits en sisseccions de 500 m cadascuna (Figura1). El SOCC pretén conèixer les ten-dències de les poblacions, tant a la tem-porada de nidificació com a l’hivern,raó per la qual es realitzen dos censosdurant l’estació reproductora (el primerdins el període comprès entre el 15 d’a-

bril i el 15 de maig i el segon en el perí-ode 15 de maig/15 de juny) i dos durantla hivernada (el primer durant el mesde desembre, i el segon durant el gener).Per a més detalls sobre la metodologiavegeu ICO (2003).

El SOCC és un projecte obert a totsels ornitòlegs que vulguin participar-hi.

Es caracteritza per la simplicitat del seumètode de cens i l’estandardització enla presa de dades, de manera que resul-ta assumible per la major part dels orni-tòlegs del país. Per col·laborar-hi no-més cal posar-se en contacte amb elscoordinadors i trobar un itinerari apro-piat on fer els 4 censos anuals.

El SOCC és un projecte obert a tothom qui vulgui participar-hi

Figura 1. Fitxa de camp del SOCC.

Ser

gi H

erra

nd

oJ

oan

Est

rad

a

Participar en el SOCCés una magníficamanera de gaudir del'observació d'ocells i,alhora, contribuir alconeixement iconservació dels ocells.

Report núm. 5 del Programa SOCC - març 2007 - Institut Català d’Ornitologia 33

Les xifres de participació sóncada cop més engrescadores.A la temporada d’hivern 2005es van realitzar els censos en

un total de 220 itineraris, mentre quea la primavera 2006 aquesta xifra va serde 235. Aquests SOCCs van ser realit-zats per un total de 187 ornitòlegs (vegeuel nom dels participants a la taula delfinal del report).

Aquest any el projecte rep un impulsdestacat. Durant el mes d’abril hi haun increment de SOCCs considerable,associat, en part, als nous SOCCs esta-blerts en espais naturals de proteccióespecial (Aigüestortes, Alt Pirineu, Mont-sant, Ports i Delta de l’Ebre, Figura2). És, però, en la segona meitat de l’anyquan la situació canvia i es produeixun increment subtancial en el nom-bre d’interessats en el projecte, en aquestcas lligat al paper del SOCC en l’Atles

dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009, en especial durant el mes denovembre (Figura 2). El nombre d’iti-neraris SOCCs assignats a mitjan defebrer de 2007 és de 413, la qual cosasuposa un increment espectacular res-

pecte als realitzats en la temporada denidificació anterior (Figura 3). A més,cada cop més ornitòlegs s’engresquena participar en el SOCCampliat, la moda-litat del projecte en què es determinendistàncies entre ocell i itinerari i, enprimavera, els diferencien mascles dela resta. Hores d’ara, el 45% dels iti-neraris SOCC assignats es realitzenen versió ampliada.

A mitjan de febrer de 2007 ja hanarribat dades de 145 d’aquests 413itineraris. Encara és molt aviat per poderfer-ne cap anàlisi, però ja s’intueixenalgunes de francament interessants. L’hi-vern 2006-2007 ha estat realment pobreper a molts dels ocells hivernants mésemblemàtics, com ara el lluer Cardue-lis spinus (present només en 6 dels 145itineraris), el durbec Coccothraustes coc-cothraustes (en 2 itineraris) o el pinsàmec Fringilla montifringilla (en 3 itine-raris). Altres, en canvi, han mostratresultats sorprenents, com ara el talla-rol de casquet Sylvia atricapilla, ambmés de 300 individus en diversos iti-neraris litorals i de les comarques del’Ebre. En l’altre extrem, amb motiu del’atles, aquest hivern s’han realitzat diver-sos SOCCs a l’estatge alpí; en un d’ells,al Pallars Sobirà, no es va trobar capocell!

El SOCC rep l’impuls de l’atles Durant la darrera temporada de nidificació es van realitzar censos en 235 itineraris SOCC, laxifra més important des de l’inici del projecte. A partir d’aquest moment el projecte rep unimpuls destacat amb el començament de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009.

Figura 3. Localitzaciódels quadrats UTM10x10 amb itinerarisSOCC realitzats durantla temporada denidificació 2006 iquadrats amb itinerarisSOCC asignatsposteriorment en elmarc de l’atles. Lestraces negres mostrenels itinerarisdigitalitzats a principisde 2007.

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e

Prioritari

Quadrats amb SOCCs a laprimavera 2006

Quadrats amb SOCCsassignats posteriorment

Itineraris digitalitzats

No prioritari

Figura 2. Nombre d’itineraris SOCC assignats per mes durant l’any 2006.


La importància del mostratge prioritariEls SOCCs prioritaris constitueixen la millor representació del conjunt de Catalunya. Peraquest motiu proporcionen la base per elaborar les tendències poblacionals a escala catalana.Això no significa que no es puguin utilitzar les dades de tots els SOCCs en diverses anàlisis,però sí remarca la importància del mostratge prioritari.

Tenir una xarxa d’itineraris dis-tribuïts per un territori noimplica necessàriament queaquesta xarxa representi bé

aquest territori. Si els 235 SOCCs rea-litzats durant la passada primaverahaguessin estat tots situats en una deter-minada província no es podria dir queles tendències calculades representenadequadament el que passa a Catalu-nya. Donat que les tendències no tenenperquè ser iguals a tot el país (meteo-rologia, planificació territorial o gestióambiental diferents), és essencial ava-luar amb deteniment les diferències quecomporta utilitzar un conjunt o un altred’itineraris. Ara, amb 5 anys de dades,s’ha pogut començar a treballar en aquestaspecte.

La selecció de quadrats del mostrat-ge prioritari del SOCC està fet, presci-sament, per assegurar una distribucióapropiada dels punts on es fa el segui-ment (Figura 4, ICO 2006). Les dadesprovinents de SOCCs prioritaris per-meten assegurar una bona reprentacióterritorial, però la resta poden aportaruna valuosa mostra per a les anàlisis. Elque s’ha fet enguany es treballar ambles dades de nidificació del període 2002-2006 i comprovar, espècie per espècie,

si les tendències obtingudes per al sub-conjunt d’itineraris prioritaris són igualsque per als no prioritaris. Per fer aques-ta anàlisi s’ha utilitzat el programa TRIM(Pannekoek & van Strien 2001) i s’hatestat la significació de la covariable 1(prioritari) en relació a la covariable 2(no prioritari). Els resultats mostren que,

de les 112 espècies analitzades, en un82% no hi ha diferències entre les ten-dències calculades per a prioritaris i noprioritaris; en aquests casos s’ha utilit-zat tots els itineraris SOCC per a cal-cular les tendències catalanes. Però enun 18% de les espècies s’han detectatdiferències significatives entre els dos

Figura 4. Mostratgeprioritari del SOCC.

Figura 5. Tendències decruixidell Emberiza calandra enel subconjunt de SOCCsprioritaris (n=66) i de noprioritaris (n=40). Lesdiferències entre les dues líniesde tendència són evidents (Wald-test = 18,72; g.ll.=4 ; p < 0,001),tot demostrant que lestendències obtingudes podenvariar força depenent de lamostra que s’utilitzi.

No prioritariAlta muntanyaMuntanya mitjanaMediterraniZones estèpiquesZones humides

2

1,8

1,6

1,4

1,2

1

0,8

0,6

0,4

0,2

02002 2003 2004 2005 2006

Prioritari No prioritari


subconjunts de SOCCs (Figura 5) i enaquests casos les tendències s’han cal-culat només a partir dels itineraris prio-ritaris (vegeu capítol següent).

Aquests resultats vénen a corrobo-rar, en certa manera, els dos principisgenerals que han guiat el SOCC desde l’inici del projecte. D’una banda, atot arreu es poden fer SOCCs, però,de l’altra, les dades són més rellevantsquan provenen d’un SOCC prioritari.

A l’hora d’analitzar les tendències aescala catalana (principal objectiu d’a-quest programa de seguiment) no sem-pre es podran utilitzar totes les dadesdel SOCC i, de vegades, caldrà cenyir-se a la mostra prioritària. Tot això refor-ça la importància del mostratge prio-ritari en relació al no prioritari, peròcal no oblidar que el SOCC té altresobjectius en els quals sempre s’utilit-zen les dades de tots els itineraris, com

ara en l’elaboració de mapes d’abun-dància d’alta resolució per als atles. Amés, el canvi d’escala de treball tam-bé fa que les prioritats del SOCC peral conjunt de Catalunya perdin el seusentit. Així, per exemple, la utilitza-ció del SOCC per fer el seguiment d’unmunicipi o d’un espai natural prote-git no faria distincions entre els itine-raris definits com a prioritaris i no prio-ritaris.

Un dels objectius fonamen-tals del SOCC és la deter-minació de les tendènciestemporals en la mida pobla-

cional dels ocells comuns. En aquestaocasió s’han estudiat els canvis que hantingut les poblacions reproductoresdurant el període 2002-2006. La modes-ta fita que suposen els primers 5 anysdel SOCC ens han encoratjat a fer unesforç important per tal de calcular ten-dències tan representatives com siguipossible del conjunt de Catalunya. Ésper això que, a més de les anàlisis quees mostren en l’apartat anterior per deter-minar quins itineraris es poden utilit-zar, el càlcul de les tendències ha incor-porat la importància relativa de cadaSOCC (el que estadísticament s’ano-mena pes) en funció del seu hàbitat ilocalització geogràfica. D’aquesta mane-ra es compensa en bona part el proble-ma relacionat amb una distribució terri-torial o ambiental esbiaixada. En d’al-tres paraules, si el que es pretén és teniruna bona representació de Catalunya,la contribució a la tendència generald’un SOCC al Barcelonès (on n’hi ha 11

en 145 km2) ha de valer molt menys (enconcret 30 vegades menys) que un al’Alta Ribagorça (on n’hi ha només 1 en427 km2). Aquest mateix procedimentd’assignació de pesos als itineraris enfunció de la representació geogràficas’ha aplicat també a les 5 categories d’am-bients bàsics del projecte (mediterrani,muntanya mitjana, alta muntanya, zonesestèpiques i zones humides). Tots aquestspesos s’han incorporat a l’anàlisi de ten-dències mitjançant el programa TRIM(Pannekoek & van Strien 2001).

En aquest report s’han determinat lestendències poblacionals per a 112 espè-cies d’ocells, en concret per a aquellesque poden ser adequadament censadesmitjançant la metodologia SOCC i queen el període 2002-2006 han estat detec-tades en 10 o més itineraris (Figura 6).En 34 espècies s’observen tendènciessignificatives en el període 2002-2006;d’aquestes, en 19 casos es tracta de ten-dències poblacionals positives (56%)i en 15 de negatives (44%) (Figura 7).Entre les espècies en regressió, moltesestan clarament relacionades amb elsambients agrícoles, cosa que posaria un

cop més de manifest la preocupant situa-ció d’aquests hàbitats. Les dues espè-cies amb major disminució són, pre-cisament, ben característiques d’aquestsambients: la terrerola vulgar Calandre-lla brachydactyla i la xixella Columbaoenas. Malgrat això, les generalitzacionsno sempre són escaients per a tots elscasos i, per exemple, el pardal xarrecPasser montanus és una espècie pròpiad’ambients agrícoles de la qual es detec-ta una tendència promig anual del +15%.Les dues espècies amb major incrementsón dos ocells clarament antròpics, elcolom roquer Columba livia i la tórto-ra turca Streptopelia decaocto (Figura 7).

És molt important tenir present ques’han calculat tendències per a un perí-ode curt, de tan sols 5 anys, i que,per tant, els canvis detectats poden can-viar amb relativa facilitat a mida quepassin els anys. És a dir, una tendèn-cia determinada per un període llarg,per exemple de 25 anys, és molt mésestable que una calculada en només 5anys. En aquest sentit és recomanableemmarcar aquests resultats en les ten-dències que es mostren en l’Atles dels

Tendències poblacionals dels ocellsnidificants a Catalunya. Període 2002-2006El projecte SOCC ja té 5 anys i, tot i que el període temporal és encara bastant curt, és interessantcomençar a mostrar tendències poblacionals. De les espècies que tenen tendències significativesper al conjunt del període, 19 són positives i 15 són negatives. Algunes davallades poblacionals,com les de la terrerola vulgar Calandrella brachydactyla o la xixella Columba oenas, de més d’un20% de tendència promig anual, són molt preocupants.


Figura 6. Canvis poblacionals en temporada de nidificacióde les 112 espècies analitzades, ordenades taxonòmicament.En cada gràfic es mostren els índexs de cada any (el 2002es considera l’any de referència, índex=1). Per a cadaespècie es detalla la tendència promig anual (enpercentatge) i, tot seguit, la seva significació estadística(tendència significativa: *, no significativa: ns). Les espèciesque tenen un asterisc just darrere el nom científic sónaquelles per a les que només s’ha utilitat la mostra deSOCCs prioritaris (vegeu apartat anterior d’aquest report);en la resta s’han utilitzat totes les dades del SOCC.

Figura 7. Tendències promig anuals de les34 espècies que mostren tendènciessignificatives en el període 2002-2006.Les espècies que tenen un asterisc justdarrera el nom científic són aquelles per ales quals només s’ha utilitzat la mostra deSOCCs prioritaris (vegeu apartat anteriord’aquest report); en la resta s’han utilitzattotes les dades del SOCC.

Calandrella brachydactylaColumba oenasSylvia communisCorvus corax*Coturnix coturnix*Phylloscopus collybitaMelanocorypha calandraAcrocephalus scirpaceusLoxia curvirostraRegulus regulusCarduelis carduelis*Burhinus oedicnemusSaxicola torquatusSerinus serinusCarduelis chloris

Luscinia megarhynchosColumba palumbus

Certhia brachydactylaParus cristatus

Hippolais polyglottaGalerida cristata

Regulus ignicapillusDendrocopos major

Fringilla coelebsCettia cetti

Gallinula chloropus*Hirundo rustica*

Phylloscopus bonelli*Anas platyrhynchos

Turdus philomelosPasser montanus*

Sylvia borinStreptopelia decaocto*

Columba livia*

-23%

-21%-19%

-18%-16%-14%

-13%

-12%-12%

-10%-10%

-6%-5%

-4%4%4%

5%5%6%

7%7%

7%8%

9%12%13%13%13%14%

15%19%19%

36%

0% 10% 20% 30% 40%

-40% -30% -20% -10% 0%

-28%

El SOCC 46 es troba situat alsud-est de la comarca del Segriàjust al límit entre els termesmunicipals d’Artesa de Lleida

i Aspa. S’inicia a l’encreuament entre lacarretera local que uneix aquests poblesi la carrerada que arriba fins al pobled’Alfés, en direcció a ponent. El trajec-te és totalment pla i transcorre paral·lel,però a una certa distància de la llera delriu Set (Figura 8).

El paisatge de tot el SOCC es carac-teritza pel domini dels cultius herbacisde secà, principalment d’ordi, junta-ment amb algunes parcel·les d’amet-llers. La presència de guarets joves (par-cel·les que es deixen de cultivar un omés anys) aporten diversitat i riquesaen aquest paisatge. Talment com a remi-niscències del passat, encara podem tro-bar alguns petits retalls de formacionsarbustives dominades pel garric, el roma-ní, l’espart i l’arçot en les zones ambpendent més forta i on la roca i la pedre-gositat superficial fan que l’agricultura

sigui impracticable.Aquesta combinaciód’hàbitats agraris i natu-rals conformen el pai-satge típic del que ano-menem les zones estepàries de la Depres-sió Central Catalana. Totes elles es trobenenormement modificades per l’activitathumana, la qual des de fa centenarsd’anys ha anat modelant-les fins a arri-bar al que podem observar ara.

El medis agraris, i per extensió elsesteparis, es troben molt condicionatsper la dinàmica agrària i la climatolo-gia. Això fa que les característiques delmedi siguin molt diferents en funció del’època de l’any. Mentre als itinerarishivernals el cereal tot just fa uns pocscentímetres d’alçada i els ametllers estansense fulles, a la primavera el paisatgeés radicalment diferent. Aquests canviscondicionen tant els llocs on és possi-ble detectar els ocells com les espèciesque hi podem trobar. Durant l’hivern,la boira típica lleidatana és el gran

enemic, i obliga en més d’una ocasió atornar a casa sense poder fer l’itinerari.

Des de l’any 2002, moment en quèes va començar aquest itinerari, s’hanobservat un total de 81 espècies d’ocellsdiferents, xifra força elevada pel quecabria esperar a priori en un terreny seci eixut com són les zones estepàries...

La primavera és el moment on esdetecta un major nombre d’espèciesd’ocells: fins a 61 espècies en el perío-de 2002-2006. La mitjana anual però,es troba entorn a les 30 espècies, ambun màxim de fins a 46 espècies dife-rents en un sol cens. Durant aquest perí-ode és també quan s’observa el majornombre d’espècies estepàries. Possi-blement la més destacada és la gangaPterocles alchata, de la qual no en que-den més de 50 o 60 parelles a tot Cata-


ocells nidificants de Catalunya 1999-2002(Estrada et al. 2004) per al períodeentre aquest atles i el primer atles denidificants de Catalunya. El SOCC esva iniciar just en el moment en quèva finalitzar l’atles de nidificants i, pertant, malgrat que en un cas es parlabàsicament de tendències en la distri-bució i en l’altre de tendències pobla-cionals, és molt aconsellable interpre-tar les dades del SOCC amb la refe-rència de les dues dècades anteriors

que perfila l’atles. Així, un 35% de lesespècies que mostren tendències sig-nificatives en aquest report ja les mos-traven en el mateix sentit en el perío-de 1984-2002, però un 20% les mos-tren precisament en el sentit oposat(compareu els resultats d’aquest reportamb Estrada et al. 2004). Finalment,cal no oblidar el paper que pot tenir elprojecte SYLVIA (la xarxa d’estacionsd’anellament amb esforç constant deCatalunya) a l’hora d’interpretar aquests

resultats (ICO en premsa). Les dadesde productivitat (nombre de joves cap-turats) ens poden ajudar molt a enten-dre els patrons demogràfics que hi haal darrera de les tendències detectadesen el SOCC. Així, per exemple, la pro-ductivitat de la boscarla de canyar Acro-cephalus scirpaceus no sembla haver dis-minuït mentre sí ho feia la poblacióadulta, cosa que suggeriria una reduc-ció en l’hàbitat disponible més que nopas en la seva qualitat.

Itinerari 46

Mas de MelonsAquesta secció ens porta ara fins als secans de cai-re estèpic de la plana de Lleida, on es concentrenles necessitats de conservació més urgents delsocells del país. A Mas de Melons encara hi trobemalgunes de les joies de la nostra avifauna.

CONEGUEM ELS SOCCS

Figura 8. Localització de l'itinerari 46.

1

23

45

6


lunya, i que gairebé en cada cens ensurt algun grupet. La terrerola vulgarCalandrella brachydactyla, espècie enmolt forta regressió a casa nostra, éstambé present en els censos primave-rals. Això sí, l’existència de guarets jovesés de vital importància per a poderobservar aquestes dues espècies ja queen depenen en gran mesura. Malaura-dament, la modernització de les pràc-tiques agràries i la intensificació agrí-cola fan que cada dia sigui més rar tro-bar un guaret ple de flors i colors.

Altres espècies d’alàudids regularssón la cogullada vulgar Galerida crista-ta, la cogullada fosca Galerida theklae ola calàndria Melanocorypha calandra.Tot i que de forma més escassa, tam-poc és rar veure algun sisó Tetrax tetraxfent el seu característic display, o alguntorlit Burhinus oedicnemus passant des-apercebut enmig d’un llaurat. A excep-ció de la xurra Pterocles orientalis, elxoriguer petit Falco naumanni i la malau-rada alosa becuda Chersophilus dupon-ti, la resta d’espècies típicament este-pàries han estat detectades en aquestitinerari. Pel que fa al xoriguer petitespero en breu incloure’l a la llista jaque el Departament de Medi Ambienti Habitatge hi ha construït una torreamb caixes-niu per a la seva reintro-ducció on, de moment, només hi crienalgunes parelles de gralla Corvus mone-dula.

Durant l’hivern el nombre d’espèciesobservades gairebé disminueix a la mei-tat (36 en els censos hivernals) i la mit-jana per transecte tot just supera la vin-tena. En aquest període, ocells no repro-ductors a la zona com ara l’alosa vulgarAlauda arvensis, la titella Anthus praten-sis o el pinsà comú Fringilla coelebs pre-nen el protagonisme. Tot i això, espè-cies com el cruixidell Emberiza calan-dra, el tallarol cap-negre Sylviamelanocephala, les cogullades o fins i totles mateixes gangues, les podem obser-

var en ambdós períodes. A tall de curio-sitat, espècies que a priori hom no espe-raria trobar en aquests ambients comara el bernat pescaire Ardea cinerea, ladaurada grossa Pluvialis apricaria, l’es-plugabous Bubulcus ibis o l’ànec collverdAnas platyrhynchos també han estat obser-vades en els censos.

Tot i que SOCC són les sigles de Segui-ment d’Ocells Comuns a Catalunya, unbon grapat de les espècies observadesno són exactament “comunes” al nos-tre país. La situació dels ocells estepa-ris a Catalunya és crítica, essent el grupavifaunístic amb una major proporciód’espècie amenaçades d’extinció, prin-cipalment degut a la intensificació agrí-cola i als projectes de transformació desecans en regadius. La paradoxa de totplegat és que el mateix home que hacreat aquest medi tan ric i divers és elque actualment l’està condemnant a ladesaparició. El futur d’aquestes espè-cies no és gens esperançador i molt pro-bablement cada vegada serà més difícilpoder observar-les a casa nostra. Des-graciadament, sempre hi ha qui malin-terpreta que això és el progrés... De totesmaneres, jo desitjo i espero que durantmolts anys pugui continuar comptantgangues, sisons, calàndries, terrerolesvulgars, etc. en el meu SOCC.

GERARD BOTA I CABAUResponsable de l’itinerari SOCC 46

Ju

an B

écar

es

Ju

an B

écar

es

La presència de guarets joves en aquest itinerari és fonamental per a les ganguesPterocles alchata.

La terrerola vulgar Calandrella brachydactyla és una de les espècies en majorregressió a Catalunya, i aquest és l’itinerari SOCC on més se’n troben.

Report núm. 5 del Programa SOCC - març 2007 - Institut Català d’Ornitologia

El Seguiment d’Ocells Comunsa Catalunya és possible gràciesa la inestimable col·laboracióde tots els seus participants. La

darrera taula d'aquest informe mostraels itineraris i col·laboradors que hanparticipat durant les temporades d’hi-

vern 2005 i nidificació 2006. Unagraïment molt especial a tots ells i atots aquells que s'han afegit al projecteposteriorment, així com als organismesi institucions que li donen suport: De-partament de Medi Ambient i Habitat-ge de la Generalitat de Catalunya,

Fundació Territori i Paisatge de CaixaCatalunya, Diputació de Barcelona, Con-sorci a la Protecció i Gestió del EspaisNaturals del Delta del Llobregat, Con-sorci de l’Alta Garrotxa, Ajuntamentde Barcelona, Ajuntament de Terrassai EGRELL.

Participants del projecte

1 Fulleda Herrando Vila, Sergi2 Serrat de les Giroles, Alt Àneu Rollan Vallbona, Àlex3 Campdàsens, Garraf Camacho Cases, Alexis4 Sant Feliu de Guíxols Álvarez Cros, Carles5 La Ribera, el Prat de Llobregat Siré Peralta, Guillem6 Sant Julià de Vilatorta Viver Fabregó, Jordi7 Esparreguera Piera Pallàs, Eduard8 La Jonquera Ribas Pallisera, Josep9 Puig Neulós, l'Albera Budó Ricart, Joan10 Sant Jaume d'Enveja Tantull Oliva, Josep11 La Conreria, Tiana Campderròs Jordà, Jaume12 Montpius, Vielha e Mijaran Toldrà Bastida, Lluís Xavier13 El Corredor Andino Pol, Héctor14 Vic Jutglà Nogué, Roger15 La Palma de Cervelló Pérez López, Marc16 El Mas de l'Artís, Vilanova i la Geltrú Berrocal Muñoz, Francisco17 Sant Pere Cercada, Santa Coloma

de Farners Delgado Garcia, Alfons18 Hostafrancs Grande Flores, Carlos19 Garrigàs Saavedra Bendito, Deli20 Bosc del Gavatx, Olesa de Montserrat Cerdeira Ribot, Jordi21 Cantallops Campsolinas Juanola, Albert22 Can Ribes, Santa Eulàlia de Ronçana Pedrocchi Rius, Vittorio23 La Palma d'Ebre Aymí Cubells, Raül24 Mas Godomar, Olot Garrigós Castro, Bernat26 Cerdanyola del Vallès Llimona Llovet, Francesc27 Secà de Balaguer Nievas Castro, Antoni28 Masquefa González Ballvey, Daniel29 Tredòs, Naut Aran Gargallo Oliva, Gabriel30 Sils Ventura Linares, Joan31 Vilobí d'Onyar Sala Valls, Albert32 Tossal de les Cases, Corbins Farré Serrando, Enric33 Casetes Velles, Ports de Tortosa Mestre Querol, Joan34 Montgrí Burgas Riera, Daniel35 Can Liro, St Pere de Vilamajor Stefanescu Bonet, Constantí36 Santa Maria de Corcó Pedro Font, Albert37 Serra de Daró Salva Xucla, Carlos38 Salardú Nieto Pallàs, Ximo39 Sant Martí Sarroca Noguera Piquer, Marc40 Molins de Rei Furquet Morales, Carles41 Capçanes Margalef Pelejà, Toni42 Gresolet, Saldes Santandreu Pajerols, Joan43 Pla de Rus, Castellar de n'Hug Aymerich Boixader, Pere

44 Valls Tanco Serra, Xavier45 Artesa de Segre Trullols Grané, Jordi46 Mas de Melons Bota Cabau, Gerard47 Serra de Carreu, Abella de la Conca Petit Saludes, Albert48 Franciac, Riudellots de la Selva Vilagran Casanovas, Joaquim49 l'Onyar, Riudellots de la Selva Vilagran Casanovas, Joaquim51 La Seu d'Urgell Dalmau Ausas, Jordi52 Rubió Requena Jiménez, David53 Castelldefels Torre Corominas, Ignasi54 Sant Hilari Sacalm Delgado Garcia, Alfons55 Passeig Sant Joan, Barcelona Moret Viñals, David56 Gironella Pujol Vilaseca, Joan57 Flix Pena Franch, Enric58 Torre Marimon Julien Vila, Abel59 Basses d'en Coll Barriocanal Lozano, Carles60 Can Ràpia, Vilassar de Dalt Gallés Gabarró, Anna61 Boet, Alins Gargallo Oliva, Gabriel62 Montagut, Querol Domingo de Pedro, Màrius63 La Vallençana Sánchez Inés, Miguel64 Masserres, Santa Coloma de Farners Solà Bohigas, Josep65 Sant Pere de Savella, Conesa Ribard, Benoit66 Sant Martí de Montnegre Maynou, Francesc67 Cassà de la Selva Vilahur Godoy, Xon68 Sagàs Anton Recasens, Marc69 Les Camposines, Ascó Pena Franch, Enric70 Canet d'Adri Montserrat Freixa, Elisenda71 Pla de Beret, Naut Aran Nieto Pallàs, Ximo72 Roses Omedes Salinas, Àlex73 Plans de Conill, Tàrrega Pont Torné, Francesc75 Peratallada, Forallac Ley Ussing, Martin76 Castell de Requesens, L'Albera Minobis Bech, Robert77 Vilanova i la Geltrú Solís Nogués, Ramon78 Preixana Bonfil Solsona, Jaume79 Golmés Bonfil Solsona, Jaume82 Vidrà Camprodon Subirachs, Jordi83 Congost de Collegats Canut Bartra, Jordi84 Saladelafont, Sant Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç85 Les Oliveretes, Sant Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç86 Vinardell, Sant Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç87 l'Avellà, Guardiola de Font-Rubí Aute Todo, Francesc Xavier88 Camí de València, el Prat de Llobregat Hernández Orenes, Santi89 Aiguamúrcia Aute Todo, Francesc Xavier90 Montjoi, PN Cap de Creus Feliu Latorre, Ponç

Itinerari Col·laboradorCodi Nom


12


91 Riera Soler, Sant Boi de Llobregat Arenas Ribas, Ferran92 Secà de Montgai Estrada Bonell, Joan95 Pantà de Foix Guasch Gonzàlez, Cisco95R Pantà de Foix (Rèplica) Bayer Gonzàlez, Xavier98 Coll de Pal Calderón Álvarez, Raül99 Camarles Sánchez Blanch, Manuel100 Canal de Seròs, Lleida Solanes Morros, Eva Mª101 Les Valls de Valira Martín Rosa, Lluís Miquel102 Ger Nicolau Vila, Jordi103 Claravalls, Tàrrega Pérez Osanz, Marc104 Sant Miquel del Fai Salicrú García, Josep Lluís105 Santa Maria de Merlès Salicrú García, Josep Lluís106 Setcases Dinarès Cistaré, Manel107 Sant Andreu de la Barca Sanz Sánchez, Víctor108 Segura Albero Figueras, Lluís109 Serra del Montsià Curcó Masip, Antoni110 Terrassa Est Baltà Josa, Oriol111 Terrassa Nord Baltà Josa, Oriol112 Campus UAB Moret Viñals, David113 Puig Ventós Baltà Josa, Oriol112 Gallecs Garcia Gonzàlez, Ernest115 Prats i Sansor Torné Viudas, Sergi119 Collserola, Barcelona Ponce Santos, Jordi120 Puigcerverís, Pardines Baltà Josa, Oriol121 Tavertet Martorell Gendra, Carles123 Estany de Banyoles Vila Portella, Xavier124 Crespià Feo Quer, Carles126 Ordal Ballesta Castro, Jordi127 La Torre d'Oristà Prat Espelt, Ramon128 Sant Esteve de Palautordera Gamero Cabrellez, Anna129 Sant Joan les Fonts Gay Pons, Lluís130 Sant Privat d'en Bas Bassols Isamat, Emili131 Turó de Pujou, Olot Fabregó Claparols, Jaume133 Oix Naspleda Feixas, Joan134 El Croscat, Olot Naspleda Feixas, Joan135 Montagut Lockwood , Mike137 Coll d'Uria, Sant Feliu de Pallerols Trabalon Carricondo, Fran138 Montsagres, Els Ports Jensen Marcet, Cristian139 Cogolls, les Planes d'Hostoles Vaca Agustí, Albert140 Sant Quirze del Vallès de la Paz Puig, Glòria141 Ter Vell Burgas Riera, Daniel

142 Timoneda d'Alfés Calvet Gaya, Jordi143 Mataró Carretero Serra, Andreu144 Llessuí Oliveras Serrano, Ignasi145 Darnius Batlle Bassa, Agnès146 Fageda de Santa Fe Pedrocchi Rius, Vittorio147 Pla de la Calma Baltà Josa, Oriol148 Riera de l'Avencó Herrando Vila, Sergi149 Olèrdola Pedrocchi Rius, Vittorio150 Fabert Dinarès Cistaré, Manel151 Palamós Domingo Santamaria, Miguel Ángel152 Sant Daniel, Girona Ruhi Vidal, Albert153 Vandellòs Pujol Vàzquez, Albert154 Baga de Montclar, Santa Cristina d'Aro Ramot García, Jaume155 Romanyà de la Selva, Santa Cristina d'Aro Bas Lay, Josep M.156 Camí del Poal, Linyola Guillen Martí, Roger157 Guilleries 1 Sales Asensio, Sergi158 Guilleries 2 Sales Asensio, Sergi159 Els Hostalets de Balenyà Canet Rovira, Toni160 L'Esquerrà, Garraf Herrando Vila, Sergi161 Fluvià Vell, l'Escala Plans Rubió, Pedro José162 Pla de la Figuera, Algerri Rocaspana Jové, Rafel163 Alguaire Barquín Ruiz, Marina165 La Morella, Garraf Herrando Vila, Sergi166 Rabós Corcoll Cornet, Natàlia167 Vilajuïga Cumplido Vila, Josep Mª168 Sant Celoni Vall-llosera Camps, Miquel169 Riells de Montseny Gargallo Oliva, Gabriel170 Illa de Ter Comes Herrera, Josep Aleix171 Mig de Dos Rius Clarabuch Vicent, Oriol172 Perafita Ordeix Rigo, Marc173 La Terreta Matheu de Cortada, Eloisa175 Alinyà 1 - Serra de Campelles Aymerich Boixader, Pere176 Alinyà 2 - Coll de Boix Aymerich Boixader, Pere177 Les Planes de Son Aymerich Boixader, Pere178 Alt Segre - Bellver Aymerich Boixader, Pere180 Poboleda Escolà Llevat, Andreu181 Torre de Cadí Ripoll Gómez, Carles182 El Francolí, Tarragona Aymí Cubells, Raül183 Sòbol, Sant Llorenç de Morunys Mañas Codes, Daniel184 Les Vendranes, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç185 Serra Llarga, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç



Itinerari 219, Ogassa Itinerari 224, Estany Ivars nord

Òsc

ar P

érez

Jo

an E

stra

da

Report núm. 5 del Programa SOCC - març 2007 - Institut Català d’Ornitologia

186 La Mola, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç187 Ermitanets, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç188 Mura, Sant Llorenç del Munt Anton Recasens, Marc189 L'Otzet, Sant Llorenç del Munt Anton Recasens, Marc190 La Vall d'Horta, Sant Llorenç del Munt Anton Recasens, Marc191 Montcau, Sant Llorenç del Munt Anton Recasens, Marc192 Carena del Montnegre Gargallo Oliva, Gabriel193 La Serra Major, Montsant Jensen Marcet, Cristian194 Aigüestortes Guillén Cuesta, Jordi195 Buseu, Baix Pallars Canut Bartra, Jordi196 Bosc de Vilalta, Farena West , Steve197 Congost de Fraguerau West , Steve198 Port d'Arnes West , Steve199 Aiguabarreig, Granja d'Escarp West , Steve200 Sot del Fuster West , Steve201 Sebes, Flix West , Steve202 Montsec Nievas Castro, Antoni203 Mont-rebei Nievas Castro, Antoni204 Rasos de Peguera Baltà Josa, Oriol205 Castellbisbal Santandreu Gràcia, Marc206 Vidreres Pons Ferran, Pere207 Castelldans Anton Recasens, Marc208 Port del Compte Giralt Jonama, David209 Borredà Llebaria Vivar, Carles210 Puig Miquel, Sant Joan de les Abadesses Sanmartí Blanch, Roger211 Artés Aparicio Sanz, Antoni212 Pinell de Solsonès Ponjoan Thäns, Anna213 Mafet, Agramunt Sebé Pedrós, Arnau214 Montesquiu Vigué Ruaix, Jordi215 Gavà Boronat Miranda, Dani216 Barcelona litoral Guallar Rivero, Santi217 Biscarri, Isona Petit Saludes, Albert218 Sant Fost de Campsentelles Llobet Marimon, Marc219 Ogassa Pérez Petrus, Óscar220 Llívia Ruiz Perales, Xavier222 Els Omells de Na Gaia Ballesteros Salla, Tomás223 La Guàrdia d'Ares García Ferré, Diego224 Estany d'Ivars Nord Estrada Bonell, Joan225 Estany d'Ivars Sud Moncasí Salvia, Francesc226 Parc Fluvial del Besòs, Montcada Larruy Brusi, Xavier227 Riu Besòs, Montmeló Padilla Cano, Toni

228 Sant Pere de Riudebitlles Aute Todo, Francesc Xavier229 Riba-roja d'Ebre Ortega González, Enric230 Orrius Martínez Maldonado, José Manuel231 Diagonal, Barcelona Ferrer Parareda, Xavier232 Montjuïc, Barcelona Matheu de Cortada, Eloisa233 Can Dragó, Barcelona Díaz Diethelm, Daniel234 Crta. Aigües, Barcelona Ferrer Parareda, Xavier235 Coll d'Ares, Alinyà Sanmartí Blanch, Roger236 Sant Marçal, Castellví de la Marca Bonilla López, Manel237 Els Plans, Masarbonès Bonilla López, Manel238 Llorenç del Penedès Peris Miras, Marc239 Estany de Sant Maurici, Espot Pou Palau, Maria240 Les Planes de Son 2 Balagué Puig, Mar241 La Molsosa Raurell Sola, Montse242 Can Puig de Fitor, Forallac Bonan Barfull, Arnau243 Serra Cavallera, Ogassa Pérez Petrus, Óscar244 Riera de Santa Fe, Montseny Colomer Budó, Joana245 Sant Llorenç d'Hortons Gil Velasco, Marcel246 Sant Martí, Barcelona Ramos Sánchez, Ricardo247 Can Maçana, el Bruc Rafa Fornieles, Miquel248 Sant Joan de Mediona Parra Cuenca, Xavier249 Sauva Negra, Centelles Cebrian Puyuelo, Jordi G.250 Bosc de Poblet, Vimbodí Domingo de Pedro, Màrius251 Moià Est Lainez Molinero, Josep252 Moià Oest Lainez Molinero, Josep254 Palau-Saverdera Llobet François, Toni255 l'Alfacada, delta de l'Ebre Clarabuch Vicent, Oriol256 Riu Tenes, Lliçà de Vall Fontcuberta Trepat, Enric257 Els Reguerons, Viladecans González de Lucas, Rafael258 Vall d'Hebró, Barcelona Anton Recasens, Marc259 L'Esquerra de l'Ebre, Amposta Clarabuch Vicent, Oriol260 Llacuna de l'Encanyissada Bigas Campas, David261 Llacuna de la Tancada Bigas Campas, David262 Erms de la Tancada Bigas Campas, David263 Camí del Serrallo Bigas Campas, David264 Illa de Buda Bigas Campas, David265 Illa de Buda 2 Bigas Campas, David266 El Trabucador Bigas Campas, David267 Desaigua Florença Bigas Campas, David269 Ull de Ter, Setcases Clarabuch Vicent, Oriol274 Llanars Vidal Nogué, Joan



14

Itinerari 258, Vall d'Hebró, Barcelona Itinerari 229, Almatret

Erè

nia

Fo

nt

En

ric

Ort

ega


The SOCC (Seguiment d’OcellsComuns a Catalunya) is the Cata-lan common bird survey, a pro-

gramme promoted by the Catalan Orni-thological Institute and supported bythe Catalan Government. It is designedto assess temporal trends in the abun-dance of common birds in Catalonia(NE Spain), thus providing essentialinformation to determine the conser-vation status of bird species and theirhabitats. The SOCC methodology isbased on a 3-km line transect that is sur-veyed twice in the breeding season andtwice in the winter season.

Participation and coverage are incre-asingly higher year after year, and theprogramme has received further impul-se with the onset of the Catalan WinterBird Atlas 2006-2009. It has jumpedfrom 187 participants and 235 transects

in the breeding season of 2006 to 251participants for a total of 413 transectsassigned in mid February 2007.

This report contains a detailed analy-sis regarding the convenience of asses-sing the Catalan trends using all tran-sects or just those located in prioritysquares. Specifically, a TRIM analysishas been performed to determine forwhich species trends significantly dif-fered between the entire data set andthe priority square subset. 18% of the112 analysed species have shown sig-nificant differences when comparingboth groups, thus suggesting that onlythe prioritary square subset should beconsidered in such cases.

After determining this, the TRIM hasbeen run to assess breeding trends inthe period 2002-2006. These analyseshave been weighted for both habitat

and geographic location in order tominimise biases related to the distri-butions of the transects. Of the 112breeding species, 34 have shown sig-nificant trends, 19 positive and 15negative. Many of the species showinga significant negative trend are boundto agricultural environments. Particu-larly, the Short-toed Lark and the StockDove have presented the strongest nega-tive trends. The Rock and the Colla-red doves have shown the strongestpositive trends.

This report ends with a narrative ofthe SOCC transect of Mas de Melons,located in the vanishing steppelandsof Catalonia. Some of the most threate-ned species of Catalonia are seen there,Short-toed and Calandra larks and theBlack-bellied Sandgrouse.

BirdLife International 2004. Birds inEurope: population estimates, trends andconservation status. Cambridge, UK. Bir-dLife International (BirdLife Conserva-tion Series No.12).

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L &Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocellsnidificants de Catalunya 1999-2002. Ins-titut Català d’Ornitologia (ICO)/LynxEdicions, Barcelona.

Gregory, R.D., van Strien, A., Vorisek,P., Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G.,Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W. 2005.Developing indicators for Europeanbirds. Phil. Trans. R. Soc. B (2005) 360:269-288.

ICO. 2003. Programa SOCC. Primerinforme del Programa de Seguiment d’O-cells Comuns a Catalunya. Institut Cata-là d’Ornitologia, Barcelona.

ICO. 2006. Programa SOCC. Quart infor-me del Programa de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya. Institut Catalàd'Ornitologia, Barcelona.

ICO. En premsa. Programa SYLVIA. Ter-cer informe anual de les estacions d’ane-llament amb esforç constant (2000-2006).Institut Català d’Ornitologia, Barcelona.

Pannekoek, J. & van Strien, A. 2001.TRIM 3 Manual. Trends and Indices forMonitoring data. Research paper no.0102. Statistics Netherlands, Voorburg.

Referències

English summary

275 Coll de Barraques, Queralbs Arquimbau Cano, Roger276 Montjuïc-Esparver, Barcelona Gómez Vargas, F. Javier277 Torrelles de Llobregat Simon Julià, Rosa278 Albinyana Olivé Vázquez, Marc279 Arbúcies Vilà Nogueras, Rafel280 Puigpedrós Sánchez Krellenberg, Alfried

282 Virós Baix, Alins Aymerich Boixader, Pere283 Virós Alt, Alins Capdevila Torrell, Francesc284 Port-Ainé, Llavorsí Roig Simon, Job296 Peramea, Baix Pallars Marín Sáez, Eduardo410 Olzinelles Gargallo Oliva, Gabriel



informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya x núm. 5

Redacció i anàlisi de dades: Sergi Herrando, Gerard Bota, Lluís Brotons, Gabriel Gargallo i Santi Guallar.Suport SIG: Ferran Páramo

Disseny i maquetació: Lluc JuliàIl·lustracions: Toni Llobet

Programa SOCCInstitut Català d’Ornitologia

Girona 168, entresol 5a08037 BarcelonaTel: 93 458 78 93

[email protected]

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals de la CiutadellaPasseig Picasso s/n08003 Barcelonatel. 93 458 78 93E-mail: [email protected]: www.ornitologia.org

programasocc

Programa de seguiment en col·laboració amb:

Amb les dades dels seguiments dels espais naturals gestionats per:

Citació recomanada: ICO. 2007. Programa SOCC. Cinquè informe del Programa de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya. Institut Català d'Ornitologia. Barcelona.

ICO

Report SOCC 5

Documents

Transcript of Report SOCC 5